Mediació conflictes

Olga Saltó Navarro

Mediació de conflictes en adolescents

Voluntariat PROSEC

Resolució de conflictes

2 ADOLESCÈNCIA 3.0. Mediació de conflictes en l’adolescència

Olga Saltó Navarro

I. INTRODUCCIÓ

II. PROBLEMES EN L’ADOLESCÈNCIA

III. VIES D’ESCAPAMENT

IV. PROJECTE I DESENVOLUPAMENT:

RESOLUCIÓ DE CONFLICTES


Olga Saltó Navarro

“¿Qué les pasa a nuestros jóvenes? No respetan a sus ma-

yores, desobedecen a sus padres. Ignoran las leyes. Hacen

disturbios en las calles inflamadas con pensamientos sal-

vajes. Su moralidad decae. ¿Qué será de ellos?”

Platón (327 a.c)

"Mucho mayor riesgo se corre en la compra de enseñan-

zas que en la de alimentos.Porque quien compra comida

o bebida al traficante o al comerciante puede transpor-

tar esto en otros recipientes y, depositándolo en casa, an-

tes de proceder a comerlo o beberlo, puede llamar a un

entendido para pedirle consejo sobre lo que es comestible

o potable y lo que no, y en qué cantidad y cuándo. Pero

las enseñanzas no se pueden transportar en otro reci-

piente, sino que, una vez pagado su precio, necesaria-

mente, el que adquiere una enseñanza marcha ya,

llevándola en su propia alma, dañado o beneficiado."

Sócrates (399 a.c).


Olga Saltó Navarro

INTRODUCCIÓ

Segons diversos estudis sobre l’adolescència, dos de cada deu adolescents prenen decisions

equivocades que els duran per camins difícils i que molts cops limiten i destrueixen el seu propi

futur. Més enllà dels canvis hormonals, les diferències sexuals, els gens i tot el compendi biolò-

gic, ens trobem que aquests joves viuen dins d’un entorn que els forma constantment: família,

escola i amics. Els adults son una font inesgotable de coneixement per als joves, d’informació i

modelatge, però, que passa quan aquest entorn no es gens favorable? Sembla que molts psicò-

legs, metges i científics atribueixen a les hormones la responsabilitat en aquesta etapa del cicle

vital, però som molts els que ens neguem a acceptar una explicació tan simplista.

La millor manera de poder evitar tot això es la comunicació i el contacte directe amb el propi

adolescent i saber que li passa pel cap, quina idea té sobre ell mateix, quina idea té dels demés,

com es sent, quin lloc creu que ocupa al món, quina es la seva perspectiva de futur, i sobretot,

qui és ell realment?

Reorganitzar cognitivament les idees es un pas per a veure més enllà d’una situació actual. En-

dinsar-nos i contemplar les raons per les quals cada individu som com som, i es que cada indivi-

du som una mica d’aquí i una mica d’allí… una mica de família, una mica d’amics, una mica

d’escola, una mica de personatges de televisió, una mica d’extranys… i de vegades ens omplim

tant de tot lo demés que ens oblidem d’omplir-nos una mica de nosaltres mateixos.


Olga Saltó Navarro

PROBLEMES EN L’ADOLESCÈNCIA

El pensament adolescent

La principal preocupació dels adolescents es: “que pensen els demés sobre mi?”. En psicologia ho anomenem: pensament egocèntric de l’adolescent, un pensament que acapara la preocupa-ció sobre el concepte d’ells mateixos i la suposició convertida en un fet real no contrastat.

Aquestes conclusions falses generen problemes a nivell psicològic, ja que creuen que els demés estàn interessats en ells al mateix nivell. Qualsevol mirada o atenció pot provocar vergonya irra-cional. Això es audiència imaginaria: pensar que els demés estem interessats obsessivament en la seva aparença i conducta.

Apart de pensar que tots els mortals es centren en ells, hi ha un altra creença adolescent preo-cupant: “a mi no em passarà mai”. Aquesta idea d’invencibilitat els converteix en persones vul-nerables en segons quines situacions, ja que no son conscients de les conductes perilloses i els riscs que poden haver darrera una imprudència vial, el sexe sense prevenció o l’ús de les dro-gues.

Les decisions

Les decisions han de fer-se en base a una reflexió, i la majoria dels adolescents la ignoren degut a la seva idea d’invencibilitat, fet que dificulta analitzar el cost futur d’una decisió immediata. Si bé la reflexió es més pròpia d’adults, ens toca doncs a nosaltres guiar-los i fer-los conscients dels riscs i beneficis de les opcions de les que disposen. En l’aspecte escolar, un dels temes més confusos en l’adolescència, hi ha diversos entrebancs a l’hora de decidir la vocació. El problema radica en que a l’escola instrueix, dona eines per a que el jove pugui decidir però no s’ensenyen habilitats per a prendre decisions. Cal dir també que les decisions preses depenen de factors diversos com la maduresa cognitiva, la orientació rebuda provinent dels pares i la pròpia perso-nalitat de l’adolescent.

