Moviment Obrer-1

Armand FigueraArmand Figuera

sortirsortirtornartornar

Proletaris



Revolució industrialRevolució industrial

Proletariat Moviment ObrerMoviment Obrer

Ideologia

Organització

Socialisme

SindicatsPartits

Segle XIXSegle XIX Segle XXSegle XX

Socialisme utòpic Socialisme revolucionari

Poca industrialitzacióPoc proletariat

Poc moviment

SindicatsCaixes de socors...

Moviment Obrer

Sindicats socialistes i anarquistesOrganitzacions obreres (partits marxistes)Sindicats socialistes i anarquistesOrganitzacions obreres (partits marxistes)

InternacionalitzacióIª Internacional 1864 - 1876Iª Internacional 1864 - 1876

IIª Internacional 1890 - 1918IIª Internacional 1890 - 1918

Marx, Engels (Marxisme)Bakunin (Anarquisme)Marx, Engels (Marxisme)Bakunin (Anarquisme)

Primera meitat Segona meitat



Societat industrialSocietat industrial

Societat de classesSocietat de classes Societat urbanaSocietat urbana

Igualtat jurídica

Definida per la posició econòmica

BurgesosBurgesos ProletarisProletaris

Escenari de canvis polítics,socials, culturals i delsconflictes socials

Remodelació urbanísticaGran burgesia (aristocratització)

Petita burgesia (artesans i comerciants)

Classes mitjanes (professions liberals -metges, advocats...)

Valors burgesos Treball, estalvi, propietat, herènciacohesió familiar, defensa de l’ordre establert

Classe dominant (juntament amb l’antiga aristocràcia)

Es defineix per

dividida

classificats

Identificats per

Eren la

Èxode rural

Producte del



ProletarisProletaris Treballador que només és propietari de la seva força de treball

Dures condicions de vida i de treballDures condicions de vida i de treballPateixen

Llargues jornades laboralsMales condicions de treballDones i nens amb sous més baixosDisciplina laboral estrictaNul·la legislació laboral

Excedent de mà d’obra (barata)Males condicions de vida(alimentació, roba ...)

Problemes d’habitatge

Problemes d’escolaritzacióAnalfabetisme

Treball infantil

Mortalitat alta (sense seguretat social) ExplotacióExplotació

Prendre consciència d’aquesta explotació és

Prendre consciència de classePrendre consciència de classe

Quan passa això comença l’organització de sindicats i partits, sota la influència de diverses ideologies socialistes

Moviment ObrerMoviment ObrerS’inicia el

Exercici 1 (1-4)Exercici 2Exercici 3

Completa amb pàg 33, 34, 35Completa amb pàg 33, 34, 35



Primeres manifestacionsPrimeres manifestacions

Ludisme(Ned Ludd)

Destrucció de màquinesDefensa dels llocs de treball

Primeres organitzacions obreresPrimeres organitzacions obreres

Mútues, societats de socors

Anglaterra, 1824 Sindicats (trade unions)

Reivindicacions laborals

1830, primer sindicat nacional (Associació General per a la Protecció del Treball,John Doherty)

Lluitaven per

neixen

En els inicis

al

Primera mobilització política dels sindicatsPrimera mobilització política dels sindicats

Cartisme, 1838 “La Carta del Poble”

Primer moviment de masses reclamant el sufragi universal

Daumier

1. Els orígens del moviment obrer1. Els orígens del moviment obrer



Cal distingir entre la 1ª meitat del segle XIX i la 2ª meitat

Socialisme utòpic Socialisme revolucionari (científic)

Critiquen el sistema social i econòmic del capitalisme

Denuncien l’individualisme i les desigualtats provocadesper la concentració de la propietat privada

Busquen una societat justa i fraternal (rebuig a la competènciai a l’explotació). Busquen la felicitat i el benestar general.

Desconfien de la política i dels polítics

Els socialisme utòpic també es caracteritza per

No tenir un contingut revolucionariSón reformistes

No tenir un contingut revolucionariSón reformistes

Els principals pensadors utòpicsEls principals pensadors utòpics

2.- El pensament socialista2.- El pensament socialista



Falansteri (comunitat deProducció i de consum)

Mutualisme i federalismeRebuig a l’Estat, la política i l’EsglésiaPrecursor de l’anarquisme

Classe productiva i classe no productivaCiència i progrésTallers cooperatius (educació, assistència mèdica...)

