L'edat mitjana i el naixament de la llengua 1r Batxillerat

  • View
    265

  • Download
    1

Embed Size (px)

Transcript

Presentacin de PowerPoint

LEdat Mitjana

1

Sistema econmic: Feudalisme, basat en lagricultura

Importncia de lesglsia.

Naixament de les llenges romniques

Naixament de Catalunya

Situaci cronolgica i trets ms importants:

Relaci que es donava en totes les capes socials: el pags era vassall del marqusel marqus era vassall del compteel compte era vassall del rei

Societat jerrquica i piramidal

La relaci senyor-vassall:

Llat: llengua de lImperi Rom

La gent del poble, a poc a poc, va anar adaptant el llat a la seva manera de parlar i aix va nixer el Llat vulgar.

Desprs de la caiguda de limperi rom, el llat que es parlava (llat vulgar) va anar desapareixent, i va derivar en altres llenges: les llenges romniques

Context cultural i lingstic:

El llat noms era la llengua de ladministraci, dels papers notarials, de l'esglsia... I noms la practicava el clergat i els alts estaments.

Tot i aix el llat clssic va continuar sent una llengua culte a Europa durant molts segles, fins al punt que tot i que actualment no hi ha parlants nadius del llat, encara es considera llengua viva perqu s l'idioma oficial de l'estat del Vatic, i per aix, no es pot considerar una llengua completament morta

Eix vertebrador: imperi franc (emperador Carlemany)

Esglsia: estament molt influent en tots els mbits

Contacte permanent amb l'Islam

Economia: basada en lagricultura (3r sector)

Societat: feudal:

El Senyor tenia feus (terres) i els serfs (camperols) treballaven la terra a canvi de:

Protecci militar

Quedar-se una part de la producci

El Feudalime:

Naixement del catal: finals del VIII principis del IX. (Prova: Concili de Tours, 813)

Del llat al catal:

El substrat prerom: s. X a IV aCDefinici: llengua dun territori que s substituda per una altra llengua (per conquesta o colonitzaci), per que influeix en la nova, aportant-hi alguns trets lingstics

El substrat del catal prov de: Lindoeuropeu: pobles que arriben aqu entre els s. X i V aCEl fenici: arriben al VII aC (el 645 funden Eivissa)El grec: arriben al s. VII aC. a EmpriesLIberobasc: arriben cap al VI V aC. (bers i bascs eren diferents)

Trets que ha deixat el nostre substrat: Fontics: palatitzaci de la L inicial: luna lluna conversi del grup consonntic ps- en x-: capseale queixal Lxics:

La romanitzaci: s. III aC a V dCEls romans conquereixen mig continent i hi implanten el llat, que amb el temps esdev llat vulgar.

Aquesta zona sanomena Romnia, i la van convertir en una unitat lingstica. A Catalunya desembarquen lany 218 a Empries.

L'evoluci del llat dna lloc a les llenges romniques a partir del s. III dC

La Romnia

Les llengues romniques formen una famlia lingstica i comparteixen molts elements: estructura, trets morfolgics, etc. Pel que fa al lxic, comparteixen ms de 500 paraules ds corrent.

Similitud lxica entre llengues romniquesLLATCATALCASTELLFRANCSITALIGALAICOP-PORTROMANSDENTEDentDienteDentDenteDenteDinteFLOREFlorFlorFleurFioreFlorFloraeLACTELletLecheLaitLatteLeiteLapteUNGULAUnglaUaOngleUnghiaUnhaUnghieVENTUSVentVientoVentVentoVentovnt

La intensitat de la romanitzaciLa romanitzaci no va ser uniforme en tot el territori.

Com ms intensa va ser la romanitzaci en una zona determinada, menys influncia hi va poder tenir el substrat

El superstrat Definici: llengua que sintrodueix en la zona duna altra per no arriba a substituir-la, tot i que hi deixa trets lingstics.

La llengua catalana t 2 superstrats importants

El superstrat germnic: s V VII dC Els germanics van iniciar la ocupacio de l'Imperi roma al segle V, pero no van imposar la seva llengua.

Van deixar-nos la influncia de diferents camps semntics (com alguns colors), lxic com, lxic militar, noms propis

El superstrat rab: s VIII dC Els arabs entraren a la peninsula l'any 711, durant el periode de formacio de les llengues romaniques. No van trobar resistncia

A la Catalunya Vella la influencia arab dura un segle, per a la Catalunya Nova va durar 4 segles, i a Valencia i les Illes, 5 segles i mig.

Van deixar-nos la influncia de diferents camps semntics (relacionats amb la llar, amb el comer, amb la navegaci...), lxic com, noms propis

Catalunya nova Catalunya vella

Lmits: rius Llobregat, Segre i Cardener

Ladstrat: sempreDefinici: influncia entre dues llenges que, desprs de conviure un temps en un mateix territori, viuen separades en dos territori vens, cadascuna amb la seva prpia llengua. Al llarg de la histria, totes les llenges reben influncies de les llenges venes.

