La Renaixença: Verdaguer, Oller i Guimerà

Llengua catalana i literatura 4t ESOIES Madina Mayurqa

Continguts

● Recordatori sobre la Renaixença

● Jacint Verdaguer

● Narcís Oller

● Àngel Guimerà

Recordatori

● La Renaixença és un moviment de recuperació cultural que s'inicia a Catalunya el primer terç del s.XIX amb la intenció de promoure el català com a llengua de cultura.

● El Romanticisme hi va tenir una gran influència (individualisme, interès pel passat medieval, recerca de les arrels populars).

● La burgesia catalana hi va tenir un paper destacat.

● Entre els seus objectius hi havia reconstruir la història, recollir la tradició popular i desenvolupar un model de llengua literària.

La recuperació dels gèneres cultes

● Durant el període anterior a la Renaixença es va continuar fent literatura en català, sobretot popular, però es considera que els autors que «recuperen» els tres grans gèneres són:

- Jacint Verdaguer (poesia);

- Narcís Oller (narrativa);

- Àngel Guimerà (teatre).

Jacint Verdaguer (1845-1902)● Va ser un sacerdot de família humil que va néixer a

Folgueroles i va morir a Barcelona.

● Va estudiar al seminari de Vic i va fer de capellà en un transatlàntic que anava de Barcelona a l'Havana. Després va fer feina pel marquès de Comillas.

● Va viatjar a Terra Santa el 1886 i això el va fer interessar-se més pels necessitats.

● Era almoiner (encarregat de les almoines) i fou acusat de voler-se enriquir amb els doblers que recaptava i també d'haver embogit. Per això durant un temps no va poder dir missa. Va escriure textos per defensar-se de les acusacions que li feien, i el 1898 es va fer enrere en allò que havia dit i va tornar a fer vida normal.

● Va tenir un gran èxit entre el poble i quan morí molta gent anà al seu enterrament.

Jacint Verdaguer: obres● Va escriure prosa i poesia, i se'l

coneix sobretot com a poeta.

● Va participar en alguns Jocs Florals.

● Algunes obres de poesia són:

- Aires del Montseny (1901)

- Flors del Calvari (1895)

- L'Atlàntida (1877)

- Canigó (1886)

- A Barcelona (1883) → oda dedicada a aquesta ciutat

Jacint Verdaguer: característiques● L'estil de Verdaguer es basa en dues fonts:

- culta: clàssics (autors catalans, grecs i llatins) i coneixements de retòrica (saber fer discursos);

- popular: llegendes, cançons i vocabulari de la gent del camp.

Jacint Verdaguer: L'Atlàntida (1877)● Poema premiat als Jocs Florals del 1877 en què

apareix Cristòfor Colom, a qui se li explica la història de l'Atlàntida, que es trobava a l'oceà Atlàntic i que va ser visitada per Hèrcules. Quan Colom ha sentit la història decideix anar als territoris que hi ha a l'altra banda de l'oceà i per això va a veure la reina Isabel la Catòlica i fa el seu viatge cap a Amèrica.

● Combina història, mitologia, religió i ficció.● Estructura: 10 cants, introducció i conclusió.

Jacint Verdaguer: L'Atlàntida (1877)Fragment del «Cant I. L'incendi dels Pirineus»

Veus eixa mar que abraça de pol a pol la terra?

En altre temps d'alegres Hespèrides fou hort:

encara el Teide gita bocins de sa desferra,

tot braolant, com monstre que vetlla un camp de mort.

Aquí els titans lluitaven, allà ciutats florien;

pertot càntics de verges i música d'ocells;

ara en palaus de marbre les foques s'hi congrien

i d'algues se vesteixen les prades dels anyells.

Aquí estengué sos marges lo continent hesperi;

quins mars o terres foren ses fites, ningú ho sap;

lo sol, però, que mida d'un colp d'ull l'hemisferi

era petit per veure'l a pler de cap a cap. (p. 35)● Al cant X s'inclou la «balada de Mallorca», on es parla de l'origen de les

illes Balears.

Jacint Verdaguer: Canigó (1886)

A la xarxa es pot trobar en pdf i també es poden veure vídeos i altres continguts

Jacint Verdaguer: Canigó (1886)● Poema narratiu de caràcter èpic (tracta fets

heroics importants per a un grup de gent) que explica com Gentil, fill del comte Tallaferro, s'enamora de Flordeneu, la reina de les fades, i que en lloc d'ajudar a son pare a lluitar contra els musulmans es passeja amb ella amb un carro màgic pels Pirineus. El seu oncle, Guifré, el troba i de la ràbia de sentir-se traït el mata, però quan ja és a punt de morir se sent culpable i fa posar una creu de ferro allà on el va matar.

