Programació didàctica biologia i geologia curs 15 16

PROGRAMACIÓ DEPARTAMENT

DE

BIOLOGIA I GEOLOGIA

IES XARC

CURS 2015-2016

Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16

2

ÍNDEX

1.-Introducció Pàgina 3

2.-Organització del departament Pàgina 5

2.1.-Components del departament.

2.2.-Distribució dels grups.

2.3.-Reunions del departament.

2.4.-Ocupació del laboratori.

3.-Programació Biologia i Geologia de primer i tercer d’ESO. Pàgina 7

3.1.-Finalitat de l’assignatura.

3.2.-Objectius específics.

3.3.-Estructura del currículum.

3.4.-Blocs de continguts.

3.5.-Contribució de l’assignatura al desenvolupament de les competències clau.

3.6.-Unitats didàctiques a primer d’ESO.

3.6.1.-Seqüenciació i desdoblaments.

3.6.2.-Activitats complementàries.

3.6.3.-Continguts i estàndards d’aprenentatge.

3.7.-Unitats didàctiques a tercer d’ESO.

3.7.1.-Seqüenciació i desdoblaments.


3.7.3.-Continguts i estàndards d’aprenentatge.

3.8.-Orientacions metodològiques. Mètodes i propostes didàctiques.

3.9.-Recursos didàctics.

3.10.-Distribució de l’espai i del temps.

3.11.-Elements transversals.

3.12.-Criteris de qualificació i procediments de recuperació.

4.-Programació Biologia i Geologia quart d’ESO. Pàgina 26

4.1.-Objectius.

4.2.-Continguts.

4.3.-Seqüenciació d’unitats didàctics i temporalització.

4.4.-Relació de les unitats del llibre amb els objectius i continguts del currículum.

4.5.-Pràctiques de laboratori i activitats complementàries.

4.6.-Criteris d’avaluació.

4.7.-Criteris de qualificació.

5.-Programació Biologia i Geologia primer de Batxillerat. Pàgina 36



5.3.-Estructura del currículum, continguts, criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge.

5.4.-Seqüenciació de les unitats didàctiques i desdoblaments.


5.6.-Orientacions metodològiques.


6.-Programació Cultura Científica primer de Batxillerat. Pàgina 52



6.3.-Estructura del currículum, continguts, criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge.


3

6.4.-Seqüenciació de les unitats didàctiques i desdoblaments.


6.6.-Orientacions metodològiques.


7.-Programació Biologia segon de Batxillerat. Pàgina 60

7.1.-Introducció.

7.2.-Objectius.

7.3.-Continguts.

7.4.-Seqüenciació d’unitats didàctiques.

7.5.-Criteris d’avaluació.


8.-Procediments de suport i adaptacions per a l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu.

Pàgina 70

9.-Estratègies i procediments d’avaluació del procés d’ensenyament aprenentatge.

Pàgina 71

9.1.-Característiques de l’avaluació.

9.2.-Procediments, mètodes i instruments d’avaluació.

9.3.-Criteris de qualificació de l’aprenentatge.

9.3.1.-Primer i tercer d’ESO.

9.3.2.-Quart d’ESO.

9.3.3.-Biologia i Geologia primer de batxillerat.

9.3.4.-Cultura Científica primer de batxillerat.

9.3.5.-Biologia segon de batxillerat.

9.4.-Criteris per a elaborar els plans personalitzats de recuperació de l’aprenentatge.

10.-Mètodes pedagògics. Enfocaments metodològics. Pàgina 78

10.1.-Criteris per al disseny de les activitats amb atenció a les competències clau i als diferents ritmes d’aprenentatge.

10.2.-Criteris per a l’organització del temps i dels espais. Formes d’organització de l’aula.

10.3.-Assignatures vinculades.


11.-Tractament de llengües. Pàgina 81

12.-Tractament de la lectura, de les tecnologies de la informació i la comunicació, i l’educació en valors.

Pàgina 81


4

1.-INTRODUCCIÓ.

Les programacions han estat elaborades pel conjunt del professorat del departament. Cadascú s’ha

encarregat de les matèries i nivells que imparteix.

Enguany davant l’aplicació dels següents decrets a primer i tercer d’ESO i primer de Batxillerat, s’han

produït diversos canvis en la programació del departament de Biologia i Geologia

- Decret 34/2015, de 15 de maig, pel qual s’estableix el currículum de l’educació secundària

obligatòria a les Illes Balears.

- Decret 35/2015, de 15 de maig, pel qual s’estableix el currículum del batxillerat a les Illes

Balears.

Aquests canvis han afectat a la distribució dels continguts en tots els nivells, la substitució de la

matèria de Ciències per al món contemporani per Cultura Científica a primer de batxillerat,

l’eliminació de les optatives de Taller de Ciències Experimentals a tercer d’ESO i Tècniques

experimentals a primer de Batxillerat.

Les programacions de quart d’ESO i segon de Batxillerat a causa de l’aplicació del calendari d’aquests

decrets no han sofert força canvis.

La coordinació estreta amb el departament de Física i Química enguany no es durà a terme ja que els

desdoblaments de primer d’ESO no els realitzarà aquest departament sinó que els desenvoluparà el

professorat del departament de Biologia i Geologia. Alhora els desdoblaments de segon d’ESO seran

realitzats pel professorat de Física i Química que és l’encarregat d’impartir la matèria. També la

matèria de tercer d’ESO, Ciències Naturals es desdobla en dues, Física i Química i Biologia i Geologia.

Malgrat aquesta pèrdua de coordinació es promouran projectes transversals entre tots dos

departaments.

Els llibres de text s’han mantingut a quart d’ESO i segon de batxillerat.

-Biologia i Geologia 4t d’ESO, Editorial Santillana. Els camins del Saber.

-Biologia 2n de Batxillerat, Editorial Santillana.

I s’han canviat el llibres a primer i tercer d’ESO i a primer de Batxillerat.

-Biologia i Geologia 1r d’ESO. Editorial Edebe.

-Biologia i Geologia 3r d’ESO. Editorial Edebe.

-Biologia i Geologia 1r de Batxillerat. Editorial Santillana.

-Cultura Científica 1r de batxillerat. Editorial Santillana.


5

2- ORGANITZACIÓ DEL DEPARTAMENT

2.1.-COMPONENTS DEL DEPARTAMENT

El departament de Ciències Naturals està integrat per:

Salvador Llopis Moreno: (Cap de departament) - Formació: Llicenciat en Ciències Biològiques - Situació administrativa: definitiu - Antiguitat al centre: quinze anys - Experiència docent: devuit anys

Andrea Daura Tur : (Coordinadora biblioteca) - Formació: Llicenciada en Ciències Biològiques. - Situació administrativa: definitiva. - Antiguitat al centre: dotze anys - Experiència docent: quinze anys

Lorena Maneiro Calarde. (Tutora 1r ESO D) (Irene Prats) - Formació: Llicenciat en Ciències Biològiques - Situació administrativa: interí - Antiguitat al centre: Segon any - Experiència docent: Cinc anys

2.2 DISTRIBUCIÓ DELS GRUPS

Al present curs els nostres alumnes es distribuiran així:

E.S.O.

- Primer: 4 grups de Biologia i Geologia. (4 desdoblaments)

- Tercer: 4 grups de Biologia i Geologia. (4 desdoblaments)

- Quart: 1 grup de Biologia i Geologia. (1 desdoblament)

BATXILLERAT

-Primer: 1 grup Biologia i Geologia (1 desdoblament) i 1 grup de Cultura Científica.

-Segon: 1 grup Biologia.

ANDREA DAURA TUR SALVADOR LLOPIS MORENO

Coordinadora de biblioteca 2h Cap de departament 3h

Biologia i Geologia de 1r batxillerat A 4h 4 x Biologia i Geologia 3r ESO A, B, C, D 8h

1 x Biologia i geologia 4t d’ESO A 3h 2 x desdoblament 1r ESO B i C 2h

2 x Biologia i geologia 1r d’ESO B i C 6h 1 x Biologia i Geologia 1r d’ESO A 3h

1 x Cultura científica 1r Batxillerat A 3h 1 x Biologia 2n Batxillerat A 4h

2 x Desdoblaments 1r d’ESO A i D 2h

TOTAL 20h TOTAL 20h


6

Lorena Maneiro Calarde (Irene Prats)

1 x Tutoria 1r d’ESO D 2 h

4 x Desdoblaments 3r d’ESO A, B, C i D 4h

1 x Desdoblament 4t d’ESO A 1h

1 x Desdoblament 1r Batxillerat A 1h

1 x 1r d’ESO D 3h

Organització i gestió d’una petita

empresa.

5h

Ús públic en espais naturals 4h

TOTAL 20h

2.3.-REUNIONS DE DEPARTAMENT:

Les reunions de departament es realitzaran setmanalment, i tindran lloc els dimarts de 11,05h a

12,00 h. En elles es tractaran almenys els següents punts:

•Informar dels acords presos a la Comissió de Coordinació Pedagògica.

•Possibles despeses del departament.

•Informacions rebudes de les Administracions Públiques, d’editorials, etc.

•Anàlisi del desenvolupament dels desdoblaments i de les activitats programades a principi

de curs, per veure si s’està complint la programació o cal modificar-la. (Seguiment de la

programació)

•Per nivells, anàlisi el desenvolupament del currículum i els criteris d’avaluació per a

cadascuna de les unitats. (Seguiment de la programació).

•Proposar el desenvolupament de les activitats complementàries i extraescolars

programades.

•Revisar el llistat de l’alumnat amb l’àrea pendent i el seu seguiment durant el curs, ja que

cal que presenten periòdicament tasques així com la realització d’una prova escrita per a

poder recuperar l’àrea.

•Proposar les necessitats immediates del departament així com les futures, sobre tot en

aspectes relacionats amb els recursos materials.

La necessitat d’aquestes reunions queda palesa amb les importants decisions que hi tenen lloc,

sobretot, la coordinació en els desdoblaments ja que sinó es realitzés, l’aprofitament dels mateixos

per part de l’alumnat i el desenvolupament de determinats aspectes curriculars, és veuria afectat

seriosament.


7

2.4 OCUPACIÓ DEL LABORATORI.

Enguany, igual que els cursos passats, es va tornar a sol·licitar a prefectura poder impartir les classes

de batxillerat al laboratori així com tots els desdoblaments de pràctiques dels grups de l’ESO. A més

a més els buits que havien quedat a l’horari del laboratori s’han omplert amb algunes hores de grups,

ja que al laboratori hi cabem un màxim de 28 alumnes.

L’horari d’ocupació del laboratori a quedat de la següent manera:

OCUPACIÓ LABORATORI

DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES

08:00 a 08:55 BIOLOGIA 2n BATX

Salva

BIOLOGIA 2n BATX

Salva

C.CIENTÍFICA 1r BATX A

Andrea

08:55 a 09:50 DD BiG 3r ESO A

Salva/Lorena

BiG 4t ESO A Andrea

DD BiG 3r ESO D

Salva/Lorena

09:50 a 10:45 DD BiG 1r BATX A

Andrea/Lorena

BiG 1r BATX Andrea

DD BiG 3r ESO B

Salva/Lorena

11:05 a 12:00 BiG 1r BATX Andrea

REUNIÓ DEPARTAMENT

DD BiG 1r ESO A

Salva/Andrea

BIOLOGIA 2n BATX

Salva

BiG 1r BATX Andrea

12:00 a 12:55 DD BiG 1r ESO B

Andrea/Salva

DD BiG 3r ESO C

Salva/Lorena

DD BiG 1r ESO D

Lorena/Andrea

13:10 a 14:05 DD BiG 1r ESO C

Andrea/Salva

C.CIENTÍFICA 1r BATX A

Andrea

BIOLOGIA 2n BATX

Salva

14:05 a 15:00 BiG 4t ESO A Andrea

DD BiG 4t ESO A

Andrea/Lorena

3.-PROGRAMACIÓ BIOLOGIA I GEOLOGIA DE PRIMER I TERCER D’ESO.

3.1.-FINALITAT DE L’ASSIGNATURA

L’assignatura de biologia i geologia ha de contribuir, durant l’educació secundària obligatòria, a fer

que els alumnes assimilin uns coneixements i unes destreses bàsics que els permetin adquirir una

cultura científica. Així mateix, ha de proporcionar els elements necessaris per garantir que els

alumnes desenvolupin les diferents competències clau. Els alumnes s’han d’identificar com a agents

actius i han de reconèixer que de les seves actuacions i coneixements en dependrà el

desenvolupament del seu entorn.

En finalitzar l’etapa, els alumnes han d’haver adquirit els coneixements essencials que s’inclouen en

el currículum bàsic i les estratègies del mètode científic. La comprensió lectora, l’expressió oral i

l’escrita, l’argumentació en públic i la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació

s’han de refermar durant aquesta etapa. Igualment, els alumnes han de desenvolupar actituds

conduents a analitzar els grans avenços científics de l’actualitat, els avantatges que suposen i les


8

implicacions ètiques que de vegades es plantegen i a reflexionar sobre aquestes qüestions, i han de

conèixer i posar en pràctica les normes bàsiques de seguretat i ús del material de laboratori.

Durant aquesta etapa es pretén que els alumnes refermin els coneixements ja adquirits a fi d’anar

construint, curs a curs, coneixements i destreses que els permetin ser ciutadans respectuosos amb

ells mateixos, amb els altres i amb el medi, així com amb el material que utilitzen o que tenen a la

seva disposició. Així mateix, en aquesta etapa es pretén aconseguir que els alumnes siguin

responsables i capaços de tenir criteris propis i de mantenir l’interès per aprendre.

La formació científica adquirida al llarg d’aquesta etapa ha de formar part, sens dubte, de la cultura

bàsica que han de tenir els alumnes en acabar l’educació secundària obligatòria a fi de poder-se

inserir adequadament en la societat.

Al llarg d’aquesta etapa, és convenient seleccionar i tractar els continguts que facin referència

especialment als aspectes de la ciència relacionats amb l’entorn més acostat als alumnes.

Per contextualitzar aquesta matèria a la nostra comunitat, les Illes Balears, hem de tenir en compte

els aspectes següents:

— Les característiques pròpies de cada illa pel que fa als ecosistemes, la biodiversitat, les

característiques geològiques, la climatologia, etc.

— La importància d’implantar models de desenvolupament sostenibles.

— La problemàtica ambiental pròpia dels ecosistemes insulars, dins la qual destaca la fragilitat,

agreujada per la intensa pressió humana a què estan sotmesos.

3.2.-OBJECTIUS ESPECÍFICS

1. Comprendre i utilitzar les estratègies i els conceptes bàsics de la biologia i la geologia per

interpretar els fenòmens naturals i per analitzar i valorar les repercussions del desenvolupament

científic i tècnic i les aplicacions d’aquest desenvolupament.

2. Aplicar, en la resolució de problemes, estratègies pròpies de les ciències, com ara la discussió de

l’interès dels problemes plantejats, la formulació d’hipòtesis, l’elaboració d’estratègies de resolució i

de dissenys experimentals, l’anàlisi de resultats, la consideració de les aplicacions i repercussions de

l’estudi realitzat i la recerca de coherència global.

3. Entendre i expressar la informació científica utilitzant correctament el llenguatge oral i l’escrit;

elaborar i interpretar diagrames, gràfics, taules, mapes i altres models de representació, i utilitzar

expressions matemàtiques elementals per poder comunicar-se en l’àmbit de la ciència.

4. Obtenir informació sobre temes científics utilitzant diferents fonts, incloses les TIC, i valorar-ne el

contingut per fonamentar i orientar treballs sobre aquests temes.

5. Adoptar actituds crítiques fonamentades en el coneixement de la biologia i la geologia per

analitzar qüestions científiques individualment o en grup.

6. Desenvolupar actituds i hàbits favorables a la promoció de la salut personal i comunitària i facilitar

estratègies que permetin afrontar els riscs de la societat actual en aspectes relacionats amb

l’alimentació, el consum, les drogodependències i la sexualitat.


9

7. Comprendre la importància d’utilitzar els coneixements de la biologia i la geologia per satisfer les

necessitats humanes i participar en la necessària presa de decisions sobre problemes locals i globals.

8. Conèixer i valorar les interaccions de la ciència i la tecnologia amb la societat i el medi ambient,

així com la necessitat cercar i aplicar solucions adequades per avançar cap a la sostenibilitat, fent

atenció als problemes amb què es troba avui la humanitat, especialment els que afecten més

directament les Illes Balears.

9. Reconèixer el caràcter provisional i creatiu de la biologia i la geologia, així com les aportacions que

han fet al pensament humà al llarg de la història, i apreciar-ne els grans debats per superar els

dogmatismes i les revolucions científiques que han marcat l’evolució cultural.

10. Conèixer i valorar el patrimoni natural de les Illes Balears i ser conscients de la necessitat de

conservar-lo i gestionar-lo de forma sostenible, així com de la importància de promoure’l i, si escau,

participar en iniciatives encaminades a conservar-lo.

11. Adquirir coneixements sobre els elements naturals i socioculturals del medi de les Illes Balears i

d’altres àmbits geogràfics d’abast més ampli i utilitzar-los per fonamentar valors, actituds i

comportaments favorables a la conservació dels recursos i la millora de la qualitat ambiental.

3.3.-ESTRUCTURA DEL CURRÍCULUM

Durant el primer cicle de l’educació secundària obligatòria (cursos primer i tercer), l’eix vertebrador

de la matèria gira al voltant dels éssers vius i la interacció d’aquests amb la Terra i s’incideix

especialment en la importància que la conservació del medi ambient té per a tots els éssers vius.

Així mateix, durant aquest cicle la matèria té com a nucli central la salut i la promoció d’aquesta. El

principal objectiu és que els alumnes adquireixin les capacitats i les competències que els permetin

cuidar el seu cos tant en l’aspecte físic com en el mental, així com ser crítics amb la informació i les

actituds socials que puguin repercutir negativament en el seu desenvolupament físic, social i

psicològic i valorar-les.

Es pretén també que entenguin i valorin la importància de preservar el medi ambient per les

repercussions que té sobre la seva salut. Així mateix, han d’aprendre a ser responsables de les seves

decisions diàries i les conseqüències que tenen en la seva salut i en l’entorn que els envolta, i a

comprendre el valor de la recerca en els avenços mèdics i en la qualitat de vida de les persones.

3.4.-BLOCS DE CONTINGUTS A DESENVOLUPAR EN PRIMER I TERCER D’ESO.

Bloc 1. Habilitats, destreses i estratègies. Metodologia científica

Aquest bloc es tracta de forma transversal al llarg de tot el curs i potencia les tècniques pròpies del

treball científic (recerca, selecció i interpretació de la informació científica i realització de treballs

experimentals senzills).

Bloc 2. La Terra a l’Univers

L’objecte d’aquest bloc és desenvolupar el coneixement de la Terra i situar, en el conjunt de l’Univers

en general i del sistema solar en particular, l’estructura interna d’aquest planeta i les capes fluides

que l’envolten, així com els principals tipus de minerals i roques que el componen.


10

Bloc 3. La biodiversitat al planeta Terra

Es dedica aquest bloc a l’estudi de les funcions i característiques generals dels éssers vius i de la

cèl·lula com a element bàsic en la constitució d’aquests, així com al coneixement dels cinc grans

regnes de la natura.

Bloc 4. Les persones i la salut. Promoció de la salut

En aquest bloc s’estudien l’anatomia i la fisiologia del cos humà, les principals malalties que l’afecten

i els hàbits saludables que contribueixen a prevenir-les.

Bloc 5. El relleu terrestre i la seva evolució

En aquest bloc s’aborda l’estudi dels canvis constants que pateix el relleu terrestre com a

conseqüència de l’actuació conjunta de les energies externes i de les internes que afecten el nostre

planeta.

Bloc 6. Els ecosistemes

S’inclou en aquest bloc l’estudi dels components d’un ecosistema i els principals tipus d’ecosistemes,

així com els factors més comuns que els desestabilitzen i la manera d’evitar-los.

Bloc 7. Projecte de recerca

Aquest bloc inclou el disseny, la realització i l’exposició d’un projecte de recerca en equip relacionat

amb el tema d’algun dels blocs exposats anteriorment. Aquest bloc es pot tractar de forma

transversal al llarg de tot el curs.

3.5.-CONTRIBUCIÓ DE L’ASSIGNATURA AL DESENVOLUPAMENT DE LES COMPETÈNCIES CLAU.

a) Comunicació lingüística. CL

La contribució de la biologia i la geologia a aquesta competència es duu a terme fomentant:

— L’adquisició i l’ús adequat del llenguatge de la ciència, imprescindible per descriure fets i

fenòmens del món natural.

— La comprensió de textos i informacions de caràcter científic bàsic i la distinció de les idees

essencials de les secundàries.

— L’elaboració d’exposicions orals i escrites coherents i sintàcticament i lèxicament correctes a l’hora

de fer comentaris de textos científics, proposar hipòtesis, argumentar proves, definir conceptes, etc.

— El manteniment d’una actitud favorable cap a la lectura mitjançant la utilització de textos

relacionats amb la ciència propers als interessos dels alumnes.

b)Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia. CMCT


— L’aplicació del raonament matemàtic amb la finalitat de resoldre diversos problemes relacionats

amb la biologia i la geologia.


11

— La comprensió de la informació presentada en format numèric o gràfic.

— L’organització i la representació de la informació utilitzant procediments matemàtics.

— La comprensió dels conceptes científics i tècnics i de les teories científiques bàsiques i el

reconeixement de la recerca com una forma de construir el coneixement al llarg de la història.

— La resolució de problemes relacionats amb el món natural.

— La utilització del mètode científic amb la identificació de problemes, l’observació, el contrast

hipòtesis i les conclusions, amb l’objectiu de fer prediccions i prendre decisions.

— La valoració del coneixement científic i la seva capacitat d’aportar millores a la societat.

— La valoració crítica de l’impacte físic i social de les activitats humanes.

— La implicació en l’ús responsable dels recursos naturals, així com en la conservació del medi

ambient.

— La utilització i la manipulació d’eines tecnològiques (microscopis, lupes binoculars, balances de

precisió, sistemes electrònics diversos, etc.) per obtenir informació o dades.

— L’adquisició de pautes de vida saludable a partir del coneixement del funcionament del cos humà.

c) Competència digital. CD


— L’ús segur i crític de les TIC per al treball científic.

— La utilització de les TIC per obtenir, emmagatzemar, processar, presentar i intercanviar informació

relacionada amb la biologia i la geologia.

— La utilització de les TIC perquè puguin interactuar professors amb alumnes i alumnes entre si (aula

virtual, Moodle, blogs, etc.).

— El desenvolupament de la capacitat de seleccionar la informació de manera crítica considerant la

fiabilitat de les fonts científiques de les quals prové.

d) Aprendre a aprendre. AA


— L’habilitat per iniciar l’aprenentatge i persistir-hi, per organitzar el propi aprenentatge i per

gestionar el temps i la informació de forma eficaç, ja sigui individualment o en grups.

— La presa de consciència del mateix alumne sobre el que sap, així com sobre el que ha d’aprendre.

— La determinació de les necessitats d’aprenentatge de l’alumne a fi d’esbrinar les oportunitats

disponibles per ser capaç de superar els obstacles i culminar l’aprenentatge amb èxit.

— L’adquisició d’estratègies per planificar l’execució d’una tasca i per supervisar-la i avaluar-la.

— L’adquisició, el processament i l’assimilació de nous coneixements i capacitats.


12

— La curiositat per aprendre basada en la percepció que l’alumne té de l’entorn.

e) Competències socials i cíviques. CSC


— El coneixement de la dimensió social i ètica dels avenços científics i tecnològics i dels debats que

han sorgit sobre alguns d’aquests

avenços, a fi que els alumnes entenguin l’evolució de la humanitat i es formin com a ciutadans amb

opinió pròpia i capacitat per participar en les decisions que afecten la societat.

— La valoració de la importància que té per a la humanitat conèixer els éssers vius, els sistemes

terrestres i l’Univers.

— L’avaluació de les conseqüències dels estils de vida, a fi d’assumir la responsabilitat que

comporten i exercir una ciutadania activa compatible amb els principis del desenvolupament

sostenible i el manteniment de la salut.

— L’alfabetització científica i tecnològica per adquirir opinions pròpies i fonamentades, per poder

participar en les principals controvèrsies de la societat actual.

f) Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor. SIE


— El desenvolupament dels projectes amb responsabilitat, mostrant iniciativa i creativitat,

planificant-los adequadament i aprenent dels errors.

— La creativitat, la innovació i l’assumpció de riscs, així com l’habilitat per planificar i gestionar

projectes amb la finalitat d’assolir objectius.

g) Consciència i expressions culturals. CEC


— El coneixement del patrimoni natural, la dimensió cultural de la ciència i l’aportació de les

diferents cultures a l’evolució del progrés de la humanitat.

— L’adquisició de recursos per dur a terme tasques amb pulcritud i criteri estètic.

— L’apreciació dels valors estètics i culturals del patrimoni natural.

— La valoració de la importància de les persones que han fet possible l’evolució del pensament

científic com a part de la cultura.


13

3.6.-UNITATS DIDÀCTIQUES PRIMER D’ESO.

3.6.1.-Seqüenciació de les unitats didàctiques, desdoblaments i activitats complementàries.

DD UNITAT DESD AULA DESD LABORATORI

1r TRIMESTRE

1 . Prova inicial Taula periòdica

2 UNITAT 1: L’ESTUDI DE LA

NATURA

Mesura de materials comuns. Pàg 18 Normes i material. Pag 15, 16 i 17

3 UNITAT 2: LA TERRA A

LÚNIVERS

L’orientació diurna. Pàg 42 Model Sol, Terra i Lluna.

4 UNITAT 3: LA GEOSFERA Roques de ca nostra. Pag 65 Solidificació de roques. Pàg 64

5 UNITAT 4: LA HIDROSFERA Depuració d’aigües. Pàg 82 i 83. La sal d’aigua. Pàg 84

6 UNITAT 5: L’ATMOSFERA Humitat de l’aire. Pàg 107 La meteorologia. Pàg 106.

2n TRIMESTRE

1 UNITAT 6: LA DINÀMICA

INTERNA I EXTERNA.

Mapes topogràfics. Pàg 129 Volcans. Pàg 130.

2 Prova final de bloc Prova final de bloc

3 UNITAT 7: ELS

ECOSISTEMES.

Hort. DVD. Estudi del Sòl. Pàg 156

4 UNITAT 8: ELS ÉSSERS VIUS Hort. Muntatge. Ús del microscopi. Pàg 171

5 Hort. Sembra. Observació cèl·lules vegetals.

3r TRIMESTRE

1 UNITAT 9: LES FUNCIONS

VITALS.

Hort. Manteniment. Fototropisme. Pàg 198

2 UNITAT 10: MONERES

PROTOCTISTS I FONGS

Hort. Manteniment. Observació de bacteris del iogurt i

llevat. Algues i protozous. Pag 218


14

3 UNITAT 11 i 12: LES

PLANTES

Hort. Identificació d’arbres per clau

dicotòmica i de fruits. Pàg 251, 252 i

256.

L’estructura floral. Pàg 258

4 UNITAT 13: ELS ANIMALS

INVERTEBRATS.

Hort. Recerca i classificacio

d’nvertebrats i les seves funcions

ecològiques.