La identitat

Qui sóc com individu? Quin es el meu rol? A que aspiro, en què crec? Convertir-se en un adult no depèn només de qui es un mateix, també la societat que l’envolta es responsable de la seva evolució. Saber qui és com individu es un èxit en la recerca de la identitat, saber “qui és”, i s’aconsegueix amb les experiències passades i les expectatives de futur.


Olga Saltó Navarro

Però no tots els adolescents arriben fàcilment a aquest punt. Molts adopten conductes forçades per a no sentir-se rebutjats i així agradar als demés, creant uns “jo” diferents i escollint aquell que els ofereix més benestar. Inclús alguns mantenen aquests diferents “jo” i utilitzen cada un depe-nent del context. Altres no es qüestionen res en absolut i únicament es deixen formar per rols i valors d’un context, tan familiar o social, sense qüestionar res. I molts estan confosos, doncs saben qui són però no senten que encaixin amb els rols establerts.

Es la mostra de la dificultat en la tasca de ser adolescent, de viure dia a dia en un món d’adults segurs i racionals, els quals la majoria no ens qüestionem ser acceptats per tothom, ja que som conscients de que això es impossible.

Autoestima

Els sentiments son molt variables en aquesta etapa del cicle vital. Un dia es senten els reis del món, tenen expectatives altes sobre qui seran, plantegen una vida perfecta… i un altre dia tot això xoca amb la realitat i es veuen abatuts per les dificultats d’adaptació. Si bé es fàcil passar de la eufòria a la tristor, no es tan fàcil a l’inversa. Molts dels adolescents que viuen en una idea d’omnipotència, pateixen trastorns d’ànim a causa de l’excessiva confiança, que es trepitjada per les males qualificacions escolars o els problemes propis de la pubertat com l’egocentrisme i la invencibilitat citada anteriorment.

La depressió greu arriba a una de cada cinc noies i a un de cada deu nois adolescents. La causa primera son els antecedents familiars, sobretot de qui cuidava al jove en la infància: si la mare pateix depressió, hi ha més dificultats de que el fill pateixi depressió en l’adolescència. El trastorn bipolar afecta un 2% i preval durant tota la vida degut a una mala diagnosis o desconeixement per part del propi afectat. Hi ha també una explicació hormonal a aquests trastorns d’ànim com-binat amb: tensió escolar, relacions interpersonals, crisis d’identitat i genètica. Lo greu arriba quan el jove es veu incapaç de fer front a tots els problemes i apareix la idea de suïcidi.

Família i amics

Poden ser la família i els amics un problema? Els pares influeixen en els fills al llarg del seu de-senvolupament i la comunicació es un punt molt important. Lo perjudicial d’una família es la ne-gligència, la hostilitat, la pressió o bé la indiferència vers l’adolescent, tant en tema d’afecte com a guia en el transcurs de la maduresa. Els pares han d’oferir orientació i recolzament, i es així com els adolescents es beneficien d’aquesta interacció. Les característiques del nucli familiar son clau: podem arribar a saber quin grau de familiaritat hi ha en el nucli tan sols observant a l’adolescent en un altre context. Tot i així no sempre es conclou de manera encertada, però si en un alt percentatge.

Els amics son els que marquen pautes inconscientment entre ells i poden ser o bé molt perjudi-cials o bé un gran ajut per a l’adolescent desorientat.


Olga Saltó Navarro

Relacions sentimentals

Els adolescents destaquen per la seva passió i les relacions amb el nucli familiar, i aquestes son les que serviran de model en les seves relacions afectives i sentimentals. Tot i així, hi ha un de-sig en ells: ser diferents als pares. Però, sense voler, reprodueixen els models viscuts en la famí-lia.

En l’actualitat, s’han destapat els grans problemes en les relacions dels adolescents. El desenvo-lupament en les xarxes socials, ha desplegat paral·lelament un problema integrat: el control. Aquest control, en la majoria de casos, es heretat dels pares i projectat després a les seves pare-lles. Apart d’això, els estudis posen en comú entre els adolescents controladors, la desigualtat en la educació rebuda en el nucli familiar: pare que treballa fora de casa i sustenta la família, mare dona de casa. A més s’agreuja si hi ha germanes en el nucli, on el masclisme es fa més ressò.

