LLENGUA CATALANA

Coordinació de l’àrea: Montserrat Camps Continguts i proposta didàctica: Rosa Boixaderas, Montserrat Bota, Montserrat Camps, Ester González, Roser Montañola i Carme Pascual Activitats digitals: Núria Murillo

26

LLENGUA CATALANA

COMPRENSIÓ, ORTOGRAFIA, LÈXIC, GRAMÀTICA

• Llibre de Coneixements• Dossier d’Aprenentatge• Quadern de Treball

A destacar del Llibre de Coneixements:

• La Comprensió lectora: lectures de diversa tipologia tex-tual. Vocabulari.

• L’Expressió oral i escrita: textos de referència de les diverses tipologies textuals, amb anàlisi de la seva estructura.

• L’Ortografia, que s’introdueix de manera exemplificada. Petits textos que es poden utilitzar com a dictats.

• El Lèxic, amb exemples i referències a les lectures.

• La Gramàtica: anàlisi i normativa de l’organització morfolò-gica i sintàctica de la llengua.

• El foment de les directrius proposades en el Pla Nacional de Lectura, d’una manera clara.

27

A destacar del Dossier d’Aprenentatge:

• Les activitats de comprensió lectora.

• Les propostes d’expressió oral i escrita amb l’objectiu que l’alumne sigui capaç de crear els seus propis textos escrits i d’expressar-se en públic.

• Les activitats de lèxic per enriquir i ampliar vocabu-lari, que donaran als alumnes les eines necessàries per a la creació de llenguatge.

• L’AVALUACIÓ al final de cada unitat didàctica de l’ortografia, la gramàtica i el lèxic, que hi ha.

• Una avaluació reflexiva de l’alumne sobre el seu pro-cés d’aprenentatge, proposada en l’apartat REFLEXIONO I APRENC, a més a més de l’AVALUACIÓ de continguts.

A destacar del Quadern de Treball:Activitats de tipologia molt diversa per reforçar els aprenentatges

Podeu consultar una unitat didàctica del Llibre de Coneixements i una del Dossier d’Aprenentatge en el web www.barcanova.cat

28

Estructura del

Llibre de Coneixements

26

27UNITAT 2

UNITAT 2

ORTOGRAFIA.

Pàg.

33

Moltes vegades, davant del dubte de si hem d’escriure una a o una e, és força útil bus-

car una paraula de la mateixa família en què la a o la e estiguin en posició tònica.

Exemples:

castanyada castanya foguerada foguera

En el cas dels verbs, podem buscar la tercera persona del present d’indicatiu.

Exemples:

plantar planta remar rema

Recorda els canvis ortogràfics que cal fer en alguns casos.

Exemples:

barca barques taronja taronges aigua aigües

plaça places navega navegues

Dictat 1

La Calma és un altiplà que té 1.000

metres d’altitud. És un espai molt ampli

i obert del Montseny, pots passejar-hi

amb molta tranquil·litat i solitud. Encara

avui s’hi poden veure ramats d’ovelles,

cabres i vaques que pasturen pels prats.

La Calma està al costat de la muntanya

del Matagalls, des d’on es veu la conca

de la Tordera per un costat i la plana de

Vic per l’altre.

Dictat 2

Pels volts de Tots Sants, s’instal·len

castanyeres als carrers de les ciutats

amb el seu fogonet per coure castanyes

i moniatos.

El castanyer és un arbre força alt que es

fa a les muntanyes mitjanes; les seves

fulles són grosses i a la tardor, després de

canviar de color, cauen. El seu fruit és

una càpsula espinosa i de dins en surten

les castanyes, que són comestibles.

En alguns parlars del català,

la a i la e, en una síl·laba

àtona, sonen igual. És el so

anomenat vocal neutra.

La a i la e tòniques sonen

a o e.

La a i la e àtones tenen el

mateix so, el so de vocal

neutra.

➧La vocal neutra

Fixa’t en la manera com pronunciem les lletres

destacades de les paraules següents:

Compara el so de la vocal assenyalada en cada

parell de paraules:

NOMS I ADJECTIUSVERBS

• masculí singular en general, s’escriuen

amb -e final: vespre, poble, ample…

• femení singular en general, s’escriuen

amb -a final: castanya, festa, grossa…

En les terminacions verbals que acaben en vocal

neutra cal escriure:

• -a quan és l’última lletra: torra, menja…

• -e quan és la penúltima lletra: torren, menges…

Hi ha força excepcions:

• masculins: patriarca, poema, mapa…

• femenins: mare, jove, salvatge…

Excepcions:

• Les formes corre, vine, obre, omple.

• Els infinitius acabats en -re: vendre, perdre…

Per saber si hem d’escriure el so de vocal neutra amb una a o una e, podem fixar-nos en

aquestes indicacions:

castanya castanyer

branca branqueta

festa festiu

vespre vesprada

CASTANYADA

ELEGANTS

LLENYATAIRE

SERRADORA

26

27UNITAT 2

UNITAT 2

ORTOGRAFIA.

Pàg.

33

Moltes vegades, davant del dubte de si hem d’escriure una a o una e, és força útil bus-

car una paraula de la mateixa família en què la a o la e estiguin en posició tònica.

Exemples:

castanyada castanya foguerada foguera

En el cas dels verbs, podem buscar la tercera persona del present d’indicatiu.

Exemples:

plantar planta remar rema

Recorda els canvis ortogràfics que cal fer en alguns casos.

Exemples:

barca barques taronja taronges aigua aigües

plaça places navega navegues

Dictat 1

La Calma és un altiplà que té 1.000

metres d’altitud. És un espai molt ampli

i obert del Montseny, pots passejar-hi

amb molta tranquil·litat i solitud. Encara

avui s’hi poden veure ramats d’ovelles,

cabres i vaques que pasturen pels prats.

La Calma està al costat de la muntanya

del Matagalls, des d’on es veu la conca

de la Tordera per un costat i la plana de

Vic per l’altre.

Dictat 2

Pels volts de Tots Sants, s’instal·len

castanyeres als carrers de les ciutats

amb el seu fogonet per coure castanyes

i moniatos.

El castanyer és un arbre força alt que es

fa a les muntanyes mitjanes; les seves

fulles són grosses i a la tardor, després de

canviar de color, cauen. El seu fruit és

una càpsula espinosa i de dins en surten

les castanyes, que són comestibles.

En alguns parlars del català,

la a i la e, en una síl·laba

àtona, sonen igual. És el so

anomenat vocal neutra.

La a i la e tòniques sonen

a o e.

La a i la e àtones tenen el

mateix so, el so de vocal

neutra.

➧La vocal neutra

Fixa’t en la manera com pronunciem les lletres

destacades de les paraules següents:

Compara el so de la vocal assenyalada en cada

parell de paraules:

NOMS I ADJECTIUSVERBS

• masculí singular en general, s’escriuen

amb -e final: vespre, poble, ample…

• femení singular en general, s’escriuen

amb -a final: castanya, festa, grossa…

En les terminacions verbals que acaben en vocal

neutra cal escriure:

• -a quan és l’última lletra: torra, menja…

• -e quan és la penúltima lletra: torren, menges…

Hi ha força excepcions:

• masculins: patriarca, poema, mapa…

• femenins: mare, jove, salvatge…

Excepcions:

• Les formes corre, vine, obre, omple.

• Els infinitius acabats en -re: vendre, perdre…

Per saber si hem d’escriure el so de vocal neutra amb una a o una e, podem fixar-nos en

aquestes indicacions:

castanya castanyer

branca branqueta

festa festiu

vespre vesprada

CASTANYADA

ELEGANTS

LLENYATAIRE

SERRADORA

Ortografia. Normes bàsi-ques adequades al nivell. Es van introduint de ma-nera exemplificada.

Exemples.

Icona que remet a la pàgina del Dossier d’aprenentatge on hi ha activitats sobre aquest tema.

Aquesta icona remet a la pàgina del

Dossier d’aprenentatge on hi ha

activitats sobre el tema que es treballa.Pàg.

23

COMPRENSIÓ.

84 UNITAT 7

–Però jo no vull que et moris –va gemegar en Manel.–És clar –va dir l’avi–. Però tots els éssers humans neixen, creixen, es fan vells i moren.–I això, per què? –va preguntar en Manel.–Perquè si ningú no es morís, no hi cabríem, a la Terra! –va dir rient l’avi–. Imagina’t que en aquesta casa hi visquessin tots els teus avantpassats, i també els avantpassats dels teus avantpassats. Això fa centenars de persones, o milers.–Però la Terra és molt gran, tothom podria viure-hi! –va dir en Manel.–Mira –va dir l’avi Sebastià–, has vist alguna vegada un pagès sembrant un camp?–No –va contestar en Manel–, però quan anem al camp m’hi fixaré.–Abans que hi hagués pagesos i conreus –va afegir l’avi–, les plantes del món naixien soles, sense que ningú les plantés. Els primers pobladors de la Terra se les menjaven, però, quan les plantes s’acabaven, els homes es quedaven sense menjar. Amb el temps, els homes van adonar-se que, si conservaven les llavors que les plantes duen a dins, i les plantaven, podrien tenir plantes noves sempre que volguessin. –M’entens, fill? –preguntava l’avi per assegurar-se que en Manel el seguia. I descansa-va una mica–. Per aconseguir això –va continuar–, van fixar-se que ells plantaven llavors al ventre de la dona i naixien fills per substituir les persones que anaven morint. Jo vaig plantar la llavor de la teva mare i altres fills, i ells han plantat la teva llavor. Per tant, ja em puc morir tranquil.

Des d’aleshores, quan en Manel sortia a passejar amb els seus pares i veia un nadó acabat de néixer al cotxet, exclamava:–Mireu, aquests senyors tenen llavors!Els pares d’en Manel somreien i ell afegia:–I jo també sóc una llavor.–D’on ho has tret, això? –li preguntaven els pares.–M’ho ha dit l’avi. I l’avi sap moltes coses. És un llibre que parla.

I quan l’avi Sebastià va morir, en Manel es fixava en totes les llavors humanes que passaven pel carrer o que trobava a les boti-gues, al parc, a l’escola; pertot arreu en Manel veia llavors de vida i es consolava per la mort del seu estimat avi.

En Manel se sentia molt trist perquè el seu avi estava molt malalt i havia sentit dir al metge que li quedaven poques setmanes de vida. Els seus pares estaven més silenciosos que de costum, caminaven per casa amb sabatilles, sense fer soroll, i fins i tot havien parat el rellotge de pèndol del menjador perquè el sorollós tic-tac no arribés fins a l’habi-tació de l’avi Sebastià i el molestés. Perquè l’avi estava gairebé tot el dia fent becaines, tenia els ulls tancats i respirava suaument. […]Quan en Manel tornava de l’escola, feia una estona de companyia a l’avi Sebastià. D’ençà que era molt petit, l’avi Sebastià s’havia assegut moltes vegades al seu costat i li havia explicat infinitat de contes que havia après allà al seu poble. Deia que als pobles saben més contes que a la ciutat, molts més. I que no tan sols els expliquen a les criatu-res abans d’anar a dormir. Tots, els vells, els infants i els homes que treballen al camp, es reuneixen a la vora de la llar de foc a l’hivern i aleshores el més vell els explica contes. –Aquests contes no estan escrits ni tenen dibuixos, com els teus. Els saben els avis de memòria perquè els escoltaven quan eren joves. Els vells són com llibres que parlen. […]Ara l’avi parlava baixet i es cansava de seguida, però un dia que havia vingut el metge i en Manel plorava perquè havia posat una injecció a l’avi, l’avi li va dir:–No ploris, Manel. Ja ho veus, a mi em queda poc temps de vida perquè estic més cansat que una mula, però no em moriré abans de temps com es mor la gent en una guerra. Jo ja he viscut tot el temps que em tocava perquè sóc molt molt vellet.

7. L’aventura de la vidaLes llavors de la vidaMarina Pino

Pàg.

115

VOCABULARI

Gemegar: Fer sons planyívols.Avantpassat: Ascendent, antecessor.

La mort d’una persona estimada és sempre una experièn-cia molt difícil. En aquest conte, un nen afronta la mort del seu avi i aprèn una lliçó molt important sobre la vida. A veure què en penses.

Comprensió. Lectures de diverses ti-pologies textuals.

13UNITAT 1

EXPRESSIÓ ORAL I ESCRITA.

12 UNITAT 1

Com veieu, tenim moltes opcions que ens permetran deixar de banda per a dies molt

puntuals els pastissos i brioixos de tipus industrial, les llaminadures, les patates xips, els

cacauets fregits, les pipes salades… Aquests productes ens omplen, ens aporten massa

greix i no ens alimenten.

➧L’argumentació

Argumentar consisteix a donar explicacions raonades, que ofereixin un punt de vista i aju-

din a defensar una opinió.

VOCABULARI

Intens dia: Un dia ple d’activitats.

Mos: Porció de menjar que es

mastega d’un cop.

Després d’un intens dia a l’escola, i abans d’iniciar les activitats de la tarda, arriba el

moment perfecte per recarregar les piles amb una petita aportació d’energia. I que no

per ser petita és menys important.

Si feu aquest mos de mitja tarda correctament, obtindreu tantes coses bones! Estareu

menys cansats i us ajudarà a sopar millor i sense tanta gana: així, anireu a dormir més

tranquils i sense la panxa plena.

A més, podeu fer berenars ben diferents i per a tots els gustos. Aquí en teniu tres que

segur que us agradaran!

El berenar Vicenç SelléS

Pàg.

12

Pàg.

1113

1. Pa amb tomàquet, acompanyat de formatge, pernil o

tonyina en oli d’oliva o al natural.

Si a l’entrepà hi posem també rodanxes de tomàquet, ens

aportarà vitamines i minerals (necessaris per al bon funciona-

ment del cos, sobretot si feu esport).

2. Una peça de fruita i un iogurt amb una mica de fruita

seca (nous, ametlles o avellanes).

Podeu provar de fer els vostres propis iogurts de fruita natural

i posar-hi unes quantes nous. Ja veureu quines combinacions més gustoses.

3. Pa amb xocolata.

El percentatge de cacau en la xocolata en determinarà les propie-

tats. Aquest berenar, tan típic dels vostres pares quan eren petits,

el podeu fer un parell de vegades a la setmana.

Una definició o

informació sobre el tema

del qual es vol parlar

o que es vol debatre.

Uns arguments a favor,

uns arguments en contra

o dels dos tipus alhora.

Una opinió sobre

el tema o explicació

sobre el perquè

del parer exposat.

QUAN ES FA UNA ARGUMENTACIÓ

SOVINT S’EXPOSA EL SEGÜENT:

13UNITAT 1

EXPRESSIÓ ORAL I ESCRITA.

12 UNITAT 1

Com veieu, tenim moltes opcions que ens permetran deixar de banda per a dies molt

puntuals els pastissos i brioixos de tipus industrial, les llaminadures, les patates xips, els

cacauets fregits, les pipes salades… Aquests productes ens omplen, ens aporten massa

greix i no ens alimenten.

➧L’argumentació

Argumentar consisteix a donar explicacions raonades, que ofereixin un punt de vista i aju-

din a defensar una opinió.

VOCABULARI

Intens dia: Un dia ple d’activitats.

Mos: Porció de menjar que es

mastega d’un cop.

Després d’un intens dia a l’escola, i abans d’iniciar les activitats de la tarda, arriba el

moment perfecte per recarregar les piles amb una petita aportació d’energia. I que no

per ser petita és menys important.

Si feu aquest mos de mitja tarda correctament, obtindreu tantes coses bones! Estareu

menys cansats i us ajudarà a sopar millor i sense tanta gana: així, anireu a dormir més

tranquils i sense la panxa plena.

A més, podeu fer berenars ben diferents i per a tots els gustos. Aquí en teniu tres que

segur que us agradaran!

El berenar Vicenç SelléS

Pàg.

12

Pàg.

1113

1. Pa amb tomàquet, acompanyat de formatge, pernil o

tonyina en oli d’oliva o al natural.

Si a l’entrepà hi posem també rodanxes de tomàquet, ens

aportarà vitamines i minerals (necessaris per al bon funciona-

ment del cos, sobretot si feu esport).

2. Una peça de fruita i un iogurt amb una mica de fruita

seca (nous, ametlles o avellanes).

Podeu provar de fer els vostres propis iogurts de fruita natural

i posar-hi unes quantes nous. Ja veureu quines combinacions més gustoses.

3. Pa amb xocolata.

El percentatge de cacau en la xocolata en determinarà les propie-

tats. Aquest berenar, tan típic dels vostres pares quan eren petits,

el podeu fer un parell de vegades a la setmana.

Una definició o

informació sobre el tema

del qual es vol parlar

o que es vol debatre.

Uns arguments a favor,

uns arguments en contra

o dels dos tipus alhora.

Una opinió sobre

el tema o explicació

sobre el perquè

del parer exposat.

QUAN ES FA UNA ARGUMENTACIÓ

SOVINT S’EXPOSA EL SEGÜENT:

Expressió oral. Propostes per ensenyar a l’alumne a ex-pressar-se oralment en diferents situacions.Expressió escrita. Textos de diverses tipologies textuals, amb l’anàlisi de l’estructura de cada un, que permet com-prendre com s’ha d’escriure cada tipus de text.

Vocabulari. Facilita la comprensió de paraules que poden presentar al-guna dificultat. Quadre conceptual sobre el tipus

de text que es treballa.

Conceptes importants que cal recordar.

Dictats que presenten les dificultats específiques plantejades en la unitat.

29

17UNITAT 1

LÈXIC.

16 UNITAT 1

➧ El diccionari. Les paraules guia, les entrades

i les accepcions

Si volem trobar en el diccionari la paraula cap, què haurem de fer?

1r: Obrir el diccionari i buscar la lletra c.

2n: Fixar-nos en les paraules guia, que estan situades a la part de dalt

de les pàgines, per situar-nos en la pàgina on hi ha la paraula.

3r: Buscar en la pàgina concreta la paraula cap. La paraula cap és una

entrada del diccionari que es troba amb facilitat, però no sempre

que busquem una paraula en el diccionari la trobarem escrita exac-

tament igual. Per exemple, els noms sempre els trobarem en singu-

lar (cap i no caps), i els verbs, en infinitiu (per saber el significat de

tenia, haurem de buscar tenir).

4t: En les entrades del diccionari, hi podem trobar diferents significats de

la paraula. Els trobem darrere d’un nombre i s’anomenen accepcions. Per exemple,

l’entrada cap té moltes accepcions. Fixa-t’hi:

LÈXIC.

arbre. 2. f Tros de feixa que es prepara per

sembrar-hi llegums, etc., bancal.

capçal 1. m Part del llit on es posa el coixí.

2. m Coixí del llit. 3. m Objecte que fa de

coixí. 4. m Dispositiu que serveix per enre-

gistrar, llegir o esborrar dades en un suport

magnètic.

FAM. Cap*, capçalera, encapçalar.

capçalera 1. f Barana o post que es posa al

cap del llit. 2. f Nota preliminar amb què

s’encapçala un escrit. 3. f Adornament que

es posa al cap d’una plana.

capçana 1. f Rodella de drap, etc. que es

posa al cap per portar un pes. 2. p. anal. Ro-

della que serveix per posar-hi les olles, etc.

quan se les treu del foc.

capçar v. tr. Fer o reforçar el cap o extrem

d’alguna cosa.

capcinada 1. f Signe o moviment de cap.

2. f Becaina.

capcinès, -esa 1. adj. Relacionat amb la co-

marca del Capcir. 2. m Dialecte català de

transició cap a l’occità.

capciós, -osa adj. Que conté raons enga-

nyoses, que sols té aparença de veritat. És

una notícia c.

SIN. Enganyós, -osa.

capdamunt, al 1. loc. adv. Al cim, a l’extrem

més alt. 2. loc. adv. Al rang més elevat. 3. loc.

adv. estar fins al c. Estar molt cansat, fas-

tiguejat.

SIN. 1. A dalt de tot.

capdavall, al 1. loc. adv. A l’extrem més baix,

al fons d’una cosa. Al c. del carrer. 2. loc. adv.