● Estructura: 12 cants i un epíleg.

Jacint Verdaguer: Canigó (1886)

● El poema combina:

- història: lluita entre catalans i sarraïns;

- ficció: amor de Gentil i Flordeneu;

- religió: triomf del cristianisme sobre l'islam.

● Recorda el lema dels Jocs Florals: pàtria, fe, amor.

Jacint Verdaguer: Canigó (1886)Fragment del cant II

Lo Canigó és una magnòlia immensa

que en un rebrot del Pirineu se bada;

per abelles té fades que la volten,

per papallons los cisnes i les àligues.

Formen son càlzer escarides serres

que plateja l'hivern i l'estiu daura,

grandiós veire on beu olors l'estrella,

los aires rellentor, los núvols aigua.

Les boscúries de pins són sos barbissos,

los Estanyols ses gotes de rosada,

i és son pistil aqueix palau aurífic,

somni d'aloja que del cel davalla. (p. 21)

Fragment del cant VII

[Guifré] Del Canigó s'enfila a l'alta cima

per veure en sa rodalia què s'hi mou,

per veure el Rosselló que tant estima,

com lo podria deslliurar del jou.

Quan hi troba a Gentil, tres dies feia

que en ell pensava, de quimera foll;

i sens l'espasa que ell cenyí-li veia,

i com esclau amb un collar al coll.

Veu al que ahir deixà cobert de ferro,

de pedreria i flors enjoiellat;

veu fet joglar lo fill de Tallaferro,

Samsó que alguna Dàlila ha xollat.

Quan, per sa culpa, el moro tot ho aterra,

apar de fades encisat i ullprès,

lo veu venent a son amor llur terra,

i, com resclosa pena, no pot més.

A la primera empenta que li dóna

lo cabussa i rebat per l'estimball,

a on un ai! de moribund ressona

omplint de pena i tristor la vall. (p. 81)

El Realisme● Moviment artístic de la segona meitat del s. XIX

que pretén reflectir la realitat de manera objectiva (això es nota en el llenguatge, els personatges i els temes).

● Autors europeus: Honoré de Balzac, Gustav Flaubert, Stendhal, Charles Dickens, Fiódor Dostoievski, Lev Tolstoi, Leopoldo Alas Clarín, Benito Pérez Galdós, Emilia Pardo Bazán.

● Autors catalans: Marià Vayreda, Dolors Monserdà, Narcís Oller, Àngel Guimerà (teatre).

El Realisme: característiques● Característiques:

- acció situada en la realitat propera a l'autor;

- problemes de la vida quotidiana i canvis socials a partir de la revolució industrial (poder creixent de la burgesia, desaparició de la vida rural...);

- narrador omniscient i moralitzador (vol mostrar models de comportament);

- descripcions detallistes;

- varietat lingüística dels personatges segons la classe social.

● Es considera que evoluciona cap al naturalisme, que se centra en problemes socials, incorpora coneixements científics d'aquell moment i té un caràcter més crític.

Narcís Oller (1846-1930)● Es considera el narrador realista en

català més important. També escriví obres teatrals i traduí autors estrangers.

● Era orfe de pare, va estudiar Dret i va treballar de procurador (persona que representa algú en un tribunal) a Barcelona, encara que era de Valls.

● Començà a escriure en castellà, però es passà al català per mor d'autors com Àngel Guimerà i la influència dels Jocs Florals de 1877.

Narcís Oller: obres● Oller elabora un llenguatge adaptat a la

narració i parla dels canvis d'aquell moment: creixement econòmic i de les ciutats, expansió del ferrocarril, enriquiment de la burgesia i pèrdua de poder dels terratinents (així i tot no parla de les condicions de misèria de les classes més populars)...

● Característiques:

- Observació de la realitat

- Personatges versemblants

- Descripcions detallistes

- Llenguatge planer, amb castellanismes

Narcís Oller: algunes obres

- La papallona (1882) versió francesa amb pròleg d'Émile Zola, creador del naturalisme, que es considera la primera novel·la moderna en català i que parla d'una jove que és seduïda per un «papallona»;

- L'escanyapobres (1884), que critica l'avarícia i la cobdícia perquè impedeix el progrés (invertir per poder transformar la societat);

- La febre d'or (1890-1892), que explica l'enriquiment d'una família gràcies a la borsa i mostra com la burgesia ascendeix i Barcelona es transforma;

- La bogeria (1899), que pretén mostrar el cas real d'un home que va embogir.

