Click here to load reader

MODERNISME MALLORQUÍ

  • View
    302

  • Download
    2

Embed Size (px)

Text of MODERNISME MALLORQUÍ

  • Histria de lart

    IES RAMON LLULL (PALMA)

    Ma Assumpci Granero Cueves

  • 46 CASA MIL O LA PEDRERA (1907-1910). BARCELONA

    ANTONI GAUD I CORNET (1752-1926) 1v

  • Histria de lart

    IES RAMON LLULL (PALMA)

    Ma Assumpci Granero Cueves

  • Histria de lart

    IES RAMON LLULL (PALMA)

    Ma Assumpci Granero Cueves

  • Histria de lart

    IES RAMON LLULL (PALMA)

    Ma Assumpci Granero Cueves

  • NOMS: Espanya: Modernisme. Frana i Blgica: Art Nouveau. ustria: Sezession. Anglaterra: Modern Style. Alemanya: Jugendstil.

  • Histria de lart contemporani

  • Modernisme europeu

    (2a meitat segle XIX principi segle XX)

  • Modernisme catal i mallorqu

    (2a meitat segle XIX principi segle XX)

  • ndex

    Modernisme

    Modernisme ondulant Blgica - Vctor Horta: Casa Tassel, Casa Solvay, Casa del poble - Henry Van de Velde: Casa Van de Velde, tenda Bin (Art

    Nouveau)

    Frana - Hctor Guimard: Castel Beranguer, les estacions de metro

    Modernisme geomtric Gran Bretanya - Charles R. Mackintosh: Salons de t, Escola Art Glasgow ustria - Otto Wagner: Metropolit de Viena, Estacions, Casa Majlica,

    Caixa dEstalvis - Olbrich: Edifici Seccesi - Hoffmann: Palau Stoclet

    Modernisme catal i mallorqu Llus Domnech i Montaner: Editorial Montaner i Simn, Caf-

    restaurant de lExposici Universal de Barcelona, Hospital de Sant Pau, Palau de la Msica, Casa de Lle Morera, Gran Hotel Palma

    Josep Puig i Cadafalch: Casa Ametller, Casa Mart Antoni Gaud i Cornet: Faroles Plaa Reial, Casa Vicens, Finca i

    Palau Gell, Parc Gell, Sagrada Famlia, Casa Batll i Casa Mil (La Pedrera), Convent de les Teresianes (Barna), Palau episcopal Astorga, Casa Botins Lle, El Capricho Cantbria, Reforma Seu Palma, Monestir LLuc

  • Europa a finals del segle XIX. Explosi de llibertat. Ruptura amb els estils dominants.

    Es desenvolupa en tres ciutats, principalment.

    Brusselles. Viena. Barcelona.

  • Inspiraci en la naturalesa.

    Tendncia a ls dimatges femenines.

    Preferncia de lornamentaci curvilnia.

    Gran preocupaci por fusionar la vida quotidiana amb lart.

  • Blgica: Victor Horta

    Frana: Hector Guimard

    Viena: Otto Wagner

    Barcelona: Antoni Gaud i Cornet

  • ANTECEDENTS: ARTS & CRAFTS

    WILLIAM MORRIS (Gran Bretanya)

  • Mallorca

  • Mallorca El modernisme mallorqu t clara influncia catalana, en no existir aqu una alta burgesia com en Catalunya.

    Cronolgicament coincideix amb linici del turisme, cosa que fa necessari la construcci de nous edificis i sincrementen les relacions amb la pennsula. Sorgeix la Renaixena.

    A Mallorca el modernisme es dna sobretot en Palma i els voltants. Tamb en Lluc i en Sller.

    Palma estava envoltada per murades i sen comena a xerrar de enderrocar-les per poder engrandir la ciutat.

    En 1902, Alfons XIII va donar el seu perms per ensorrar-les amb la condici que hi hagus una planificaci urbanstica que acolls els barris perifrics.

  • Mallorca

    Llus Domnech i Montaner (1850-1923)

    Antoni Gaud i Cornet (1852-1926)

    La introducci del modernisme a Mallorca es degu a la presncia de figures tan representatives del modernisme catal com Antoni Gaud i Cornet i, tamb, Llus Domnech i Montaner, entre d'altres, els quals es varen traslladar a l'illa per realitzar-hi algun encrrec.

  • La majoria d'obres modernistes es va fer a crrec de la iniciativa privada, impulsada per la nova burgesia mallorquina, la qual, a comenaments del segle XX, es va veure enriquida grcies al comer, la indstria i l'emigraci. La generaci d'arquitectes locals va adoptar el nou estil i deix la seva empremta a un conjunt d'edificis destinats a la vida social, l'mbit privat i el mn comercial i industrial.

    LLUS DOMNECH I MONTANER

  • ANTONI GAUD I CORNET (1852-26)

    Fou cridat pel bisbe Pere Joan Campins per a reformar la Catedral (1904-1914).

  • Catedral de Palma de Mallorca

  • ANTONI GAUD I CORNET (1852-26) Reformes:

    Trasllad el cor des del centre de la nau central (cor renaixentista) al presbiteri i disposa el cadiram per als cantors a la part de darrere laltar i amb dos costats de laltar, s a dir, als murs laterals de la capella Reial.