VIES D’ESCAPAMENT EN L’ADOLESCÈNCIA

Delinqüència i transgressió

Hi ha moltes maneres d’exterioritzar els problemes emocionals que un pateix, i un d’ells es el vandalisme o l’abús als demés. Aquí depèn la incidència (freqüència de la conducta) i la preva-lença (quanta difusió hi ha de la conducta perjudicial). Les accions poden ser desastroses, com per exemple una cursa de vehicles en una carretera de doble sentit, amb conseqüència de vícti-mes mortals. Tot i les accions que de vegades fan, els joves no han decidit ser delinqüents. La prevalença dels delictes en adolescents es més elevada que la freqüència, es a dir, hi ha molts joves que delinqueixen poc i pocs joves que delinqueixen molt: destrossar mobiliari urbà, faltar a classe, robar algun tipus de producte en una botiga... Apart d’això, les víctimes també solen ser joves, fet que retroalimenta l’augment de la delinqüència, ja que en alts nivells, la víctima acaba convertint-se en agressor emmascarat en la defensa pròpia.

Autolesió i suïcidi

Molts adolescents exterioritzen els problemes de manera interna, perjudicant-se i provocant auto-lesions i fins i tot el suïcidi.

Un 15% dels adolescents han planejat suïcidar-se, un 8% ho han intentat i menys del 0,01% han consumat l’acte. També hi ha un percentatge que han comès suïcidi impulsiu: o perquè han estat rebutjats en una relació amorosa, per bullying o per un simple mal dia a l’escola. En percentatge no semblen gaires adolescents en un suïcidi real, però si ho traduïm en nombres, podem dir que


Olga Saltó Navarro

segons la OMS, entre nou-cents i mil joves a España, entre 15 i 19 anys, es treuen cada any la vida. De moment disposem de tres factors que influeixen en la presa d’aquest tipus de decisió:

• Disponibilitat d’eines per fer-ho. • Absència parental.

• Alcohol i drogues.

Drogues

Per lo comú, les drogues d’iniciació son el tabac, l’alcohol i la marihuana. S’anomenen d’iniciació perquè el seu ús incrementa el risc de consum de drogues dures com la cocaïna i la heroïna. No tots els adolescents consumeixen drogues per norma general, lo que si es segur es que les dro-gues produeixen efectes més perjudicials sobre els adolescents que sobre els adults.

Hi ha tres patrons generals sobre el consum de drogues:

• Experimentació: associada a la curiositat.

• Ocasional: ús de drogues en determinades ocasions, normalment socials.

• Abús i Drogodependència: necessitat de droga per a sentir-se bé.

Tot i haver signes favorables en la baixada del consum de drogues durant anys enrere, sembla ser que la situació actual ha fet reaparèixer problemes de nou.

Però, com saber si son addictes? Que es una addicció? Neurobiologicament parlant es un ús compulsiu d’una droga. La persona té manca de control per adequar la demanda, i tot i conèixer els efectes i conseqüències a llarg termini li es impossible controlar la ingesta. Les drogues, es converteixen llavors en una meta per sobre de qualsevol altra cosa, fins i tot el menjar, el sexe, la família, els amics i la feina. Molts demanen ajuda i molts recauen, però això forma part del cicle. Lo important es no prendre la recaiguda com una derrota, sinó com una oportunitat de demostrar la fortalesa d’un mateix.

Els canvis a nivell fisiològic son determinants. El nostre cervell funciona en base diferents substàncies d’intercanvi per a mantenir els nivells correctes. La ingesta de drogues altera aquest intercanvi, reforçant o bloquejant les substàncies naturals per les ingerides, provocant el síndro-me d’abstinència en cas de la no-ingesta. Amb l’administració repetida apareix la tolerància (me-nor sensibilitat a la droga) i la dependència (a causa de les alteracions produïdes a nivell neuro-nal que causen símptomes un cop feta la retirada de la substància).


Olga Saltó Navarro

PROJECTE I DESENVOLUPAMENT: RESOLUCIÓ DE CONFLICTES

El projecte en el que em veig inmersa es deu a la preocupació sobre els adolescents i la seva manera de resoldre problemes. Molts d’ells no han tingut un exemple favorable en el nucli fami-liar i altres simplement han passat el seu cicle vital en centres d’acollida. Aquest model de de-senvolupament, per uns factors o altres, no permet en molts casos un correcte ús del pensament reflexiu.

En aquest voluntariat de Mediació de Conflictes, intentaré que els adolescents treballin a un ritme equilibrat, exposant diversos casos que permetràn conèixer i observar quines son les seves ide-es en el present sobre temes com les drogues, la ludopatia, les xarxes socials, el sexe i el control en les relacions.

