141
CARPE DIEM LLATÍ 1R BATXILLERAT 2012-2013 IES VILAMARXANT

Llatí 1 Batxillerat

Embed Size (px)

DESCRIPTION

 

Citation preview

  • 1. CARPE DIEM LLAT 1R BATXILLERAT 2012-2013 IES VILAMARXANT
  • 2. DEXPg. UD Continguts1 UD. 1 Don ve el llat? Per a qu ens serveix el seu estudi? On est Itlia? I Roma? Introducci general.3 UD. 2 Com escrivien els romans? On i quan va sorgir lescriptura? Lalfabet llat i els seus signes de puntuaci.9 UD. 3 Qu s un cas? Qu vol dir que el llat s una llengua flexiva? Qu s la concordana? Com es construen en llat les oracions copulatives? El verb SUM, el nominatiu i el genitiu.14 UD. 4 Com es construen en llat les oracions transitives? Com sexpressaven en llat els complements verbals? Les conjugacions i el present dindicatiu dels verbs regulars. Lacusatiu, el datiu, lablatiu i les preposicions. La primera i la segona declinaci. Els adjectius us, -a, -um.29 UD. 5 Com parlaven els romans del passat i el futur? El pretrit imperfet dindicatiu i el futur imperfet. La tercera declinaci.42 UD. 6 El tema de perfet. Els adjectius de segona i tercera classe. Els pronoms personals.50 UD. 7 Com es subordina en llat? Les proposicions subordinades adjectives o de relatiu. La quarta i la cinquena declinacions. El demostratiu IS, EA, ID.55 UD. 8 Les formes no personals del verb: linfinitiu i el participi, morfologia i sintaxi. Les proposicions subordinades substantives.61 UD. 9 Com era la veu passiva en llat? La veu passiva (I). El sistema pronominal: els demostratius. I com funcionaven les comparacions? Els graus de ladjectiu.69 UD. 10 La passiva II. Els verbs deponents. Com sexpressava la veu passiva en grec clssic? Els demostratius emftics.
  • 3. 75 UD.11 El mode subjuntiu. Les proposicions subordinades adverbials. UT i CUM. Textos de Csar Gramtica83 Morfologia nominal100 Morfologia verbal119 Nocions bsiques de sintaxi VOCABULARI
  • 4. UD 1. Don ve el llat? Per a qu ens serveix el seu estudi? On est Itlia? I Roma? Introducci general.IMPERI ROM 1
  • 5. Desprs dhaver vist la presentaci de diapositives, contesta les segents preguntes:1.- Qu s lindoeuropeu? Qu vol dir que s una llengua de reconstrucci?2.- Nomena algunes llenges indoeuropees.3.- Quin s el testimoni ms antic de llat que ens ha arribat?4.- Per qu penses que s important estudiar grec i llat? En quins aspectes creus quepodries aprofitar el seu estudi?5. Quina diferncia hi ha entre llat culte i llat vulgar? 2
  • 6. UD 2. Com escrivien els romans? On i quan va sorgir lescriptura? Lalfabet llat i els seus signes de puntuaci.Desprs de veure la presentaci de diapositives, contesta les segents preguntes: 1. On va sorgir lescriptura? 2. Explica els segents conceptes: a. Escriptura pictogrfica b. Escriptura sillbica c. Escriptura alfabtica 3. Don prov lalfabet grec? I el llat? 3
  • 7. 2. 1. AlfabetLalfabet llat consta de 23 grafemes (lletres) amb forma majscula i minscula: A B C D E F G H I K L M N O P Q R S T V X Y Z a b c d e f g h i k l m n o p q r s t v x y z Antigament estava compost per 21 lletres, per als segles II-I a. C. es van introduir la Y i la Zper tal de transcriure paraules gregues i durant el Renaixement les grafies J i V per distingir els sonsconsonntics dels voclics I, U.2.2. Classificaci dels fonemes llatins:Consonants: a) Oclusives labials dentals GuturalsSonores B D GSordes p T K, C b) NasalsM (bilabial), n (dental) c) LquidesL (lateral), r (vibrant) d) FricativesS (labiodental) , f (alveolar) e) DoblesX, z 4
  • 8. Vocals a) Simples TRIA GLE DE Anterior Central Posterior HELLWAG Tancada i u Mitjana e o Oberta a b) Diftongs: ae, oe, au, eu, ei, ui.2.3. La pronncia clssica a) Algunes particularitats:La pronunciaci dels sons llatins s molt similar a la nostra. Tanmateix, a classe emprarem lapronunciaci clssica, la que tracta de reproduir la pronncia del llat a lpoca dels grans autorsclssics (Cicer, Csar, etc).Lletr Comentarisa Pronnciab bc k tamb ce, ci, chd df f g tamb ge, gig n gnh muda, tamb chj j substitueix la i consonant en texts modernsk k l ll sempre geminadal velaritzada seguida de consonant o a final de motm mn n 5
  • 9. seguida de velar /g/, /k/ pp f phq ku qu, tamb que, quir rs st tv u en texts antics tamb u vocal ksx gsz dz b) LaccentEl llat no t accent grfic, per totes les paraules tenen una sllaba tnica.La quantitat s la duraci de les vocals, diftongs i sllabes en les llenges indoeuropees. Hi haquantitat: - Breu: sindica amb el signe [ ] sobre la vocal; ex. []. - Llarga: sindica amb el signe [ ] sobre la vocal; ex. []En primer lloc, cal recordar que una sllaba s cada cop de veu amb qu pronunciem unaparaula. Els diftongs formen una sola sllaba. Els ms freqents en llat sn els segents: diftongs Exemple ae prae-te-reo au cau-po-na oe poe-na eu deusSegons el nombre de sllabes, les paraules poden ser: Monosllabes: una sola sllaba bisllabes: dues sllabes trisllabes: tres sllabes polisllabes: ms de tres sllabes.Normes daccentuaci llatina: a. No hi ha paraules agudes. b. Les paraules bisllabes sempre sn planes (accentuen la primera). 6
  • 10. c. Les paraules de ms de dues sllabes accentuen la penltima si s llarga (amare, dolore) i la antepenltima si s breu (Hispania, consules, familia...)-Una sllaba s llarga quan t una vocal llarga o diftong, o quan va seguida de dues consonants (queno siguen muta cum lquida).-Una sllaba s breu quan t una vocal breu, quan t una vocal seguida daltra vocal (vocalis antevocalem corripitur) o perqu la seua vocal est a final de paraula seguida duna consonant.Per saber quina s la sllaba tnica duna paraula hem de seguir els segents passos: 1. Separar les paraules en sllabes, sense oblidar els diftongs. 2. Classificar-les segons el seu nombre de sllabes. 3. Situar la sllaba tnica seguint les segents normes:Si les paraules sn El colp de veu cau ExemplesBisllabes En la penltima sllaba Poe-nam ro-sa, vi-rumTrisllabes i polisllabes En la penltima (llarga) Os-ten-dit o antepenltima sllaba Me-mo-rem Sa-tur-ni-a (penltima breu)PRCTICA:1.- Practica llegint en veu alta el segent text:Rma in Itali est. Italia in Eurp est. Graecia in Eurp est. Italia et Graecia inEurp sunt. Hispnia quoque in Eurp est. Hispnia et Italia et Graecia in Eurpsunt.Estne Gallia in Eurp? Gallia in Eurp est. Estne Rma in Galli? Rma in Gallianon est. Ubi est Rma? Rma est in Itali . Ubi est Italia ? Italia in Eurp est. Ubisunt Gallia et Hispnia? Gallia et Hispnia in Eurp sunt.2.- Separa en sllabes les segents paraules:Galliatuus AppellanturSaevae BelgaeTuus TroiaeAudacia AliamPatientia IactabitIlle effrenata 7