  • ANTONI GAUD I CORNET (1852-26)

  • ANTONI GAUD I CORNET (1852-26)

  • ANTONI GAUD I CORNET (1852-26) Reformes:

    Va fer la decoraci de cermica, amb els escuts d'armes dels bisbes de Mallorca, cermica ubicada al mur de cada costat de la ctedra episcopal (a base de rajoles daurades).

  • ANTONI GAUD I CORNET (1852-26)

  • ANTONI GAUD I CORNET (1852-26)

  • ANTONI GAUD I CORNET (1852-26)

  • ANTONI GAUD I CORNET (1852-26)

  • ANTONI GAUD I CORNET (1852-26) Reformes:

    Va eliminar el retaule barroc de la capella Reial que impedia la visibilitat de la Capella de la Trinitat.

  • ANTONI GAUD I CORNET (1852-26)

  • ANTONI GAUD I CORNET (1852-26)

  • ANTONI GAUD I CORNET (1852-26)

  • ANTONI GAUD I CORNET (1852-26)

  • ANTONI GAUD I CORNET (1852-26)

  • ANTONI GAUD I CORNET (1852-26) Reformes:

    s obra seva la reixa que tanca l'absis principal, amb l'escut de la ciutat.

  • B. Ramon

  • ltima Hora. Noticias Merc Gambs y Antnia Reig, responsables de la investigacin y la restauracin. 31-10-2011 | Jaume Morey

  • ANTONI GAUD I CORNET (1852-26)

  • ANTONI GAUD I CORNET (1852-26)

  • ANTONI GAUD I CORNET (1852-26) Reformes:

    Va dur a terme la illuminaci mitjanant canelobres situats en les columnes (els lampadaris o trobigueres).

  • ANTONI GAUD I CORNET (1852-26)

  • ANTONI GAUD I CORNET (1852-26) Reformes:

    Installa el baldaqu que havia de ser provisional.

  • SEU DE PALMA. REFORMA ANTONI GAUD.

  • ANTONI GAUD I CORNET (1852-26)

  • ANTONI GAUD I CORNET (1852-26)

  • ANTONI GAUD I CORNET (1852-26)

  • ANTONI GAUD I CORNET (1852-26)

  • ANTONI GAUD I CORNET (1852-26) Reformes:

    Comena a obrir vitralls i rosasses, i va fer uns vitralls sobre la verge i els sants.

  • ANTONI GAUD I CORNET (1852-26)

  • ANTONI GAUD I CORNET (1852-26)

  • ANTONI GAUD I CORNET (1852-26)

  • SEU DE PALMA. REFORMA ANTONI GAUD.

  • ANTONI GAUD I CORNET (1852-26)

  • ANTONI GAUD I CORNET (1852-26) Reformes:

    s obra seva la reixa que tanca l'absis principal, amb l'escut de la ciutat.

  • ANTONI GAUD I CORNET (1852-26)

  • ANTONI GAUD I CORNET (1852-26)

    Reformes:

    Aix com el tornaveu de la cantoria o trona major, que es va retirar per la ra de qu ja nhi havia megafonia. Es va tornar a installar una rplica del de Gaud, feta per larquitecte eivissenc Elies Torres, que sha pogut contemplar des de divendres 26 de febrer de 2010, en principi, fins a octubre de 2010, a la mateixa Catedral. La seva installaci va suscitar una diversitat dopinions sobre la convenincia de la seva futura ubicaci i, a la fi, va ser desmuntat el dia 11 dabril de 2013.

  • SEU DE PALMA. TORNAVEU.

  • Dimecres 24 de febrer, 2010 (nota del Govern). El conseller Jaume Carbonero ha presentat avui el projecte de rplica del Tornaveu de Gaud que sha installat a la Seu de Palma.

    Lautor del projecte, Elias Torres, explicar els principals detalls de lobra que sexposa.

    Aquesta iniciativa, impulsada per la Conselleria, pretn mostrar fins al mes doctubre de 2010 una de les petjades ms importants que Gaud va deixar a Mallorca.

  • ANTONI GAUD I CORNET (1852-26)

  • SEU DE PALMA. REFORMA ANTONI GAUD.

  • ANTONI GAUD I CORNET (1852-26)

  • SEU DE PALMA. TORNAVEU ACTUAL. SEGONS REFORMA ANTONI GAUD.

  • va ser desmuntat el dia 11 dabril de 2013.

  • ANTONI GAUD I CORNET (1852-26) Reformes:

    Collaboraren amb Gaud, Joan Rubi I Bellver, Josep Maria Jujol i Joaquim Torres-Garca. Josep M. Jujol comen a policromar el cadirat i el mur posterior amb una representaci de l'univers amb esquitxos de pintura. Aquesta intervenci s'interromp, tot just comenada, per l'oposici que provoc, per la part feta encara s visible.