El projecte es basarà en 8 sessions, distribuides setmanalment, on s’explicaràn diversos casos sobre temes abans citats. Es debatirà durant una hora quines serien les conseqüències, motius i solucions adients per cada un. Hi haurà dues sessions últimes que seràn un feed back per tal de poder observar els canvis adquirits pels adolescents a través d’aquests debats.

Els casos seràn basats especificament en:

1. Embaràs no desitjat 2. Drogues il·legals: drogues de síntesi 3. Tecnologies: xarxes socials - consoles - televisió 4. Control en les relacions 5. Malalties de transmissió sexual 6. Drogues legals: alcohol 7. Drogues il·legals: cocaïna 8. Ludopatia: bingo 9. Drogues legals: tabac 10. Drogues il·legals: marihuana

La presentació dels casos serà el del bloc 1. Es narra una història.

En el bloc 2, es plantegen diverses qüestions per a debatir en grup. L’objectiu es fomentar la reflexió i donar eines en el cas de que es trobin en alguna de les situacions narrades.


Olga Saltó Navarro

CAS 1.

En Ricard i la Eva fa sis mesos que surten junts. Ell té 17 anys i ella en té 15 i as-sisteixen al mateix institut.

El pare del Ricard es a l’atur i la seva mare treballa en una empresa de neteja. En Ricard té dos germans petits.

Els pares de la Eva van morir quan ella era petita i viu amb la seva tieta i el seu tiet, que son professors en un altre institut.

Un dia, en Ricard i la Eva tenen relacions, però no tenen cap preservatiu. En Ri-card sugereix fer “la marxa enrera”.

Passats dos mesos la Eva li diu al Ricard que està embarassada.

Temes:

1. Que creieu que faran en Ricard i la Eva? (Debat sobre tenir el nen o no; si hi ha desconfiança sobre qui és el pare...)

2. Si el tenen: qui el cuidarà? (plantejar situació econòmica, vivenda, la-boral, responsabilitat, estudis, càrrega familiar...).

3. Si no el tenen: com afectarà a la relació? ( avortament i conseqüències psicològiques)

4. Creieu que tornaran a practicar la marxa enrere o s’abstindran si no hi ha ús del preservatiu? (Debat per a evitar la idea de que si es torna a quedar embarassada torni a avortar; ser conscients i responsables).

5. Que en penseu de l’ús del preservatiu? ( sensibilitat; malalties de transmissió sexual; comoditat; preu).


Olga Saltó Navarro

CAS 2.

Una colla d’amics surten de festa i van a la discoteca. Allí decideixen comprar al-guna droga de síntesi. Contacten amb un noi que no coneixen de res i els ofereix unes pastilles.

Passades unes hores, un dels nois comença a trobar-se malament. Se li tanquen els ulls i comença a defallir fins que es desmaia.

Els seus amics l’estiren a terra. Van a buscar el noi que els ha venut les pastilles però ell diu que no sap res i marxa. Els de seguretat els fan fora i els deixen a l’entrada perque no volen tenir problemes.

Temes:

1. Que creieu que li passa? Perquè no els hi ha passat als demés? (efec-te de la droga en l’organisme)

2. Com podem actuar? (arribar a la conclusió de que es difícil en aquest cas perquè no sabem quina droga era. Tot i així avisar a l’ambulància i posar-lo de costat per a que no s’ofegui – primers auxilis)

3. Que en penseu del noi que els ha venut les pastilles? Ha fet bé en marxar? (responsabilitat moral) I de les normes de la discoteca?

4. Que en penseu sobre les drogues sintètiques? (breu resum sobre ma-nipulació química i perills que comporta el desconeixement de la com-posició).


Olga Saltó Navarro

CAS 3.

En Pere es un noi de 13 anys. Li agrada molt jugar a la play station i sempre te ganes de jugar. Cada dia quan arriba de classe juga fins l’hora de sopar.

Les seves aficions es penjar videos trolls al facebook i parlant pel Ask.fm on s’hi passa la major part del dia. Fins i tot a l’hora de classe es conecta, es fa selfies i grava videos pel Snapchat i el Vine.

A vegades no dina al migdia perque sino no té temps de parlar amb els seus amics pel wassap.

Els caps de setmana es queda a casa jugant al Call of Dutty i al GTAV. Els seus amics el truquen per anar a donar un tomb però ell diu que ha de passar la següent fase del joc.