  • 11. 3.- Indica amb el signe adequat la quantitat de la penltima sllaba i laccent de lesparaules segents, i explica el criteri que has seguit en cada cas:Tertiam ProfugusCatilina EtiamIncolunt VirumqueQuousque appellantur 8
  • 12. UD. 3. Qu s un cas? Qu vol dir que el llat s una llengua flexiva? Qu s la concordana? Com es construen en llat les oracions copulatives? El verb SUM, el nominatiu i el genitiu.1. EL LLAT, LLENGUA FLEXIVAEl llat s, com el grec, una llengua flexiva. Aix vol dir que, dins loraci, les funcions de cadaparaula sn indicades per la forma que adopta la paraula i pel joc de preposicions.La paraula grega o llatina est formada per una arrel amb valor semntic i una terminaci ambvalor gramatical. Les paraules variables sn substantius, adjectius, pronoms, article (que esdeclinen) i verbs (que es conjuguen). Les paraules invariables (que no es declinen) sn elsadverbis, conjuncions, preposicions i interjeccions.Les diferents formes que presenta una paraula segons la seua funci sintctica sn elscasos. El conjunt de formes que pot adoptar un nom, un adjectiu o un pronom segons lafunci que realitzen, sanomena flexi o declinaci.Grec Indoeuropeu LlatNominatiu Nominatiu NominatiuVocatiu Vocatiu VocatiuAcusatiu Acusatiu AcusatiuGenitiu Genitiu Genitiu Ablatiu Ablatiu Instrumental LocatiuDatiu Datiu DatiuCada cas realitza, bsicament, una funci a loraci. Els casos llatins i les funcions que realitzen(de manera molt simplificada) sn els segents: CAS FUNCINominatiu Subjecte, Atribut, Predicatiu del Subjecte (Pred)Vocatiu ApellaciAcusatiu Complement Directe (CD), Predicatiu del CD, CC (amb o sense preposici)Genitiu Complement del Nom (CN)Datiu Complement Indirecte (CI)Ablatiu Complement Circumstancial (CC) 9
  • 13. LORDRE DE PARAULES EN LLATNi en llat ni en catal hi ha un ordre rgid de les paraules, tot i que en llat la disposici delsmots s ms lliure. S que es pot establir una tendncia, un ordre predominant (natural)que noms coincideix en part en totes dues llenges.Coincidncies: - Tant en llat com en catal santeposa el subjecte al predicat, de manera que elsubjecte sol ocupar el primer lloc de loraci. - Totes dues anteposen les preposicions al nom i lantecedent a loraci de relatiu oadjectiva.Diferncies: - En llat els complements del nom solen precedir el nom (tot i que no sempre saix). - En llat el verb sol anar al final de loraci.2. LA CONCORDANA DE SUBJECTE, VERB I ATRIBUT ORACI COPULATIVA = SUBJECTE + VERB COPULATIU + ATRIBUT 1. Subjecte i atribut van en nominatiu i han de concordar en gnere i nmero. 2. El verb ha de concordar en nmero i persona amb el subjecte. 3. Les oracions nominals pures sn aquelles en les que no hi ha verb, sols subjecte i atribut. 4. Quan una oraci copulativa no porta atribut, equival a una oraci impersonal, hi ha. LENUNCIAT Lenunciat s la presentaci de les paraules llatines i la forma amb la qual apareixen al diccionari o vocabulari. Lenunciat ens dna dades sobre la categora gramatical de la paraula (substantiu, adjectiu, verb) i la seua flexi (conjugaci o declinaci). 1. Els SUBSTANTIUS senuncien mitjanant el Nominatiu i el Genitiu singular, ms el gnere entre parntesi. 2. Els ADJETIUS senuncien amb el Nominatiu singular de cada gnere. 3. Los VERBS senuncien amb la primera persona del singular del Present dIndicatiu. 10
  • 14. EL GNERE En Llat, a diferncia del catal o castell, hi ha tres gneres: MASCUL, FEMEN i NEUTRE3.- EL NOMINATIU SINGULAR I PLURAL DELS TRES GNERES. EL VERB SUM Per sols de MASCUL FEMEN NEUTRE moment, no us SINGULAR -US/ER/IR - -UM confieu!!! PLURAL -I -AE -A Verb SUM 3a SINGULAR EST 3a PLURAL SUNTAnalitza morfosintcticament i tradueix. VOCABULARI3.1.- Sardinia insulae est Insula, -ae (f): illa3.2.- Sardinia et Corsica magnae insulae sunt. Fluvius, -ii (m): riu3.3.- Rhenus fluvius est. Oppidum, -i (n): ciutat3.4.- Rhenus et Nilus fluvii magni sunt. Magnus, -a, -um: gran3.5.- Sparta oppidum graecum est. Graecus, -a, -um: grec3.6.- Sparta et Delphi oppida graeca sunt.3.7.- Concerta els adjectius amb els substantius:Insulae (graecus, -a, -um)Oppida (magnus, -a, -um)Fluvius (magnus, -a, -um)Insula (magnus, -a, -um)Oppidum (graecus, -a, -um)Fluvii (graecus, -a, -um) 11
  • 15. 4. EL GENITIU GENITIU COMPLEMENT DEL NOM DE. El genitiu sol anar davant del substantiu al que complementa. Pot anar entre larticle i el substantiu. MASCUL FEMEN NEUTRESINGULAR -I -E -I VOCABULARIPLURAL -ORUM -ARUM -ORUM Incola, -ae (m): habitant Pinus, -i (f): pi Poeta, -ae (m): poeta4.1.- Britanniae oppida non magna sunt.4.2.- Graeciae multae insulae parvae sunt. Altus, -a, -um: profund/alt4.3.- Germaniae incolae multi sunt.4.4.- Hispaniae fluvii non alti sunt.4.5.- Rhodanus Galliae fluvius est.4.6.- Africae oppida multa non sunt.4.7.- Pini altae sunt.4.8.- Multi poetae Graeci sunt.4.9. Rhodanus, Galliae fluvius, altus est.4.10. Concerta els adjectius amb els substantius:Incolarum (graecus, -a, -um)Pinus (altus, -a, -um)Poetae (graecus, -a, -um)Oppidorum (magnus, -a, -um)Fluvii (altus, -a, -um)4.11. Retroversi.A. Els rius dfrica sn profundsB. La ciutat de Grcia s granC. Els pins dHispnia no sn alts. 12