Disseccio d’un bivalve. Pàg 256.

5 UNITAT 14: ELS ANIMALS

VERTEBRATS

Hort. Recol·leccio. Catàleg d’espècies amenaçades. Pag

296.

6 Prova final bloc Prova final bloc


ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES

PRIMER TRIMESTRE SEGON TRIMESTRE TERCER TRIMESTRE

Xerrades del CREM “La posidònia” Març

Visita als Amunts. Flora mediterrània Eivissenca. Abril

3.6.3.-Continguts, criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge.

BLOC UNITAT I CONTINGUTS CRITERIS D’AVALUACIÓ I ESTÀNDARDS D’APRENENTATGE.

BLOC 1. HABILITATS, DESTRESES I ESTRATÈGIES. METODOLOGIA CIENTÍFICA

UNITAT 1: L’ESTUDI DE LA NATURALESA. -La metodologia científica. Característiques bàsiques. -L’experimentació en biologia i geologia: obtenció i selecció d’informació a partir de la selecció i la recollida de mostres del medi natural.

1. Utilitzar adequadament el vocabulari científic en un context precís i adequat al seu nivell. 1.1. Identifica els termes més freqüents del vocabulari científic i s’expressa de forma correcta tant oralment com per escrit. 2. Cercar, seleccionar i interpretar la informació de caràcter científic i utilitzar aquesta informació per formar-se una opinió pròpia, expressar-se amb precisió i argumentar sobre problemes relacionats amb el medi natural i la salut. 2.1. Cerca, selecciona i interpreta la informació de caràcter científic a partir de la utilització de diverses fonts. 2.2. Transmet la informació seleccionada de manera precisa utilitzant diversos suports. 2.3. Utilitza la informació de caràcter científic per formar-se una opinió pròpia i argumentar sobre problemes relacionats. 3. Fer un treball experimental amb l’ajuda d’un guió de pràctiques de laboratori o de camp, descriure’n l’execució i interpretar-ne els resultats. 3.1. Coneix i respecta les normes de seguretat al laboratori i té cura dels instruments i del material emprat. 3.2. Desenvolupa amb autonomia la planificació del treball experimental, utilitza tant instruments òptics de reconeixement com material bàsic de laboratori, argumenta el procés experimental seguit, descriu les seves observacions i interpreta els resultats del treball.


15

BLOC 2. LA TERRA A L’UNIVERS

UNITAT 2: LA TERRA A L’UNIVERS. -Els principals models sobre l’origen de l’Univers. -Característiques del sistema solar i dels seus components. -El planeta Terra. Característiques. Moviments: conseqüències i moviments. -La biosfera. Característiques que varen fer de la Terra un planeta habitable.

1. Reconèixer les idees principals sobre l’origen de l’Univers i la formació i l’evolució de les galàxies. 1.1. Identifica les idees principals sobre l’origen de l’Univers. 2. Exposar l’organització del sistema solar, així com algunes de les concepcions sobre aquest sistema planetari que hi ha hagut al llarg de la història. 2.1. Reconeix els components del sistema solar i en descriu les característiques generals. 3. Relacionar comparativament la posició d’un planeta al sistema solar amb les seves característiques. 3.1. Indica quines característiques té el planeta Terra que no tenen altres planetes, les quals permeten que s’hi desenvolupi la vida. 4. Localitzar la posició de la Terra dins el sistema solar. 4.1. Identifica la posició de la Terra dins el sistema solar. 5. Establir els moviments de la Terra, la Lluna i el Sol i relacionar-los amb l’existència del dia i la nit, les estacions, les marees i els eclipsis. 5.1. Categoritza els principals fenòmens relacionats amb el moviment i la posició dels astres i en dedueix la importància per a la vida. 5.2. Interpreta correctament, en gràfics i esquemes, fenòmens com les fases lunars i els eclipsis i estableix la relació que tenen amb la posició relativa de la Terra, la Lluna i el Sol. 15. Seleccionar les característiques que fan de la Terra un planeta especial per al desenvolupament de la vida. 15.1. Descriu les característiques que varen fer possible el desenvolupament de la vida a la Terra.

UNITAT 3: LA GEOSFERA. -La geosfera. Estructura i composició de l’escorça, el mantell i el nucli. -Els minerals i les roques: propietats, característiques i utilitats. -Roques i minerals més representatius de les Illes Balears.

6. Identificar els materials terrestres segons l’abundància i la distribució a les grans capes de la Terra. 6.1. Descriu les característiques generals dels materials més freqüents a les zones externes del planeta i justifica com es distribueixen en capes segons la seva densitat. 6.2. Descriu les característiques generals de l’escorça, el mantell i el nucli terrestres i dels materials que els componen i relaciona aquestes característiques amb la seva ubicació. 7. Reconèixer les propietats i característiques dels minerals i de les roques, indicar els que són presents a les Illes Balears i destacar-ne les aplicacions més freqüents, la importància econòmica i la gestió sostenible. 7.1. Identifica minerals i roques utilitzant criteris que permeten diferenciar-los. 7.2. Descriu algunes de les aplicacions més freqüents dels minerals i les roques en l’àmbit de la vida quotidiana. 7.3. Reconeix la importància de l’ús responsable i la gestió sostenible dels recursos minerals.

UNITAT 4: LA HIDROSFERA. -La hidrosfera. L’aigua a la Terra. Aigua dolça i aigua salada: importància per als éssers vius. Contaminació de l’aigua dolça i de la salada. -Problemàtica ambiental en relació amb la gestió de l’aigua a les Balears.

11. Descriure les propietats de l’aigua i la importància que té per a l’existència de la vida. 11.1. Reconeix les propietats anòmales de l’aigua i les relaciona amb les conseqüències que tenen per al manteniment de la vida a la Terra. 12. Interpretar la distribució de l’aigua a la Terra, així com el cicle de l’aigua i l’ús que en fa l’ésser humà. 12.1. Descriu el cicle de l’aigua i el relaciona amb els canvis d’estat d’agregació d’aquesta. 13. Valorar la necessitat d’una gestió sostenible de l’aigua i d’actuacions personals i col·lectives per potenciar que se’n redueixi el consum i que es reutilitzi. Estudiar la problemàtica específica de la gestió de l’aigua dolça a les Illes Balears. 13.1. Comprèn el significat de gestió sostenible de l’aigua dolça i enumera mesures concretes per aconseguir aquesta gestió sostenible. 14. Justificar i argumentar la importància de preservar i no contaminar les aigües dolces i les salades. 14.1. Reconeix els problemes de contaminació d’aigües dolces i salades i els relaciona amb les activitats humanes.


16

UNITAT 5: L’ATMOSFERA. -L’atmosfera. Composició i estructura. Contaminació atmosfèrica. Efecte hivernacle. Importància de l’atmosfera per als éssers vius.

8. Analitzar les característiques i la composició de l’atmosfera i les propietats de l’aire. 8.1. Reconeix l’estructura i la composició de l’atmosfera. 8.2. Reconeix la composició de l’aire, n’identifica els contaminants principals i els relaciona amb l’origen que tenen. 8.3. Identifica i justifica, amb argumentacions senzilles, les causes per les quals l’atmosfera desenvolupa un paper protector per als éssers vius. 9. Investigar els problemes de contaminació ambiental actuals i les repercussions que poden tenir i desenvolupar actituds que contribueixin a solucionar-los. 9.1. Relaciona la contaminació ambiental amb el deteriorament del medi ambient i proposa accions i hàbits que contribueixen a trobar-hi una solució. 10. Reconèixer la importància del paper protector de l’atmosfera per als éssers vius i considerar com hi repercuteix l’activitat humana. 10.1. Indica situacions en les quals l’activitat humana interfereix en l’acció protectora de l’atmosfera.

BLOC 5. EL RELLEU TERRESTRE I LA SEVA EVOLUCIÓ

UNITAT 6: LA DINÀMICA INTERNA I EXTERNA. -Factors que condicionen el relleu terrestre. El modelatge del relleu. Els agents geològics externs i els processos de meteorització, erosió, transport i sedimentació. -Principals agents modeladors del relleu a les Illes Balears: la mar, els torrents i les aigües subterrànies. -Manifestacions de l’energia interna de la Terra. Activitat sísmica i volcànica. Distribució de volcans i terratrèmols. -Els riscs sísmic i volcànic. Importància de predir-los i prevenir-los.

1. Identificar algunes de les causes que fan el relleu diferent d’un lloc a un altre. 1.1. Identifica la influència del clima i de les característiques de les roques que condicionen els diferents tipus de relleu i hi influeixen. 2. Relacionar els processos geològics externs amb l’energia que els activa i diferenciar-los dels processos interns. 2.1. Relaciona l’energia solar amb els processos externs i justifica el paper de la gravetat en la dinàmica d’aquests. 2.2. Diferencia els processos de meteorització, erosió, transport i sedimentació i els efectes que tenen en el relleu. 10. Diferenciar els canvis a la superfície de la Terra generats per l’energia de l’interior terrestre dels que són d’origen extern. 10.1. Diferencia un procés geològic extern d’un d’intern i identifica els efectes que tenen en el relleu. 11. Analitzar les activitats sísmica i volcànica, les seves característiques i els efectes que generen. 11.1. Coneix i descriu com s’originen els sismes i els efectes que tenen. 11.2. Relaciona els tipus d’erupció volcànica amb el magma que els origina i els associa a la seva perillositat. 12. Relacionar l’activitat sísmica i la volcànica amb la dinàmica de l’interior terrestre i justificar-ne la distribució planetària. 12.1. Justifica l’existència de zones en les quals els terratrèmols són més freqüents i de més magnitud. 13. Valorar la importància de conèixer els riscs sísmic i volcànic i les formes de prevenir-lo. 13.1. Valora el risc sísmic i, si n’hi ha, el volcànic existent a la zona en la qual viu i coneix les mesures de prevenció que ha d’adoptar.

BLOC 6. ELS ECOSISTEMES

UNITAT 7: ELS ECOSISTEMES. -Ecosistema: identificació dels components. -Factors abiòtics i biòtics als ecosistemes. -Ecosistemes aquàtics. -Ecosistemes terrestres. -Factors desencadenants de desequilibris als ecosistemes. -Accions que afavoreixen la conservació del medi ambient. -El sòl com a ecosistema. -Tipus d’ecosistemes més representatius de les Illes Balears.

1. Diferenciar els diversos components d’un ecosistema. Identificar les característiques dels principals tipus d’ecosistemes de les Illes Balears. 1.1. Identifica els diferents components d’un ecosistema. 2. Identificar en un ecosistema els factors desencadenants de desequilibris i establir estratègies per restablir-ne l’equilibri. 2.1. Reconeix i enumera els factors desencadenants de desequilibris en un ecosistema. 3. Reconèixer i difondre accions que afavoreixen la conservació del medi ambient. 3.1. Selecciona accions que prevenen la destrucció del medi ambient. 4. Analitzar els components del sòl i esquematitzar les relacions que s’estableixen entre aquests. 4.1. Reconeix que el sòl és el resultat de les interaccions entre els components biòtics i els abiòtics i indica alguna interacció. 5. Valorar la importància del sòl i els riscs que comporta sobreexplotar-lo, degradar-lo o perdre’l.


17

5.1. Reconeix la fragilitat del sòl i valora la necessitat de protegir-lo.

BLOC 3. LA BIODIVERSITAT AL PLANETA TERRA

UNITAT 8: ELS ÉSSERS VIUS. -La cèl·lula. Característiques bàsiques de les cèl·lules procariota i eucariota, animal i vegetal. -Sistemes de classificació dels éssers vius. Concepte d’espècie. Nomenclatura binomial. -Regnes dels éssers vius: moneres, protoctists, fongs, vegetals i animals.

1. Reconèixer que els éssers vius estan constituïts per cèl·lules i determinar les característiques que els diferencien de la matèria inerta. 1.1. Diferencia la matèria viva de la inerta partint de les característiques particulars d’ambdues. 1.2. Estableix comparativament les analogies i les diferències entre la cèl·lula procariota i l’eucariota i entre la cèl·lula animal i la vegetal. 3. Reconèixer les característiques morfològiques principals dels diferents grups taxonòmics. 3.1. Aplica criteris de classificació dels éssers vius i relaciona els animals i les plantes més comuns amb el seu grup taxonòmic. 4. Categoritzar els criteris que serveixen per classificar els éssers vius i identificar els principals models taxonòmics als quals pertanyen els animals i les plantes més comuns. 4.1. Identifica i reconeix exemplars característics de cada un d’aquests grups i en destaca la importància biològica. 5. Descriure les característiques generals dels grans grups taxonòmics i explicar-ne la importància en el conjunt dels éssers vius. 5.1. Discrimina les característiques generals i les singulars de cada grup taxonòmic.

UNITAT 9: LES FUNCIONS VITALS. -Funcions vitals: nutrició, relació i reproducció. -Característiques principals, nutrició, relació i reproducció.

2. Descriure les funcions comunes a tots els éssers vius i diferenciar entre nutrició autòtrofa i heteròtrofa. 2.1. Comprèn i diferencia la importància de cada funció per al manteniment de la vida. 2.2. Contrasta el procés de nutrició autòtrofa i amb el de nutrició heteròtrofa i dedueix la relació que hi ha entre aquestes.

UNITAT 10: MONERES, PROTOCTISTS I FONGS. -Moneres, protoctists i fongs.

5.1. Discrimina les característiques generals i les singulars de cada grup taxonòmic.

UNITAT 11: LES PLANTES SENSE FLOR. -Vegetals: molses i falgueres.

9. Conèixer les funcions vitals de les plantes i reconèixer la importància que tenen per a la vida. 9.1. Detalla el procés de la nutrició autòtrofa i el relaciona amb la importància que té per al conjunt de tots els éssers vius.

UNITAT 12: LES PLANTES AMB FLORS. -Vegetals: gimnospermes i angiospermes.

8.1. Classifica animals i plantes a partir de claus d’identificació.

UNITAT 13: ELS ANIMALS INVERTEBRATS. -Invertebrats: porífers, celenterats, anèl·lids, mol·luscs, equinoderms i artròpodes. Característiques anatòmiques i fisiològiques.

6. Caracteritzar els principals grups d’invertebrats i de vertebrats. 6.1. Associa invertebrats comuns amb el grup taxonòmic al qual pertanyen.

UNITAT 14: ELS ANIMALS VERTEBRATS. -Vertebrats: peixos, amfibis, rèptils, aus i mamífers. Característiques anatòmiques i fisiològiques. -Fauna i flora característica de les Illes Balears. Endemismes més destacables.

6.2. Reconeix diferents exemplars de vertebrats i els assigna a la classe a la qual pertanyen. 7. Determinar, a partir de l’observació, les adaptacions que permeten als animals i a les plantes sobreviure en determinats ecosistemes. 7.1. Identifica exemplars de plantes i animals propis d’alguns ecosistemes o d’interès especial pel fet de ser espècies en perill d’extinció o endèmiques. 7.2. Relaciona la presència de determinades estructures en els animals i les plantes més comuns amb la seva adaptació al medi. 8. Utilitzar claus dicotòmiques o altres mitjans per identificar i classificar animals i plantes. Reconèixer les espècies més característiques dels diferents ecosistemes de les Illes Balears. 8.1. Classifica animals i plantes a partir de claus d’identificació.


18

3.7.-UNITATS DIDÀCTIQUES TERCER D’ESO.

3.7.1.-Seqüenciació d’unitats didàctiques, desdoblaments i activitats complementàries.

DD UNITAT DESD AULA DESD LABORATORI

1r TRIMESTRE

1 Prova inicial Prova inicial

2 UNITAT 1: L’ÉSSER HUMÀ i LA

SALUT

Els hàbits de salut pàg 26 Ús del microscopi.

3 Drogues i drogodependència, pàg 22 i

23

Observació de teixits animal.

4 UNITAT 2: LA NUTRICIÓ Mesura i valoració de la pressió

arterial. Pàg 48.

Dissecció de pulmó

5 Anàlisi de sang. Pàg 54 i 55 Dissecció de cor

6 UNITAT 3: L’ALIMENTACIÓ La dieta pàg 64 i 65 Conservants, pàg 68

7 Experiment amb l’alimentació de

ratolins. Pàg 74

Quantes calories té un cacahuet?

2n TRIMESTRE

1 UNITAT 4: LA RELACIÓ: PERCEPCIÓ

i ANÀLISI.

Anatomia dels sentits. Activitats

interactives.

La percepció d’estímuls. Pàg 90

2 Consum d’alcohol i maduració del

cervell. Pàg 96.

DVD cervell.

3 UNITAT 5: LA RELACIÓ: EMISSIÓ

DE RESPOSTES.

Hipoglucèmia i hiperglucèmia. Pàg

118-119.

Dissecció cuixa de pollastre. Pàg 112

4 UNITAT 6: REPRODUCCIÓ I

SEXUALITAT.

Estudi del cicle endometrial pàg 134 DVD la gestació.

5 La síndrome premenstrual. Pàg 140. Els mètodes anticonceptius i les MTS.

Pàg 132 i 133.


19

6 Prova final bloc 1 Prova final bloc 1

3r TRIMESTRE

1 UNITAT 7: DINÀMICA INTERNA Distribució de volcans i terratrèmols.

Pàg 160 i 161.

Elaboració pangea.

2 Les plaques tectòniques. Pàg 170 i

171.

Identificació dels principals minerals i

roques.

3 UNITAT 8: DINÀMICA EXTERNA Els biomes pàg 202 i 203 Mapa topogràfic. Pàg 184.

4 Estudi d’un ecosistema pàg 208. Mapa topogràfic.

5 UNITAT 9: EL MEDI NATURAL. Estudi d’un ecosistema pàg 214. Mapa topogràfic.

6 Prova final bloc 2 Prova final bloc 2


ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES

PRIMER TRIMESTRE SEGON TRIMESTRE TERCER TRIMESTRE

Tallers Fundació Banc de sang i Teixits.

Sortides a ses estaques. “Estudi d’ecosistemes”

3.7.3.-Continguts, criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge.

BLOC CONTINGUTS i UNITAT CRITERIS D’AVALUACIÓ I ESTÀNDARDS D’APRENENTATGE.

BLOC 4. LES PERSONES I LA SALUT. PROMOCIÓ DE LA SALUT

UNITAT 1: L’ÉSSER HUMÀ I LA SALUT. -Nivells d’organització de la matèria viva. -Organització general del cos humà: cèl·lules, teixits, òrgans, aparells i sistemes -La salut i la malaltia. Malalties infeccioses i no infeccioses. Higiene i prevenció. -Les substàncies addictives: el tabac, l’alcohol i altres drogues. Problemes associats.

1. Catalogar els diferents nivells d’organització de la matèria viva —cèl·lules, teixits, i aparells o sistemes— les principals estructures cel·lulars i les funcions que tenen. 1.1. Interpreta els diferents nivells d’organització en l’ésser humà i cerca la relació que hi ha entre aquests. 1.2. Diferencia els diversos tipus cel·lulars i descriu la funció dels orgànuls més importants. 2. Diferenciar els teixits més importants de l’ésser humà i la funció que tenen. 2.1. Reconeix els principals teixits que conformen el cos humà i hi associa la funció que tenen. 3. Descobrir, a partir del coneixement dels conceptes de salut i malaltia, els factors que els determinen. 3.1. Argumenta les implicacions que tenen els hàbits per a la salut i justifica amb exemples les tries que fa o pot fer per promoure-la individualment i col·lectivament. 4. Classificar les malalties i valorar la importància dels estils de vida per prevenir-les. 4.1. Reconeix les malalties i les infeccions més comunes i les relaciona amb les causes que les provoquen. 5. Determinar les malalties infeccioses i les no infeccioses més


20

comunes que afecten la població, les causes que les provoquen i com es poden prevenir i tractar. 5.1. Distingeix i explica els diferents mecanismes de transmissió de les malalties infeccioses. 6. Identificar hàbits saludables com a mètode de prevenció de les malalties. 6.1. Coneix i descriu hàbits de vida saludable i els identificant com a mitjà per promoure la seva salut i la dels altres. 6.2. Proposa mètodes per evitar el contagi i la propagació de les malalties infeccioses més comunes. 8. Reconèixer i transmetre la importància que té la prevenció com a pràctica habitual i integrada a les seves vides i les conseqüències positives de la donació de cèl·lules, sang i òrgans. 8.1. Detalla la importància que té per a la societat i per a l’ésser humà la donació de cèl·lules, sang i òrgans. 9. Investigar les alteracions produïdes per diferents tipus de substàncies addictives i elaborar propostes de prevenció i control. 9.1. Detecta les situacions de risc per a la salut relacionades amb el consum de substàncies tòxiques i estimulants com el tabac, l’alcohol, les drogues, etc.; contrasta els efectes nocius que tenen, i proposa mesures de prevenció i control. 10. Reconèixer les conseqüències de les conductes de risc en l’individu i en la societat. 10.1. Identifica les conseqüències de les conductes de risc amb les drogues per a l’individu i la societat.

UNITAT 2: LA NUTRICIÓ -Nutrició, alimentació i salut. -Els nutrients, els aliments i hàbits alimentaris saludables. Trastorns de la conducta alimentària.

14. Explicar els processos fonamentals de la nutrició utilitzant esquemes gràfics dels diferents aparells que hi intervenen. 14.1. Determina i identifica, a partir de gràfics i esquemes, els diferents òrgans, aparells i sistemes implicats en la funció de nutrició i els relaciona amb la seva contribució al procés. 15. Conèixer quina fase del procés de nutrició duu a terme cada un dels aparells que hi estan implicats. 15.1. Reconeix la funció de cada un dels aparells i sistemes en la funció de nutrició. 16. Indagar sobre les malalties més habituals als aparells relacionats amb la nutrició i quines són les causes i la manera de prevenir-les. 16.1. Diferencia les malalties més freqüents dels òrgans, aparells i sistemes implicats en la nutrició i les associa a les causes que les provoquen. 17. Identificar els components dels aparells digestiu, circulatori, respiratori i excretor i conèixer-ne el funcionament. 17.1. Coneix i explica els components i el funcionament dels aparells digestiu, circulatori, respiratori i excretor.

UNITAT 3: L’ALIMENTACIÓ. -La funció de nutrició. Anatomia i fisiologia dels aparells digestiu, respiratori, circulatori i excretor. -Alteracions més freqüents, malalties associades, prevenció d’aquestes i hàbits de vida saludables.

11. Reconèixer la diferència entre alimentació i nutrició i diferenciar els principals nutrients i les funcions bàsiques d’aquests. 11.1. Discrimina el procés de nutrició del d’alimentació. 11.2. Relaciona cada nutrient amb la funció que exerceix a l’organisme i reconeix hàbits nutricionals saludables. 12. Relacionar les dietes amb la salut a través d’exemples pràctics. 12.1. Dissenya hàbits nutricionals saludables mitjançant l’elaboració de dietes equilibrades, utilitzant taules amb diferents grups d’aliments amb els nutrients principals i el valor calòric que tenen. 13. Argumentar la importància d’una bona alimentació i de l’exercici físic per a la salut. 13.1. Valora una dieta equilibrada per a una vida saludable.

UNITAT 4: LA RELACIÓ: PERCEPCIÓ I ANÀLISI. -La funció de relació. Sistema nerviós i sistema endocrí. La coordinació. -Organització i funció del sistema nerviós. Principals

18. Reconèixer i diferenciar els òrgans dels sentits i les cures de l’oïda i la vista. 18.1. Especifica la funció de cada un dels aparells i sistemes implicats en la funció de relació. 18.2. Descriu els processos implicats en la funció de relació i identifica l’òrgan o l’estructura responsable de cada procés. 18.3. Classifica diferents tipus de receptors sensorials i els


21

alteracions i prevenció d’aquestes. -Òrgans dels sentits: estructura i funció, cura i higiene.

relaciona amb els òrgans dels sentits en els quals es troben. 19. Explicar la missió integradora del sistema nerviós davant diferents estímuls i descriure’n el funcionament. 19.1. Identifica algunes malalties comunes del sistema nerviós i les relaciona amb les causes que les provoquen, els factors de risc i la forma de prevenir-les.

UNITAT 5: LA RELACIÓ: RESPOSTA. -El sistema endocrí: glàndules endocrines i funcionament d’aquestes. Les principals alteracions. -L’aparell locomotor. Organització i relacions funcionals entre ossos i músculs. Prevenció de lesions. -Sistema immunitari. Vaccins. Els trasplantaments i la donació de cèl·lules, sang i òrgans.

7. Determinar el funcionament bàsic del sistema immunològic, així com les contínues aportacions de les ciències biomèdiques. 7.1. Explica en què consisteix el procés d’immunitat i valora el paper dels vaccins com a mètode de prevenció de les malalties. 20. Associar les principals glàndules endocrines amb les hormones que sintetitzen i la funció que exerceixen. 20.1. Enumera les glàndules endocrines i indica les hormones que segreguen i la funció que exerceixen. 21. Relacionar funcionalment el sistema neuroendocrí. 21.1. Reconeix algun procés que té lloc en la vida quotidiana en el qual s’evidencia clarament la integració neuroendocrina. 22. Identificar els principals ossos i músculs de l’aparell locomotor. 22.1. Localitza els principals ossos i músculs del cos humà en esquemes de l’aparell locomotor. 23. Analitzar les relacions funcionals entre ossos i músculs. 23.1. Distingeix els diferents tipus de músculs segons el tipus de contracció i els relaciona amb el sistema nerviós que els controla. 24. Detallar quines són i com es prevenen les lesions més freqüents a l’aparell locomotor. 24.1. Identifica els factors de risc més freqüents que poden afectar l’aparell locomotor i els relaciona amb les lesions que produeixen.

UNITAT 6: LA REPRODUCCIÓ. -La reproducció humana. Anatomia i fisiologia de l’aparell reproductor. Canvis físics i psíquics en l’adolescència. -El cicle menstrual. Fecundació, embaràs i part. Anàlisi dels diferents mètodes anticonceptius. Tècniques de reproducció assistida. Les malalties de transmissió sexual i formes de prevenir-les. -La resposta sexual humana. -Sexe i sexualitat. Salut i higiene sexuals.

25. Indicar els aspectes bàsics de l’aparell reproductor i diferenciar entre sexualitat i reproducció. Interpretar dibuixos i esquemes de l’aparell reproductor. 25.1. Identifica en esquemes els diferents òrgans de l’aparell reproductor masculí i del femení i n’especifica la funció. 26. Reconèixer els aspectes bàsics de la reproducció humana i descriure els esdeveniments fonamentals de la fecundació, l’embaràs i el part. 26.1. Descriu les principals etapes del cicle menstrual i indica quines glàndules i quines hormones el regulen. 27. Comparar els diferents mètodes anticonceptius, classificar-los segons la seva eficàcia i reconèixer la importància que tenen alguns en la prevenció de malalties de transmissió sexual. 27.1. Discrimina els diferents mètodes d’anticoncepció humana. 27.2. Categoritza les principals malalties de transmissió sexual i argumenta sobre com prevenir-les. 28. Recopilar informació sobre les tècniques de reproducció assistida i de fecundació in vitro per argumentar el benefici que va suposar aquest avenç científic per a la societat. 28.1. Identifica les tècniques de reproducció assistida més freqüents. 29. Valorar i considerar la seva pròpia sexualitat i la de les persones que l’envolten i transmetre la necessitat de reflexionar, debatre, respectar i compartir. 29.1. Exerceix, decideix i defensa responsablement la seva sexualitat i la de les persones que l’envolten.