Temes:

1. Que en penseu de l’actitud d’en Pere? (conscienciació del problema)

2. I els pares del Pere? Creieu que li diuen res? (percepció de l’adolescent sobre el tracte parental)

3. Quin límit creieu que es acceptable per a jugar, estar al facebook, ask, wassap...etc? (saber quant temps hi dediquen i si ho creuen adient)

4. Penseu en vosaltres mateixos... quant temps hi dediqueu al mòbil? (fer-los conscients del temps que passen amb el mòbil a la mà).


Olga Saltó Navarro

CAS 4. La Irene es una noia de 15 anys. Fa poc va començar a sortir amb en Jaume, un parell d’anys més gran que ella. No van al mateix institut ni tenen amics en comú.

Tot anava bé fins que en Jaume comença a tenir una actitud rara cap a la Irene. Vol saber a tot moment que es el que fa, amb qui va i perquè. Controla les hores de connexió al facebook i al wassap i de vegades pregunta a les amigues de ella on és. Al principi la Irene li explicava tot, però com en Jaume s’enfadava i li prohibia anar amb les amigues, ja no li diu res o el menteix dient que es a casa per a que no s’ho prengui malament i no discutir. Una tarda, en Jaume queda amb els amics i va a una cafeteria, i allí troba a la Ire-ne i les seves amigues. En Jaume li recrimina perquè no li havia dit que aniria amb les amigues i s’enfada amb ella, la crida i li diu que es una mentidera i comencen a discutir. Temes:

1. Fins a quin límit creieu que en Jaume ha de saber el que fa la Irene a tot moment? I en el cas que fos al revés i la Irene fos la que actua així? (descobrir quin tipus de percepció tenen vers al tracte sobre la dona i posar-los en situació del tracte controlador sobre ells mateixos)

2. Perquè creieu que en Jaume actua així? I la Irene? ( es tractarà temes

sobre la inseguretat, control, respecte, masclisme i gelosia)

3. Com creieu que ha de ser una relació de parella? (volem descobrir quins son els paràmetres dels adolescents)

4. Que haguéssiu fet vosaltres si la vostra parella us sotmet a aquest

control? ( explicar tècniques de respecte, seguretat i autoestima)


Olga Saltó Navarro

CAS 5.

L’Ernest es un noi de 16 anys. Li agrada el fútbol i sortir amb els amics.

Un dissabte queda amb la colla i van a una festa. Allí coneix una noia, s’agraden, i desprès de parlar bastanta estona tenen relacions sexuals. Com cap dels dos porta preservatiu, decideixen acabar el coit fora per a evitar un embaràs.

Al cap d’uns dies, ell comença a tenir molèsties al penis. Poc desprès es torna vermellós i unflat fins que té tan dolor que no pot aguantar i va a l’hospital.

Li fan anàlisis i li diagnostiquen una Balanitis. Li donen el tractament adecuat amb anitbiòtics.

Temes:

1. Quin creieu que es el motiu de lo que li ha passat a l’Ernest? (parlar sobre les malalties de transmissió sexual i la importància de l’ús del preservatiu per a prevenir-les i no només per a evitar un embaràs no desitjat)

2. Imagineu que en comptes de ser una ETS hagués estat la SIDA. Sabeu

quant de temps es triga en notar els símptomes? (diferències entre ser seropositiu –portador - i tenir la sida – desenvolupar la immunodefici-ència).


Olga Saltó Navarro

CAS 6. Avui es un dia de festa. En Robert compleix 15 anys i els seus amics han decidit preparar-li una festa sorpresa. No hi falta de res: pica-pica, pizzes i sobretot molt beure. Desprès de molta festa i molt alcohol, en Robert es queda assegut a la cadira i comença a vomitar mentre els seus amics riuen i fan burleta. De sobte en Robert cau de la cadira. No hi ha manera de despertar-lo i no reaccio-na a lo que li diuen els companys. Gairebé no respira. Temes:

1. Que creieu que li passa al Robert? (parlar sobre el coma etílic i les fa-ses de intoxicació etílica segons els g/l)

2. Que faríeu amb en Robert? Avisaríeu a algun familiar? (alertar de la

importància de la ràpida actuació dels sanitaris, ja que pot causar a la mort)

3. Quanta quantitat d’alcohol creieu que pot aguantar el vostre cos? (descobrir quantitats ingerides pels adolescents i introduir el tema de l’alcoholisme)

4. Quanta quantitat creieu que consumeix un alcohòlic? (quantitats, fre-

qüència, símptomes, síndrome d’abstinència)


Olga Saltó Navarro

CAS 7.

L’ Emili es un jove de 16 anys. Ha començat a anar amb una colla de nois més grans que ell.

