25
LA POESIA Sílvia Montals Escolàpies Sant Martí

Mètrica (2n ESO)

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: Mètrica (2n ESO)

LA POESIA

Sílvia Montals

Escolàpies Sant Martí

Page 2: Mètrica (2n ESO)

ÍNDEX

• La poesia

• Característiques

Contingut

Forma

• Elements poètics

• Llenguatge poètic

Metre

Rima

Ritme

Figures retòriques

• Tipus d’estrofes Apariat

Tercert

Quartet/a

Quintet

Sextet

Octava

Dècima

Sonet

Romanç

• Exercicis

Page 3: Mètrica (2n ESO)

LA POESIA

• Què és la poesia?

– És el gènere literari en

què l’autor expressa els

seus sentiments.

Page 4: Mètrica (2n ESO)

CARACTERÍSTIQUES

• Contingut

– L’autor expressa els seus sentiments més

íntims.

– Mostra la seva manera d’entendre el món.

– Relació entre el jo del poeta i tot allò que

l’envolta.

Page 5: Mètrica (2n ESO)

• Forma:

– Té una elaboració lingüística més

complexa que la dels altres gèneres literaris.

– El poeta juga amb els mots per aconseguir

un efecte estètic i artístic.

– Els missatges poètics es presenten

en versos (cada línia d’un poema)

i estrofes.

Page 6: Mètrica (2n ESO)

ELEMENTS POÈTICS

VERS: successió de paraules que ocupen una sola línia i són determinades pel número de síl·labes, la rima i el ritme.

– En català només s’ha de comptar fins a la darrera síl·laba accentuada

–(és igual si és aguda, plana o esdrúixola).

ESTROFA: agrupació de versos.

Page 7: Mètrica (2n ESO)

Versos Estrofes

Línies: versos

Claus: estrofes

Page 8: Mètrica (2n ESO)

LLENGUATGE POÈTIC

• Els recursos característics del llenguatge

poètic són:

– Metre: mesura dels versos.

– Rima: repetició dels sons al final de cada vers

(dóna sonoritat).

– Ritme: dóna musicalitat.

– Figures retòriques: tècniques expressives que

afecten els sons, les paraules... Permeten a

l’autor aconseguir textos elaborats.

Page 9: Mètrica (2n ESO)

Segons el metre els versos poden ser:

D’art menor: fins a 8 síl·labes, es representen amb una lletra minúscula.

Pas/sa/ven/in/fants/i/do/nes (7 síl·labes)

Poder ser: Vicent Andrés Estellés

Tetrasíl·labs (4 s)Pentasíl·labs (5 s)

Hexasíl·labs (6 s)

-Heptasíl·labs (7 s)

-Octosíl·labs (8 s)

Metre

Page 10: Mètrica (2n ESO)

D’art major: a partir de 9 síl·labes, es representen amb una lletra majúscula.

Ve/les/e/vents// han/mos/de/sigs/com/plir

(10 síl·labes) Ausiàs March

Poden ser: -Enneasíl·labs (9 s)-Decasíl·labs (10 s)-Hendecasíl·labs (11 s)-Alexandrins (12 s)

Page 11: Mètrica (2n ESO)

– Un vers té cesura quan hi ha una pausa enmig que el divideix en dues parts anomenades hemistiquis.

Deixaré la ciutat que em distreu de l'amor

J. Salvat-Papasseit

Deixaré la ciutat // que em distreu de l'amor

1r hemistiqui (cesura) 2n hemistiqui

Page 12: Mètrica (2n ESO)

Què cal tenir en compte en el metre dels versos?

Sinalefa: uneix en una sola síl·laba 2 vocals en contacte pertanyents a mots diferents (quan una de les vocals és i o u àtones).

Ets eixida del son com el mar. Tota humida

Marià Manent

Page 13: Mètrica (2n ESO)

Elisió: supressió d’una de les dues vocals en contacte quan totes dues són iguals o quan una de les dues és vocal neutra.

La nit sense esma camina. Josep Carner

Hiat: pronunciació en síl·labes diferents de les dues vocals en contacte.