BLOC 5. EL RELLEU TERRESTRE I LA SEVA EVOLUCIÓ

UNITAT 7: LA DINÀMICA INTERNA DE LA TERRA. -Manifestacions de l’energia interna de la Terra. Origen i tipus de magmes. Activitat sísmica i volcànica. Distribució de volcans i terratrèmols. -Els riscs sísmic i volcànic. Importància de predir-los i prevenir-los.

10. Diferenciar els canvis a la superfície de la Terra generats per l’energia de l’interior terrestre dels que són d’origen extern. 10.1. Diferencia un procés geològic extern d’un d’intern i identifica els efectes que tenen en el relleu. 11. Analitzar les activitats sísmica i volcànica, les seves característiques i els efectes que generen. 11.1. Coneix i descriu com s’originen els sismes i els efectes que tenen. 11.2. Relaciona els tipus d’erupció volcànica amb el magma que els origina i els associa a la seva perillositat. 12. Relacionar l’activitat sísmica i la volcànica amb la dinàmica de l’interior terrestre i justificar-ne la distribució planetària.


22

12.1. Justifica l’existència de zones en les quals els terratrèmols són més freqüents i de més magnitud. 13. Valorar la importància de conèixer els riscs sísmic i volcànic i les formes de prevenir-lo. 13.1. Valora el risc sísmic i, si n’hi ha, el volcànic existent a la zona en la qual viu i coneix les mesures de prevenció que ha d’adoptar.

UNITAT 8: LA DINÀMICA EXTERNA DE LA TERRA. -Factors que condicionen el relleu terrestre. El modelatge del relleu. Els agents geològics externs i els processos de meteorització, erosió, transport i sedimentació. -Les aigües superficials i el modelatge del relleu. Formes característiques. Les aigües subterrànies, la circulació i l’explotació d’aquestes. -Acció geològica de la mar, del vent i de les glaceres. Formes d’erosió i dipòsits que originen. -Acció geològica dels éssers vius. L’espècie humana com a agent geològic. -Principals agents modeladors del relleu a les Illes Balears: la mar, els torrents i les aigües subterrànies.

1. Identificar algunes de les causes que fan el relleu diferent d’un lloc a un altre. 1.1. Identifica la influència del clima i de les característiques de les roques que condicionen els diferents tipus de relleu i hi influeixen. 2. Relacionar els processos geològics externs amb l’energia que els activa i diferenciar-los dels processos interns. 2.1. Relaciona l’energia solar amb els processos externs i justifica el paper de la gravetat en la dinàmica d’aquests. 2.2. Diferencia els processos de meteorització, erosió, transport i sedimentació i els efectes que tenen en el relleu. 3. Analitzar i predir l’acció de les aigües superficials i identificar les formes d’erosió i dipòsit més característiques. 3.1. Analitza les activitats d’erosió, transport i sedimentació produïdes per les aigües superficials i reconeix algun dels efectes que tenen en el relleu. 4. Valorar la importància de les aigües subterrànies i justificar-ne la dinàmica i la relació amb les aigües superficials. 4.1. Valora la importància de les aigües subterrànies i els riscs de sobreexplotar-les. 5. Analitzar la dinàmica marina i la influència que exerceix en el modelatge litoral. 5.1. Relaciona els moviments de l’aigua de la mar amb l’erosió, el transport i la sedimentació al litoral i identifica algunes formes resultants característiques. 6. Relacionar l’acció eòlica amb les condicions que la fan possible i identificar algunes formes que en resulten. 6.1. Associa l’activitat eòlica amb els ambients en els quals aquesta activitat geològica pot ser rellevant. 7. Analitzar l’acció geològica de les glaceres i justificar les característiques de les formes d’erosió i dipòsit resultants. 7.1. Analitza la dinàmica glacial i identifica els efectes que té sobre el relleu. 8. Indagar els diversos factors que condicionen el modelatge del paisatge a les Illes Balears. 8.1. Estudia el paisatge del seu entorn més pròxim i identifica alguns dels factors que n’han condicionat el modelat. 9. Reconèixer l’activitat geològica dels éssers vius i valorar la importància de l’espècie humana com a agent geològic extern. 9.1. Identifica la intervenció d’éssers vius en processos de meteorització, erosió i sedimentació. 9.2. Valora la importància d’activitats humanes en la transformació de la superfície terrestre.

BLOC 6: ELS ECOSISTEMES

UNITAT 9: EL MEDI NATURAL. -Ecosistema: identificació dels components. -Factors abiòtics i biòtics als ecosistemes. -Ecosistemes aquàtics. -Ecosistemes terrestres. -Factors desencadenants de desequilibris als ecosistemes. -Accions que afavoreixen la conservació del medi ambient. -Tipus d’ecosistemes més representatius de les Illes Balears.

1. Diferenciar els diversos components d’un ecosistema. Identificar les característiques dels principals tipus d’ecosistemes de les Illes Balears. 1.1. Identifica els diferents components d’un ecosistema. 2. Identificar en un ecosistema els factors desencadenants de desequilibris i establir estratègies per restablir-ne l’equilibri. 2.1. Reconeix i enumera els factors desencadenants de desequilibris en un ecosistema. 3. Reconèixer i difondre accions que afavoreixen la conservació del medi ambient. 3.1. Selecciona accions que prevenen la destrucció del medi ambient.

BLOC 7. PROJECTE DE RECERCA

PROJECTE DE RECERCA EN EQUIP.

1. Planejar, aplicar i integrar les destreses i les habilitats pròpies del treball científic.


23

1.1. Integra i aplica les destreses pròpies del mètode científic. 2. Elaborar hipòtesis i contrastar-les a través de l’experimentació o l’observació i l’argumentació. 2.1. Utilitza arguments i justifica les hipòtesis que proposa. 3. Utilitzar fonts d’informació variada, discriminar la informació i prendre decisions sobre aquesta i els mètodes emprats per obtenir-la. 3.1. Utilitza diferents fonts d’informació, basant-se en les TIC, per elaborar i presentar la seva recerca. 4. Valorar i respectar la feina individual i en equip i participar-hi. 4.1. Valora i respecta la feina individual i en grup i hi participa. 5. Exposar i defensar en públic el projecte de recerca. 5.1. Dissenya petits treballs de recerca sobre animals i/o plantes, els ecosistemes del seu entorn o l’alimentació i la nutrició humanes per presentar-los i defensar-los a l’aula. 5.2. Expressa les conclusions de la seva recerca amb precisió i coherència, tant oralment com per escrit.

3.8.-ORIENTACIONS METODOLÒGIQUES. MÈTODES I PROPOSTES DIDÀCTIQUES

La metodologia que s’ha d’emprar ha de ser l’adequada perquè els alumnes assoleixin les

competències clau en aquesta etapa educativa.

Atesa la gran diversitat dels alumnes presents a l’educació secundària obligatòria, s’han d’utilitzar en

cada cas les estratègies metodològiques més adequades a fi de tenir en compte les diferències

individuals dins el grup classe i el context sociocultural en què es duu a terme la pràctica educativa.

La metodologia didàctica triada ha d’assegurar en qualsevol cas que els alumnes adquireixin les

competències clau, que es facin responsables del seu propi aprenentatge, que es plantegin

problemes i que desenvolupin habilitats per avaluar críticament la informació que seleccionen o

reben.

Sempre hem de tenir en consideració tant les idees com els coneixements previs dels alumnes, així

com els seus interessos i motivacions en relació amb els diferents temes. S’han d’abordar els temes,

sempre que sigui possible, a partir de les situacions pròpies de la vida quotidiana dels alumnes o

relacionant-los amb qüestions d’actualitat. Així ens assegurarem que l’aprenentatge dels

coneixements científics és significatiu, és a dir, té sentit i és útil per entendre millor el món que ens

envolta.

Les diferents estratègies metodològiques que s’empraran són:

-El mètode d’aprenentatge basat en problemes.

-Les explicacions col·lectives.

-Les activitats en grup petit.

-La feina individualitzada.

-La feina al laboratori.

-Les activitats al medi natural.

-L’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació per facilitar la interacció alumne/professor.


24

Els treballs pràctics i els treballs al laboratori adquiriran una gran rellevància en l’ensenyament-

aprenentatge de les ciències : experiments il·lustratius, exercicis pràctics, experiments per contrastar

hipòtesis, petites recerques, etc. I faciliten que els alumnes s’aproximin a la realitat del treball

científic.

En alguns casos, s’aplicarà una metodologia didàctica per descobriment guiat, que consisteix en un

aprenentatge basat en problemes mitjançant el qual els alumnes construeixen el seu coneixement

sobre la base de problemes de la vida real. Normalment suposa que els alumnes facin feina en grups

petits i el professor faci de mediador i facilitador de tot el procés. Durant el desenvolupament

d’aquesta metodologia, els alumnes aconsegueixen comprendre la importància de fer feina

cooperativament, desenvolupen habilitats d’anàlisi i síntesi de la informació i assoleixen, en

definitiva, les competències clau necessàries.

3.9.-RECURSOS DIDÀCTICS

La selecció dels diferents tipus de recursos que s’utilitzin depèn de l’estratègia didàctica de cada

professor i de les particularitats del grup classe que els hagi d’utilitzar. Els recursos han de ser

diversos, senzills i fàcilment comprensibles per a l’alumnat i han de possibilitar que aquests es

converteixin en els veritables protagonistes del seu aprenentatge. En aquest sentit, són molt millors

els recursos que afavoreixen la participació activa dels alumnes i que els estimulen a emprar la

imaginació. A més, els recursos utilitzats han d’afavorir la connexió dels continguts científics amb

situacions, observacions i experiències que resultaria difícil aconseguir d’una altra manera.

Es disposa dels recursos següents:

— Material audiovisual: pissarres digitals, canons de projecció multimèdia, pel·lícules i documentals.

— Material TIC: ordinadors personals i programes informàtics interactius, aules virtuals, llibres de

text digitals, recursos en xarxa, etc.

— Material de laboratori: microscopis, lupes binoculars, models anatòmics, col·leccions de minerals i

roques, material fungible, reactius químics, etc.

— Material bibliogràfic: llibres de text, guies de camp, llibres de consulta, etc.

— Fitxes de treball, guions de pràctiques i guions per a sortides al medi natural.

3.10.-DISTRIBUCIÓ ESPAI-TEMPS.

El perfil de cada activitat d’ensenyament-aprenentatge condiciona la localització: aula normal,

laboratori o medi natural) i la durada de l’activitat.

En cada cas, l’alumnat pot fer feina de forma individualitzada o en petits grups.

Al laboratori s’ha de fer feina en grup, amb un nombre d’alumnes per grup que pot variar segons la

disponibilitat de material. I es realitzarà el desdoblament o la presència d’un altre professor al

laboratori en cas d’anar-hi tot el grup classe.

En qualsevol cas, els agrupaments han de ser flexibles i han d’atendre a les circumstàncies, les

característiques i les necessitats dels alumnes.


25

3.11.-ELEMENTS TRANSVERSALS.

Alguns temes que formen part del currículum de biologia i geologia es tractaran de forma

transversal des de la perspectiva de diverses matèries. Per exemple:

Alguns temes del bloc de la Terra a l’Univers o del bloc d’estudi del relleu s’abordaran conjuntament

amb l’assignatura de geografia.

L’estudi de la promoció de la salut, que afecta tant la matèria de biologia com la d’educació física. I

amb l’assignatura de física i química en relació amb els blocs de metodologia científica i projecte de

recerca.

3.12.-CRITERIS DE QUALIFICACIÓ I PROCEDIMENTS DE RECUPERACIÓ.

Els criteris de qualificació de primer i tercer d’ESO seran els següents:

-Proves escrites( exàmens o controls) : 50%

-Si la nota d‘alguna de les proves escrita no arriba a 3, no es farà la mitjana amb la resta de notes i

l’avaluació quedarà suspesa automàticament.

Els exàmens no realitzats sense justificar comptaran com un zero, i per tant, pot fer suspendre

l’avaluació. Es decisió del professorat responsable el repetir o no l’examen.

-Treballs (10%), laboratori (10%), deures (10%) i llibreta de classe (20%)

-Actitud : serà avaluada en tots els instruments d’avaluació i si fos MOLT NEGATIVA pot fer baixar la

nota global de la matèria fins un 20%.

-Si l’alumnat presenta moltes faltes d’ortografia (més de 10 diferents) se li pot baixar la nota fins a un

10%.

-El lliurament amb retard de qualsevol de les tasques anteriors també poden baixar la nota.

-El professorat podrà proposar a l’alumnat, sempre i quan ho trobi adient, activitats o proves per a

recuperar els trimestres suspesos.

-Els treballs demanats s’han de realitzar obligatòriament.

-El lliurament amb retard de qualsevol de les tasques anteriors també poden fer baixar la nota.

-A final de cadascun dels volums del llibre de text, si l’alumne/a ha suspès, es podrà recuperar amb

una prova final que es realitzarà al finalitzar el volum. Aquesta prova es realitzarà a tot el grup poder

així avaluar el procés d'aprenentatge del grup.

-Si l’alumnat aprova la prova final escrita de cada volum, es farà la mitjana amb la nota del 50%

corresponent a treballs, pràctiques, llibreta.... si la mitjana no és superior a 5 l’alumne/a no superarà

l’assignatura.

-Si en juny l’alumne/a no supera positivament l'assignatura s’haurà d’examinar en setembre de tot i

fer un treball de recuperació durant l’estiu on la prova escrita comptarà un 70% i el treball un 30% de

la nota final de setembre.


26

4-PROGRAMACIÓ QUART CURS D’ESO.

4.1.-OBJECTIUS.

1. Utilitzar correctament el llenguatge científic relacionat amb els continguts del llibre tant en

l’expressió escrita com en l’oral.

2. Valorar positivament els canvis registrats en els diferents models científics que s’han elaborat per

explicar la constitució de la matèria i dels sers vius i interpretar-los com un procés de construcció

del saber científic.

3. Localitzar i interpretar les diverses etapes de la mitosi i de la meiosi en els principals cicles

biològics dels éssers vius.

4. Reconèixer el funcionament de la transmissió dels gens entre diferents individus.

5. Planificar i dur a terme experiències que permetin interpretar les lleis de Mendel i d’altres de

relacionades amb la transmissió dels gens.

6. Identificar les malalties genètiques principals.

7. Reconèixer la informació genètica continguda en l’ADN i en l’ARN i la seva relació amb la síntesi

de proteïnes a través del codi genètic.

8. Valorar els avanços de la biotecnologia i reconèixer la importància de les aplicacions tècniques i

científiques en la medicina i la biologia.

9. Diferenciar i discutir les principals teories evolutives.

10. Reconèixer que l’ésser humà és un producte de l’evolució i identificar els representants principals

de l’arbre genealògic de l’espècie humana.

11. Associar els processos evolutius que han tengut lloc a l’arxipèlag balear al llarg de la història amb

la insularitat.

12. Reconèixer els components d’un ecosistema i les relaciones que s’estableixen entre ells.

13. Identificar les adaptacions dels éssers vius a les condicions ambientals com la temperatura, la

llum, l’oxigen, etc.

14. Reconèixer i apreciar la gran diversitat d’ecosistemes presents a la biosfera i particularment a les

Illes Balears.

15. Utilitzar el coneixement sobre el funcionament dels ecosistemes per entendre millor els

problemes de conservació del medi natural i per implicar-se de forma activa en la seva defensa,

especialment dels corresponents a les Balears.

16. Apreciar la gran diversitat d'éssers vius i entendre la necessitat d’establir mecanismes per

preservar l’estabilitat de l’hàbitat natural de les espècies.

17. Descriure i comprendre la dinàmica dels ecosistemes a través de l’estudi de l’intercanvi de

matèria i energies.


27

18. Utilitzar el coneixement de la dinàmica dels ecosistemes per descriure els cicles del fòsfor, del

carboni, del nitrogen i de l’aigua.

19. Reconèixer determinats hàbits i costums que tenen efectes perjudicials sobre la salut i reforçar

l’adquisició dels hàbits de cura i salut corporals.

20. Observar i valorar críticament l’actuació del ser humà sobre el medi balear, tenint en compte els

problemes ecològics que ens són més propers.

21. Identificar els factors que influeixen en el modelat del paisatge balear.

22. Relacionar el relleu present en les diverses regions climàtiques de la Terra amb l’agent geològic

extern que hi predomina.

23. Reconèixer les plaques principals de la litosfera i els diferents límits de plaques sobre mapes físics

que posin de manifest els accidentes geogràfics característics.

24. Estudiar l’evolució de les illes Balears en el context tectònic de la Mediterrània.

25. Descriure les manifestacions principals de la dinàmica interna de la Terra (sismes, volcans,

serralades, plecs i falles) a la llum de la tectònica global.

26. Reconèixer l’aplicació científica dels fòssils dels jaciments per deduir la història geològica del

nostre arxipèlag.

27. Descriure les diverses etapes de la història geològica de la Terra, des de la seva formació fins a

l’aparició de l’espècie humana.

28. Participar activament en el propi procés d’aprenentatge i en la realització i planificació col·lectiva

d’activitats com experiències o treballs monogràfics.

29. Valorar els esforços de les diverses àrees de coneixement que s’integren per millorar la qualitat

de vida de la humanitat i preservar el medi ambient.

4.2.-CONTINGUTS

Bloc 0.-Continguts comuns

B0.1- Familiarització amb les característiques bàsiques del treball científic: plantejament de

problemes i discussió de l ’interès d’aquests, formulació d’hipòtesis, estratègies i dissenys

experimentals, realització de treballs pràctics, anàlisi i interpretació i comunicació de resultats.

B0.2- Resolució de problemes mitjançant l ’aplicació de conceptes i l ’ús de les tècniques bàsiques de

l ’àmbit científic.

B0.3-Recerca i selecció d ’informació de caràcter científic utilitzant les tecnologies de la informació i

la comunicació i altres fonts com premsa, llibres, enciclopèdies, revistes científiques, etc.

B0.4-Interpretació d ’informació de caràcter científic i utilització d’aquesta informació per formar-se

una opinió pròpia, expressar-se amb precisió i prendre decisions sobre problemes relacionats amb la

física i la química.


28

B0.5- Utilització de les TIC en l ’aprenentatge de la biologia i la geologia per comprendre diferents

processos amb simulacions i models i en l’ús de programes bàsics per a l ’obtenció i tractament de

dades.

B0.6- Reconeixement de les relacions de la biologia i la geologia amb la tecnologia, la societat i el

medi ambient, considerant les possibles aplicacions de l’estudi realitzat i les repercussions d ’aquest.

B0.7- Selecció i aplicació de tècniques i maneig d’instruments usuals en els laboratoris de biologia i la

geologia, adquisició d’hàbits que impliquin un correcte maneig i cura de les substàncies i el material

així com un comportament conforme a les normes de seguretat en el laboratori i en el tractament de

residus.

B0.8-Realització d’informes escrits amb estructura coherent i presentació adient per exposar el

plantejament, el desenvolupament i els resultats d’una investigació.

B0.9- Expressió de mesures i resultats amb la concreció i la precisió adequades usant correctament la

notació científica.

B0.10- Respecte per l’entorn natural i fiançament d ’actituds favorables a la conservació i protecció

d’aquest, tot fent atenció a les circumstàncies ambientals relatives a la insularitat de la nostra

comunitat.

B0.11-Reconeixement de la importància del treball en equip i el respecte a les aportacions dels altres

en la labor científica i tècnica.

B0.12-Adquisició de les actituds característiques del treball científic: raonament de les solucions,

rigor, precisió, creativitat, curiositat i obertura a noves idees.

Continguts específics de l’àrea

Bloc 1. La Terra, un planeta en canvi continu

B1.1- La història de la Terra. L ’origen de la Terra. El temps geològic: idees

històriques sobre l ’edat de la Terra.

B1.2-Principis i procediments que permeten reconstruir-ne la història.

B1.3-Utilització de l ’actualisme com a principi d ’interpretació.

B1.4-Els fòssils, la seva importància com a testimoni del passat. Els primers éssers vius i la seva

influència en el planeta.

B1.5-Les eres geològiques: ubicació d’esdeveniments geològics i biològics importants.

B1.6-Identificació d ’alguns fòssils característics.

B1.7- Reconstrucció elemental de la història d ’un territori a partir d ’una columna estratigràfica

senzilla.

B1.8- La tectònica de plaques i les seves manifestacions. Distribució de volcans i terratrèmols.

B1.9-Les plaques litosfèriques i els seus límits. Les dorsals i el fenomen de l’expansió del fons oceànic.


29

B1.10-Formació de les serralades.

B1.11-Proves del desplaçament dels continents.

B1.12- El cicle de les roques.

B1.13- La teoria de la tectònica de plaques, una revolució en les ciències de la Terra.

B1.14-Utilització de la teoria de la tectònica de plaques per a la interpretació del relleu i dels

esdeveniments geològics.

B1.15-Valoració dels efectes de la dinàmica de l’interior terrestre sobre la superfície del planeta.

Bloc 2. La cèl·lula i la teoria cel·lular

B2.1- La cèl·lula, unitat de vida. La teoria cel·lular i la seva importància en la biologia.

B2.2- La cèl·lula com a unitat estructural i funcional dels éssers vius.

B2.3-Els processos de divisió cel·lular; la mitosi i la meiosi.

B2.4- Característiques diferencials i importància biològica de cada tipus de divisió.

B2.5- Els nivells d ’organització biològica. Interès pel món microscòpic.

B2.6- Estudi bàsic de l ’ADN: composició, estructura i propietats.

B2.7-Valoració de la importància del seu descobriment en l ’evolució posterior de les ciències

biològiques.

Bloc 3.L ’herència i la transmissió dels caràcters

B3.1- El mendelisme.

B3.2-Resolució de problemes senzills relacionats amb les lleis de Mendel.

B3.3-Genètica humana. L ’herència del sexe. L ’herència lligada al sexe. Estudi

d ’algunes malalties hereditàries.

B3.5-Aproximació al concepte de gen. El codi genètic. Les mutacions.

B3.6-Enginyeria i manipulació genètica: aplicacions, repercussions i problemàtica. Els aliments

transgènics. La clonació. El genoma humà.

B3.7-Implicacions ecològiques, socials i ètiques dels avenços en biotecnologia genètica i

reproductiva.

Bloc 4. L ’evolució de la vida

B4.1- Origen i evolució dels éssers vius: hipòtesis sobre l ’origen de la vida a la Terra.

B4.2-Evolució dels éssers vius: teories fixistes i evolucionistes. Dades i fets

que donen suport a l a teoria de l ’evolució de les espècies.


30

B4.3-Reconeixement de les principals característiques de fòssils representatius. Aparició i extinció d

’espècies.

B4.4-Teories actuals de l ’evolució. Gradualisme i equilibri puntuat.

B4.5-La biodiversitat com a resultat del procés evolutiu.

B4.6- La pèrdua de biodiversitat: el paper de la humanitat en l ’extinció d ’espècies.

B4.7-Característiques generals del procés de l ’evolució humana.

Bloc 5. Les transformacions en els ecosistemes

B5.1-La dinàmica dels ecosistemes. Les relacions tròfiques.

B5.2-Cicle de matèria i flux d ’energia.

B5.3-Identificació de cadenes i xarxes tròfiques en ecosistemes

terrestres i aquàtics.

B5.4-Cicles biogeoquímics.

B5.5-Autoregulació de l ’ecosistema. Les successions ecològiques.

B5.6-Les plagues i lluita biològica contra aquestes.

B5.7-La formació i la destrucció de sòls.

B5.8-Impacte dels incendis forestals importància de prevenir-los.

B5.9-La modificació d’ambients pels éssers vius i les adaptacions dels éssers vius als canvis

mediambientals de la història de la Terra.

B5.10- Canvis produïts als ecosistemes de les Illes Balears per intervenció humana: extincions i

introduccions d ’espècies i transformacions de les comunitats naturals.

B5.11-La cura de les condicions mediambientals i dels éssers vius com a part essencial de la protecció

del medi natural i de les condicions de vida de la humanitat.

4.3.-SEQÜENCIACIÓ D'UNITATS DIDÀCTIQUES I TEMPORALITZACIÓ:

Les unitats didàctiques que es desenvoluparan aquest curs son les següents:

1r TRIMESTRE: setembre-desembre

Unitat 1: La cèl·lula. Unitat de vida

Unitat 2: La informació genètica

Unitat 3: Herència i transmissió de caràcters

Unitat 4: Origen i evolució dels éssers vius


31

2n TRIMESTRE: gener- març

Unitat 10: La història del nostre planeta

Unitat 7: El relleu i el seu modelatge

Unitat 8: Estructura i dinàmica de la Terra

Unitat 9: Manifestacions de la dinàmica terrestre

3r TRIMESTRE: abril- juny

Unitat 5: Estructura dels ecosistemes

Unitat 6: Dinàmica dels ecosistemes

4.4.-RELACIÓ DE LES UNITATS DEL LLIBRE AMB ELS OBJECTIUS I CONTINGUTS DEL CURRÍCULUM DE

BIOLOGIA I GEOLOGIA DE QUART D'ESO :

TRIMESTRE UNITAT OBJECTIUS BLOC I CB

PRIMER

1.-La cèl·lula. Unitat de vida. 1, 2, 3, 28, 29 B2.1, B2.2, B2.3, B2.4, B2.5, CIMF

2.-La informació genètica. 1, 4, 7, 8, 28, 29 B2.6, B2.7 , CIMF, CM, CTICD

3.-Herència i transmissió de caràcters. 1, 5, 6, 7, 19, 28,

29

B3.1, B3.2, B3.3, B3.4, B3.5, B3.6,

B3.7 CIMF, CM, CTICD

4.-Origen i evolució dels éssers vius. 1,9, 10, 28, 29 B4.1, B4.2, B4.3, B4.4, B4.5, B4.6,

B4.7 CIMF, CM

SEGON

10.-La història del nostre planeta. 1, 11, 26, 27, 28,

29

B1.1, B1.2, B1.3, B1.4 CIMF, CSC,

CM, CAA

7.-El modelatge del relleu 1, 21, 22, 28, 29 B1.5, B1.6, CIMF

8.-Estructura i dinàmica de la Terra.

1, 23, 24, 28,29 B1.5,B1.6, CIMF

9.-Manifestacions de la dinàmica terrestre. 1, 25, 28, 29 B1.5, B1.6, CIMF

TERCER

5.-L’estudi dels ecosistemes. 1, 12, 13, 14, 28,

29

B5.5, B5.6, B5.7, B5.8, B5.9, B5.10,

CIMF, CM

6.-Canvis dels ecosistemes 1, 15, 16, 17, 18,

20, 28, 29

B5.1, B5.2, B5.3, B5.4, B5.11 CIMF,

CSC, CM

4.5.-PRÀCTIQUES DE LABORATORI I ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES 4t ESO CURS 15-16

La seqüenciació de les pràctiques de laboratori i de les activitat a l’aula és la següent:

-Professora d’assignatura: ANDREA DAURA TUR

-Professora de desdoblament: LORENA MANEIRO/IRENE PRATS


32

-Dia de pràctiques de laboratori de pràctiques: Dimarts a 7a hora (14:05-15:00)

TRIMESTRE UNITAT PRÀCTICA LABORATORI ACTIVITATS

(Llibre volum 4)

PRIMER

1.-La cèl·lula.

