40
LA CULTURA I LA LITERATURA CATALANES EN EL TRÀNSIT CAP A LA PLENITUD (1880 – 1936) [1] MODERNISME, NOUCENTISME, AVANTGUARDES Joan Buades, 2014

Modernisme, Avantguardes, Noucentisme.1

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Introducció a la història de la cultura i la literatura catalanes en el context europeu entre finals del segle XIX i el 1936.

Citation preview

Page 1: Modernisme, Avantguardes, Noucentisme.1

LA CULTURA I LA LITERATURA CATALANES EN EL

TRÀNSIT CAP A LA PLENITUD (1880 – 1936)

[1] MODERNISME, NOUCENTISME, AVANTGUARDES

Joan Buades, 2014

Page 2: Modernisme, Avantguardes, Noucentisme.1

DEL 1892 AL 1936

1

MODERNISME

2

NOUCENTISME

3

AVANTGUARDES

En poc més de quaranta anys es produeix en la literatura

catalana una quantitat i diversitat d'obres sense precedents.

Modernisme, Noucentisme i Avantguardes se succeeixen i

conviuen o coexisteixen, i també hi ha alguns autors que

s'escapen de la classificació dins d'aquests moviments. 

Page 3: Modernisme, Avantguardes, Noucentisme.1

EL MODERNISME1892 - 1911

Page 4: Modernisme, Avantguardes, Noucentisme.1

• A finals del segle XIX començà als Països Catalans un moviment cultural anomenat M o d e r n i s m e coincidint amb altres modernismes d'Europa.

• Abastà tots els camps artístics: la pintura, l'escultura, l'arquitectura, l'orfebreria, el moblisme... i també la literatura.

• Tot i ser complex i contradictori, el Modernisme pretenia una transformació de la societat a través de la cultura. Volia passar d'una cultura regional i tradicionalista a una altra nacional que fos autosuficient, moderna i comparable a les europees.

• Un grup d'intel·lectuals sorgits de la burgesia s'enfronta críticament a la seva pròpia classe i reclama un lloc dirigent en el procés cultural per tal de treure Catalunya del seu endarreriment en relació a Europa.

• En els inicis, l'enfrontament amb la burgesia és tan radical que es produeix un trencament amb la societat per part del artistes que amb el temps s'anirà esvaint.

Generalitats

EL DESIG DE MODERNITAT

Page 8: Modernisme, Avantguardes, Noucentisme.1

El Progrés topa amb límits i fabrica monstres

Page 14: Modernisme, Avantguardes, Noucentisme.1

CORRENTS IDEOLÒGICS I ESTÈTICS

• Regeneracionisme (Vitalisme o Voluntarisme)

Literatura compromesa Confrontació amb la burgesia

Renovació de la societat Individualisme

Radical i anarquitzant Conservador

Jaume Brossa, A. Cortada, Joan Maragall

Ignasi Iglésias, Pere Coromina Miquel dels Sants Oliver

• Esteticisme (Decadentisme, Simbolisme o Art per l´Art)

Art = Refugi, religió, valor absolut

Postura apolítica

Santiago Rusiñol, Raimon Casellas i Adrià Gual.

© Pilar Gobierno

Page 15: Modernisme, Avantguardes, Noucentisme.1

CENTRES DE COHESIÓ

1a etapa (1892-1900)

Revista L’Avenç

Fundador: Jaume Massó i Torrents

Joaquim Casas-Carbó i Pompeu Fabra promuen la Campanya lingüística (reforma ortogràfica)

Programa modernista: <<Viure del passat>> de Jaume Brossa (1892)

Introducció de les novetats literàries europees: Ibsen, Maeterlinck, Nietzsche...

1983: Radicalització de la revista (Brossa i Cortada)

Page 17: Modernisme, Avantguardes, Noucentisme.1

Els Quatre Gats

Famosa cerveseria situada al carrer Montsió.

Lloc de reunió dels artistes modernistes.

Page 18: Modernisme, Avantguardes, Noucentisme.1

• Segona etapa: Consolidació i triomf (1900-1911)

Pèrdua d’agressivitat.Modernisme = Literatura habitual dins la societat burgesa

Joventut (1900-1906)

Nacionalista i individualista.

Temàtica ruralista.

Víctor Català.

1911: La mort del pintor Isidre Nonell i del poeta Joan Maragall marquen la data de dissolució del Modernisme.

Page 19: Modernisme, Avantguardes, Noucentisme.1

L’assaig trencador

Gabriel Alomar (Palma, 1873 - El caire, 1941)

Jaume Brossa (Sant Andreu, 1868 – Barcelona, 1919)

« El Futurisme » (1904)

L’anarquisme individualista

Page 21: Modernisme, Avantguardes, Noucentisme.1

JOAN MARAGALL

La poesia d’en Maragall no es limitava a la seva obra escrita: era al seu esperit obert i franc, a tota la seva vida.

Josep Maria Capdevila

Sílvia Montals

Page 22: Modernisme, Avantguardes, Noucentisme.1

JOAN MARAGALL- Barcelona, 10 d’octubre de 1860.- Fill d’un pare barceloní i una mare de Sabadell.- Després del batxillerat, el seu pare el volia incorporar a la indústria tèxtil.- La poesia fou el seu refugi.