  • ANTONI GAUD I CORNET (1852-26) Lobra de Gaud va ser molt criticada pels mallorquins, que consideraven que els lampadaris de les columnes, sostinguts per anells de ferro, restaven esveltesa a les columnes, el cadiram dels cantors semblava un tramvia , entre daltres coses com, la destrucci d'alguns elements com el corredor dels ciris mudjar. Gaud sen va anar de Mallorca i no va acabar la reforma. Es va disposar a fer el projecte de la Sagrada Famlia (1914), deixant en mans de Joan Rubi i Bellver el que quedava de la reforma de la Seu.

  • ANTONI GAUD I CORNET (1852-26)

  • La Seu de Mallorca i Gaud - E. Taltavull

    ANTONI GAUD I CORNET (1852-26)

  • ANTONI GAUD I CORNET (1852-26) Tamb va reformar lesglsia, lhostatgeria i el cam del rosari del monestir de Lluc. Tampoc ho va acabar i sen va encarregar el seu deixeble, que tamb va treballar en lesglsia de Sller i en la Banca destil neogtic.

  • ANTONI GAUD I CORNET (1852-26)

  • ANTONI GAUD I CORNET (1852-26)

  • GRAN HOTEL, PALMA (1903).

    LLUS DOMNECH I MONTANER

  • LLUS DOMNECH I MONTANER Llus Domnech i Montaner (1850-1930). Arquitecte,

    historiador, humanista i poltic catal, dissenyador de tipografies i enquadernacions de llibres i illustrador. Fou un dels principals protagonistes del modernisme catal, com a arquitecte es va avanar a les propostes arquitectniques europees, amb un llenguatge innovador i una arquitectura fonamentada en un nou concepte integrador de totes les arts, i una concepci global de ledifici.

    Va estudiar arquitectura en Barcelona i Madrid. Fou director de lEscola darquitectura de Barcelona. Era un home molt culte que, de tant en tant, tamb escrivia articles de premsa.

    Sn obres teriques seves: En busca duna arquitectura nacional (1878) i una monumental Histria general de lart, que va continuar Puig i Cadafalch.

  • JOSEP PUIG I CADAFALCH Va ser alumne de Llus Domnech i Muntaner. Aquest des de la seva posici de director de l'Escola d'Arquitectura va impulsar un estil que hi adaptaren molts dels seus alumnes. Puig i Cadafalch considerava al mestre "l'home d'un perode i una escola artstica, que ha estat el ress de desenvolupaments artstics d'altres pasos, adaptant-los amb un carcter especial propi, amb un carcter innovador.

  • LLUS DOMNECH I MONTANER

    EDITORIAL MONTANER I SIMN. SEU DE LA FUNDACI TPIES A BARCELONA.

  • LLUS DOMNECH I MONTANER

    CASTELL DELS TRES DRACS (1888, BARCELONA)

    o CAF RESTAURANT DE LEXPOSICI UNIVERSAL

    DE BARCELONA.

  • LLUS DOMNECH I MONTANER

    HOSPITAL DE LA SANTA CREU I SANT PAU (1902-1930).

  • LLUS DOMNECH I MONTANER

    HOSPITAL DE LA SANTA CREU I SANT PAU (1902-1930).

  • LLUS DOMNECH I MONTANER PALAU DE LA MSICA CATALANA (1905-1908)

  • LLUS DOMNECH I MONTANER

    CASA DE LLE MORERA. BARCELONA, 1902.

  • LLUS DOMNECH I MONTANER

  • GRAN HOTEL, PALMA.

    LLUS DOMNECH I MONTANER

  • G R A N H O T E L

    Gran hotel = Situat en el nmero 7 de la palmesana Plaa Weyler, el Gran Hotel s un establiment de luxe, que fou precursor del turisme en Mallorca. Obra arquitectnica realitzada per larquitecte catal Llus Domnech i Montaner i acabada el 1903. La direcci dobres es va encarregar a Jaume Alear. Limpulsor fou Palmer, un emigrant que havia fet fortuna i havia tornat a Mallorca. Va considerar que ja que comenava el turisme era necessari un hotel de categoria.

    LLUS DOMNECH I MONTANER

  • Imatge del Gran Hotel i les seves tarifes aparegudes en una guia en francs sobre Palma.

    LLUS DOMNECH I MONTANER

  • G R A N H O T E L

    LLUS DOMNECH I MONTANER

    Gran hotel = El Gran Hotel s de planta octogonal, totes les seves habitacions donen a lexterior, cosa que garanteix una estupenda illuminaci.

  • GRAN HOTEL, PALMA LLUS DOMNECH I MONTANER

  • G R A N H O T E L

    LLUS DOMNECH I MONTANER

    Gran hotel = El vessant modernista catal del Gran Hotel, recull elements del naturalisme dinspiraci vegetal i animal.

  • GRAN HOTEL, PALMA LLUS DOMNECH I MONTANER

    La faana est ricament ornamentada amb elements escultrics i cermica.

  • G R A N H O T E L

    Gran hotel =

    Destaquen les vidrieres, ls del ferro i, a ms, va dotar ledifici dels darrers avenos del moment (electricitat i elevador).

  • G R A N H O T E L

    LLUS DOMNECH I MONTANER

    Gran hotel = La decoraci s floral, zoomorfa i humana.

