PRIMER ESO: Climes i paisatges de la terra

  • View
    10

  • Download
    0

Embed Size (px)

Text of PRIMER ESO: Climes i paisatges de la terra

  1. 1. POLIS 1 ndex Climas y paisajes de Espaa, Europa y la CA El temps i el clima05 Climes i paisatges de la Terra06 07 Societat i medi ambient08 La Terra, un planeta del Sistema Solar01 La representaci de la Terra: els mapes02 Les formes de la Terra03 Rius i mars04 La prehistria09 Les primeres civilitzacions: Mesopotmia i Egipte10 El mn grec11 Catalunya en temps dels grecs12 LImperi Rom13 Catalunya romana14 Lherncia de la cultura clssica15 La fragmentaci del mn antic16 Climes i paisatges dEuropa i dEspanya
  2. 2. POLIS 1 Climes i paisatges de la Terra 1. Climes de la Terra 2. Zona clida: paisatge equatorial 3. Zona clida: paisatge tropical 4. Zona clida: paisatge desrtic 5. Zones temperades: paisatge ocenic 06 6. Zones temperades: paisatge mediterrani 7. Zones temperades: paisatge continental 8. Zones fredes: paisatge polar i dalta muntanya
  3. 3. POLIS 1 Introducci El medi natural est format principalment pel relleu, els sls, el clima, la vegetaci i la fauna. En lactualitat s difcil trobar un medi autnticament natural en el qual no hagi actuat lsser hum. Per aix, quan parlem de paisatge ens referim al medi natural combinat amb lacci humana. 06
  4. 4. POLIS 1 1. Climes de la Terra 1.1. Zones climtiques de la Terra Zones climtiques de la Terra (illustraci de la pg. 79 del llibre de text) 06
  5. 5. POLIS 1 1.1. Zones climtiques de la Terra La combinaci dels elements del clima (temperatura, humitat, pressi, vents i precipitacions) i els factors climtics (latitud, altitud i distncia respecte del mar) donen, com a resultat, diferents tipus de climes a la Terra. (Veure esquema) Si triem la temperatura com a element principal del clima, la Terra es divideix en tres zones climtiques: zona de climes clids, de climes temperats i de climes freds. (Veure esquema) Cada zona se subdivideix alhora en diversos climes. 06
  6. 6. POLIS 1 Zones climtiques de la Terra 06
  7. 7. POLIS 1 Zones climtiques de la Terra 06
  8. 8. POLIS 1 2. Zona clida: paisatge equatorial 2.1. El paisatge equatorial 2.2. Els habitants de la zona equatorial 06
  9. 9. POLIS 1 2.1. El paisatge equatorial El paisatge equatorial es troba en rees del planeta situades al voltant de lequador: Amazones, Congo, golf de Guinea i sud- est dsia. Les temperatures sempre sn molt altes i les precipitacions molt abundants. Els rius equatorials sn els ms cabalosos i regulars de la Terra. La vegetaci s exuberant (selva o jungla) i els animals daquest paisatge acostumen a ser de mida petita. 06
  10. 10. POLIS 1 2.2. Els habitants de la zona equatorial Els grups indgenes que habiten les grans zones de selva dAmrica i dfrica viuen de la recollecci de fruits o practiquen una agricultura molt rudimentria. Hi ha una densitat de poblaci baixa. Les zones equatorials asitiques estan molt pobladas; la selva ha reculat, i shi fa arrs, canya de sucre, te i hevees. 06
  11. 11. POLIS 1 3. Zona clida: paisatge tropical 3.1. El paisatge tropical 3.2. Els habitants de la sabana 06
  12. 12. POLIS 1 3.1. El paisatge tropical Al nord i al sud de la zona que ocupa el clima equatorial hi ha les zones de clima tropical. A les zones tropicals, les temperatures sn elevades durant tot lany; en canvi, les pluges hi marquen dues estacions ben diferenciades, lestaci humida i lestaci seca. Els rius tenen grans crescudes a lpoca de pluges. La vegetaci caracterstica s la sabana, formada per herbes i arbustos, on viuen grans herbvors i els seus depredadors. 06
  13. 13. POLIS 1 3.2. Els habitants de la sabana Alguns pobles indgenes de la sabana (els massai i els mara) sn pastors i practiquen una ramaderia extensiva. Altres pobles de la sabana sn agricultors i practiquen una rotaci de conreus. A les zones tropicals, al costat de lagricultura tradicional shi troben extenses plantacions, explotades per companyies estrangeres, dedicades al conreu de cacau, caf, tabac, te... 06
  14. 14. POLIS 1 4. Zona clida: paisatge desrtic 4.1. El paisatge desrtic clid 4.2. Els habitants del desert 06
  15. 15. POLIS 1 4.1. El paisatge desrtic clid Els deserts clids es troben situats entorn dels trpics. Les pluges hi sn escasses i les temperatures sn molt altes durant tot lany. A ms, shi produeixen grans oscillacions trmiques entre el dia (molt calors) i la nit (freda). Als deserts clids no hi ha cursos daigua permanents, tot i que hi podem trobar wadis, que noms porten aigua quan plou. Als deserts a penes hi viuen algunes plantes que han aconseguit adaptar-se a les dures condicions climtiques. 06