A la fi; en la situació més extrema. 3. loc.

adv. A la fi, al cap i a la fi.

SIN. 1. A baix de tot, al peu. 2. Al límit.

capdavanter, -a 1. adj. i m i f Que va al da-

vant d’un grup, etc. 2. m i f El qui es llança

a una empresa nova o arriscada, obrint

camí als altres.

FAM. Capdavant.

SIN. 1. Avantguardista. 2. Pioner, -a.

capejar 1. v. tr. Resistir un temporal. 2. v. intr.

Fer moviments amb el cap.

SIN. 1. Esquivar, eludir.

capel 1. m Capell emprat pels eclesiàstics.

2. m Dignitat de cardenal.

capell 1. m Peça de vestir per cobrir el cap;

barret. 2. p. anal. Cosa que cobreix a ma-

nera d’un capell.

capella 1. f Lloc destinat al culte i que no té

els drets d’una església parroquial. 2. f Es-

glesiola annexa a una església més gran. 3.

f Conjunt de músics al servei d’una capella.

4. f estar en c. Esperar amb ànsia el resul-

tat d’un afer.

SIN. 1. Oratori.

capellà 1. m Titular d’una capellania. 2. m

Qualsevol eclesiàstic. 3. m Esquitx de sa-

liva.FAM. Capella, capellanesc, -a.

SIN. 1. Mossèn, prevere, rector.

capellania f Càrrec d’exercir els serveis de

culte en una capella.

capelleta 1. f Simulacre de capella. 2. f Reu-

nió de persones que defensen exclusiva-

ment allò que forma part del seu cercle.

SIN. 2. Camarilla.

capficar 1. v. pr. Preocupar-se greument per

alguna cosa. 2. v. tr. Fer entrar de cap una

cosa dins una altra.

SIN. 1. Emmigranyar-se, encaboriar-se, en-

caparrar-se.

capfluix, -a adj. Persona eixelebrada i frí-

vola.

capgirar 1. v. tr. Girar de manera que la part

de dalt vagi a baix. 2. v. tr. Pertorbar l’ordre

de les coses. 3. v. tr. Entendre, dir o fer les

coses a l’inrevés. Va c. les seves paraules. 4. v.

tr. Canviar el curs d’alguna cosa.

SIN. 1. Invertir.

capgirell m Girada que fa un cos caient.

capgròs 1. m Larva aquàtica dels amfibis

anurs, com la granota. 2. adj Curt d’enteni-

ment.SIN. 1. Cullereta.

capicua m Nombre que consta de les matei-

xes xifres llegides de dreta a esquerra que

d’esquerra a dreta.

capil·lar 1. adj. Relacionat amb els cabells.

2. adj. Relacionat amb la capil·laritat. 3. m

Vas sanguini situat entre el territori arterial

i el venós.

capil·laritat f Fenomen pel qual, en posar-

se un líquid en contacte amb un sòlid, la

superfície d’aquell puja o baixa.

capir v. tr. Entendre, explicar-se alguna cosa,

algun fet.

SIN. Comprendre, copsar.

capità, -ana 1. m i f Cap, el qui té comanda-

ment. 2. m i f Oficial graduat que exerceix o

pot exercir el comandament suprem d’un

vaixell. 3. m i f Oficial de l’exèrcit de terra.

4. m i f Cap d’un equip esportiu.

119a

b

c

d

e

f

g

h

i

j

k

l

m

n

o

p

q

r

s

t

u

v

w

x

y

z

capità

canya 1. f Planta perenne, de tiges robustes,

de 2 a 5 m d’alçada. 2. f c. de sucre. Planta

conreada per a l’obtenció de sucre. 3. f

Nom de certs objectes de forma tubular o

cilíndrica. 4. f Barra per fer girar el timó.

FAM. Acanyar-se*, cana*, canadella, ca-

nell, -a, cannàcies, canó, canyada, ca-

nyella, canyís, canyó, escanyar, escanyo-

lit, -ida*.

canyada 1. f Vall estreta plantada de canyes.

2. f Acte de tirar la canya a l’aigua per pes-

car.

canyella 1. f Escorça aromàtica emprada en

confiteria, en guisats, com a aromatitzant i

en perfumeria. 2. f Part anterior de la cama

sobre mateix de l’aresta anterior de la tí-

bia.SIN. 2. Canella.

canyís 1. m Teixit, reixat, fet de canyes, etc.

2. m Planta herbàcia de tija erecta.

FAM. Canya*, encanyissat*.

canyó m Faringe.

caoba f Arbre gran, de fusta dura molt apre-

ciada en ebenisteria.

caolí m Argila blanca molt pura.

caos 1. m Estat de confusió que hauria pre-

cedit l’organització del món. 2. m Confusió

i desordre complet.

FAM. Caòtic, -a.

cap 1. m Part superior del cos de la persona

i de molts animals. 2. m La part més alta

d’una cosa. El c. del dit. 3. m Extremitat en

general. Cap de taula, cap de núvol. 4. m El qui

mana; capitost. 5. adj. Algun. Tens cap llapis?

6. m Punta de terra que entra mar endins.

cap de Creus. 7. m abaixar (o acotar) el cap.

Cedir al desig d’un altre. 8. m alçar (o ai-

xecar) el cap. Sortir de la pobresa, reco-

brar l’ànim. 9. m anar amb el cap alt. Anar

amb dignitat. 10. m anar cap baix. Estar

trist, capficat. 11. m anar cap per avall.

Anar una cosa malament. 12. m cap de

turc. Persona a qui es fa acusacions de les

quals no és responsable. 13. m demanar

el cap. Demanar la mort d’algú. 14. m fer

un cap nou. Pegar algú. 15. m fer un cop

de cap. Decidir-se, prendre una resolució.

16. m no tenir ni cap ni peus o ni cap ni

centener. Ser una cosa un disbarat. 17. m

treure el cap. Començar, algú o alguna

cosa, a sortir. 18. m Talent, judici, seny.

19. m ballar pel cap. Recordar vagament.

20. m no cabre al cap. No poder compren-

dre una cosa. 21. m passar pel cap. Acu-

dir-se a algú alguna cosa. 22. m treure del

cap. Fer desistir algú d’alguna cosa. 23. m

Individu considerat com a part d’una col·lec-

tivitat. 24. m Fil primer que, cargolat o tre-

nat, forma el fil d’un cabdell, etc. 25. loc.

prep. de cap a cap. D’un extrem a l’altre, to-

talment. 26. loc. adv. cap per amunt. En po-

sició normal, no invertida. 27. prep. En direc-

ció a, devers. Anem cap a casa. 28. prep. A la

banda de, no lluny de. Això és cap a Reus. 29.

prep. Aproximadament. Va venir cap a les deu.

FAM. Acabar*, bicèfal, -a, cabal*, cabdal,

cabdell, cabdill*, cabeça, cable*, ca-

bota, cabotejar*, cabussar*, cabut, -uda,

caparrada, caparrudesa, caparrut, -uda,

capatàs, capçada, capçal, capçana,

capçar, capcinada, capejar, capità*, ca-

pital*, capitell, capítol, capitost, capo-

ral, encaparrar, escapsar*, recapitular*.

SIN. 1. Crani, testa. 18. Intel·ligència, magí.

28. Devers.

capa 1. f Peça de roba, ampla, sense màni-

gues, que es porta a les espatlles. 2. f Drap,

fulla, etc., amb què s’envolten i es cobrei-

xen certes coses. 3. f Cadascuna de diver-

ses zones superposades. Un pastís amb c. de

crema i nata. 4. f Pretext que serveix per dis-

simular alguna cosa.

FAM. Capot, -a.

SIN. 1. Mantell.

capaç 1. adj. Que pot contenir. Vehicle c. per a

5 places. 2. adj. Que té aptitud per fer alguna

cosa. 3. adj. Que té capacitat legal. És c. per

firmar el document. 4. adj. Que té talent, qua-

litats. 5. adj. ser c. Ser possible que s’esde-

vingui.FAM. Capacitar, capacitat.

SIN. 4. Apte, -a. || ANT. 4. Inepte, -a.

capacitat 1. f Propietat de poder contenir

fins a un límit determinat. Té una capacitat de

5Mb. 2. f Suficiència per fer alguna cosa. Té

c. per treure un 10. 3. f Nom de certes magni-

tuds elèctriques o tèrmiques.

SIN. 1. Cabuda. 2. Aptitud, competència.

capar v. tr. Castrar.

caparrada 1. f Cop de cap. 2. f Sortida ines-

perada, acció de poc judici.

SIN. 2. Rampell.

caparrudesa f Qualitat de caparrut.

caparrut, -uda adj. Tossut, obstinat.

SIN. Ceballut, -uda.

capatàs m El cap d’una colla de treballa-

dors.

capbussar v. tr. i pron. Cabussar.

capçada 1. f Conjunt de les branques d’un

118

a

b

c

d

e

f

g

h

i

j

k

l

m

n

o

p

q

r

s

t

u

v

w

x

y

z

canya

arbre. 2. f Tros de feixa que es prepara per

sembrar-hi llegums, etc., bancal.

capçal 1. m Part del llit on es posa el coixí.

2. m Coixí del llit. 3. m Objecte que fa de

coixí. 4. m Dispositiu que serveix per enre-

gistrar, llegir o esborrar dades en un suport

magnètic.

FAM. Cap*, capçalera, encapçalar.

capçalera 1. f Barana o post que es posa al

cap del llit. 2. f Nota preliminar amb què

s’encapçala un escrit. 3. f Adornament que

es posa al cap d’una plana.

capçana 1. f Rodella de drap, etc. que es

posa al cap per portar un pes. 2. p. anal. Ro-

della que serveix per posar-hi les olles, etc.

quan se les treu del foc.

capçar v. tr. Fer o reforçar el cap o extrem

d’alguna cosa.

capcinada 1. f Signe o moviment de cap.

2. f Becaina.

capcinès, -esa 1. adj. Relacionat amb la co-

marca del Capcir. 2. m Dialecte català de

transició cap a l’occità.

capciós, -osa adj. Que conté raons enga-

nyoses, que sols té aparença de veritat. És

una notícia c.

SIN. Enganyós, -osa.

capdamunt, al 1. loc. adv. Al cim, a l’extrem

més alt. 2. loc. adv. Al rang més elevat. 3. loc.

adv. estar fins al c. Estar molt cansat, fas-

tiguejat.

SIN. 1. A dalt de tot.

capdavall, al 1. loc. adv. A l’extrem més baix,

al fons d’una cosa. Al c. del carrer. 2. loc. adv.

A la fi; en la situació més extrema. 3. loc.

adv. A la fi, al cap i a la fi.

SIN. 1. A baix de tot, al peu. 2. Al límit.

capdavanter, -a 1. adj. i m i f Que va al da-

vant d’un grup, etc. 2. m i f El qui es llança

a una empresa nova o arriscada, obrint

camí als altres.

FAM. Capdavant.

SIN. 1. Avantguardista. 2. Pioner, -a.

capejar 1. v. tr. Resistir un temporal. 2. v. intr.

Fer moviments amb el cap.

SIN. 1. Esquivar, eludir.

capel 1. m Capell emprat pels eclesiàstics.

2. m Dignitat de cardenal.

capell 1. m Peça de vestir per cobrir el cap;

barret. 2. p. anal. Cosa que cobreix a ma-

nera d’un capell.

capella 1. f Lloc destinat al culte i que no té

els drets d’una església parroquial. 2. f Es-

glesiola annexa a una església més gran. 3.

f Conjunt de músics al servei d’una capella.

4. f estar en c. Esperar amb ànsia el resul-

tat d’un afer.

SIN. 1. Oratori.

capellà 1. m Titular d’una capellania. 2. m

Qualsevol eclesiàstic. 3. m Esquitx de sa-

liva.FAM. Capella, capellanesc, -a.

SIN. 1. Mossèn, prevere, rector.

capellania f Càrrec d’exercir els serveis de

culte en una capella.

capelleta 1. f Simulacre de capella. 2. f Reu-

nió de persones que defensen exclusiva-

ment allò que forma part del seu cercle.

SIN. 2. Camarilla.

capficar 1. v. pr. Preocupar-se greument per

alguna cosa. 2. v. tr. Fer entrar de cap una

cosa dins una altra.

SIN. 1. Emmigranyar-se, encaboriar-se, en-

caparrar-se.

capfluix, -a adj. Persona eixelebrada i frí-

vola.

capgirar 1. v. tr. Girar de manera que la part

de dalt vagi a baix. 2. v. tr. Pertorbar l’ordre

de les coses. 3. v. tr. Entendre, dir o fer les

coses a l’inrevés. Va c. les seves paraules. 4. v.

tr. Canviar el curs d’alguna cosa.

SIN. 1. Invertir.

capgirell m Girada que fa un cos caient.

capgròs 1. m Larva aquàtica dels amfibis

anurs, com la granota. 2. adj Curt d’enteni-

ment.SIN. 1. Cullereta.

capicua m Nombre que consta de les matei-

xes xifres llegides de dreta a esquerra que

d’esquerra a dreta.

capil·lar 1. adj. Relacionat amb els cabells.

2. adj. Relacionat amb la capil·laritat. 3. m

Vas sanguini situat entre el territori arterial

i el venós.

capil·laritat f Fenomen pel qual, en posar-

se un líquid en contacte amb un sòlid, la

superfície d’aquell puja o baixa.

capir v. tr. Entendre, explicar-se alguna cosa,

algun fet.

SIN. Comprendre, copsar.

capità, -ana 1. m i f Cap, el qui té comanda-

ment. 2. m i f Oficial graduat que exerceix o

pot exercir el comandament suprem d’un

vaixell. 3. m i f Oficial de l’exèrcit de terra.

4. m i f Cap d’un equip esportiu.

119a

b

c

d

e

f

g

h

i

j

k

l

m

n

o

p

q

r

s

t

u

v

w

x

y

z

capità

canya 1. f Planta perenne, de tiges robustes,

de 2 a 5 m d’alçada. 2. f c. de sucre. Planta

conreada per a l’obtenció de sucre. 3. f

Nom de certs objectes de forma tubular o

cilíndrica. 4. f Barra per fer girar el timó.

FAM. Acanyar-se*, cana*, canadella, ca-

nell, -a, cannàcies, canó, canyada, ca-

nyella, canyís, canyó, escanyar, escanyo-

lit, -ida*.

canyada 1. f Vall estreta plantada de canyes.

2. f Acte de tirar la canya a l’aigua per pes-

car.

canyella 1. f Escorça aromàtica emprada en

confiteria, en guisats, com a aromatitzant i

en perfumeria. 2. f Part anterior de la cama

sobre mateix de l’aresta anterior de la tí-

bia.SIN. 2. Canella.

canyís 1. m Teixit, reixat, fet de canyes, etc.

2. m Planta herbàcia de tija erecta.

FAM. Canya*, encanyissat*.

canyó m Faringe.

caoba f Arbre gran, de fusta dura molt apre-

ciada en ebenisteria.

caolí m Argila blanca molt pura.

caos 1. m Estat de confusió que hauria pre-

cedit l’organització del món. 2. m Confusió

i desordre complet.

FAM. Caòtic, -a.

cap 1. m Part superior del cos de la persona

i de molts animals. 2. m La part més alta

d’una cosa. El c. del dit. 3. m Extremitat en

general. Cap de taula, cap de núvol. 4. m El qui

mana; capitost. 5. adj. Algun. Tens cap llapis?

6. m Punta de terra que entra mar endins.

cap de Creus. 7. m abaixar (o acotar) el cap.

Cedir al desig d’un altre. 8. m alçar (o ai-

xecar) el cap. Sortir de la pobresa, reco-

brar l’ànim. 9. m anar amb el cap alt. Anar

amb dignitat. 10. m anar cap baix. Estar

trist, capficat. 11. m anar cap per avall.

Anar una cosa malament. 12. m cap de

turc. Persona a qui es fa acusacions de les

quals no és responsable. 13. m demanar

el cap. Demanar la mort d’algú. 14. m fer

un cap nou. Pegar algú. 15. m fer un cop

de cap. Decidir-se, prendre una resolució.

16. m no tenir ni cap ni peus o ni cap ni

centener. Ser una cosa un disbarat. 17. m

treure el cap. Començar, algú o alguna

cosa, a sortir. 18. m Talent, judici, seny.

19. m ballar pel cap. Recordar vagament.

20. m no cabre al cap. No poder compren-

dre una cosa. 21. m passar pel cap. Acu-

dir-se a algú alguna cosa. 22. m treure del

cap. Fer desistir algú d’alguna cosa. 23. m

Individu considerat com a part d’una col·lec-

tivitat. 24. m Fil primer que, cargolat o tre-

nat, forma el fil d’un cabdell, etc. 25. loc.

prep. de cap a cap. D’un extrem a l’altre, to-

talment. 26. loc. adv. cap per amunt. En po-

sició normal, no invertida. 27. prep. En direc-

ció a, devers. Anem cap a casa. 28. prep. A la

banda de, no lluny de. Això és cap a Reus. 29.

prep. Aproximadament. Va venir cap a les deu.

FAM. Acabar*, bicèfal, -a, cabal*, cabdal,

cabdell, cabdill*, cabeça, cable*, ca-

bota, cabotejar*, cabussar*, cabut, -uda,

caparrada, caparrudesa, caparrut, -uda,

capatàs, capçada, capçal, capçana,

capçar, capcinada, capejar, capità*, ca-

pital*, capitell, capítol, capitost, capo-

ral, encaparrar, escapsar*, recapitular*.

SIN. 1. Crani, testa. 18. Intel·ligència, magí.

28. Devers.

capa 1. f Peça de roba, ampla, sense màni-

gues, que es porta a les espatlles. 2. f Drap,

fulla, etc., amb què s’envolten i es cobrei-

xen certes coses. 3. f Cadascuna de diver-

ses zones superposades. Un pastís amb c. de

crema i nata. 4. f Pretext que serveix per dis-

simular alguna cosa.

FAM. Capot, -a.

SIN. 1. Mantell.

capaç 1. adj. Que pot contenir. Vehicle c. per a

5 places. 2. adj. Que té aptitud per fer alguna

cosa. 3. adj. Que té capacitat legal. És c. per

firmar el document. 4. adj. Que té talent, qua-

litats. 5. adj. ser c. Ser possible que s’esde-

vingui.FAM. Capacitar, capacitat.

SIN. 4. Apte, -a. || ANT. 4. Inepte, -a.

capacitat 1. f Propietat de poder contenir

fins a un límit determinat. Té una capacitat de

5Mb. 2. f Suficiència per fer alguna cosa. Té

c. per treure un 10. 3. f Nom de certes magni-

tuds elèctriques o tèrmiques.

SIN. 1. Cabuda. 2. Aptitud, competència.

capar v. tr. Castrar.

caparrada 1. f Cop de cap. 2. f Sortida ines-

perada, acció de poc judici.

SIN. 2. Rampell.

caparrudesa f Qualitat de caparrut.

caparrut, -uda adj. Tossut, obstinat.

SIN. Ceballut, -uda.

capatàs m El cap d’una colla de treballa-

dors.

capbussar v. tr. i pron. Cabussar.

capçada 1. f Conjunt de les branques d’un

118

a

b

c

d

e

f

g

h

i

j

k

l

m

n

o

p

q

r

s

t

u

v

w

x

y

z

canya

arbre. 2. f Tros de feixa que es prepara per

sembrar-hi llegums, etc., bancal.

capçal 1. m Part del llit on es posa el coixí.

2. m Coixí del llit. 3. m Objecte que fa de

coixí. 4. m Dispositiu que serveix per enre-

gistrar, llegir o esborrar dades en un suport

magnètic.

FAM. Cap*, capçalera, encapçalar.

capçalera 1. f Barana o post que es posa al

cap del llit. 2. f Nota preliminar amb què

s’encapçala un escrit. 3. f Adornament que

es posa al cap d’una plana.

capçana 1. f Rodella de drap, etc. que es

posa al cap per portar un pes. 2. p. anal. Ro-

della que serveix per posar-hi les olles, etc.

quan se les treu del foc.

capçar v. tr. Fer o reforçar el cap o extrem

d’alguna cosa.

capcinada 1. f Signe o moviment de cap.