Unitat de vida.

1-Ús del microscopi.

2-Observació de mostres histològiques.

3- DVD: La cèl·lula

4-Elaboració de cariotips.

-Primer assaig mundial amb

cèl·lules embrionàries en

humans. Pàg. 244-245

2.-La informació

genètica.

1-Extracció del teu ADN.

Pàg.43

-Aliments transgènics.

Pàg. 246-247

3.-Herència i

transmissió de

caràcters.

1-Problemes de genètica I II.

2-DVD(ECV): Cèl·lula y genètica.

3-Identificació de grups sanguinis.

( Web: nobelprize)

-Toxicitat del bisfenol A.

Pàg. 248-249

4.-Origen i evolució

dels éssers vius.

1-DVD: La millor que tenim. Darwin i l'evolució

2-DVD: Fòssils a través del temps.

3-Identificació de fòssils

-Canvi evolutiu en una

població. Pàg. 250-251

SEGON

10.-La història del

nostre planeta.

1-Tira cronològica

2-PWP de la història de la Terra amb els

esdeveniments biològics i geològics de cadascun.

Exposició oral

-L’impacte del límit

cretàcic-terciari.

Pàg.264-265

7.-El modelatge del

relleu

1-DVD: Les glaceres -Pluja àcida. Pàg.258-259

8.-Estructura i

dinàmica de la Terra.

1-Visum tres tipus de roques. Observació i

identificació.

-L’astenosfera Pàg.260-21

9.-Manifestacions de

la dinàmica terrestre.

1-DVD: Volcans

2-DVD:Terratrèmols

-Riscos geològics.

Pàg.262-263

TERCER

5.-L’estudi dels

ecosistemes.

-DVD: Els ecosistemes. La biodiversitat.

-DVD: Sis espècies, sis joies.

-PWP: Figures de protecció dels espais naturals

-Quan l’oxigen és un verí

mortal. Pàg.252-253

-Correcció d’impactes

ambientals. Pàg. 254-255

6.-Canvis dels

ecosistemes

-Encalentiment global

Pàg. 256-257


33

4.6.-SORTIDES I ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART ESO CURS 2015-16

SORTIDA ACTIVITAT

PRIMER TRIMESTRE

SEGON TRIMESTRE -Sortida al bosc de Ses Estaques per l’observació del modelatge del litoral per l’efecte de l’aire i de l’aigua.

TERCER TRIMESTRE - Sortida a Sant Llorenç al centre d‘interpretació des Amunts: geologia (12 Abril 2016). -Sortida a la platja de Ses Estaques, Santa Eulària, per a realitzar l’activitat

- Xerrada IBANAT sobre la prevenció d‘incendis.(3 ó 10 maig 2016) - Muntatge de l‘aquari. - Xerrada del CREM sobre les espècies

4.6.-CRITERIS D’AVALUACIÓ:

TRIMESTRE UNITAT CRITERIS D’AVALUACIÓ COMPETÈNCIA BÀSICA

PRIMER

1.-La cèl·lula.

Unitat de vida.

1. Aplicar els postulats de la teoria

cel·lular a l’estudi de diferents tipus

d’éssers vius.

2. Identificar les estructures

característiques de la cèl·lula

procariòtica i de la cèl·lula eucariòtica

vegetal i animal.

3.Relacionar cadascun dels elements

cel·lulars amb la seva funció

biològica.

4.Reconèixer les característiques del

cicle cel·lular i descriure la

reproducció cel·lular, assenyalant les

diferències principals entre meiosi i

mitosi, així com el significat biològic

de cadascuna.

L’alumnat ha de ser capaç de reconèixer,

utilitzant les tècniques adequades,

l’existència de cèl·lules en diferents

organismes.

Es tracta d’avaluar també si és capaç

d’identificar les estructures cel·lulars en

dibuixos i microfotografies ,i d’assenyalar la

funció de cadascuna d’aquestes.

Així mateix, ha d’entendre la necessitat de

coordinació de les cèl·lules que componen els

organismes pluricel·lulars. Comprovar que

l’alumnat reconeix la mitosi com a un tipus

de divisió cel·lular asexual, necessària en la

reproducció dels organismes unicel·lulars i

que assegura el creixement i la reparació del

cos en els organismes pluricel·lulars. També

ha d’explicar el paper de la meiosi i dels

gàmetes a la reproducció sexual. Es tracta de

comparar els dos tipus de divisió cel·lular en

aspectes com ara: els tipus de cèl·lules que la

fan, el seu mecanisme d’acció, els resultats

obtinguts i la importància biològica dels dos

processos, mitjançant la utilització i

interpretació de dibuixos esquemàtics,

models de cicles cel·lulars, fotografies de

cariotips, o altres recursos.

2.-La informació

genètica.

1-Reconèixer que els gens estan

constituïts per ADN i ubicats en els

cromosomes.

2-Interpretar el paper de la diversitat

genètica (intraespecífica i

Avaluar si l ’alumnat és capaç d’ explicar que

l’emmagatzematge de la informació genètica

resideix en els cromosomes ,interpretar

mitjançant la teoria cromosòmica de l

’herència les excepcions a les lleis de Mendel i

explicar el concepte molecular de gen, així


34

interespecífica) i les mutacions a

partir del concepte de gen.

3-Valorar críticament les

conseqüències dels avenços actuals

de l’enginyeria genètica.

com l ’existència de mutacions i les seves

implicacions en l ’evolució i la diversitat dels

éssers vius.

També s’ha de valorar si utilitza els seus

coneixements per valorar les repercussions

sanitàries i socials dels avenços en el

coneixement del genoma i analitzar, des

d’una perspectiva social, científica i ètica, els

avantatges i els inconvenients de la

biotecnologia moderna (teràpia gènica,

aliments transgènics, etc.).

3.-Herència i

transmissió de

caràcters.

1-Resoldre problemes pràctics de

genètica en diversos tipus

d’encreuaments utilitzant les lleis de

Mendel i aplicar els coneixements

adquirits per investigar la transmissió

de determinats caràcters en la nostra

espècie.

Avaluar si l ’alumnat és capaç de diferenciar

els conceptes bàsics de genètica i resoldre

problemes senzills sobre la transmissió de

caràcters hereditaris calculant percentatges

genotípics i fenotípics dels descendents i

reconeixent en aquests resultats el seu

caràcter aleatori.

També s’ha de valorar si és capaç d’aplicar

aquests coneixements a problemes concrets

de l’herència humana, com ara l’hemofília ,el

daltonisme, el factor Rh, el color dels ulls i els

cabells, etc.

4.-Origen i

evolució dels

éssers vius.

1- Exposar raonadament els

problemes que van conduir a

enunciar la teoria de l’evolució, els

principis bàsics d’aquesta teoria i les

controvèrsies científiques, socials i

religioses que va suscitar.

2- Relacionar l ’evolució i la

distribució dels éssers vius, i destacar

les adaptacions més importants, amb

els mecanismes de selecció natural

que actuen sobre la variabilitat

genètica de cada espècie.

-Avaluar si l ’alumnat coneix les

controvèrsies entre fixisme i evolucionisme ,i

entre diferents teories evolucionistes, com les

de Lamarck i Darwin, així com les teories

evolucionistes actuals.

-Valorar si l’alumnat sap interpretar, basant -

se en la teoria de l’evolució, les dades més

rellevants del registre paleontològic

l’anatomia comparada; les semblances i

diferències genètiques, embriològiques i

bioquímiques; la distribució biogeogràfica i

altres aspectes relacionats amb l ’evolució

dels éssers vius.

SEGON

10.-La història

del nostre

planeta.

1-Identificar i descriure fets que

mostrin la Terra com a un planeta

canviant i registrar alguns dels canvis

més notables de la seva llarga història

utilitzant models temporals a escala.

-L’alumnat ha de reconèixer la magnitud del

temps geològic mitjançant la identificació

dels esdeveniments fonamentals de la

història de la Terra en una taula cronològica i

, especialment, a través de la identificació i

ubicació dels fòssils més representatius de les

principals eres geològiques i altres registres

geològics com ara l’ adaptació estratigràfica,

els tipus de roques, les serralades i els

processos orogènics o les transgressions i

regressions marines.

7.-El modelatge

del relleu

1-Identificar els diversos relleus

depenent de l‘agent geològic que l‘ha

format.

-L‘alumnat ha de reconèixer els diversos

relleus i les seves formes geològiques

identificatives.


35

8.-Estructura i

dinàmica de la

Terra.

1-Utilitzar el model dinàmic de

l’estructura interna de la Terra i la

teoria de la tectònica de plaques per

estudiar els fenòmens geològics

associats al moviment de la litosfera i

relacionar-los amb la seva ubicació en

mapes terrestres.

-Avaluar la capacitat de l’alumnat per aplicar

el model dinàmic de l ’estructura interna de

la Terra i la teoria de la tectònica de plaques

en l’explicació de fenòmens aparentment no

relacionats entre si, com ara la formació de

serralades, l’expansió del fons oceànic, la

coincidència geogràfica de terratrèmols i

volcans en molts llocs de la Terra, les

coincidències geològiques i paleontològiques

en territoris actualment separats per grans

oceans, etc.

-També s’ha de comprovar si és capaç d

’associar la distribució de sismes i volcans als

límits de les plaques litosfèriques en mapes

d’escala adequada, i de relacionar tots

aquests processos.

9.Manifestacions

de la dinàmica

terrestre.

TERCER

5.-L’estudi dels

ecosistemes.

1-Explicar com es produeix la

transferència de matèria i energia al

llarg d’una cadena o xarxa tròfica

concreta i deduir-ne les

conseqüències pràctiques per a la

gestió sostenible d ’alguns recursos

per part de l ’ésser humà.

-Es tracta de valorar si l ’alumnat és capaç de

relacionar les pèrdues energètiques

produïdes a cada nivell amb l’aprofitament

sostenible dels recursos alimentaris del

planeta (consum d’aliments que pertanyen

als últims nivells tròfics)i les repercussions de

les activitats humanes en el manteniment de

la biodiversitat en els ecosistemes

(desaparició de depredadors, sobreexplotació

pesquera, introducció d’espècies exòtiques,

etc.).

6.-Canvis dels

ecosistemes

4.7..-CRITERIS DE QUALIFICACIÓ

La matèria de Biologia i Geologia de 4t ESO es qualificarà de la següent manera:

- Proves escrites( exàmens o controls) : 60%.

- La nota mínima per fer mitjana amb les altres notes és de 3, si no l‘avaluació queda suspesa

automàticament.

- Si l’alumnat presenta moltes faltes d’ortografia ( més de 10 diferents) se li pot baixar la nota

fins a un 10%.



- Treballs, pràctiques, desdoblament i llibreta de classe : 40%

- Actitud : serà avaluada en tots els instruments d’avaluació però una actitud no adequada i

negativa podria fer baixar la nota global fins un 20%.


- El professorat podrà proposar a l’alumnat, sempre i quan ho trobi adient, activitats o proves per

a recuperar els trimestres suspesos.


36

- Els treballs demanats s’han de realitzar obligatòriament.

- A final de curs si l’alumne/a ha suspès alguna avaluació al llarg del curs ho podrà recuperar en

una prova final global que el professor realitzarà a tot el grup a final de curs, en juny, i així

avaluar el procés d'aprenentatge del grup.

- Si l’alumne aprova la prova final escrita es farà sa mitjana amb la nota del 40% corresponent a

treballs, pràctiques, llibreta.... si la mitjana no és superior a 5 l’alumne/a no superarà

l’assignatura.

- Si en juny l’alumne/a no supera positivament l'assignatura s’haurà d’examinar en setembre de

tot realitzant una prova escrita que comptarà un 70% i un treball d‘estiu que valdrà 30% i

lliurarà el mateix dia del la prova escrita.

5.-PROGRAMACIÓ DE BIOLOGIA I GEOLOGIA DE PRIMER DE BATXILLERAT

5.1.-FINALITAT DE L’ASSIGNATURA

Al batxillerat, la matèria de biologia i geologia aprofundeix en els coneixements adquirits a l’educació

secundaria obligatòria, analitzant amb més detall l’organització, la biodiversitat i la distribució dels

éssers vius i els factors que hi influeixen, així com el comportament de la Terra com un planeta amb

continua activitat. La matèria de biologia i geologia en aquest nivell no tan sols descriu fenòmens de

l’entorn natural, sinó que els explica a partir de les dues grans teories que varen revolucionar

aquestes ciències en el moment en què es varen formular: la teoria de la tectònica de plaques a

geologia i la teoria de l’evolució a biologia. L’estudi d’aquestes teories permet evidenciar l’avenç

continu de la ciència i les implicacions socials que ha tingut al llarg de la història.

La biologia, partint de la base dels coneixements que els alumnes han adquirit a l’educació

secundària obligatòria, s’inicia amb l’estudi dels nivells d’organització dels éssers vius: composició

química, organització cel·lular i estudi dels teixits animals i vegetals. En aquesta etapa, també es

desenvolupa i completa l’estudi de la classificació i l’organització dels éssers vius, especialment des

del punt de vista del funcionament i l’adaptació al medi en què habiten. La geologia aprofundeix en

continguts ja tractats a quart de l’educació secundària obligatòria i pren com a fil conductor la teoria

de la tectònica de plaques. A partir d’aquesta teoria, es fa èmfasi en la composició, l’estructura i la

dinàmica de l’interior de la Terra, es continua amb l’anàlisi dels moviments de les plaques i les

conseqüències que aquests tenen i, finalment, s’estudia la geodinàmica externa.

Els continguts d’aquesta assignatura són la base d’estudis posteriors a assignatures de segon de

batxillerat, com la biologia, la geologia i les ciències de la Terra i el medi ambient.

Atès que la biologia i la geologia són ciències que estudien la naturalesa, se n’han de relacionar els

continguts amb l’entorn més acostat als alumnes, és a dir, l’entorn natural de les Illes Balears. Aquest

tractament permet conèixer millor el medi natural i acostar-s’hi, la qual cosa fa que se’l respecti i

valori més i fomenta actituds responsables pel que fa a tenir-ne cura i preservar-lo. En el nostre cas,

hem de tenir en compte les característiques climàtiques, geològiques i de biodiversitat de les nostres

illes, considerar les peculiaritats de cada illa i l’especial fragilitat dels nostres ecosistemes a causa de


37

la gran pressió humana que suporten i posar l’accent en la necessitat de conservar el nostre entorn i

gestionar-lo de forma sostenible.

La matèria de biologia i geologia al batxillerat no tan sols permet que els alumnes consolidin els

coneixements i les destreses en ciències, sinó que també completa la seva formació perquè siguin

ciutadans responsables, respectuosos amb si mateixos, amb els altres i amb el medi, i capaços de

tenir criteris propis i de mantenir l’interès per aprendre i descobrir.


1. Desenvolupar valors, actituds i hàbits propis del treball científic, utilitzant amb autonomia

habilitats i procediments científics.

2. Analitzar críticament hipòtesis i teories científiques contraposades que permeten desenvolupar el

pensament crític, valorar les aportacions que han fet al progrés de la biologia i la geologia i

reconèixer la ciència com un procés canviant i dinàmic.

3. Comprendre i utilitzar les estratègies i els conceptes bàsics de la biologia i la geologia per

interpretar els fenòmens naturals i situacions quotidianes.

4. Analitzar i valorar les repercussions i les aplicacions en la societat dels avenços en el camp de la

biologia i geologia.

5. Reconèixer les característiques definitòries dels éssers vius en relació amb la composició, les

funcions, la unitat bàsica i els nivells estructurals d’organització que els són propis.

6. Entendre la gran diversitat dels éssers vius com diferents estratègies adaptatives al medi ambient i

comprendre l’explicació que ofereix la teoria de l’evolució a aquesta diversitat.

7. Aproximar-se als diversos models d’organització dels éssers vius i intentar comprendre’n

l’estructura i el funcionament com una possible resposta als problemes de supervivència en un

entorn determinat.

8. Analitzar les dades que tenim de l’interior de la Terra i elaborar amb aquestes dades una hipòtesi

que n’expliqui la composició, el procés de formació i la dinàmica i l’evolució al llarg del temps

geològic.

9. Reconèixer la visió coherent i globalitzadora que ofereix la teoria de la tectònica de plaques per

explicar una gran varietat de fenòmens geològics i adquirir una idea bàsica dels processos de

dinàmica terrestre.

10. Conèixer i valorar el patrimoni natural de les Illes Balears i ser conscients de la necessitat de

conservar-lo i gestionar-lo de forma sostenible, així com de la importància de promoure iniciatives

encaminades conservar-lo.

5.3.-ESTRUCTURA DEL CURRÍCULUM, CONTINGUTS, CRITERIS D’AVALUACIÓ I ESTÀNDARDS

D’APRENENTATGE AVALUABLES

BLOCS Continguts Criteris d‘avaluació

Bloc 1. Els éssers

vius: composició

Característiques dels

éssers vius i nivells

d’organització.

1. Especificar les característiques que defineixen els éssers vius.

1.1. Descriu les característiques que defineixen els éssers vius: funcions de


38

i funció

Es dedica

aquest bloc a

estudiar les

funcions i la

composició

química dels

éssers vius.

Bioelements i

biomolècules.

Relació entre

estructura i funcions

biològiques de les

biomolècules.

nutrició, relació i reproducció.

2. Distingir bioelement, oligoelement i biomolècula.

2.1. Identifica i classifica els diferents bioelements i biomolècules presents als

éssers vius.

3. Diferenciar i classificar els diversos tipus de biomolècules que constitueixen

la matèria viva i relacionar-los amb les funcions biològiques que exerceixen a

la cèl·lula.

3.1. Distingeix les característiques fisicoquímiques i les propietats de les

molècules bàsiques que configuren l’estructura cel·lular i destaca la

uniformitat molecular dels éssers vius.

4. Diferenciar cada un dels monòmers constituents de les macromolècules

orgàniques.

4.1. Identifica cada un dels monòmers constituents de les macromolècules

orgàniques.

5. Reconèixer algunes macromolècules i relacionar-les amb la funció que

exerceixen.

5.1. Associa biomolècules amb la funció biològica que exerceixen d’acord amb

la seva estructura tridimensional.

Bloc 2.

L’organització

cel·lular

L’objecte

d’aquest bloc és

desenvolupar el

coneixement de

la cèl·lula: tipus,

estructura i

funcions, cicle

cel·lular i

processos de

divisió cel·lular.

Models d’organització

cel·lular: cèl·lules

procariotes i

eucariotes. Cèl·lula

animal i cèl·lula

vegetal. Estructura i

funció dels orgànuls

cel·lulars.

El cicle cel·lular.

La divisió cel·lular: la

mitosi i la meiosi.

Importància de la

meiosi en l’evolució

dels éssers vius.

Planificació i realització

de pràctiques de

laboratori.

1. Distingir una cèl·lula procariota d’una d’eucariota, i una cèl·lula animal

d’una de vegetal. Analitzar-ne les semblances i les diferències.

1.1. Interpreta la cèl·lula com una unitat estructural, funcional i genètica dels

éssers vius.

1.2. Perfila cèl·lules procariotes i eucariotes i n’anomena les estructures.

2. Identificar els orgànuls cel·lulars i descriure’n l’estructura i la funció.

2.1. Representa esquemàticament els orgànuls cel·lulars i els associa amb la

funció o funcions que exerceixen.

2.2. Reconeix cèl·lules animals i vegetals mitjancant microfotografies o

preparacions microscòpiques i les anomena. 3. Reconèixer les fases de la

mitosi i la meiosi i argumentar-ne la importància biològica.

3.1. Descriu els esdeveniments fonamentals en cada una de les fases de la

mitosi i la meiosi.

4. Establir les principals analogies i diferències entre la divisió cel·lular

mitòtica i la meiòtica.

4.1. Selecciona les principals analogies i diferències entre la mitosi i la meiosi.

Bloc 3.

Histologia

Es dedica

aquest bloc a

estudiar les

funcions i les

característiques

generals dels

diferents tipus

de teixits

animals i

Concepte de teixit,

òrgan, aparell i

sistema.

Principals teixits

animals: estructura i

funció.

Principals teixits

vegetals: estructura i

funció. Observacions

microscòpiques de

teixits animals i

1. Diferenciar els nivells d’organització cel·lular i interpretar com s’arriba al

nivell tissular.

1.1. Identifica els diferents nivells d’organització cel·lular i determina quins

avantatges tenen per als éssers pluricel·lulars.

2. Reconèixer l’estructura i la composició dels teixits animals i dels vegetals i

relacionar-los amb les funcions que duen a terme.

2.1. Relaciona teixits animals i/o vegetals amb les cèl·lules que els són

característiques i associa cada cèl·lula amb la funció que fa.


39

vegetals.

vegetals.

3. Associar imatges microscòpiques amb el teixit al qual pertanyen.

3.1. Relaciona imatges microscòpiques amb el teixit al qual pertanyen.

Bloc 4. La

biodiversitat

En aquest bloc

s’estudia

l’origen de la

biodiversitat, els

criteris de

classificació dels

organismes, els

factors que

condicionen la

distribució dels

éssers vius i la

problemàtica

relacionada

amb la pèrdua

de biodiversitat

als ecosistemes.

La classificació i la

nomenclatura dels

principals grups

d’éssers vius.

Les grans zones

biogeogràfiques.

Patrons de distribució.

Els principals biomes.

Factors que influeixen

en la distribució dels

éssers vius: geològics i

biològics. La

conservació de la

biodiversitat.

El factor antròpic en la

conservació de la

biodiversitat.

Biodiversitat de les Illes

Balears. Espècies en

perill d’extinció i

endemismes de les Illes

Balears

1. Conèixer els grans grups taxonòmics d’éssers vius.

1.1. Identifica els grans grups taxonòmics dels éssers vius.

1.2. Aprecia el regne vegetal com a desencadenant de la biodiversitat.

2. Interpretar els sistemes de classificació i nomenclatura dels éssers vius.

2.1. Coneix i utilitza claus dicotòmiques o altres mitjans per identificar i

classificar diferents espècies d’animals i plantes.

3. Definir el concepte de biodiversitat i conèixer els principals índexs de càlcul

de diversitat biològica.

3.1. Coneix el concepte de biodiversitat i el relaciona amb la varietat i

abundància d’espècies.

3.2. Resol problemes de càlcul d’índexs de diversitat.

4. Conèixer les característiques dels tres dominis i els cinc regnes en els quals

es classifiquen els éssers vius.

4.1. Reconeix els tres dominis i els cinc regnes en els quals s’agrupen els éssers

vius.

4.2. Enumera les característiques de cada un dels dominis i dels regnes en els

quals es classifiquen els éssers vius.

5. Situar les grans zones biogeogràfiques i els principals biomes.

5.1. Identifica els grans biomes i situa sobre el mapa les principals zones

biogeogràfiques.

5.2. Diferencia els principals biomes i ecosistemes terrestres i marins.

6. Relacionar les zones biogeogràfiques amb les principals variables

climàtiques.

6.1. Reconeix i explica la influència del clima en la distribució de biomes,

ecosistemes i espècies.

6.2. Identifica les principals variables climàtiques que influeixen en la

distribució dels grans biomes.

7. Interpretar mapes biogeogràfics i determinar les formacions vegetals

corresponents.

7.1. Interpreta mapes biogeogràfics i de vegetació.

7.2. Relaciona les principals formacions vegetals amb els biomes

corresponents.

8. Valorar la importància de la latitud, l’altitud i altres factors geogràfics en la

distribució de les espècies.

8.1. Relaciona la latitud, l’altitud, la continentalitat, la insularitat i les barreres

orogèniques i marines amb la distribució de les espècies. 9. Relacionar la

biodiversitat amb el procés evolutiu.

9.1. Relaciona la biodiversitat amb el procés de formació d’espècies

mitjancant canvis evolutius.

9.2. Identifica el procés de selecció natural i la variabilitat individual com a

factors clau en l’augment de biodiversitat.

10. Descriure el procés d’especiació i enumerar els factors que el

condicionen.

10.1. Enumera les fases de l’especiació.

10.2. Identifica els factors que afavoreixen l’especiació.

11. Reconèixer la importància biogeogràfica de la península Ibèrica en el

manteniment de la biodiversitat.

11.1. Situa la península Ibèrica i reconeix la seva ubicació entre dues àrees

biogeogràfiques diferents.

11.2. Reconeix la importància de la península Ibèrica com a mosaic

d’ecosistemes.

11.3. Enumera els principals ecosistemes de la península Ibèrica i les espècies


40

més representatives.

12. Conèixer la importància de les illes com a llocs que contribueixen a la

biodiversitat i a l’evolució de les espècies.

12.1. Enumera els factors que afavoreixen l’especiació a les illes.

12.2. Reconeix la importància de les illes en el manteniment de la

biodiversitat.

13. Definir el concepte d’endemisme i conèixer els principals endemismes de

la flora i la fauna espanyoles en general i de les Illes Balears en particular.

13.1. Defineix el concepte d’endemisme o espècie endèmica.

13.2. Identifica els principals endemismes de plantes i animals a Espanya.

14. Conèixer les aplicacions de la biodiversitat en camps com la salut, la

medicina, l’alimentació i la indústria.

14.1. Enumera els avantatges per a l’ésser humà que es deriven del

manteniment de la biodiversitat.

15. Conèixer les principals causes de pèrdua de biodiversitat, així com les

amenaces més importants que poden provocar l’extinció d’espècies.

15.1. Enumera les principals causes de pèrdua de biodiversitat.

15.2. Coneix i explica les principals amenaces que afecten les espècies i que en

provoquen l’extinció.

16. Enumerar les principals causes d’origen antròpic que alteren la

biodiversitat.

16.1. Enumera les principals causes de pèrdua de biodiversitat derivades de

les activitats humanes.

16.2. Indica les principals mesures que redueixen la pèrdua de biodiversitat.

17. Comprendre els inconvenients produïts pel tràfic d’espècies exòtiques i

per l’alliberament al medi d’espècies al·lòctones o invasores. 17.1. Coneix i

explica els principals efectes derivats de la introducció d’espècies al·lòctones

als ecosistemes.

18. Descriure les principals espècies i valorar la biodiversitat d’un ecosistema

de l’entorn proper als alumnes. Conèixer els ecosistemes més característics

de les Illes Balears i les espècies més representatives.

18.1. Dissenya experiències per estudiar ecosistemes i valorar-ne la

biodiversitat.

Bloc 5. Les

plantes:

funcions i

adaptacions al

medi

Aquest bloc

comprèn

l’estudi de les

funcions de

nutrició, relació

i reproducció

dels vegetals,

així com les

característiques,

condicionades

pels factors

ambientals, que

presenten.

Funcions de nutrició a

les plantes. Procés

d’obtenció i transport

dels nutrients.

Transport de la saba

elaborada.

La fotosíntesi.

Funcions de relació a

les plantes. Els

tropismes i les nàsties.

Les hormones vegetals.

Funcions de

reproducció als

vegetals. Tipus de

reproducció. Els cicles

biològics més

característics de les

plantes. La llavor i el

fruit. Les adaptacions

dels vegetals al medi.

