ESQUEMA - RESUM

1. MODERNISME Vs NOUCENTISME:

TAULA COMPARATIVA

2. QUÈ ÉS EL NOUCENTISME?

CONTEXT SOCIAL I POLÍTIC. LA

MANCOMUNITAT

3. VÍDEO SOBRE EL NOUCENTISME

4. CARACTERÍSTIQUES BÀSIQUES DE

LA LITERATURA NOUCENTISTA

5. AUTORS MÉS IMPORTANTS I

OBRES

Modernisme

Noucentisme

Vs.

Detall de la façana del Palau de

la Música de Barcelona

Detall de la façana del Col·legi

Oficial de metges de Barcelona

TAULA COMPARATIVA

MODERNISME NOUCENTISMECRONOLOGIA: DE 1880 A 1915 CRONOLOGIA: DE 1906 A 1923

Desenvolupament al conjunt d’Espanya i

Llatinoamèrica . Moviment no només literari

que troba gran èxit a Catalunya.

Moviment estètic i literari pròpiament

català, liderat per la burgesia, que se sent

impel·lida a actuar en benefici del país.

Fugida de la realitat, que troben vulgar i

poc poètica. Bucolització del món rural i

rebuig a l’urbà i a la burgesia acomodada.

Es reivindica la ciutat com a ideal, centre

de la raó, el seny i el progrés dels pobles,

especialment en el cas català.

Ambientació de les obres en llocs i països

exòtics i mítics, o reals però desapareguts

(època medieval, etc.)

Es retorna al model clàssic, d'inspiració

grecollatina i al mediterranisme, marc de

referència, bressol de la nostra civilització.

El llenguatge és més important que el

contingut. Ús abundant de recursos

fonètics (aliteracions, onomatopeies, etc.)

Llenguatge mesurat i cerca de “l’obra ben

feta”. Tanta importància té la forma com el

contingut. Ideal de perfecció constant.

Obres i figures modernistes essencialsARQUITECTURAPINTURA

LITERATURA

ANTONI GAUDÍSANTIAGO RUSIÑOL PUIG I CADAFALCH

JOAN MARAGALL M. COSTA I LLOBERA PRUDENCI BERTRANA VÍCTOR CATALÀ

QUÈ ÉS EL NOUCENTISME?

El terme NOUCENTISME l’encunyà Eugeni d’Ors;

ve de “nou-cents”, el segle nou que començava, i

en el qual tenien moltes esperances posades els

intel·lectuals, pensadors, polítics i literats que

volien bastir un moviment pròpiament

català, trencador amb el passat, per construir una

Catalunya més pròspera, més culta, recuperant

les arrels clàssiques, i més europea. Va ser un

moviment burgès conservador però alhora de

caire transformador i socialment actiu.

El NOUCENTISMEmarc polític i social

Enric Prat de la Riba, president de la Mancomunitat

• 1901. Creació de la Lliga Regionalista,

partit conservador dirigit per Enric Prat

de la Riba, burgés benestant.

• 1907. Prat de la Riba, elegit President

de la Diputació de Barcelona. La

burgesia regionalista puja al poder.

• 1914. Creació de la Mancomunitat de

Catalunya, fusió de les quatre

diputacions provincials catalanes.

Època de progrés i de canvis socials.

• 1923. Fi de la Mancomunitat, liquidada

pel dictador militar Miguel Primo de

Rivera. Etapa regressiva.Context europeu:

I Guerra Mundial...

FITES POLÍTIQUES I SOCIALS D’AQUELLS ANYS

• RENOVACIÓ DE LA INFRASTRUCTURA DOCENT I CULTURAL

(NOVES ESCOLES, CREACIÓ DE BIBLIOTEQUES A CADA POBLE.,

ETC.. )

• CONSTRUCCIÓ DE CARRETERES, FERROCARRILS,

SUBMINISTRAMENT D’AIGUA POTABLE I DOTACIÓ DE LÍNIES

TELEFÒNIQUES A TOT CATALUNYA

• CREACIÓ DE L’INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS (1907) I FIXACIÓ

(PER FI) D’UNA LLENGUA LITERÀRIA. INGENT OBRA DE POMPEU

FABRA. NORMES ORTOGRÀFIQUES (1913), DICCIONARI

ORTOGRÀFIC (1917) I GRAMÀTICA CATALANA (1918)

http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_i

d=19450&p_ex=el%20noucentisme

VÍDEO SOBRE EL NOUCENTISME

EUGENI D’ORS, EL FORJADOR

INTEL·LECTUAL DEL NOUCENTISME

LA LITERATURA NOUCENTISTA

• Comença l’any 1906 i acaba a 1923

• Contestació als “excessos” del Modernisme

• Representa la imposició de la raó, la serenor,

la precisió i el correcte ordre de les coses

• El món clàssic i el Mediterrani com a fonts

d’inspiració

• Objectivitat, ús de la ironia i subtilesa a la

poesia

AUTORS ESSENCIALS

• EUGENI D’ORS I ROVIRA (1881 - 1954)

Pseudònim: “Xènius”. Intel·lectual, filòsof, assagista.

L’ideòleg del moviment i el creador del manifest estètic

• GUERAU DE LIOST (1878 - 1933)

Nom verdader: Jaume Bofill de Mates. Poeta.

• JOSEP CARNER I PUIG-ORIOL (1884-1970

“Príncep dels poetes catalans”. Sense dubte, l’autor

més important del Noucentisme i el de trajectòria més

àmplia en producció i en el temps.