Una nit de botellón, li ofereixen una ratlla de cocaïna. Ell no l’havia provat mai i accedeix.

Durant unes setmanes es droga amb cocaïna, esnifant-la.

Un altre cap de setmana li ofereixen provar la cocaïna fumada en paper de plata.

Temes:

1. Quina diferència creieu que hi ha entre la cocaïna esnifada i la fumada en paper de plata? (parlar sobre els tipus de cocaïna, els efectes i els graus de dependència)

2. Sabríeu diferenciar entre cocaïna, heroïna i derivats? (mostrar imatges per fer-los conscients de que quan es compra una substància, no hi ha garantía de que allò es lo que volem ni que tingui la mateixa aparença).

3. Com creieu que afectarà al seu ritme de vida si comença a fumar la

cocaïna? I si segueix esnifant-la? (estudis, feina, relació a casa, rela-ció amb amics).


Olga Saltó Navarro

CAS 8.

En Xavier es un noi de 14 anys que ni fuma, ni beu, ni es droga. A ell lo únic que li agrada es anar al bingo amb els amics.

Primer anaven una vegada o dos al mes. Desprès cada cap de setmana.

A en Xavier li va agradar tant que els va voler convèncer de anar cada dia, però els seus amics van dir que no, així que va començar a anar sol pel seu compte.

Ara en Xavier, té problemes. Vol anar al bingo i no té diners, perque la paga set-manal se la gasta molt ràpid, així que li pren diners a la seva mare de la cartera i quan pot al seu pare i demana diners als seus amics.

.

Temes:

1. Que li passa al Xavier? (observar si tenen una percepció de problema en aquest cas)

2. Creieu que ell es conscient de que té un problema? (conscienciació

del problema i anàlisi dels símptomes de un trastorn adictiu: ludopatia)

3. Que creieu que li passarà al Xavier si continua així? (previsió del grau

d’afectació en la vida social, familiar i laboral)


Olga Saltó Navarro

CAS 9.

En aquest cas, intentarem treballar sobre els efectes del tabac a curt i llarg termini, combinat amb imatges. Es tractarà:

1. Proporcionar informació sobre el consum de tabac, donant especial importància a la prevalença del consum y a la decreixent acceptació social del tabac.

2. Es discutiran també els efectes del tabac, els ingredients que conté y el procés de iniciació al consum.

3. Es treballaran els efectes fisiològics immediats al consum de tabac.

4. Es durà a debat la utilitat de fumar, els avantatges i els desavantatges. (salut i economia)


Olga Saltó Navarro

CAS 10.

Un cop treballat el tema del tabac, es tractarà el tema de la marihuana:

1. La marihuana i derivats. (explicació de diferents tipus de marihuana, diferents consistències, composició i imatges).

2. Es treballaran els efectes fisiològics a llarg i curt termini.

3. Es durà a debat la necessitat de fumar marihuana i avantatges i desa-vantatges de fer-ho (salut i economia).


Olga Saltó Navarro

ANNEX

CÀNNABIS

La flor de la que deriva es el “cànnabis sativa”, una planta originaria d’ Àsia, sobretot en la zona de l’Himàlaia. D’aquesta planta s’extreu la marihuana i fa molts anys s’utilitzava com a sedant natural.

El cànnabis es la droga més consumida en el món. Darrera del seu consum hi ha l’etern debat amb els seus detractors i els seus defensors. Les dades ens informen que vora 23 milions de persones al món consumeixen a diari. Pot ser fumat, ingerit o vaporitzat i persisteix en el nostre cos durant 4 setmanes, ja que s’acumula en lípids. El tricoma es la substància que provoca l’addicció i els efectes.

Pot ser consumida de diferents maneres:

• Fulla: en infusions conté menor quantitat de tricoma. També pot ser fumada amb tabac.

• Quife en pols. Per a barrejar-la en aliments com galetes o pastissos. Es molt rica en tri-coma.

• Haxís: Es la resina concentrada i es molt potent, més que la fulla, ja que conté entre un 50% i un 90% de cannabioides.

• Cànnabis adulterat: provoca efectes molt forts ja que es adulterada amb productes com sabó, tranquil·litzants, viagra, excrements animals, pegament, acetona…


Olga Saltó Navarro

Els efectes, en consum de mínima dosi, son sociabilitat i un increment en la percepció visual i auditiva. Quan aquest consum es a grans dosis causa desorientació, paranoia, despersonalitza-ció, psicosis, deliris, pànic i taquicàrdies. El moment d’efecte més potent apareix a la mitja hora d’haver consumit, però tan sols fan falta deu minuts per a que es mostri present en sang. Es metabolitza en el fetge i s’elimina per orina i el seu efecte dura entre dos i tres hores.

