- 1. El naixement de la literatura llatina L'hellenitzaci de la
cultura romana
2. El context histric 350-200 aC Conquesta de la Itlia
peninsular i creaci de la confederaci Romano Itlica 396 conquesta
de Vees 390 desfeta d'llia 340-326 submissi de la Lliga Llatina i
expansi per la Campnia 326-290 guerres samntiques 281-272 guerra
contra Tarent i Pirro Submissi de les colonies italites 264-241
primera guerra pnica - creaci de la provncia de Siclia 218-201
segona guerra pnica Municipia Socii coloniae 3. La literatura
llatina neix cinc segles desprs de la fundaci de Roma (753 a.C.) La
data convencional s el 240 a.C., quan Livi Andrnic va fer
representar la primera obra teatral El retard s degut A les lluites
per la supremacia que apartar Roma de lactivitat intellectual
(Concetto Marchesi) A la necessitat de consolidar la llengua A la
necessitat de contactes culturals (etruscos, magnogreccs) des dels
quals va madurar una nova sensibilitat 4. Fonamentals els models
grecs El naixement de la literatura llatina es produeix pel
trasplantament dels gneres literaris grecs (a excepci de la satura)
5. Contactes amb el mnContactes amb el mn magnogrecmagnogrec Les
formes orals preliterries itliques es trobenLes formes orals
preliterries itliques es troben amb les formes ja codificades de la
literatura gregaamb les formes ja codificades de la literatura
grega 6. Gneres grecs: Distincions entre gneres en prosa i en vers
Prosa: Oratria (cnon dels oradors tics: Demstenes, Lisias,
Iscrates, squines) Historiografia (Herdot, Tucdides, Xenofont)
Filosofia Gramtica Medicina Geografia 7. Vers Epopeia (Homer)
Iambes (Arquloc-Hipnax) Tragdia (squil, Sfocles, Eurpides) Comdia
(Aristfanes, Menandre) Elegia (Antmac, Filita) Lrica (Alceu, Safo)
8. Gneres literaris a Roma Propis de la nobilitas: Prosa
HISTORIOGRAFIA ORATRIA Ocupacions lligades a la praxi poltica
Praticades per esclaus, lliberts, clientes: Vers PICA TEATRE SATURA
Ocupacions lligades a lotium 9. FASTI (s.V a.C.) ANNALES MAXIMI
PONTIFICUM (s.IV a. C.) ANNALISTES en grec: Fabius Pictor (s.III
a.C.) ANNALISTES en llat: Cat el Vell, Origines (s.II a.C.)
HISTORIOGRAFIA 10. Activitat lligada a la carrera poltica Al s.II
a.C. se li afegira el seu estudi teric, la rhetorica, lligada a
models grecs Primers oradors: Appi Claudi el Cec s.III a.C. Cat el
Vell s.II a.C. Tiberi i Caius Grac s.II a.C. ORATRIAORATRIA 11.
Appi Claudi el CecAppi Claudi el Cec Publica el Ius Flavianum al
304 a.C. (codi de procediment civil) Important home poltic i
illustre orador 280 a.C.: durant la guerra tarentina en un discurs
pren partit contra les propostes de pau de Pirro Escriu un Carmen
de sententiis entre les quals la ms coneguda s: Fabrum esse suae
quemque fortunae 12. Odusa de Livi Andrnic en saturnis, traducci
artstica Bellum Poenicum de Nevi en saturnis, monogrfic Annales de
Enni en hexmetres, sobre tota la histria romana PICA 13. Fescennini
versus (de fascinum=mal dull, o penis amb valor apotropaic?)
recitats durant les festes rurals [carnevalesc], bufonades
Atellana: obra teatral dorigen osc, improvisada sobre una trama,
amb mscares fixes(Maccus=el fart; Pappus=el vell trastocat;
Dossenus=il geperut prfid) i caracteritzada per un to burleta i
populatxero EL TEATRE Formes teatrals populars 14. Els gneres
teatrals literaris Palliata (comdia dambientaci grega) de pallium,
mantell curt tpic dels grecs Togata (comdia dambientaci romana) de
toga, vestit rom de la vida quotidiana Cothurnata (tragdia
dambientaci grega) dels coturns, calcer alt usat pels actors trgics
sobre lescena Praetexta (tragdia dambientaci romana) de la toga
praetexta, amb una franja roja, dels magistrats (la tragedia preveu
personatges dalt rang) 15. Lorganitzaci dels espectacles
Espectacles representats durant Feriae i ludi (festes religioses,
de quatre a quinze dies) Ludi circenses et scaenici romani 240
obres compostes per Livi Andrnic Organitzats per magistrats
anteposats als ludi (aediles) En teatres provisionals, de fusta
Censura preventiva Acompanyament musical Mscares 16. Una invenci
romana LA SATIRA potser originriament era una forma
despectaclepotser originriament era una forma despectacle
teatralteatral 17. La satura Satura quidem tota nostra est
(Quintili): gnere totalment rom Composici potica conversativa, amb
observacions sobre la vida quotidiana i reflexions morals De
ladjectiu satur = fart, saciat (cfr. satura lanx = plat de primcies
ofert als dus i lex satura = llei totxo amb diferents
disposicions): alludeix a la barreja i varietat (G.B.Conte) Per
Enni la satira s discussi sobre els comportaments socials Per
Lucili s carmen maledicum (judici agressiu sobre el vici) >