  • G R A N H O T E L

    LLUS DOMNECH I MONTANER

    Sn caracterstiques les seves balconades circulars i la cermica de la Roqueta en els plafons de mosaic.

  • LLUS DOMNECH I MONTANER

    CASA DE LLE MORERA. BARCELONA, 1902.

  • G R A N H O T E L

    G R A N H O T E L

    LLUS DOMNECH I MONTANER

  • LLUS DOMNECH I MONTANER

  • GRAN HOTEL, PALMA LLUS DOMNECH I MONTANER

    Tots els elements decoratius han estat tractats amb generositat formal.

  • GRAN HOTEL, PALMA LLUS DOMNECH I MONTANER

    Gran hotel = Durant el franquisme va estar molt abandonat. La Caixa el va comprar i reformar. La reforma recent ha recuperat la faana i ha alterat lespai interior per adequar-lo a les funcions prpies dun centre cultural i dexposicions, perqu actualment sha reconvertit en el centre cultural, seu de la Fundaci la Caixa.

  • LLUS DOMNECH I MONTANER

  • GRAN HOTEL, PALMA LLUS DOMNECH I MONTANER

  • Hermenegild Anglada i Camarasa, Barcelona 11 de setembre de 1871 ~ Puerto de Pollena 7 juliol 1959.

    Gran hotel =

    Cont una exposici pictrica permanent, dedicada a Anglada Camarasa i se nhan fet moltes ditinerants, tamb interessants.

  • GRAN HOTEL, PALMA, LLUS

    DOMNECH I

    MONTANER

    Representa una de les mostres ms importants del esquitxos del modernisme catal a lIlla de Mallorca, aix com s un referent de la industria turstica balear.

  • LLUS DOMNECH I MONTANER

  • Mallorca Modernisme historicista

  • (1) La casa Corbella = de larquitecte Nicolau Lliteras. La seva construcci i disseny s del segle XIX.

    CAN CORBELLA. MESTRE OBRES NICOLAU LLITERAS

  • s troba entre la plaa de Cort i el xamfr amb Jaume II. Edifici plurifamiliar de 5 plantes (planta baixa i quatre pisos).

    CAN CORBELLA. NICOLAU LLITERAS

  • (1) La casa Corbella = La planta baixa est destinada al comer i presenta arcs de fusta de colors.

    CAN CORBELLA. MESTRE OBRES NICOLAU LLITERAS

  • La resta de plantes presenten finestres separades per columnes de ferro ornamentades de fusta. A ms, la casa est dotada duna torre destil rab. Els arcs sn lobulats. En la part inferior, els arcs sn de ferradura.

    CAN CORBELLA. NICOLAU LLITERAS

  • CAN CORBELLA. MESTRE OBRES NICOLAU LLITERAS

  • CAN CORBELLA. MESTRE OBRES NICOLAU LLITERAS

    s pot considerar com premodernista per la dataci i lesttica historicista de carcter neomudjar. Els vitralls i lornamentaci denoten la presncia del modernisme en Mallorca.

  • CAN CORBELLA. MESTRE OBRES

    NICOLAU LLITERAS

  • CAN CORBELLA. MESTRE OBRES NICOLAU LLITERAS

  • Gaspar Bennzar Moner, l'arquitecte

    Fou un fams i reconegut arquitecte i urbanista mallorqu que s recordat, sobretot, per la seva important tasca en termes urbanstics a la Ciutat de Mallorca. Arquitecte municipal molt estimat a Mallorca, va projectar i fou director de l'execuci del Pla lEixample de Palma de Bernat Calvet, i, finalment, lnic que es va realitzar va ser les escales que uneixen la catedral amb la part baixa.

  • Gaspar Bennzar Moner, l'arquitecte Tamb se'l coneix pels edificis que va fer arreu del centre de Palma. Sobretot pels edificis corresponents a la seva primera etapa com arquitecte (modernisme historicista) d'influncia de l'art neorab i de l'arquitecte catal Llus Domnech i Montaner: Es Triquet, s'Escorxador, Hotel Prncipe Alonso...

    La seva obra modernista en general est ms aviat marcada pel geometrisme del Secessionisme, tot i que tamb est influenciat per l'Art Nouveau.

    GASPAR BENNZAR MONER

  • HOTEL PRINCIPE ALFONSO, DEVORA MARIVENT

  • HOTEL PRINCIPE ALFONSO, DEVORA MARIVENT

  • BAR TRIQUET

    2) Bar Triquet = destaca, en la part superior, el minaret destil rab, aix com les baranes de ferro i ls del cristall. Ornamentacions vegetals i florals.

    GASPAR BENNZAR MONER

  • LGUILA o MAGATZEMS GUILA. GASPAR BENNZAR I JAUME ALEAR

    (3) Lguila o Magatzems guila = Edifici construt el 1908, fou projectat per Gaspar Bennzar i Jaume Alear, i est majorment influenciat pel modernisme austrac (Secessionisme de tendncia vienesa). Aix es pot comprovar per l'esttica ms aviat geomtrica de les figures de la faana.