Narcís Oller: L'escanyapobres (1884)

«El carril, aquell carril tan desitjat, que, a so de campanes i terrabastall de músiques, el 15 de juny del 65 s'inaugurà a Pratbell, acabà arreu amb els antics mercats. Les feixugues galeres de l'Urgell i d'Aragó no hi comparegueren més; el bestiar de Verdú tampoc; els bladers hagueren de tancar els magatzems; els ramblers emigraren; aquell brogit d'invasions forasteres no trencà ja periòdicament el repòs dels carrers de Pratbell. Un somni etern semblà apoderar-se de la vila, el somni que pesa damunt les poblacions pageses. Enmig d'aquella quietud, ressonava amb certa tristesa l'espinguet potent de la locomotora, crit d'alerta d'una nova civilització sorollosa i atrafegada.» (p. 13)

Narcís Oller: L'escanyapobres (1884)

«L'Oleguer, amb l'excusa de donar menjar al mul, s'aixecava molt de matí, i llavors feia les seves estacions a les altres talegues que no sabia la Tuies. Aquesta, aprofitant absències del seu marit, es tancava al dormitori, estirava un calaix de la calaixera, i treia del secret les afavorides, que ni el notari no havia vist mai. Per aquestes monedes tenia aquella dona un ver fetitxisme: eren les que havien de salvar-la de la persecució de la misèria. Les mirava i curava com amulets que, ultra aquella, tenien virtuts curatives com la de matar la migranya posant-se'n una als polsos.» (p. 71-72)

Àngel Guimerà (1845-1924)● Va néixer a Santa Cruz de Tenerife, però

el 1853 la seva família es va traslladar a Catalunya, on va viure fins que morí.

● Va començar escrivint poesia en castellà i participà als Jocs Florals, on fou nomenat Mestre en Gai Saber el 1877, però se'l reconeix, sobretot com a autor teatral.

● El 1871 fou un dels fundadors de la revista La Renaxensa, que també dirigí.

● Va ser elegit president de l'Ateneu Barcelonès el 1895 i va ser el primer a fer el discurs inaugural en català, cosa que va provocar bastant de sorpresa.

● Va tenir un cert reconeixement en l'àmbit polític i el 1909 se li va fer un gran homenatge públic.

Àngel Guimerà: etapes● Les seves primeres obres eren més aviat romàntiques, però va anar

evolucionant cap al Realisme i altres corrents:

- Etapa romàntica (en vers; acció situada en un moment llunyà; amor com a força que provoca les accions): El fill del rei, Mar i cel (1888)...

- Etapa realista (és la més important; obres en prosa, algunes d'elles traduïdes a diverses llengües i que encara es representen; llenguatge amb col·loquialismes, vulgarismes... per reflectir la realitat; espais i temps propers): La filla del mar (1900), Terra baixa (1896), Maria Rosa (1894)...

- Etapa simbolista i naturalista (no té tant d'èxit): La Santa Espina (1907), L'aranya (1906).

Àngel Guimerà: algunes obres- Mar i cel (1888), que fins fa poc encara es representava i explica l'amor impossible entre Saïd, un capità musulmà, i Blanca, una jove cristiana que volia ser monja;

- Maria Rosa (1894), basada en fets reals, que retrata el món obrer i conta la història d'enveja i gelosia entre la protagonista, n'Andreu i en Marçal, que s'acabarà casant amb ella després que n'Andreu sigui enviat a la presó per un crim que havia comès ell (el 2016 se'n va fer una versió adaptada a l'actualitat);

- Terra baixa (1896), que és, segurament, l'obra més coneguda i representada d'aquest autor;

- La filla del mar (1900), que parla d'una al·lota que surt de la mar després de naufragar i del triangle amorós que s'estableix.

Àngel Guimerà: Terra baixa (1896)● Explica la història de na Marta, que és una jove que fa feina al

molí d'en Sebastià, que té una relació secreta amb ella, però que per poder mantenir les seves propietats necessita casar-se amb una jove d'una família benestant i perquè no sospitin d'ell promou que na Marta es casi amb en Manelic, però aquest nota que passa alguna cosa estranya.

● A TV3 se'n pot veure una versió en pel·lícula.