2. f Becaina.

capcinès, -esa 1. adj. Relacionat amb la co-

marca del Capcir. 2. m Dialecte català de

transició cap a l’occità.

capciós, -osa adj. Que conté raons enga-

nyoses, que sols té aparença de veritat. És

una notícia c.

SIN. Enganyós, -osa.

capdamunt, al 1. loc. adv. Al cim, a l’extrem

més alt. 2. loc. adv. Al rang més elevat. 3. loc.

adv. estar fins al c. Estar molt cansat, fas-

tiguejat.

SIN. 1. A dalt de tot.

capdavall, al 1. loc. adv. A l’extrem més baix,

al fons d’una cosa. Al c. del carrer. 2. loc. adv.

A la fi; en la situació més extrema. 3. loc.

adv. A la fi, al cap i a la fi.

SIN. 1. A baix de tot, al peu. 2. Al límit.

capdavanter, -a 1. adj. i m i f Que va al da-

vant d’un grup, etc. 2. m i f El qui es llança

a una empresa nova o arriscada, obrint

camí als altres.

FAM. Capdavant.

SIN. 1. Avantguardista. 2. Pioner, -a.

capejar 1. v. tr. Resistir un temporal. 2. v. intr.

Fer moviments amb el cap.

SIN. 1. Esquivar, eludir.

capel 1. m Capell emprat pels eclesiàstics.

2. m Dignitat de cardenal.

capell 1. m Peça de vestir per cobrir el cap;

barret. 2. p. anal. Cosa que cobreix a ma-

nera d’un capell.

capella 1. f Lloc destinat al culte i que no té

els drets d’una església parroquial. 2. f Es-

glesiola annexa a una església més gran. 3.

f Conjunt de músics al servei d’una capella.

4. f estar en c. Esperar amb ànsia el resul-

tat d’un afer.

SIN. 1. Oratori.

capellà 1. m Titular d’una capellania. 2. m

Qualsevol eclesiàstic. 3. m Esquitx de sa-

liva.FAM. Capella, capellanesc, -a.

SIN. 1. Mossèn, prevere, rector.

capellania f Càrrec d’exercir els serveis de

culte en una capella.

capelleta 1. f Simulacre de capella. 2. f Reu-

nió de persones que defensen exclusiva-

ment allò que forma part del seu cercle.

SIN. 2. Camarilla.

capficar 1. v. pr. Preocupar-se greument per

alguna cosa. 2. v. tr. Fer entrar de cap una

cosa dins una altra.

SIN. 1. Emmigranyar-se, encaboriar-se, en-

caparrar-se.

capfluix, -a adj. Persona eixelebrada i frí-

vola.

capgirar 1. v. tr. Girar de manera que la part

de dalt vagi a baix. 2. v. tr. Pertorbar l’ordre

de les coses. 3. v. tr. Entendre, dir o fer les

coses a l’inrevés. Va c. les seves paraules. 4. v.

tr. Canviar el curs d’alguna cosa.

SIN. 1. Invertir.

capgirell m Girada que fa un cos caient.

capgròs 1. m Larva aquàtica dels amfibis

anurs, com la granota. 2. adj Curt d’enteni-

ment.SIN. 1. Cullereta.

capicua m Nombre que consta de les matei-

xes xifres llegides de dreta a esquerra que

d’esquerra a dreta.

capil·lar 1. adj. Relacionat amb els cabells.

2. adj. Relacionat amb la capil·laritat. 3. m

Vas sanguini situat entre el territori arterial

i el venós.

capil·laritat f Fenomen pel qual, en posar-

se un líquid en contacte amb un sòlid, la

superfície d’aquell puja o baixa.

capir v. tr. Entendre, explicar-se alguna cosa,

algun fet.

SIN. Comprendre, copsar.

capità, -ana 1. m i f Cap, el qui té comanda-

ment. 2. m i f Oficial graduat que exerceix o

pot exercir el comandament suprem d’un

vaixell. 3. m i f Oficial de l’exèrcit de terra.

4. m i f Cap d’un equip esportiu.

119a

b

c

d

e

f

g

h

i

j

k

l

m

n

o

p

q

r

s

t

u

v

w

x

y

z

capità

canya 1. f Planta perenne, de tiges robustes,

de 2 a 5 m d’alçada. 2. f c. de sucre. Planta

conreada per a l’obtenció de sucre. 3. f

Nom de certs objectes de forma tubular o

cilíndrica. 4. f Barra per fer girar el timó.

FAM. Acanyar-se*, cana*, canadella, ca-

nell, -a, cannàcies, canó, canyada, ca-

nyella, canyís, canyó, escanyar, escanyo-

lit, -ida*.

canyada 1. f Vall estreta plantada de canyes.

2. f Acte de tirar la canya a l’aigua per pes-

car.

canyella 1. f Escorça aromàtica emprada en

confiteria, en guisats, com a aromatitzant i

en perfumeria. 2. f Part anterior de la cama

sobre mateix de l’aresta anterior de la tí-

bia.SIN. 2. Canella.

canyís 1. m Teixit, reixat, fet de canyes, etc.

2. m Planta herbàcia de tija erecta.

FAM. Canya*, encanyissat*.

canyó m Faringe.

caoba f Arbre gran, de fusta dura molt apre-

ciada en ebenisteria.

caolí m Argila blanca molt pura.

caos 1. m Estat de confusió que hauria pre-

cedit l’organització del món. 2. m Confusió

i desordre complet.

FAM. Caòtic, -a.

cap 1. m Part superior del cos de la persona

i de molts animals. 2. m La part més alta

d’una cosa. El c. del dit. 3. m Extremitat en

general. Cap de taula, cap de núvol. 4. m El qui

mana; capitost. 5. adj. Algun. Tens cap llapis?

6. m Punta de terra que entra mar endins.

cap de Creus. 7. m abaixar (o acotar) el cap.

Cedir al desig d’un altre. 8. m alçar (o ai-

xecar) el cap. Sortir de la pobresa, reco-

brar l’ànim. 9. m anar amb el cap alt. Anar

amb dignitat. 10. m anar cap baix. Estar

trist, capficat. 11. m anar cap per avall.

Anar una cosa malament. 12. m cap de

turc. Persona a qui es fa acusacions de les

quals no és responsable. 13. m demanar

el cap. Demanar la mort d’algú. 14. m fer

un cap nou. Pegar algú. 15. m fer un cop

de cap. Decidir-se, prendre una resolució.

16. m no tenir ni cap ni peus o ni cap ni

centener. Ser una cosa un disbarat. 17. m

treure el cap. Començar, algú o alguna

cosa, a sortir. 18. m Talent, judici, seny.

19. m ballar pel cap. Recordar vagament.

20. m no cabre al cap. No poder compren-

dre una cosa. 21. m passar pel cap. Acu-

dir-se a algú alguna cosa. 22. m treure del

cap. Fer desistir algú d’alguna cosa. 23. m

Individu considerat com a part d’una col·lec-

tivitat. 24. m Fil primer que, cargolat o tre-

nat, forma el fil d’un cabdell, etc. 25. loc.

prep. de cap a cap. D’un extrem a l’altre, to-

talment. 26. loc. adv. cap per amunt. En po-

sició normal, no invertida. 27. prep. En direc-

ció a, devers. Anem cap a casa. 28. prep. A la

banda de, no lluny de. Això és cap a Reus. 29.

prep. Aproximadament. Va venir cap a les deu.

FAM. Acabar*, bicèfal, -a, cabal*, cabdal,

cabdell, cabdill*, cabeça, cable*, ca-

bota, cabotejar*, cabussar*, cabut, -uda,

caparrada, caparrudesa, caparrut, -uda,

capatàs, capçada, capçal, capçana,

capçar, capcinada, capejar, capità*, ca-

pital*, capitell, capítol, capitost, capo-

ral, encaparrar, escapsar*, recapitular*.

SIN. 1. Crani, testa. 18. Intel·ligència, magí.

28. Devers.

capa 1. f Peça de roba, ampla, sense màni-

gues, que es porta a les espatlles. 2. f Drap,

fulla, etc., amb què s’envolten i es cobrei-

xen certes coses. 3. f Cadascuna de diver-

ses zones superposades. Un pastís amb c. de

crema i nata. 4. f Pretext que serveix per dis-

simular alguna cosa.

FAM. Capot, -a.

SIN. 1. Mantell.

capaç 1. adj. Que pot contenir. Vehicle c. per a

5 places. 2. adj. Que té aptitud per fer alguna

cosa. 3. adj. Que té capacitat legal. És c. per

firmar el document. 4. adj. Que té talent, qua-

litats. 5. adj. ser c. Ser possible que s’esde-

vingui.FAM. Capacitar, capacitat.

SIN. 4. Apte, -a. || ANT. 4. Inepte, -a.

capacitat 1. f Propietat de poder contenir

fins a un límit determinat. Té una capacitat de

5Mb. 2. f Suficiència per fer alguna cosa. Té

c. per treure un 10. 3. f Nom de certes magni-

tuds elèctriques o tèrmiques.

SIN. 1. Cabuda. 2. Aptitud, competència.

capar v. tr. Castrar.

caparrada 1. f Cop de cap. 2. f Sortida ines-

perada, acció de poc judici.

SIN. 2. Rampell.

caparrudesa f Qualitat de caparrut.

caparrut, -uda adj. Tossut, obstinat.

SIN. Ceballut, -uda.

capatàs m El cap d’una colla de treballa-

dors.

capbussar v. tr. i pron. Cabussar.

capçada 1. f Conjunt de les branques d’un

118

a

b

c

d

e

f

g

h

i

j

k

l

m

n

o

p

q

r

s

t

u

v

w

x

y

z

canya

➧Les definicions. El significat de les paraules

Les accepcions del diccionari són definicions.

Exemples:

Les definicions ens donen la informació que necessitem de cada paraula. Ens expliquen

el significat de les paraules.

Llegeix aquest fragment de la lectura «Cap de fusta, toc, toc!»:

– Què penses que deuen voler dir les paraules destacades?

Si busquem en el diccionari la paraula testa, trobem:

Així veiem que cap i testa són dues paraules que volen dir el mateix:

tenen el mateix significat.

I si busquem tauló, trobem:

Cap de fusta i testa de tauló tenen un significat molt

semblant.

FAM. Collada, collar, degollar*.

SIN. 5. A collibè, a la sarrona.

coll2 m Depressió pronunciada entre mun-

tanyes que hi permet el pas.

FAM. Collada.

colla 1. f Conjunt de persones. 2. f Conjunt,

col·lecció de coses.

FAM. Collar2.

SIN. 1. Aplec, estol, patoll, partida. 2. Par-

tida.

col·laboracionisme m Actitud de qui, en

un país ocupat per l’enemic, defensa una

política d’entesa amb els invasors.

col·laborar v. intr. Treballar amb algú.

FAM. Col·laboració, labor*.

SIN. Ajudar, contribuir, cooperar.

col·lació 1. f Àpat lleuger. Prendre una c. a mig

matí. 2. f portar a c. Esmentar un tema.

col·lacionar v. tr. Comparar, entre elles,

dues o més reproduccions d’un text.

SIN. Conferir.

collada f Coll d’una certa extensió. La c. de

Toses.

collage m Composició artística feta d’ele-

ments diversos enganxats. Un c. fet amb tela

i paper de diari.

col·lagen m Proteïna animal que és la base

de molts teixits orgànics, com la pell.

col·lapse 1. m Disminució de la tensió arte-

rial i paralització de la circulació sanguínia.

La malalta va patir un c. 2. m Paralització de

les activitats. La vaga va provocar un c. a l’ae-

roport.FAM. Col·lapsar, lapsus*.

SIN. 1. Desmai.

collar1 1. m Tota peça de metall, etc. que en-

volta el coll. 2. m Collaret.

collar2 1. v. tr. Unir dues peces per mitjà de

cargols i altres estris. 2. v. tr. Posar el jou

als animals. Van c. els bous al jou per llaurar el

camp. 3. v. tr. Subjectar, sotmetre. A casa el

tenen molt c. 4. v. tr. Clavar un cargol.

SIN. 2. Junyir. 4. Cargolar.

collaret m Ornament que es posa al voltant

del coll.

col·lateral 1. adj. Situat lateralment. 2. adj.

Dit del parent que no ho és per línia directa.

El germà de la meva cunyada és un parent c.

FAM. Col·lateralitat.

col·lecció 1. f Grup ordenat de coses d’una

classe. 2. p. anal. Colla, conjunt.

FAM. Col·leccionar, col·leccionisme, collir*.

SIN. 1. Recull.

col·lecta f Acció de recollir dons per a un fi

benèfic, etc. Fem una c. per ajudar una ONG.

FAM. Col·lectar, collir*.

SIN. Capta.

col·lectiu, -iva 1. adj. Dit d’una cosa que fan

diferents persones conjuntament. Hem fet

un treball c. sobre el nostre poble. 2. adj. Dit d’un

nom en singular que designa una plurali-

tat. Equip és un nom c.

FAM. Col·lectivisme, col·lectivitat,

col·lectivització, col·lectivitzar, collir*.

SIN. 1. Comú, -una.

col·lectivisme m Doctrina social que pro-

posa que els treballadors posseeixin en

comú els mitjans de producció.

col·lector, -a 1. adj. Que recull. 2. m. Clave-

guera gran que recull les aigües de la xarxa

de sanejament i les aboca a la depura-

dora.

col·lega m i f Persona que té el mateix ofici

que una altra. Tots els professors són c. entre ells.

SIN. Company, -a.

col·legi 1. m Grup de persones amb interes-

sos comuns i un mateix reglament. C. d’ar-

quitectes, de metges. 2. m Edifici del col·legi.

3. m Escola.

FAM. Col·legial, -a, col·legialitat,

col·legiar, col·legiat, -ada, col·legiata,

llegar*.

col·legiar 1. v. tr. Fer entrar algú en un

col·legi. 2. v. pron. Organitzar-se en col·legi

els individus d’una professió.

col·legiata f Església on se celebren els ofi-

cis com a les catedrals.

col·legir 1. v. tr. Fer extractes d’un text. 2. v.

tr. Deduir.

SIN. 1. Resumir, reduir.

col·ligar v. tr. Lligar, relacionar diferents co-

ses.FAM. Col·ligació, lligar*.

collir 1. v. tr. Arrencar de la planta la flor o el

fruit. 2. v. tr. Agafar i aplegar coses.

FAM. Acollir, col·lecció, col·lecta*,

col·lectiu, -iva*, col·lector, -a, collita, es-

collir*, recol·lectar*, recollir*.

col·liri m Medicament líquid per a l’ull.

col·lisió 1. f Xoc de dos cossos que topen.

2. f Enfrontament.

FAM. Col·lidir, lesió*.

SIN. 1. Xoc, abordatge. 2. Abordatge.

collita 1. f Acció d’arreplegar els productes

que dóna la terra. 2. f Temporada d’arre-

plec dels fruits.

145a

b

c

d

e

f

g

h

i

j

k

l

m

n

o

p

q

r

s

t

u

v

w

x

y

z

collita

FAM. Terrissaire, terrisser, -a, terrisse-

ria.

territori m Superfície de terra que ocupa un

estat o una província, o habitat per una na-

ció, una espècie vegetal, etc.

FAM. Territorial, territorialitat.

terror 1. m Por extrema. 2. m Allò que la pro-

voca. És el t. de tots els davanters.

FAM. Aterrir, terrible, terrífic, -a, terrorí-

fic, -a, terrorisme, terrorista, terroritzar.

terrorisme m Utilització del terror amb fina-

litats polítiques i socials.

terròs 1. m Tros petit de terra compacta. 2.

m Tros semblant d’una altra matèria, com

sal, sucre, calç, etc. 3. m Terrer.

FAM. Aterrossar, esterrossar, terrossada,

terrossar, terrossós, -osa.

SIN. 1. Gleva, mota.

terrós, -osa 1. adj. De característiques sem-

blants a les de la terra. Una pols t. 2. adj. De

color de terra.

SIN. 1. Terri, tèrria.

tertúlia f Reunió habitual per conversar o

passar el temps agradablement.

FAM. Tertulià, -ana.

SIN. Penya.

tes, -a adj. Tens.

tesar v. tr. Posar tensa una cosa flexible.

tesi 1. f Idea que es vol demostrar. 2. f t. doc-

toral o t. Treball d’investigació amb què

s’obté el títol universitari de doctor.

FAM. Síntesi, tesina.

tesina f Treball necesari per obtenir el títol

de llicenciat en algunes carreres universi-

tàries.

test1 1. m Vas de terrissa que, ple de terra,

serveix per criar-hi plantes. 2. m pixar fora

de t. Sortir de la qüestió, respondre fora

de propòsit. 3. m els testos s’assemblen a

les olles. Els fills hereten els defectes dels

pares.SIN. 1. Torreta.

test2 1. m Prova per avaluar la conducta i la

capacitat psíquica d’un individu, o d’un

conjunt d’individus. 2. m Prova, reacció o

assaig practicat amb finalitats diagnòsti-

ques o de laboratori.

test3, -a adj. Dret i rígid. T. com un rave.

FAM. Tendir*.

testa f Cap de persona o animal.

FAM. Entestar, testard, -a, testarrudesa,

testarrut, -uda, testera.

testaferro m Persona que actua moguda per

una altra.

testament 1. m Declaració en la qual una

persona decideix la destinació dels seus

béns després de la seva mort. 2. m Antic T.

i Nou T. Parts en què es divideix la Bíblia.

SIN. 1. Deixa, llegat.

testar v. tr. Fer testament.

FAM. Atestar*, contestar*, detestar*, pro-

testar*, testament, testamentari, -ària,

testamentaria, testificar*, testimoni*.

testarrut, -uda adj. Que no canvia d’opinió

o actitud malgrat les pressions.

testera f Part de davant de certes coses.

testicle m Glàndula genital masculina.

FAM. Testar*, testicular.

SIN. Colló, ou, pebrots.

testificar 1. v. tr. Declarar com a testimoni.

2. v. tr. Demostrar a través de documents.

FAM. Testar*, testificació, testifical, testi-

ficatiu, -iva.

testimoni 1. m i f Persona que té coneixe-

ment d’un fet per haver-lo comprovat amb

els sentits, i ho declara. 2. m Cosa per la

qual es dedueix la veritat d’un fet.

FAM. Testar*, testimonial, testimoniança,

testimoniar, testimoniatge, testimonie-

jar.SIN. 2. Prova.

testimoniatge 1. m Declaració d’algú per

certificar una cosa que ha vist o sentit. 2. m

Allò que és prova d’una cosa.

SIN. 1. Atestació. 2. Prova, testimoniança.

teta 1. f Mamella. 2. f Mainadera.

FAM. Tetina.

tètan m Malaltia infecciosa que provoca la

contracció involuntària permanent dels

músculs.

FAM. Antitetànic, -a, tetànic, -a, teta-

nisme, tetanitzar.

tètanus m Tètan.

tetera f Recipient per servir el te.

tetina f Peça semblant a un mugró de dona

que es posa al coll del biberó.

tetr- o tetra- Prefixos, del grec tetra, que sig-

nifiquen ‘quatre’. Tetràedre.

tetràedre m Políedre de quatre cares.

FAM. Tetraèdric, -a.

tetràgon m Polígon de quatre costats i qua-

tre angles.

FAM. Tetragonal.

tetràmer, -a adj. Que té quatre parts.

582

a

b

c

d

e

f

g

h

i

j

k

l

m

n

o

p

q

r

s

t

u

v

w

x

y

z

territori

tarja 1. f Escut medieval rectangular. 2. f

Placa rectangular on hi ha un escrit.

FAM. Targeta, targeter.

tarlatana f Teixit clar i fi de cotó.

taronger 1. m Arbre de flors blanques i olo-

roses, i fruits de polpa sucosa i pela grui-

xuda. 2. m t. mandarí. Mandariner.

tarongina f Flor del taronger.

taronja f Fruit del taronger.