Els efectes empitjoren quan hi ha un consum crònic i deixen seqüeles a llarg termini de manera psicopatològica: ansietat, psicosis, depressió, trastorns de pànic, malalties cardíaques, pèrdua de memòria, impotència, passivitat, apatia. Els síndromes d’abstinència es caracteritzen per la dificultat per a dormir i la disminució de l’apetit.

El preu del cànnabis oscil·la entre 3 i 10 euros el gram.

ARGOT: Canut, Ful, Goma, Grifa, Hash, Herba, Mai, Maria, Mandanga, Peta, Petard, Pol-len, Alfals, Porro, Xina.

COCAÏNA

La Cocaïna es un psicoestimulant que prové de la planta de la Coca (kuka) originària de Amèrica del sud. Només s’utilitza la fulla i es feia servir, inclús ara, masticant-la, degut a les seves propie-tats naturals analgèsiques i anestèsiques, per a curar el mal de l’alçada o hipòxia pròpia de les regions amb molta altitud. Hi ha una història curiosa sobre un farmacèutic, J.Pemberton, que va introduir-la en un refresc per a deixar la seva addicció a la morfina. Aquest refresc es va comer-cialitzar, fins que els departaments sanitaris es van fer ressò de la prejudicialitat i va prohibir-la al 1903, obligant a la empresa de refrescs a substituir la coca per cafeïna.

Les fulles de la coca son adulterades i d’aquí en surt la cocaïna que nosaltres coneixem. Es rea-litza una pasta amb querosè, gasolina, àcid sulfúric, sodi, potassi, amoníac, acetona, plom o herbicides. La manipulació es duu a terme enmig de les selves o a l’aire lliure, doncs els gasos que es desprenen son molt nocius, tant, que els que la fabriquen pateixen malalties respiratòries cròniques i inclús la mort per inhalació. El seu preu oscil·la entre 40 i 60 euros el gram. Si es barreja amb heroïna es l’anomenat: speed-ball.


Olga Saltó Navarro

Es pot fumar en forma de crack, que es la coca base, produint un efecte molt ràpid i adictiu. També es pot inhalar, i produeix una addicció psicològica molt forta. Dura setanta-dues hores en l’organisme i els efectes son tremolors, taquicàrdia, xerrera e hipertensió. Provoca tolerància i dependència forta i hi ha molt perill de sobredosis i mort. Els efectes a llarg termini son infarts, hemorràgies cerebrals, psicosis, danys ossis en septe i dents. L’abstinència de la cocaïna, que dura entre setze i divuit setmanes, provoca depressió, ansietat, convulsions, arítmia, al·lucinacions, sudoració, depressió del sistema immunològic i anhedonia (falta de plaer).

I de la cocaïna i la pasta base, se’n deriva una de més perillosa: la pasta de coca. Aquesta pas-ta es fuma, i prové de la pre-elaboració de la cocaïna, son les restes que queden al fons dels depòsits i que es donen per inservibles. Aquesta pasta s’adultera amb més dissolvents i rep noms com basuco, paco o teke. Al estar tan adulterada es molt més barata (10-15 euros el gram) i es deu vegades més addictiva, ja que el seu efecte dura deu minuts per lo que el consumidor ingereix la droga entre vint i vint-i-cinc cops al dia. La esperança de vida dels consumidors de la pasta de coca es de sis mesos a dos anys, i la causa es de mort cerebral. Provoca a llarg termini


Olga Saltó Navarro

agressivitat, paranoia, al·lucinacions, sang als pulmons, degradació de la pell, debilitació del múscul, anorèxia, insomni, vòmits, migranyes severes, taquicàrdia, úlcera en llavis i convulsions.

DROGUES SINTÈTIQUES

Les drogues sintètiques es fabriquen en un laboratori amb processos químics. En la majoria son principis actius que rebutgen les farmacèutiques i la seva composició final i els efectes son des-coneguts, d’aquí la perillositat d’aquestes, i molts dels danys que causen son irreversibles. El preu oscil·la entre els 6 euros als 25 euros per dosi.

Existeixen en el mercat unes quantes substàncies alterades diferents, però els efectes a la llarga coincideixen en la majoria dels casos: pèrdua de memòria, disminució de la libido i l’apetit, ansie-tat, depressió, obsessió, trastorns de son, pànic, agressivitat, al·lucinacions, arítmies, convul-sions, insuficiència renal, trombosis, infarts cerebrals, augment de la tensió, i insuficiència card-íaca.