  • 16. 5. EL VERB SUMCopia i apren el Present dIndicatiu del verb SUM. Verb SUM1a SINGULAR SUM2a SINGULAR ES3a SINGULAR EST1a PLURAL SUMUS2a PLURAL ESTIS3a PLURAL SUNT5.1 Completa les segents oracions amb la forma corresponent del verb SUM.Ego Hispaniae incola _____________.Tu Hispaniae incola______________.Ego et tu Hispaniae incolae _____________.Caesar romanus ________________.Caesar et tu romani __________________.Caesar et Cicero romani ________________. 13
  • 17. UD. 4. Com es construen en llat les oracions transitives? Com sexpressaven en llat els complements verbals? Les conjugacions i el present dindicatiu dels verbs regulars.Lacusatiu, el datiu, lablatiu i les preposicions.La primera i la segona declinaci. Els adjectius us, -a, -um.LENUNCIAT DELS VERBSEl verb en llat est format per una ARREL i una srie de MORFEMES. Larrel ens aportainformacin semntica i els morfemes, gramatical (temps, mode, veu, nombre ipersona).El verb en llat senuncia amb les segents formes:1 persona present dindicatiu, 2 persona present dindicatiu, infinitiu de present, 1persona pretrit perfet, sup.Ejm. AMO, AMAS, AMARE, AMAVI, AMATUMMONEO, MONES, MONERE, MONUI, MONITUMREGO, REGES, REGERE, REXI, RECTUMAUDIO, AUDIS, AUDIRE, AUDIVI, AUDITUMEls verbs llatins es poden clasificar en cinc conjugacions, que es distingeixen per la vocaldel tema de present (infinitiu RE)1 Temes en A Verbs el tema de present dels quals acaba en -A Ex. AMA-RE2 Temes en Verbs el tema de present dels quals acaba en E (i la E es mant en laprimera persona) Ex. MONRE - MONES3 Temes en consonant - Verbs el tema de present dels quals acaba en consonant.Linfinitiu acaba en - (Ex. REGE-RE), per la primera persona del singular no t la vocal,acaba en consonant. Ex. REG-O3 Mixta Verbs amb caracterstiques de la 3a i 4a conjugacions. Linfinitiu t una ,per la primera persona del singular una I. Exm. CAPI-O , CAPIS, CAP-RE > CAP/ CAPI-4 Temes en I Verbs el tema de present dels quals acaba en -I Ex. AUDI-RE 14
  • 18. 1.- ELS VERBS I LES CONJUGACIONS1.1.- Digues a quina conjugaci pertanyen els segents verbs i assenyala el seu tema depresent:Aperio, aperis, aperire, aperui, apertum (obrir)Capto, captas, captare, captavi, captatum (caar)Cresco, crescis, crescere, crevi, cretum (crixer)Video, vides, videre, vidi, visum (veure)Afficio, afficis, afficere, affeci, affectum (afectar)Consisto, consistis, consistere, consistiti, consistum (situar-se)Paro, paras, parare, paravi, paratum (preparar)Rideo, rides, ridere, risi, risum (riure)Rapio, rapis, rapere, rapui, raptum (raptar)Pario, paris, parire, peperi, partum (aconseguir)2.- LES DECLINACIONS LES DECLINACIONS En llat hi ha cinc declinacions, s a dir, cinc paradigmes per declinar els substantius. Mitjanant lenunciat dun substantiu, fixant-nos en el genitiu, podem saber a quina declinaci pertany. 1a. Declinaci AE 2a. Declinaci I 3a. Declinaci IS 4a. Declinaci US 5a. Declinaci EI El tema dun substantiu, necessari per declinar-lo correctament, sobt del genitiu. 15
  • 19. 2.1.- Indica a quina declinaci pertany cadascn dels segents substantius i senyala el seutema: Recorda, mira el genitiu!!! Tegula, -ae; f.: Pater, patris; m.: Fides, -ei; f.: Onus, -eris; n.: Lumen, -inis; n.: Dies, -ei; f.: Dominus, -i; m.: Puer, -i; m.: Equitatus, -us; f.: Vir, -i; m.: Regina, -ae; f.: Manus, -us; f.: 16
  • 20. 3.- LA PRIMERA DECLINACI LA PRIMERA DECLINACI 1. Els substantius de la primera declinaci senuncien A, -AE. 2. La majoria dels substantius sn femenins per tamb hi ha alguns masculins (oficis i alguns noms propis, com ara poeta, -ae; Seneca, -ae). 3. Es declina per la primera declinaci el femen dels adjectius US, -A, -UM. SINGULAR PLURALNom. -A Nom. -AEVoc. -A Voc. -AEAc. -AM Ac. -ASGen. -AE Gen. -ARUMDat. -AE Dat. -ISAbl. -A Abl. -IS3.1. Declina: COLUMBA, -AE (f) SINGULAR PLURALNom. Nom.Voc. Voc.Ac. Ac.Gen. Gen.Dat. Dat.Abl. Abl. 17
  • 21. 3.2. Declina el segent sintagma: AULA, -AE (f), MAG US, -A, -UM SINGULAR PLURALNom. Nom.Voc. Voc.Ac. Ac.Gen. Gen.Dat. Dat.Abl. Abl.4.- EL PRESENT DINDICATIU Present dIndicatiu = TEMA DE PRESENT* + Desinncies personals: DESINNCIES PERSONALS ACTIVES -M/-O La primera persona es fa amb la desinncia -S O. Els verbs de la 3a Conj i 3a Mixta, afegeixen -T una vocal duni I- entre el tema i les -MUS desinncies (de la 2 persona del singular a la 2 del plural). -TIS La 3, 3 Mixta i 4 Conj, a la 3 persona del -NT plurar, afegeixen una vocal duni U- entre el tema i les desinncies.4.1.- Conjuga el Present dIndicatiu dels segents verbs: AMO HABEO REGO CAPIO AUDIO1a S2a S3a S1a Pl2a Pl3a Pl 18
  • 22. 4.2. Analitza les segents formes verbals (indica conjugaci, arrel i desinncies) i canvials denombre. Audiunt: Cantamus: Estis: Cantatis: Es: Regit Sunt: Moves: Capis: Audio:5.- LORACI TRANSITIVA ORACI TRANSITIVA = SUBJECTE + VERB TR + CD 2. El cas del Complement Directe s lACUSATIU. 3. Els verbs a les oracions transitives han de ser transitius (diferents del verb SUM).5.1. Poetae linguam latinam discunt.5.2. Agricola capras non videt.5.3. Caprae agricolarum ruinas occupant.5.4. Iulia magistra est. Magistra portam aperit.5.5. Agricolae et poetae non navigant.5.6. Reescriu les oracions anteriors canviant el nombre del subjecte (i adaptant, pertant, els complements que calga per mantenir la concordana). 19
  • 23. 7. EL DATIU, LABLATIU I LES PREPOSICIONS DATIU C. INDIRECTEGeneralment, el datiu fa la funci de CI, per en oracions copulatives sense atribut potactuar com a datiu possessiu.Ex. Tempus mihi est. (El temps s per a mi > el temps s meu) C. CIRCUMSTANCIALPREPOSICI + RGIMSempre que hi ha un sintagma preposicional (preposici + acusatiu o ablatiu) far lafunci de CC.LAcusatiu pot funcionar com a CC de direccin sense preposici: Ex. Legatos Romammittit. (Envia legats a Roma), i tamb com a Acusatiu de duraci (CC de Duraci) Ex.Septem annos errabat per umbrosas silvas. (Errava durant set anys per selvesombrvoles.) Per entendre com es construeixen els CC de lloc hem de tenir en compte a quina pregunta responen i a quin lloc es refereixen. Pregunta: ubi?, unde?, quo? o qua? a un lloc comn. Nom propi de lloc major (continents, nacions i illes grans) Es refereix a un nom: Nom propi de lloc menor: (ciudats, viles i illes menudes) 20
