Upload
marcel-duran
View
1.284
Download
0
Embed Size (px)
Citation preview
Fluxos demogràfics
La dinàmica de la població no depèn només de la relacióentre naixements i defuncions sinó que també del saldomigratori. Cal recordar que si la immigració és més gran quel’emigració, el saldo serà positiu i la població augmentarà. Sil’emigració és més gran que la immigració, el saldo és negatiu.
Fluxos demogràfics
Causes dels moviments migratoris
Causes demogràfiques i econòmiques. Les mésfreqüents. Augment de població, falta de llocsde treball (desocupació), salaris baixos. Altreszones amb necessitat de mà d’obra. Exemple del’emigració espanyola a l’Amèrica llatina.
Fluxos demogràfics
Causes dels moviments migratoris
Causes relacionades amb catàstrofesnaturals. Terratrèmols, desertització, pestes,sequeres prolongades.
Fluxos demogràfics
Causes dels moviments migratoris
Causes polítiques. Guerres, persecucions, elsexilis forçosos provoquen que la gent emigri.
Fluxos demogràfics
Causes dels moviments migratoris
Causes socioculturals. Desig de viure en estatsdemocràtics, o atracció de viure en un llocdesitjat (alemanys a Mallorca).
Fluxos demogràfics
Conseqüències dels moviments migratoris
Redueix el problema de falta de feina, rebaixala pressió social. A vegades suposa la pèrduade les persones amb més bona formació i mésdinàmiques. Envelliment de la població idespoblament del territori.
Pel país d’origen.
Fluxos demogràfics
Conseqüències dels moviments migratoris
Pot crear conflictes laborals (salaris a la baixa).Degradació d’habitatges a la perifèria de lesciutats, problemes d’acceptació per un a partde la societat. Però també pot generar undesenvolupament econòmic molt alt. I unamajor diversitat cultural del país.
Pel país de destinació.
Fluxos demogràfics
Conseqüències dels moviments migratoris
Comporta adaptar-se a un nou medi, sensetenir cap tipus de seguretat. Adaptar-se a unanova llengua, cultura i identitat.
Per a la persona emigrant.
Imatge del CIE de la Zona Franca.
Fluxos demogràfics
De País d’Emigrants a país d’Immigrants
Els grans moviments migratoris a
Espanya
Les Migracions transoceàniques
Les Migracions interiors
Les migracions exteriors
Segle XIX i XX
Els anys 1960a 1970
Els anys 1950a 1970
El país pobre. Un país d’emigrants.
Fluxos demogràfics
De País d’Emigrants a país d’Immigrants
Els grans moviments migratoris a
Espanya
Les Migracions transoceàniques
Segle XIX i XX
El país pobre. Un país d’emigrants.
Fluxos demogràfics
De País d’Emigrants a país d’Immigrants
Els grans moviments migratoris a
Espanya
Les Migracions interiors
El país pobre. Un país d’emigrants.
Fluxos demogràfics
De País d’Emigrants a país d’Immigrants
Els grans moviments migratoris a
Espanya
Les migracions exteriors
El país pobre. Un país d’emigrants.
Fluxos demogràfics
De País d’Emigrants a país d’Immigrants
Espanya, un país d’immigrants
El país ric. Un país d'immigrants.
A la darreria del segle XX, el fort desenvolupament econòmic ha transformat Espanya en un país receptor d’immigrants.
Persones jubilades procedents de l’Europa central i del nord. Cap dificultat.
Treballadors d’alt nivell professional. Càrrecs directius, tècnics, estudiants. Cap dificultat
Refugiats polítics. Persones que han abandonat el seu país a causa de conflictes armats. Altes dificultats. Dret d’asil.
Emigrants procedents de països pobres. Greus dificultats. Fenomen dels “Sense papers”.
Fluxos demogràfics
De País d’Emigrants a país d’Immigrants
Espanya, un país d’immigrants
El país ric. Un país d'immigrants.
Font: El Punt Avui. Edició del 3 de febrer de 2014
Fluxos demogràfics
De País d’Emigrants a país d’Immigrants
Espanya, un país d’immigrants
El país ric. Un país d'immigrants.
Ultimo Dato
1 de enero de 2013 (*)
1 de enero de 2012
Variaciónanual (en %)
PoblaciónTotal
47.059.533 47.265.321 -0,4
PoblaciónExtranjera
5.520.133 5.736.258 -3,8
Font: Pàgina web de Instituto Nacional de estadística (INE).
Fluxos demogràfics
De País d’Emigrants a país d’Immigrants
Espanya, un país d’immigrants
El país ric. Un país d'immigrants.
Font: Pàgina web de El País el dia 16 de gener de 2013. Les dades fan referència a l’any 2012.
Fluxos demogràficsDe País d’Emigrants a país d’Immigrants
La immigració a Catalunya
La població catalana no nascuda al paísrepresenta un 36.5% del total. Un 21.7% de lapoblació catalana són persones nascudes a laresta d’Espanya. Aquesta immigració interna(moviment de la població que es produeix d’unterritori concret a d’altres dins d’un mateixEstat) destaca la procedent d’Andalusia, Aragó,Extremadura, Castella i una part de Galícia.
L’altre 14.9% sónimmigrants estrangers.