  • ESTACI DE METRO EN KARLSPLATZ. VIENA. OTTO WAGNER (influir en el coronament de mig punt

    dels Magatzems lguila de Palma, devora Can Forteza).

  • LGUILA o MAGATZEMS GUILA. GASPAR BENNZAR I JAUME ALEAR

    (3) Lguila o Magatzems guila = Es troba al carrer Colom, al costat d'un altre edifici modernista: la casa Forteza-Rey.

  • LGUILA o MAGATZEMS GUILA. GASPAR BENNZAR I JAUME ALEAR.

    CAN FORTEZA REY.

  • 3) Lguila o Magatzems guila =

    Els materials emprats per la construcci de la faana sn, entre d'altres, el ferro forjat (estructura) i la cermica policromada de La Roqueta (decoraci). Ambds materials sn molt emblemtics del corrent modernista ja que l'un era smbol de la Revoluci Industrial i l'altre es considera un element molt representatiu de la decoraci arquitectnica de llavors i, a ms, era la base per realitzar una de les tcniques ms identitries del modernisme: el trencads. s ledifici on per primera vegada es va utilitzar el ferro com element estructurador, aix com per a la decoraci, aix, el ferro permet la installaci de grans vitralls.

    LGUILA o MAGATZEMS GUILA. GASPAR BENNZAR

    I JAUME ALEAR

  • LGUILA o MAGATZEMS GUILA. GASPAR BENNAZAR I JAUME ALEAR

    (3) Lguila o Magatzems guila = L'edifici consta de tres pisos i planta baixa. A tots els pisos de la faana hi predomina el vidre: hi ha tres obertures (dues petites als laterals i una ms gran al centre), que van des del sostre fins el terra de cada planta.

  • 3) Lguila o Magatzems guila =

    Utilitza principalment una estructura metllica. Al primer i el segon pis aquests finestrals estan separats per sis columnes de ferro (tres a cada banda) i ambds pisos tenen una balconada de ferro amb una barana tamb de ferro i de formes ondulades, que produeixen dinamisme. El tercer pis ja no hi ha tant de ferro: tant sols en trobam a les baranes i a l'estructura dels finestrals.

    LGUILA o MAGATZEMS GUILA. GASPAR BENNAZAR

    I JAUME ALEAR

  • (3) Lguila o Magatzems guila = El finestral central, ms gran que els altres, est emmarcat dins un arc de mig punt fet de mars. Al timp d'aquest arc hi ha un vitrall decorat amb trencads i motius vegetals i florals inspirat en lestaci de metro de Karlplatz a Viena, projecte d Otto Wagner (mxim exponent del modernisme arquitectnic viens).

  • LGUILA o MAGATZEMS GUILA. GASPAR BENNZAR I JAUME ALEAR

  • ESTACI DE METRO EN KARLSPLATZ. VIENA. OTTO WAGNER (influir en el coronament de mig punt

    dels Magatzems lguila de Palma, devora Can Forteza).

  • ESTACI DE METRO EN KARLSPLATZ. VIENA. OTTO WAGNER (influir en el coronament de mig punt

    dels Magatzems lguila de Palma, devora Can Forteza).

  • OTTO WAGNER

    Otto Wagner Metropolit de Viena Unit a les formes geomtriques va construir una volta metllica calada que imita talls i fillastres en color daurat.

  • Otto Wagner

    Estacions de metro, per exemple en Karlsplatz, Viena Les estructures sn de metall. Sn edificis, abans de tot, prctics i la decoraci li confereix categoria i luxe. Destaquen les decoracions de gira-sols.

    OTTO WAGNER

  • Als laterals de l'arc hi ha ornamentacions vegetals. La decoraci dels laterals s policroma amb maons vermells que alternen amb verds i blancs. Finalment, com a coronament de l'edifici en sobresurten dos pilars acabats amb motius de ferro.

  • (3) Lguila o Magatzems guila = Finalment, com a coronament de l'edifici en sobresurten dos pilars acabats amb motius de ferro.

    LGUILA o MAGATZEMS GUILA. GASPAR BENNZAR I JAUME ALEAR

  • LGUILA o MAGATZEMS GUILA. GASPAR BENNZAR I JAUME ALEAR

  • (3) Lguila o Magatzems guila = Al llarg dels anys ha mantingut el seu s comercial. En el seus inicis eren uns grans magatzems i, actualment, a la planta baixa s'hi troba una sabateria.

  • Mallorca Modernisme

    octogonal

  • Caixa destalvis = s un edifici bastant sobri. Els murs sn de crrega, per utilitza el ferro en la part superior i el deixa a la vista. T tres plantes. La faana s simtrica.

  • Caixa destalvi i Mont de Pietat de les Balears = Seguim fins al final del carrer Colom, giram a lesquerra pel carrer Cadena, travessam la plaa de Santa Eullia i recte arribam al carrer del Convent de Sant Francesc. Aquesta ens dur a la plaa de Sant Francesc on, a m dreta, es troba ledifici. Edifici projectat per Gaspar Bennzar i construt entre 1904 i 1906, mostra un estil a cavall entre el modernisme i lhistoricisme.