  • 24. NOMS UBI? UNDE? QUO? QUA? (On?) (Des don?) (Cap on?) (Per on?)Comuns i propis de Ablatiu + in Ablatiu + a, ab, e, ex Acusatiu + ad, in Ablatiu sollloc major (en) (de / des de) (a / cap a/ junt a) o Per + Acusatiu (per)Propis de lloc menor Locatiu* Ablatiu sol Acusatiu sol (1 y 2 decl.) (sense preposici) (sense preposici) o Ablatiu sol (sense preposici)NOTA: El Locatiu s un antic cas que va desaparixer en llat i que sols es conserva enalguns noms de la 1 i 2 declinaci: 1 declinaci (-ae): Romae (en Roma), Valentiae (en Valncia), Caesaraugustae (en Saragossa) ... 2 declinaci (-i): ruri (en el camp), domi (en casa), humi (en terra), domi militiaeque (en la pau i la guerra).6.1. Analitza morfosintcticament i tradueix el segent text. Romae, ad aquae ripam columba pennas albas levat et in aqua parvam formicamvidet. Formica multis cum lacrimis columbam orat. Columba herbas secat et formicae dat.Statim formica columbae multas gratias dat. Agricola columbam videt et sine mora sagittas parat; sed bona formica per herbasagricolam videt et mordet. Et alba columba in pulchras auras volat.7. LA SEGONA DECLINACI LA SEGONA DECLINACI 1. Els substantius de la primera declinaci senuncien amb genitiu I. Si el Nominatiu singular s US/-ER/-IR, el substantiu ser mascul (o femen), si s UM, ser neutre. 2. La majoria dels substantius sn masculins, per tamb hi ha alguns masculins (noms darbres com pinus, -i). 3. Es declinen per la segona declinaci el mascul i el neutre dels adjectius US, -A, -UM. 21
  • 25. MASCULINS /FEMENINS NEUTRES SINGULAR PLURAL SINGULAR PLURALNom. -US/-ER/-IR -IVoc. -E/-ER/-IR -I -UM -AAc. -UM -OSGen. -I -ORUM -I -ORUMDat. -O -IS -O -ISAbl. -O -IS -O -IS7.1. Declina els segents substantius:BELLUM, -I (n) SINGULAR PLURALNom. Nom.Voc. Voc.Ac. Ac.Gen. Gen.Dat. Dat.Abl. Abl. 22
  • 26. PUER, PUERI (m) SINGULAR PLURALNom. Nom.Voc. Voc.Ac. Ac.Gen. Gen.Dat. Dat.Abl. Abl.7.3. Analitza i canvia de nombre els segents substantius. (Indica enunciat, gnere,nombre i cas). Amicos: Taurorum Magistri: Anno: Dona: Libro: Agris: Virum:8. ELS ADJECTIUS ELS ADJECTIUS US, -A, -UM Els adjectius anomentats de primera classe segueixen el model de bonus, -a, -um. 1. Senuncien amb el nominatiu singular de cada gnere. 2. Declinen el femen com els substantius de la primera declinaci. 3. Declinen el mascul i el neutre com els substantius de la segona declinaci. Recorda: ladjectiu no t gnere propi, com en les nostres llenges, concorda amb el substantiu al que acompanya. 23
  • 27. SINGULAR PLURAL M F N M F NNom. magn-us magn-a magn-um magn-i magn-ae magn-aVoc. magn-e magn-a magn-um magn-i magn-ae magn-aAc. magn-um magn-am magn-um magn-os magn-as magn-aGen. magn-i magn-ae magn-i magn-orum magn-arum magn-orumDat. magn-o magn-ae magn-o magn-is magn-is magn-isAbl. magn-o magn-a magn-o magn-is magn-is magn-is ELS ADJECTIUS POSSESIUS Els adjectius possessius es declinen seguint aquest mateix model. Dun sol possedor: 1 persona: meus, mea, meum 2 persona: tuus, tua, tuum 3 persona: suus, sua, suum De diversos possedors: 1 persona: noster, nostra, nostrum 2 persona: vester, vestra, vestrum 3 persona: suus, sua, suum 24
  • 28. 8.1. Declina dos adjectius possessius diferents: SINGULAR PLURAL M F N M F NNom.Voc.Ac.Gen.Dat.Abl. SINGULAR PLURAL M F N M F NNom.Voc.Ac.Gen.Dat.Abl. 25
  • 29. 8.2. Declina els sintagmes segents (compte amb la concordana adjectiu-substantiu).TEMPLUM, -I (n), MAGNUS, -A, -UM SINGULAR PLURALNom. Nom.Voc. Voc.Ac. Ac.Gen. Gen.Dat. Dat.Abl. Abl.AMICUS, -I (m); BONUS, -A, -UM SINGULAR PLURALNom. Nom.Voc. Voc.Ac. Ac.Gen. Gen.Dat. Dat.Abl. Abl. 26
  • 30. AGRICOLA, -AE (m); ROMANUS, -A, -UM SINGULAR PLURALNom. Nom.Voc. Voc.Ac. Ac.Gen. Gen.Dat. Dat.Abl. Abl.PINUS, -I (f); ALTUS, -A, -UM SINGULAR PLURALNom. Nom.Voc. Voc.Ac. Ac.Gen. Gen.Dat. Dat.Abl. Abl.8.1. Nautae strenui ad terram navigabant.8.2. Aquilae per altas pinos volabant.8.3. Servi inter ruinas nigros tauros curabant.8.4. Magistra libros discipulis dat.8.5. Reescriu les oracions anteriors canviant el nombre del subjecte (i adaptant, pertant, els complements que calga per mantenir la concordana). 27
  • 31. 8.6. Alba, Latii oppidum, contra Romam bellum facit.8.7. Mercurius, Maiae filius, deorum nuntius est; animas mortuorum ad inferosducit.8.8. Llig el segent text sobre la casa romana. Tracta dentendre el vocabulari pelcontext:In Italia multae villae multique horti sunt. In villa multi servi habitant, nam dominus villaemagnam familiam habet et in villa cum familia habitat. In villa habitat dominus cum liberis etservis. In villa ostium magnum et ostium parvum est, nam villa duo ostia et parvas fenestrashabet. In villa atrium magnum est atque in atrio parvum impluvium aqua plenum. Villaperystilum magnum et pulchrum quoque habet, nam in villis magna et pulchra peristyla sunt.Sunt quoque in villa multa cubicula, ubi dominus, liberi et servi dormiunt. 28
  • 32. FAMILIA IN VILLA ROMANAMarcus et Quintus ante ostium villae sunt. Pueri lulium virum suumexspectant. Mater non est apud filios, in peristylo est; illic virum suumexspectat. Aemilia laeta non est, quia Iulius abest; nam Aemilia virumsuum amat._____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________ I
  • 33. VOCABULA LATINAOstium, -i Speculum, -i Oculus, -i Nasus, -iUbi est Iulia? In cubiculo suo est. Iulia rosa ante nasum tenet. Puellalacrimat: in oculis suis sunt lacrimae. Puella se in speculo videt et seinterrogat: Estne foedus nasus meus? Nasus suus formosus non est. Iuliarursus lacrimat._____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________ II