FAM. Ataronjat, -ada, taronger, taronge-

rar, tarongina, taronjada, taronjaire.

tarot 1. m Baralla de 78 cartes diferents em-

prada per endevinar el futur. 2. m Barret

vell o fet malbé.

FAM. Destarotar.

tarquim m Fang que deixen les aigües es-

tancades i que s’empra com a adob.

tarragoní, -ina adj. De Tarragona.

tars m Part de darrere del peu, entre el me-

tatars i la cama, composta de set ossos.

FAM. Metatars, tarsal, tarsià, -ana.

tartamut, -uda adj. Quec.

FAM. Mut, muda, tartamudejar, tartamu-

desa.

tartana f Cotxe de cavalls de dues rodes,

amb tendal de roba i seients laterals.

FAM. Tartanada, tartaner.

tarter m Terreny, a la falda d’una muntanya,

cobert de pedres que s’han desprès del

cim.

tartera f Tarter.

tasca 1. f Treball que un té l’obligació de fer.

2. f Impost medieval català dels senyors

sobre una part de la collita.

FAM. Tascar.

SIN. 1. Afer, comesa, empresa, missió, obli-

gació, ofici.

tascó m Peça de fusta, allargada i afinada

de la punta, emprada per assegurar una

cosa posant-lo en una escletxa o un espai

lliure.FAM. Tasconar, tasconer, -a.

SIN. Cuny, falca, pitja.

tassa 1. f Vas de porcellana, terra o altres

materials, amb nansa, per prendre líquids.

2. f El contingut d’una tassa. Dues t. d’arròs.

FAM. Tassó.

tastaolletes m i f Persona inconstant.

tastar v. tr. Prendre una porció d’un menjar o

una beguda per apreciar-ne el gust.

FAM. Tast, tastaolletes, tastavins.

SIN. Degustar.

tatuar v. tr. Marcar el cos amb dibuixos, nor-

malment permanents, per mitjà de pun-

cions de colorant.

FAM. Tatuatge, tatuador, -a.

tatxa 1. f Clau curt amb cabota grossa i

plana. 2. f Defecte.

FAM. Entatxonar, tatxar, tatxó, tatxonar.

tatxar v. tr. Tallar un trosset de meló o sín-

dria per tastar-los abans de comprar-los.

tatxot m Tatxa grossa emprada per entapis-

sar mobles.

taujà, -ana adj. i m i f Dit de la persona que

té poca agudesa mental i poca malícia.

FAM. Taujaneria.

taula 1. f Moble consistent en una peça ho-

ritzontal, llisa, sostinguda per potes. 2. f t.

rodona. Taula circular que no permet cap

lloc preferent. 3. f t. rodona. Debat en què

els participants exposen les opinions en

condicions d’igualtat. 4. f t. de canvi. An-

tigament, establiment públic de banca i

canvi. 5. f Monument prehistòric menorquí

consistent en una gran pilastra d’una sola

peça i una gran llosa plana al damunt. 6. f

Peça de fusta plana, ampla i de poc gruix.

7. f Pintura feta sobre fusta. 8. f fer t. rasa.

Anul·lar tot el que s’ha fet anteriorment. 9.

f Qualsevol objecte o superfície plana, llisa

i horitzontal. 10. f Índex de les matèries

d’un llibre. 11. f Llista ordenada de resul-

tats o dades d’un treball científic. Les t. de

multiplicar. 12. f pl. Escenari. 13. f pl. Situa-

ció en el joc d’escacs o de dames en què

no pot guanyar cap dels jugadors. 14. f pl.

t. de la llei. Les dues pedres en què, se-

gons la Bíblia, Moisès gravà els deu mana-

ments. 15. f posar (un problema, un tema)

damunt la t. Suscitar una qüestió a consi-

derar, resoldre, etc.

FAM. Entaular*, retaule, taulejar, taulell,

tauler, -a, tauleta, tauló, tavella*.

taulell 1. m Taula estreta i llarga. 2. m Taula

que hi ha a les botigues per mostrar els

productes. 3. m Taula que hi ha als tallers

per treballar-hi.

tauler, -a 1. m Fusta plana normalment amb

cantells. Tauler d’anuncis. Tauler d’escacs. 2. m

t. de control (o t. d’instruments). Quadre

de comandament d’un vehicle.

SIN. 1. Escaquer.

tauló m Peça llarga de fusta emprada esp.

pels paletes per fer bastides.

taumaturg, -a m i f Persona que pot fer mi-

racles.

574

a

b

c

d

e

f

g

h

i

j

k

l

m

n

o

p

q

r

s

t

u

v

w

x

y

z

tarja

fúnebre 1. adj. Relacionat amb un difunt o

els difunts. 2. adj. Molt trist, de mort.

SIN. 2. Tenebrós, lúgubre.

funeral m Cerimònia que es fa per acomia-

dar un difunt.

funerària Societat dedicada a les cerimò-

nies d’enterrament.

funest, -a adj. Que porta mort o desgràcia.

SIN. Ominós, -osa, perniciós, -osa.

funicular m Ferrocarril que puja pendents i

rep la tracció mitjançant un cable.

fur 1. m Llei que recull el dret vigent en una

regió. 2. m Jurisdicció especial (civil, mili-

tar, eclesiàstica) aplicada en funció del ti-

pus de persones sobre les quals recau.

FAM. Aforar, desaforat, -ada, foral.

fura 1. f Mamífer carnívor de cap rodonenc i

cos prim, tradicionalment usat per a la

caça de conills. 2. f Persona que es fica per-

tot.FAM. Furar, furer, furgar*, furó*.

furetejar v. intr. Regirar-ho tot, furonejar.

furgar 1. v. tr. Excavar la terra amb el morro,

com els porcs. 2. v. tr. Remenar una cosa

interiorment. 3. v. tr. Ficar-se en un afer.

FAM. Furgada.

SIN. 1, 2. Regirar.

furgó 1. m Vehicle llarg i cobert per al trans-

port de mercaderies. 2. m Vagó destinat al

transport d’equipatges.

FAM. Furgoneta.

furgoneta f Vehicle amb porta a la part pos-

terior per a la càrrega.

fúria f Violència, impetuositat.

FAM. Enfurir*, furibund, -a, furient, furiós,

-osa, furor*.

furó m Fura.

FAM. Fura*, furonejar, furoner, -a.

furóncol m Gra inflamatori de la pell.

furor 1. m o f Ira violenta. 2. m o f fer f.

Triomfar, estar molt de moda una cosa.

FAM. Enfuriar*, enfurir*.

furt 1. m Robatori sense violència ni intimi-

dació. 2. m La cosa furtada.

FAM. Furtar, furtiu, -iva.

furtiu, -iva 1. adj. Fet d’amagat. 2. adj.

Il·legal.

fus m Barreta de fusta, lleugerament cònica,

que serveix en la filatura per tòrcer el fil i

enrotllar-lo.

FAM. Afuar, afusar, fusada, fusiforme.

fusa f Nota musical que val la meitat d’una

semicorxera.

fusell m Arma de foc portàtil.

FAM. Afusellar*, fuseller, fuselleria.

fusible 1. adj. Que es pot fondre. 2. m Dispo-

sitiu de protecció del circuit elèctric.

SIN. 2. Ploms.

fusió 1. f Acció de fondre. 2. f f. nuclear.

Reunió de dos nuclis atòmics per formar-

ne un de més pesant.

FAM. Fondre*, fusionar.

SIN. 1. Fosa.

fust m Element central i sustentador de la

columna, intermedi entre la base i el capi-

tell.SIN. Tronc.

fusta 1. f Matèria llenyosa de l’arbre. 2. f

Tros, objecte, de fusta.

FAM. Enfustat*, fust, fustam, fuster, -a,

fusterejar, fusteria.

SIN. 1. Llenya.

fuster, -a m i f Persona que treballa la fusta.

fustigar v. tr. Assotar, fuetejar.

FAM. Fustigació.

futbol m Esport practicat entre dos equips

amb la finalitat d’introduir una pilota a la

porteria del contrari.

FAM. Futbolí, futbolista, futbolístic, -a.

fútil 1. adj. Sense importància. 2. adj. Frívol.

FAM. Futilesa, futilitat.

SIN. 1. Insignificant.

fúting m Exercici físic consistent a córrer a

un ritme moderat i regular.

futris, de loc. adv. De mal humor.

futur, -a 1. adj. Que serà. 2. m Temps que ha

de venir. 3. m Temps gramatical que indica

acció venidora.

FAM. Futurisme, futurista, futuritat.

SIN. 1. Esdevenidor, -a, venidor, -a. 2. Ave-

nir, demà, esdevenidor.

futurisme m Moviment artístic d’avant-

guarda que exalta el progrés i rebutja la

tradició.

294

a

b

c

d

e

f

g

h

i

j

k

l

m

n

o

p

q

r

s

t

u

v

w

x

y

z

fúnebre

Pàg.

18

Pàg.

17

arbre. 2. f Tros de feixa que es prepara per

sembrar-hi llegums, etc., bancal.

capçal 1. m Part del llit on es posa el coixí.

2. m Coixí del llit. 3. m Objecte que fa de

coixí. 4. m Dispositiu que serveix per enre-

gistrar, llegir o esborrar dades en un suport

magnètic.

FAM. Cap*, capçalera, encapçalar.

capçalera 1. f Barana o post que es posa al

cap del llit. 2. f Nota preliminar amb què

s’encapçala un escrit. 3. f Adornament que

es posa al cap d’una plana.

capçana 1. f Rodella de drap, etc. que es

posa al cap per portar un pes. 2. p. anal. Ro-

della que serveix per posar-hi les olles, etc.

quan se les treu del foc.

capçar v. tr. Fer o reforçar el cap o extrem

d’alguna cosa.

capcinada 1. f Signe o moviment de cap.

2. f Becaina.

capcinès, -esa 1. adj. Relacionat amb la co-

marca del Capcir. 2. m Dialecte català de

transició cap a l’occità.

capciós, -osa adj. Que conté raons enga-

nyoses, que sols té aparença de veritat. És

una notícia c.

SIN. Enganyós, -osa.

capdamunt, al 1. loc. adv. Al cim, a l’extrem

més alt. 2. loc. adv. Al rang més elevat. 3. loc.

adv. estar fins al c. Estar molt cansat, fas-

tiguejat.

SIN. 1. A dalt de tot.

capdavall, al 1. loc. adv. A l’extrem més baix,

al fons d’una cosa. Al c. del carrer. 2. loc. adv.

A la fi; en la situació més extrema. 3. loc.

adv. A la fi, al cap i a la fi.

SIN. 1. A baix de tot, al peu. 2. Al límit.

capdavanter, -a 1. adj. i m i f Que va al da-

vant d’un grup, etc. 2. m i f El qui es llança

a una empresa nova o arriscada, obrint

camí als altres.

FAM. Capdavant.

SIN. 1. Avantguardista. 2. Pioner, -a.

capejar 1. v. tr. Resistir un temporal. 2. v. intr.

Fer moviments amb el cap.

SIN. 1. Esquivar, eludir.

capel 1. m Capell emprat pels eclesiàstics.

2. m Dignitat de cardenal.

capell 1. m Peça de vestir per cobrir el cap;

barret. 2. p. anal. Cosa que cobreix a ma-

nera d’un capell.

capella 1. f Lloc destinat al culte i que no té

els drets d’una església parroquial. 2. f Es-

glesiola annexa a una església més gran. 3.

f Conjunt de músics al servei d’una capella.

4. f estar en c. Esperar amb ànsia el resul-

tat d’un afer.

SIN. 1. Oratori.

capellà 1. m Titular d’una capellania. 2. m

Qualsevol eclesiàstic. 3. m Esquitx de sa-

liva.

FAM. Capella, capellanesc, -a.

SIN. 1. Mossèn, prevere, rector.

capellania f Càrrec d’exercir els serveis de

culte en una capella.

capelleta 1. f Simulacre de capella. 2. f Reu-

nió de persones que defensen exclusiva-

ment allò que forma part del seu cercle.

SIN. 2. Camarilla.

capficar 1. v. pr. Preocupar-se greument per

alguna cosa. 2. v. tr. Fer entrar de cap una

cosa dins una altra.

SIN. 1. Emmigranyar-se, encaboriar-se, en-

caparrar-se.

capfluix, -a adj. Persona eixelebrada i frí-

vola.

capgirar 1. v. tr. Girar de manera que la part

de dalt vagi a baix. 2. v. tr. Pertorbar l’ordre

de les coses. 3. v. tr. Entendre, dir o fer les

coses a l’inrevés. Va c. les seves paraules. 4. v.

tr. Canviar el curs d’alguna cosa.

SIN. 1. Invertir.

capgirell m Girada que fa un cos caient.

capgròs 1. m Larva aquàtica dels amfibis

anurs, com la granota. 2. adj Curt d’enteni-

ment.

SIN. 1. Cullereta.

capicua m Nombre que consta de les matei-

xes xifres llegides de dreta a esquerra que

d’esquerra a dreta.

capil·lar 1. adj. Relacionat amb els cabells.

2. adj. Relacionat amb la capil·laritat. 3. m

Vas sanguini situat entre el territori arterial

i el venós.

capil·laritat f Fenomen pel qual, en posar-

se un líquid en contacte amb un sòlid, la

superfície d’aquell puja o baixa.

capir v. tr. Entendre, explicar-se alguna cosa,

algun fet.

SIN. Comprendre, copsar.

capità, -ana 1. m i f Cap, el qui té comanda-

ment. 2. m i f Oficial graduat que exerceix o

pot exercir el comandament suprem d’un

vaixell. 3. m i f Oficial de l’exèrcit de terra.

4. m i f Cap d’un equip esportiu.

119

a

b

c

d

e

f

g

h

i

j

k

l

m

n

o

p

q

r

s

t

u

v

w

x

y

z

capità

canya 1. f Planta perenne, de tiges robustes,

de 2 a 5 m d’alçada. 2. f c. de sucre. Planta

conreada per a l’obtenció de sucre. 3. f

Nom de certs objectes de forma tubular o

cilíndrica. 4. f Barra per fer girar el timó.

FAM. Acanyar-se*, cana*, canadella, ca-

nell, -a, cannàcies, canó, canyada, ca-

nyella, canyís, canyó, escanyar, escanyo-

lit, -ida*.

canyada 1. f Vall estreta plantada de canyes.

2. f Acte de tirar la canya a l’aigua per pes-

car.

canyella 1. f Escorça aromàtica emprada en

confiteria, en guisats, com a aromatitzant i

en perfumeria. 2. f Part anterior de la cama

sobre mateix de l’aresta anterior de la tí-

bia.SIN. 2. Canella.

canyís 1. m Teixit, reixat, fet de canyes, etc.

2. m Planta herbàcia de tija erecta.

FAM. Canya*, encanyissat*.

canyó m Faringe.

caoba f Arbre gran, de fusta dura molt apre-

ciada en ebenisteria.

caolí m Argila blanca molt pura.

caos 1. m Estat de confusió que hauria pre-

cedit l’organització del món. 2. m Confusió

i desordre complet.

FAM. Caòtic, -a.

cap 1. m Part superior del cos de la persona

i de molts animals. 2. m La part més alta

d’una cosa. El c. del dit. 3. m Extremitat en

general. Cap de taula, cap de núvol. 4. m El qui

mana; capitost. 5. adj. Algun. Tens cap llapis?

6. m Punta de terra que entra mar endins.

cap de Creus. 7. m abaixar (o acotar) el cap.

Cedir al desig d’un altre. 8. m alçar (o ai-

xecar) el cap. Sortir de la pobresa, reco-

brar l’ànim. 9. m anar amb el cap alt. Anar

amb dignitat. 10. m anar cap baix. Estar

trist, capficat. 11. m anar cap per avall.

Anar una cosa malament. 12. m cap de

turc. Persona a qui es fa acusacions de les

quals no és responsable. 13. m demanar

el cap. Demanar la mort d’algú. 14. m fer

un cap nou. Pegar algú. 15. m fer un cop

de cap. Decidir-se, prendre una resolució.

16. m no tenir ni cap ni peus o ni cap ni

centener. Ser una cosa un disbarat. 17. m

treure el cap. Començar, algú o alguna

cosa, a sortir. 18. m Talent, judici, seny.

19. m ballar pel cap. Recordar vagament.

20. m no cabre al cap. No poder compren-

dre una cosa. 21. m passar pel cap. Acu-

dir-se a algú alguna cosa. 22. m treure del

cap. Fer desistir algú d’alguna cosa. 23. m

Individu considerat com a part d’una col·lec-

tivitat. 24. m Fil primer que, cargolat o tre-

nat, forma el fil d’un cabdell, etc. 25. loc.

prep. de cap a cap. D’un extrem a l’altre, to-

talment. 26. loc. adv. cap per amunt. En po-

sició normal, no invertida. 27. prep. En direc-

ció a, devers. Anem cap a casa. 28. prep. A la

banda de, no lluny de. Això és cap a Reus. 29.

prep. Aproximadament. Va venir cap a les deu.

FAM. Acabar*, bicèfal, -a, cabal*, cabdal,

cabdell, cabdill*, cabeça, cable*, ca-

bota, cabotejar*, cabussar*, cabut, -uda,

caparrada, caparrudesa, caparrut, -uda,

capatàs, capçada, capçal, capçana,

capçar, capcinada, capejar, capità*, ca-

pital*, capitell, capítol, capitost, capo-

ral, encaparrar, escapsar*, recapitular*.

SIN. 1. Crani, testa. 18. Intel·ligència, magí.

28. Devers.

capa 1. f Peça de roba, ampla, sense màni-

gues, que es porta a les espatlles. 2. f Drap,

fulla, etc., amb què s’envolten i es cobrei-

xen certes coses. 3. f Cadascuna de diver-

ses zones superposades. Un pastís amb c. de

crema i nata. 4. f Pretext que serveix per dis-

simular alguna cosa.

FAM. Capot, -a.

SIN. 1. Mantell.

capaç 1. adj. Que pot contenir. Vehicle c. per a

5 places. 2. adj. Que té aptitud per fer alguna

cosa. 3. adj. Que té capacitat legal. És c. per

firmar el document. 4. adj. Que té talent, qua-

litats. 5. adj. ser c. Ser possible que s’esde-

vingui.

FAM. Capacitar, capacitat.

SIN. 4. Apte, -a. || ANT. 4. Inepte, -a.

capacitat 1. f Propietat de poder contenir

fins a un límit determinat. Té una capacitat de

5Mb. 2. f Suficiència per fer alguna cosa. Té

c. per treure un 10. 3. f Nom de certes magni-

tuds elèctriques o tèrmiques.

SIN. 1. Cabuda. 2. Aptitud, competència.

capar v. tr. Castrar.

caparrada 1. f Cop de cap. 2. f Sortida ines-

perada, acció de poc judici.

SIN. 2. Rampell.

caparrudesa f Qualitat de caparrut.

caparrut, -uda adj. Tossut, obstinat.

SIN. Ceballut, -uda.

capatàs m El cap d’una colla de treballa-

dors.

capbussar v. tr. i pron. Cabussar.

capçada 1. f Conjunt de les branques d’un

118

a

b

c

d

e

f

g

h

i

j

k

l

m

n

o

p

q

r

s

t

u

v

w

x

y

z

canya

paraules guia

accepcions

entrada

Com que era un home de recursos, se’n va anar a casa d’un amic seu que era fuster

i li va encomanar un cap de fusta: «Amb un cap de fusta ja passaré», es va dir.

I prou que va passar, amb aquella testa de tauló […].

17UNITAT 1

LÈXIC.

16 UNITAT 1

➧ El diccionari. Les paraules guia, les entrades i les accepcions

Si volem trobar en el diccionari la paraula cap, què haurem de fer?

1r: Obrir el diccionari i buscar la lletra c. 2n: Fixar-nos en les paraules guia, que estan situades a la part de dalt

de les pàgines, per situar-nos en la pàgina on hi ha la paraula.