És el seu plor o era l’aigua. Josep Palau i Fabre

Page 14: Mètrica (2n ESO)

RIMA: És la repetició dels sons al final dels

versos a partir de la darrera vocal tònica. Pot

ser de dos tipus:

Consonant: quan es repeteixen vocals i

consonants a partir de la vocal de la síl·laba

tònica.Un jersei i uns pantalons 7a

que corrien per la prada 7b

hi van fer una ensopegada 7b

que s’hi van deixar els mitjons. 7aMiquel Desclot

Rima: 1r tipus

Esquema

mètric

Page 15: Mètrica (2n ESO)

Assonant: quan només es repeteixen les

vocals a partir de la vocal de la síl·laba

tònica.

La lluna quieta en el cel 7 -

és un rodolí de llanda. 7 a

Li cau el moc gota a gota 7 -

pobra lluna refredada! 7 a

Enric Soler i Godes

Page 16: Mètrica (2n ESO)

La rima també es classifica en:

• Masculina: si l’accent final del vers recau

en un mot agut: amic, trobador.

• Femenina: si l’accent final del vers recau

en un mot pla o esdrúixol: noia, ànima.

2n tipus

Page 17: Mètrica (2n ESO)

• Versos rimats

Rima encadenada: ABAB.

Rima creuada: ABBA

Si els versos no tenen rima...

Versos blancs: presenten regularitat mètrica,

però els versos no rimen.

Versos lliures: els versos no rimen i no tenen

regularitat mètrica.

3r tipus

Page 18: Mètrica (2n ESO)

ESQUEMA MÈTRIC

• És el resultat del recull de versos i rima

d’un poema. Els versos s’expressen en

nombres i la rima en lletres.

– Si és d’art menor: lletra minúscula.

– Si és d’art major: lletra majúscula.

*Si no hi ha rima es posa -

Page 19: Mètrica (2n ESO)

Els versos es combinen a partir

d’estrofes, les quals poden ser:

Isosil·làbiques: versos amb el

mateix nombre de síl·labes.

Anisosil·làbiques: amb versos amb

diferent nombre de síl·labes.

ESTROFES

Page 20: Mètrica (2n ESO)

• Apariat: 2 versos amb rima consonant

Ex: rodolins, refranys.

• Tercet: 3 versos d’art major o menor, rima

consonant.

• Quartet, quarteta: 4 versos d’art menor o major

amb rima consonant.

abba / abab

ABBA / ABAB

Tipus d’estrofes segons els versos:

Page 21: Mètrica (2n ESO)

• Quintet:

– 5 versos d’art menor o art major

– Rima consonant

– Enllaçats almenys per dues rimes consonants

diferents.

• Sextet:

– 6 versos d’art menor o major

– Rima consonant

– Enllaçats per dues o tres rimes consonants diferents

Page 22: Mètrica (2n ESO)

• Octava: 8 versos d’art major

• Dècima: 10 versos d’art menor.

• Sonet: 14 versos d’art major (decasíl·labs o

alexandrins), generalment formats per 2

quartets i 2 tercets.

• Romanç: tirallonga de versos heptasíl·labs.

- Versos senars no rimen.

- Versos parells sí rimen.

Page 23: Mètrica (2n ESO)

EXERCICIS

¡Salut, o pi de terra eixuta,

oh llaç, damunt la nostra ruta,

d’un aspre món i un cel serè!

¡Oh cos vermell, oh barba hirsuta,

fort, encirat com una fe!

Josep Carner

De dalt del mur la forca abandonada

ja als corbs no veia entre la nit obscura

i al peu mateix de la ciutat murada

l’isard baixava en cerca de pastura. Àngel Guimerà

Page 24: Mètrica (2n ESO)

• Amor, senyor de l'ampla monarquia

que publica el clavell i el foc proclama

en l'ardor de la galta i en la flama

de l'exaltació que l'aire cria.

Bartomeu Rosselló-Pòrcel

l mirador del castell

Blancaflor està asseguda.

Amb una pinteta d´or

Sos cabells pentina i nua.

Anònim

Page 25: Mètrica (2n ESO)

La ginesta altra vegada,

la ginesta amb tanta olor,

és la meva enamorada

que ve al temps de la calor.

Joan Maragall

En ma terra del Vallès

tres turons fan una serra,

quatre pins, un bosc espès,

cinc quarteres, massa terra.

Com el Vallès no hi ha res.

Pere Quart