Aplicacions i

1. Descriure com es duu a terme l’absorció d’aigua i sals minerals.

1.1. Descriu l’absorció de l’aigua i les sals minerals.

2. Conèixer la composició de la saba bruta i els seus mecanismes de

transport.

2.1. Coneix i explica la composició de la saba bruta i els seus mecanismes de

transport.

3. Explicar els processos de transpiració, intercanvi de gasos i gutació.

3.1. Descriu els processos de transpiració, intercanvi de gasos i gutació.

4. Conèixer la composició de la saba elaborada i els seus mecanismes de

transport.

4.1. Explicita la composició de la saba elaborada i els seus mecanismes de

transport.

5. Comprendre les fases de la fotosíntesi, els factors que l’afecten i la

importància biològica que té.

5.1. Detalla els principals fets que ocorren durant cada una de les fases de la


41

experiències

pràctiques.

fotosíntesi i els associa, a nivell d’orgànul, al punt on es produeixen.

5.2. Argumenta i precisa la importància de la fotosíntesi com a procés de

biosíntesi, imprescindible per al manteniment de la vida a la Terra.

6. Explicar la funció d’excreció dels vegetals i les substàncies produïdes pels

teixits secretors.

6.1. Reconeix algun exemple d’excreció als vegetals.

6.2. Relaciona els teixits secretors amb les substàncies que produeixen.

7. Descriure els tropismes i les nàsties i il·lustrar-los amb exemples.

7.1. Coneix i descriu exemples de tropismes i nàsties.

8. Definir el procés de regulació a les plantes mitjançant hormones vegetals.

8.1. Valora el procés de regulació de les hormones vegetals.

9. Conèixer els diferents tipus de fitohormones i les funcions que exerceixen.

9.1. Relaciona les fitohormones amb les funcions que exerceixen.

10. Comprendre els efectes de la temperatura i de la llum en el

desenvolupament de les plantes.

10.1. Argumenta els efectes de la temperatura i la llum en el

desenvolupament de les plantes.

11. Entendre els mecanismes de reproducció asexual i de reproducció sexual

a les plantes.

11.1. Distingeix els mecanismes de reproducció asexual i de reproducció

sexual a les plantes.

12. Diferenciar els cicles biològics de briòfits, pteridòfits i espermatòfits, i les

fases i estructures característiques.

12.1. Diferencia els cicles biològics de briòfits, pteridòfits i espermatòfits, i les

fases i estructures característiques.

12.2. Interpreta esquemes, dibuixos, gràfics i cicles biològics dels diferents

grups de plantes.

13. Entendre els processos de pol·linització i de doble fecundació als

espermatòfits, així com la formació de la llavor i el fruit.

13.1. Explica els processos de pol·linització i de fecundació als espermatòfits i

diferencia l’origen i les parts de la llavor i del fruit.

14. Conèixer els mecanismes de disseminació de les llavors i els tipus de

germinació.

14.1. Distingeix els mecanismes de disseminació de les llavors i els tipus de

germinació.

15. Conèixer les formes de propagació dels fruits.

15.1. Identifica els mecanismes de propagació dels fruits.

16. Reconèixer les adaptacions més característiques dels vegetals als

diferents medis en els quals habiten.

16.1. Relaciona les adaptacions dels vegetals amb el medi en el qual es

desenvolupen.

17. Dissenyar i dur a terme experiències que demostrin la influència de

determinats factors en el funcionament dels vegetals.

17.1. Duu a terme experiències que demostren la intervenció de determinats

factors en el funcionament de les plantes.


42

Bloc 6. Els

animals:

funcions i

adaptacions al

medi

En aquest bloc,

s’inclou l’estudi

de les funcions

vitals dels

animals i les

principals

adaptacions

d’aquests als

diferents

ambients.

Funcions de nutrició als

animals. Anatomia i

fisiologia dels

principals tipus

d’aparells digestius,

respiratoris,

circulatoris i excretors.

Funcions de relació als

animals. Els receptors i

els efectors.

El sistema nerviós i

l’endocrí.

L’homeòstasi.

La reproducció als

animals. Tipus de

reproducció.

Avantatges i

inconvenients. Els

cicles biològics més

característics dels

animals. La fecundació

i el desenvolupament

embrionari.

Les adaptacions dels

animals al medi.

Aplicacions i

experiències

pràctiques.

1. Comprendre els conceptes de nutrició heteròtrofa i d’alimentació.

1.1. Argumenta les diferències més significatives entre els conceptes de

nutrició i d’alimentació.

1.2. Coneix les característiques de la nutrició heteròtrofa i en distingeix els

tipus principals.

2. Distingir els models d’aparells digestius dels invertebrats.

2.1. Reconeix i diferencia els aparells digestius dels invertebrats.

3. Distingir els models d’aparells digestius dels vertebrats.

3.1. Reconeix i diferencia els aparells digestius dels vertebrats.

4. Diferenciar l’estructura i la funció dels òrgans de l’aparell digestiu i les

glàndules que presenten.

4.1. Relaciona cada òrgan de l’aparell digestiu amb la funció o funcions que

duu a terme.

4.2. Descriu l’absorció a l’intestí.

5. Conèixer la importància de pigments respiratoris en el transport d’oxigen.

5.1. Reconeix i explica l’existència de pigments respiratoris als animals.

6. Comprendre els conceptes de circulació oberta i circulació tancada,

circulació simple i circulació doble incompleta o completa.

6.1. Relaciona circulació oberta i tancada amb els animals que en presenten i

n’exposa els avantatges i els inconvenients.

6.2. Associa representacions senzilles de l’aparell circulatori amb el tipus de

circulació (simple, doble, incompleta o completa).

7. Conèixer la composició i la funció de la limfa.

7.1. Indica la composició de la limfa i n’identifica les principals funcions.

8. Distingir respiració cel·lular de respiració (ventilació, intercanvi gasós).

8.1. Diferencia respiració cel·lular i respiració i explica el significat biològic de

la respiració cel·lular.

9. Conèixer els diferents tipus d’aparells respiratoris dels invertebrats i dels

vertebrats

9.1. Associa els diferents aparells respiratoris amb els grups als quals

pertanyen i els reconeix en representacions esquemàtiques.

10. Definir el concepte d’excreció i relacionar-lo amb els objectius que

persegueix.

10.1. Defineix i explica el procés d’excreció.

11. Enumerar els principals productes d’excreció i assenyalar les diferències

apreciables en els diferents grups d’animals en relació amb aquests

productes.

11.1. Enumera els principals productes d’excreció i classifica els grups

d’animals segons aquests productes.

12. Descriure els principals tipus d’òrgans i aparells excretors als diferents

grups d’animals.

12.1. Descriu els principals aparells excretors dels animals i en reconeix les

principals estructures a partir de representacions esquemàtiques.

13. Estudiar l’estructura dels nefrons i el procés de formació de l’orina.

13.1. Localitza i identifica les diferents regions d’un nefró.

13.2. Explica el procés de formació de l’orina.

14. Conèixer mecanismes específics o singulars d’excreció dels vertebrats.

14.1. Identifica els mecanismes específics o singulars d’excreció dels

vertebrats.

15. Comprendre el funcionament integrat dels sistemes nerviós i hormonal

als animals.

15.1. Integra la coordinació nerviosa i l’hormonal i relaciona ambdues

funcions.

16. Conèixer els principals components del sistema nerviós i com funcionen.

16.1. Defineix estímul, receptor, transmissor i efector.


43

16.2. Identifica diferents tipus de nervis i receptors sensorials.

17. Explicar el mecanisme de transmissió de l’impuls nerviós.

17.1. Explica la transmissió de l’impuls nerviós a la neurona i entre neurones.

18. Identificar els principals tipus de sistemes nerviosos dels invertebrats.

18.1. Distingeix els principals tipus de sistemes nerviosos dels invertebrats.

19. Diferenciar el desenvolupament del sistema nerviós dels vertebrats.

19.1. Identifica els principals sistemes nerviosos de vertebrats.

20. Descriure els components i les funcions del sistema nerviós tant des del

punt de vista anatòmic (SNC i SNP) com des del punt de vista funcional

(somàtic i autònom).

20.1. Descriu el sistema nerviós central i el perifèric dels vertebrats i diferencia

les funcions del sistema nerviós somàtic i de l’autònom.

21. Descriure els components del sistema endocrí i com es relacionen amb el

sistema nerviós.

21.1. Estableix la relació entre el sistema endocrí i el sistema nerviós.

22. Enumerar les glàndules endocrines dels vertebrats, les hormones que

produeixen i les funcions que exerceixen aquestes.

22.1. Descriu les diferències entre glàndules endocrines i exocrines.

22.2. Discrimina quina funció reguladora exerceixen algunes de les hormones

que actuen al cos humà i a quin lloc s’evidencia l’actuació. 22.3. Relaciona

cada glàndula endocrina amb l’hormona o les hormones més importants que

segrega i explica la funció de control que exerceix.

23. Conèixer les hormones i les estructures que les produeixen als principals

grups d’invertebrats.

23.1. Relaciona les principals hormones dels invertebrats amb la funció de

control que exerceixen.

24. Definir el concepte de reproducció i diferenciar entre reproducció sexual i

reproducció asexual. Tipus. Avantatges i inconvenients.

24.1. Descriu les diferències entre reproducció asexual i reproducció sexual i

argumenta els avantatges i els inconvenients de cada una. 24.2. Identifica

tipus de reproducció asexual a organismes unicel·lulars i pluricel·lulars.

24.3. Distingeix els tipus de reproducció sexual.

25. Descriure els processos de la gametogènesi.

25.1. Distingeix i compara els processos d’espermatogènesi i d’oogènesi.

26. Conèixer els tipus de fecundació dels animals i quines etapes tenen.

26.1. Diferencia els tipus de fecundació dels animals i les etapes que

presenten.

27. Descriure les diferents fases del desenvolupament embrionari.

27.1. Identifica les fases del desenvolupament embrionari i els esdeveniments

característics de cada una.

27.2. Relaciona els tipus d’ou amb els processos de segmentació i gastrulació

durant el desenvolupament embrionari.

28. Analitzar els cicles biològics dels animals.

28.1. Identifica les fases dels cicles biològics dels animals.

29. Reconèixer les adaptacions més característiques dels animals als diferents

medis en els quals habiten.

29.1. Identifica les adaptacions animals als medis aeris.

29.2. Identifica les adaptacions animals als medis aquàtics.

29.3. Identifica les adaptacions animals als medis terrestres.

30. Dur a terme experiències de fisiologia animal.


44

30.1. Descriu i duu a terme experiències de fisiologia animal.

Bloc 7.

Estructura i

composició de la

Terra

Aquest bloc

inclou l’estudi

de l’estructura

de la Terra i de

la dinàmica

litosfèrica, així

com dels seus

components: els

minerals i les

roques.

Anàlisi i interpretació

dels mètodes d’estudi

de la Terra.

Estructura de l’interior

terrestre: capes que

s’hi diferencien segons

la composició i la

mecànica. Dinàmica

litosfèrica. Evolució de

les teories des de la

deriva continental fins

a la tectònica de

plaques. Aportacions

de les noves

tecnologies a la recerca

sobre el nostre

planeta.

Minerals i roques.

Classificació genètica

de les roques.

Minerals i roques més

característics de les

Illes Balears.

1. Interpretar els diferents mètodes d’estudi de la Terra i identificar-ne les

aportacions i limitacions.

1.1. Caracteritza els mètodes d’estudi de la Terra partint dels procediments

que utilitza i de les seves aportacions i limitacions.

2. Identificar les capes que conformen l’interior del planeta d’acord amb la

composició que tenen, diferenciar-les de les que s’estableixen segons la seva

mecànica i marcar les discontinuïtats i les zones de transició.

2.1. Resumeix l’estructura i la composició de l’interior terrestre i distingeix les

capes composicionals i les mecàniques, així com les discontinuitats i les zones

de transició entre aquestes.

2.2. Ubica en mapes i esquemes les diferents capes de la Terra i identifica les

discontinuitats que permeten diferenciar-les.

2.3. Analitza el model geoquímic i el geodinàmic de la Terra i contrasta el que

aporta cada un al coneixement de l’estructura de la Terra.

3. Precisar els diferents processos que condicionen la seva estructura actual.

3.1. Detalla i enumera processos que han donat lloc a l’estructura actual del

planeta.

4. Comprendre la teoria de la deriva continental de Wegener i la rellevància

que té per al desenvolupament de la teoria de la tectònica de plaques.

4.1. Indica les aportacions més rellevants de la deriva continental per al

desenvolupament de la teoria de la tectònica de plaques.

5. Classificar les vores de plaques litosfèriques i assenyalar els processos que

tenen lloc entre aquestes.

5.1. Identifica els tipus de vores de plaques i explica els fenòmens que hi estan

associats.

6. Aplicar els avenços de les noves tecnologies a la recerca geològica.

6.1. Distingeix mètodes desenvolupats gràcies a les noves tecnologies i els

associa a la recerca d’un fenomen natural.

7. Seleccionar i identificar els minerals i els tipus de roques més freqüents,

especialment els utilitzats en edificis, monuments i altres aplicacions d’interès

social o industrial. Reconèixer els minerals i les roques més característics de

les Illes Balears.

7.1. Identifica les aplicacions d’interès social o industrial de determinats tipus

de minerals i roques.

Bloc 8. Els

processos

geològics i

petrogenètics

Aquest bloc es

dedica a

estudiar el

magmatisme, el

metamorfisme i

els processos de

l’ambient

Magmatisme.

Classificació de les

roques magmàtiques.

Roques magmàtiques

d’interès. El

magmatisme en la

tectònica de plaques.

Metamorfisme:

processos

metamòrfics.

Fisicoquímica del

metamorfisme, tipus

1. Relacionar el magmatisme i la tectònica de plaques.

1.1. Explica la relació entre el magmatisme i la tectònica de plaques i coneix

les estructures resultants de l’emplacament dels magmes en profunditat i en

superfície.

2. Categoritzar els diferents tipus de magmes segons la composició i distingir

els factors que influeixen en el magmatisme.

2.1. Discrimina els factors que determinen els diferents tipus de magmes i els

classifica tenint en compte la composició.

3. Reconèixer la utilitat de les roques magmàtiques i analitzar-ne les

característiques, els tipus i les utilitats.


45

sedimentari i a

relacionar

aquests

processos amb

la gènesi de les

roques.

de metamorfisme.

Classificació de les

roques metamòrfiques.

El metamorfisme en la


Processos

sedimentaris. Les fàcies

sedimentàries:

identificació i

interpretació.

Classificació i gènesi de

les principals roques

sedimentàries. La

deformació

relacionada amb la


Comportament

mecànic de les roques.

Tipus de deformació:

plecs i falles.

3.1. Diferencia els tipus de roques magmàtiques, identifica les més frequents

amb l’ajuda de claus i relaciona la textura que presenten amb el procés de

formació.

4. Establir les diferències d’activitat volcànica i associar-les al tipus de magma.

4.1. Relaciona els tipus d’activitat volcànica amb les característiques del

magma i distingeix els diferents productes emesos en una erupció volcànica.

5. Diferenciar els riscs geològics derivats dels processos interns: vulcanisme i

sismicitat.

5.1. Analitza els riscs geològics derivats dels processos interns. Vulcanisme i

sismicitat.

6. Detallar el procés de metamorfisme i relacionar els factors que l’afecten i

els tipus de metamorfisme.

6.1. Classifica el metamorfisme segons els diferents factors que el

condicionen.

7. Identificar roques metamòrfiques a partir de les característiques i les

utilitats.

7.1. Ordena i classifica les roques metamòrfiques més frequents de l’escorca

terrestre i relaciona la textura que presenten amb el tipus de metamorfisme

experimentat.

8. Relacionar estructures sedimentàries i ambients sedimentaris.

8.1. Detalla i discrimina les diferents fases del procés de formació d’una roca

sedimentària.

9. Explicar la diagènesi i les fases que presenta.

9.1. Descriu les fases de la diagènesi.

10. Classificar les roques sedimentàries tenint en compte els diferents orígens

com a criteri.

10.1. Ordena i classifica les roques sedimentàries més frequents de l’escorca

terrestre segons l’origen.

11. Analitzar els tipus de deformació que experimenten les roques i

relacionar-los amb els esforços a què estan sotmeses.

11.1. Associa els tipus de deformació tectònica als esforcos a què se sotmeten

les roques i a les propietats d’aquestes. 11.2. Relaciona els tipus d’estructures

geològiques amb la tectònica de plaques.

12. Representar els elements d’un plec i d’una falla.

12.1. Distingeix els elements d’un plec i els classifica atenent diferents criteris.

12.2. Reconeix i classifica els diferents tipus de falles i identifica els elements

que les constitueixen.


46

Bloc 9. La

història de la

Terra

En aquest tema

es tracten els

mètodes de

datació

geològica i els

principals

esdeveniments

biològics i

geològics que

han succeït a la

Terra des del

seu origen fins a

l’actualitat.

Estratigrafia: concepte

i objectius. Principis

fonamentals. Definició

d’estrat.

Datacions relatives i

absolutes: estudi de

talls geològics senzills.

Grans divisions

geològiques. La taula

del temps geològic.

Principals

esdeveniments en la

història geològica de la

Terra. Orogènies.

Extincions massives i

causes naturals que les

han provocades.

1. Deduir, a partir de mapes topogràfics i talls geològics d’una zona

determinada, l’existència d’estructures geològiques i la relació que mantenen

amb el relleu.

1.1. Interpreta i elabora mapes topogràfics i talls geològics senzills.

2. Aplicar criteris cronològics per a la datació relativa de formacions

geològiques i deformacions localitzades en un tall geològic.

2.1. Interpreta talls geològics i determina l’antiguitat dels estrats, les

discordances i la història geològica de la regió.

3. Interpretar el procés de fossilització i els canvis que s’hi produeixen.

3.1. Categoritza els principals fòssils guia i en valora la importància a l’hora

d’establir la història geològica de la Terra.

5.4.- SEQÜENCIACIÓ DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES:

Els blocs de continguts es desenvoluparan en les següents unitats didàctiques distribuïdes de la

següent manera i amb els desdoblaments corresponents:

BLOC UNITAT DESDOBLAMENTS

Bloc 1. Els éssers vius: composició i

funció: estudiar les funcions i la

composició química dels éssers vius.

Bloc 2. L’organització cel·lular:

desenvolupar el coneixement de la

cèl·lula: tipus, estructura i funcions,

cicle cel·lular i processos de divisió

cel·lular.

-Unitat 1:Els éssers vius.

LABORATORI AULA

-Observació i anàlisi

d‘un ou de gallina.

Identificació de

proteïnes

-Identificació del midó

de la patata

-Realització del test del

final del tema, pàg.25

Bloc 3. Histologia: estudiar les

funcions i les característiques

generals dels diferents tipus de teixits

animals i vegetals.

-Unitat 2: Els teixits

vegetals i animals

-Observació de teixits

animals i vegetals al

microscopi òptic

-Observació i identificació

de teixits animals i

vegetals en un pwp.

Bloc 4. La biodiversitat: estudiar

l’origen de la biodiversitat, els criteris

de classificació dels organismes, els

factors que condicionen la distribució

dels éssers vius i la problemàtica

relacionada amb la pèrdua de

biodiversitat als ecosistemes.

-Unitat 3: Classificació

dels éssers vius

-Unitat 4: La biogeografia

i la biodiversitat

Elaboració d‘un pwp sobre la distribució geogràfica

d‘una espècie animal/ vegetal i explicant les seves

adaptacions i evolució.

Bloc 5. Les plantes: funcions i

adaptacions al medi : comprendre

l’estudi de les funcions de nutrició,

relació i reproducció dels vegetals,

-Unitat 10: la nutrició en

les plantes

-Unitat 11: La relació i la

-Cromatografia de

pigments fotosintètics.

-Observació i estudi de

-Test pàg.221


47

5.5.-CRITERIS DE QUALIFICACIÓ:

La matèria de Biologia i Geologia de 1r de batxillerat es qualificarà emprant els

següents instruments d’avaluació:

- Proves escrites, les quals comptaran un 80% de la nota. A més a més per a poder realitzar la

mitjana amb la resta de proves escrites cal obtenir com a mínim un 3.



Si l’alumnat presenta moltes faltes d’ortografia ( més de 10 diferents) se li pot baixar la nota fins a

un 10%.

- Treballs i exposicions orals, activitats de classe, deures, quadern, etc. representaran un 20% de la

nota.

així com les característiques,

condicionades pels factors

ambientals, que presenten.

reproducció en les

plantes

diversos tipus de flors i

fruits.

-Test pàg.247

Bloc 6. Els animals: funcions i

adaptacions al medi: conèixer les

funcions vitals dels animals i les

principals adaptacions d’aquests als

diferents ambients.

-Unitats 5 i 6: La nutrició

dels animals(digestió,

respiració, circulació i

excreció )

-Unitats 7 i 8: La relació

en els animals( receptors,

efectors, el sistema

nerviós i endocrí)

-Unitat 9: La reproducció

dels animals.

-Dissecció d‘un cor de

porc.

-Dissecció d‘un ronyó

de porc

-Dissecció d‘un cervell

d‘ovella

-Dissecció d‘ulls

-Test pàg.117

-Test pàg.141

-Test pàg 159

-Test pàg.203

Bloc 7. Estructura i composició de la

Terra: l’estudi de l’estructura de la

Terra i de la dinàmica litosfèrica, així

com dels seus components: els

minerals i les roques.

-Unitats 12 i 13: Origen i

estructura del nostre

planeta/ Dinàmica

litosfèrica.

Formació de cristalls Visum de minerals i estudi

de les seves propietats

Bloc 8. Els processos geològics i

petrogenètics : estudiar el

magmatisme, el metamorfisme i els

processos de l’ambient sedimentari i

a relacionar aquests processos amb la

gènesi de les roques.

-Unitats 14, 15, 16 i 17:

Magmatisme,

metamorfisme,

meteorització,

sedimentogènesi i

petrogènesi.

Visum dels 3 tipus de

roques: reconeixement

i identificació

-Tall geològic 1,pàg 24

-Tall geològic 2,pàg 26

Bloc 9. La història de la Terra :

estudiar els mètodes de datació

geològica i els principals

esdeveniments biològics i geològics

que han succeït a la Terra des del seu

origen fins a l’actualitat.

-Unitat 18: La història del

nostre planeta

-Talls geològics 3 i 4, pàg. 28 i 30.


48

A més a més l’actitud i l’interès per la matèria es tindrà en compte en l‘avaluació de qualsevol

d’aquests apartats.

El lliurament amb retard de qualsevol de les tasques anteriors també poden baixar la nota.

- Es realitzaran proves escrites per recuperar els trimestres només si així ho considera el

professorat responsable de l’assignatura ja que si s’aprova l’examen final de curs es pot aprovar

qualsevol avaluació anteriorment suspesa.

Si no és així, ho podrà recuperar a la prova extraordinària de setembre.

5.6.-ORIENTACIONS METODOLÒGIQUES

Mètodes i propostes didàctiques

Al batxillerat s’han d’afavorir les metodologies que permetin als alumnes aprendre de forma

autònoma, atès que són més madurs, tenen més capacitat de comprendre conceptes abstractes i ja

han adquirit estratègies i habilitats d’aprenentatge més desenvolupades. A més de promoure la

capacitat dels alumnes d’aprendre per si mateixos, s’han de promoure les habilitats per fer feina de

manera col·laborat iva en equip i per aplicar els mètodes de recerca apropiats a cada tema.

A biologia i geologia de primer de batxillerat es repeteixen certs aspectes d’alguns temes ja tractats a

l’educació secundària obligatòria, però ara s’amplien i aprofundeixen a fi de donar a l’aprenentatge

un grau més elevat de complexitat i rigor científic. Els diferents continguts s’han de presentar partint

de la base que els alumnes posseeixen d’estudis anteriors, i a l’inici de cada tema s’han de detectar

les idees prèvies que en tenen per evitar que els errors conceptuals es consolidin. S’ha de plantejar

una metodologia activa, de tal manera que l’alumne vagi construint el seu aprenentatge,

redescobrint el tema i ampliant i desenvolupant els continguts de manera gradual i ordenada. Per

aconseguir més implicació i motivació dels alumnes, s’ha de relacionar el tema amb aspectes del seu

entorn i s’ha de posar èmfasi en les implicacions socials d’aquests nous coneixements. D’altra banda,

atesa la gran extensió dels continguts, la metodologia emprada ha d’assegurar que els alumnes

desenvolupin habilitats per avaluar críticament la informació que seleccionen i per organitzar els

nous coneixements. La utilització de les TIC facilita el procés de recopilació, organització i transmissió

dels nous coneixements. El professor ha d’actuar en tot moment com a impulsor i guia d’aquest

aprenentatge, encaminant el procés, proposant noves qüestions, resolent dubtes, aclarint conceptes,

etc.

És de gran importància el treball experimental al laboratori i al medi natural, on els alumnes fan feina

en petits grups per observar fenòmens, formular hipòtesis i confrontar-les i elaborar informes amb

les dades recopilades. Tot això ha de permetre que els alumnes consolidin les seves destreses en

relació amb la metodologia científica i amb la feina col·laboraria en equip.

La feina al medi natural permet que els alumnes es familiaritzin amb el seu entorn natural més

proper i que coneguin els aspectes geològics més rellevants, els ecosistemes més característics i la

fauna i la flora pròpies de les Illes Balears. Així mateix, els permet reconèixer els principals problemes

ambientals, la qual cosa fa que apreciïn el valor de l’entorn natural de les Illes Balears, que

assumeixin l’impacte de les activitats humanes i que fomentin actituds conduents a protegir el seu

entorn.


49




diversos, senzills i fàcilment comprensibles per als alumnes i han de possibilitar que aquests es





En qualsevol cas, es disposarà dels recursos següents:


— Material digital: ordinadors personals i programes informàtics interactius, aules virtuals i llibres de

text digitals.


roques, material fungible, reactius químics, etc.

— Material bibliogràfic: llibres de consulta, llibres de text, guies de camp, etc.

— Fitxes de treball, guions de pràctiques i documentació per a sortides al medi natural. Distribució

espai-temps. Tipologia d’agrupaments

El perfil de cada activitat d’ensenyament-aprenentatge condiciona la localització (aula normal, aula

matèria, aula d’informàtica, laboratori o medi natural) i la durada de l’activitat. En cada cas, els

alumnes poden fer feina de forma individualitzada o en petits grups. La disponibilitat de material al

laboratori condiciona el nombre d’alumnes per grup. Com que el grup classe és nombrós, és

imprescindible la presència d’un altre professor de suport al laboratori.

5.8.-TRACTAMENT DISCIPLINARI

Ateses les connexions que hi ha entre alguns temes del currículum de biologia i geologia i el d’altres

matèries, resulta interessant dissenyar projectes conjunts en els quals es ressaltin aquests vincles i el

que cadascuna d’aquestes matèries aporta a la comprensió global del tema. Són destacables les

connexions amb la física i la química (composició química dels éssers vius i estudi de minerals), amb

la filosofia (teories evolutives i hominització) i amb la nova assignatura de cultura científica (origen de

la biodiversitat i teories evolutives, i estructura bàsica dels éssers vius).