  • 34. UD. 5. Com parlaven els romans del passat i el futur? El pretrit imperfet dindicatiu i el futur imperfet. La tercera declinaci.1.- EL PRETRIT IMPERFET DINDICATIU SUM: P. Imperfet = TEMA DE PRESENT + -BA- ERAM +DESINNCIES PERSONALS ACTIVES ERAS La primera persona es fa amb la desinncia ERAT M. ERAMUS Els verbs de la 3, 3 Mixta i 4 Conj, afegeixen una vocal duni E- entre el tema i ERATIS la Caracterstica Temporal Modal (CTM) BA-. ERANT1.1. Conjuga el Pretrit Imperfet dels segents verbs: AMO HABEO REGO CAPIO AUDIO1a S2a S3a S1a Pl2a Pl3a Pl1.2. Analitza i tradueix els segents verbs. (Indica enunciat, temps, persona, nombre i separa els elements del verb: arrel, CTM i desinncies). -PARABANT -VOCATIS -DISPONEBAMUS -VOCAT -CONSULTABAMUS -EXTENDUNT 29
  • 35. -MITTEBATIS -TANGEBANT -OBSISTUNT -CLAUDEBAM -CONSULTAS -ERANT1.3. Llig el segent text. Analitza morfosintcticament les oracions en negreta:Romae parvi pueri, circiter annorum septem, ad magistrum veniebant; ibi, in ludo (sicmagistri domum appellabant Romani) numeros et litteras discebant. Pueri tabellasceratas stilumque in ludum portabant. Tabellas sinistra, stilum dextra tenebant; cumstilo litteras ac verba in tabellis inscribebant. Magister discipulique numeros cantabant:unus et unus, duo; duo et duo, quattuor; quattuor et quattuor, octo...Postea, cum (cuando)numeros sciebant iamque bene legebant ac scribebant, adgrammaticum pueri veniebant, ubi poetas Graecos et Latinos recitabant. Magisterpoetarum libros commentabat: ita discipuli grammaticam, historiam, geographiam,physicam aliasque disciplinas discebant.2. LA TERCERA DECLINACI La Tercera Declinaci 1. Els substantius de la tercera declinaci fan el genitiu en -IS. 2. Hi ha substantius masculins, femenins i neutres. 3. Hi ha adjectius de tres, dos i una terminaci. 4. Dins de la tercera declinaci trobem: a. Parisllabs (tema en i): mateix nombre de sllabes en Nom. Sg. i Gen. Sg. (Ex. Hostis, hostis) b. Imparisllabs (tema en consonant): diferent nombre de sllabes en Nom. Sg. i Gen. Sg (Ex. Civitas, civitatis) 30
  • 36. 2.1. TEMES EN CONSONANT (MAJORIA IMPARISLLABS) MASCULINS /FEMENINS NEUTRES SINGULAR PLURAL SINGULAR PLURALNom. -/-S* -ES - /-S -AVoc. -/-S -ES - /-S -AAc. -EM -ES - / -S -AGen. -IS -UM -IS -UMDat. -I -IBUS -I -IBUSAbl. -E -IBUS -E -IBUS *Fan el nominatiu amb s els substantius en oclusiva (p, t, c, b, d, g) i m. Fan nominatiu sense afegir cap desinncia (-) els substantius de tema en l, -r, -s, -n i tots els neutres. Compte amb els canvis consonntics!!! 1. Dental (d, t) + s s 2. Gutural (g, c) + s x 3. r final precedida de consonant -er 4. O + nasal a final de paraula cau 5. s- intervoclica -r- (Rotacisme) 31
  • 37. 2.2. Declina els segents substantius:PRINCEPS, PRINCIPIS (m) SINGULAR PLURALNom. Nom.Voc. Voc.Ac. Ac.Gen. Gen.Dat. Dat.Abl. Abl.LEX, LEGIS (f) SINGULAR PLURALNom. Nom.Voc. Voc.Ac. Ac.Gen. Gen.Dat. Dat.Abl. Abl. 32
  • 38. PES, PEDIS (m) SINGULAR PLURALNom. Nom.Voc. Voc.Ac. Ac.Gen. Gen.Dat. Dat.Abl. Abl.CAPUT, CAPITIS (n) SINGULAR PLURALNom. Nom.Voc. Voc.Ac. Ac.Gen. Gen.Dat. Dat.Abl. Abl. 33
  • 39. Declina els segents sintagmes:CIVITAS, CIVITATIS (f); MAGNUS, -A, -UM SINGULAR PLURALNom. Nom.Voc. Voc.Ac. Ac.Gen. Gen.Dat. Dat.Abl. Abl.FLUMEN, FLUMINIS (n); ALTUS, -A, -UM SINGULAR PLURALNom. Nom.Voc. Voc.Ac. Ac.Gen. Gen.Dat. Dat.Abl. Abl. 34
  • 40. FRATER, FRATRIS (m); MEUS, MEA, MEUM SINGULAR PLURALNom. Nom.Voc. Voc.Ac. Ac.Gen. Gen.Dat. Dat.Abl. Abl.2.3. Analitza els segents sintagmes i canvials de nombre:Media aetatePropia fluminaParvi fratresAvidum imperatoremNostrae voluntatisFinitimis civitatibusAspero itinereFirmo duceBonae salutiMagnos pedes2.4. Tarquinius civitatem oppugnabat.2.5. Legati pacem petebant.2.6. Romani contra Afros bellum gerebant.2.7. Romani captivos ex Afris tenebant.2.8. Lepidus magister equitum erat.2.9. Antonius Asiam tenebat.2.10. Pater cnsul erat.2.11. Numantia Hispaniae civitas erat. 35
  • 41. 2.12. Copia els verbs de les oracions anteriors i completa la taula:FORMA ENUNCIAT CONJ. PRESENT DINDIC.Ex. ERAT SUM, ES, EST, ESSE, FUI Irregular EST3. EL FUTUR IMPERFET DINDICATIU Futur de SUM: FUTUR ERO 1 i 2 Conj= TEMA DE PRESENT + -B- + -I- ERIS +DESINNCIES PERSONALS ACTIVES ERIT La primera persona es fa amb la desinncia ERIMUS O La tercera persona del plural canvia I- per ERITIS U-. ERUNT 3, 3 Mixta i 4 Conj = TEMA DE PRESENT + -A- (1 sg) / -E- (resta) +DESINNCIES PERSONALS ACTIVES3.1. Conjuga el FUTUR dels segents verbs: AMO HABEO REGO CAPIO AUDIO1a S2a S3a S1a Pl2a Pl3a Pl 36
  • 42. Thas fixat b en els genitius plurals, el Nom., Voc. I Acusatiu Plural neutre i en lablatiu singular neutre? COMPTE AMB LES EXCEPCIONS!!!! -Es declinen com els temes en consonant: mater, matris; frater, fratris; pater, patris; canis, canis; iuvenis, iuvenis; senex, senis. - Es declinen com els temes en i: -els monoslabs que acaben el genitiu amb dos consonants com mons, montis. -els neutres que fan el nominatiu en al, -ar, com animal, animalis.4.1. Declina els segents substantius:MARE, MARIS (n) SINGULAR PLURALNom. Nom.Voc. Voc.Ac. Ac.Gen. Gen.Dat. Dat.Abl. Abl. 38
  • 43. CIVIS, CIVIS (m) SINGULAR PLURALNom. Nom.Voc. Voc.Ac. Ac.Gen. Gen.Dat. Dat.Abl. Abl.ANIMAL, ANIMALIS (n) SINGULAR PLURALNom. Nom.Voc. Voc.Ac. Ac.Gen. Gen.Dat. Dat.Abl. Abl. 39
  • 44. 4.2. Declina els segents sintagmes:PATER, PATRIS (m); BONUS, -A, -UM SINGULAR PLURALNom. Nom.Voc. Voc.Ac. Ac.Gen. Gen.Dat. Dat.Abl. Abl.NAVIS, NAVIS (f); NIGER, NIGRA, NIGRUM SINGULAR PLURALNom. Nom.Voc. Voc.Ac. Ac.Gen. Gen.Dat. Dat.Abl. Abl. 40
  • 45. FRATER, FRATRIS (m); MEUS, MEA, MEUM SINGULAR PLURALNom. Nom.Voc. Voc.Ac. Ac.Gen. Gen.Dat. Dat.Abl. Abl.4.3. Analitza els segents sintagmes i canvials de nombre:Summo montePlenae urbesMultos civesMaris viciniPonti finitimo4.4. Pulchrum librum fratri dabo.4.5. Plebs tribunos civitati imponit.4.6. Censores plebi arma adimebant4.7. Legati imperatoris verba copiis nuntiabunt.4.8. Pater equos filiae legabit. 41