Àngel Guimerà: Terra baixa (1896)«XEIXA: No ho sé si sabeu com va començar aquest tripijoc. Veureu, anem al gra. La Marta, que era una minyoneta, captava pel món amb son pare... o un que li feia de pare, que això mai no ho he vist clar. I el Sebastià... m'enteneu?, els va fer quedar als dos en aquestes terres, i al vell li va donar, perquè el portés, aquest molí.

TOMÀS: Això ja ho sabia. I ben bé que va fer el Sebastià.

XEIXA: Doncs ho va fer...

TOMÀS: Digues.

XEIXA: Si sembla que no em vulgueu entendre! Doncs ho va fer, vaja, perquè la Marta i el Sebastià...

TOMÀS: Això és mentida! Embusteràs!

XEIXA: Espereu's-e. I sabeu ara per què la casa?

TOMÀS: Que et dic que ets un embustero! Ho sents?

XEIXA: Deixeu-me dir! Doncs la casa a fi de que la gent no enraoni. Perquè el Sebastià té empenyades les hisendes i els ramats, i els tribunals estan per tirar-s'hi a sobre. I ell per salvar-ho tot s'ha de casar amb una pubilla. Sinó que no l'haurà, la pubilla, mentres que no es crega tothom que s'ha acabat això de la Marta.» (acte I, escena V, p. 26-27)

Àngel Guimerà: Terra baixa (1896)«NURI, cridant-lo: Manelic! (Ell hi va.) He, he, he! El món diuen que és molt dolent. ¿Que ho creus tu que ho siga, de dolent, el món?

MANELIC: El món de la terra baixa, prou: que no ho era, no, el de la muntanya. Sinó que potser no ho era perquè allà dalt no hi havia homes!» (acte II, escena I, p. 61)

«MANELIC: [A Marta] Sí, anem-hi [allà dalt], sí, que allà es perdona tot; que no és com aquí baix, on tot se corromp. Quin fàstic! (Enduent-se-la.) Que allà dalt, Marta, fins los cossos en la neu se conserven: ves què faran les ànimes! (acte II, escena VIII, p. 90)

Àngel Guimerà: Terra baixa (1896)«MANELIC, subjectant-la, plorant: Marta! Ai, Marta!... Si jo no et puc matar, no, perquè t'estimo, Marta! T'estimo! I t'estimava des d'allà dalt, al pujar tu, que jo era un grapat de neu que es va fondre mirant-te. I t'he estimat encara més al venir a trobar-te, pobre de mi, davallant a salts, com l'aigua dels cims a ajuntar-se amb l'aigua de la mar, que diuen que és amarganta! Que ho siga, d'amarganta; que ho siga; ella atrau com tu m'atraus a mi; perquè et desitjo i t'estimo, Marta! [...] I mira, per mi no hi ha lleis d'ací baix ni res que m'aturi, que els llamps i les mestralades m'han fet lliure, i vui jo, perquè ho vui, besar-te i mossegar-te fins a l'ànima, i estrenye't en mos braços ofegant-t'hi en ells, confonent en un afany rabiós la mort i la vida, com a home i com a fera, que ho sóc i ho vui ser sempre home i fera, tot junt, tot, contra de tu i amb tu, i contra tothom, de la terra.» (acte II, escena VIII, p. 89)

Fonts consultades● Cerdó, M. I.; Serra, B.: Llengua catalana i literatura 4. Editorial Anaya, Madrid: 2016. «Aprendre és créixer en connexió».● Enciclopèdia.cat: «Àngel Guimerà i Jorge». <http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0031692.xml>. [consulta: 7 gener

2017]

- «Narcís Oller i Moragas». <http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0047225.xml>. [consulta: 3 gener 2017]

- «Naturalisme». <http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0235206.xml>. [consulta: 27 desembre 2016]

- «Realisme». <http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0137203.xml>. [consulta: 27 desembre 2016]● Escriptors.cat: «Biografia», dins Àngel Guimerà: <http://www.escriptors.cat/autors/guimeraa/pagina.php?id_sec=2045>.

[consulta: 7 gener 2017]

- «Biografia», dins Jacint Verdaguer: <http://www.escriptors.cat/autors/verdaguerj/pagina.php?id_sec=2340>. [consulta: 27 desembre 2016]

- «Biografia», dins Narcís Oller: <http://www.escriptors.cat/autors/ollern/pagina.php?id_sec=2416>, [consulta: 3 gener 2017]

- «L'Atlàntida», dins Jacint Verdaguer: http://www.escriptors.cat/autors/verdaguerj/obra.php?id_publi=12055 [consulta: 27 desembre 2016]

● Guimerà, Àngel: Terra baixa. Edicions 62, Barcelona: 2005. «Biblioteca Bàsica d'El Periódico», 44.● Oller, Narcís: L'Escanyapobres. Edicions 62, Barcelona: 2005. «Biblioteca Bàsica d'El Periódico», 36.● Verdaguer, Jacint: L'Atlàntida. Edicions 62 i «la Caixa», Barcelona: 1985. «Les Millors Obres de la Literatura Catalana»,

6. 2a ed.