5.9.-CONTRIBUCIÓ DE L’ASSIGNATURA AL DESENVOLUPAMENT DE LES COMPETÈNCIES

Competència Contribució

1-Comunicació linguística

La contribució de la biologia i la geologia a aquesta competència es duu a terme

fomentant:

— L’adquisició i l’ús adequat del llenguatge de la ciència, imprescindible per descriure fets i

fenòmens del món natural.

— La comprensió de textos i informacions de caràcter científic bàsic i la distinció de les

idees essencials de les secundàries.

— L’elaboració d’exposicions orals i escrites coherents i sintàcticament i lèxicament

correctes a l’hora de fer comentaris de textos científics, proposar hipòtesis, argumentar


50

proves, definir conceptes, etc.

— El manteniment d’una actitud favorable cap a la lectura mitjançant la utilització de

textos relacionats amb la ciència propers als interessos dels alumnes.

2-Competència matemàtica i

competències bàsiques en

ciència i tecnologia


fomentant:

— L’aplicació del raonament matemàtic amb la finalitat de resoldre diversos problemes

relacionats amb la biologia i la geologia.



— La comprensió dels conceptes científics i tècnics i de les teories científiques bàsiques i el

reconeixement de la recerca com una forma de construir el coneixement al llarg de la

història.

— La resolució de problemes relacionats amb el món natural.

— La utilització del mètode científic amb la identificació de problemes, l’observació, el

contrast hipòtesis i les conclusions, amb l’objectiu de fer prediccions i prendre decisions.

— La valoració del coneixement científic i la seva capacitat d’aportar millores a la societat.

— La valoració crítica de l’impacte físic i social de les activitats humanes.

— La implicació en l’ús responsable dels recursos naturals, així com en la conservació del

medi ambient.

— La utilització i la manipulació d’eines tecnològiques (microscopis, lupes binoculars,

balances de precisió, sistemes electrònics diversos, etc.) per obtenir informació o dades.

— L’adquisició de pautes de vida saludable a partir del coneixement del funcionament del

cos humà.

3-Competència digital


fomentant:


— La utilització de les TIC per obtenir, emmagatzemar, processar, presentar i intercanviar

informació relacionada amb la biologia i la geologia.

— La utilització de les TIC perquè puguin interactuar professors amb alumnes i alumnes

entre si (aula virtual, Moodle, blogs, etc.).

— El desenvolupament de la capacitat de seleccionar la informació de manera crítica

considerant la fiabilitat de les fonts científiques de les quals prové.

4-Aprendre a aprendre


fomentant:

— L’habilitat per iniciar l’aprenentatge i persistir-hi, per organitzar el propi aprenentatge i

per gestionar el temps i la informació de forma eficaç, ja sigui individualment o en grups.

— La presa de consciència del mateix alumne sobre el que sap, així com sobre el que ha

d’aprendre.

— La determinació de les necessitats d’aprenentatge de l’alumne a fi d’esbrinar les


51

oportunitats disponibles per ser capaç de superar els obstacles i culminar l’aprenentatge

amb èxit.

— L’adquisició d’estratègies per planificar l’execució d’una tasca i per supervisar-la i

avaluar-la. — L’adquisició, el processament i l’assimilació de nous coneixements i

capacitats.


5-Competències socials i

cíviques


fomentant:

— El coneixement de la dimensió social i ètica dels avenços científics i tecnològics i dels

debats que han sorgit sobre alguns d’aquests avenços, a fi que els alumnes entenguin

l’evolució de la humanitat i es formin com a ciutadans amb opinió pròpia i capacitat per

participar en les decisions que afecten la societat.

— La valoració de la importància que té per a la humanitat conèixer els éssers vius, els

sistemes terrestres i l’Univers.

— L’avaluació de les conseqüències dels estils de vida, a fi d’assumir la responsabilitat que

comporten i exercir una ciutadania activa compatible amb els principis del

desenvolupament sostenible i el manteniment de la salut.

— L’alfabetització científica i tecnològica per adquirir opinions pròpies i fonamentades, per

poder participar en les principals controvèrsies de la societat actual.

6-Sentit d’iniciativa i esperit

emprenedor


fomentant:

— El desenvolupament dels projectes amb responsabilitat, mostrant iniciativa i creativitat,

planificant-los adequadament i aprenent dels errors.

— La creativitat, la innovació i l’assumpció de riscs, així com l’habilitat per planificar i

gestionar projectes amb la finalitat d’assolir objectius.

7-Consciència i expressions

culturals


fomentant:

— El coneixement del patrimoni natural, la dimensió cultural de la ciència i l’aportació de

les diferents cultures a l’evolució del progrés de la humanitat.



— La valoració de la importància de les persones que han fet possible l’evolució del

pensament científic com a part de la cultura.


52

6.-PROGRAMACIÓ DE CULTURA CIENTÍFICA DE PRIMER DE BATXILLERAT

6.1-FINALITAT DE L’ASSIGNATURA

Tant la ciència com la tecnologia són pilars bàsics del benestar de les nacions i ambdues són

necessàries perquè un país pugui enfrontar-se a nous reptes i trobar-hi solucions. El

desenvolupament social, econòmic i tecnològic d’un país i la posició que ocupa en un món cada

vegada més competitiu i globalitzat, així com el benestar dels ciutadans en la societat de la

informació i del coneixement, depenen directament de la formació intel·lectual de les persones i,

entre altres factors, de la seva cultura científica. Que la ciència forma part del patrimoni cultural de la

humanitat és innegable; de fet, qualsevol cultura passada ha basat els seus avenços i èxits en els

coneixements científics que s’anaven adquirint i que eren deguts a l’esforç i a la creativitat humana.

Individualment considerada, la ciència és una de les grans construccions teòriques de l’home:

conèixer-la forma l’individu i li proporciona la capacitat d’analitzar i cercar la veritat.

En la vida diària estam en contacte amb situacions que ens afecten directament, com les malalties, la

manipulació i la producció d’aliments o el canvi climàtic, situacions que els ciutadans del segle XXI

hem de ser capaços d’entendre. Sovint els mitjans de comunicació ens informen sobre aliments

transgènics, clonacions, fecundació in vitro, teràpia gènica, trasplantaments, recerca amb embrions

congelats, terratrèmols, erupcions volcàniques, problemes de sequera, inundacions, plans

hidrològics, animals en perill d’extinció i altres qüestions que la matèria de cultura científica ens

ajuda a comprendre. Un altre motiu pel qual la matèria de cultura científica és interessant és la

importància de conèixer i usar el mètode científic, útil no tan sols en l’àmbit de la recerca, sinó

també, en general, en moltes disciplines i activitats.

És convenient que la societat adquireixi una cultura científica bàsica que li permeti entendre el món

actual; és a dir, s’ha d’aconseguir l’alfabetització científica i tecnològica dels ciutadans perquè puguin

tenir opinions pròpies i fonamentades a fi de poder participar en les principals controvèrsies de la

societat actual.

Per això, aquesta matèria es vincula tant a l’etapa de l’educació secundària obligatòria com al

batxillerat. A primer de batxillerat es tracten qüestions una mica més complexes, com la formació de

la Terra, l’origen de la vida, la genètica i els avenços biomèdics. Finalment, hi ha un bloc dedicat a les

tecnologies de la informació i la comunicació.


1. Conèixer el significat d’alguns conceptes, lleis i teories per tenir opinions fonamentades sobre

qüestions de caràcter científic i tecnològic d’actualitat en la vida quotidiana que són objecte de

controvèrsia social i de debat entre els ciutadans.

2. Seleccionar i analitzar informacions de contingut científic obtingudes de diverses fonts i utilitzar-

les de forma crítica per proposar qüestions sobre problemes científics d’actualitat i mirar de trobar-hi

respostes.

3. Utilitzar amb autonomia habilitats i procediments científics, com el plantejament de problemes, la

recerca d’informació, la formulació i el contrastament d’hipòtesis, el disseny i la realització

d’experiències i la interpretació de resultats per presentar conclusions de forma coherent, clara i

precisa.


53

4. Fer un ús racional de les tecnologies de la informació i la comunicació per a la construcció del

coneixement científic i la formació d’un criteri personal sobre fets relacionats amb la ciència i amb la

tecnologia que puguin contribuir a millorar el benestar de les persones.

5. Avaluar i debatre de forma col·lectiva la viabilitat de les aplicacions de la ciència i de la tecnologia

en els àmbits de la salut, l’alimentació, la utilització de recursos, el medi ambient i les fonts d’energia,

amb especial referència a l’àmbit de les Illes Balears, per poder contrastar críticament la informació

apareguda als mitjans de comunicació.

6. Desenvolupar valors, actituds i hàbits propis del treball científic, com la curiositat intel·lectual,

l’esperit crític, la mentalitat oberta, la cooperació i la feina en equip, el rigor en les anàlisis i en la

fonamentació de les explicacions i l’aplicació i la difusió dels coneixements.

7. Valorar la contribució de la ciència i la tecnologia a la millora de la qualitat de vida, reconèixer les

aportacions que han fet i les limitacions que presenten i entendre la ciència com un procés dinàmic,

en contínua evolució i condicionat pel context cultural, social i econòmic de l’entorn en què es

desenvolupa.

8. Reconèixer i exemplificar amb casos concrets la influència recíproca entre el desenvolupament

científic i tecnològic i les singularitats de l’entorn en què es produeix el coneixement i les seves

aplicacions.

6.3.-ESTRUCTURA DEL CURRÍCULUM, CONTINGUTS, CRITERIS D’AVALUACIÓ I ESTÀNDARDS

D’APRENENTATGE AVALUABLES

BLOCS Continguts Criteris d‘avaluació i estàndards d‘aprenentatge

avaluables

Bloc 1.

Procediments de

feina

Aquest bloc

inclou els

mètodes de

feina a l’àmbit

científic, les

fonts

d’informació i

les relacions de

la ciència amb el

context social i

econòmic. És

possible tractar

aquest bloc de

forma

transversal.

Fonts d’informació científica.

Processament,emmagatzematge

i intercanvi de la informació.

Comprensió i transmissió de la

informació a la xarxa. Els

mètodes de les ciències i el

treball científic. Contrast

d’hipòtesis.

Dependència de la ciència del

context social i econòmic.

La construcció del coneixement

científic. La veritat o la certesa de

la ciència.

L’aplicació perversa de la ciència i

el frau científic.

1. Obtenir, seleccionar i valorar informacions relacionades amb la

ciència i la tecnologia a partir de diferents fonts d’informació.

1.1. Analitza un text científic o una font cientificogràfica i en valora

de forma crítica tant el rigor i la fiabilitat com el contingut.

1.2. Cerca, analitza, selecciona, contrasta, redacta i presenta

informació sobre un tema relacionat amb la ciència i la tecnologia

utilitzant tant els suports tradicionals com Internet.

2. Valorar la importància que tenen la recerca i el

desenvolupament tecnològic en l’activitat quotidiana.

2.1. Analitza el paper de la recerca científica com a motor de la

nostra societat i la importància que ha tingut al llarg de la història.

3. Comunicar conclusions i idees en suports públics diversos,

utilitzant eficaçment les tecnologies de la informació i la

comunicació per transmetre opinions pròpies argumentades.

3.1. Comenta de forma analítica articles divulgatius relacionats

amb la ciència i la tecnologia, valora críticament l’impacte en la

societat dels textos i/o les fonts cientificogràfiques analitzades i

defensa en public les conclusions que n’extreu.

Bloc 2. La Terra i

la vida

En aquest bloc

L’estructura de la Terra. Mètodes

d’estudi indirectes i origen de les

capes terrestres.

Les teories de la deriva

1. Justificar la teoria de la deriva continental tenint en compte les

evidències experimentals que la fonamenten.

1.1. Justifica la teoria de la deriva continental a partir de les proves


54

s’aborden les

dues grans

teories que

varen

revolucionar les

ciències naturals

al llarg dels

segles XIX i XX:

la teoria

evolucionista i la

teoria de la

tectònica de

plaques.

continental i de la tectònica de

plaques. Tipus de marges de

plaques i fenòmens que hi estan

associats. L’origen de la vida. Les

característiques dels éssers vius.

La teoria de l’endosimbiosi.

Teories de l’evolució.

L’origen de l’ésser humà. Del

primat a l’homínid i l’arbre de

l’evolució humana.

geogràfiques, paleontològiques, geològiques i paleoclimàtiques.

2. Explicar la tectònica de plaques i els fenòmens que provoca.

2.1. Utilitza la tectònica de plaques per explicar l’expansió del fons

oceànic i l’activitat sísmica i volcànica a les vores de les plaques.

3. Determinar les conseqüències de l’estudi de la propagació de les

ones sísmiques P i S respecte de les capes internes de la Terra.

3.1. Relaciona l’existència de diferents capes terrestres amb la

propagació de les ones sísmiques a través d’aquestes.

4. Enunciar les diferents teories científiques que expliquen l’origen

de la vida a la Terra.

4.1. Coneix i explica les diferents teories sobre l’origen de la vida a

la Terra.

5. Establir les proves que fonamenten la teoria de la selecció

natural de Darwin i utilitzar aquesta teoria per explicar l’evolució

dels éssers vius a la Terra.

5.1. Descriu les proves biològiques, paleontològiques i moleculars

que justifiquen la teoria de l’evolució de les espècies.

5.2. Enfronta les teories de Darwin i Lamarck per explicar la selecció

natural.

6. Reconèixer l’evolució des dels primers homínids fins a l’home

actual i establir les adaptacions que ens han fet evolucionar.

6.1. Estableix les diferents etapes evolutives dels homínids fins a

arribar a l’Homo sapiens i en destaca les característiques

fonamentals, com ara la capacitat cranial i l’alcada.

7. Conèixer els darrers avenços científics en l’estudi de la vida a la

Terra.

7.1. Valora de forma crítica les informacions associades a l’Univers,

a la Terra i a l’origen de les espècies i distingeix la informació

científica real de l’opinió i la ideologia.

7.2. Descriu les darreres investigacions científiques sobre l’origen i

el desenvolupament de la vida a la Terra.

Bloc 3. Avenços

en biomedicina

Correspon a

aquest bloc

l’estudi de

l’evolució

històrica dels

mètodes de

diagnòstic i

tractament de

les malalties,

amb especial

èmfasi en els

avenços de la

farmacologia i

La salut, els factors que la

determinen i la importància del

sistema sanitari. La malaltia i

tipus de malaltia. Mètodes

actuals de diagnòstic de les

malalties. Medicina tradicional i

medicines alternatives.

Els trasplantaments. La indústria

farmacèutica. Condicionants de

la recerca mèdica i farmacèutica.

L’ús racional dels medicaments i

dels sistemes de salut.

1. Analitzar l’evolució històrica en la consideració i el tractament de

les malalties.

1.1. Coneix l’evolució històrica dels mètodes de diagnòstic i

tractament de les malalties.

2. Distingir què és medicina i què no ho és.

2.1. Coneix l’existència d’alternatives a la medicina tradicional i en

valora el fonament científic i els riscs que comporten.

3. Valorar els avantatges que suposa un trasplantament i les

conseqüències que pot tenir.

3.1. Proposa els trasplantaments com a alternativa en el

tractament de certes malalties i en valora els avantatges i els


55

les tècniques de

trasplantament.

inconvenients.

4. Prendre consciència de la importància de la recerca

medicofarmacèutica.

4.1. Descriu el procés que segueix la industria farmacèutica per

descobrir, desenvolupar, assajar i comercialitzar els fàrmacs.

5. Fer un ús responsable del sistema sanitari i dels medicaments.

5.1. Justifica la necessitat de fer un us racional de la sanitat i dels

medicaments.

6. Diferenciar la informació procedent de fonts científiques de la

que prové de pseudociències o persegueix objectius merament

comercials.

6.1. Discrimina la informació rebuda sobre tractaments mèdics i

medicaments segons la font consultada.

Bloc 4. La

revolució

genètica

En aquest bloc

es desenvolupa

l’estudi dels

enormes

avenços que

s’han produït en

el camp de la

genètica

molecular i les

aplicacions

pràctiques

d’aquests

avenços:

enginyeria

genètica i

biotecnologia.

Concepte de genètica: la

transmissió dels caràcters

hereditaris. Els nucleòtids, els

àcids nucleics, la replicació i

l’expressió de la informació

genètica. El codi genètic.

L’enginyeria genètica. La

tecnologia de l’ADN

recombinant.

Aplicacions de l’enginyeria

genètica: farmacologia,

transgènics, teràpies gèniques,

etc.

El Projecte Genoma Humà i les

implicacions que té. Noves

tècniques de reproducció

assistida.

La clonació. Cèl·lules mare.

La bioètica.

1. Reconèixer els fets històrics més rellevants per a l’estudi de la

genètica.

1.1. Coneix i explica el desenvolupament històric dels estudis fets

dins el camp de la genètica.

2. Obtenir, seleccionar i valorar informacions sobre l’ADN, el codi

genètic, l’enginyeria genètica i les seves aplicacions mèdiques.

2.1. Sap ubicar la informació genètica que posseeix qualsevol ésser

viu i estableix la relació jeràrquica entre les diferents estructures,

des dels nucleòtids fins als gens responsables de l’herència.

3. Conèixer els projectes que es desenvolupen actualment com a

conseqüència d’haver desxifrat el genoma humà, com ara HapMap

i ENCODE.

3.1. Coneix i explica la forma en què es codifica la informació

genètica a l’ADN i justifica la necessitat d’obtenir el genoma

complet d’un individu i desxifrar-ne el significat.

4. Avaluar les aplicacions de l’enginyeria genètica en l’obtenció de

fàrmacs, transgènics i teràpies gèniques.

4.1. Analitza les aplicacions de l’enginyeria genètica en l’obtenció

de fàrmacs, transgènics i teràpies gèniques.

5. Valorar les repercussions socials de la reproducció assistida i la

selecció i conservació d’embrions.

5.1. Estableix les repercussions socials i econòmiques de la

reproducció assistida i la selecció i conservació d’embrions.

6. Analitzar els possibles usos de la clonació.

6.1. Descriu i analitza les possibilitats que ofereix la clonació en

diferents camps.

7. Establir el mètode per obtenir diferents tipus de cèl·lules mare,

així com la potencialitat d’aquestes per generar teixits, òrgans i fins

i tot organismes complets.

7.1. Reconeix els diferents tipus de cèl·lules mare segons la

procedència i la capacitat generativa i en destaca en cada cas les


56

aplicacions principals.

8. Identificar alguns problemes socials i dilemes morals deguts a

l’aplicació de la genètica: obtenció de transgènics, reproducció

assistida i clonació.

8.1. Valora, de forma crítica, els avencos científics relacionats amb

la genètica, els usos que pot tenir i les consequències mèdiques i

socials. 8.2. Explica els avantatges i els inconvenients dels aliments

transgènics i raona la conveniència de consumir-ne o no.

Bloc 5. Noves

tecnologies en

comunicació i

informació

Aquest bloc

aborda l’anàlisi

dels principals

instruments

tecnològics

emprats

actualment per

processar tots

els tipus

d’informació i

facilitar la

comunicació.

Evolució de la informàtica.

Tecnologia digital i tractament

digital. Fonaments de telefonia

mòbil. El sistema GPS.Tecnologia

LED.

Internet: repercussions de l’ús

que en fa la societat actual.

Xarxes socials, delictes

informàtics, protecció de dades,

etc. La societat de la informació i

la comunicació: implicacions

socials i econòmiques.

1. Conèixer l’evolució que ha experimentat la informàtica, des dels

primers prototips fins als models més actuals, i ser conscient de

l’avenç aconseguit en paràmetres com la mida, la capacitat de

processament, l’emmagatzematge, la connectivitat, la portabilitat,

etc.

1.1. Reconeix l’evolució històrica de l’ordinador en termes de mida i

capacitat de processament.

1.2. Explica com s’emmagatzema la informació en diferents

formats físics, com discs durs, discs òptics i memòries, i valora els

avantatges i els inconvenients de cada un.

1.3. Utilitza amb propietat conceptes específicament associats a

l’us d’Internet.

2. Determinar el fonament d’alguns dels avenços més significatius

de la tecnologia actual.

2.1. Compara les prestacions de dos dispositius del mateix tipus, un

de basat en la tecnologia analògica i l’altre, en la digital.

2.2. Explica com s’estableix la posició sobre la superfície terrestre

amb la informació rebuda dels sistemes de satèl·lits GPS o

GLONASS. 2.3. Descriu la infraestructura bàsica que requereix l’us

de la telefonia mòbil.

2.4. Explica el fonament físic de la tecnologia LED i els avantatges

que suposa aplicar-la en pantalles planes i il·luminació.

2.5. Coneix i descriu les especificacions dels darrers dispositius i

valora les possibilitats que poden oferir a l’usuari.

3. Prendre consciència dels beneficis i els problemes que pot

originar el constant avenç tecnològic.

3.1. Valora de forma crítica la constant evolució tecnològica i el

consumisme que genera en la societat.

4. Valorar, de forma crítica i fonamentada, els canvis que Internet

està provocant en la societat.

4.1. Justifica l’us de les xarxes socials i assenyala els avantatges que

ofereixen i els riscs que suposen.

4.2. Determina els problemes a què s’enfronta Internet i les

solucions que es proposen.

5. Fer valoracions crítiques, mitjançant exposicions i debats, sobre

qüestions relacionades amb els delictes informàtics, l’accés a dades

personals i els problemes de socialització o d’excessiva

dependència que pot causar l’ús de les noves tecnologies.

5.1. Descriu en què consisteixen els delictes informàtics més

habituals.

5.2. Posa de manifest la necessitat de protegir les dades mitjancant

encriptació, contrasenyes, etc.

6. Demostrar, mitjançant la participació en debats i l’elaboració de

redaccions o comentaris de text, que s’és conscient de la

importància que tenen les noves tecnologies en la societat actual.


57

6.1. Assenyala les implicacions socials del desenvolupament

tecnològic.

6.4- SEQÜENCIACIÓ DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES:

Els blocs de continguts es desenvoluparan en les següents unitats didàctiques distribuïdes de la

següent manera:

PRIMER TRIMESTRE:

Unitat 1: El nostre planeta: La Terra

Unitat 2: L’origen de la vida i l’ésser humà

Unitat 3: Viure més, viure millor

SEGON TRIMESTRE:

Unitat 4:La revolució genètica: el secret de la vida.

Unitat 5: Biotecnologia.

TERCER TRIMESTRE:

Unitat 6: Un món digital

Unitat 7: Funcionament d’Internet

Unitat 8: Noves tecnologies

6.5-CRITERIS DE QUALIFICACIÓ:

La matèria de Cultura Científica de 1r de batxillerat es qualificarà emprant els següents instruments

d’avaluació:






un 10%.


nota.





58


professorat responsable de l’assignatura ja que si s’aprova l’examen final/ projecte final de curs es

pot aprovar qualsevol avaluació anteriorment suspesa.


6.6.-ORIENTACIONS METODOLÒGIQUES

Mètodes i propostes didàctiques

La naturalesa científica i sintètica d’aquesta matèria requereix identificar els problemes, analitzar

informacions i avaluar alternatives, així com elaborar informes i comunicar resultats. Les tecnologies

de la informació i la comunicació són una eina molt important de l’aprenentatge per a la recerca

d’informació (dades, fotografies, cartografia, informes, legislació, etc.), la simulació de processos i

problemes, el tractament de les dades obtingudes, l’elaboració d’informes i treballs, etc. També és

important en aquesta assignatura fer un seguiment de l’actualitat en ciència i tecnologia. Per acostar

aquesta realitat als alumnes convé promoure la lectura de diaris, tant tradicionals com digitals, amb

la finalitat de recopilar i analitzar informació sobre els nous avenços en ciència i tecnologia.


Per a desenvolupar l‘assignatura de forma diversa s’empraran els recursos didàctics següents:


— Material TIC: ordinadors personals amb programes informàtics interactius, recursos en xarxa, aula

virtual, blocs, etc. — Material bibliogràfic: revistes de divulgació científica, suplements de ciència i

tecnologia de diaris, fitxes de treball, etc. Distribució espai-temps

La tipologia de cada activitat en condiciona la localització (aula normal, aula d’informàtica, laboratori)

i la durada. Tipologia d’agrupaments

Els agrupaments dels alumnes es faran segons el tipus d’activitat que es dugui a terme. En el cas de

fer feina en grups, seran reduïts (es recomanarà que siguin de quatre membres com a màxim). La

recerca sobre l’aprenentatge ha demostrat que amb la interacció entre iguals s’aprèn més i millor. A

més, així es fomenten els valors de la cooperació, l’ajuda i la solidaritat i es prepara els alumnes per

fer feina en equips professionals.

6.8-TRACTAMENT DISCIPLINARI

Alguns temes que formen part del currículum de cultura científica es podran tractar de forma

transversal (com passa amb els continguts dels blocs 1 i 2), ja que també formen part del currículum

d’altres matèries, com la biologia i la geologia, i es poden dissenyar projectes interdisciplinaris

conjunts que tractin diferents aspectes del tema des de la perspectiva de les diverses matèries.

6.9-CONTRIBUCIÓ DE L’ASSIGNATURA AL DESENVOLUPAMENT DE LES COMPETÈNCIES

Competència Contribució

1-Comunicació linguística

La contribució de la cultura científica a aquesta competència es duu a terme fomentant:

— L’adquisició i l’ús adequat del llenguatge de la ciència, imprescindible per descriure

fets i fenòmens del món natural.


59

— La comprensió de textos i informacions de caràcter científic bàsic i la distinció de les

idees essencials de les secundàries.

— L’elaboració d’exposicions orals i escrites coherents i sintàcticament i lèxicament

correctes a l’hora de fer comentaris de textos científics, proposar hipòtesis, argumentar

proves, definir conceptes, etc.

— El manteniment d’una actitud favorable cap a la lectura mitjançant la utilització de

textos relacionats amb la ciència propers als interessos dels alumnes.

2-Competència matemàtica i

competències bàsiques en

ciència i tecnologia


— L’aplicació del raonament matemàtic amb la finalitat de resoldre diversos problemes

relacionats amb la cultura científica.



— La comprensió dels conceptes científics i tècnics i de les teories científiques bàsiques i

el reconeixement de la recerca com una forma de construir el coneixement al llarg de la

història.

— La valoració del coneixement científic i la seva capacitat d’aportar millores a la

societat.

3-Competència digital



— La utilització de les TIC per obtenir, emmagatzemar, processar, presentar i

intercanviar informació.

— La utilització de les TIC perquè puguin interactuar professors amb alumnes i alumnes

entre si (aula virtual, Moodle, blogs, etc.).

— El desenvolupament de la capacitat de seleccionar la informació de manera crítica

considerant la fiabilitat de les fonts científiques de les quals prové.

4-Aprendre a aprendre


— L’habilitat per iniciar l’aprenentatge i persistir-hi, per organitzar el propi aprenentatge

i per gestionar el temps i la informació de forma eficaç, ja sigui individualment o en

grups.

— La presa de consciència del mateix alumne sobre el que sap, així com sobre el que ha

d’aprendre.

— La determinació de les necessitats d’aprenentatge de l’alumne a fi d’esbrinar les

oportunitats disponibles per ser capaç de superar els obstacles i culminar l’aprenentatge

amb èxit.