  • 46. UD. 6 El tema de perfet. Els adjectius de segona i tercera classe. Els pronoms personals. 1. EL TEMA DE PERFET Recordes com senuncien els verbs en llat? Ex. AMO, -AS, -ARE, -AVI, ATUM. La quarta forma s la 1 Sg. Del Perfet. Si li lleves I, tens el TEMA DE PERFET. Memoritza-ho! Es formen a partir del T/ PERFET el Pretrit Perfet, Pretrit Plusquamperfet i Futur Perfet.I recorda, el verb SUM, ES,ESSE, FUI s regular en elTema de Perfet. Ms fcil!!! Desinncies especials: -I PRETRIT PERFET -ISTI -IT TEMA DE PERFET + Desinncies -IMUS especials. -ISTIS -ERU!T 1.1. Conjuga el Pretrit Perfet dIndicatiu dels segents verbs: AMO HABEO REGO CAPIO AUDIO 1a S 2a S 3a S 1a Pl 2a Pl 3a Pl 42
  • 47. PRETRIT PLUSQUAMPERFET TEMA DE PERFET +ERA + Desinncies personals**(La 1 sg M)1.2. Conjuga el Pretrit Plusquamperfet dIndicatiu dels segents verbs: AMO HABEO REGO CAPIO AUDIO1a S2a S3a S1aPl2aPl3aPl FUTUR PERFET TEMA DE PERFET +ERi + Desinncies personals**(La 1 sg ER-O) 43
  • 48. 1.3. Conjuga el Futur Perfet dels segents verbs: AMO HABEO REGO CAPIO AUDIO1a S2a S3a S1aPl2aPl3aPl1.4. Conjuga els temps del Tema de Perfet del verb SUM SUM, ES, ESSE, FUI PRETRIT PERFET PLUSQUAMPERFET FUTUR PERFET1a S2a S3a S1a Pl2a Pl3a Pl1.5. Analitza les segents formes verbals, separa els seus compoenents i fes les corresponents persones en Present dIndicatiu:Ex. AMAVERANT: AMAV-ERA-T 3 Pl. Pretrit Plusquamperfet verb AMO (1 Conj.) AMANTDEDIMUSDABATISTRADUCIT 44
  • 49. FUERUNT NUNTIAVISTIS FECERANT ADDUXERAS FUERINT PERVENERE DIVISERUNT DIVISERINT SUCCESSIT VIDERO FUERAMUS 2. ELS ADJECTIUS DE LA TERCERA DECLINACI. ELS ADJECTIUSPrimera classe: a) tres terminacions tipus us, -a, -um. Declinen mascul i neutre per la 2 declinaci, femen per la 1. b) Tres terminacions tipus acer, acris, acre. Es declina per la tercera declinaci, com els temes en i (parisllabs)Segona classe: dues terminacions (m/f i n), tipus fortis, forte Es declinen per la terceradeclinaci com els temes en i (parisllabs).Tercera classe: una terminaci (per als tres gneres, senuncien com els substantius, ambnominatiu i genitiu singular). Ex. Felix, felicis. Es declinen per la tercera, temes en i, excepte:vetus, veteris; pauper, pauperis i dives, divitis, que es declinen com els temes en consonant(imparisllabs). 45
  • 50. 2.1. Declina els segents sintagmesAUXILIUM, II (n); VETUS, VETERIS SINGULAR PLURALNom. Nom.Voc. Voc.Ac. Ac.Gen. Gen.Dat. Dat.Abl. Abl.MILES, MILITIS (m); FORTIS, FORTE SINGULAR PLURALNom. Nom.Voc. Voc.Ac. Ac.Gen. Gen.Dat. Dat.Abl. Abl. 46
  • 51. INSULA, -AE (f); OMNIS, OMNE SINGULAR PLURALNom. Nom.Voc. Voc.Ac. Ac.Gen. Gen.Dat. Dat.Abl. Abl.2.2. Analitza i canvia de nombre els sintagmes segents:Populos ferocesCommunem animumArcium vicinarumPauperum tectorumVinculis fatalis3. ELS ADVERBIS Recorda: els adverbis sn paraules invariables. Igual que en les nostres llenges, en llat podem formar adverbis de manera afegint un sufixe als adjectius. 1. Els adjectius tipus us, -a, -um fan els adverbis afegint E a larrel. Ex. Firmus, -a, -um > firme 2. Els adjectius de la tercera declinaci fan els adverbis afegint -TER a larrel. Ex. Prudens, prudentis > prudenter 47
  • 52. 3.1. Fes adverbis de manera a partir dels adjectius segents:FELIX, FELICISPULCHER, , -A, -UMFREQUENS, FREQUENTISCELER, CELERISMALUS, -A, -UMCOMMUNIS, -EBREVIS, -EFORTIS, -EFEROX, FEROCIS4. ELS PRONOMS PERSONALSEl PRONOM s la part de loraci que substitueix un nom i nevita la repetici.Els pronoms personals tenen tres persones i dos nombres, com en les nostresllenges. La nica diferncia en llat s que, com els adjectius i els noms, es declinen.La tercera persona no t pronom, sols reflexiu. En el seu lloc, sempra el demostratiuIS, EA, ID, que estudiarem ms endavant. 1a singular 2a singular 1a Plural 2a Plural ReflexiuNom. EGO TU NOS VOS -Voc. - TU - VOS -Ac. ME TE NOS VOS SEGen. MEI TUI NOSTRI/UM VESTRI/UM SUIDat. MIHI TIBI NOBIS VOBIS SIBIAbl. ME/ TE/ TECUM NOBIS/ VOBIS/ SE/ SECUM MECUM NOBISCUM VOBISCUM 48
  • 53. 4.1. Analitza morfolgicament i tradueix els segents pronoms:MIHISECUMSIBITUTIBINOBISCUMEGOMECUMVOBISNOSMEIVESTRI4.2. Tradueix al llat les segents expressions:PER A TUAMB NOSALTRESAMB SI MATEIXPER A SI MATEIXPER A NOSALTRESDE NOSALTRES / NOSTREA MIJOTU!EM5. Analitza sintcticament i tradueix. Analitza totes les formes verbals indicant, a ms,lenunciat del verb, conjugaci i elements que el conformen.Daedalus, vir magni ingenii, in insula Creta exsulabat. Ibi Cretae tyrannus Daedalo hospitiumpraebuit, atque Daedalus magnum Labyrinthum tyranno aedificavit. Sed postea tyrannusDaedalum cum filio in labyrintho inclusit. Tunc, Daedalus alas pinnis et cera fecit et umerisaptavit. Deinde cum filio evolavit. Puer alas in caelo agitabat, sed alarum cera liquescit etmiser puer in undas cadit. Interea Daedalus in Italiam venit et in pulchro templo alas deisdedicavit. 49
  • 54. MINOTAURUS CRETAEAntiquis temporibus erat in insula Creta horrendum monstrum, Minotaurus nomine.Monstrum habebat caput tauri in humano corpore atque in labyrintho habitabat.Labyrinthus erat magnum aedificium unde homines exire nesciebant, nam multae viaeflexae faciebant errorem. In labyrintho, rex Minos Minotaurum hoinibus vivis alebat.Itaque Athenienses multos pueros multasque puellas quotannis in Cretam mitteredebebant atque monstrum saevum omnes avide vorabat.Minos, Cretae rex atque Minotauri pater, paucis annis antea magno bello Athenasvicerat. Victor non solum magnam pecuniam sed etiam multos obsides abAtheniensibus quotannis flagitabat atque obsidibus Minotaurum alebat. Sed Theseus,
  • 55. Athenarum regis filius, Minotaurum occidere constituit. Itaque, cum obsidibus inCretam pervenit.Cretae rex filiam pulchram quoque habebat, Ariadna nomine. Ariadna, magno amoreThesei capta, Theseum servare constituit. Itaque, Theseo longum filum dedit, ut (paraque) certam viam ad portam labyrinthi invenire possent (pudieran). Theseus inlabyrinthum intravit atque Minotaurum post longam pugnam gladio occidit. Deinde,auxilio fili ad labyrinthi portam facile pervenit atque e labyrintho evasit. Ita,Athenienses obsides a saevitia monstri liberavit.
