Embed Size (px)
DESCRIPTION
Sessió .idea d'Ecotendències CosmoCaixa dedicada als reptes del mediterrani.
Citation preview
La producció pesquera i la supervivència de les poblacions d’ocells marins de la Mar Mediterrània, fins a quin punt
depèn de l’aigua que porten els grans rius? (OPeDeR = Ocells, Peixos , Persones, Delta, Riu)
PARTENARIAT Francesc Gallart, IDAEA, CSIC, Barcelona Carles Ibañez, , IRTA, Ecosistemes Aquàtics San Carles de la RàpitaNuno Caiola, IRTA Ecosistemes Aquàtics San Carles de la RàpitaDaniel Oró, IMEDEA, CSIC, Esporles Mallorca Isabel Palomera, ICM, CSIC, Barcelona Jordi Salat, ICM, CSIC, Barcelona
NARCÍS PRAT Impulsor
Grup de recerca F.E.M. (Freswater Ecology and Management)
Departament d’Ecologia, Universitat de Barcelona
OBJECTIUS L’objectiu bàsic és mostrar com la integració de diferents coneixements demostra la dependència de la mar Mediterrània dels fluxes dels seus rius Un segon objectiu important és demostrar la poca importància que se li dona al coneixement científic per: - Establir els objectius de gestió en la planificació hidrològica (en aquest cas el Plan Hidrológico del Ebro) - Evitar els impactes que això tindrà per l’ecosistema pelàgic de la Mediterrània propera al Delta de l’Ebre
Baldriga balear (Puffinus mauretanicus)
Endemisme balear en perill d’extinció
Pesca en alta mar davant del Delta de l’Ebre
Les costes del Delta i Castelló, hi ha molta pesca, en
depenen molts pescadors i el turisme de la zona,
Ocells, peixos i pescadors formen part
d’un ecosistema molt productiu i divers
Crescudes = fertilització = plàncton = peixos
Perquè es pesca tant de peix a la
costa al sud del Delta de l’Ebre?:
Perquè hi ha menjar, es clar..
plàncton que alimenta als peixos
Imatge on es mostra
l'abundancia de clorofil·la.
Observi’s que a la zona de
sortida dels rius és on n'hi ha
més
La Sirena, Octubre 1982
Avui, 9.12.1982
Industrias pesqueras 15.5.1960
Es nou això? No!!! Ja ho deia Margalef
Ara sabem que el cabal d’un any es garantia de producció del següent
1 any
Larves de peixos Peixos pelàgics adults
R2 = 0.2526
55
56
57
58
59
60
61
62
0 1E+12 2E+12 3E+12 4E+12 5E+12
Ebro river flow in Nov+Dec
Aver
age
egg
vo
lum
e
I que l’èxit reproductor de la Baldriga va lligat al cabal del riu.....
Peixos, ocells i pescadors formen part l’ecosistema marí enfront del Delta
El Delta, un sistema natural y un espai productiu
I que el SERVEIS ECOSISTÈMICS que ens proveix el Delta, com el marisqueig, la pesca de l’anguila, el cultiu de l’arrós o la conservació dels flamencs, estan també lligats a la presència d’aigua dolça (i a la seva qualitat) que ve del riu
0
5000
10000
15000
20000
25000
30000
35000
19
12
-19
13
19
14
-19
15
19
16
-19
17
19
18
-19
19
19
20
-19
21
19
22
-19
23
19
24
-19
25
19
26
-19
27
19
28
-19
29
19
30
-19
31
19
32
-19
33
19
34
-19
35
19
51
-19
52
19
54
-19
55
19
56
-19
57
19
58
-19
59
19
60
-19
61
19
62
-19
63
19
64
-19
65
19
66
-19
67
19
68
-19
69
19
70
-19
71
19
72
-19
73
19
74
-19
75
19
76
-19
77
19
78
-19
79
19
80
-19
81
19
82
-19
83
19
84
-19
85
19
86
-19
87
19
88
-19
89
19
90
-19
91
19
92
-19
93
19
94
-19
95
19
96
-19
97
19
98
-19
99
20
00
-20
01
20
02
-20
03
20
04
-20
05
20
06
-20
07
20
08
-20
09
20
10
-20
11
Ap
orta
cio
nes
Però resulta que cada vegada el riu aporta menys aigua a la mar
Aportació anual del riu Ebre a Tortosa: Font CHE
Es clar, el regadiu consumeix molta aigua
Podríem pensar que regadiu existent explica la disminució del cabal
1900 2000
Ús del sòl i cobert vegetal a la capçalera del riu Segre (Cerdanya- Cadí), Milona, 2000
Però i ha Altres factors: Canvis en l’ús del territori
Increment de l’àrea aforestada (verd a l’esquerra),
decrement d’aportacions rius capçalera (vermell a la dreta)
Ebre 1940 - 1997 (hm3 anuals)
Descensos total anual % anual
Brut: 5.740 101 0.78
Clima: 2.130 38 0.29 Irrigació: 1.840 32 0.25 Reforestació: 1.770 31 0.24
I el canvi climàtic, ha afectat els cabals?
(sobretot increment de temperatura)
Això explicaria la baixada d’aportacions, però perquè
disminueixen els màxims?
