Embed Size (px)
Citation preview
L’OBRA POÈTICA DE
SALVADOR ESPRIU
Daniel Aparicio
José Joaquín Barrachina
Sergio Moreno
INTRODUCCIÓ:
L’obra poètica de Salvador Espriu és una de les
més brillants i ambicioses de la postguerra. És
alhora una obra única dins el conjunt de la poesia
catalana del segle XX pel caràcter absolutament
original. Destaca per la profunditat temàtica, per la
síntesi de tradicions literàries que conté i pel seu
compromís cívic amb el país i la llengua.
CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS:
Referències
culturals i literàries
Presència de mites Estil simbòlic i
al·legòric
-La mitologia de l’antic
Egipte
- La Bíblia
- La literatura del
Barroc
Proporcionen al poeta
mites, símbols,
al·legories i temes.
- Els mites de creació
pròpia: Sinera i
Sepharad
-Els mites històrics
(Isrrael)
- Els mites extrets de
diverses mitologies,
com la grega o la
egipcia
-Símbols constituïts a
partir d’imatges de la
natura i del món de la
infantesa de l’autor
-Símbols provinents
de conceptes creats
pel poeta amb el
suport de les
tradicions culturals i
literàries que coneix.
TEMES:
La meditació sobre la condició humana, centrada
en els temes de mort i llibertat. Aquesta reflexió,
tema principal de la poesia d’Espriu, té el punt de
partida, sobretot, en l'experiència de la guerra civil.
La preocupació de Catalunya i el seu destí. Es fa
present en el llibre La pell de brau (1960). Hi
reflexiona sobra la historia i el destí de Sepharad
(Espanya) i proposa la reconciliació entre els
pobles i cultures que hi viuen.
REGISTRES:
Registre líric o elegíac: és el dominant en aquesta
poesia i té la reflexió sobre la mort com a centre
temàtic; és remarcable el to elegíac de molts
poemes en què el poema expressa l’enyorança del
món perdut a causa de la guerra civil.
Registre satíric: present en poemes en què el poeta
remarca allò que de grotesc hi ha en situacions,
tipus i fets de la vida quotidiana.
Registre civil: el trobem en els poemes en què
s’adreça a la col·lectivitat amb un missatge de to
moral molt elevat.