  • Caixa destalvis = La plasticitat de la seva faana, rematada per una teulada corba de teules vermelles, el tractament de les superfcies de pedra, els forjats en ferro, els motius antropomrfics en el cos central i el coronament de ledifici, aix com lescut central que simbolitza les Balears entrellaades entre la boca dun lle, les fulles de palmera i el rata-pinyada, sn els detalls ms destacats.

  • El bar Cristall = t poca decoraci i s, per tant, bastant sobri. En la part interior podem trobar una escala amb el passamans de fusta que acaba en un lle.

  • SESCORXADOR. PALMA.

  • GASPAR BENNZAR

  • Sescorxador = La seva construcci fou molt criticada.

    GASPAR BENNZAR

  • Els edificis presenten una planta baixa i 4 pisos, on les habitacions es troben devora la faana, de forma que les dependncies es troben perfectament illuminades. Les obres foren projectats i comenades per Francisco Roca i Sim, per es va traslladar a Argentina, deixant la obra a mitges, i lacab Guillem Reyns.

    Can Casasayes i Pensi Menorquina =

    Aquestes dues construccions es troben en un lateral de la plaa Mercat (abans Santa Catalina Thoms), prcticament davant el Gran Hotel. Duen el nom del seu propietari i promotor que va fer construir aquests dos edificis modernistes molt semblants, prcticament sn idntics separats pel carrer Santa Clia; el de lesquerra sanomena Can Casasayes (vivenda pels propietaris) i el de la dreta sanomena Pensi Menorquina.

  • Can Casasayes i Pensi Menorquina = Els edificis es varen construir amb un any de diferncia, entre 1908-1911; lany 1908 comen Can Casasayes (destinat a casa de pisos) i la Pensi La Menorquina (el de la dreta), en 1909. Estava previst unir-los mitjanant un arc (com una espcie de pont) per a passar dun edifici a laltre, per finalment no es va acabar de fer, perqu el govern ho deneg.

  • Can Casasayes i Pensi Menorquina = Ledifici t gran influncia de Gaud, sembla que larquitecte fou alumne seu, aix es nota als seus arcs parablics i el fet de les parets corbes, a ms, les balconades semblen un antifa o una papallona, la barana est feta de ferro i recorda a la de la casa Batll o Mil de Gaud.

  • CAN CASASAYES I PENSI MENORQUINA (1908). FRANCISCO ROCA I SIM.

  • CAN CASASAYES I PENSI MENORQUINA

  • CAN CASASAYES I PENSI MENORQUINA

  • Can Casasayes i Pensi Menorquina =

    Tamb nhi ha modillons de rotllo dinfluncia rab. En la zona de lescala entra una llum zenital grcies a una volta de vidre.

  • CAN CASASAYES I PENSI MENORQUINA

  • Les dues cases destaquen pels motius ornamentals geomtrics i per londulaci dels plans de les faanes, que afecten, fins i tot, a la curvatura de les persianes, ja que les persianes estan fetes exclusivament per a aquestes finestres, aix shagueren de doblegar, una per una, i pel que fa a la decoraci, no s abundant, tot i que es poden observar fulles dacant i papallones als capitells i als balcons. A un dels dos edificis es poden observar les inicials del propietari a la faana (JCC).

    CAN CASASAYES I

    PENSI MENORQUINA

  • CAN CASASAYES I PENSI MENORQUINA (1908). FRANCISCO ROCA I SIM.

  • CAN CASASAYES I PENSI MENORQUINA (1908). FRANCISCO ROCA I SIM.

  • Casa de Llus Segura = construda per Francisco Roca i Sim. T quatre pisos i ocupa un xamfr entre Avinguda Comte de Sallent i 31 de Desembre. Sobresurt la balconada, ja que tot es recte. Destaca el mirador de cristall. La decoraci s vegetal.

  • FRANCISCO ROCA I SIM

    Casa de Llus Segura =.

  • CASA FORTEZA REY

    Casa de Forteza Rey =

    Es troba en la plaa Marqus del Palmer, encreuament amb el carrer Monges.

  • CASA DE FORTEZA REY

    Casa de Forteza Rey = Era propietat dun joier que va fer el projecte de la seva prpia casa, per segurament assessorat per algun arquitecte, donat que ell no tenia coneixements tcnics. Per el disseny de la faana s totalment seu. Forteza Rey com a joier tamb va dissenyar joies desttica modernista. s una vivenda plurifamiliar amb molts delements modernistes.

  • CASA FORTEZA REY

    Casa de Forteza Rey = La part superior est decorada amb un trencads. Cont, tamb, distints tipus darcs: conopials, de ferradura, mixtilinis

  • CASA FORTEZA REY

  • CASA FORTEZA REY

  • CAN FORTEZA-REY. ELGUILA o MAGATZEMS GUILA.

    GASPAR BENNZAR I JAUME ALEAR

    Casa de Forteza Rey = La decoraci s vegetal, zoomorfa i tamb humana. La forma de les balconades s molt original. s del ferro i de cermica de la Roqueta.

  • LGUILA o MAGATZEMS GUILA. GASPAR BENNZAR I JAUME ALEAR.