L’importància dels embassaments, més de cent grans preses a tota la conca:
1- L’aigua passa, però els sediments no 2 – Regulació màxims i mínims
Presa Mequinenza
Pèrdues de 30 m/a
(1600 m desde 1957-1998)
Guanys de 19 m/a
(1400 m 1957-1998)
Ha/a perdudes: 1972-1984: 13,5; 1984-2000: 4,4
Subsidència: 1,7 mm/a
El delta retrocedeix, s’enfonsa, en 25 anys ¼ pot estar sota el nivell de la mar
0
5000
10000
15000
20000
25000
30000
35000
19
12…
19
14…
19
16…
19
18…
19
20…
19
22…
19
24…
19
26…
19
28…
19
30…
19
32…
19
34…
19
51…
19
54…
19
56…
19
58…
19
60…
19
62…
19
64…
19
66…
19
68…
19
70…
19
72…
19
74…
19
76…
19
78…
19
80…
19
82…
19
84…
19
86…
19
88…
19
90…
19
92…
19
94…
19
96…
19
98…
20
00…
20
02…
20
04…
20
06…
20
08…
20
10…
Ap
ort
aci
on
e H
m3/a
ny
El control dels cabals pels embassaments és total en anys secs i elevat en anys més humits
Aportació mitjana en règim natural (PHE 2014)
Màxims per sota
2500 m3/seg
Anys secs no hi
ha màxims
Anys humits
màxims controlats
Menys màxims i més petits: menys pesca i més contaminació al Delta i a la mar
La producció de seitó a la zona del Delta de l'Ebre
depèn fins en un 60% del cabal del riu. Per cada m3/s
que arriba a l'època de posta s'obtenen 114 kg de
seitó l'any següent
Menys crescudes, menys pesca: problemes
pels pescadors, parades biològiques
Menys crescudes, menys
peixos, problemes per la
Baldriga
0
5000
10000
15000
20000
25000
30000
35000
19
12
-19
13
19
14
-19
15
19
16
-19
17
19
18
-19
19
19
20
-19
21
19
22
-19
23
19
24
-19
25
19
26
-19
27
19
28
-19
29
19
30
-19
31
19
32
-19
33
19
34
-19
35
19
51
-19
52
19
54
-19
55
19
56
-19
57
19
58
-19
59
19
60
-19
61
19
62
-19
63
19
64
-19
65
19
66
-19
67
19
68
-19
69
19
70
-19
71
19
72
-19
73
19
74
-19
75
19
76
-19
77
19
78
-19
79
19
80
-19
81
19
82
-19
83
19
84
-19
85
19
86
-19
87
19
88
-19
89
19
90
-19
91
19
92
-19
93
19
94
-19
95
19
96
-19
97
19
98
-19
99
20
00
-20
01
20
02
-20
03
20
04
-20
05
20
06
-20
07
20
08
-20
09
20
10
-20
11
Ap
ort
aci
on
e H
m3/a
ny
I que és planifica pel futur al PHE?
Aportació mitjana en règim natural (PHE)
PHE: Increment consum regadius, menys escolament per canvi
climàtic i aforestació, més embassaments (menys màxims)…..
¿Qué diu el PHE de la producció pesquera?. RES, no hi estan obligats per la
DMA.
¿Quin cas fa el PHE del coneixement científic?: Cap en aquest cas,
Interessat en altres (per exemple en el càlcul del règim de cabals)
Aportació segons règim de cabals del PHE inclosos els màxims
• En data 11.07.06 el Comitè del PIPDE i el ple de la CSTE aprova el document base del Pla
• El PIPDE fou presentat en data 26.07.06 a Tortosa.
• En data 18.01.07 el Comitè del PIPDE aprova la proposta d’actuacions per a 2007.
• El PIPDE remet a la seva inclusió com part del Programa de mesures del PHCE.
• El PIPDE inclou una temporalització 2006-2008 de les actuacions a realitzar fins a l’aprovació del PHCE. Aquestes actuacions corresponen a la CHE, D.G. Costas, Acuamed, Ministeri d’Agricultura, ACA, DPTOP (actual DTS) i DAAM.
• Cada any s’explicitarà un Pla d’Acció amb les actuacions previstes, pressupost i administració encarregada (això s’acaba el 2009).
DDE QUE
1995
Exemples de treballs científics, informes fet pel govern, retalls depremsa i el resum de les conclusions del PIPDE on es mostra com s’ha intentat explicar que el PHN abans i el PHE vn en contra de tota lògica científica per conservar el ecosistema del Delta i la seva mar i amntenir els serveis ecosistèmics que ara ens proporciona (pesca…)
• En data 11.07.06 el Comitè del PIPDE i el ple de la CSTE aprova el document base del Pla
• El PIPDE fou presentat en data 26.07.06 a Tortosa.
• En data 18.01.07 el Comitè del PIPDE aprova la proposta d’actuacions per a 2007.
• El PIPDE remet a la seva inclusió com part del Programa de mesures del PHCE.
• El PIPDE inclou una temporalització 2006-2008 de les actuacions a realitzar fins a l’aprovació del PHCE. Aquestes actuacions corresponen a la CHE, D.G. Costas, Acuamed, Ministeri d’Agricultura, ACA, DPTOP (actual DTS) i DAAM.
• Cada any s’explicitarà un Pla d’Acció amb les actuacions previstes, pressupost i administració encarregada (això s’acaba el 2009).
DDE QUE
1995
Exemples de treballs científics, informes fet pel govern, retalls depremsa i el resum de les conclusions del PIPDE on es mostra com s’ha intentat explicar que el PHN abans i el PHE vn en contra de tota lògica científica per conservar el ecosistema del Delta i la seva mar i amntenir els serveis ecosistèmics que ara ens proporciona (pesca…)
Quin és el futur de l’ecosistema
marí en front dels Deltes?
Que passarà amb la pesca?
Realment el Delta de l’Ebre està
en perill?
Serveixen per alguna cosa els
treballs dels científics?
