Llatí 1 Batxillerat

  • Published on
    18-Dec-2014

  • View
    3.706

  • Download
    4

Embed Size (px)

DESCRIPTION

 

Transcript

  • 1. CARPE DIEM LLAT 1R BATXILLERAT 2012-2013 IES VILAMARXANT
  • 2. DEXPg. UD Continguts1 UD. 1 Don ve el llat? Per a qu ens serveix el seu estudi? On est Itlia? I Roma? Introducci general.3 UD. 2 Com escrivien els romans? On i quan va sorgir lescriptura? Lalfabet llat i els seus signes de puntuaci.9 UD. 3 Qu s un cas? Qu vol dir que el llat s una llengua flexiva? Qu s la concordana? Com es construen en llat les oracions copulatives? El verb SUM, el nominatiu i el genitiu.14 UD. 4 Com es construen en llat les oracions transitives? Com sexpressaven en llat els complements verbals? Les conjugacions i el present dindicatiu dels verbs regulars. Lacusatiu, el datiu, lablatiu i les preposicions. La primera i la segona declinaci. Els adjectius us, -a, -um.29 UD. 5 Com parlaven els romans del passat i el futur? El pretrit imperfet dindicatiu i el futur imperfet. La tercera declinaci.42 UD. 6 El tema de perfet. Els adjectius de segona i tercera classe. Els pronoms personals.50 UD. 7 Com es subordina en llat? Les proposicions subordinades adjectives o de relatiu. La quarta i la cinquena declinacions. El demostratiu IS, EA, ID.55 UD. 8 Les formes no personals del verb: linfinitiu i el participi, morfologia i sintaxi. Les proposicions subordinades substantives.61 UD. 9 Com era la veu passiva en llat? La veu passiva (I). El sistema pronominal: els demostratius. I com funcionaven les comparacions? Els graus de ladjectiu.69 UD. 10 La passiva II. Els verbs deponents. Com sexpressava la veu passiva en grec clssic? Els demostratius emftics.
  • 3. 75 UD.11 El mode subjuntiu. Les proposicions subordinades adverbials. UT i CUM. Textos de Csar Gramtica83 Morfologia nominal100 Morfologia verbal119 Nocions bsiques de sintaxi VOCABULARI
  • 4. UD 1. Don ve el llat? Per a qu ens serveix el seu estudi? On est Itlia? I Roma? Introducci general.IMPERI ROM 1
  • 5. Desprs dhaver vist la presentaci de diapositives, contesta les segents preguntes:1.- Qu s lindoeuropeu? Qu vol dir que s una llengua de reconstrucci?2.- Nomena algunes llenges indoeuropees.3.- Quin s el testimoni ms antic de llat que ens ha arribat?4.- Per qu penses que s important estudiar grec i llat? En quins aspectes creus quepodries aprofitar el seu estudi?5. Quina diferncia hi ha entre llat culte i llat vulgar? 2
  • 6. UD 2. Com escrivien els romans? On i quan va sorgir lescriptura? Lalfabet llat i els seus signes de puntuaci.Desprs de veure la presentaci de diapositives, contesta les segents preguntes: 1. On va sorgir lescriptura? 2. Explica els segents conceptes: a. Escriptura pictogrfica b. Escriptura sillbica c. Escriptura alfabtica 3. Don prov lalfabet grec? I el llat? 3
  • 7. 2. 1. AlfabetLalfabet llat consta de 23 grafemes (lletres) amb forma majscula i minscula: A B C D E F G H I K L M N O P Q R S T V X Y Z a b c d e f g h i k l m n o p q r s t v x y z Antigament estava compost per 21 lletres, per als segles II-I a. C. es van introduir la Y i la Zper tal de transcriure paraules gregues i durant el Renaixement les grafies J i V per distingir els sonsconsonntics dels voclics I, U.2.2. Classificaci dels fonemes llatins:Consonants: a) Oclusives labials dentals GuturalsSonores B D GSordes p T K, C b) NasalsM (bilabial), n (dental) c) LquidesL (lateral), r (vibrant) d) FricativesS (labiodental) , f (alveolar) e) DoblesX, z 4
  • 8. Vocals a) Simples TRIA GLE DE Anterior Central Posterior HELLWAG Tancada i u Mitjana e o Oberta a b) Diftongs: ae, oe, au, eu, ei, ui.2.3. La pronncia clssica a) Algunes particularitats:La pronunciaci dels sons llatins s molt similar a la nostra. Tanmateix, a classe emprarem lapronunciaci clssica, la que tracta de reproduir la pronncia del llat a lpoca dels grans autorsclssics (Cicer, Csar, etc).Lletr Comentarisa Pronnciab bc k tamb ce, ci, chd df f g tamb ge, gig n gnh muda, tamb chj j substitueix la i consonant en texts modernsk k l ll sempre geminadal velaritzada seguida de consonant o a final de motm mn n 5
  • 9. seguida de velar /g/, /k/ pp f phq ku qu, tamb que, quir rs st tv u en texts antics tamb u vocal ksx gsz dz b) LaccentEl llat no t accent grfic, per totes les paraules tenen una sllaba tnica.La quantitat s la duraci de les vocals, diftongs i sllabes en les llenges indoeuropees. Hi haquantitat: - Breu: sindica amb el signe [ ] sobre la vocal; ex. []. - Llarga: sindica amb el signe [ ] sobre la vocal; ex. []En primer lloc, cal recordar que una sllaba s cada cop de veu amb qu pronunciem unaparaula. Els diftongs formen una sola sllaba. Els ms freqents en llat sn els segents: diftongs Exemple ae prae-te-reo au cau-po-na oe poe-na eu deusSegons el nombre de sllabes, les paraules poden ser: Monosllabes: una sola sllaba bisllabes: dues sllabes trisllabes: tres sllabes polisllabes: ms de tres sllabes.Normes daccentuaci llatina: a. No hi ha paraules agudes. b. Les paraules bisllabes sempre sn planes (accentuen la primera). 6
  • 10. c. Les paraules de ms de dues sllabes accentuen la penltima si s llarga (amare, dolore) i la antepenltima si s breu (Hispania, consules, familia...)-Una sllaba s llarga quan t una vocal llarga o diftong, o quan va seguida de dues consonants (queno siguen muta cum lquida).-Una sllaba s breu quan t una vocal breu, quan t una vocal seguida daltra vocal (vocalis antevocalem corripitur) o perqu la seua vocal est a final de paraula seguida duna consonant.Per saber quina s la sllaba tnica duna paraula hem de seguir els segents passos: 1. Separar les paraules en sllabes, sense oblidar els diftongs. 2. Classificar-les segons el seu nombre de sllabes. 3. Situar la sllaba tnica seguint les segents normes:Si les paraules sn El colp de veu cau ExemplesBisllabes En la penltima sllaba Poe-nam ro-sa, vi-rumTrisllabes i polisllabes En la penltima (llarga) Os-ten-dit o antepenltima sllaba Me-mo-rem Sa-tur-ni-a (penltima breu)PRCTICA:1.- Practica llegint en veu alta el segent text:Rma in Itali est. Italia in Eurp est. Graecia in Eurp est. Italia et Graecia inEurp sunt. Hispnia quoque in Eurp est. Hispnia et Italia et Graecia in Eurpsunt.Estne Gallia in Eurp? Gallia in Eurp est. Estne Rma in Galli? Rma in Gallianon est. Ubi est Rma? Rma est in Itali . Ubi est Italia ? Italia in Eurp est. Ubisunt Gallia et Hispnia? Gal