mordacitat 18. Influx de la cultura grega a Roma: etapes S.III
(primeres dues guerres pniques): encontre amb la cultura
grecohellenstica comena la circulaci de textos solts o reculls de
textos grecs S.IIS.II : conquestes en Orient (148-146 a.C.:
conquestes en Orient (148-146 a.C. submissi de Grcia)submissi de
Grcia) Horaci dir a continuaci:Horaci dir a continuaci: Graecia
capta ferumGraecia capta ferum victorem cepit et artesintulit
agresti Latiovictorem cepit et artesintulit agresti Latio
(Epist.2,1)(Epist.2,1) Aspre debat entre filohellens (Escipi
lAfric) iAspre debat entre filohellens (Escipi lAfric) i
antihellensantihellens (Cat el Major o el Censor)(Cat el Major o el
Censor) S.I a.C. S.I d.CS.I a.C. S.I d.C. :. : emulaci i
continuitatemulaci i continuitat espiritual entre autors llatins i
grecsespiritual entre autors llatins i grecs 19. A les acaballes de
la I guerra pnica (241 a.C.) A ROMA Sobren ESCOLES pbliques (amb
mestres de pagament i controlades pels censors) amb s de textos
grecs Sacullen ESCLAUS magnogrecs com a mestres (paedagogi) per als
fills de la nobilitas La classe dirigent usa el GREC per a les
ambaixades i les reconstruccions histriques Sorganitzen ESPECTACLES
TEATRALS a crrec de lestat, en els quals es representen tragdies i
comdies a lestil grec. 20. S. III II : Lactitud s per ambivalent
Admiraci i desconfiana Doctrina Graecia nos et omni litterarum
genere superabat; in quo erat facile vincere non repugnantes (Cic)
Grcia ens superava en cultura i en qualsevol gnere literari; en a
era fcil vncerns ja que no competiem. 21. Loligarquia al poder
jutja negativament les influncies gregues defensant les priscae
virtutes i el mos maiorum (austeritat, moderaci, comproms civil)
contra les riqueses orientals (luxuria), lindividualisme i la
prctica de lotium grecohellenstic. Moribus antiquis res stat Romana
virisque LEstat rom es funda sobre lexemple dels avantpassats i les
seues antigues costums 22. El mos maiorum contra els mores
Graecorum Cat el Vell combat contra la luxuria asiatica, font de
corrupci moral per el civis romanus Defensa les priscae virtutes,
la rusticitas, els negotia contra lotium El seu adversari s Escipi
lAfric Carthago delenda est 23. Obres de Cat Escriu Origines, obra
histrica en 7 llibres (conquestes no de capitans singulars, sin del
poble rom) De agri cultura, tractat en 162 captols sobre la gesti
de la villa rustica, que cont el retrat del civis a lantiga Libri
ad Marcum filium, obra didctica antihellnica 24. Cat va ser un
extraordinari orador Pronunci almenys 160 discursos (que per
primera volta escriu per reelaborar-los) Tenim 80 ttols i algun
fragment Per a ell lorador s VIR BONUS DICENDI PERITUS (preminncia
de les qualitats morals sobre les tcniques). 25. El mos maiorum es
va disgregar malgrat les batalles de Cat el qual havia fet emanar
un decret senatorial contra els seguidors dels cultes grecs havia
adoptat severes mesures contra el luxe durant la seua censura (184)
havia fet expulsar moltes voltes de Roma rtors i filsofs grecs 26.
El Cercle dels Escipions Grup dintellectual filohellens,
aristcratics, encapalats per Escipi Emili (nebot de lAfric). Valors
professats: humanitas, virtus individual, equilibri, cortesia. El
cercle comprn Leli, el filsof Paneci de Rodes (estoic), que va
romandre a Roma del 145 al 130 a.C. i va escriure el tractat Del
deure (sntesi entre la filosofia grega estoica i els valor romans)
els oradors Rutili Rufus i Eli Tuber el comedigraf Terenci 27. LIVI
ANDRNIC 28. El mediador de la LITERATURA GREGA Semigraecus de
Tarent (n. 300 290 a.C.) Llibert de Livi (Salinator?), arribat a
Roma desprs del 272 tradueix lOdissea (pensada per la escola, com a
grammaticus) i una srie d'obres teatrals 240 primera representaci a
Roma d'una obra teatral de Livi Andrnic 207 himne a Juno Regina
Dirigeix el collegium scribarum histrionumque 29. LOdusa
Odusia=Odyssus (Ulixes) > poema de viatges, triat en relaci a
lexpansi de Roma > tema del retorn a la famlia (valor tpicament
rom) Resten fragments que mostren les modalitats de la traducci
Romanitzazi del text: en saturnis i amb recurs a l'estil dels
carmina (arcaitzant) Virum mihi Camena insece versutum = Lheroi
astut em canta, oh Camena (divinitat de les fonts llatina, arrel de
carmen/ en lloc de Musa) 30. La traducci s'adapta a la mentalitat
romana Quina paraula, filla meua, t'ha fugit del cercle de les
dents? (Homer) Mea puera, quid verbi ex tuo ore supra fugit?
Aleshores es van amollar els genolls i el cor d'Odisseu (Homer)
Igitur demum Ulixi cor frixit prae pavore >allit. 31. Els
fragments De les obres teatrals de Andrnic conservem uns 50
fragment,quasi tots de un sol vers Cicer dona un judici negatiu de
les seues obres
