LA TAULA PERIÒDICA DELS ELEMENTS

El 1869, un químic rus, Dimitri Mendeleiev,

aconseguí classificar uns 65 elements en una taula que porta encara avui el

seu nom...

Els orígens de la taula Tot i que Dmitri Mendeleiev sovint és considerat

el "pare" de la taula periòdica, la seva estructura actual és fruit del treball de molts científics.

Els orígens: Descobriment dels elementsEncara que elements com or, argent, estany, coure, plom i mercuri eren coneguts des de l’antiguitat, el primer descobriment científic d’un element va tenir lloc el 1669 quan Hennig Brand va descobrir el fòsfor.

Ca   Sr   Ba     40   88   137 Li   Na  K         Cl   Br   I 7 23 39 35 80 127

Cargol tel·luric de Beguyer de Chancourtois

La taula de Mendeléiev• El 1869, Dimitri Mendeléiev va publicar el que es considera

la primera taula periòdica. Havia ordenat els elements seguint la seva massa atòmica i va invertir l'ordre d'alguns elements per que encaixessin les seves propietats amb les dels elements adjacents.

Llei periòdica• Al organitzar els elements va creure que les seves

propietats canviarien gradualment a mesura que augmentava la seva massa atòmica. En canvi, el que descobrí va ser que les propietats dels elements augmentaven gradualment i que canviaven de cop en certs moments o períodes. Proposà per primer cop que els elements químics exhibien una "propietat periòdica". Per explicar aquests fets,va agrupar els elements en una taula amb fileres i columnes.

• Per exemple, l'oxigen i el fluor son gasos estables a temperatura ambient, en canvi el sodi es un metall platejat sòlid igual que el liti. Per tant, el sodi comença una nova filera de la taula periòdica just sota del liti.

• L'alemany Julius Meyer un any més tard va concebir la mateixa llei periòdica de forma independent, però va ser un any massa tard.

Volum atòmic

Exemple de propietat

periòdica

Els elements que falten• Mendeléiev va deixar forats a la seva taula, indicant que

corresponien a elements encara no trobats.• D’aquesta manera pogué predir l'existència d'elements

químics encara no descoberts (gal·li, germani,..) i les propietats físiques i químiques que tindrien (punt de fusió densitat, color massa atòmica...

• El seu aïllament es realitzà poc després (el gal·li el 1875, el germani el 1886,...) i confirmaren les prediccions fetes pel químic rus, la qual cosa donà un fort suport a la seva taula periòdica.

• El descobriment dels gasos nobles, elements desconeguts per Mendeléiev, obligà a cercar-los lloc en la taula periòdica. Així William Ramsay proposà  la creació d'un nou grup d'elements després dels halogens, el grup 18, el dels gasos nobles.

• Els últims canvis importants en la taula periòdica són el resultat dels treballs de Glenn Seaborg a mitjans del segle XX, començant amb el seu descobriment del plutoni i dels elements transurànids del 94 al 102. 

• Seaborg, Premi Nobel de Química el 1951, va tornar a configurar la taula periòdica posant la sèrie dels actínids a sota de la sèrie dels lantànids, donant lloc a la taula periòdica actual. 14]

• La taula periòdica actual manté l'estructura proposada per Mendeléiev, però canviant files per columnes.

• És una representació dels elements químics disposats en una taula, ordenats per nombre atòmic creixent i de forma que s'hi reflecteix la llei periòdica formulada per Dmitri Mendeléiev.

• Els elements s’agrupen en 4 blocs segons les seves configuracions electròniques(bloc s, p,d i f),

7 períodes (fileres) i18 grups (columnes), amb propietats físiques i químiques molt similars (per exemple grup dels halògens, grup dels gasos nobles,...).

La taula periòdica actual

Taula oficial de la IUPAC