— L’adquisició d’estratègies per planificar l’execució d’una tasca i per supervisar-la i

avaluar-la. — L’adquisició, el processament i l’assimilació de nous coneixements i

capacitats.


5-Competències socials i

cíviques


— El coneixement de la dimensió social i ètica dels avenços científics i tecnològics i dels

debats que han sorgit sobre alguns d’aquests avenços, a fi que els alumnes entenguin


60

l’evolució de la humanitat i es formin com a ciutadans amb opinió pròpia i capacitat per

participar en les decisions que afecten la societat.

— La conscienciació sobre la importància d’implicar-se activament en la resolució de les

pertorbacions creades per l’espècie humana al medi ambient.

— L’alfabetització científica i tecnològica per adquirir opinions pròpies i fonamentades,

per poder participar en les principals controvèrsies de la societat actual.

6-Sentit d’iniciativa i esperit

emprenedor


— El desenvolupament dels projectes amb responsabilitat, mostrant iniciativa i

creativitat, planificant-los adequadament i aprenent dels errors.

— La creativitat, la innovació i l’assumpció de riscs, així com l’habilitat per planificar i

gestionar projectes amb la finalitat d’assolir objectius.

7-Consciència i expressions

culturals


— El coneixement de la dimensió cultural de la ciència i l’aportació de les diferents

cultures a l’evolució del progrés de la humanitat.



— La valoració de la importància de les persones que han fet possible l’evolució del

pensament científic com a part de la cultura.

7.-PROGRAMACIÓ BIOLOGIA 2n DE BATXILLERAT

7.1.-INTRODUCCIÓ.

Si comparem l’estat de les ciències a finals del segle XIX i l’actual, el canvi és espectacular tant des del

punt de vista qualitatiu com quantitatiu. Això ha afectat a totes les ciències, però és especialment

significatiu en el cas de la biologia. La biologia a finals del segle XIX tenia un caràcter bàsicament

descriptiu, sense cap teoria global majoritàriament acceptada que donàs sentit als coneixements

biològics del moment. Durant el segle XX, es va construint la biologia, primer amb la formulació de la

teoria sintètica de l’evolució que articula en un cos de coneixements coherent evolució i genètica i

més endavant amb la formulació de la teoria ecològica.

La majoria d’esdeveniments científics de la segona meitat del segle XX i de l’actual estan relacionats

amb la Biologia. Però, a més, la biologia moderna ha influït sobre la visió de l’espècie humana i la

seva relació amb la resta de la biosfera. Per tant, la seva importància cultural és clara. Cal afegir

també que la biologia pot fer aportacions per a la solució d’alguns dels problemes que la humanitat

té plantejats i que aquesta resposta científica planteja alguns dels temes més importants objecte de

reflexió ètica.

Els coneixements de la biologia s’estenen des del funcionament, organització, formes de vida, etc.,

dels éssers vius fins a la comprensió dels nivells cel·lulars i moleculars. Això s’explica pel

desenvolupament de noves branques, com ara: Biologia i fisiologia cel·lular, Bioquímica, Genètica

molecular, etc., que utilitzen noves tècniques d’investigació. Gran part dels continguts de la matèria

de Biologia de 2n de batxillerat estan relacionats amb el que s’acaba d’esmentar.


61

La matèria de Biologia de 2n de batxillerat amplia i completa el coneixement i la comprensió dels

aspectes més significatius de la biologia actual alguns dels quals ja s’han tractat a la matèria de

Biologia i geologia de 1r curs, i ha de permetre que l’alumnat construeixi un coneixement biològic

rigorós i crític.

El currículum de la Biologia presenta tres aspectes diferents però relacionats i complementaris.

En primer lloc els continguts d’aquesta matèria se centren bàsicament en el nivell cel·lular, intentant

donar una explicació científica dels fenòmens biològics a partir d’arguments més bioquímics o

biofísics, però sense perdre la idea que el funcionament dels organismes només es pot comprendre

suposant que són sistemes constituïts per parts interrelacionades. Això vol dir que els fenòmens

biològics s’han d’estudiar des del punt de vista analític i global ja que només d’aquesta forma es

poden donar explicacions a aquests fenòmens i trobar-ne el significat. Aquest primer aspecte fa

referència a la Biologia com a conjunt de teories i conceptes, com a cos organitzat de coneixements.

Aquests continguts s’estructuren en els següents grans apartats: Biologia i Fisiologia Cel·lular,

Genètica, Microbiologia, Immunologia i les seves aplicacions. Els dos primers blocs (1. La cèl·lula i la

base fisicoquímica de la vida i 2. Fisiologia cel·lular) inclouen els principals continguts relacionats amb

la cèl·lula com a unitat vital de tots els éssers vius.

El bloc 3 (3. La base de l’herència. Aspectes químics i genètica molecular) on es tracten els

continguts de genètica molecular i mendeliana. La microbiologia i les seves aplicacions es tracten en

el bloc 4 (4. Microbiologia i biotecnologia). Finalment, en el bloc 5 s’inclouen els continguts bàsics per

entendre els sistemes de defensa dels animals i especialment de l’espècie humana (5. Immunologia).

En segon lloc, el nivell de maduresa i autonomia de l’alumnat d’aquest nivell requereix un

enfocament més disciplinar i aprofundeix en l’estratègia de resolució de problemes biològics cada

vegada més complexos: identificació i plantejament de problemes, formulació d’hipòtesis, disseny i

realització d’experiències de diferent tipologia i nivell, elaboració de conclusions, comunicació i

l’extrapolació i aplicació dels coneixements adquirits a nous problemes i situacions. Aquest segon

aspecte fa referència als mètodes, tècniques, habilitats, etc., que s’utilitzen en Biologia.

I, finalment, també s’inclouen continguts que estan relacionats amb la valoració de les implicacions

socials o personals, ètiques o econòmiques dels nous descobriments en la Biologia i amb el

coneixement de les seves principals aplicacions.

Tots aquests continguts volen reflectir la idea que la Biologia és una activitat realitzada per col·lectius

o equips de persones, que té una història, que està relacionada amb la societat en la qual es

desenvolupa i, perquè és un coneixement públic, està en contínua evolució i revisió.

L’objectiu fonamental de la matèria no és tan sols donar una formació biològica bàsica que permeti

als alumnes i a les alumnes seguir estudis posteriors. També vol contribuir a formar ciutadans crítics,

amb capacitat de valorar les diferents informacions, actuar i prendre les decisions adequades.

El conjunt de continguts que inclou la matèria i que l’alumnat ha d’aprendre no es poden ensenyar

de qualsevol manera. El procés de construcció del coneixement científic en general i de la biologia en

particular per part de l’alumnat és complex.

No es pot esperar que l’alumnat aprengui biologia si en el procés d’ensenyament/aprenentatge no hi

ha moments en què actuï com a biòleg. De la mateixa manera tampoc no podem esperar que es


62

formin com a ciutadanes i ciutadans crítics si mostram la biologia actual com una ciència dogmàtica i

els científics com a persones acrítiques. Tot això vol dir que a l’hora d’ensenyar s’han de tenir en

compte tots els factors que hi influeixen i escollir aquells que siguin compatibles i coherents entre si.

7.2.-OBJECTIUS GENERALS

1. Comprendre els principals conceptes de la biologia i la seva articulació en lleis, teories i models, tot

valorant el paper que aquests tenen en el seu desenvolupament.

2. Resoldre problemes que es plantegen en la vida quotidiana, tot seleccionant i aplicant els

coneixements biològics més bàsics.

3. Utilitzar amb autonomia les estratègies generals característiques de la investigació científica

(plantejar problemes, formular i contrastar hipòtesis, planificar i dissenyar experiments, etc.), i els

procediments propis de la biologia, per realitzar senzilles investigacions i, en general, explorar

situacions i fenòmens desconeguts per l’alumnat.

4. Comprendre la naturalesa, valors i limitacions de la biologia, així com les seves complexes

interaccions amb la tecnologia i la societat, i en la perspectiva dels problemes que té plantejats la

humanitat.

5. Valorar la informació que prové de diferents fonts per formar-se una opinió pròpia, que permeti

expressar-se críticament sobre problemes actuals relacionats amb la biologia amb una actitud

flexible i oberta davant opinions diverses.

6. Comprendre que el desenvolupament de la biologia és un procés dinàmic, en contínua revisió i

evolució.

7. Interpretar l’estructura, funcionament i divisió de la cèl·lula a partir dels postulats de la teoria

cel·lular.

8. Comprendre les lleis i mecanismes de l’herència i aplicar-los per conèixer i valorar les implicacions

ètiques, socials i mediambientals dels descobriments més recents del genoma humà, enginyeria

genètica i biotecnologia.

9. Comprendre els mecanismes bàsics (causes, formes de defensa) relacionats amb les malalties més

freqüents, així com valorar la prevenció com a pauta de conducte més eficaç per evitar la propagació

de la malaltia.

10. Valorar la importància dels microorganismes, el seu paper en els processos industrials i el seu

efecte patogen sobre els éssers vius.

7.3.CONTINGUTS.

Continguts generals

- Selecció i maneig de diferents fonts d ’informació científica.

- Diferenciació entre fets, interpretacions i valoracions a la informació.

- Maneig d ’instruments; selecció i a plicació de tècniques de laboratori.


63

- Observació i descripció acurada d ’objectes i fenòmens (descripció

qualitativa, mesurament, classificació, etc.).

- Realització d ’informes escrits amb estructura coherent i presentació adient per exposar el

plantejament, e l desenvolupament i els resultats d’una investigació.

- Identificació i formulació de problemes teòrics i aplicats, de forma clara i objectiva.

- Reconeixement, formulació i exposició d ’hipòtesis.

- Utilització i aplicació de teories, lleis, principis i relacions entre variables per formular prediccions i

trobar respostes a qüestions plantejades.

- Formulació i exposició de prediccions lògiques.

-Planificació i desenvolupament d ’experiments controlats per contrastar hipòtesis. (Anàlisi de les

fases; identificació i control de variables; selecció de mètodes i aparells apropiats; mesures de

seguretat).

- Organització, anàlisi, interpretació i exposició de resultats.

- Elaboració i aplicació de conclusions raonables.

- Utilització de models per explicar diferents fenòmens naturals.

- Expressió de missatges científics amb coherència, claredat i precisió.

- Reconeixement i valoració de teories alternatives.

-Elaboració de mapes conceptuals, bases d’orientació, resums, esquemes, etc.

-Debat sobre qüestions científiques i sobre aspectes ètics, filosòfics, socials, ambientals, històrics,

etc., relacionats amb la ciència.

- Respecte a l’entorn natural i afermament d ’actituds favorables a la seva conservació i protecció, tot

fent atenció a les circumstàncies ambientals relatives a la insularitat de la nostra comunitat.

- Reconeixement de la importància del treball en equip i el respecte a les aportacions dels altres en la

labor científica i tècnica.

-Adquisició de les actituds característiques del treball científic: raonament de les solucions òbvies,

rigor, precisió, creativitat, curiositat i obertura a noves idees.

Bloc 1: La base molecular i fisicoquímica de la vida

- De la biologia descriptiva a la moderna biologia molecular experimental. La importància de les

teories i els models com a marc de referència de la investigació.

- Bioelements. Tipus, estructura, propietats i funcions. Característiques químiques del carboni que

expliquen el seu paper en la cèl·lula. Oligoelements.

- Biomolècules. Biomolècules inorgàniques: aigua i sals minerals.


64

- Fisicoquímica de les dispersions col·loïdals, difusió i diàlisi.

-Biomolècules orgàniques: glúcids, lípids, proteïnes i àcids nucleics. Enzims. Composició, estructura,

propietats i funció.

-Realització d’investigacions i experiències relacionades amb la utilització de mètodes d ’anàlisi físics i

químics per identificar les diferents biomolècules.

Bloc 2: Morfologia, estructura i fisiologia cel·lular

- La cèl·lula: unitat d ’estructura i funció. La teoria cel·lular. Aproximació pràctica a diferents mètodes

d ’estudi de la cèl·lula.

- Morfologia cel·lular. Formes i dimensions. Orgànuls cel·lulars: estructura i funció. Models d

’organització procariotes i eucariotes. Cèl·lules animals i vegetals.

- La cèl·lula com a sistema complex integrat. Funcions cel·lulars. Cicle cel·lular.

- La divisió cel·lular. La mitosi i la meiosi. Importància en l ’evolució dels éssers vius.

- Membrana: intercanvis cel·lulars. Permeabilitat selectiva. Processos d’endocitosi i exocitosi.

- Metabolisme: anabolisme i catabolisme. Paper de l ’ATP i dels enzims.

- Respiració cel·lular: significat biològic. Aspectes químics més rellevants.

Principals etapes del procés. Diferències entre la respiració aeròbia i anaeròbia. Estructures cel·lulars

on es realitza.

- Fermentació: significat biològic. Diferències i semblances entre la respiració i la fermentació.

Aplicacions de les fermentacions.

- Processos anabòlics. Fotosíntesi: significat biològic. Principals etapes del procés. Estructures

cel·lulars on es realitza. Tipus de fotosíntesi. Quimiosíntesi.

- Moviments cel·lulars.

-Planificació i realització d’investigacions o estudis pràctics sobre problemes relacionats amb les

funcions cel·lulars.

Bloc 3:La base de l ’herència. Genètica molecular

- Breu història de la genètica. Mendel. Teoria cromosòmica de l ’herència. Genotip, fenotip, al·lel,

hibridació, recombinació, gens lligats.

- Herència del sexe, herència lligada al sexe i herència influïda pel sexe. Genètica humana.

-L’ADN com a portador de la informació genètica. Codi genètic i la seva importància. Gen. Duplicació

de l ’ADN. Biosíntesi de proteïnes. Teoria “un gen, una proteïna ”. Regulació de l ’expressió gènica.

- La genòmica i la proteòmica. Organismes modificats genèticament.

- Alteracions de la informació genètica: Mutacions: causes i tipus. Agents mutàgens. Càncer.

Conseqüències de les mutacions: implicació en l’evolució de les espècies i en la salut.


65

- Enginyeria genètica: Finalitats i tècniques bàsiques. Paper dels enzims de restricció i de les

retrotranscriptases. Reacció en cadena de la polimerasa.

-Aplicacions de l ’enginyeria genètica en agricultura i medicina. Investigació actual sobre el genoma

humà.

- Repercussions socials i valoracions ètiques de la manipulació genètica.

- Resolució de problemes relacionats amb la transmissió dels caràcters

hereditaris.

Bloc 4: Microbiologia i biotecnologia

- Els microorganismes i la seva diversitat. Tipus de microorganismes segons la seva organització.

- Formes acel·lulars: els virus. Característiques. Morfologia. Cicles vitals. Tipus de virus. Altres formes

acel·lulars: prions i viroides.

-Microorganismes procariotes: arqueobacteris i bacteris. Característiques i formes de vida.

- Microorganismes eucariotes: Protozous. Algues microscòpiques. Fongs microscòpics: floridures i

llevats. Característiques i formes de vida dels diferents grups.

- Utilització dels microorganismes: la biotecnologia. Antecedents històrics. Actualitat i perspectives.

- Els microorganismes i els processos industrials. Aplicacions dels microorganismes en alimentació,

farmàcia i sanitat, i en l ’obtenció de productes químics industrials.

- Els microorganismes i el medi ambient. Paper dels microorganismes en els cicles biogeoquímics i

aplicacions dels microorganismes en la protecció ambiental.

- Els microorganismes i la salut: microorganismes patògens. Les malalties infeccioses i la seva

transmissió.

-Introducció experimental als mètodes d ’estudi i cultiu dels microorganismes.

Bloc 5: Immunologia

- Sistema immunitari. Immunitat. Antígens i anticossos.

- Barreres defensives i resposta inflamatòria. Macròfags.

- Òrgans i teixits limfoides. Immunitat cel·lular i humoral i cèl·lules implicades: limfòcits T i B. -

Estructura i funció dels anticossos. Reaccions antigen/anticòs.

- Resposta immunitària primària i secundària.

-Immunització passiva i activa. Sèrums i vacunes. Memòria immunològica.

-Anomalies del sistema immunitari: autoimmunitat, hipersensibilitat i immunodeficiència. La sida.

Paper del sistema immunitari en el rebuig dels transplantaments i en el càncer.

7.4.- SEQÜENCIACIÓ D'UNITATS DIDÀCTIQUES I TEMPORALITZACIÓ:


66

TRIMESTRE BLOC DE CONTINGUTS UNITATS LLIBRE

PRIMER

Bloc 1: La base molecular i

fisicoquímica de la vida

T2 Els bioelements, l'aigua i les sals minerals

T3 Els glúcids

T4 Els lípids

T5 Les proteïnes

T6 Els àcids nucleics

Bloc 2: Morfologia, estructura i

fisiologia cel·lular

T7 La cèl·lula, unitat estructural i funcional. El nucli.

T8 El citosol i les estructures no membranoses de la cèl·lula.

T9 La membrana plasmàtica. Orgànuls membranosos.

SEGON

Bloc 2: Morfologia, estructura i

fisiologia cel·lular

T10 El metabolisme cel·lular. El catabolisme.

T11 L’anabolisme

T12 La reproducció cel·lular.

Bloc 3:La base de l ’herència. Genètica

molecular

T13.-La genètica mendeliana.

T14.-El DNA, portador del missatge genètic.

T15.-Alteracions de la informació genètica.

TERCER Bloc 4: Microbiologia i biotecnologia

T16.-Els microorganismes.

T17.-Microorganismes: malalties i biotecnologia.

Bloc 5: Immunologia. T18.-El procés immunitari.

T19 Anomalies del sistema immunitari.

T20.-Aplicacions de la biologia.

* El tema 1, El treball científic: la matèria i el seu estudi es treballa a classe però no s'avalua amb

una prova escrita.

7.5.-CRITERIS D’AVALUACIÓ

1. Analitzar el caràcter obert de la biologia a través de l’estudi d’algunes interpretacions, hipòtesis i

prediccions científiques sobre conceptes bàsics d’aquesta ciència, com la composició cel·lular dels

organismes, la naturalesa del gen, l’origen de la vida, etc, valorant els canvis que s ’han produït al

llarg del temps i la influència del context històric (tots els blocs).


67

Es tracta de conèixer si els alumnes són capacos d ’analitzar i valorar les explicacions científiques

donades a diferents fenòmens en diferents contextos històrics, conèixer-ne les controvèrsies més

importants i comprendre la seva contribució als coneixements científics actuals. Així mateix, han de

comprendre que en el procés científic no hi són alienes les influències socials. També han saber

descriure algunes tècniques instrumentals que han permès el gran avanc de l ’experimentació

biològica, com també a utilitzar diverses fonts d ’informació per valorar críticament els problemes

actuals relacionats amb la biologia.

2. Dissenyar i realitzar investigacions tenint en compte algunes característiques essencials del treball

científic: plantejament concret del problema, formulació d’hipòtesis contrastables, disseny i

realització d’experiències, i anàlisi i comunicació de resultats i conclusions (tots els blocs).

Es tracta de comprovar la progressió dels estudiants en l’adquisició de destreses científiques com el

plantejament de problemes, la formulació d’hipòtesis, la comunicació de resultats, i també de valors i

actituds pròpies del treball científic com ara el rigor, la creativitat ,etc., i així constatar l’avenc no

només en els aspectes conceptuals, sinó també en el metodològic i actitudinal.

3. Identificar els diferents tipus de macromolècules que constitueixen la matèria viva i relacionar-les

amb la seva funció biològica en la cèl·lula (bloc1).

Es tractar d ’avaluar si l ’alumnat és capac d’identificar els principals components moleculars que

formen les estructures cel·lulars, si coneix les principals característiques fisicoquímiques i les relaciona

amb la seva funció. Així mateix també s’ha de valorar la capacitat dels estudiants de dissenyar i

realitzar experiències senzilles per identificar la presència de macromolècules en mostres biològiques.

4. Explicar les raons per les quals l’aigua i les sals minerals són fonamentals en els processos biològics

i relacionar les propietats biològiques dels oligoelements amb les seves característiques

fisicoquímiques (bloc 1).

L’alumnat ha de reconèixer la importància de l’aigua com una substància que intervé en tots els

processos cel·lulars i que alguns ions actuen com a factors limitants en alguns processos, la falta dels

quals pot impedir reaccions tan importants com la fotosíntesi o la cadena respiratòria. Així mateix

també’ ha de valorar la capacitat dels estudiants de dissenyar i realitzar experiències senzilles per

identificar la presència d’aigua en mostres biològiques.

5. Interpretar l’estructura interna d’una cèl·lula eucariota animal i una altra de vegetal i d’una cèl·lula

procariota a partir de microfotografies, esquemes o del microscopi òptic, i identificar, representar i

descriure els orgànuls i les seves funcions. Explicar la teoria cel·lular i la seva importància en el

desenvolupament de la biologia (bloc 2).

Es tracta de comprovar si l’alumnat és capac davant d’esquemes, microfotografies o preparacions, de

diferenciar l ’estructura procariota de l ’eucariota, i en aquest segon cas, si es tracta d ’una cèl·lula

animal o vegetal, com també reconèixer els diferents orgànuls i identificar-ne les funcions, i

comprovar si ha desenvolupat les actituds adequades per realitzar un treball en el laboratori amb

ordre, rigor i seguretat.

6. A partir de microfotografies i esquemes s’han d’escriure les característiques del cicle cel·lular i les

modalitats de divisió del nucli i del citoplasma, justificar la importància biològica de la mitosi i la

meiosi, i explicar els avantatges de la reproducció sexual i relacionar la meiosi amb la variabilitat

genètica de les espècies (bloc 2).


68

Es tracta que l ’alumnat tingui una visió global del cicle vital de les cèl·lules, dels processos que tenen

lloc durant la interfase, la divisió nuclear i la citocinesi. Ha de saber descriure els principals canvis que

tenen lloc durant la mitosi i la meiosi, comparar ambdós processos, reconèixer les diferències més

significatives i relacionar la meiosi amb la variabilitat genètica de les espècies.

7. Explicar el significat biològic de la respiració cel·lular, indicant les diferències entre la via aeròbia,

l’anaeròbia i la fermentació, en relació a la rendibilitat energètica, els productes finals originats i el

seu interès industrial (bloc 2).

Amb aquest criteri es vol comprovar si l’alumnat entén el principal procés d’obtenció d ’energia de les

cèl·lules. L’alumnat ha de ser capac d ’identificar els substrats, les principals etapes sense detallar i els

productes finals, com també l ’orgànul on es realitza. També ha de saber diferenciar les vies

anaeròbia, aeròbia i la fermentació, conèixer la importància dels enzims en aquestes reaccions, els

resultats globals de l’activitat catabòlica i l’aplicació pràctica en la vida quotidiana d’algunes d

’aquestes reaccions, com la fermentació alcohòlica.

8. Diferenciar en la fotosíntesi les fases lluminosa i obscura, identificant les estructures cel·lulars en

les quals es realitza, els substrats necessaris, els productes finals i el balanç energètic, i valorar la seva

importància en el manteniment de la vida (bloc 2).

Es tracta de comprovar si l’alumnat coneix el significat biològic de la fotosíntesi, tant a nivell

individual com a nivell general, els substrats que participen i els productes resultants, els objectius de

cada una de les fases, la fotodependent i la fotoindependent, i el paper de la llum, com també

comprendre la relació entre la fotosíntesi i la respiració.

9.Aplicar els mecanismes de transmissió dels caràcters hereditaris, d’acord amb les hipòtesis

mendelianes i la teoria cromosòmica de l’herència, a la interpretació i resolució de problemes

relacionats amb l’herència (bloc 3).

Es tracta de comprovar si els alumnes coneixen l ’explicació científica dels fenòmens hereditaris i si

són capaços de resoldre problemes de genètica aplicant-hi les lleis de Mendel i la teoria cromosòmica

de l’herència.

10. Explicar el pa per de l’ADN com a portador de la informació genètica i la naturalesa del codi

genètic, relacionant les mutacions amb alteracions en la informació i amb la variabilitat dels éssers

vius i amb la salut de les persones (blocs 1 i 3)

Amb aquest criteri es p retén que l ’alumnat conegui el concepte de gen i que el pugui associar a les

característiques de l ’ADN i a la síntesi de proteines. A partir d ’aquests coneixements ha de poder

explicar què són les mutacions, quines són les seves causes i la seva relació amb l’evolució dels éssers

vius. També ha de poder inferir els efectes perjudicials de les mutacions, especialment en l ’ésser

humà i valorar els riscos que impliquen alguns agents mutàgens.

11. Analitzar algunes aplicacions i limitacions de la manipulació genètica en vegetals, animals i en l

’ésser humà, les seves implicacions ètiques, valorant l’interès de la investigació del genoma humà en

la prevenció de malalties hereditàries (bloc 3).

Es tracta de comprovar que es comprèn que el treball científic, igual que qualsevol altra activitat, està

sotmès a pressions socials i econòmiques i que es reconeix la importància d ’avaluar els aspectes ètics

de la investigació científica.


69

12. Determinar les característiques que defineixen els microorganismes i conèixer els principals trets

que permeten la diversificació en diferents grups. Conèixer i valorar el paper dels microorganismes

en els cicles biogeoquímics, en processos industrials i en la protecció ambiental i en les malalties

infeccioses per raó del seu poder patogen i valorar la responsabilitat de l ’ésser humà en la seva

transmissió (bloc 4).

Es pretén constatar que l’alumnat comprèn que els microorganismes constitueixen un conjunt molt

heterogeni que inclou diversos grups taxonòmics i que coneix les característiques diferencials de

cadascun, com també que sap reconèixer alguns exemples importants.

Mitjancant l’estudi d ’alguns casos significatius, l ’alumnat ha de conèixer i valorar les aplicacions dels

microorganismes en biotecnologia en diferents camps industrials i en la protecció ambiental, i

reconèixer el paper que desenvolupen en els cicles biogeoquímics. Es tracta també que coneguin per

què els microorganismes poden causar malalties en els éssers vius, quines són les vies de transmissió i

desenvolupa el procés d’infecció, com també la importància de l’adopció d’hàbits higiènics per a la

seva prevenció.

13. Analitzar els mecanismes de defensa que desenvolupen els éssers vius davant de la presència d

’antígens, conèixer el concepte actual d’immunitat i explicar les característiques de la resposta

immunitària i els principals mètodes per aconseguir o potenciar la immunitat (bloc5).

Amb aquest criteri es pretén conèixer que l’alumnat comprèn el funcionament dels mecanismes de

defensa de l’organisme, especialment la resposta immunitària i els sistemes implicats i que reconegui

la relació entre el sistema immunitari i alguns dels problemes sanitaris més importants de la

humanitat. Es tracta que coneguin alguns mètodes destinats a incrementar o estimular les defenses

naturals, com la utilització de sèrums i vacunes.

7.6.- CRITERIS DE QUALIFICACIÓ:

La matèria de Biologia de 2n de batxillerat es qualificarà de la manera exposada :

- Proves escrites: 80% ( per fer la mitjana de notes de cada examen s'ha de treure com a

mínim un 4, si no és així, queda automàticament l'avaluació suspesa). No es faran

recuperacions dels exàmens suspesos, només si així ho considera la professora.

A final de curs es realitzarà una prova final de tota la matèria i si es supera satisfactòriament es

recuperarà la part suspesa. Cal treure com a mínim un 4 d'aquest examen per fer la mitjana amb

les altres notes de la tercera avaluació.