Engels i la crítica al socialisme utòpicEngels i la crítica al socialisme utòpic Pàg. 22Exercici 4

New lanarck (Millores laborals)Dirigent sindicalistaCooperativismeNew Harmony (EE.UU.)

2.- El pensament socialista2.- El pensament socialistaEl socialistes utòpicsEl socialistes utòpics



El Materialisme HistòricEl Materialisme Històric

Anàlisi de la societat capitalistaAnàlisi de la societat capitalista

Revolució proletàriaRevolució proletària

Dictadura del proletariatDictadura del proletariat

Societat comunistaSocietat comunista

Doctrina llibertàriaDoctrina llibertària

Revolució proletàriaRevolució proletària

Destrucció de l’EstatDestrucció de l’Estat


2.- El pensament socialista2.- El pensament socialistaEl socialistes revolucionarisEl socialistes revolucionaris

Pàg. 25Exercici 7



Marx desenvolupa una filosofia

MATERIALISME DIALÈCTICMATERIALISME DIALÈCTIC (Tesi, antítesi i síntesi)

MATERIALISME HISTÒRICMATERIALISME HISTÒRIC (ciència d’anàlisi de la història)

Aquest ens diu que la HISTÒRIA és un procés de canvi i transformació de l’

ECONOMIAECONOMIA És la base de la societat -infraestructura-

Condiciona l’organització política,la mentalitat i la cultura de l’època

- superestructura-Els modes de produccióLes forces de produccióLes relacions de producció

Es basa en uns elementsque van canviant

Quan serveix per a interpretar la històriadóna lloc al

Defineixen les diverses classes socials

Dominantsi dominades Lluita de classesLluita de classes

Provoca el pas de les etapes històriques

Dividides en

Antagonisme




Amb el Materialisme Històric podem analitzar les diverses etapes històriques

Forces de producció i relacions de producció

EsclavismeEsclavisme

FeudalismeFeudalisme

CapitalismeCapitalisme

Modes de producció

Homes lliures / esclausHomes lliures / esclaus

Senyors / serfsSenyors / serfs

Burgesos / proletarisBurgesos / proletaris

Antagonisme i lluita de classes

Antagonisme i lluita de classes

En el passat...




Amb el Materialisme Històric podem analitzar la societat capitalista

Economia capitalista

Mode de producció: CapitalismeMode de producció: Capitalisme

Forces de producció: Mitjans de producció (fàbriques, màquines...) Mà d’obra

Forces de producció: Mitjans de producció (fàbriques, màquines...) Mà d’obra

Relacions de producció:Relacions de producció:

Es basa en

Proletariat Capitalista (burgès)

(classe dominada) (classes dominants)explotació

Plusvàlua (benefici del capitalista)

A través de la

Cada vegada és més gran la diferència entre rics i pobres




On ens portarà tot això, segons K. Marx?

A una crisi de superproducció

Una revolució social (Lluita de classes)

En una societat socialista

Que provocarà

Que transformarà la societat capitalista

Què vol Marx?

Que el proletariat (amb el Partit Comunista)

La Dictadura del proletariatLa Dictadura del proletariat

Una societat sense classes (socialista)


instauri

A través de la qual es construirà




“Absència de poder”

Societat sense classes, ni autoritat, ni jerarquies Societat sense classes, ni autoritat, ni jerarquies

Col.lectivització de tots els bénsCol.lectivització de tots els béns

Cooperatives de producció i consum i federalisme

Cooperatives de producció i consum i federalisme

(sindicalisme i propaganda pel fet)(sindicalisme i propaganda pel fet)

Bakunin i Kropotkin

significasignifica

Es basa en laEs basa en la Llibertat humana

Societat sense propietat privadaSocietat sense propietat privada

Els seus representantsEls seus representants


-Rebuig a l’acció política (no als partits)

-Espontaneïtat revolucionària de les masses

-Agrupació de les masses en l’acció sindical

-lluita directa per a destruir l’Estat i el capitalisme

Dues maneres per destruir l’Estat i substituir-lo per

Com ho vol aconseguir ?