  • 56. UD 7. Com es subordina en llat? Les proposicionssubordinades adjectives o de relatiu. La quarta i cinquena declinacions. El demostratiu IS, EA, ID. LES PROPOSICIONS SUBORDINADES 1. Completives o SUBSTANTIVES Equivalen a substantius i realitzen les seues funcions: subjecte, atribut, CD 2. De relatiu o ADJETIVES Equivalen a adjetius i, com ells, modifiquen a substantius. Funcionen com a CN. 3. Circumstancials o ADVERBIALS Equivalen a adverbis i, per tant, relitzen la funci de CC (de lloc, temps, mode, finalitat, etc.)1.- PROPOSICIONS DE RELATIU. Les proposicions subordinades de relatiu 1. Equivalen a un adjectiu. Modifiquen a un substantiu de loraci principal que sanomena ANTECEDENT. 2. Les introdueix un PRONOM (QUI, QUAE, QUOD) que concerta amb lantecedent en GNERE I NOMBRE, per no necessriament en cas. En alguns casos, van introdudes per un ADVERBI RELATIU ( UBI, QUO, UNDE, QUA). 3. En la traducci, la proposici de relatiu va immediatament desprs del seu antecedent (encara que en llat vaja separada).1.1. EL PRONOM DE RELATIU: QUI, QUAE, QUOD SINGULAR PLURAL M F N M F NNom. QUI QUAE QUOD QUI QUAE QUAAc. QUEM QUAM QUOD QUOS QUAS QUAGen. CUIUS CUIUS CUIUS QUORUM QUARUM QUORUMDat. CUI CUI CUI QUIBUS QUIBUS QUIBUSAbl. QUO QUA QUO QUIBUS QUIBUS QUIBUS 50
  • 57. 1.2. Magistra rosas quae albae sunt in villa sua habet.1.3. Puer cum puella cui rosas dederat ridebat.1.4. Magister mihi libros quibus disco dabit.1.5. Viri deam cuius aram cum rosis ornabant, laudaverunt.1.6. Via qua vir venit, lunga est.2. EL DEMOSTRATIU ANAFRIC IS, EA, ID El pronom is, ea, id fa referencia a persones o coses que shan esmentat prviament. Sanomena anafric. Sovint sutilitza com a pronom de tercera persona. Pots traduir-lo com aquest, aqueix, aquell o com a tercera persona: ell/ ella. Estudial! SINGULAR PLURAL M F N M F NNom. IS EA ID EI EAE EAAc. EUM EAM ID EOS EAS EAGen. EIUS EIUS EIUS EORUM EARUM EORUMDat. EI EI EI EIS/IIS EIS/IIS EIS/IISAbl. EO EA EO EIS/IIS EIS/IIS EIS/IIS Pots comenar el text del PASTOR ET OVIS3. LA QUARTA DECLINACI LA QUARTA DECLINACI 1. Els substantius de la quarta declinaci fan el genitiu singular en US. 2. Hi ha substantius masculins i femenins (nominatiu en s) i neutres (nominatiu en U) 51
  • 58. MASCULINS /FEMENINS NEUTRES SINGULAR PLURAL SINGULAR PLURALNom. -US -US -U -UAVoc. -US -US -U -UAAc. -UM -US -U -UAGen. -US -UUM -US -UUMDat. -UI -IBUS -UI -IBUSAbl. -U -IBUS -U -IBUS3.1. Declina els segents sintagmes:CORNU, CORNUS (n); COMMUNIS, COMUNE SINGULAR PLURALNom. Nom.Voc. Voc.Ac. Ac.Gen. Gen.Dat. Dat.Abl. Abl. 52
  • 59. SENATUS, SENATUS (m); ROMANUS, -A, -UM SINGULAR PLURALNom. Nom.Voc. Voc.Ac. Ac.Gen. Gen.Dat. Dat.Abl. Abl.4. LA CINQUENA DECLINACI LA CINQUENA DECLINACI 1. Els substantius de la cinquena declinaci fan el genitiu singular en -EI 2. La cinquena declinaci cont molt pocs substantius, tots femenins. De fet, noms hi ha dos amb el paradigma complet, per sn ds molt freqent: dies, diei (f) i res, rei (f). SINGULAR PLURALNom. -ES Nom. -ESVoc. -ES Voc. -ESAc. -EM Ac. -ESGen. -EI Gen. -ERUMDat. -EI Dat. -EBUSAbl. -E Abl. -EBUS 53
  • 60. 4.1. Declina els segents sintagmes:RES, REI (f); PUBLICUS, -A, -UM SINGULAR PLURALNom. Nom.Voc. Voc.Ac. Ac.Gen. Gen.Dat. Dat.Abl. Abl.DIES, DIEI (f); DIFFICILIS, -E SINGULAR PLURALNom. Nom.Voc. Voc.Ac. Ac.Gen. Gen.Dat. Dat.Abl. Abl.4.2. Analitza els segents sintagmes i canvials de nombre:METUI MORTALIMANUS MAGNASFIDE PRUDENTIMETU IMPIODIEI HORRIBILI 54
  • 61. PASTOR ET OVES Ovis,ovis(f)/Canis,canis(m) Albus,a,umNiger,nigra,nigrum Ambulo,as,are,ambulavi(pasear) Solus,a,um(solo/a) Centum:100/Undecentum:1001:99 Pastor,pastoris(m) Unus,a,um Multus,a,um Cibus,i(m):alimentoHicvir,quiincampoambulat,pastorIuliiest.Pastornonsolusincampoest,nam canis niger cum eo est et centum oves sunt: una ovis nigra etundecentum oves albae. Pastor unam ovem nigram et multas oves albashabet. Is est dominus ovis nigrae et ovium albarum. Pastor ovi nigrae etovibusalbisaquametcibumdat.
  • 62. Herba,ae(f) Accipio,is,ere,accepi(recibir) Rivus,i(m) Itaque:poreso/yas Edo,is,ere,edidi(comer) Do,das,dare,dedi(dar) Bibo,is,ere,bibi(beber) Inter(+Acus):entre Panis,panis(m):panCibusoviumeratherba,quaeincampoerat.Inrivoerataqua.Ovesincampoherbam ediderunt, et aquam biberunt ex rivo, qui inter campum et silvamerat. Cibus pastoris erat panis, qui in sacco erat. Iulius pastori suo panemdedit. Pastor cani suo cibum dedit: canis a pastore cibum accepit. Itaquecanispastoremamabat.
  • 63. Mons,montis(m)/Silva,ae(f) Collis,collis(m)/arbor,arboris(f) Iaceo,es,ere,iacui(tumbarse) Claudo,is,ere,clausi(cerrar) Dormio,is,ire,dormivi(dormir) Timeo,es,ere,timui(temer)Postcampummontessunt.Incampoestcollis.(Collisestmons parvus).Incolle arbor est. In silva multae arbores sunt. Oves non in silva, neque inmonte, sed in campo sunt. In silva est lupus. Pastor et oves lupum timent,nam lupi oves edunt. Pastor, qui fessus erat, in umbra arboris iacuit. Isocculosclausitetdormivit.Canisnondormiebat.
  • 64. Dum(adv):mientras Aspicio,is,ere,aspexi:mirar Abit(3sgPresI):Sealeja Video,es,ere,vidi..:ver Curro,is,ere,cucurri:correr Latro,as,are,avi:ladrar Intro,as,are,intravi:entrar Aperio,is,ire,aperui:abrir Dum pastor in herba dormit, ovis nigra ab ovibus albis abit et ad rivumcurrit, aquam ex rivo bibit et in silvam intrat! Canis latravit: Baubau!Pastoroculosaperuit,ovesaspexit,sedovemnigramnonvidit:Ubiestovisnigra? Lupus, qui cibum non habebat, per silvam errabat. Lupus propeovemerat.
  • 65. Duco,is,ere,duxi:guiar Ululo,as,are,avi:aullar/Balo,as,are,avi:balar Audio,is,ire,audivi:or Timor,oris(n):miedo Parva ovis sine timore inter arbores errabat. Canis ovis vestigias vidit etdominumsuumpersilvamadovemduxit.Lupusululavit:Uhu!Etovisetcanislupumaudiverunt.Ovisbalavit:Baba!Lupusanteovemest!Iamovislupum ipsum ante se videt! Parva ovis oculos claudit et dentes lupiexspectat
  • 66. Verto,is,ere,verti:girarse Impono,is,ere,imponui:colocar Consisto,is,ere,constiti:colocarse Umerus,i(m):hombro Ostendo,is,ere,ostendi:exhibir,ensear Porto,as,are,avi:llevar Clamo,as,are,avi:gritar/Clamor,oris(m):grito Ceterus,a,um:otro/a Propeprocul Relinquo,is,ere,reliqui:dejar,soltarCanis cucurrit. Lupus vertit ad canem, qui ante lupum consistit et dentesostendit. Lupus ululabat, canis latrabat et ovis balabat. Pastor, qui propeerat, clamavit. Canis clamorem pastoris audivit, et sine timore lupumlatravit.Lupusovemrelinquitetadmontesvenit.Pastoriamlaetusest,ovisinumerosimponiteamqueapudceterasovesportat.Proculinmontelupusululat.