3r: Buscar en la pàgina concreta la paraula cap. La paraula cap és una

entrada del diccionari que es troba amb facilitat, però no sempre

que busquem una paraula en el diccionari la trobarem escrita exac-

tament igual. Per exemple, els noms sempre els trobarem en singu-

lar (cap i no caps), i els verbs, en infinitiu (per saber el significat de

tenia, haurem de buscar tenir).4t: En les entrades del diccionari, hi podem trobar diferents significats de

la paraula. Els trobem darrere d’un nombre i s’anomenen accepcions. Per exemple,

l’entrada cap té moltes accepcions. Fixa-t’hi:

LÈXIC.

arbre. 2. f Tros de feixa que es prepara persembrar-hi llegums, etc., bancal.capçal 1. m Part del llit on es posa el coixí.

2. m Coixí del llit. 3. m Objecte que fa decoixí. 4. m Dispositiu que serveix per enre-gistrar, llegir o esborrar dades en un suportmagnètic.FAM. Cap*, capçalera, encapçalar.capçalera 1. f Barana o post que es posa al

cap del llit. 2. f Nota preliminar amb quès’encapçala un escrit. 3. f Adornament quees posa al cap d’una plana.capçana 1. f Rodella de drap, etc. que es

posa al cap per portar un pes. 2. p. anal. Ro-della que serveix per posar-hi les olles, etc.quan se les treu del foc.capçar v. tr. Fer o reforçar el cap o extrem

d’alguna cosa.capcinada 1. f Signe o moviment de cap.2. f Becaina.

capcinès, -esa 1. adj. Relacionat amb la co-marca del Capcir. 2. m Dialecte català detransició cap a l’occità.capciós, -osa adj. Que conté raons enga-

nyoses, que sols té aparença de veritat. Ésuna notícia c.SIN. Enganyós, -osa.capdamunt, al 1. loc. adv. Al cim, a l’extrem

més alt. 2. loc. adv. Al rang més elevat. 3. loc.adv. estar fins al c. Estar molt cansat, fas-tiguejat.SIN. 1. A dalt de tot.capdavall, al 1. loc. adv. A l’extrem més baix,

al fons d’una cosa. Al c. del carrer. 2. loc. adv.A la fi; en la situació més extrema. 3. loc.adv. A la fi, al cap i a la fi.SIN. 1. A baix de tot, al peu. 2. Al límit.

capdavanter, -a 1. adj. i m i f Que va al da-vant d’un grup, etc. 2. m i f El qui es llançaa una empresa nova o arriscada, obrintcamí als altres.FAM. Capdavant.SIN. 1. Avantguardista. 2. Pioner, -a.capejar 1. v. tr. Resistir un temporal. 2. v. intr.

Fer moviments amb el cap.SIN. 1. Esquivar, eludir.capel 1. m Capell emprat pels eclesiàstics.2. m Dignitat de cardenal.capell 1. m Peça de vestir per cobrir el cap;

barret. 2. p. anal. Cosa que cobreix a ma-nera d’un capell.capella 1. f Lloc destinat al culte i que no té

els drets d’una església parroquial. 2. f Es-

glesiola annexa a una església més gran. 3.f Conjunt de músics al servei d’una capella.4. f estar en c. Esperar amb ànsia el resul-tat d’un afer.SIN. 1. Oratori.capellà 1. m Titular d’una capellania. 2. m

Qualsevol eclesiàstic. 3. m Esquitx de sa-liva.FAM. Capella, capellanesc, -a.SIN. 1. Mossèn, prevere, rector.capellania f Càrrec d’exercir els serveis de

culte en una capella.capelleta 1. f Simulacre de capella. 2. f Reu-nió de persones que defensen exclusiva-ment allò que forma part del seu cercle.SIN. 2. Camarilla.capficar 1. v. pr. Preocupar-se greument per

alguna cosa. 2. v. tr. Fer entrar de cap unacosa dins una altra.SIN. 1. Emmigranyar-se, encaboriar-se, en-

caparrar-se.capfluix, -a adj. Persona eixelebrada i frí-

vola.capgirar 1. v. tr. Girar de manera que la part

de dalt vagi a baix. 2. v. tr. Pertorbar l’ordrede les coses. 3. v. tr. Entendre, dir o fer lescoses a l’inrevés. Va c. les seves paraules. 4. v.tr. Canviar el curs d’alguna cosa.SIN. 1. Invertir.capgirell m Girada que fa un cos caient.

capgròs 1. m Larva aquàtica dels amfibisanurs, com la granota. 2. adj Curt d’enteni-ment.SIN. 1. Cullereta.capicua m Nombre que consta de les matei-

xes xifres llegides de dreta a esquerra qued’esquerra a dreta.capil·lar 1. adj. Relacionat amb els cabells.

2. adj. Relacionat amb la capil·laritat. 3. mVas sanguini situat entre el territori arteriali el venós.

capil·laritat f Fenomen pel qual, en posar-se un líquid en contacte amb un sòlid, lasuperfície d’aquell puja o baixa.capir v. tr. Entendre, explicar-se alguna cosa,

algun fet.SIN. Comprendre, copsar.capità, -ana 1. m i f Cap, el qui té comanda-

ment. 2. m i f Oficial graduat que exerceix opot exercir el comandament suprem d’unvaixell. 3. m i f Oficial de l’exèrcit de terra.4. m i f Cap d’un equip esportiu.

119

a

b

c

d

e

f

g

h

i

j

k

l

m

n

o

p

q

r

s

t

u

v

w

x

y

z

capità

canya 1. f Planta perenne, de tiges robustes,de 2 a 5 m d’alçada. 2. f c. de sucre. Plantaconreada per a l’obtenció de sucre. 3. fNom de certs objectes de forma tubular ocilíndrica. 4. f Barra per fer girar el timó.FAM. Acanyar-se*, cana*, canadella, ca-nell, -a, cannàcies, canó, canyada, ca-nyella, canyís, canyó, escanyar, escanyo-lit, -ida*.

canyada 1. f Vall estreta plantada de canyes.2. f Acte de tirar la canya a l’aigua per pes-car.

canyella 1. f Escorça aromàtica emprada enconfiteria, en guisats, com a aromatitzant ien perfumeria. 2. f Part anterior de la camasobre mateix de l’aresta anterior de la tí-bia.SIN. 2. Canella.canyís 1. m Teixit, reixat, fet de canyes, etc.

2. m Planta herbàcia de tija erecta.FAM. Canya*, encanyissat*.canyó m Faringe.caoba f Arbre gran, de fusta dura molt apre-

ciada en ebenisteria.caolí m Argila blanca molt pura.caos 1. m Estat de confusió que hauria pre-cedit l’organització del món. 2. m Confusiói desordre complet.FAM. Caòtic, -a.cap 1. m Part superior del cos de la persona

i de molts animals. 2. m La part més altad’una cosa. El c. del dit. 3. m Extremitat engeneral. Cap de taula, cap de núvol. 4. m El quimana; capitost. 5. adj. Algun. Tens cap llapis?6. m Punta de terra que entra mar endins.cap de Creus. 7. m abaixar (o acotar) el cap.Cedir al desig d’un altre. 8. m alçar (o ai-xecar) el cap. Sortir de la pobresa, reco-brar l’ànim. 9. m anar amb el cap alt. Anaramb dignitat. 10. m anar cap baix. Estartrist, capficat. 11. m anar cap per avall.Anar una cosa malament. 12. m cap deturc. Persona a qui es fa acusacions de lesquals no és responsable. 13. m demanarel cap. Demanar la mort d’algú. 14. m ferun cap nou. Pegar algú. 15. m fer un copde cap. Decidir-se, prendre una resolució.16. m no tenir ni cap ni peus o ni cap nicentener. Ser una cosa un disbarat. 17. mtreure el cap. Començar, algú o algunacosa, a sortir. 18. m Talent, judici, seny.19. m ballar pel cap. Recordar vagament.20. m no cabre al cap. No poder compren-dre una cosa. 21. m passar pel cap. Acu-dir-se a algú alguna cosa. 22. m treure del

cap. Fer desistir algú d’alguna cosa. 23. mIndividu considerat com a part d’una col·lec-tivitat. 24. m Fil primer que, cargolat o tre-nat, forma el fil d’un cabdell, etc. 25. loc.prep. de cap a cap. D’un extrem a l’altre, to-talment. 26. loc. adv. cap per amunt. En po-sició normal, no invertida. 27. prep. En direc-ció a, devers. Anem cap a casa. 28. prep. A labanda de, no lluny de. Això és cap a Reus. 29.prep. Aproximadament. Va venir cap a les deu.FAM. Acabar*, bicèfal, -a, cabal*, cabdal,cabdell, cabdill*, cabeça, cable*, ca-bota, cabotejar*, cabussar*, cabut, -uda,caparrada, caparrudesa, caparrut, -uda,capatàs, capçada, capçal, capçana,capçar, capcinada, capejar, capità*, ca-pital*, capitell, capítol, capitost, capo-ral, encaparrar, escapsar*, recapitular*.SIN. 1. Crani, testa. 18. Intel·ligència, magí.28. Devers.

capa 1. f Peça de roba, ampla, sense màni-gues, que es porta a les espatlles. 2. f Drap,fulla, etc., amb què s’envolten i es cobrei-xen certes coses. 3. f Cadascuna de diver-ses zones superposades. Un pastís amb c. decrema i nata. 4. f Pretext que serveix per dis-simular alguna cosa.FAM. Capot, -a.SIN. 1. Mantell.capaç 1. adj. Que pot contenir. Vehicle c. per a

5 places. 2. adj. Que té aptitud per fer algunacosa. 3. adj. Que té capacitat legal. És c. perfirmar el document. 4. adj. Que té talent, qua-litats. 5. adj. ser c. Ser possible que s’esde-vingui.FAM. Capacitar, capacitat.SIN. 4. Apte, -a. || ANT. 4. Inepte, -a.capacitat 1. f Propietat de poder contenir

fins a un límit determinat. Té una capacitat de5Mb. 2. f Suficiència per fer alguna cosa. Téc. per treure un 10. 3. f Nom de certes magni-tuds elèctriques o tèrmiques.SIN. 1. Cabuda. 2. Aptitud, competència.

capar v. tr. Castrar.caparrada 1. f Cop de cap. 2. f Sortida ines-perada, acció de poc judici.SIN. 2. Rampell.caparrudesa f Qualitat de caparrut.caparrut, -uda adj. Tossut, obstinat.

SIN. Ceballut, -uda.capatàs m El cap d’una colla de treballa-dors.

capbussar v. tr. i pron. Cabussar.capçada 1. f Conjunt de les branques d’un

118

a

b

c

d

e

f

g

h

i

j

k

l

m

n

o

p

q

r

s

t

u

v

w

x

y

z

canya

arbre. 2. f Tros de feixa que es prepara persembrar-hi llegums, etc., bancal.capçal 1. m Part del llit on es posa el coixí.

2. m Coixí del llit. 3. m Objecte que fa decoixí. 4. m Dispositiu que serveix per enre-gistrar, llegir o esborrar dades en un suportmagnètic.FAM. Cap*, capçalera, encapçalar.capçalera 1. f Barana o post que es posa al

cap del llit. 2. f Nota preliminar amb quès’encapçala un escrit. 3. f Adornament quees posa al cap d’una plana.capçana 1. f Rodella de drap, etc. que es

posa al cap per portar un pes. 2. p. anal. Ro-della que serveix per posar-hi les olles, etc.quan se les treu del foc.capçar v. tr. Fer o reforçar el cap o extrem

d’alguna cosa.capcinada 1. f Signe o moviment de cap.2. f Becaina.

capcinès, -esa 1. adj. Relacionat amb la co-marca del Capcir. 2. m Dialecte català detransició cap a l’occità.capciós, -osa adj. Que conté raons enga-

nyoses, que sols té aparença de veritat. Ésuna notícia c.SIN. Enganyós, -osa.capdamunt, al 1. loc. adv. Al cim, a l’extrem

més alt. 2. loc. adv. Al rang més elevat. 3. loc.adv. estar fins al c. Estar molt cansat, fas-tiguejat.SIN. 1. A dalt de tot.capdavall, al 1. loc. adv. A l’extrem més baix,

al fons d’una cosa. Al c. del carrer. 2. loc. adv.A la fi; en la situació més extrema. 3. loc.adv. A la fi, al cap i a la fi.SIN. 1. A baix de tot, al peu. 2. Al límit.

capdavanter, -a 1. adj. i m i f Que va al da-vant d’un grup, etc. 2. m i f El qui es llançaa una empresa nova o arriscada, obrintcamí als altres.FAM. Capdavant.SIN. 1. Avantguardista. 2. Pioner, -a.capejar 1. v. tr. Resistir un temporal. 2. v. intr.

Fer moviments amb el cap.SIN. 1. Esquivar, eludir.capel 1. m Capell emprat pels eclesiàstics.2. m Dignitat de cardenal.capell 1. m Peça de vestir per cobrir el cap;

barret. 2. p. anal. Cosa que cobreix a ma-nera d’un capell.capella 1. f Lloc destinat al culte i que no té

els drets d’una església parroquial. 2. f Es-

glesiola annexa a una església més gran. 3.f Conjunt de músics al servei d’una capella.4. f estar en c. Esperar amb ànsia el resul-tat d’un afer.SIN. 1. Oratori.capellà 1. m Titular d’una capellania. 2. m

Qualsevol eclesiàstic. 3. m Esquitx de sa-liva.FAM. Capella, capellanesc, -a.SIN. 1. Mossèn, prevere, rector.capellania f Càrrec d’exercir els serveis de

culte en una capella.capelleta 1. f Simulacre de capella. 2. f Reu-nió de persones que defensen exclusiva-ment allò que forma part del seu cercle.SIN. 2. Camarilla.capficar 1. v. pr. Preocupar-se greument per

alguna cosa. 2. v. tr. Fer entrar de cap unacosa dins una altra.SIN. 1. Emmigranyar-se, encaboriar-se, en-

caparrar-se.capfluix, -a adj. Persona eixelebrada i frí-

vola.capgirar 1. v. tr. Girar de manera que la part

de dalt vagi a baix. 2. v. tr. Pertorbar l’ordrede les coses. 3. v. tr. Entendre, dir o fer lescoses a l’inrevés. Va c. les seves paraules. 4. v.tr. Canviar el curs d’alguna cosa.SIN. 1. Invertir.capgirell m Girada que fa un cos caient.

capgròs 1. m Larva aquàtica dels amfibisanurs, com la granota. 2. adj Curt d’enteni-ment.SIN. 1. Cullereta.capicua m Nombre que consta de les matei-

xes xifres llegides de dreta a esquerra qued’esquerra a dreta.capil·lar 1. adj. Relacionat amb els cabells.

2. adj. Relacionat amb la capil·laritat. 3. mVas sanguini situat entre el territori arteriali el venós.

capil·laritat f Fenomen pel qual, en posar-se un líquid en contacte amb un sòlid, lasuperfície d’aquell puja o baixa.capir v. tr. Entendre, explicar-se alguna cosa,

algun fet.SIN. Comprendre, copsar.capità, -ana 1. m i f Cap, el qui té comanda-

ment. 2. m i f Oficial graduat que exerceix opot exercir el comandament suprem d’unvaixell. 3. m i f Oficial de l’exèrcit de terra.4. m i f Cap d’un equip esportiu.

119

a

b

c

d

e

f

g

h

i

j

k

l

m

n

o

p

q

r

s

t

u

v

w

x

y

z

capità

canya 1. f Planta perenne, de tiges robustes,de 2 a 5 m d’alçada. 2. f c. de sucre. Plantaconreada per a l’obtenció de sucre. 3. fNom de certs objectes de forma tubular ocilíndrica. 4. f Barra per fer girar el timó.FAM. Acanyar-se*, cana*, canadella, ca-nell, -a, cannàcies, canó, canyada, ca-nyella, canyís, canyó, escanyar, escanyo-lit, -ida*.

canyada 1. f Vall estreta plantada de canyes.2. f Acte de tirar la canya a l’aigua per pes-car.

canyella 1. f Escorça aromàtica emprada enconfiteria, en guisats, com a aromatitzant ien perfumeria. 2. f Part anterior de la camasobre mateix de l’aresta anterior de la tí-bia.SIN. 2. Canella.canyís 1. m Teixit, reixat, fet de canyes, etc.

2. m Planta herbàcia de tija erecta.FAM. Canya*, encanyissat*.canyó m Faringe.caoba f Arbre gran, de fusta dura molt apre-

ciada en ebenisteria.caolí m Argila blanca molt pura.caos 1. m Estat de confusió que hauria pre-cedit l’organització del món. 2. m Confusiói desordre complet.FAM. Caòtic, -a.cap 1. m Part superior del cos de la persona

i de molts animals. 2. m La part més altad’una cosa. El c. del dit. 3. m Extremitat engeneral. Cap de taula, cap de núvol. 4. m El quimana; capitost. 5. adj. Algun. Tens cap llapis?6. m Punta de terra que entra mar endins.cap de Creus. 7. m abaixar (o acotar) el cap.Cedir al desig d’un altre. 8. m alçar (o ai-xecar) el cap. Sortir de la pobresa, reco-brar l’ànim. 9. m anar amb el cap alt. Anaramb dignitat. 10. m anar cap baix. Estartrist, capficat. 11. m anar cap per avall.Anar una cosa malament. 12. m cap deturc. Persona a qui es fa acusacions de lesquals no és responsable. 13. m demanarel cap. Demanar la mort d’algú. 14. m ferun cap nou. Pegar algú. 15. m fer un copde cap. Decidir-se, prendre una resolució.16. m no tenir ni cap ni peus o ni cap nicentener. Ser una cosa un disbarat. 17. mtreure el cap. Començar, algú o algunacosa, a sortir. 18. m Talent, judici, seny.19. m ballar pel cap. Recordar vagament.20. m no cabre al cap. No poder compren-dre una cosa. 21. m passar pel cap. Acu-dir-se a algú alguna cosa. 22. m treure del

cap. Fer desistir algú d’alguna cosa. 23. mIndividu considerat com a part d’una col·lec-tivitat. 24. m Fil primer que, cargolat o tre-nat, forma el fil d’un cabdell, etc. 25. loc.prep. de cap a cap. D’un extrem a l’altre, to-talment. 26. loc. adv. cap per amunt. En po-sició normal, no invertida. 27. prep. En direc-ció a, devers. Anem cap a casa. 28. prep. A labanda de, no lluny de. Això és cap a Reus. 29.prep. Aproximadament. Va venir cap a les deu.FAM. Acabar*, bicèfal, -a, cabal*, cabdal,cabdell, cabdill*, cabeça, cable*, ca-bota, cabotejar*, cabussar*, cabut, -uda,caparrada, caparrudesa, caparrut, -uda,capatàs, capçada, capçal, capçana,capçar, capcinada, capejar, capità*, ca-pital*, capitell, capítol, capitost, capo-ral, encaparrar, escapsar*, recapitular*.SIN. 1. Crani, testa. 18. Intel·ligència, magí.28. Devers.

capa 1. f Peça de roba, ampla, sense màni-gues, que es porta a les espatlles. 2. f Drap,fulla, etc., amb què s’envolten i es cobrei-xen certes coses. 3. f Cadascuna de diver-ses zones superposades. Un pastís amb c. decrema i nata. 4. f Pretext que serveix per dis-simular alguna cosa.FAM. Capot, -a.SIN. 1. Mantell.capaç 1. adj. Que pot contenir. Vehicle c. per a

5 places. 2. adj. Que té aptitud per fer algunacosa. 3. adj. Que té capacitat legal. És c. perfirmar el document. 4. adj. Que té talent, qua-litats. 5. adj. ser c. Ser possible que s’esde-vingui.FAM. Capacitar, capacitat.SIN. 4. Apte, -a. || ANT. 4. Inepte, -a.capacitat 1. f Propietat de poder contenir

fins a un límit determinat. Té una capacitat de5Mb. 2. f Suficiència per fer alguna cosa. Téc. per treure un 10. 3. f Nom de certes magni-tuds elèctriques o tèrmiques.SIN. 1. Cabuda. 2. Aptitud, competència.

capar v. tr. Castrar.caparrada 1. f Cop de cap. 2. f Sortida ines-perada, acció de poc judici.SIN. 2. Rampell.caparrudesa f Qualitat de caparrut.caparrut, -uda adj. Tossut, obstinat.