Enllaç webs




Els seus símbolsEls seus símbols



“Viure, per a ell, és no morir. Més que el tros de pa que ha d’alimentar-los, a ell i la seva família, més que l’ampolla de vi que per un moment deu privar-lo de la consciència dels seus pesars, l’obrer no pretén res, no espera res.

“ Si voleu saber com viu, aneu, per exemple, al carrer del Fems, que està, gairebé exclusivament, ocupat per aquesta classe; entreu ajupits en una d’aquestes clavegueres obertes al carrer i situades per sota del seu nivell. Cal haver baixat a aquests passadissos on l’aire és humit i fred com en una cova; ... per fer-se una idea del sentiment penós que hom experimenta en entrar a casa d’aquests miserables obrers. Entreu si la pudor fètida que es respira no us fa retrocedir. Aneu amb compte perquè el terra desigual no està pavimentat ni enrajolat, o almenys els maons estan coberts d’un gruix tan gran de greixum que no es poden descobrir. I veureu aquests tres o quatre llits inclinats i mal sostinguts [...]. És aquí on amb freqüència sense foc a l’hivern, sense sol durant el dia, a la llum d’una espelma de resina a la nit, els homes treballen durant 14 hores per un salari de 15 o 20 sous”.

A. GUEPIN: Nantes al segle XIX, 1825.



Cigrons, 125 g. 0,12

Carn, 250 g. 0,50

Dinar Cansalada, 72 g. 0,15

Verdura, ½ quilo 0.08

TOTAL DIARI 3,97

Els dies feiners de l’any, descomptats els 67 festius, són 298, que, a raó de 2,5 ptes. de jornal, donen un resultat de 745 ptes. Vivint amb el mínim per no morir-se de fam, una família proletària gasta, a l’any, 1449 ptes, i suposant que treballi cada dia de l’any, en guanya 745. El dèficit anual serà de 704. I cal tenir en compte que no s’hi han inclòs ni les despeses per malaltia ni les de vestir, perquè ja he dit que anem mig despullats.

SALARICH, J.: Higiene del tejedor. O sea, medios físicos y morales para evitar las enfermedades y procurar el bienestar de los obreros ocupados en hilar y tejer el algodón. Vic, 1858.

DESPESES D’UNA FAMÍLIA OBRERADESPESES D’UNA FAMÍLIA OBRERA Amb cèntims

Casa 0,50

Pa, 2 quilos, a 36 cts. 0,72

Carbó, 1 quilo 0,23

Esmorzar (cafè amb llet) 0,36

Carn, 250 g. 0,50

Patates, ¾ de quilo0,12

Oli, 125 g. 0,24

Sopar Llum, oli mineral 0,10

Sabó i altres 0,25

Tabac 0,10

TOTAL DIARI 3,97



Els falansteris

“El treball societari per exercir una atracció tan forta sobre el poble haurà de ser completament diferent de les formes repugnants que ens el fan tan odiós en l’estat actual. Caldrà que la indústria societària, perquè esdevingui atractiva, compleixi les set condicions següents:

“1. Que cada treballador associat sigui retribuït per dividend i no per salari.

“2. Que cadascú, home, dona, o nen, sigui retribuït en proporció a les tres facultats, capital, treball i talent.

“3. Que les sessions industrials siguin canviades unes vuit vegades al dia ja que l’entusiasme no es pot mantenir més d’una hora i mitja o dues hores en l’exercici d’una funció agrícola o manufacturera.

“4. Que siguin exercides en companyia d’amics reunits espontàniament, excitats i esperonats per rivalitats molt actives.

“5. Que els tallers i conreus presentin a l’obrer els esquers de l’elegància i la neteja.



“6. Que la divisió del treball sigui portada a un grau superior amb la finalitat d’afectar cada sexe i cada sexe i cada edat a les funcions que li són convenients.