  • 67. UD 8. Les formes no personals del verb: linfinitiu i el participi, morfologia i sintaxi. Les proposicions subordinades substantives. 1. LINFINITIU Infinitiu de present: TEMA DE PRESENT + RE SUM: ESSE Traducci: infinitiu simple (ex. Estimar) Infinitiu de perfet: TEMA DE PERFET + ISSE SUM: FUISSE Traducci: infinitiu compost (ex. Haver estimat)1.1. Forma linfinitiu de present actiu i linfinitiu de perfet actiu dels segents verbs: INF AMO HABEO REGO CAPIO AUDIOPresentPassat L Infinitiu s un substantiu verbal a. Com a verb, pot dur els seus propis complements b. Como a substantiu funciona com a: SUBJECTE, CD c. Infinitiu No Concertat (amb subjete propi en acusatiu), sense cap conjunci, forma una PROPOSICI SUBORDINADA SUBSTANTIVA. Es tradueix precedit de la conjunci QUE.1.2. Praeterita mutare non possumus, sed futura providere debemus.1.3. Dici non potest.1.4. Libertas est deo parere.1.5. Beneficium accipere, libertatem est vendere 55
  • 68. 1.6. Multis placet laborare.1.7. Pacis condiciones ab hoste accipere non est populi Romani. Les proposicions subordinades substantives 1. Realitzen la funci de Subjecte o CD. 2. Sn de dos tipus: introdudes per una conjunci (ut, quod... ), o proposicions dInfinitiu No Concertat (INC) amb subjecte propi en acusatiu. 3. Es tradueixen introdudes per la conjunci que.1.8. Caesar portas claudere militesque ex oppido exire iubet.1.9. Caesar naves longas aedificare curat.1.10. Bonorum civium erit patriam defendere.1.11. Caesar naves undique ex finitimis regionibus convenire iubet.1.12. Iuvat ire desertosque locos videre (Virgilio)1.13. Res salsa est bene olere et esurire (Marcial)1.14. Officium meum fuit evitare periculum (Cicern)1.15. Dyonisia audivit laudare Tharsiam et suam filiam vituperare.1.16. Oportet te ibi cum pugione ascondere.1.17. Milites romani non in oppidis sed in castris vitam agunt; in castris militum Romanorum feminae non possunt esse, nam nec feminae nec pueri cum militibus habitare debent. Soli viri arma ferre atque in pugnis pro patria deis liberisque suis pugnare solent. 56
  • 69. 2. EL PARTICIPI Participi de present: TEMA DE PRESENT + NS, -NTIS (3, 3M i 4 afegeixen una E- entre el tema i la CTM). Es declina com prudens, prudentis Participi de perfet: TEMA DE SUP + US, -A, -UM Es declina com bonus, -a, -um2.1. Forma el participi de present i de perfet dels segents verbs:Partic. AMO HABEO REGO CAPIO AUDIOPresentPassat2.2. Analitza les segents formes verbals i tradueix-les:CREDIDISSERESPECTOSIUSSISVIDERECONTINENTIUMOPRESSISSESEDENTESIUVANTI 57
  • 70. 2.3. Declina els segents sintagmes:DEUS, I (m); VOLENS, -NTIS SINGULAR PLURALNom. Nom.Voc. Voc.Ac. Ac.Gen. Gen.Dat. Dat.Abl. Abl.MANUS, -US (f); MILITARIS, -E SINGULAR PLURALNom. Nom.Voc. Voc.Ac. Ac.Gen. Gen.Dat. Dat.Abl. Abl. 58
  • 71. OPTIMUS, -A, -UM; DIES, DIEI (f) SINGULAR PLURALNom. Nom.Voc. Voc.Ac. Ac.Gen. Gen.Dat. Dat.Abl. Abl. El Participi s un adjetiu verbal a. Com a verb, pot dur els seus propis complements. b. Com a adjectiu, modifica a un substantiu. c. CONSTRUCCIONS DE PARTICIPI: a. Participi Concertat: El participi concorda amb un substantiu de loraci en gnere, nombre i cas. i. Participi de present: es tradueix per gerundi o per oraci de relatiu. Ex. Caesar hoc sperans legiones III ex castris educit. (Csar, esperant aix/que esperava aix, treu tres legions del campament) ii. Participi de perfet: es tradueix pel nostre participi. Ex. Cato, creatus cnsul, in Hispaniam adversus Celtiberos profectus est. (Cat, nomenat cnsol, va marxar cap a Hispnia contra els celtibers). b. Participi Absolut: El participi, en ABLATIU, concorda en gnere, nombre i cas amb un substantiu que li fa de subjecte. Ex. Caesar, recepto Orico, Apolloniam proficiscitur. (Csar, conquerit ricon, es dirigeix cap a Apollonia). 59
  • 72. 2.4. Audentes fortuna iuvat2.5. Duci morienti victoria nuntiatur.2.6. Hominibus laborantibus fortuna favet.2.7. Legati mittuntur Romam orantes auxilium.2.8. Caesar naves refectas invenit.2.9. Maximae virtutes, voluptate dominante, pereunt.2.10. Mortuo rege, magna erat omnium maestitia.2.11. Perditis omnibus rebus, tamen ipsa virtus se sustentare potest.2.12. Scipio, vocatos ad contionem Lacetanos, graviter ab defectione incusavit.2.13. Auditis eius verbis, Lacetani veniam petunt et dux romanus dat.2.14. Hispanus, domum relinquens gemensque, in castra romana procedebat.2.15. Misso senatu, vocantur omnes qui sunt extranei.2.16. Regnante Iugurtha, magnum bellum fuit.2.17. Re cognita, Caesar apud milites contionatur.2.18. Cicerone consule, Catilina magnam coniurationem fecit.2.19. IFIGNIACum (com) Graeci exercitum ad cogitat. Tandem sacrificii tempusTroiam urbem ducere vellent appropinquat. Sed Diana, magna(volien) navibus, in portu classem misericordia mota, cervam per aeraretinebat diuturna tempestas ob traxit et Iphigeniam in sacrificioiram Dianae. Agamemno, exercitus supponit; deinde Iphigeniam per nubesdux, cervam Dianae sacram in terram Tauricam abripuit ibiquevulneraverat. Tantum mors Dianae templi Iphigenia sacerdos fuit.Iphigeniae, Agamemnonis filiae,iram deae placare poterat. Itaque,pater, magno dolore anxius, filiamsuam in castra vocavit, simulansnuptias cum Achille. Misera puellain castra venit, de curru descenditet citato gradu ad patrem contendit.Agamemno longo amplexu filiamsuam tenet. Pater et filia lacrimaseffundunt: filia gaudio lacrimat;pater imminentem filiae mortem 60
  • 73. FABULAE SYRAE VOCABULA LATINA Aliquis, -qua, -quod (pron/adj indefinit): algun/a Tam bene sive sive. (tant b, ja... ja...) Multum (Adv): molt Neque: I no // Ne quidem: Ni tan solsQuintus: Narra nobis aliquam fabulam, Syra; nam tam bene sive Graecas siveRomanas fabulas narrare soles, quae nos multum delectant! Neque in hortoludere possumus, quia, subita tempestate orta, etiam nunc pluere non desinit.Ne aves quidem audiuntur, quae, imbre et fulguribus territae, inter arborum foliaet ramos se occultant._________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
  • 74. VOCABULA LATINA Libenter (adv): gustosament Conside, Relinque, Veni: 2 Sg Imperatiu. Huc (adv): ac Si (conjunci): SiSyra, quae bona et proba ancilla est: Libenter inquit vobis fabulas narrabo: tu,Marce, conside iuxta me et silens audi; tu, Iulia, relinque pilam, et huc veni, adlatus meum laevum. Si boni et probi eritis, neque silentium clamoribus veltumultu et strepitu rumpetis, multas et pulchras fabulas non solum hodie, sedetiam cotidie a me audietis._________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________