SIN. Ceballut, -uda.capatàs m El cap d’una colla de treballa-dors.

capbussar v. tr. i pron. Cabussar.capçada 1. f Conjunt de les branques d’un

118

a

b

c

d

e

f

g

h

i

j

k

l

m

n

o

p

q

r

s

t

u

v

w

x

y

z

canya

arbre. 2. f Tros de feixa que es prepara persembrar-hi llegums, etc., bancal.capçal 1. m Part del llit on es posa el coixí.

2. m Coixí del llit. 3. m Objecte que fa decoixí. 4. m Dispositiu que serveix per enre-gistrar, llegir o esborrar dades en un suportmagnètic.FAM. Cap*, capçalera, encapçalar.capçalera 1. f Barana o post que es posa al

cap del llit. 2. f Nota preliminar amb quès’encapçala un escrit. 3. f Adornament quees posa al cap d’una plana.capçana 1. f Rodella de drap, etc. que es

posa al cap per portar un pes. 2. p. anal. Ro-della que serveix per posar-hi les olles, etc.quan se les treu del foc.capçar v. tr. Fer o reforçar el cap o extrem

d’alguna cosa.capcinada 1. f Signe o moviment de cap.2. f Becaina.

capcinès, -esa 1. adj. Relacionat amb la co-marca del Capcir. 2. m Dialecte català detransició cap a l’occità.capciós, -osa adj. Que conté raons enga-

nyoses, que sols té aparença de veritat. Ésuna notícia c.SIN. Enganyós, -osa.capdamunt, al 1. loc. adv. Al cim, a l’extrem

més alt. 2. loc. adv. Al rang més elevat. 3. loc.adv. estar fins al c. Estar molt cansat, fas-tiguejat.SIN. 1. A dalt de tot.capdavall, al 1. loc. adv. A l’extrem més baix,

al fons d’una cosa. Al c. del carrer. 2. loc. adv.A la fi; en la situació més extrema. 3. loc.adv. A la fi, al cap i a la fi.SIN. 1. A baix de tot, al peu. 2. Al límit.

capdavanter, -a 1. adj. i m i f Que va al da-vant d’un grup, etc. 2. m i f El qui es llançaa una empresa nova o arriscada, obrintcamí als altres.FAM. Capdavant.SIN. 1. Avantguardista. 2. Pioner, -a.capejar 1. v. tr. Resistir un temporal. 2. v. intr.

Fer moviments amb el cap.SIN. 1. Esquivar, eludir.capel 1. m Capell emprat pels eclesiàstics.2. m Dignitat de cardenal.capell 1. m Peça de vestir per cobrir el cap;

barret. 2. p. anal. Cosa que cobreix a ma-nera d’un capell.capella 1. f Lloc destinat al culte i que no té

els drets d’una església parroquial. 2. f Es-

glesiola annexa a una església més gran. 3.f Conjunt de músics al servei d’una capella.4. f estar en c. Esperar amb ànsia el resul-tat d’un afer.SIN. 1. Oratori.capellà 1. m Titular d’una capellania. 2. m

Qualsevol eclesiàstic. 3. m Esquitx de sa-liva.FAM. Capella, capellanesc, -a.SIN. 1. Mossèn, prevere, rector.capellania f Càrrec d’exercir els serveis de

culte en una capella.capelleta 1. f Simulacre de capella. 2. f Reu-nió de persones que defensen exclusiva-ment allò que forma part del seu cercle.SIN. 2. Camarilla.capficar 1. v. pr. Preocupar-se greument per

alguna cosa. 2. v. tr. Fer entrar de cap unacosa dins una altra.SIN. 1. Emmigranyar-se, encaboriar-se, en-

caparrar-se.capfluix, -a adj. Persona eixelebrada i frí-

vola.capgirar 1. v. tr. Girar de manera que la part

de dalt vagi a baix. 2. v. tr. Pertorbar l’ordrede les coses. 3. v. tr. Entendre, dir o fer lescoses a l’inrevés. Va c. les seves paraules. 4. v.tr. Canviar el curs d’alguna cosa.SIN. 1. Invertir.capgirell m Girada que fa un cos caient.

capgròs 1. m Larva aquàtica dels amfibisanurs, com la granota. 2. adj Curt d’enteni-ment.SIN. 1. Cullereta.capicua m Nombre que consta de les matei-

xes xifres llegides de dreta a esquerra qued’esquerra a dreta.capil·lar 1. adj. Relacionat amb els cabells.

2. adj. Relacionat amb la capil·laritat. 3. mVas sanguini situat entre el territori arteriali el venós.

capil·laritat f Fenomen pel qual, en posar-se un líquid en contacte amb un sòlid, lasuperfície d’aquell puja o baixa.capir v. tr. Entendre, explicar-se alguna cosa,

algun fet.SIN. Comprendre, copsar.capità, -ana 1. m i f Cap, el qui té comanda-

ment. 2. m i f Oficial graduat que exerceix opot exercir el comandament suprem d’unvaixell. 3. m i f Oficial de l’exèrcit de terra.4. m i f Cap d’un equip esportiu.

119

a

b

c

d

e

f

g

h

i

j

k

l

m

n

o

p

q

r

s

t

u

v

w

x

y

z

capità

canya 1. f Planta perenne, de tiges robustes,de 2 a 5 m d’alçada. 2. f c. de sucre. Plantaconreada per a l’obtenció de sucre. 3. fNom de certs objectes de forma tubular ocilíndrica. 4. f Barra per fer girar el timó.FAM. Acanyar-se*, cana*, canadella, ca-nell, -a, cannàcies, canó, canyada, ca-nyella, canyís, canyó, escanyar, escanyo-lit, -ida*.

canyada 1. f Vall estreta plantada de canyes.2. f Acte de tirar la canya a l’aigua per pes-car.

canyella 1. f Escorça aromàtica emprada enconfiteria, en guisats, com a aromatitzant ien perfumeria. 2. f Part anterior de la camasobre mateix de l’aresta anterior de la tí-bia.SIN. 2. Canella.canyís 1. m Teixit, reixat, fet de canyes, etc.

2. m Planta herbàcia de tija erecta.FAM. Canya*, encanyissat*.canyó m Faringe.caoba f Arbre gran, de fusta dura molt apre-

ciada en ebenisteria.caolí m Argila blanca molt pura.caos 1. m Estat de confusió que hauria pre-cedit l’organització del món. 2. m Confusiói desordre complet.FAM. Caòtic, -a.cap 1. m Part superior del cos de la persona

i de molts animals. 2. m La part més altad’una cosa. El c. del dit. 3. m Extremitat engeneral. Cap de taula, cap de núvol. 4. m El quimana; capitost. 5. adj. Algun. Tens cap llapis?6. m Punta de terra que entra mar endins.cap de Creus. 7. m abaixar (o acotar) el cap.Cedir al desig d’un altre. 8. m alçar (o ai-xecar) el cap. Sortir de la pobresa, reco-brar l’ànim. 9. m anar amb el cap alt. Anaramb dignitat. 10. m anar cap baix. Estartrist, capficat. 11. m anar cap per avall.Anar una cosa malament. 12. m cap deturc. Persona a qui es fa acusacions de lesquals no és responsable. 13. m demanarel cap. Demanar la mort d’algú. 14. m ferun cap nou. Pegar algú. 15. m fer un copde cap. Decidir-se, prendre una resolució.16. m no tenir ni cap ni peus o ni cap nicentener. Ser una cosa un disbarat. 17. mtreure el cap. Començar, algú o algunacosa, a sortir. 18. m Talent, judici, seny.19. m ballar pel cap. Recordar vagament.20. m no cabre al cap. No poder compren-dre una cosa. 21. m passar pel cap. Acu-dir-se a algú alguna cosa. 22. m treure del

cap. Fer desistir algú d’alguna cosa. 23. mIndividu considerat com a part d’una col·lec-tivitat. 24. m Fil primer que, cargolat o tre-nat, forma el fil d’un cabdell, etc. 25. loc.prep. de cap a cap. D’un extrem a l’altre, to-talment. 26. loc. adv. cap per amunt. En po-sició normal, no invertida. 27. prep. En direc-ció a, devers. Anem cap a casa. 28. prep. A labanda de, no lluny de. Això és cap a Reus. 29.prep. Aproximadament. Va venir cap a les deu.FAM. Acabar*, bicèfal, -a, cabal*, cabdal,cabdell, cabdill*, cabeça, cable*, ca-bota, cabotejar*, cabussar*, cabut, -uda,caparrada, caparrudesa, caparrut, -uda,capatàs, capçada, capçal, capçana,capçar, capcinada, capejar, capità*, ca-pital*, capitell, capítol, capitost, capo-ral, encaparrar, escapsar*, recapitular*.SIN. 1. Crani, testa. 18. Intel·ligència, magí.28. Devers.

capa 1. f Peça de roba, ampla, sense màni-gues, que es porta a les espatlles. 2. f Drap,fulla, etc., amb què s’envolten i es cobrei-xen certes coses. 3. f Cadascuna de diver-ses zones superposades. Un pastís amb c. decrema i nata. 4. f Pretext que serveix per dis-simular alguna cosa.FAM. Capot, -a.SIN. 1. Mantell.capaç 1. adj. Que pot contenir. Vehicle c. per a

5 places. 2. adj. Que té aptitud per fer algunacosa. 3. adj. Que té capacitat legal. És c. perfirmar el document. 4. adj. Que té talent, qua-litats. 5. adj. ser c. Ser possible que s’esde-vingui.FAM. Capacitar, capacitat.SIN. 4. Apte, -a. || ANT. 4. Inepte, -a.capacitat 1. f Propietat de poder contenir

fins a un límit determinat. Té una capacitat de5Mb. 2. f Suficiència per fer alguna cosa. Téc. per treure un 10. 3. f Nom de certes magni-tuds elèctriques o tèrmiques.SIN. 1. Cabuda. 2. Aptitud, competència.

capar v. tr. Castrar.caparrada 1. f Cop de cap. 2. f Sortida ines-perada, acció de poc judici.SIN. 2. Rampell.caparrudesa f Qualitat de caparrut.caparrut, -uda adj. Tossut, obstinat.

SIN. Ceballut, -uda.capatàs m El cap d’una colla de treballa-dors.

capbussar v. tr. i pron. Cabussar.capçada 1. f Conjunt de les branques d’un

118

a

b

c

d

e

f

g

h

i

j

k

l

m

n

o

p

q

r

s

t

u

v

w

x

y

z

canya

➧Les definicions. El significat de les paraulesLes accepcions del diccionari són definicions.

Exemples:

Les definicions ens donen la informació que necessitem de cada paraula. Ens expliquen

el significat de les paraules.

Llegeix aquest fragment de la lectura «Cap de fusta, toc, toc!»:

– Què penses que deuen voler dir les paraules destacades?Si busquem en el diccionari la paraula testa, trobem:

Així veiem que cap i testa són dues paraules que volen dir el mateix:

tenen el mateix significat.I si busquem tauló, trobem:

Cap de fusta i testa de tauló tenen un significat molt semblant.

FAM. Collada, collar, degollar*.SIN. 5. A collibè, a la sarrona.coll2 m Depressió pronunciada entre mun-tanyes que hi permet el pas.FAM. Collada.

colla 1. f Conjunt de persones. 2. f Conjunt,col·lecció de coses.FAM. Collar2.

SIN. 1. Aplec, estol, patoll, partida. 2. Par-tida.

col·laboracionisme m Actitud de qui, enun país ocupat per l’enemic, defensa unapolítica d’entesa amb els invasors.col·laborar v. intr. Treballar amb algú.

FAM. Col·laboració, labor*.SIN. Ajudar, contribuir, cooperar.col·lació 1. f Àpat lleuger. Prendre una c. a migmatí. 2. f portar a c. Esmentar un tema.

col·lacionar v. tr. Comparar, entre elles,dues o més reproduccions d’un text.SIN. Conferir.

collada f Coll d’una certa extensió. La c. deToses.

collage m Composició artística feta d’ele-ments diversos enganxats. Un c. fet amb telai paper de diari.

col·lagen m Proteïna animal que és la basede molts teixits orgànics, com la pell.

col·lapse 1. m Disminució de la tensió arte-rial i paralització de la circulació sanguínia.La malalta va patir un c. 2. m Paralització deles activitats. La vaga va provocar un c. a l’ae-roport.FAM. Col·lapsar, lapsus*.SIN. 1. Desmai.collar1 1. m Tota peça de metall, etc. que en-

volta el coll. 2. m Collaret.collar2 1. v. tr. Unir dues peces per mitjà decargols i altres estris. 2. v. tr. Posar el jouals animals. Van c. els bous al jou per llaurar elcamp. 3. v. tr. Subjectar, sotmetre. A casa eltenen molt c. 4. v. tr. Clavar un cargol.SIN. 2. Junyir. 4. Cargolar.collaret m Ornament que es posa al voltant

del coll.col·lateral 1. adj. Situat lateralment. 2. adj.

Dit del parent que no ho és per línia directa.El germà de la meva cunyada és un parent c.FAM. Col·lateralitat.col·lecció 1. f Grup ordenat de coses d’una

classe. 2. p. anal. Colla, conjunt.FAM. Col·leccionar, col·leccionisme, collir*.SIN. 1. Recull.

col·lecta f Acció de recollir dons per a un fibenèfic, etc. Fem una c. per ajudar una ONG.FAM. Col·lectar, collir*.SIN. Capta.

col·lectiu, -iva 1. adj. Dit d’una cosa que fandiferents persones conjuntament. Hem fetun treball c. sobre el nostre poble. 2. adj. Dit d’unnom en singular que designa una plurali-tat. Equip és un nom c.FAM. Col·lectivisme, col·lectivitat,col·lectivització, col·lectivitzar, collir*.SIN. 1. Comú, -una.col·lectivisme m Doctrina social que pro-

posa que els treballadors posseeixin encomú els mitjans de producció.col·lector, -a 1. adj. Que recull. 2. m. Clave-

guera gran que recull les aigües de la xarxade sanejament i les aboca a la depura-dora.

col·lega m i f Persona que té el mateix oficique una altra. Tots els professors són c. entre ells.SIN. Company, -a.col·legi 1. m Grup de persones amb interes-

sos comuns i un mateix reglament. C. d’ar-quitectes, de metges. 2. m Edifici del col·legi.3. m Escola.FAM. Col·legial, -a, col·legialitat,col·legiar, col·legiat, -ada, col·legiata,llegar*.

col·legiar 1. v. tr. Fer entrar algú en uncol·legi. 2. v. pron. Organitzar-se en col·legiels individus d’una professió.col·legiata f Església on se celebren els ofi-

cis com a les catedrals.col·legir 1. v. tr. Fer extractes d’un text. 2. v.tr. Deduir.SIN. 1. Resumir, reduir.col·ligar v. tr. Lligar, relacionar diferents co-

ses.FAM. Col·ligació, lligar*.collir 1. v. tr. Arrencar de la planta la flor o el

fruit. 2. v. tr. Agafar i aplegar coses.FAM. Acollir, col·lecció, col·lecta*,col·lectiu, -iva*, col·lector, -a, collita, es-collir*, recol·lectar*, recollir*.col·liri m Medicament líquid per a l’ull.

col·lisió 1. f Xoc de dos cossos que topen.2. f Enfrontament.FAM. Col·lidir, lesió*.SIN. 1. Xoc, abordatge. 2. Abordatge.

collita 1. f Acció d’arreplegar els productesque dóna la terra. 2. f Temporada d’arre-plec dels fruits.

145

a

b

c

d

e

f

g

h

i

j

k

l

m

n

o

p

q

r

s

t

u

v

w

x

y

z

collita

FAM. Terrissaire, terrisser, -a, terrisse-ria.

territori m Superfície de terra que ocupa unestat o una província, o habitat per una na-ció, una espècie vegetal, etc.FAM. Territorial, territorialitat.terror 1. m Por extrema. 2. m Allò que la pro-

voca. És el t. de tots els davanters.FAM. Aterrir, terrible, terrífic, -a, terrorí-fic, -a, terrorisme, terrorista, terroritzar.

terrorisme m Utilització del terror amb fina-litats polítiques i socials.terròs 1. m Tros petit de terra compacta. 2.

m Tros semblant d’una altra matèria, comsal, sucre, calç, etc. 3. m Terrer.FAM. Aterrossar, esterrossar, terrossada,terrossar, terrossós, -osa.SIN. 1. Gleva, mota.terrós, -osa 1. adj. De característiques sem-

blants a les de la terra. Una pols t. 2. adj. Decolor de terra.SIN. 1. Terri, tèrria.tertúlia f Reunió habitual per conversar o

passar el temps agradablement.FAM. Tertulià, -ana.SIN. Penya.tes, -a adj. Tens.tesar v. tr. Posar tensa una cosa flexible.

tesi 1. f Idea que es vol demostrar. 2. f t. doc-toral o t. Treball d’investigació amb quès’obté el títol universitari de doctor.FAM. Síntesi, tesina.tesina f Treball necesari per obtenir el títol

de llicenciat en algunes carreres universi-tàries.

test1 1. m Vas de terrissa que, ple de terra,serveix per criar-hi plantes. 2. m pixar forade t. Sortir de la qüestió, respondre forade propòsit. 3. m els testos s’assemblen ales olles. Els fills hereten els defectes delspares.SIN. 1. Torreta.test2 1. m Prova per avaluar la conducta i la

capacitat psíquica d’un individu, o d’unconjunt d’individus. 2. m Prova, reacció oassaig practicat amb finalitats diagnòsti-ques o de laboratori.test3, -a adj. Dret i rígid. T. com un rave.

FAM. Tendir*.testa f Cap de persona o animal.FAM. Entestar, testard, -a, testarrudesa,

testarrut, -uda, testera.

testaferro m Persona que actua moguda peruna altra.

testament 1. m Declaració en la qual unapersona decideix la destinació dels seusbéns després de la seva mort. 2. m Antic T.i Nou T. Parts en què es divideix la Bíblia.SIN. 1. Deixa, llegat.testar v. tr. Fer testament.FAM. Atestar*, contestar*, detestar*, pro-

testar*, testament, testamentari, -ària,testamentaria, testificar*, testimoni*.

testarrut, -uda adj. Que no canvia d’opinióo actitud malgrat les pressions.testera f Part de davant de certes coses.

testicle m Glàndula genital masculina.FAM. Testar*, testicular.SIN. Colló, ou, pebrots.testificar 1. v. tr. Declarar com a testimoni.

2. v. tr. Demostrar a través de documents.FAM. Testar*, testificació, testifical, testi-ficatiu, -iva.

testimoni 1. m i f Persona que té coneixe-ment d’un fet per haver-lo comprovat ambels sentits, i ho declara. 2. m Cosa per laqual es dedueix la veritat d’un fet.FAM. Testar*, testimonial, testimoniança,testimoniar, testimoniatge, testimonie-jar.SIN. 2. Prova.

testimoniatge 1. m Declaració d’algú percertificar una cosa que ha vist o sentit. 2. mAllò que és prova d’una cosa.SIN. 1. Atestació. 2. Prova, testimoniança.

teta 1. f Mamella. 2. f Mainadera.FAM. Tetina.tètan m Malaltia infecciosa que provoca la

contracció involuntària permanent delsmúsculs.FAM. Antitetànic, -a, tetànic, -a, teta-nisme, tetanitzar.tètanus m Tètan.tetera f Recipient per servir el te.tetina f Peça semblant a un mugró de dona

que es posa al coll del biberó.tetr- o tetra- Prefixos, del grec tetra, que sig-nifiquen ‘quatre’. Tetràedre.tetràedre m Políedre de quatre cares.

FAM. Tetraèdric, -a.tetràgon m Polígon de quatre costats i qua-tre angles.FAM. Tetragonal.tetràmer, -a adj. Que té quatre parts.

