Upload
silvia-montals
View
3.134
Download
0
Embed Size (px)
Citation preview
LA POESIA
Sílvia Montals
Escolàpies Sant Martí
ÍNDEX
• La poesia
• Característiques
Contingut
Forma
• Elements poètics
• Llenguatge poètic
Metre
Rima
Ritme
Figures retòriques
• Tipus d’estrofes Apariat
Tercert
Quartet/a
Quintet
Sextet
Octava
Dècima
Sonet
Romanç
• Exercicis
LA POESIA
• Què és la poesia?
– És el gènere literari en
què l’autor expressa els
seus sentiments.
CARACTERÍSTIQUES
• Contingut
– L’autor expressa els seus sentiments més
íntims.
– Mostra la seva manera d’entendre el món.
– Relació entre el jo del poeta i tot allò que
l’envolta.
• Forma:
– Té una elaboració lingüística més
complexa que la dels altres gèneres literaris.
– El poeta juga amb els mots per aconseguir
un efecte estètic i artístic.
– Els missatges poètics es presenten
en versos (cada línia d’un poema)
i estrofes.
ELEMENTS POÈTICS
VERS: successió de paraules que ocupen una sola línia i són determinades pel número de síl·labes, la rima i el ritme.
– En català només s’ha de comptar fins a la darrera síl·laba accentuada
–(és igual si és aguda, plana o esdrúixola).
ESTROFA: agrupació de versos.
Versos Estrofes
Línies: versos
Claus: estrofes
LLENGUATGE POÈTIC
• Els recursos característics del llenguatge
poètic són:
– Metre: mesura dels versos.
– Rima: repetició dels sons al final de cada vers
(dóna sonoritat).
– Ritme: dóna musicalitat.
– Figures retòriques: tècniques expressives que
afecten els sons, les paraules... Permeten a
l’autor aconseguir textos elaborats.
Segons el metre els versos poden ser:
D’art menor: fins a 8 síl·labes, es representen amb una lletra minúscula.
Pas/sa/ven/in/fants/i/do/nes (7 síl·labes)
Poder ser: Vicent Andrés Estellés
Tetrasíl·labs (4 s)Pentasíl·labs (5 s)
Hexasíl·labs (6 s)
-Heptasíl·labs (7 s)
-Octosíl·labs (8 s)
Metre
D’art major: a partir de 9 síl·labes, es representen amb una lletra majúscula.
Ve/les/e/vents// han/mos/de/sigs/com/plir
(10 síl·labes) Ausiàs March
Poden ser: -Enneasíl·labs (9 s)-Decasíl·labs (10 s)-Hendecasíl·labs (11 s)-Alexandrins (12 s)
– Un vers té cesura quan hi ha una pausa enmig que el divideix en dues parts anomenades hemistiquis.
Deixaré la ciutat que em distreu de l'amor
J. Salvat-Papasseit
Deixaré la ciutat // que em distreu de l'amor
1r hemistiqui (cesura) 2n hemistiqui
Què cal tenir en compte en el metre dels versos?
Sinalefa: uneix en una sola síl·laba 2 vocals en contacte pertanyents a mots diferents (quan una de les vocals és i o u àtones).
Ets eixida del son com el mar. Tota humida
Marià Manent
Elisió: supressió d’una de les dues vocals en contacte quan totes dues són iguals o quan una de les dues és vocal neutra.
La nit sense esma camina. Josep Carner
Hiat: pronunciació en síl·labes diferents de les dues vocals en contacte.
És el seu plor o era l’aigua. Josep Palau i Fabre
RIMA: És la repetició dels sons al final dels
versos a partir de la darrera vocal tònica. Pot
ser de dos tipus:
Consonant: quan es repeteixen vocals i
consonants a partir de la vocal de la síl·laba
tònica.Un jersei i uns pantalons 7a
que corrien per la prada 7b
hi van fer una ensopegada 7b
que s’hi van deixar els mitjons. 7aMiquel Desclot
Rima: 1r tipus
Esquema
mètric
Assonant: quan només es repeteixen les
vocals a partir de la vocal de la síl·laba
tònica.
La lluna quieta en el cel 7 -
és un rodolí de llanda. 7 a
Li cau el moc gota a gota 7 -
pobra lluna refredada! 7 a
Enric Soler i Godes
La rima també es classifica en:
• Masculina: si l’accent final del vers recau
en un mot agut: amic, trobador.
• Femenina: si l’accent final del vers recau
en un mot pla o esdrúixol: noia, ànima.
2n tipus
• Versos rimats
Rima encadenada: ABAB.
Rima creuada: ABBA
Si els versos no tenen rima...
Versos blancs: presenten regularitat mètrica,
però els versos no rimen.
Versos lliures: els versos no rimen i no tenen
regularitat mètrica.
3r tipus
ESQUEMA MÈTRIC
• És el resultat del recull de versos i rima
d’un poema. Els versos s’expressen en
nombres i la rima en lletres.
– Si és d’art menor: lletra minúscula.
– Si és d’art major: lletra majúscula.
*Si no hi ha rima es posa -
Els versos es combinen a partir
d’estrofes, les quals poden ser:
Isosil·làbiques: versos amb el
mateix nombre de síl·labes.
Anisosil·làbiques: amb versos amb
diferent nombre de síl·labes.
ESTROFES
• Apariat: 2 versos amb rima consonant
Ex: rodolins, refranys.
• Tercet: 3 versos d’art major o menor, rima
consonant.
• Quartet, quarteta: 4 versos d’art menor o major
amb rima consonant.
abba / abab
ABBA / ABAB
Tipus d’estrofes segons els versos:
• Quintet:
– 5 versos d’art menor o art major
– Rima consonant
– Enllaçats almenys per dues rimes consonants
diferents.
• Sextet:
– 6 versos d’art menor o major
– Rima consonant
– Enllaçats per dues o tres rimes consonants diferents
• Octava: 8 versos d’art major
• Dècima: 10 versos d’art menor.
• Sonet: 14 versos d’art major (decasíl·labs o
alexandrins), generalment formats per 2
quartets i 2 tercets.
• Romanç: tirallonga de versos heptasíl·labs.
- Versos senars no rimen.
- Versos parells sí rimen.
EXERCICIS
¡Salut, o pi de terra eixuta,
oh llaç, damunt la nostra ruta,
d’un aspre món i un cel serè!
¡Oh cos vermell, oh barba hirsuta,
fort, encirat com una fe!
Josep Carner
De dalt del mur la forca abandonada
ja als corbs no veia entre la nit obscura
i al peu mateix de la ciutat murada
l’isard baixava en cerca de pastura. Àngel Guimerà
• Amor, senyor de l'ampla monarquia
que publica el clavell i el foc proclama
en l'ardor de la galta i en la flama
de l'exaltació que l'aire cria.
Bartomeu Rosselló-Pòrcel
l mirador del castell
Blancaflor està asseguda.
Amb una pinteta d´or
Sos cabells pentina i nua.
Anònim
La ginesta altra vegada,
la ginesta amb tanta olor,
és la meva enamorada
que ve al temps de la calor.
Joan Maragall
En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins, un bosc espès,
cinc quarteres, massa terra.
Com el Vallès no hi ha res.
Pere Quart