26

Llengua Mandinga

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Power point d'una llengua de l'oest d'Àfrica: Mandinga

Citation preview

Page 1: Llengua Mandinga
Page 2: Llengua Mandinga

INTRODUCCIÓ

- Filiació lingüística, localització geográfica i nombre de

parlants.

- Codi escrit.

Comparació gramatical del mandinga amb el català

occidental.

Vocabulari d’aula i d’interacció social català/mandinga.

Conclusions

Vídeo

Page 3: Llengua Mandinga

Filiació lingüística, localització geográfica i

nombre de parlants

•El mandinga, mandé o malinké conforma un grup ètnic d’Àfrica

occidental.

• Les llengües mandé, entre les que es troba el

mandinga, pertanyen a una rama divergent de la família

lingüística nigerio-congolesa. El nombre aproximat de llengües

mandinga són 68.

• El nombre de parlants

de mandinga,1ª llengua

10.112.000

• Com a 2ª llengua

5.200.000

Malí

Senegal

Guinea

Page 4: Llengua Mandinga

Codi escrit

Alfabet N’Ko 1949

De dreta a esquerra

Page 5: Llengua Mandinga

COMPARACIÓ

Page 6: Llengua Mandinga

El sistema vocàlic del mandinga té vocals: /a/, /e/,

/i/, /o/, /u/.

Alguns autors diferencien en vocals.

Les vocals poden ser llargues o breus.

Una vocal llarga es representa amb dos punts (a:).

En la seua escriptura (aa).

Exemple: Ke “esdevenir” Kee “Home”

Page 7: Llengua Mandinga

Consonants:

En mandinga, a

diferencia del que passa

en català, no existeixenels sons /z/, /ʒ/, /ƪ/, /ʎ/

ni /ɾ/ i tampoc no

canvien les oclusives

sonores /b/, /d/ i /g/ en les fricatives /ß/,/ð/, /Ɣ/

ni la nasal i labiodental

/ɱ/ .Per a la major part dels parlants del mandinga el so /g/ no

existeix, només es pot trobar en alguns préstecs.

Page 8: Llengua Mandinga

La diferencia entre el sistema consonàntic del català i el mandinga

pot explicar errors com els següents:

S sonora s’ha substituït per la sorda.

Co/z/a co/s/a

El bategant del català s’ha convertit en una vibrant.

Ma/ɾ/e ma/r/e

Hi ha casos en que la palatal lateral /ʎ/ també s’ha convertit en

/j/ i de vegades doble.

u/ʎ/s u/j/s

/ʎ/egir /jj/egir

Page 9: Llengua Mandinga

Parts de l’oració:

Les parts de l’oració en mandinga no són

substancialment diferents de les que trobem en

català: noms, verbs, adjectius, pronoms, adverbis,

conjuncions i interjeccions.

No existeix l’article

Page 10: Llengua Mandinga

Flexió nominal:

La flexió nominal afecta als noms i adjectius.

Génere:

- No hi ha distinció de gènere.

- No hi ha marques que indiquen classe de nom.

Page 11: Llengua Mandinga

Nombres:

Existeix la distinció singular/plural: la marca del

plural és -lu.

Exemple kalaa kalaalu

el llapis els llapis

Page 12: Llengua Mandinga

Definitud:

Existeix la distinció definit/indefinit en els noms.

Forma indefinida: és no referencial i correspon a un

partitiu. Exemple Menja formatge

Forma definida: és la forma que es fa servir per a

referir-se a la paraula.

La noció de definitud s’expressa amb el sufix – o:

Musu (dona) Musoo (la dona)

Page 13: Llengua Mandinga

Pronoms personals i possessius:

El subjecte apareix davant de tota la frase i l’objecte

immediatament abans del verb.

Demostratius

Té el seu referent en el discurs.

Ex Aquest/el xiquet de qui acabem de parlar.

Exemples: Woo Moo Woo Moolu

aquell persona aquelles persones

aquella persona

Page 14: Llengua Mandinga

Els numerals

El nom generalment conserva la forma singular, tot i

que també pot aparéixer la marca de plural al final.

Els adjectius numerals van darrere del nom i no s’hi

afegix cap partícula.

Ex: Saba (3) sun saba

cavall tres tres cavalls

Page 15: Llengua Mandinga

Flexió verbal

Flexió Verbal

- No es un element imprescindible per a la frase.

- Hi ha frases sense verbs nominals i adjectivals que en

català es construirien en el verbs ser i estar.

Formació de mots.

- Es formen per composició i derivació.

Exemple Kere “home” keeyaa “humanitat”

Mansa + musu

Rei + reina = reina

Page 16: Llengua Mandinga

Parentiu

-És una conseqüència de la diversitat cultural i social,

perquè són paraules que reflecteixen directament

l’estructuració de la família.

Termes de colors

-El mandinga té tres termes bàsics, que corresponen als

nostres:

Blanc Negre Vermell

Page 17: Llengua Mandinga

Noms de persona

El pare i la mare donen dos noms al fill, un cada un, i

aquests dos noms es fan servir indistintament durant la

infantesa.

Mesos de l’any i estacions

Les èpoques de l’any es designen amb termes que fan

referència a les diverses activitats agrícoles pròpies

d’aquell període.

L’any es divideix bàsicament en dues estacions, la

humida (samaa), i la seca (tilikandi).

Page 18: Llengua Mandinga

VOCABULARI

D’AULA

Page 19: Llengua Mandinga

INTERACCIÓ SOCIAL

CATALÀ MANDINGA

Bon dia

Bona vesprada

Per favor

Sí!

No!

Aquest és el meu llapis

Com estàs?

Com…?

D’acord!

Gràcies!

Per què…?

Perdó!

I saama

I tiina

Dukare

Kay

Hani

Ñi mu nna kalaa le ti

I be ñandii?

Ñaadii?

Kañantaa!

Abaraka!

Munaatinna?

Haketu!

Page 20: Llengua Mandinga

Cronologia

Page 21: Llengua Mandinga

DIES DE LA SETMANA

Page 22: Llengua Mandinga

COLORS

- CATALÀ -

COLOR

GROC

BLAU

NEGRE

GRIS

VERD

MARRÓ

ROIG

- MANDINGA -

KULOOROO

NETEMUNKU

BULUU

FI

SEEBALOO

JAMBAKERE

POTOBALA

WULEETA

Page 23: Llengua Mandinga

NOMBRES

Un Tres Cinc Set Nou

Dos Quatre Sis Vuit Deu

Kili Ñe Luulu Worowula Kononto

Fula Naani Wooro Sey Tan

Page 24: Llengua Mandinga

MATERIAL ESCOLAR

El llapis

Llibre

Taula

Armari

Cadira

Guix

Full de paper

Pissarra

Flauta

Kalaa

Bukoo

Tabuloo

Alimooroo

Siira o

Cokoo

Kayitiijamboo

Walaa

Fule

Page 25: Llengua Mandinga