- Canigó (edició a cura de Marina Gustà). Edicions 62, Barcelona: 2005. «Biblioteca Bàsica d'El Periódico», 6.● Viquipèdia: - «Àngel Guimerà i Jorge». <https://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%80ngel_Guimer%C3%A0_i_Jorge>.

[consulta: 7 gener 2017]

- «Maria Rosa». <https://ca.wikipedia.org/wiki/Maria_Rosa>. [consulta: 7 gener 2017]

- «Narcís Oller i Moragas». <https://ca.wikipedia.org/wiki/Narc%C3%ADs_Oller_i_Moragas >. [consulta: 3 gener 2017]

Imatges● Retrat de Jacint Verdaguer, d'autor desconegut, reproduït a Escriptors.cat:

<http://www.escriptors.cat/autors/verdaguerj/index.php> [consulta: 27 desembre 2016]● Retrat de Jacint Verdaguer fet per Ramon Casas, reproduït a la Viquipèdia:

<https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/b/b4/Ramon_Casas_-_MNAC-_Jacint_Verdaguer-_027620-D_006609.jpg>. [consulta: 3 gener 2017]

● Foto del Canigó de Joan Rubió, a Flickr: <https://www.flickr.com/photos/joanrubio/1469265505/in/photolist-3eQnrT-3eUVFq-3eUKKh-3eUXSq-3eQrse-3eQp2R-3eUHSL-3eQkwT-3eUJZL-3eQmDM-51zPhG-3eQomv-3eUWCS-3eUYZN-3eQAFZ-3eQmg4-3eUST1-5N9ZGu-a8eBkT-53g6tL-53gYL1-pXEj3Z-e8tLUd-53gZ9o-a8hgLL-CW8P-51vEoT-a8hpBq-cmDHr9-cko6gh-j26k7d-9vsHEe-pXuswZ-gvLFr-5ABppb-gvLEC-a8e1p4-eaij8o-gvLGU-gvLGk-5SNu9u-X2aV4-gvLDU-3YoEap-cknzBA-cko5RW-CW8E-ckoeE3-cko59E-a8e4kR>. [consulta: 27 desembre 2016]

● Foto del Canigó d'Espencat, a la Viquipèdia: <https://ca.wikipedia.org/wiki/Canig%C3%B3#/media/File:Canig%C3%B3_(vernet).jpg>. [consulta: 27 desembre 2016]

● Estació de Jacint Verdaguer a Palma: elaboració pròpia.● Retrat de Narcís Oller, reproduït a Escriptors.cat: <http://www.escriptors.cat/autors/ollern/pagina.php?id_sec=2416>.

[consulta: 3 gener 2017]● Retrat de Narcís Oller fet per Ramon Casas, reproduït a la Viquipèdia:

<https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/4/4a/Ramon_Casas_-_MNAC-_Narc%C3%ADs_Oller-_027563-D_006549.jpg >. [consulta: 3 gener 2017]

● Retrat d'Àngel Guimerà fet per Ramon Casas, reproduït a la Viquipèdia: <https://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Ramon_Casas_-_MNAC-_%C3%80ngel_Guimer%C3%A0-_027542-D_065162.jpg>. [consulta: 3 gener 2017]

● Portada del núm. 1 de la Renaxensa, en línia a la Biblioteca Digital Mundial: <https://www.wdl.org/es/item/14177/view/1/1/>. [consulta: 7 gener 2017]

● Retrat d'Àngel Guimerà, del llibre Guimerà 1845-1995, reproduït a Escriptors.cat: <http://www.escriptors.cat/autors/guimeraa/3788FOTOCOLORp.jpg>. [consulta: 7 gener 2017]

● Retrat d'Àngel Guimerà, del llibre Guimerà 1845-1995, reproduït a Escriptors.cat: <http://www.escriptors.cat/autors/guimeraa/3783angel_guimera_1845_1995.jpg>. [consulta: 7 gener 2017]

● Placa del carrer d'Àngel Guimerà a Palma: elaboració pròpia.