“El cop fou terrible i retrunyí en tot el meu ser, i d'aquell desballestament d'aspiracions contrariades s'alçà, portant l’estendard de la rebel·lió, ma passió per la poesia [...]. L'amor a la poesia es manifestà en una espècie de fúria per a omplir de munió de versos, amb fecunditat verament assombrosa i en tots els ratos que podia robar al treball, llibretes que amagava entremig d'altres més prosaiques i plenes de números referents a la nostra indústria.”

Page 23: Modernisme, Avantguardes, Noucentisme.1

- Al final el deixaren estudiar Dret.- Un cop llicenciat, treballà a l’empresa

paterna (la qual estava a punt de fer fallida) i l’enfortí.

- Adquireix renom com a escriptor, traductor i periodista.

- S’incorporà a tots els escenaris culturals de Barcelona:

• Ateneu Barcelonès• Avenç• Teatre Liceu• Diario de Barcelona.

Page 24: Modernisme, Avantguardes, Noucentisme.1

• El 1894 és premiat en la tercera Festa Modernista des Sitges, per “Estrofes decadentistes”.

• L’any 1895 publicà a L’Avenç, i gràcies alseu pare, Poesies, la seva primera obra poètica.

- Va tenir 13 fills amb Clara Noble (filla d’un anglès i una andalusa).

- El 20 de desembre de 1911 mor.

Page 25: Modernisme, Avantguardes, Noucentisme.1

OBRES:Poesia:

- Poesies (1895)- Visions & Cants (1900)- Les Disperses (1911)- Enllà (1906)- Seqüències (1911)

Page 26: Modernisme, Avantguardes, Noucentisme.1

- Visions & Cants (1900)– Visions: volen actualitzar i depurar les figures

llengedàries de la tradició popular catalana. Simbolitzen els trets de caràcter nacional.

– El llibre té 5 herois: Mal caçadorJoan GaríComte ArnauDon JaumeSerrallonga.

Homes d’acció, apassionats en l’amor que sovint han fet

profanacions. Estan orgullosos de la seva llibertat i a vegades

han pecat

Page 27: Modernisme, Avantguardes, Noucentisme.1

- Intermezzo: deliciós calaix de sastre. Es mantenen en un to menor. Exemples:

Sol soletA la mare de Déu de Montserrat.L’esposa parlaA la muntanya

Page 28: Modernisme, Avantguardes, Noucentisme.1

• Cants: tracten el caràcter misteriós i revelador de la poesia associat al geni nacional i popular.

• Tipus:- Combatius- Polititzats- patriòtics

Entre els quals: Oda a Espanya: reflecteix el

desencant dels catalanistes respecte la política

espanyola

Page 30: Modernisme, Avantguardes, Noucentisme.1

ELOGI DE LA PARAULA VIVA

• Maragall va exposar la seva concepció sobre:– La creació poètica (Elogi de la paraula,

1903)– El concepte de l’art (Elogi de la poesia,

1907)

• La poesia per Maragall ha de tenir 3 condicions:- Espontaneïtat- Puresa- sinceritat

Page 31: Modernisme, Avantguardes, Noucentisme.1

• Pensament basat en la paraula viva (inspirat amb el romanticisme): els poetes, que viuen en la natura, expressen la vida i la bellesa a través de la paraula que es converteix en poesia després de contemplar-la.

Poetes veuen la vida la paraula POESIAa través de la qual

converteixen en

Page 32: Modernisme, Avantguardes, Noucentisme.1

• Maragall proposa:- Les paraules vives dels grans

poetes- La poesia popular com a

suprema escola de poesia.

• I menysprea:- La poesia pensada després de

grans reflexions.

Page 33: Modernisme, Avantguardes, Noucentisme.1

CONCLUSIÓTeoria maragalliana: - La poesia és una forma de coneixement de la

vida la qual canviarà quan s’aconsegueixi entendre la bellesa en el món.

- Aquesta emoció neix de la percepció del món a partir dels paisatges o escenes.

- La comunicació es farà traslladant les formes del món a les formes de la poesia.

Page 36: Modernisme, Avantguardes, Noucentisme.1

Art – síntesi (poesia simbolista, música, arts plàstiques…).

Renovació del llenguatge narratiu:- Desaparició frontera entre vers i prosa- Ritme poètic gairebé musical- Inclusió en la prosa d’imatges i metàfores- Personatges femenins plens de misticisme i

erotisme (cabellera llarga i roja i pell blanca, signe d’erotisme maligne, com a sinònims de bagassa o verge).

- Tendència naturalista (a la Zola) : DETERMINISME

L’artista (individu diferenciat i intel·ligent) vs. Natura cega i destructiva [sovint: societat burgesa i MASSA]

PROGRAMA DE LA NARRATIVAMODERNISTA

Page 38: Modernisme, Avantguardes, Noucentisme.1

Ruyra, la prosa que es desfà poèticament

Page 39: Modernisme, Avantguardes, Noucentisme.1

Dos corrents Esteticista o simbolista Exposa realitats simbòliques Vol commoure amb suggeriments i

impressions Personatges idealitzats, tristos i amb gran

riquesa interior

Regeneracionista/naturalista/vitalista

Teatre social i d’idees Conflicte entre artista i societat o entre

individu i massa Tècniques naturalistes (versemblança dels

personatges, problemes quotidians, la realitat en escena)

Un teatre modern i variat