582

a

b

c

d

e

f

g

h

i

j

k

l

m

n

o

p

q

r

s

t

u

v

w

x

y

z

territori

tarja 1. f Escut medieval rectangular. 2. fPlaca rectangular on hi ha un escrit.FAM. Targeta, targeter.tarlatana f Teixit clar i fi de cotó.taronger 1. m Arbre de flors blanques i olo-

roses, i fruits de polpa sucosa i pela grui-xuda. 2. m t. mandarí. Mandariner.tarongina f Flor del taronger.taronja f Fruit del taronger.FAM. Ataronjat, -ada, taronger, taronge-

rar, tarongina, taronjada, taronjaire.tarot 1. m Baralla de 78 cartes diferents em-

prada per endevinar el futur. 2. m Barretvell o fet malbé.FAM. Destarotar.tarquim m Fang que deixen les aigües es-

tancades i que s’empra com a adob.tarragoní, -ina adj. De Tarragona.tars m Part de darrere del peu, entre el me-

tatars i la cama, composta de set ossos.FAM. Metatars, tarsal, tarsià, -ana.tartamut, -uda adj. Quec.FAM. Mut, muda, tartamudejar, tartamu-

desa.tartana f Cotxe de cavalls de dues rodes,

amb tendal de roba i seients laterals.FAM. Tartanada, tartaner.tarter m Terreny, a la falda d’una muntanya,

cobert de pedres que s’han desprès delcim.

tartera f Tarter.tasca 1. f Treball que un té l’obligació de fer.

2. f Impost medieval català dels senyorssobre una part de la collita.FAM. Tascar.

SIN. 1. Afer, comesa, empresa, missió, obli-gació, ofici.

tascó m Peça de fusta, allargada i afinadade la punta, emprada per assegurar unacosa posant-lo en una escletxa o un espailliure.FAM. Tasconar, tasconer, -a.SIN. Cuny, falca, pitja.tassa 1. f Vas de porcellana, terra o altres

materials, amb nansa, per prendre líquids.2. f El contingut d’una tassa. Dues t. d’arròs.FAM. Tassó.

tastaolletes m i f Persona inconstant.tastar v. tr. Prendre una porció d’un menjar o

una beguda per apreciar-ne el gust.FAM. Tast, tastaolletes, tastavins.SIN. Degustar.

tatuar v. tr. Marcar el cos amb dibuixos, nor-malment permanents, per mitjà de pun-cions de colorant.FAM. Tatuatge, tatuador, -a.tatxa 1. f Clau curt amb cabota grossa i

plana. 2. f Defecte.FAM. Entatxonar, tatxar, tatxó, tatxonar.tatxar v. tr. Tallar un trosset de meló o sín-

dria per tastar-los abans de comprar-los.tatxot m Tatxa grossa emprada per entapis-

sar mobles.taujà, -ana adj. i m i f Dit de la persona que

té poca agudesa mental i poca malícia.FAM. Taujaneria.taula 1. f Moble consistent en una peça ho-

ritzontal, llisa, sostinguda per potes. 2. f t.rodona. Taula circular que no permet caplloc preferent. 3. f t. rodona. Debat en quèels participants exposen les opinions encondicions d’igualtat. 4. f t. de canvi. An-tigament, establiment públic de banca icanvi. 5. f Monument prehistòric menorquíconsistent en una gran pilastra d’una solapeça i una gran llosa plana al damunt. 6. fPeça de fusta plana, ampla i de poc gruix.7. f Pintura feta sobre fusta. 8. f fer t. rasa.Anul·lar tot el que s’ha fet anteriorment. 9.f Qualsevol objecte o superfície plana, llisai horitzontal. 10. f Índex de les matèriesd’un llibre. 11. f Llista ordenada de resul-tats o dades d’un treball científic. Les t. demultiplicar. 12. f pl. Escenari. 13. f pl. Situa-ció en el joc d’escacs o de dames en quèno pot guanyar cap dels jugadors. 14. f pl.t. de la llei. Les dues pedres en què, se-gons la Bíblia, Moisès gravà els deu mana-ments. 15. f posar (un problema, un tema)damunt la t. Suscitar una qüestió a consi-derar, resoldre, etc.FAM. Entaular*, retaule, taulejar, taulell,tauler, -a, tauleta, tauló, tavella*.taulell 1. m Taula estreta i llarga. 2. m Taula

que hi ha a les botigues per mostrar elsproductes. 3. m Taula que hi ha als tallersper treballar-hi.tauler, -a 1. m Fusta plana normalment amb

cantells. Tauler d’anuncis. Tauler d’escacs. 2. mt. de control (o t. d’instruments). Quadrede comandament d’un vehicle.SIN. 1. Escaquer.tauló m Peça llarga de fusta emprada esp.

pels paletes per fer bastides.taumaturg, -a m i f Persona que pot fer mi-racles.

574

a

b

c

d

e

f

g

h

i

j

k

l

m

n

o

p

q

r

s

t

u

v

w

x

y

z

tarja

fúnebre 1. adj. Relacionat amb un difunt oels difunts. 2. adj. Molt trist, de mort.SIN. 2. Tenebrós, lúgubre.funeral m Cerimònia que es fa per acomia-

dar un difunt.funerària Societat dedicada a les cerimò-nies d’enterrament.funest, -a adj. Que porta mort o desgràcia.

SIN. Ominós, -osa, perniciós, -osa.funicular m Ferrocarril que puja pendents irep la tracció mitjançant un cable.fur 1. m Llei que recull el dret vigent en una

regió. 2. m Jurisdicció especial (civil, mili-tar, eclesiàstica) aplicada en funció del ti-pus de persones sobre les quals recau.FAM. Aforar, desaforat, -ada, foral.fura 1. f Mamífer carnívor de cap rodonenc i

cos prim, tradicionalment usat per a lacaça de conills. 2. f Persona que es fica per-tot.FAM. Furar, furer, furgar*, furó*.furetejar v. intr. Regirar-ho tot, furonejar.

furgar 1. v. tr. Excavar la terra amb el morro,com els porcs. 2. v. tr. Remenar una cosainteriorment. 3. v. tr. Ficar-se en un afer.FAM. Furgada.SIN. 1, 2. Regirar.furgó 1. m Vehicle llarg i cobert per al trans-

port de mercaderies. 2. m Vagó destinat altransport d’equipatges.FAM. Furgoneta.furgoneta f Vehicle amb porta a la part pos-

terior per a la càrrega.fúria f Violència, impetuositat.FAM. Enfurir*, furibund, -a, furient, furiós,-osa, furor*.

furó m Fura.FAM. Fura*, furonejar, furoner, -a.furóncol m Gra inflamatori de la pell.

furor 1. m o f Ira violenta. 2. m o f fer f.Triomfar, estar molt de moda una cosa.FAM. Enfuriar*, enfurir*.furt 1. m Robatori sense violència ni intimi-

dació. 2. m La cosa furtada.FAM. Furtar, furtiu, -iva.furtiu, -iva 1. adj. Fet d’amagat. 2. adj.Il·legal.

fus m Barreta de fusta, lleugerament cònica,que serveix en la filatura per tòrcer el fil ienrotllar-lo.FAM. Afuar, afusar, fusada, fusiforme.

fusa f Nota musical que val la meitat d’unasemicorxera.

fusell m Arma de foc portàtil.FAM. Afusellar*, fuseller, fuselleria.fusible 1. adj. Que es pot fondre. 2. m Dispo-sitiu de protecció del circuit elèctric.SIN. 2. Ploms.

fusió 1. f Acció de fondre. 2. f f. nuclear.Reunió de dos nuclis atòmics per formar-ne un de més pesant.FAM. Fondre*, fusionar.SIN. 1. Fosa.

fust m Element central i sustentador de lacolumna, intermedi entre la base i el capi-tell.SIN. Tronc.

fusta 1. f Matèria llenyosa de l’arbre. 2. fTros, objecte, de fusta.FAM. Enfustat*, fust, fustam, fuster, -a,fusterejar, fusteria.SIN. 1. Llenya.fuster, -a m i f Persona que treballa la fusta.

fustigar v. tr. Assotar, fuetejar.FAM. Fustigació.futbol m Esport practicat entre dos equipsamb la finalitat d’introduir una pilota a laporteria del contrari.FAM. Futbolí, futbolista, futbolístic, -a.

fútil 1. adj. Sense importància. 2. adj. Frívol.FAM. Futilesa, futilitat.SIN. 1. Insignificant.fúting m Exercici físic consistent a córrer a

un ritme moderat i regular.futris, de loc. adv. De mal humor.futur, -a 1. adj. Que serà. 2. m Temps que hade venir. 3. m Temps gramatical que indicaacció venidora.FAM. Futurisme, futurista, futuritat.

SIN. 1. Esdevenidor, -a, venidor, -a. 2. Ave-nir, demà, esdevenidor.futurisme m Moviment artístic d’avant-

guarda que exalta el progrés i rebutja latradició.

294

a

b

c

d

e

f

g

h

i

j

k

l

m

n

o

p

q

r

s

t

u

v

w

x

y

z

fúnebre

Pàg.

18

Pàg.

17

arbre. 2. f Tros de feixa que es prepara persembrar-hi llegums, etc., bancal.capçal 1. m Part del llit on es posa el coixí.2. m Coixí del llit. 3. m Objecte que fa decoixí. 4. m Dispositiu que serveix per enre-gistrar, llegir o esborrar dades en un suportmagnètic.

FAM. Cap*, capçalera, encapçalar.capçalera 1. f Barana o post que es posa alcap del llit. 2. f Nota preliminar amb quès’encapçala un escrit. 3. f Adornament quees posa al cap d’una plana.capçana 1. f Rodella de drap, etc. que esposa al cap per portar un pes. 2. p. anal. Ro-della que serveix per posar-hi les olles, etc.quan se les treu del foc.capçar v. tr. Fer o reforçar el cap o extremd’alguna cosa.capcinada 1. f Signe o moviment de cap.2. f Becaina.capcinès, -esa 1. adj. Relacionat amb la co-marca del Capcir. 2. m Dialecte català detransició cap a l’occità.capciós, -osa adj. Que conté raons enga-nyoses, que sols té aparença de veritat. Ésuna notícia c.

SIN. Enganyós, -osa.capdamunt, al 1. loc. adv. Al cim, a l’extremmés alt. 2. loc. adv. Al rang més elevat. 3. loc.adv. estar fins al c. Estar molt cansat, fas-tiguejat.

SIN. 1. A dalt de tot.capdavall, al 1. loc. adv. A l’extrem més baix,al fons d’una cosa. Al c. del carrer. 2. loc. adv.A la fi; en la situació més extrema. 3. loc.adv. A la fi, al cap i a la fi.

SIN. 1. A baix de tot, al peu. 2. Al límit.capdavanter, -a 1. adj. i m i f Que va al da-vant d’un grup, etc. 2. m i f El qui es llançaa una empresa nova o arriscada, obrintcamí als altres.

FAM. Capdavant.SIN. 1. Avantguardista. 2. Pioner, -a.

capejar 1. v. tr. Resistir un temporal. 2. v. intr.Fer moviments amb el cap.SIN. 1. Esquivar, eludir.

capel 1. m Capell emprat pels eclesiàstics.2. m Dignitat de cardenal.capell 1. m Peça de vestir per cobrir el cap;barret. 2. p. anal. Cosa que cobreix a ma-nera d’un capell.capella 1. f Lloc destinat al culte i que no téels drets d’una església parroquial. 2. f Es-

glesiola annexa a una església més gran. 3.f Conjunt de músics al servei d’una capella.4. f estar en c. Esperar amb ànsia el resul-tat d’un afer.SIN. 1. Oratori.

capellà 1. m Titular d’una capellania. 2. mQualsevol eclesiàstic. 3. m Esquitx de sa-liva.FAM. Capella, capellanesc, -a.SIN. 1. Mossèn, prevere, rector.

capellania f Càrrec d’exercir els serveis deculte en una capella.

capelleta 1. f Simulacre de capella. 2. f Reu-nió de persones que defensen exclusiva-ment allò que forma part del seu cercle.SIN. 2. Camarilla.

capficar 1. v. pr. Preocupar-se greument peralguna cosa. 2. v. tr. Fer entrar de cap unacosa dins una altra.SIN. 1. Emmigranyar-se, encaboriar-se, en-caparrar-se.

capfluix, -a adj. Persona eixelebrada i frí-vola.

capgirar 1. v. tr. Girar de manera que la partde dalt vagi a baix. 2. v. tr. Pertorbar l’ordrede les coses. 3. v. tr. Entendre, dir o fer lescoses a l’inrevés. Va c. les seves paraules. 4. v.tr. Canviar el curs d’alguna cosa.SIN. 1. Invertir.

capgirell m Girada que fa un cos caient.capgròs 1. m Larva aquàtica dels amfibisanurs, com la granota. 2. adj Curt d’enteni-ment.

SIN. 1. Cullereta.capicua m Nombre que consta de les matei-xes xifres llegides de dreta a esquerra que

d’esquerra a dreta.capil·lar 1. adj. Relacionat amb els cabells.2. adj. Relacionat amb la capil·laritat. 3. m

Vas sanguini situat entre el territori arteriali el venós.capil·laritat f Fenomen pel qual, en posar-se un líquid en contacte amb un sòlid, la

superfície d’aquell puja o baixa.capir v. tr. Entendre, explicar-se alguna cosa,algun fet.

SIN. Comprendre, copsar.capità, -ana 1. m i f Cap, el qui té comanda-ment. 2. m i f Oficial graduat que exerceix o

pot exercir el comandament suprem d’unvaixell. 3. m i f Oficial de l’exèrcit de terra.4. m i f Cap d’un equip esportiu.

119

a

b

c

d

e

f

g

h

i

j

k

l

m

n

o

p

q

r

s

t

u

v

w

x

y

z

capitàcanya 1. f Planta perenne, de tiges robustes,de 2 a 5 m d’alçada. 2. f c. de sucre. Plantaconreada per a l’obtenció de sucre. 3. fNom de certs objectes de forma tubular ocilíndrica. 4. f Barra per fer girar el timó.FAM. Acanyar-se*, cana*, canadella, ca-nell, -a, cannàcies, canó, canyada, ca-nyella, canyís, canyó, escanyar, escanyo-lit, -ida*.

canyada 1. f Vall estreta plantada de canyes.2. f Acte de tirar la canya a l’aigua per pes-car.

canyella 1. f Escorça aromàtica emprada enconfiteria, en guisats, com a aromatitzant ien perfumeria. 2. f Part anterior de la camasobre mateix de l’aresta anterior de la tí-bia.SIN. 2. Canella.

canyís 1. m Teixit, reixat, fet de canyes, etc.2. m Planta herbàcia de tija erecta.FAM. Canya*, encanyissat*.

canyó m Faringe.caoba f Arbre gran, de fusta dura molt apre-ciada en ebenisteria.caolí m Argila blanca molt pura.caos 1. m Estat de confusió que hauria pre-cedit l’organització del món. 2. m Confusiói desordre complet.

FAM. Caòtic, -a.cap 1. m Part superior del cos de la personai de molts animals. 2. m La part més altad’una cosa. El c. del dit. 3. m Extremitat engeneral. Cap de taula, cap de núvol. 4. m El quimana; capitost. 5. adj. Algun. Tens cap llapis?6. m Punta de terra que entra mar endins.cap de Creus. 7. m abaixar (o acotar) el cap.Cedir al desig d’un altre. 8. m alçar (o ai-xecar) el cap. Sortir de la pobresa, reco-brar l’ànim. 9. m anar amb el cap alt. Anaramb dignitat. 10. m anar cap baix. Estartrist, capficat. 11. m anar cap per avall.Anar una cosa malament. 12. m cap deturc. Persona a qui es fa acusacions de lesquals no és responsable. 13. m demanarel cap. Demanar la mort d’algú. 14. m ferun cap nou. Pegar algú. 15. m fer un copde cap. Decidir-se, prendre una resolució.16. m no tenir ni cap ni peus o ni cap nicentener. Ser una cosa un disbarat. 17. mtreure el cap. Començar, algú o algunacosa, a sortir. 18. m Talent, judici, seny.19. m ballar pel cap. Recordar vagament.20. m no cabre al cap. No poder compren-dre una cosa. 21. m passar pel cap. Acu-dir-se a algú alguna cosa. 22. m treure del

cap. Fer desistir algú d’alguna cosa. 23. mIndividu considerat com a part d’una col·lec-tivitat. 24. m Fil primer que, cargolat o tre-nat, forma el fil d’un cabdell, etc. 25. loc.prep. de cap a cap. D’un extrem a l’altre, to-talment. 26. loc. adv. cap per amunt. En po-sició normal, no invertida. 27. prep. En direc-ció a, devers. Anem cap a casa. 28. prep. A labanda de, no lluny de. Això és cap a Reus. 29.prep. Aproximadament. Va venir cap a les deu.FAM. Acabar*, bicèfal, -a, cabal*, cabdal,cabdell, cabdill*, cabeça, cable*, ca-bota, cabotejar*, cabussar*, cabut, -uda,caparrada, caparrudesa, caparrut, -uda,capatàs, capçada, capçal, capçana,capçar, capcinada, capejar, capità*, ca-pital*, capitell, capítol, capitost, capo-ral, encaparrar, escapsar*, recapitular*.

SIN. 1. Crani, testa. 18. Intel·ligència, magí.28. Devers.capa 1. f Peça de roba, ampla, sense màni-gues, que es porta a les espatlles. 2. f Drap,fulla, etc., amb què s’envolten i es cobrei-xen certes coses. 3. f Cadascuna de diver-ses zones superposades. Un pastís amb c. decrema i nata. 4. f Pretext que serveix per dis-simular alguna cosa.

FAM. Capot, -a.SIN. 1. Mantell.

capaç 1. adj. Que pot contenir. Vehicle c. per a5 places. 2. adj. Que té aptitud per fer algunacosa. 3. adj. Que té capacitat legal. És c. perfirmar el document. 4. adj. Que té talent, qua-litats. 5. adj. ser c. Ser possible que s’esde-vingui.FAM. Capacitar, capacitat.SIN. 4. Apte, -a. || ANT. 4. Inepte, -a.

capacitat 1. f Propietat de poder contenirfins a un límit determinat. Té una capacitat de5Mb. 2. f Suficiència per fer alguna cosa. Téc. per treure un 10. 3. f Nom de certes magni-tuds elèctriques o tèrmiques.SIN. 1. Cabuda. 2. Aptitud, competència.

capar v. tr. Castrar.caparrada 1. f Cop de cap. 2. f Sortida ines-perada, acció de poc judici.

SIN. 2. Rampell.caparrudesa f Qualitat de caparrut.caparrut, -uda adj. Tossut, obstinat.

SIN. Ceballut, -uda.capatàs m El cap d’una colla de treballa-dors.

capbussar v. tr. i pron. Cabussar.capçada 1. f Conjunt de les branques d’un

118

a

b

c

d

e

f

g

h

i

j

k

l

m

n

o

p

q

r

s

t

u

v

w

x

y

z

canya

paraules guia

accepcions

entrada Com que era un home de recursos, se’n va anar a casa d’un amic seu que era fuster

i li va encomanar un cap de fusta: «Amb un cap de fusta ja passaré», es va dir.

I prou que va passar, amb aquella testa de tauló […].

120

PROJECTE 3

PROJECTE 3

121

Dalí va ser la figura més brillant del surrealis-me pictòric, un moviment artístic que prete-nia alliberar la ment de l’artista a través de crear coses amb una gran càrrega d’imagi-nació i aconseguir, així, anar més enllà de la realitat. Dalí va aconseguir tot això i, a més a més, va crear una obra amb uns trets molt personals que no deixa ningú indiferent.

RECORDANT DALÍ

Si observeu qualsevol quadre de Dalí, segur que us vé-nen al cap un munt d’imatges i d’idees fantàstiques. Amb aquesta inspiració, es tracta que escriviu un conte surrealista, és a dir, un conte fantàstic.

