SON COMBINACIONS DE DOS LLETRES QUE REPRESENTEN UN ÚNIC SO:

gu = GUITARRA ig = LLEIG

ll = LLANDA ny = MUNTANYA

qu = AQUELL rr = TERRAT

ss = PISSARRA tg = METGE

tj = PLATJA tx = DESPATX

tz = HORITZÓ

ELS DÍGRAFS

SON COMBINACIONS DE DOS CONSONANTS QUE NOES PRONUNCIEN COM UN ÚNIC SO

mm = IMMERS nn = INNOCENT

tl = ATLES tll = RATLLA

tm = SETMANARI tn = ÈTNIC

l·l = EXCEL·LENT

LES LLETRES COMPOSTES

TOTES LES PARAULES ESTAN FORMADES PER UNA O MÉS

SIL·LABES (O COLPS DE VEU)

LA SÍL·LABALA SÍL·LABA

MONOSÍL·LABES: AMB UNA SIL·LABA

POLISÍL·LABES: AMB MÉS D'UNA SÍL·LABA

-BISÍL·LABES (2)

-TRISÍL·LABES (3)

-TETRASÍL·LABES (4)

- ...

LES PARAULES POLISÍL·LABES PODEN SER:

LA SÍL·LABALA SÍL·LABA

AGUDES: QUAN LA SÍL·LABA TÓNICA ÉS L'ÚLTIMA

EX: ARRÓS = AR – RÓS PAPER = PA – PER

PLANES: QUAN LA SÍL·LABA TÓNICA EN LA PENÚLTIMA

EX: ÀNGEL = ÀN – GELCIRERA = CI – RE – RA

ESDRUÍXOLES: QUAN LA SÍL·LABA TÓNICA ÉS LA PENÚLTIMA

EX: PÈRDUA = PER – DU – A TELÈFON = TE – LÈ – FON

LA SEPARACIÓ DE SÍL·LABES: NORMES (1)

LA SÍL·LABALA SÍL·LABA

• AL SEPARAR SÍL·LABES SÍ S'HAN DE SEPARAR ELS SEGÜENTS

DÍGRAFS:

•

• RR = CAR – RER SS = PAS - SAR SC = ES – CE – NA

•

• TJ = JUT – JAT TG = FET -GE TX = PIT – XER

•

• TZ = SET - ZE

•

•

LA SEPARACIÓ DE SÍL·LABES: NORMES (2)

LA SÍL·LABALA SÍL·LABA

• AL SEPARAR SÍL·LABES NO S'HAN DE SEPARAR ELS SEGÜENTS

DÍGRAFS:

•

• GU = JO - GUET NY = PE - NYA QU = PA - QUET

•

• IG = BA - TEIG LL = PE – LLE - TER•

•

LA SEPARACIÓ DE SÍL·LABES: NORMES (3)

LA SÍL·LABALA SÍL·LABA

• AL SEPARAR SÍL·LABES SÍ S'HAN DE SEPARAR LES SEGÜENTS

LLETRES COMPOSTES:

•

• L·L = VIL – LA TL = VET – LA TLL = ROT - LLO

•

• TM = RIT – ME TN = COT - NA MM = IM - MERS

•

• NN = IN - NOCENT

•

•

LA SEPARACIÓ DE SÍL·LABES: NORMES (4)

LA SÍL·LABALA SÍL·LABA

• AL SEPARAR SÍL·LABES NO S'HA DE DEIXER CAP LLETRASOLA

• A FINAL O A COMENÇAMENT DE LÍNIA

•

• D'AMOR = D' A – MOR•

• ACOMPANYAR = ACOM – PANYAR •

• L'APLICACIÓ = L'A – PLICACIÓ •

• HISTÒRIA = HISTÒ – RIA •

•

UN DIFTONG ÉS LA UNIÓ ENTRE DOS VOCALS QUE ES PRONUNCIEN

EN LA MATEIXA SÍL·LABA

LA SÍL·LABAELS DIFTONGS

De les dos vocals, una actúa com a vocal i l'altra com

a semivocal (sempre la I i la U)

Ex: TAULA = TAU – LA

QUATRE = QUA – TRE

REINA = REI - NA

UN TRIFTONG ÉS LA UNIÓ DE TRES VOCALS QUE ES PRONUNCIEN

EN LA MATEIXA SÍL·LABA

LA SÍL·LABAELS TRIFTONGS

De les tres vocals, UNA actúa com a vocal i les altres

DOS actúen com a semivocals (sempre la I i la U)

davant i darrere de l'anterior

Ex: CREIEU = CRE - IEU

GUAITAR = GUAI - TAR

LA SÍL·LABATIPUS DE DIFTONGS

CREIXENTS: Quan la “U” (semivocal) va davant de

l'altra vocal.

UA : QUA – TRE GUA – NYAR

ÜE : QÜES – TI – Ó UN – GÜENT

ÜI : LIN – GÜÍS – TI – CA

UO : QUO – TA

SEGÚN LA POSICIÓ DE LA “I” I DE LA “U” EN RELACIÓ A L'ALTRA VOCAL,

ELS DIFTONGS SÓN:

CREIXENTS O DECREIXENTS

LA SÍL·LABATIPUS DE DIFTONGS

DECREIXENTS: Quan la “I” i la “U” (semivocals) van

darrere de l'altra vocal.

SEGÚN LA POSICIÓ DE LA “I” I DE LA “U” EN RELACIÓ A L'ALTRA VOCAL,

ELS DIFTONGS SÓN:

CREIXENTS O DECREIXENTS

ai: AI – RE au: TAU - LA

ei: REI – NA eu: BEU - RE

ii: MII – ASI iu: ES - TIU

oi: BOI – RA ou: COU - RE

ui: CUI – NA uu: DUU

LA SÍL·LABATIPUS DE DIFTONGS

EXCEPCIONS:

Les vocals “i” i “u” també formen diftong creixent

quan es troben entre dos vocals o a començament de

paraula (amb hac o sense) seguides d'una vocal

Ex:

HIENA = HIE – NA HUI = HUI

BOIA = BO – IA CREUA = CRE – UA

IAMBE = IAM – BE IOGURT = IO - GURT