Alguns tipus de drogues sintètiques son:

• MDMA: es la abreviatura de metilenedioximetanfetamina, però els seus noms al carrer son èxtasis, adàn, xtc, droga de l’amor, rules, pirules, pastis o eme. El MDMA es una barreja entre la metamfetamina i la mescalina (un al·lucinogen). Es pot presentar en for-ma de pastilla o picat en forma de vidre trencat (no confondre amb el cristall). Tarda en digerir-se i el seu efecte dura entre quatre i sis hores. Provoca a curt termini una gran es-timulació, sociabilitat, augmenta l’autoestima, provoca xerrera, sequedat de boca, con-tractura de mandíbula, deshidratació, inquietud, nàusees, tremolors, taquicàrdia, arítmia i augment de la tensió arterial. Aquest també es pot trobar en estat líquid: èxtasis líquid.

• Mescalina: es un al·lucinogen en forma de cristalls blancs i rosacis, molt amargs i es poden ingerir, llepar o consumir per via intravenosa. Afecta a la percepció visual dels colors i les formes, provoca molta eufòria al principi i desprès una sensació de tran-quil·litat. El seu efecte dura entre vuit i dotze hores. Els resultats finals son impredictibles doncs depèn de l’estat d’ànim de cada persona que l’ingereix. No s’ha de barrejar amb altres substàncies per la seva perillositat, doncs pot provocar ansietat i atacs de pànic molt greus.

• Metamfetamina: es el nom científic del Speed, gel, cristina o meta, un pols blanc més potent que l’èxtasi i molt adictiu. Pot ser fumat (cristall) i injectat, amb efectes immediats i amb efecte flash (molt plaer que dura breus minuts), i també inhalat o ingerit. L’efecte dura entre sis i vuit hores.

• Fenciclidina: conegut col·loquialment com pols d’àngel. Del mateix grup que la keta-mina, es un anestèsic d’ús veterinari que provoca al·lucinacions i dissociació. Pot ser consumida en pols o líquid, i pot ser fumada si es ruixa sobre fulles de marihuana. Els


Olga Saltó Navarro

seus efectes son descomposició, parla dificultosa, pèrdua de coordinació, al·lucinacions extremes, vertigen, disminució de pressió arterial, freqüència cardíaca i freqüència respi-ratòria i es pot arribar en estat de coma i la mort. L’efecte dura entre trenta minuts i tres hores.

• Desomorfina (Krokodil): també coneguda com la droga caníbal, els consumidors son coneguts com els nous zombies. Va aparèixer cap a l 2010 a Rússia, degut a la falta de heroïna. Es va fabricar com a substitutiu amb fòsfor, codeïna, alcohol i derivats de morfi-na deu vegades més potent. Produeix putrefacció en els teixits i la seva pèrdua. El tema es que no es dissol totalment a la sang i satura les venes, per lo que les acumulacions busquen altres parts del cos i danyen els teixits. Es molt addictiva, els efectes duren menys, unes dues hores, per lo que el consum es major. Provoca trombosis, hemorràgi-es, úlceres, flebitis, gangrena, pèrdua de membres… La esperança de vida dels consu-midors es de sis mesos a dos anys desprès de la primera ingesta.

ARGOT: Pirula, rula, Amfeta.


Olga Saltó Navarro

ALCOHOL

g/L Comportament Afectació

0,10 a 0,29 • L’individu es veu nor-

mal • Amb proves especials es pot detectar.

0,30 a

0,593

• euforia suau

• relaxació

• alegría

• disminució de la inhibi-

ció

• concentració

0,60 a 0,99

• sentiments moderats

• desinhibició

• extroversió

• raonament

• percepció

• visió periférica

• recuperació de la vista després del reflex

1,00 a 1,99

• excés d’expresió

• alteració emocional

• tristesa o ira

• disminució de la libido

• reflexes

• aument del temps de reacció

• parla

2,00 a 2,99

• in comprensió

• possibilitat de incons-

ciència

• deficiència motora greu

• pérdua de la consciència

• amnesia

3,00 a 3,99

• depresió greu del sis-

tema nerviós central

• pèrdua de coneixement

• posibilitat de mort

• funcionament de la bufeta

• hipoventilació

• desequilibri

• bradicardia (disminució de la freqüència cardíaca).

4,00 a 4,99 • pérdua del coneixement

• coma

• respiració

• freqüència cardíaca

• nistagmo (movimiento involuntario e incontrolable de los

ojos) posicional debido al alcohol

5,00 o más • Alt a incidència mortal


Olga Saltó Navarro

TABAC

No fumador Fumador Moderat Alt Fumador

Education

Mediació conflictes