1. Dividiu la classe en grups. Cada grup haurà de buscar imatges de quadres de Dalí a Internet o en llibres de la biblioteca. Escolliu aquell quadre que més us agradi o aquell que us suggereixi més coses.

2. Observeu el quadre i deixeu anar la vostra imaginació. Entre tots els membres del grup, inventeu-vos una història fantàstica i escriviu-la en forma de conte.

4. Finalment, podeu fer un recull de contes, els quals podeu acompanyar de fotografies de quadres de Dalí o de dibuixos fets per vosaltres mateixos.

3. Després cada grup llegirà el seu conte

davant de tota la classe i entre tots

decidireu quin és el més original i quin està

més ben escrit.

La persistència de la memòria (1931)

El vaixell (1942-1943)

80

81UNITAT 6

UNITAT 6

GRAMÀTICA.Llegeix la conversa entre els dos ocells:

Les paraules aquestes,

aquells, aquests, aquell

són demostratius.

➧Els determinants

Els determinants són paraules que solen anar al costat d’un nom i indiquen si aquest és

masculí o femení, si és singular o plural, si és a prop o lluny, de qui és, quants n’hi ha, etc.

Hi ha diferents classes de determinants: els articles, els demostratius, els possessius,

els numerals i els indefinits.

Els articles

Els articles ens indiquen el gènere i el nombre del nom que acompanyen. Les formes

dels articles són les següents:

Els demostratius

Els demostratius són determinants que indiquen si les persones, els animals o les coses

a què ens referim són a prop (aquest, aquesta, aquests, aquestes) o lluny (aquell, aque-

lla, aquells, aquelles).

Els possessius

Els possessius són determinants que indiquen a qui pertany allò de què es parla.

Exemples: El Pit-roig va dir al seu amic Bernat Pescaire: «Els meus cuquets són més fà-

cils de trobar que els teus peixets».

Altres possessius són aquests: meu, teu, seu, meva, teva, seva, meus, teus, seus, meves,

teves, seves, nostres, vostres.

Altres determinants: numerals i indefinits

Els determinants numerals van al davant del nom i ens en donen més informació; en el

cas de l’exemple anterior precisen la quantitat.

Algun, pocs, unes, molts… són altres determinants que donen una informació més im-

precisa del nom que acompanyen. Són els determinats indefinits.

Llegeix i fixa’t en les paraules destacades que hi ha al davant dels noms:

– Les sis paraules destacades són determinants.

Llegeix aquestes frases de la primera lectura d’aquesta unitat:

– Les quatre paraules destacades són articles.

Torna a llegir aquesta endevinalla:

– Un i tres també són determinants.

Són determinants numerals.

AIXÒ ÉS UN

AVORRIMENT!

QUÈ PODEM FER?

JO SÉ UNA

ENDEVINALLA

ALGUNS DELS ACUDITS

QUE EXPLIQUES MÉS

QUE RIURE FAN PLORAR.

EL MEU GERMÀ EN

SAP DE MOLT BONS!

SABEU L’ACUDIT

D’EN MESSI?

PER QUÈ NO EXPLIQUES

AQUELLS ACUDITS DE

FUTBOLISTES QUE SAPS?

Singular masculí: el/l’ (el Bernat, l’ocell) Singular femení: la/l’ (la riera, l’aigua)

Plural masculí: els (els peixos)Plural femení: les (les aigües)

Pàg.

109

Porta caputxa i es mulla,

té un sac de tinta i no es taca,

no sap escriure ni un mot,

té tres lletres i es diu pop.

EN AQUESTES AIGÜES CADA

VEGADA HI VIUEN MENYS PEIXOS.

OH, AQUELLS TEMPS EN QUÈ N’HI

HAVIA TANTS!

ÉS QUE AMB AQUESTS ULLETS QUE

TENS NO HI GUIPES GENS. MIRA EN

AQUELL RACÓ SI N’HI HA!

A la Riera Grossa, les aigües solen baixar amb alegria.

El Bernat Pescaire s’estava preparant en silenci per a l’esmorzar.

Referències bibliogràfiquesEl gust per llegir s’adquireix desenvolupant l’hàbit lector i fomentant la lectura sistemàtica en

qualsevol suport, aprenent a reflexionar sobre el que s’ha llegit, sabent-ho explicar mitjançant

evidències orals o escrites i sabent-ho compartir. Com indica el Pla Nacional de Lectura, llegir

afavoreix l’èxit educatiu; per això us indiquem les referències bibliogràfiques dels fragments de

les lectures que heu anat trobant en aquest llibre… per si us voleu animar a llegir l’obra sencera.

123

referències bibliogràfiQues

Steve Parker •  L’exercici físic, pàg. 10 «Consells sobre l’exercici», dins Salut, higiene, benestar i forma física. Barcelona, Molino,

1998.

vicenç SelléS •  El berenar, pàg. 12 «El berenar», en Cavall Fort, 1.147 (maig de 2010).

laura lóPez; ignaSi llomPart i montSerrat camPS •  El diccionari. Les paraules guia, les entrades i les accepcions, pàg. 16-17

Diccionari Barcanova de Primària. Barcelona, Barcanova, 2010.

unitat 1.

JoleS Sennell •  Cap de fusta, toc, toc! pàg. 8 «Cap de fusta, toc, toc!», dins Tocats del bolet. Barcelona, Barcanova, Sopa de Llibres, 2006.

Salvador comelleS

•  Les galtes del cul, pàg. 15 «Les galtes del cul», dins Paraules amb cap i peus. Barcelona, Barcanova, Mots Vius, 2011.

Els temps verbals

UNITAT 8

BT00242801_u8_CM_1_Catala_LLIBRE.indd 107

27/02/13 09:37

8081UNITAT 6

UNITAT 6

GRAMÀTICA.

Llegeix la conversa entre els dos ocells:

Les paraules aquestes,

aquells, aquests, aquell

són demostratius.

➧Els determinants

Els determinants són paraules que solen anar al costat d’un nom i indiquen si aquest és

masculí o femení, si és singular o plural, si és a prop o lluny, de qui és, quants n’hi ha, etc.

Hi ha diferents classes de determinants: els articles, els demostratius, els possessius,

els numerals i els indefinits.

Els articles

Els articles ens indiquen el gènere i el nombre del nom que acompanyen. Les formes

dels articles són les següents:

Els demostratius

Els demostratius són determinants que indiquen si les persones, els animals o les coses

a què ens referim són a prop (aquest, aquesta, aquests, aquestes) o lluny (aquell, aque-

lla, aquells, aquelles).

Els possessius

Els possessius són determinants que indiquen a qui pertany allò de què es parla.

Exemples: El Pit-roig va dir al seu amic Bernat Pescaire: «Els meus cuquets són més fà-

cils de trobar que els teus peixets».

Altres possessius són aquests: meu, teu, seu, meva, teva, seva, meus, teus, seus, meves,

teves, seves, nostres, vostres.

Altres determinants: numerals i indefinits

Els determinants numerals van al davant del nom i ens en donen més informació; en el

cas de l’exemple anterior precisen la quantitat.

Algun, pocs, unes, molts… són altres determinants que donen una informació més im-

precisa del nom que acompanyen. Són els determinats indefinits.

Llegeix i fixa’t en les paraules destacades que hi ha al davant dels noms:

– Les sis paraules destacades són determinants.

Llegeix aquestes frases de la primera lectura d’aquesta unitat:

– Les quatre paraules destacades són articles.

Torna a llegir aquesta endevinalla:

– Un i tres també són determinants.

Són determinants numerals.

AIXÒ ÉS UN

AVORRIMENT!

QUÈ PODEM FER?

JO SÉ UNA

ENDEVINALLA

ALGUNS DELS ACUDITS

QUE EXPLIQUES MÉS

QUE RIURE FAN PLORAR.

EL MEU GERMÀ EN

SAP DE MOLT BONS!

SABEU L’ACUDIT

D’EN MESSI?

PER QUÈ NO EXPLIQUES

AQUELLS ACUDITS DE

FUTBOLISTES QUE SAPS?

Singular masculí: el/l’ (el Bernat, l’ocell) Singular femení: la/l’ (la riera, l’aigua)

Plural masculí: els (els peixos) Plural femení: les (les aigües)

Pàg.

109

Porta caputxa i es mulla,

té un sac de tinta i no es taca,

no sap escriure ni un mot,

té tres lletres i es diu pop.

EN AQUESTES AIGÜES CADA

VEGADA HI VIUEN MENYS PEIXOS.

OH, AQUELLS TEMPS EN QUÈ N’HI

HAVIA TANTS!

ÉS QUE AMB AQUESTS ULLETS QUE

TENS NO HI GUIPES GENS. MIRA EN

AQUELL RACÓ SI N’HI HA!

A la Riera Grossa, les aigües solen baixar amb alegria.

El Bernat Pescaire s’estava preparant en silenci per a l’esmorzar.

Lèxic. Aprofundiment del llenguatge utilit-zat en les lectures i anàlisi dels mecanismes de formació de paraules.

Gramàtica. Anàlisi i nor-mativa de l’organització morfològica i sintàctica de la llengua.

Activitats transversals. Editorial Barcanova pro-posa unes activitats trimestrals pensades per afa-vorir el coneixement des de diferents aspectes naturals, artístics, culturals i socials. Aquestes acti-vitats es treballen en totes les àrees curriculars i faciliten el treball per projectes.

Pàgines de bibliografia.

Proposta d’activitat digital per treballar amb PDI a l’aula.

Exemplificacions sobre el contingut.

Apartats que faciliten una millor ordenació dels continguts.

30

Estructura del

Dossier d’Aprenentatge

29UNITAT 2

EXPRESSIÓ ORAL.

Llen

gua

cat

alan

a •

Cicl

e M

itjà

• 4

t

Pàg.

24

• Després d’explicar oralment la tradició popular que heu treballat, respon individual-

ment les preguntes següents:

a) Ha estat interessant fer la recerca d’informació? Per què?

b) Creus que els companys i les companyes han entès bé la tradició que heu explicat?

Per què?

12 Conèixer les tradicions del Pirineu

com ara la baixada de raiers i el concurs

de gossos d’atura és molt interessant,

però segur que al teu poble o a la teva

ciutat també existeixen tradicions igual

d’importants.

Et proposem que et busquis una parella

per treballar i que, un cop junts, busqueu

informació sobre alguna tradició o festa

que se celebri al lloc on viviu, als seus vol-

tants o fins i tot arreu de Catalunya.

Un cop tingueu tota la informació, lle-

giu-la, ordeneu-la, busqueu imatges que

hi tinguin relació i prepareu-vos per ex-

plicar-la als companys i les companyes.

Parlem de les nostres

festes i tradicions

No us oblideu del següent:– Buscar força informació del tema que heu triat.– Preparar bé el que voleu explicar.– Repartir-vos el que explicarà cada membre de la parella.– Parlar alt i clar.– Acompanyar la vostra exposició amb imatges.

COMPRENSIÓ.

43UNITAT 3

Llen

gua

cat

alan

a •

Cicl

e M

itjà

• 4

t

1 Pensa quin d’aquests títols podria anar bé per a la lectura i marca’l:

«El primer dia d’escola»

«Unes parentes rares»

«Anem a comprar a la papereria»

2 Divideix la lectura en dues parts i posa un subtítol a cada una:Part 1. Des del principi fins a «

____________________________________________________________________________ »Part 2. Des de «_______________________________________________________________________________________________________________ __________.» fins al final.Subtítol part 1:

Subtítol part 2:

3 Digues si les afirmacions següents són certes o falses:

Quan l’Antònia ja té la motxilla, la llibreta, el llapis i l’estoig, surt amb l’àvia a com-prar més material.

A la dependenta no li cauen bé l’Antònia i la seva àvia.

A l’Antònia li fa il·lusió començar l’escola.

L’Antònia fa una ganyota perquè no vol anar a l’escola.

L’estoig que tria l’Antònia està descolorit.

Tot el que explica la lectura passa el mateix dia.

3. Estudi i treball

Antònia PurpurinaPàg.

32

12 UNITAT 1

EXPRESSIÓ ESCRITA.

Llengua catalana • Cicle M

itjà • 4t

Pàg.

12 ➧L’argumentació 15 Torna a llegir la lectura El berenar i busca informació que et permeti omplir el qua-

dre, següent. Sigues breu en les respostes.

Informació objectiva que ofereix el text

Arguments a favor

Arguments en contra

16 Llegeix el text següent i escriu dos arguments a favor i dos en contra de la higiene

personal.

Si tot el dia anem amunt i avall, ens passegem per molts ambients diferents i toquem

infinitats de coses, el nostre cos acumula un munt de microbis, bacteris i microelements

que no sempre són beneficiosos per al cos i per a la salut. Què en penses, de la higiene

personal?

Arguments a favorArguments en contra

Espai per escriure el nom de l’alumne.

Espai per escriure el nom de l’alumne.

Expressió oral. Propostes d’expressió oral a l’aula, en diferents situacions.

Comprensió. Diferents nivells d’activitats de comprensió global del text, d’aspectes concrets de la lectura i de les expressions i el vocabulari utilitzats.

Ep! No t’oblidis… Guió per dur a terme l’exposició oral correctament.

Expressió escrita. Propostes d’expres-sió escrita amb diferents tipus de text seguint tots els passos que indiquem i que parteixen de l’anàlisi dels textos presentats en el Llibre de coneixe-ments.

Aquesta icona remet a la pàgina del

Llibre de coneixements on hi ha

les lectures o les explicacions teò-

riques per poder fer les activitats.Pàg.

8

Un arròs deliciós 6

7 •

•

8

UNITAT 6

Llen

gua

cat

alan

a •

Cicl

e M

itjà

• 3

r

Espai

31

40 UNITAT 2

Llengua catalana • Cicle M

itjà • 4t

LÈXIC.

GRAMÀTICA.

1 Subratlla la paraula de cada llista que no sigui sinònima de la primera:

eixerit = belluguet, despert, espavilat, llest.

babau = badoc, encantat, parat, simpàtic.

xerraire = enraonador, enraonaire, reservat, llenguallarg.

estudiós = aplicat, fresc, treballador, feiner.

2 Torna a escriure aquestes frases substituint la paraula destacada per un antònim:

Pots obrir la finestra?

Quan marxis, deixa el llum encès!

És un noi que sempre està content.

3 Encercla les paraules que han servit per relacionar aquestes frases compostes. Des-

prés, subratlla els verbs conjugats que hi trobis:

Per esmorzar he menjat massa i estic molt tipa.

No m’agrada anar amb vaixell ni anar amb avió.

T’escric aquest correu perquè et trobo a faltar.

Vindrem a dinar si ens convides.

Em fa mal el cap i estic marejat.

42 UNITAT 2

Llengua catalana • Cicle Mitjà • 4t

REFL

EXIO

NO I

APRE

NC

3 Després de fer l’esborrany del text de la pàgina 32, comprova, a partir de les

frases del quadre, que no t’hagis descuidat res per escriure.

4 Contesta les preguntes següents:

• Quines festes tradicionals acostumes a celebrar durant l’any?

• Explica de quina manera celebres alguna d’aquestes festes:

• Coneixes alguna llegenda relacionada amb el teu poble o la teva ciutat? Escriu-ne el

nom.

Sí No Explica quins canvis hauràs de fer.

He seguit l’esquema per fer

l’esborrany.

Hi he posat un títol.

He exposat el tema del text

en la presentació.

He desenvolupat el tema

exposant la informació

de manera clara i ordenada.

He escollit unes imatges que

il·lustren clarament el que

explico en el text.

He escrit, al final del text, una

anècdota o la meva opinió

personal.

He escrit el text de manera

ordenada.

He revisat i he corregit el text.

41UNITAT 2

Llen

gua

cat

alan

a •

Cicl

e M

itjà

• 4

t

COM HO HE FET?

1 Omple el quadre següent:

2 Omple el quadre següent: Sí No Observacions

Sé reconèixer la síl·laba tònica i les síl·labes

àtones d’una paraula.

Sé reconèixer una vocal neutra.

Escric correctament el so de la vocal

neutra a final de mot.

Escric correctament el so de la vocal

neutra en paraules de la mateixa família

o derivades.

Sé reconèixer paraules sinònimes.

Sé trobar antònims d’una paraula.

Sé el que és una frase simple

i una frase composta.

He corregit els dictats.

Sí NoQuè puc millorar?

Escolto les explicacions

de la mestra o del mestre.

Sé explicar el que he

après.

Presento la feina neta

i endreçada.

Escric amb lletra clara.

Llegeixo en veu alta.

Participo en les feines

proposades.

Per poder resoldre correctament una activitat, cal que

tinguis en compte els punts següents:

– Comprendre què et demanen.

– Parlar-ne amb els companys i les companyes.

– Pensar tot el que saps sobre el tema.

– Mirar de trobar la resposta adequada.

Recorda

REFLEXIONO I APRENCCo

rrec

ció

Dictat 1

Dictat 2

39UNITAT 2

Llen

gua

cat

alan

a •

Cicl

e M

itjà

• 4

t

Corr

ecci

ó

ORTOGRAFIA.

Reflexiono i aprenc. Activitats orientades a fer reflexionar l’alumne sobre el seu pro-pi procés d’aprenentatge.

Avaluació. Activitats per avaluar els coneixements dels continguts més repre-sentatius de la unitat. Es treballen els dos dictats de l’apartat d’ortografia i activitats sobre el lèxic i la gramàtica.

51

ORTOGRAFIA.

Llen

gua

cat

alan

a •

Cicl

e M

itjà

• 4

t

UNITAT 3

➧La O àtona

17 Classifica les paraules següents segons el so de la o:

biblioteca, cop, complicat, força, continua, fons, jeroglífic, excavació,

oficina, tresor, cursos, tombes

Pàg.

38

Sona oSona u

18 Escriu tres paraules de la mateixa família que aquestes. (Pots consultar el diccionari.)

porta

volta

fort

nova

hora

35UNITAT 2

LÈXIC.

Llen

gua

cat

alan

a •

Cicl

e M

itjà

• 4

t

Pàg.

28

Pàg.

28

➧Els sinònims 23 Completa les columnes amb els sinònims que hi ha en aquests dos textos:

➧Els antònims 24 Completa aquestes frases:

Curt és el contrari de . Arreglat és el contrari de

.Clar és el contrari de

. Antic és el contrari de . 25 Escriu al costat de cada verb un altre verb de significat contrari:tapar ≠

fer ≠ obrir ≠ baixar ≠

callar ≠ sortir ≠ vestir-se ≠ atacar ≠ seure ≠

Text 1: Tot passejant per aquest prat, veuràs moltes varietats de flors. Algunes perfumen l’ai-re amb aromes exquisides. Totes tenen colors delicats, des del més clar fins al més viu.

Text 2: Tot caminant per aquesta pra-da, descobriràs nombroses varietats de flors. Algunes aromatitzen l’atmosfera amb perfums agradables. Totes mos-tren colors bonics, des del més pàl·lid fins al més fort.

Text 1 Text 2passejant

prada

descobriràsmoltes

perfumen

agradablestenen

bonics

pàl·lidviu

73UNITAT 4

GRAMÀTICA.

Llen

gua

cat

alan

a •

Cicl

e M

itjà

• 4

t

Pàg.

56 ➧Les parts de la frase

27 Observa el quadre i omple’l amb aquestes frases:• La porta del jardí tanca malament.• L’àlbum de cromos d’esportistes és complet.• El fill del veí és músic.• La noia del vestit de color verd viatja molt.

28 Fes volar la imaginació i complementa els subjectes de les frases següents:

Subjecte

PredicatNom Complements del nom

– El nen porta ulleres.– La filla

seu al meu costat.– Els animals viuen a la selva.– Les femelles

tenen cura de les cries.

Ortografia. Activitats d’ortografia complementades amb la preparació i la pràctica dels dictats.

Lèxic. Activitats de lèxic que els ajudaran a en riquir i a ampliar vocabulari i els donaran les eines neces-sàries per a la formació de paraules.

Gramàtica. Activitats gramaticals per conèixer i practicar les categories gramaticals, la construcció del text, l’ordre dels elements de la frase i el seu en-riquiment.