Fluxos demogràfics
De País d’Emigrants a país d’Immigrants
La immigració a Catalunya
Fluxos demogràfics
De País d’Emigrants a país d’Immigrants
La immigració a Catalunya
Quadre estadístic. Font: IDESCAT.Gràfica de sectors. Font: IDESCAT.
Fluxos demogràficsDe País d’Emigrants a país d’Immigrants
La immigració a CatalunyaPoblació estrangera (2012)
(1) Població total % vert. % sobre (1)
Barcelona 5.552.050 792.071 66,74 14,27
Girona 761.627 163.068 13,74 21,41
Lleida 443.032 82.053 6,91 18,52
Tarragona 814.199 149.587 12,60 18,37
Total 7.570.908 1.186.779 100,00 15,68
Font: Idescat, a partir de l'explotació estadística dels padrons.
Població estrangera per comarques (2012). La immigració a Catalunya. Font: Idescat, a partir de l'explotació estadística dels padrons.
Població estrangera
(1) Població total % vert. % sobre (1)
Alt Camp 45.299 6.199 0,52 13,68Alt Empordà 141.517 39.743 3,35 28,08Alt Penedès 106.252 12.939 1,09 12,18
Alt Urgell 21.386 2.839 0,24 13,28Alta Ribagorça 4.235 695 0,06 16,41
Anoia 118.817 11.332 0,95 9,54Bages 186.084 22.465 1,89 12,07
Baix Camp 193.535 36.673 3,09 18,95Baix Ebre 83.125 17.583 1,48 21,15
Baix Empordà 133.754 28.970 2,44 21,66Baix Llobregat 806.799 92.017 7,75 11,41Baix Penedès 101.138 15.503 1,31 15,33Barcelonès 2.254.052 404.972 34,12 17,97Berguedà 41.202 3.816 0,32 9,26Cerdanya 19.047 3.036 0,26 15,94
Conca de Barberà 21.148 2.658 0,22 12,57Garraf 147.107 23.534 1,98 16
Garrigues 20.212 2.683 0,23 13,27Garrotxa 55.855 8.346 0,7 14,94Gironès 184.187 38.478 3,24 20,89
Maresme 436.487 53.137 4,48 12,17Montsià 72.121 15.584 1,31 21,61Noguera 40.200 7.067 0,6 17,58
Osona 154.588 21.960 1,85 14,21Pallars Jussà 14.113 1.984 0,17 14,06
Pallars Sobirà 7.457 1.090 0,09 14,62Pla d'Urgell 37.267 7.350 0,62 19,72
Pla de l'Estany 31.463 5.016 0,42 15,94Priorat 9.971 1.271 0,11 12,75
Ribera d'Ebre 23.867 4.062 0,34 17,02Ripollès 26.268 2.290 0,19 8,72Segarra 23.365 6.267 0,53 26,82Segrià 209.965 40.997 3,45 19,53Selva 173.518 37.493 3,16 21,61
Solsonès 13.676 1.841 0,16 13,46Tarragonès 251.282 48.287 4,07 19,22Terra Alta 12.713 1.767 0,15 13,9
Urgell 36.975 6.838 0,58 18,49Val d'Aran 10.056 2.011 0,17 20
Vallès Occidental 898.173 102.762 8,66 11,44Vallès Oriental 402.632 43.224 3,64 10,74
Total 7.570.908 1.186.779 100 15,68
Institut d'Estadística de Catalunya
http://www.idescat.cat/poblacioestrangera/?b=4&nac=a&res=a
Fluxos demogràficsDe País d’Emigrants a país d’Immigrants
La immigració a CatalunyaProcedència: el col·lectiu marroquí representa un 24% de la població.
La Unió Europea representa el 23.7%. Un important segment de la
població és de Romania i Bulgària Són membres de ple dret).
També hi ha un important sector de països rics, d’on provenen mà d’obra
força qualificada. També jubilats. Itàlia, França, Alemanya, Regne Unit...
De l’Amèrica llatina, els capdavanters són els equatorians, seguits de
bolivians i els colombians.
La població estrangera presenta una mitjana de 30.5 anys. I Això comporta
un paper rejovenidor. Hi ha importants desequilibris entre sexes:
marroquins majoritàriament homes, l’equatoriana i la boliviana
majoritàriament dones.
Les polítiques demogràfiques.
Conjunt de mesures econòmiques, socials i legislatives adoptades pels estatsamb la intenció d’influir en les variables bàsiques de la població: lafecunditat, la salut, la mortalitat, la mobilitat i les migracions.
Les polítiques demogràfiques.
Conferència Internacional sobre població i desenvolupament (1994)
Paper de la dona
Llibertat de decisió
Planificació familiar
Migracions
Salut mental
Les polítiques demogràfiques.
Creixement econòmic
Política de protecció a la
infància
Fecunditat disminueix
Protecció dels drets laborals de les dones
Polítiques de salut
reproductiva de les dones
Les polítiques demogràfiques.
Dos grans tipus.
Maltusianes Populacionistes
Les polítiques demogràfiques.Les polítiques demogràfiques a la UE
Preocupa l’envelliment de la població.
Objectiu: renovació demogràfica.
Les polítiques demogràfiques.Les polítiques demogràfiques a la UE
Impuls a l’ocupació
Objectiu: renovació demogràfica.
Acollida i integració immigració Protecció social
Millora del sistema educatiu.