    CAN FORTEZA REY.

  • LGUILA o MAGATZEMS GUILA I CAN FORTEZA-REY.

    Casa de Forteza Rey = Destaca el relleu de lhome amb la boca oberta...

  • Casa de Forteza Rey = Destaca el relleu de lhome amb la boca oberta flanquejat per dos dracs alats, i del que es desconeix el significat, situat en el mirador del segon pis.

  • Casa de Forteza Rey = Es creu que Gaud va collaborar en el disseny. Aquest edifici s venat dun altre modernista, els magatzems lguila.

    CAN FORTEZA-REY. ELGUILA o MAGATZEMS GUILA.

    GASPAR BENNZAR I JAUME ALEAR

  • CAN FORTEZA-REY.

  • CASA FORTEZA REY

  • TALLER DE FORTEZA REY

    Taller de Forteza Rey = s un edifici estret de planta baixa i quatre altures. En la faana el ma est a la vista i est decorada amb plafons o plaques de cermica, que la cobreixen donant la sensaci de rugositat. La forma dels balcons s triangular.

  • TALLER DE FORTEZA REY

  • TALLER DE FORTEZA REY

  • TALLER DE FORTEZA REY

  • Casa Salas = construda per Bartolom Ferr. Hi ha decoraci de cermica en les llindes y brancals de les portes. El que ms destaca s la decoraci de pedra de la part superior que representen escenes de les arts, la indstria, el comer, fins arribar al coronament de ledifici. La decoraci s zoomorfa.

  • CRCULO MALLORQUN

    Cercle mallorqu = Lantic Cercle Mallorqu, en el carrer Conqueridor, va ser reformat en 1913 per Miquel Madorell i Rius en llenguatge modernista.

  • CRCULO MALLORQUN

    Cercle mallorqu = Ledifici est dividit en tres cossos. La reforma va afectar a la fesomia inicial, perqu va augmentar el volum i va ocupar una planta ms. La faana s simtrica i lornamentaci modernista es situa, principalment, entorn a les obertures, en els capitells i en els fusts de les columnes i est inspirada en motius florals.

  • CRCULO MALLORQUN

  • CRCULO MALLORQUN

    Cercle mallorqu = Acaba en un arc que sobresurt, on es troba lescut de Mallorca i el rtol Crculo mallorqun.

  • Edifici Morell (Casal Solleric) = t influncia neorab pels detalls que emmarquen les portes i finestres.

  • EDIFICI MORELL (CASAL SOLLERIC)

  • EDIFICI MORELL (CASAL SOLLERIC)

  • EDIFICI MORELL (CASAL SOLLERIC)

  • Per a arribar a Santa Catalina, seguirem el passeig Sagrera fins al final. Agafarem el carrer de la dreta, Avinguda de lArgentina. A la nostra esquerra ens trobarem amb els carrers que componen la barriada de Santa Catalina. Algunes de les seves faanes ofereixen exemples del denominat modernisme popular. Destacarem: lHostal Cuba (carrer de Sant Mag, 1), edifici en general molt auster, de lnies historicistes i dinspiraci rab, amb un alt minaret en el cant; la faana de la Ferreteria La Central (carrer de Sant Mag, 37), obra de 1908 que presenta interessants detalls modernistes dinspiraci vegetal en fusta, ferro en les baranes i reixes i pedra en els arcs de les finestres i en les balconades; la faana de Can Palmer (zona plaa Progrs, cant carrer Quetglas i carrer Despuig), datada el 1910, decorada amb cermica de motius florals i geomtrics; la casa situada en el cant dels carrers Caro i Pou, datada el 1907, amb una interessant tribuna poligonal amb un pilar de pedra amb decoraci vegetal a la planta baixa, amb balc de fusta i vidre, i forja en les baranes dels pisos superiors; Can Pujol (carrer Pou, 24), obra de Gaspar Reyns i Jaume Alenyar amb interessants ornaments florals i vegetals en pedra en les llindes de les finestres, sota les balconades, en el coronament de ledifici i en les baranes de ferro forjat (nic element tridimensional de la faana). Tret dels ITINERARIS HISTRICS DE LES ILLES BALEARS

  • Faana de la f erreteria La Central = Al carrer de Sant Mag, 37. Obra de 1908, que presenta interessants detalls modernistes dinspiraci vegetal en fusta, ferro en les baranes i reixes ondulants, i pedra en els arcs de les finestres i en les balconades.

  • Hostal Cuba = Al carrer de Sant Mag, 1. Edifici en general molt auster, de lnies historicistes i dinspiraci rab, amb un alt minaret en el cant.

  • HOSTAL CUBA

  • Forn des Teatre = Ubicat en al plaa Weyler, nmero 9.

  • Forn des Teatre = El Forn del Teatre va ser creat al segle XIX, per la seva faana va ser reformada el 1916, seguint el corrent modernista de l'poca, per aix s considerat un exemple de modernisme de comenament de segle.