“7. Que, en aquesta distribució, cadascú, home, dona o nen, gaudeixi plenament del dret al treball o del dret a intervenir en tot temps en qualsevol branca de treball que esculli, sempre que justifiqui la seva actitud.

“En fi, que el poble gaudeixi en aquest nou ordre d’una garantia de benestar, d’un mínim suficient per al temps present i el futur i que aquesta garantia l’alliberi de qualsevol inquietud per ell i els seus”.

CH. FOURIER:

L’harmonia universal i el falansteri, 1804.



Falansteri



New Harmony



Nosaltres, productors associats, no tenim necessitat de l’Estat. [...] No volem més govern de l’home sobre l’home, no més explotació de l’home per l’home. El socialisme és el contrari del governamentalisme. Volem que les mines, els canals, els ferrocarrils siguin lliurats a les associacions obreres i que aquestes els explotin sota la seva pròpia responsabilitat. Volem que aquestes associacions siguin una federació, unides pel vincle comú de la república democràtica i social.

Existeix el mutualisme quan en una indústria els obrers, en lloc de treballar per a un empresari que els paga i es guarda la seva producció, treballen els uns pels altres i comparteixen una producció comuna de la qual es reparteixen els beneficis. Sols la federació pot donar satisfacció a les necessitats de les classes laborioses i resoldre el conflicte entre el capital i el treball.

PROUDHON, P. J.:Idea general de la Revolució, 1851.

El mutualisme proudhoniàEl mutualisme proudhonià



“Més tard van venir els tres grans utopistes: Saint-Simon, Fourier i Owen [...]. Tret comú a tots tres és no actuar com a representants del proletariat, que havia sorgit com un producte històric. Igual que els pensadors francesos no proposen emancipar primer una classe determinada, sinó de cop tota la humanitat. I de la mateixa manera que ells pretenen instaurar el regne de la raó i de la justícia eterna. [...] Les seves teories incipients no fan sinó reflectir l’estat incipient de la producció capitalista, la incipient condició de classe. Es pretenia treure del cap la solució dels problemes socials, latent encara en les condicions econòmiques poc desenvolupades de l’època. La societat no tenia sinó mals que la raó pensant era criada a solucionar. Es tractava de descobrir un nou sistema per implantar-lo en la societat des de fora, per mitjà de la propaganda i si era possible amb l’exemple, amb experiments que servissin de model. Aquests nous sistemes socials naixien condemnats a moure’s en el regne de la utopia; com més detallats i minuciosos eren, més havien de degenerar en pures fantasies”.

F. ENGELS:

Del socialisme utòpic al socialisme científic, 1877.



Una amenaça luditaUna amenaça ludita

“Senyor: se m’ha informat que vostè és propietari d’unes quantes d’aquestes detestables màquines esquiladores. Sàpiga que si no són retirades al final de la setmana entrant, encarregaré a un dels meus lloctinents que la destrueixi. I si vostè té l’audàcia de disparar contra qualsevol dels meus homes, ells tenen ordres d’assassinar-lo a vostè i d’incendiar la casa. “

Signat: Ned Ludd, general de l’exèrcit dels justiciers (1812)



La lluita de classesLa lluita de classes

“Tota la història de la societat humana, fins avui, és una història de lluita de classes. Lliures i esclaus, patricis i plebeus, barons i serfs de la gleva, mestres i oficials, en una paraula, opressors i oprimits, sempre enfrontats, obstinats en una lluita ininterrompuda, de vegades oculta i d’altres franca i oberta, en una lluita que condueix en cada etapa a la transformació revolucionària de tot el règim social o a l’extermini de les dues classes bel·ligerants. “

Marx, K. I Engels, F., Manifest comunista.



La Dictadura del proletariatLa Dictadura del proletariat

“El primer pas de la revolució obrera serà la conquesta del poder pel proletariat. Un cop al poder, el proletariat anirà desposseint de mica en mica la burgesia de tot el capital i de totes les seves altres propietats, que passaran a mans de l’Estat. “

Karl Marx i Friedrich Engels, Manifest Comunista (1848)



“Nosaltres volem la llibertat i creiem impossible l’existència, al mateix temps, de poder i de llibertat. El mal, als ulls dels anarquistes, no està en la forma de govern. Està en la idea mateixa de govern, en el principi de l’autoritat en si.Els anarquistes ens proposem d’ensenyar al poble a viure sense govern. El poble també aprendrà a prescindir dels propietaris, ja que no hi ha llibertat sense igualtat.