Eugeni d’Ors i Rovira

Guerau de Liost

• Teoritzador i creador de l’estètica del

Noucentisme

• Destaca en assaigs de temes diversos, cultivant

de manera especial la filosofia

• Obra interessant: Glossari, publicat a La Veu de

Catalunya; a més té narracions i novel·les breus

• Trenca amb el moviment després de la mort de

Prat de la Riba i se’n va a viure a Madrid, on farà

un gir ideològic i renegarà del seu catalanisme

inicial

• Articulista destacat de La Veu de Catalunya

• Regidor a Barcelona i impulsor de l’ús del català a

l’Ajuntament. Tingué discrepàncies amb la Lliga i

fundà partit propi, esdevenint diputat a Madrid

• Destacat poeta: La muntanya d’ametistes (1908),

Somnis (1913), La ciutat d’Ivori (1918)

• Estil detallista i rigor idiomàtic a la seva obra

DEL “GLOSSARI”

Cal dir que una glossa és un assaig breu, d'extensió gairebé mai

superior a una pàgina, on, amb un estil brillant que busca la

complicitat del lector, i a partir de les oportunitats que ofereix

l'actualitat en qualsevol de les seves manifestacions, s'emeten

judicis valoratius o s'invita a la reflexió sobre temes o

circumstàncies d'ordre divers, parant atenció tant a individualitats

destacades per una o altra raó com, sobretot, a qüestions

rellevants de la vida col·lectiva en un sentit o altre.

La glossa, segons la concep i la practica Xènius (el pseudònim

amb què Ors va signar el Glossari), es converteix així en un

gènere textualment de temàtica versàtil, mínima unitat

significativa d'un ampli i travat sistema de pensament, l’orsià,

estructurat al voltant de l'analogia, convençut com estava l'autor

de la primigènia unitat del món i del cosmos, i atent a la seva

reconstrucció.

PÒRTIC

Bella Ciutat d'Ivori, feta de marbre i d'or:tes cúpules s'irisen en la blavor que mor,

i, reflectint-se, netes, en la maror turgent,serpegen de les ones pel tors adolescent.

L' ivori té la gracia d'un marbre constel·latd'aurífiques polsines com una carn d'albat.

Bella ciutat de marbre del món exterior,esdevinguda aurífica dins d'un esguard d'amor!

Ets tota laborada amb ordenat esment.Et purifica el viure magnànim i cruent.

I, per damunt la frèvola grandesa terrenal,empunyaràs la palma del seny -que és immortal.

Guerau de Liost

Aquest poema tracta la metàforad’una ciutat molt bella que està fetade marbre i d’or. També parla de lescomoditats de viure en la ciutat, totidealitzant-la mitjançant elementsbells com el marbre, l’or i l’ivori.Aquest poema tracta indirectamentdel habitants de la ciutat, elsanomena i diu que són immortals, ensentit figurat. Té una estructuralineal, ja que si suprimeixes un versdel poema no ocorre res i segueixtenint sentit. Forma un esquematancat, ja que sempre parla delmateix tema, car és simplement unadescripció. El poema té un clímax claral final. Empra la tercera persona i eldinamisme expressiu és negatiu,perquè l’ordenació sintàctica mostralentitud.

Josep Carner i Puig-Oriol• Va néixer a Barcelona l’any 1884 i va morir a

Brusel·les l’any 1970.

• En 1897 en va llicenciar en dret i en filosofia

• Poeta més important del moviment noucentista,

nomenat “Príncep dels poetes catalans” per

la qualitat i polidesa de la seva obra

• Renovador de la poesia, la llengua i la prosa

catalanes, va col·laborar amb Pompeu Fabra

• També fou periodista, autor teatral, traductor

i diplomàtic

• Fidel a la II República, es va exiliar a partir de

1939, i recalà a Mèxic primer i a Bèlgica

després

• Posseïa un talent que li permeté assolir una gran perfecció lingüística i un

estil molt personal admirat per totes les generacions coetànies i posteriors

• “NOSALTRES ELS POETES SOM ELS CONSTRUCTORS DELS POBLES”

OBRA IMPRESCINDIBLE DE CARNER

• Primer llibre de sonets (1905)

• Els fruits saborosos (1906) RECULL DE POESIES QUE TRACTA DE

MANERA DOBLE SOBRE DIVERSOS FRUITS I ALHORA ÉS UNA

REFLEXIÓ MORAL SOBRE EL PAS DEL TEMPS

• Verger de les galanies (1911)

• Auques i ventalls (1914) CONJUNT DE POEMES SATÍRICS

• La paraula en el vent (1914) OBRA DE TEMÀTICA AMOROSA

• El cor quiet (1925) OBRA PRECEDIDA I MARCADA PER UNA ÈPOCA

D’ANGOIXES I PREOCUPACIONS EN LA VIDA DE L’AUTOR

• La primavera al poblet (1935) OBRA EN LA QUAL CARNER

S’INTRODUEIX EN EL SIMBOLISME QUE IMPERA EN POESIA

• Nabí (1941) CONSIDERADA LA MILLOR OBRA DE CARNER, ES

TRACTA D’UNA AL·LEGORIA DE TRASFONS BÍBLIC, EN LA QUAL

MOSTRA LA SEVA CÒLERA DAVANT D’UN DESTÍ ADVERS,JUGANT A SER PROFETA, COM HO FA JONÀS A LA BÍBLIA

• Llunyania (1952) RECOPILACIÓ DE POEMES D’EXILI

• Bestiari (1964)

VIDEO SOBRE CARNER: http://www.tv3.cat/videos/208113171