La morfologia i el lxic del catalA banda de la influncia delSubstratLa intensitat de la romanitzaciEl superstrat

Hi ha una evoluci lingstica a nivell morfolgic:apareixen els articles a partir dels demostratius llatins illa tabla la taula apareixen les preposicions, que substitueixen les declinacionsrosae (datiu) a la rosa

EL lxic prov majoritriament del llat vulgar. Per tamb tenim lxicque prov directament del llat:

Paraules Patrimonials: les que han anat evolucionant a poc a poc des del llat: AURICULA AURICLA AURELLA ORELLA

Cultismes: les que provenen directament del llat (per manca ds o de necessitat): AURCULA: cadascuna de les cavitats superior del cor

Tot i que el catal oral apareix al s VIII, el primers testimonis escrits no apareixen fins el s. X- XI. Sn notes al marge a un llibre del Monestir de Ripoll del s. X que diu: Magister meus no vol que me miras, novell)

El primers textos que podem considerar escrits en catal daten de la 2a meitat del s. XII

Forum Iudicum (codi de lleis visigtic tradut al catal):

Els primers textos en llengua catalana:

La voluntat del defunt scrita depos que fo mort, enfre sis meses sie publica[da]. Volontat daqel o daqela qe testa en sa vida, depos sa mort, ans que sis meses sien passats, sie publicada e manifestada e per escriptura davant qualqe sacerdot o davant tests. E si alcun cela et amaga aquela voluntat del defunt, tant compona de so propri aver ad aqel[s] a cui fon testat, quant pogren conquerre o aver, per auctoritat de la scriptura, de la res del defunt. Si aquele qui fez la escriptura es mort, can sia sabut qe el la fezes. Totes escriptures, si tot el faitor (?) qui...

Homilies dOrgany (apunts dun serm de missa fet per un mossn))

Primers textos literaris: poesia

Poesia: s. XII culta trobadoresca, per en provenal s. XV: en catal

A la fi del segle XI neix al sud de Frana la primera manifestaci literria culta en una llengua romnica: la poesia trobadoresca, escrita en provenal. Des de mitjan segle XII, el provenal s la llengua utilitzada a Catalunya per a la lrica culta. Les causes que expliquen que els poetes utilitzin el provenal sn diverses: la proximitat geogrficaels lligams poltics que hi havia entre Catalunya i Provenala semblana de totes dues llengesel prestigi de la lrica trobadoresca.

Primers textos literaris: prosa

Prosa: s. XIII escrita en catal des dels seus inicis:

El primer gran prosista en catal va ser Ramon Llull (s. XIII)

Les 4 grans crniques (s. XIII-XIV)

Bernat Metge (s. XIV)

Els grans canvis dels segles XIII i XIV (I)

Canvis poltics:

Comena lexpansi de la Corona catalanoaragonesa per la Mediterrnia: Jaume I conquereix les Illes Balears, el Pas Valenci, la ciutat de lAlguer, lilla de Sardenya, etc. Sicili tamb s'incorpora a la Corona.

S'estableixen consolats a ms de 50 ciutats de tot el mn.

La centralitat poltica rau en la Cancelleria Reial, a la ciutat de Barcelona

Els grans canvis dels segles XIII i XIV (II)

Canvis socials:

Fruit de lexpansi territorial, apareix el comer.

Apareixen grans ciutats i punts neurlgics comercials

Apareix la burgesia

L'esglsia comena a fer petits moviments de reforma

Els grans canvis dels segles XIII i XIV (i III)

Canvis culturals:

Lesplendor i lexpansi poltica porta a lexpansi de la llengua i la cultura catalanes: El catal s una llengua de pas poders

La cultura surt de l'esglsia i la burgesia comena a interessar-sen

Ramon Llull escriu en catal sense complexos i per primera vegada es parla de temtica mstica, religiosa, cientfica o filosfica en catal

Les quatres grans crniques recullen les herocitats dels reis catalans i les seves conquestes

Al s. XIV es produeix una revoluci en el camp artstic i ideolgic, superant els models medievals i recuperant la cultura clssica: s lHUMANISME

LHumanisme del s. XIV

Moviment ideolgic de renovaci cultural que va nixer a Itlia al s. XIV i de seguida es va expandir per Europa. Donar lloc al Renaixement.

LHome esdev el centre de totes les coses, i no Du: Antropocentrisme en contraposici al teocentrisme

Comporta una recuperaci dels clssics grecollatins

Pere III El Cerimonis (s. XIV) va ser limpulsor de lHumanisme a la Corona catalanoaragonesa fent una reforma a fons de la Cancelleria Reial

Encarregada de redactar la documentaci de la Corona i de traduir els autors clssics al catal, la qual cosa va provocar que es dons a conixer la cultura grecollatina

Els escrivents de la Cancelleria eren homes cultes que havien de dominar perfectament les tres llenges oficials de la Corona catalanoaragonesa: el llat, el catal i l'aragons. Feien sortides freqents a l'estranger i importaven les noves tendncies culturals.

Bernat Metge va ser lescriptor ms important de la Cancelleria Reial

La consolidaci de la llengua catalana

El catal de la Cancelleria Reial a poc a poc esdev llengua estndard, i deixa de b