Escola dinàmica

John Hughlings Jackson

Introducció

• Biografia de John Hughlings Jackson.

• Antecedents en relació cervell-llenguatge.

• Característiques de l’escola dinàmica (autors i aportacions).

• Aportacions de John Hughlings Jackson sobre les afàsies.

• Crítiques a les aportacions d’altres autors.

John Hughlings Jackson(1835-1911)

• Va néixer a Providence Green, a Yorkshire ( Anglaterra).

• Metge anglès resident al dispensari de York.

• Primer document: 1859. Basat en la neurologia, concretament en laparàlisi cerebral.

• Participà en revistes com “Medical Times and Gazette”.

• Formà part del moviment de l’escola dinàmica, juntament ambaltres autors.

Antecedents

• Broca (localitzocionisme)

• Wernike (connexionisme)

• Lichtheim (diagram-makers)

Escola dinàmica

• Cap als anys 40, va aparèixer un moviment en contra delsdiagram-markers i els localitzacionistes, anomenat escoladinàmica.

• A més de Hughilngs Jackson, cal destacar quatre autorspertanyents a aquesta escola: Henry Head, Pierre Marie,Arnold Pick i Kurt Goldstein.

• Aborden el concepte d’afàsia des d’un altre posicionamentteòric més global (afectaria altres funcions cognitives a mésdel llenguatge), per tant, no és una visió tant localitzacionista.

Representants de l’escola dinàmica

• Henry Head: l’afàsia es veurà afectada en la utilització de signes, demanera general i verbal. Denomina les afàsies: verbal, nominal,sintàctica i semàntica.

• Pierre Marie: defineix l’afàsia com una malaltia intel·lectual queprovoca una reducció de la capacitat de la intel·ligència.

• Arnold Pick: diferencia les afàsies frontal i temporal. Fa la sevapròpia teoria, dient que primer s’estructura el pensament i despréses formula el llenguatge.

• Kurt Goldstein: defensa que l’organisme funciona com el tot i quela malaltia el modifica en la seva totalitat. Diu que l’afàsiaconstitueix un comportament global.

Aportacions de John Hughlings Jackson

• Relació dels trastorns afàsics amb una teoria de l’organitzaciójeràrquica del sistema nerviós. Diferencia tres nivells defuncionament del llenguatge:

– Inferior: realitza funcions automàtiques, involuntàries idependents dels estímuls.

– Mig: funcions amb cert grau d’independència delsestímuls, algunes variacions en la seva naturalesa i un grauconsiderable d'execució estereotipada.

– Superior: funcions voluntàries que mostren una llibertat ala seva naturalesa. L’ús normal del llenguatge pertanyaquest nivell.

Aquests tres nivells executen funcions diferents, es sobreposen ies relacionen entre ells.

• Diferenciació dels símptomes negatius i dels positius:

- negatius: funcions que el pacient no pot realitzar,mostren les àrees danyades del cervell.

- positius: destreses residuals, mostren elfuncionament de les zones del cervell restant.

• Desenvolupament d’un marc descriptiu dels trastorns delllenguatge (sentit jeràrquic) entorn les habilitats que té elpacient, fins arribar a considerar les produccions com a«proposicions».

• Proposicions: seqüències de paraules que expressa una relació entre objectes i successos del món per mitjà de la juxtaposició de paraules. S’utilitzen per a la transmissió de missatges inèdits i apropiats a la situació.

• L’Anàlisi de la producció de paraules del pacient amb afàsia té a veure amb:

- Selecció:

- Paraules automàtiques.

- Paraules estereotipades.

- Ús: Capaços d’utilitzar el seu petit repertori:

- Pel seu ús habitual.

- En situacions limitades.

- En situacions de càrrega emocional.

Crítiques als seus antecedents

• Va mantenir una postura radicalment contrària en relació alsconeixements que fins al moment es tenien sobre les afàsies.

• Opinava que era una metodologia inadequada fer ús delsdiagram-makers, per donar una explicació de les alteracionsdel llenguatge i el cervell dels pacients afàsics.

• Va rebutjar l’existència dels centres responsables dedeterminades funcions del llenguatge (Broca i Wernicke).

• Va negar la classificació que s’havia fet de l’afàsia motora isensorial, denominant-les frontal i temporal respectivament.

Conclusions

• Destacar la importància i la influència de John HughlingsJackson entorn la relació cervell- llenguatge, en l’estudi de lesafàsies.

• Gràcies a les aportacions de Broca i Wernicke, en relació al’afasiologia, va poder establir contradiccions.

• El model corresponent la seva època (escola dinàmica), anavamés enllà, fet que va poder modernitzar les teories entorn del’afàsia.

Bibliografia• Llibres

Caplan, D. (1992). Introducción a la neurolingüística y al estudio de los trastornos dellenguaje. Madrid: Visor.

Junqué, C; Barroso, J. (1994). Neuropsicologia. Madrid: Síntesis.Kolb, B; Whishaw, I.Q. (1986). Fundamentos de Neuropsicologia Humana. Barcelona:Ed. Labor. S.a.

Manning, L. (1992). Introducción a la neuropsicologia clásica y cognitiva del lenguaje.Madrid: Trotta.

Rains, G.D. (2004). Principios de la neuropsicologia humana. México: McGrawHillInteramerica.

• Pàgines webwww.acdn.orghttp://www.wikilingua.net/ca/articles/n/e/u/Neuropsicología.htmlhttp://platea.pntic.mec.es/~macruz/mente/descartes/funciones.html

Mireia Badia Iglesias

Núria Escudé López

Marina López Vila

Sara Vallet Costa

Neuropsicologia del llenguatge

2n Lomee

10.11.09