  16. 16. POLIS 1 4.2. Els habitants del desert Els deserts sn zones poc poblades. Grups de pastors nmades viuen als lmits del desert, on pasturen els ramats de cabres i camells. La poblaci sedentria dels deserts viu al costat dels oasis, unes poques zones on hi ha aigua procedent de corrents subterranis. 06
  17. 17. POLIS 1 5. Zones temperades: paisatge ocenic 5.1. El paisatge ocenic 5.2. La relaci dels grups humans amb el medi 06
  18. 18. POLIS 1 5.1. El paisatge ocenic El paisatge ocenic es localitza entre els parallels 40o i 60o al nord i al sud de lequador. Les zones de clima ocenic tenen pluges suaus i persistents durant tot lany. Les temperatures no hi sn gaire rigoroses i presenten poques diferncies entre les estacions. Els rius tenen un cabal abundant i regular durant tot lany. Les temperatures suaus i les pluges constants permeten que shi desenvolupin boscos de fulla caduca (roures, castanyers). La vegetaci ms caracterstica daquest paisatge s el prat, que sorgeix desprs dhaver talat els boscos. 06
  19. 19. POLIS 1 5.2. La relaci dels grups humans amb el medi Les zones de clima ocenic de la Terra tenen diverses formes de paisatge segons el grau docupaci humana. Europa occidental. Una rea molt poblada on els boscos han donat pas als prats per a bestiar i a conreus. Costa occidental dAmrica del Nord i el Sud de Xile i dArgentina. rees relativament poc poblades, on sn abundants els boscos poc explotats. Austrlia, Tasmnia i Nova Zelanda. rea on creix una herba molt abundant que permet la cria extensiva de ramaderia bovina i ovina. 06
  20. 20. POLIS 1 6. Zones temperades: paisatge mediterrani 6.1. El paisatge mediterrani 6.2. La relaci dels grups humans amb el medi 06
  21. 21. POLIS 1 6.1. El paisatge mediterrani El paisatge mediterrani es localitza a la conca del mar Mediterrani, la costa de Califrnia, Xile, Sud-frica i Austrlia. El clima mediterrani es caracteritza per uns estius calorosos i secs. Els rius hi tenen un cabal escs (a lestiu) i irregular. Els boscos mediterranis estan formats per arbres de fulla perenne (pins, alzines,). La tala, els incendis i el pasturatge fan desaparixer el bosc i hi creix un matoll molt dens (mquia i garriga). 06
  22. 22. POLIS 1 6.2. La relaci dels grups humans amb el medi All on el relleu s abrupte, els sls pobres i laigua escassa els conreus sn els propis del sec: cereals, vinya i olivera. La ramaderia dominant s lovina. El regadiu ha afavorit el desenvolupament de la ramaderia intensiva i els conreus dhorta. Actualment, la construcci dhivernacles ha consolidat una agricultura que exigeix, sobretot, molt treball. 06
  23. 23. POLIS 1 7. Zones temperades: paisatge continental 7.1. El paisatge continental 7.2. La relaci dels grups humans amb el medi 06
  24. 24. POLIS 1 7.1. El paisatge continental El paisatge continental es localitza a llocs allunyats de les grans masses daigua i, per tant, allats de la seva acci reguladora. Les regions interiors dels continents presenten temperatures extremes i tenen poques precipitacions, que es concentren principalment a lestiu. Malgrat les poques precipitacions, els rius hi sn cabalosos, i donen lloc a grans conques fluvials. Aquestes condicions climtiques originen dos tipus de paisatge natural: boscos de conferes o taiga (a les zones situades ms al nord) i estepes o prats (ms al sud). 06
  25. 25. POLIS 1 7.2. La relaci dels grups humans amb el medi Els arbres de la taiga sn utilitzats per lsser hum per a la fabricaci de cellulosa, que desprs es transformar en paper. Aquestes zones estepries sn molt adequades per al desenvolupament de la ramaderia i per al conreu extensiu de cereals. 06
  26. 26. POLIS 1 8. Zones fredes: paisatge polar i paisatge dalta muntanya 8.1. El paisatge polar 8.2. El paisatge dalta muntanya 06
  27. 27. POLIS 1 8.1. El paisatge polar Les zones polars, Cercle Polar rtic i Cercle Polar Antrtic, sn les zones ms fredes del planeta perqu els raigs solares hi arriben molt inclinats. La pluja hi s prcticament inexistent i les escasses precipitacions hi cauen en forma de neu (deserts freds). La vegetaci, que noms s visible a lestiu, s la tundra i shi alimenten alguns animals: ssos i rens. Tradicionalment, aquestes zones han estat habitades per esquimals (Amrica) i lapons (pennsula Escandinava). 06
  28. 28. POLIS 1 8.2. El paisatge dalta muntanya Les zones dalta muntanya, amb altituds superiors als 2500 m, tenen caracterstiques prpies dels climes freds. Les temperatures hi sn baixes durant tot lany i les precipitacions, si nhi ha, sn en forma de neu. La vegetaci dalta muntanya varia, entre altres factors, segons laltitud (estatges de diferent altitud). Els habitants de lalta muntanya es dediquen preferentment a la ramaderia, a lexplotaci dels boscos, a lagricultura i, darrerament, a les activitats turstiques. 06