    FORN DES TEATRE

  • Forn des Teatre = El conjunt plstic del Forn del Teatre presenta una srie de panells de fusta amb decoraci, que emmarquen la porta dentrada i les finestres, on es combinen els elements epigrfics, les lnies ondulades o sinuoses, i els motius vegetals i florals ondulants en els laterals. Hi destaca la decoraci zoomorfa: un guila i un drac central, alat i de ferro forjat, que estan en la lnia de lArt Nouveau.

  • Forn des Teatre = panells de fusta amb decoraci, amb elements epigrfics, les lnies ondulades o sinuoses, i els motius vegetals i florals ondulants en els laterals. Hi destaca la decoraci zoomorfa: un drac central, alat i de ferro forjat, que estan en la lnia de lArt Nouveau.

  • Forn des Teatre = Hi destaca la decoraci zoomorfa: un drac central, alat i de ferro forjat, que estan en la lnia de lArt Nouveau.

  • FORN DES TEATRE

    Forn des Teatre = Destaca la decoraci zoomorfa: un guila de ferro forjat, que est en la lnia de lArt Nouveau.

  • Forn des Teatre = El forn est especialitzat en ensamades, llises o farcides, que van des del cabell d'ngel a la xocolata. Pels que prefereixen alguna cosa ms, hi ha sobrassades de Monturi, empanades, cocarrois i rebosteria variada. Tamb es poden trobar, als seus prestatges, una gran varietat de licors tradicionals mallorquins com les Herbes.

  • Forn des Teatre = Des del 2008, l'emblemtic forn s'ha expandit al caf del costat, que ofereix una mplia carta de menjars i vins, fent mfasi en els productes mallorquins i la seva cultura culinria. Ambds poden gaudir-se a la seva terrassa o en el seu interior d'estil rstic.

  • Forn Fondo = al carrer Uni, 15. Conserva el seu passat modernista de tendncia Art Nouveau, en la decoraci i en els detalls de la faana, est decorat amb vidres pintats, per ha perdut inters arquitectnic pel que fa als interiors.

  • Can Joan de sAigua = destaca la lmpada, els mobles i el plaf de cermica.

  • Estaci de Sller = destaca la volta de cristall.

  • Altres obres artstiques

  • CASA CHAPA (1914). EN LEIXAMPLA

  • ESTACI ATOCHA, MADRID

  • Construt devora el llac artificial del Retiro, com un hivernacle per a plantes. La seva estructura s totalment de ferro, i est recobert de plaques de cristall.

    Recorda qualsevol palau de conte o de somni.

    s un obra de Ricardo Velzquez Bosco.

    EL PALAU DE CRISTALL (1887). MADRID.

  • PALAU DE CRISTALL. MADRID.

    RICARDO VELZQUEZ BOSCO

  • Lautor s larquitecte Joaqun de Vargas Aguirre. Es tracta duna planta rectangular amb quatre entrades principals. Edifici realitzat amb ferro fos i ma. Cal destacar els vitralls de les finestres.

    MERCAT CENTRAL DE SALAMANCA (1899-1909)

  • MERCAT CENTRAL DE SALAMANCA

    (1899-1909)

  • MERCAT CENTRAL DE SALAMANCA (1899-1909)

  • Lautor daquesta obra arquitectnica s el mateix que el del mercat central de Salamanca, Joaqun de Vargas Aguirre. En aquest cas, fou un encrrec de lindustrial Miguel de Lis. La seva estructura s de ferro i destaquen les seves enormes vidrieres policromades i lescalinata de lentrada principal. Actualment s un museu dArt-Nouveau.

    LA CASA LIS. SALAMANCA.

  • ESTACI DEL NORD DE VALNCIA (1906-1917)

  • Fou construda per Demetri Ribes. El seu estil ja s modernista. La seva estructura s metllica, i la seva decoraci combina la cermica, les vidrieres i la forja. s un edifici que encara avui t la mateixa funci, s lEstaci del Nord.

    ESTACI DEL NORD DE VALNCIA (1906-1917)

  • ESTACI DEL NORD DE VALNCIA (1906-1917)

  • MERCAT CENTRAL (1914). VALNCIA.

  • MERCAT CENTRAL (1914). VALNCIA.

  • MERCAT DE COLOM (1914-1916). VALNCIA

  • MERCAT DE COLOM (1914-1916).VALNCIA

  • Imatges: Google i Flickr

    Assumpci Granero. www.slideshare.net

    Bennssar Coll, Bernat. El comentari de lobra dart. Conselleria Educaci i Cultura Govern Illes Balears. Palma, 2002.

    Triad Tur, J. R. i altres. Histria de lArt. Ed. Vicens Vives. 1 edici 2009.

    SALV LARA, Jaume: Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura. Edicions UIB. Palma (2002)

    http://www.wikipediaenciclopedia libre

    sapiens.ya.com

    BIBLIOGRAFIA

  • quedearte.blogspot.com

    arteenlasculturas.8m.com

    www.artehistoria.jcyl.es

    www.artecreha.com

    http://es.wikipedia.org

    Wikimedia Commonswww.enciclopedia.cat

    ciencias.sociales2006.googlepages.com

    BIBLIOGRAFIA

  • Histria de lart

    IES RAMON LLULL (PALMA)

    Ma Assumpci Granero Cueves