Declaració de Piotr Kropotkin davant un tribunal de justícia (1883)

L’anarquisme, segon KropotkinL’anarquisme, segon Kropotkin



L’AIT (Associació Internacional dels Treballadors) o Primera Internacional -1864-1876-

L’AIT (Associació Internacional dels Treballadors) o Primera Internacional -1864-1876-

La Segona Internacional 1889-1916


L’aparició dels partits socialistes

L’aparició dels partits socialistes

L’evolució de l’anarquismeL’evolució de l’anarquisme

Història de l’organització internacional obrera 3.1.- 3.2.- 3.3.- 3.4.-

3. El moviment internacionalista3. El moviment internacionalista




Londres, 1864Associació Internacional de Treballadors (AIT) Associació Internacional de Treballadors (AIT)

Estatuts (Marx) - L’emancipació serà l’obra dels mateixos obrers- Amb participació en la lluita política

Neix a

Es redacten uns

On esproclama

Els problemes venen amb l’entrada de Bakunin i els anarquistes (1868)

Diferències entre anarquistes i marxistes

S’organitzava a través de

Consell General i seccions nacionals

Primera Internacional -1864-1876- Amb el

nom de

A causa de les

3.1.-

Pàg. 24Exercici 6




Primera Internacional -1864-1876-

Llibertaris, antiautoritaris

Contraris a l’acció política i a un Estat obrer

Defensen l’autonomia de les seccions enfront del Consell General

Anomenats autoritaris

Acció política i sobirania del Consell General

Consideraven l’anarquisme una ideologia individualista i ingènua

Expulsió dels anarquistes (Congrés de la Haia, 1872)i el trasllat de l’ AIT als EE.UU. (dissolució el 1876)Expulsió dels anarquistes (Congrés de la Haia, 1872)i el trasllat de l’ AIT als EE.UU. (dissolució el 1876)

Aquestes diferències juntament amb la Comuna de París (1871) i la seva posterior repressió provocarà la

3.1.-




Els partits socialistes

3.2.-

Neixen a partir de 1880Són obrers i revolucionarisParticipen de la lluita electoral i parlamentàriaSón d’ideologia revolucionària i de pràctica reformista

Els més importants:-Partit Socialdemòcrata Alemany (1875)amb Kautsky-Partit Socialista Francès amb Jean Jaurès (1901)-Partit Laborista anglès (1900)-PSOE amb Pablo Iglesias (1879)

Els més importants:-Partit Socialdemòcrata Alemany (1875)amb Kautsky-Partit Socialista Francès amb Jean Jaurès (1901)-Partit Laborista anglès (1900)-PSOE amb Pablo Iglesias (1879)





3.3.-

-Està formada per una agrupació de partits polítics de caire socialista-Acceptaven la legalitat democràtica-Els anarquistes no hi són acceptats

El Primer de Maig (Jornada reivindicativa)“La Internacional” (Himne obrer)La lluita per la jornada laboral per les 8 hores

- El militarisme - L’imperialisme i la qüestió colonial- El revisionisme (Reforma o Revolució?)

Característiques

Símbols

Els grans debats i polèmiques



3. El moviment internacionalista3. El moviment internacionalistaRevisionisme

“Les premisses del socialisme i la tasca de la socialdemocràcia” (1899)“Les premisses del socialisme i la tasca de la socialdemocràcia” (1899)Eduard Bernstein

Revisava les teories de Marx i plantejava el dilema de la “revolució” o la “reforma” lenta i pacífica per arribar al socialisme.

