12
Hortus labyrinthus (LABERINT D’HORTA) Borja Martínez Martín González Xavier Jiménez

Laberint Horta

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: Laberint Horta

Hortus labyrinthus(LABERINT D’HORTA)

Borja MartínezMartín GonzálezXavier Jiménez

Page 2: Laberint Horta

Dades principalsUn nom és: El laberint

D’Horta o L’altre és parcs del laberint D’Horta.

Com arribar-hi des de l’escola? Agafem el metro a Clot (L1) fins a Plaça Catalunya i fem transbord a a la (L3) fins a Mundet, i des de Mundet caminem uns 5 minuts, i ja estem al magnific laberint d’Horta.

Page 3: Laberint Horta

Origen del llocEl laberint d’Horta va ser creat al 1791 , al

districte Horta-Guinardó(Barcelona).Aquest parc va ser construït per

l’arquitecte Domenico Bagutti(Italià) per encarrec de Joan Antoni Desvalls i D’Ardena (Sisé marqués de Llupià).

L’ execució de les obras va correr a carrec de Jaume Valls , Andreu Valls i del jardiner francés Jospeh Delvalet.

Propietari, Joan Antoni Desvalls. Va ser qui va crear el disseny del jardí neoclàssic amb l’ajuda de l’arquitecte Domenico Bagutti.

Page 4: Laberint Horta

Evolució del lloc

A mitjans del segle XIX , els descendents del marqués van ampliar el parc sota la direcció de l’arquitecte Elies Rogent, per el costat del torrent d’en Pallós. Amb un jardí romantic amb parterres, plaçes i grans arbres i una casacada. Tambés es va afegir un canal d’aigua entre la terrassa superior i la entremitja. I en 1880 es va crear un jardí doméstic al costat del palau Desvalls. I a finals del segle XIX aquesta finca es va convertir en l’escenari de veladas socials i culturals amb representació del teatre a l’aire lliure. En el 1967 , la familia Desvalls va cedir el parc a l’Ayuntament de Barcelona que el va obrir al públic al 1971 i amb fons de la unió Europea va ser sotmés a una amplia restauració en el 1994.El parc és el més antic de la citutat de Barcelona.

Page 5: Laberint Horta

Que representa el laberint per als grecs?La gent grega quan

tenia un dubte sobre alguna cosa i no savien amb qui parlar,anaven als laberints i si trobaven el centre volia dir que els Déus els escoltarien.

Page 6: Laberint Horta

Tipus d’arquitectura L’estil del jardí és

neoclàssic i romantic dels segles XVIII i XIX. Per exemple aquesta font és d’un estil romàntic .

Page 7: Laberint Horta

ImatgesQuan Theseus arriba a la illa de Creta coneix a Ariadne i aquesta s’anamora d’ell i l’ajuda per a que no mori en mans del minotaure. Quan Theseus entra al laberint Ariadne li dona un cabdell de llana per a que el deixi per terra i sapigua tornar desprès d’haver matat al minotaure. El mata i s’en van en el vaixell de Theseus i paren en una illa per a descansar i Ariadne es queda dormida i Theseus la deixa a la illa sola. I Ariadne S’enamora de Díonis i es casa amb ell oblidant a Theseus.Entrada del laberint Ariadne i Theseus.

Page 8: Laberint Horta

Era el déu primordial responsable de l'atracció sexual, l'amor i el sexe, venerat també com un déu de la fertilitat. En alguns mites era fill d'Afrodita i Ares, però segons El banquet de Plató va ser concebut per Poros i Pènia, en l'aniversari d'Afrodita. Això explicava els diferents aspectes de l'amor.

De vegades era anomenat, com Dionís, Eleuteri ,'el llibertador'. El seu equivalent romà era Cupido.Arquitectura clàssica.

Page 9: Laberint Horta

Estatua d’Eros al centre del laberint.

Déu de l’amor, del sexe i de la atracció sexual.(Cúpido). Arquitectura clàssica.

Page 10: Laberint Horta

Es l’imatge del centre del laberint vista des de la cúpula de darrere. I com hem vist avanç on està la estatua d’Eros. Arquitectura clàssica.

Page 11: Laberint Horta

Estany abastit amb aigua per la font de la nimfa Egèria.

Fou l'esposa del llegendari segon rei de Roma Numa Pompili . Quan aquest va morir, eren tantes les llàgrimes que vessava, que els déus la van transformar en una font de la qual sempre brollava aigua. Per això es troben sovint estàtues d'Egèria a fonts o brolladors

Page 12: Laberint Horta

CuriositatsEls jardins foren el escenari de la recepció als reis,Ferran

VII(1802) i Alfons XIII(1929)Els temples de la terrassa intermitja foren escollits per

Joan Maragall per realitzar representacions de teatre clàssic.

En el parc es va rodar una escena de la película “El perfume” del director Tom Tykwer.