En contrad’aquestes teories

Els defensors de la revolució social

Rosa Luxemburg (Alemanya)Lenin (Rússia)

La polèmica del revisionisme i l’actitud nacionalista dels partits obrers enfront la Primera Guerra Mundial va acabar amb la IIa Internacional

Evolucionaran cap els partits socialdemòcrates

Crearan els partits comunistesCrearan els partits comunistes

3.3.-




El moviment anarquista, a finals del segle XIX, va continuar sent molt fort a L’Europa mediterrània i a Rússia

El moviment anarquista, a finals del segle XIX, va continuar sent molt fort a L’Europa mediterrània i a Rússia

KropotkinAcció individualista i radical

Enrico MalatestaAtemptats terroristes

BakuninistaPràctica sindical i revolucionària

A finals de segle pren força la

El podem dividir en

3.4.-

La evolució de l’anarquisme

Major presència entre els obrers.



Considerant:

-que l’emancipació dels treballadors ha de ser obra dels propis treballadors, que els esforços per aconseguir l’emancipació no han de tendir a constituir nous privilegis;-que la submissió del treballador al capital és la font de qualsevol servitud política, moral i material;-que per aquesta raó l’emancipació econòmica dels treballadors és el gran objectiu a què ha de subordinar-se qualsevol moviment polític;-que tots els esforços realitzats fins ara han fracassat per manca de solidaritat i d’unió fraternal entre els treballadors de diferents comarques;-que l’emancipació dels treballadors no és un problema local o nacional, sinó que, per contra, aquest problema interessa totes les nacions civilitzades;......

Preàmbul de la Internacional, Londres, 1864



De Bakunin a Marx

“Marx és un comunista autoritari i centralista. Vol el que nosaltres volem: el triomf complet de la igualtat econòmica i social, però a l’Estat i pel poder de l’Estat; per la dictadura d’un govern provisional, fort i, per dir-ho d’alguna manera, despòtic, és a dir, per la negació de la llibertat. El seu ideal econòmic és un Estat convertit en l’únic propietari de la terra i del capital.Nosaltres volem el mateix triomf de la igualtat econòmica i social, però per l’abolició de l’Estat i de tot allò que es digui dret jurídic, que, per nosaltres, és la negació permanent del dret humà. Volem la reconstrucció de la societat i la construcció de la unitat humana, no de dalt a baix i per mitjà d’una autoritat, sinó de baix a dalt, a través de la federació lliure d’associacions obreres de tot tipus, emancipades del jou de l’Estat.”

Bakunin, 1872



De Marx a Bakunin

Autonomia de les seccions, lliure federació dels grups autònoms, antiautoritat, anarquia, vet aquí alguns qualificatius que convenen a una societat de “desclassificats”, “sense carrera, sense sortida”, conspirant en el si de la Internacional per posar-se al servei d’una dictadura oculta i per imposar a través d’ella el programa del senyor Bakunin.Els mitjans de propaganda principals consisteixen a atreure la joventut amb ficcions, amb mentides sobre l’extensió i la força de la societat secreta, amb profecies sobre la imminència de la revolució que ha preparat.

Marx, 1873



“L’anarquisme, fins a les hores un tot relativament homogeni, es va fragmentar: els anarcosindicalistes eren de fet els anomenats anarcocol·lectivistes, que, recolzant-se en Bakunin, assenyalaven la ineludible necessitat de construir sindicats obrers públics i legals, l’objectiu dels quals era combatre per aconseguir la millora de les condicions de vida de la classe obrera (...); sindicats que, alhora, aspiraven a crear una societat sense classes, en què la propietat estaria en mans dels col·lectius obrers (...). Aquesta era la tendència dominant a Catalunya (...), encara que a poc a poc es va anar estenent l’altre corrent, l’anarcocomunisme (propagat per Kropotkin i difós per Malatesta). Aquesta tendència, al començament només forta a Andalusia, incorporava una tradició molt més individualista i radical: s’oposava al sindicalisme (...) tot propugnant una estructura basada en petits grups, no sindicals sinó d’afinitat ideològica, la missió dels quals no era la preocupació sindical sinó la propaganda ideològica constant i la lluita sistemàtica contra els factors d’ordre social, sense refusar l’acció directa i la propaganda violenta.”

Termes, J.., “El moviment obrer des de la I Internacional fins al 1898”dins: Història de Catalunya. Vol. V. Ed. Salvat, Barcelona, 1979



Filmografia

Education

Moviment Obrer-1