- Treballs: 20%

- Per faltes d'ortografia( més de 10) es pot baixar la nota fins a un 10%.


70

8.-PROCEDIMENTS DE SUPORT I ADAPTACIONS PER A L'ALUMNAT AMB NECESSITATS

ESPECÍFIQUES DE SUPORT EDUCATIU.

L’atenció per alumnat amb necessitats específiques ha de ser present en tot el procés

d’ensenyament-aprenentatge, la qual cosa suposa la necessitat d’oferir respostes diferenciades a

diferents alumnes. Això passa per ajustar l’actuació del professor o professora a les característiques

de cada grup d’alumnes, sense que de manera general es renunciï als objectius de l’àrea.

Es poden fer adaptacions curriculars a partir del projecte curricular i la programació. Aquestes

adaptacions poden consistir a fixar objectius i criteris diferenciats, a organitzar/seqüenciar els

continguts d’una altra manera, en un canvi de material didàctic, en la metodologia, en la proposta

d’activitats diferenciades de la resta del grup, o en canvis en les formes i els instruments d’avaluació.

També és possible organitzar grups de treball flexible que treballin altres continguts, o els mateixos

amb una altra seqüenciació, o una altra priorització.

La diversitat de procedència de l’alumnat, provinent de diferents contextos socials,

econòmics i culturals, juntament amb la seva diversitat d’expectatives, ha de compaginar-se

a l’hora d’ensenyar ciències, amb dos aspectes importants: les ciències formen part del

bagatge cultural bàsic de qualsevol ciutadà o ciutadana i, per a alguns d’aquests, els

coneixements científics els seran útils en les seves posteriors activitats professionals.

La formació ha de ser integral i funcional, és a dir, ha de consistir en l’adquisició de capacitats de tot

tipus: cognitives, psicomotrius, d’autonomia i equilibri personal, afectives, d’interrelació personal i

d’inserció social. Això vol dir que no es pot limitar, només, als conceptes. La funcionalitat dels

aprenentatges s’ha d’entendre en el sentit que han de ser assimilats de tal manera que hom els

pugui fer servir per resoldre problemes en contextos diferents d’aquells en què s’han adquirit.

Perquè els continguts siguin apresos de forma significativa, s’han de donar dues condicions:

Els continguts s’adaptin al nivell de comprensió de l’alumnat i

Una actitud favorable per aprendre.

Per altra banda, la quantitat de coneixements que l’alumnat pot adquirir en un temps determinat és

limitat i, per tant, és molt important intentar no incrementar-los innecessàriament. Per això, és

important la selecció dels continguts i la seva seqüenciació.

També caldrà en tot moment utilitzar i avaluar les estratègies metodològiques més adients per tenir

en compte les diferències individuals dins el grup classe i el context sociocultural en el qual es duu a

terme la pràctica educativa.

Hi ha un nombre considerable d’aspectes sobre els quals s’han de prendre decisions: quin ha de ser

el paper del professorat, quin ha de ser el paper de l’alumnat, com organitzar l’aula, com agrupar els

alumnes, i quins tipus de recursos s’han d’emprar.

Per a una diversitat d’alumnes ha de correspondre una diversitat d’activitats, les quals han de satisfer

també els seus diversos interessos i capacitats.). I la necessitat d’assumir les diferències en l’interior

del grup classe com a cosa pròpia de la tasca pedagògica.


71

També la necessitat d’avaluar l’aprenentatge de cada alumne/a de forma individualitzada, a partir de

la seva pròpia situació inicial. En relació amb aquests criteris és convenient alternar el treball

individual i el treball en grup. L’organització dels alumnes i de les alumnes en grups classe s’ha de

basar en factors com els itineraris formatius, l’optativitat i el tractament de la diversitat.

El professorat ha de conèixer les característiques psicològiques, i l’entorn sociocultural dels alumnes i

les alumnes per comprendre els aprenentatges i afavorir-los. També convé que conegui les

metodologies didàctiques i les tècniques de dinamització de grups per realitzar de forma adequada la

seva tasca.

El professor o professora ha de tenir accés als recursos representats per les noves tecnologies, i

especialment a les que pot aportar l’ús de la informàtica i/o dels mitjans audiovisuals, ja que en

multitud d’ocasions poden mostrar-nos aquells fenòmens difícilment observables, per multitud de

raons, al laboratori o a la realitat del carrer.

A més a més l’avaluació ha de ser integradora i tenir en compte les diferències individuals.

Els recursos també han de ser diversos, alhora que adequats al nivell de maduració de l’alumnat que

n’ha de fer ús. Així mateix no han de ser necessàriament sofisticats: sovint poden resultar més útils

materials que resultin propers a l’alumnat i de baix cost. Els recursos i els materials curriculars poden

ser bibliogràfics, audiovisuals i informàtics. A l’àrea de Ciències de la naturalesa s’ha d’incloure també

el laboratori.

9.-ESTRATÈGIES I PROCEDIMENTS D’AVALUACIÓ DEL PROCÉS D'ENSENYAMENT-APRENENTATGE

9.1.-CARACTERÍSTIQUES DE L’AVALUACIÓ.

L'avaluació és una fase clau en el desenvolupament del procés d’ensenyament - aprenentatge,

perquè ens permet conèixer si el procés d’ensenyament/aprenentatge es desenvolupa

adequadament i si els seus resultats, l’adquisició d’unes determinades capacitats per part dels

alumnes, són satisfactòries.

A més de recollir informació respecte els progressos i dificultats dels alumnes quant als

aprenentatges de conceptes, procediments i actituds, la finalitat de l'avaluació serà valorar tots els

aspectes relacionats amb aquest procés: actuació del professorat, activitats realitzades, utilització del

material, ambient de treball, etc., per tal d’orientar l’alumnat i professorat sobre cadascun dels

aspectes del procés educatiu. L'avaluació, per tant, ha de ser un element que generi informació amb

dues finalitats bàsiques:

- Orientar l'alumnat sobre el seu propi procés d'aprenentatge.

-Orientar el professorat sobre el grau d'assoliment dels objectius proposats i sobre la qualitat de la

intervenció educativa.

Les característiques més importants de l'avaluació que es proposen són les següents:

Integral: ha de ser àmplia i global, ha d'incloure la major quantitat possible d’elements que

incideixen en el procés educatiu (professorat, material, continguts, etc.), tant des del punt de vista

qualitatiu com quantitatiu.


72

Integrada: l'avaluació no ha d’ésser un element extern i final del procés d'ensenyament/

aprenentatge sinó que és un element més del procés que ha d'estar contínuament present.

Contínua: ha de tenir un caràcter processal, amb la finalitat d'ajustar i garantir el desenvolupament

del procés d'acord amb els objectius previstos. Per superar positivament la matèria d’un curs, s’haurà

de tenir sempre aprovada la matèria del curs anterior, per tant, si es té suspesa les Ciències de la

Natura de primer la de segon només s’aprovarà quan es superi la pendent, i així per tots els nivells.

Vàlida i fiable: ha de mesurar el que és rellevant, i fer-ho de forma consistent.

Probabilística: ha de considerar el fet que tot procés educatiu és complex i que no hi ha, per tant,

cap mètode ni instrument que sigui totalment fiable.

Objectiva: ha d'intentar eliminar qualsevol prejudici o suposició prèvia.

Funcional: els mitjans que s'utilitzen han de ser assequibles, fàcils d'utilitzar i no obstaculitzar el

desenvolupament del procés.

Segons el moment en què es realitza i l'objectiu que persegueix podem diferenciar dos tipus

d’avaluació: l’avaluació formativa i l’avaluació Sumatra.

Avaluació formativa: és aquella que permet generar informació abans que finalitzi el procés

d'aprenentatge. Hom pot distingir dues fases:

- Avaluació inicial: té com a objectiu determinar la situació del grup classe i de cada

alumne/a en iniciar un determinat procés d'ensenyament/aprenentatge per tal d'adequar-lo

a les seves necessitats. És recomanable tenir dissenyats els instruments d'avaluació per fer

més ràpida I efectiva la seva aplicació.

- Avaluació processal: té com a objectiu fonamental determinar les dificultats i èxits de cada

alumne/a durant el seu procés d'aprenentatge, per tal d'adequar les activitats escolars a les

necessitats detectades i planificar els mitjans de regulació adients.

Dins l'avaluació processal l'alumnat ha d'aprendre a avaluar els seus propis treballs i les seves

actuacions. Les activitats d'autoavaluació i de coavaluació són molt adequades per aconseguir

informació de les dificultats trobades i dels progressos realitzats.

Avaluació sumativa: té com a objectiu conèixer els resultats obtinguts per cada alumne/a en relació

a la seva situació inicial i a l'assoliment dels objectius plantejats. Es podrà realitzar al final d'una o

més unitats didàctiques, i també en finalitzar un curs o cicle. En alguns casos servirà per qualificar i

promocionar.

No és aconsellable utilitzar només aquest tipus d'avaluació perquè aquesta té poca incidència en el

procés didàctic. Si s'han emprat les anteriors orientacions, se sabrà si l'alumnat ha adquirit els

objectius i comportaments finals previstos pel professorat, i si té els prerequisits necessaris per als

aprenentatges posteriors.

L'avaluació sumativa ha de ser integradora i tenir en compte les diferencies individuals.

Sobre què avaluar dins l'àrea de les Ciències, caldrà diferenciar entre aspectes relacionats amb

l'ensenyament i aspectes relacionats amb l'aprenentatge, per això, l’alumnat valorarà la utilitat dels


73

ensenyaments desenvolupats mitjançant enquestes on la seva opinió sobre les activitats, l’aula, el

professorat, els recursos, l’avaluació, etc, es veurà reflectida.

Els resultats d’aquestes enquestes serviran per a anar canviant el procés o per a millorar-lo en anys

vinents.

9.2.-PROCEDIMENTS, MÈTODES i INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ

Aquest aspecte fa referència a la forma d'obtenció d'informació. És necessari utilitzar els mètodes i

instruments més adequats en cada moment perquè la informació recollida sigui el més fiable i

objectiva possible.

Alguns dels més importants són:

- Mètodes d'observació directa: diari del professorat, graelles d'observació, etc. Són adequats per

recollir informació del comportament dins l'aula especialment per procediments i actituds.

- Entrevistes: guió d'entrevista, etc. Són adequades per conèixer les valoracions, creences,

expectatives, etc. relacionades amb el procés educatiu o algun dels seus components.

- Enregistrament de dades: qüestionaris, bloc de l’alumnat, etc. El qüestionari és adequat encara que

de forma limitada per conèixer les opinions de l’alumnat. Permet obtenir informació sobre aspectes

molt variats del procés d'ensenyament.

- Anàlisi de documents: unitat didàctica, informes, etc. És adequat per conèixer l'adquisició de

continguts conceptuals i procedimentals, les opinions dels alumnes i de les alumnes sobre diversos

aspectes, etc.

- Proves escrites ("proves de llapis i paper"): proves d'elaboració de resposta, de selecció de resposta,

d'ordenació de contextos, multiítem de base comuna, de gràfics, de columnes, etc. Són especialment

adequades per avaluar l'adquisició de continguts conceptuals.

9.3-CRITERIS DE QUALIFICACIÓ DE L'APRENENTATGE DE L'ALUMNAT.

9.3.1.-Primer i tercer d’ESO.

Els criteris de qualificació de primer i tercer d’ESO seran els següents:

-Proves escrites( exàmens o controls) : 50%

-Si la nota d‘alguna de les proves escrita no arriba a 3, no es farà la mitjana amb la resta de notes i

l’avaluació quedarà suspesa automàticament.



-Treballs (10%), laboratori (10%), deures (10%) i llibreta de classe (20%)

-Actitud : serà avaluada en tots els instruments d’avaluació i si fos MOLT NEGATIVA pot fer baixar la

nota global de la matèria fins un 20%.

-Si l’alumnat presenta moltes faltes d’ortografia (més de 10 diferents) se li pot baixar la nota fins a un

10%.


74


-El professorat podrà proposar a l’alumnat, sempre i quan ho trobi adient, activitats o proves per a

recuperar els trimestres suspesos.

-Els treballs demanats s’han de realitzar obligatòriament.

-El lliurament amb retard de qualsevol de les tasques anteriors també poden fer baixar la nota.

-A final de cadascun dels volums del llibre de text, si l’alumne/a ha suspès, es podrà recuperar amb

una prova final que es realitzarà al finalitzar el volum. Aquesta prova es realitzarà a tot el grup poder

així avaluar el procés d'aprenentatge del grup.

-Si l’alumnat aprova la prova final escrita de cada volum, es farà la mitjana amb la nota del 50%

corresponent a treballs, pràctiques, llibreta.... si la mitjana no és superior a 5 l’alumne/a no superarà

l’assignatura.

-Si en juny l’alumne/a no supera positivament l'assignatura s’haurà d’examinar en setembre de tot i

fer un treball de recuperació durant l’estiu on la prova escrita comptarà un 70% i el treball un 30% de

la nota final de setembre.

9.3.2.-Quart d’ESO.

La matèria de Biologia i Geologia de 4t ESO es qualificarà de la següent manera:

- Proves escrites( exàmens o controls) : 60%.

- La nota mínima per fer mitjana amb les altres notes és de 3, si no l‘avaluació queda suspesa

automàticament.

- Si l’alumnat presenta moltes faltes d’ortografia ( més de 10 diferents) se li pot baixar la nota

fins a un 10%.



- Treballs, pràctiques, desdoblament i llibreta de classe : 40%

- Actitud : serà avaluada en tots els instruments d’avaluació però una actitud no adequada i

negativa podria fer baixar la nota global fins un 20%.


- El professorat podrà proposar a l’alumnat, sempre i quan ho trobi adient, activitats o proves per

a recuperar els trimestres suspesos.

- Els treballs demanats s’han de realitzar obligatòriament.

- A final de curs si l’alumne/a ha suspès alguna avaluació al llarg del curs ho podrà recuperar en

una prova final global que el professor realitzarà a tot el grup a final de curs, en juny, i així

avaluar el procés d'aprenentatge del grup.


75

- Si l’alumne aprova la prova final escrita es farà sa mitjana amb la nota del 40% corresponent a

treballs, pràctiques, llibreta.... si la mitjana no és superior a 5 l’alumne/a no superarà

l’assignatura.

- Si en juny l’alumne/a no supera positivament l'assignatura s’haurà d’examinar en setembre de

tot realitzant una prova escrita que comptarà un 70% i un treball d‘estiu que valdrà 30% i

lliurarà el mateix dia del la prova escrita.

9.3.3.-Biologia i Geologia primer de batxillerat.

La matèria de Biologia i Geologia de 1r de batxillerat es qualificarà emprant els

següents instruments d’avaluació:






un 10%.


nota.





professorat responsable de l’assignatura ja que si s’aprova l’examen final de curs es pot aprovar



9.3.4.-Cultura científica primer de batxillerat.

La matèria de Cultura Científica de 1r de batxillerat es qualificarà emprant els següents instruments

d’avaluació:

- Proves escrites, les quals comptaran un 80% de la nota. A més a més per a poder realitzar la mitjana

amb la resta de proves escrites cal obtenir com a mínim un 3.



Si l’alumnat presenta moltes faltes d’ortografia ( més de 10 diferents) se li pot baixar la nota fins a un

10%.


nota.


76




- Es realitzaran proves escrites per recuperar els trimestres només si així ho considera el professorat

responsable de l’assignatura ja que si s’aprova l’examen final/ projecte final de curs es pot aprovar



9.3.5.-Biologia segon de batxillerat.

La matèria de Biologia de 2n de batxillerat es qualificarà de la manera exposada :

- Proves escrites: 80% ( per fer la mitjana de notes de cada examen s'ha de treure com a mínim

un 4, si no és així, queda automàticament l'avaluació suspesa). No es faran recuperacions dels

exàmens suspesos, només si així ho considera la professora.

A final de curs es realitzarà una prova final de tota la matèria i si es supera satisfactòriament es

recuperarà la part suspesa. Cal treure com a mínim un 4 d'aquest examen per fer la mitjana amb les

altres notes de la tercera avaluació.

- Treballs: 20%

- Per faltes d'ortografia( més de 10) es pot baixar la nota fins a un 10%.

Per a tots els nivells:

- Farem especial menció als alumnes que per diferents raons són absentistes. Segons el moment de

reincorporació, o si no s’han pogut aplicar els criteris de qualificació ordinaris, a criteri del

professor/a, es podran prendre les mesures adients per la seva avaluació de manera ordinària o

extraordinària.

9.4.-CRITERIS PER ELABORAR ELS PLANS PERSONALITZATS DE RECUPERACIÓ DELS APRENENTATGES

Els alumnes d’ESO ( segon, tercer i quart) o els de batxillerat que tinguin pendents alguna matèria de

cursos anteriors podran recuperar-la de la següent manera:

1- Realitzaran una o dues proves escrites, una després de Nadal i/o l’altra després de Setmana

Santa quedant repartit el temari en dos blocs.

2- Hauran de lliurar a les dates fixades les feines encomanades de cada tema.

Si l’alumne/a supera positivament les proves escrites i realitza els treballs correctament recuperarà

positivament l’assignatura pendent. Sempre i quant tregui com a mínim un 3 en la prova escrita se li

farà la mitjana amb la nota del treball lliurat. La nota s’obtindrà valorant un 70% la prova escrita i un

30% el treball.


77

Si l’alumne/a no es presenta o no supera positivament les proves escrites ni lliura els treballs s’haurà

de presentar a final de curs, aproximadament principis de maig, a l’examen de recuperació de tot es

temari suspès.

Si no ha aconseguit superar la prova, podrà presentar-se a la convocatòria extraordinària de

setembre.

Si l’alumne/a ha de recuperar les ciències de la natura ( biologia – geologia i/o física - química) de

tercer d’ESO, ho farà de la part suspesa, si només és una i si l’aprova, la nota recuperada se li farà

mitja amb la part aprovada que només se li guardarà la nota durant un curs.

-Pla de seguiment de pendents:

-A partir de la llista de pendents, passar per les aules de 2n, 3r i 4t per lliurar a l’alumnat la feina que

s’ha de realitzar.

-Facilitar a l’alumnat el correu electrònic del departament per a establir una comunicació i així

resoldre els possibles dubtes que puguin sortir-li a l’alumnat en la realització de les tasques

encomanades.

-Penjar al bloc la feina a realitzar així com la data de realització de les proves escrites a més del tauló

d’anuncis de l’institut.

-La prova escrita es valorarà amb un 70% i la feina realitzada un 30%.

-AVALUACIÓ DELS PENDENTS CIÈNCIES DE LA NATURA 3r d’ESO

Els alumnes de 4t d'ESO amb l'assignatura de 3r d'ESO pendent poden trobar-se en uns dels següents

casos:

A) Tot suspès.

B) Suspès només la part de biologia i geologia.

C) Suspès només la part de física i química.

Els caps dels departaments de Física i Química i de Ciències Naturals seran els encarregats de

comunicar als alumnes la part o parts que han de recuperar.

Els treballs i la prova escrita es dividiran en dos blocs, una de Física i Química i un altre de

Biologia i Geologia.

Per recuperar la part de física i química i de biologia i geologia els alumnes hauran de:

A.- Realitzar un treball de recuperació lliurat pel cap de departament, amb posterioritat a l’entrega

dels treballs es donarà un solucionari.

B.- Lliurar-lo fet abans de la realització de la prova escrita. (condició necessària per assolir qualificació

positiva i per poder realitzar la prova escrita de recuperació).

C.- Obtenir un 4 o més a la part escrita.


78

D.- Obtenir al menys un 4 a la part de Física i Química o de Biologia i Geologia i obtenir un 5 a la

mitjana de les dos parts.

Avaluació extraordinària:

1.-Els alumnes que no hagin superat l’assignatura a l’avaluació ordinària de Maig hauran de fer un

treball que lliuraran abans de una prova escrita a setembre. Per poder fer la prova escrita de

setembre hauran de lliurar el treball de setembre abans de la prova.

2.-A setembre només hauran d’examinar-se de la part de l’assignatura amb nota menor que 5.

10.-ELS MÈTODES PEDAGÒGICS.ENFOCAMENTS METODOLÒGICS. RECURSOS DIDÀCTICS.

10.1.-CRITERIS PER AL DISSENY DE LES ACTIVITATS AMB ATENCIÓ A LES COMPETÈNCIES CLAU I ALS

DIFERENTS RITMES D'APRENENTATGE

Per al disseny de les activitats (tant dins l’aula com a fora) amb atenció a les competències clau i als

diferents ritmes d’aprenentatge s’han seguit els següents criteris:

1. Adequació de l’activitat amb el contingut curricular del nivell.

2. Adequació de l’activitat amb el nivell acadèmic de l’alumnat.

3. Utilitat i relació de l’activitat amb el desenvolupament dels continguts.

4. Motivació de l’alumnat per desenvolupar l’activitat.

5. Disposició dels recursos per la realització de l’activitat.

6. Garantia d’obtenció d’un rendiment positiu en la realització de l’activitat.

10.2.-CRITERIS PER L'ORGANITZACIÓ DEL TEMPS I DELS ESPAIS. FORMES D'ORGANITZACIÓ DE

L'AULA.

Els criteris per l’organització del temps i dels espais és de caràcter subjectiu, ja que cada professor

dissenya les classes basant-se en les característiques del grup i la disponibilitat del laboratori, encara

que els criteris bàsics són:

1. Tipus d’activitat a desenvolupar: teoria o pràctica de laboratori.

2. Tipus i nombre d’alumnat.

A més a més el desenvolupament d’un treball competencial, requereix tenir en compte una

organització temporal de les diferents activitats establertes en les estratègies metodològiques que

volem dur a terme.

En primer lloc, sempre hauríem d’establir una temporalització per a la realització dels diferents tipus

de treballs:


79

MOTIVACIÓ

Crear necessitats

TREBALL

SISTEMÀTIC

Individual

TREBALL

COOPERATIU

Grups

TREBALL

INSTRUMENTAL

Llegir, escriure i

calcular

Seguidament s’haurien de proposar dintre de la seqüència metodològica activitats que ens ajuden a

desenvolupar els diferents tipus de pensaments:

ACTIVITAT ESTRATÈGIA PRODUCTE

Recordar Repetir, gravar, identificar, llistar,

seleccionar, localitzar, etiquetar, etc

Definició, diccionari, lectura,

articles, events,

enregistraments, etc.

Comprendre

Explicar, relacionar, descriure, confirmar,

discutir, inferir, convertir, estimar, predir,

etc.

Discurs, història, collage,

analogia, drama, resum, pòster,

esquema, gravació, etc

Aplicar Modificar, construir, solucionar, esbós,

produir, etc.

Llista, escultura, fotografia,

previsió, il·lusió, diagrama,

projecte, puzle, dibuixos,

pel·lícula, etc

Analitzar Ordenar, examinar, investigar, comparar,

categoritzar, diferenciar i debatre,

Enquesta, sil·logisme, model,

conclusió, gràfic, argument,

qüestionari, informe, etc

Avaluar Criticar, concloure, justificar, jutjar,

solucionar, assessorar, etc.

Valoració, autoavaluació,

discussió, recomanació,

enquesta

Crear

Combinar, generar, dissenyar, composar,

inventar, idear, formular, originar,

planejar, hipnotitzar, revisar

Poema, joc, informe, article,

dibuix, experiment, llibre,

cançó, invenció, normes,

principis, etc.

Finalment per completar la planificació temporal de tot el procés hauríem de tenir en compte els

següents aspectes:

INTERDISCIPLINARIETAT ATENCIÓ A LA

DIVERSITAT AUTONOMIA

INTERCULTURALITAT L’ÚS DE LES

TIC AUTOREGULACIÓ


80

Per a afavorir el desenvolupament de l’estratègia metodològica elegida hem de establir uns espais i

uns agrupaments adients dintre i fora de l’aula:

Treball sistemàtic Individual.

Treball cooperatiu Grups heterogenis.

Establir rols.

Hem de rompre l’aïllament del centre proposant preguntes i problemes propers i significatius per a

l’alumnat i que per tant inciten a que el procés d’ensenyament aprenentatge surti de l’aula i connecti

amb l’entorn, començant en el més pròxim, però sense perdre la perspectiva globalitzadora actual.

Planificar l’ús de les TIC per a tenir accés als diferents recursos que ens dóna el centre.

Les classes teòriques de primer i segon de batxiller també es solen desenvolupar al laboratori ja que

així podem usar el projector i l’ordinador portàtil per mostrar imatges d’internet o de l’ordinador

.Amb aquests grups no solem tenir problemes d’espai.

En canvi , els grups de l’ESO són nombrosos i per això desenvolupen la classe teòrica dins l’aula i els

desdoblaments dins el laboratori.

Dins l’horari de cada grup de cada nivell de les matèries del departament de biologia i geologia una

de les hores està destinada al laboratori per la realització de les pràctiques. Això vol dir que tots els

grups de l’ESO tenen desdoblament de pràctiques.

10.3.-ASSIGNATURES VINCULADES

Aquest aspecte fa referència a que els alumnes de batxillerat , per poder cursar assignatures de la

modalitat de Ciències de la Natura i la Salut de segon de batxillerat hauran d’haver cursat les pròpies

el curs anterior per la continuïtat de la modalitat. És a dir, que si l’alumnat vol estudiar Biologia de

segon de batxillerat haurà d’haver estudiat i superat positivament la Biologia i Geologia de primer de

batxillerat.

En cas de què un alumne/a vulgui fer alguna de les assignatures de la nostra modalitat sense haver

cursat l’assignatura vinculada el curs anterior haurà de realitzar una prova de coneixements en la

qual provi que està preparat ja que té els coneixements per cursar la de segon de batxillerat.

10.4.-RECURSOS DIDÀCTICS.



diversos, senzills i fàcilment comprensibles per a l’alumnat i han de possibilitar que aquests es






81

Es disposa dels recursos següents:


— Material TIC: ordinadors personals i programes informàtics interactius, aules virtuals, llibres de

text digitals, recursos en xarxa, bloc del departament, blocs per nivell educatiu, etc.


roques, material fungible, reactius químics, col·leccions histològiques, etc.

— Material bibliogràfic: llibres de text, guies de camp, llibres de consulta, etc.

— Fitxes de treball, guions de pràctiques i guions per a sortides al medi natural.

11-TRACTAMENT DE LLENGÜES

La llengua ens permet conèixer i comprendre la nostra realitat. És per això que la llengua catalana,

amb la riquesa de les seves variants insulars, ha de ser la llengua vehicular per a l’ensenyament i

aprenentatge de les ciències naturals dins el context de les nostres Illes i de l’entorn geogràfic i

cultural més pròxim. És imprescindible el coneixement de la terminologia científica, com també el de

la toponímia i dels noms populars de la biota illenca en la nostra llengua.

El primer objectiu de les ciències naturals en l’ESO ens diu que l’alumnat ha de ser capaç de:

Comprendre i expressar missatges orals i escrits utilitzant la terminologia científica bàsica, en

català i en castellà, com també altres sistemes de notació i representació propis de la comunicació

científica.

Llavors, dintre dels criteris de qualificació en cadascun dels cursos i dintre dels criteris de qualificació

de pendents cal afegir que es tindrà en compte l’expressió i les faltes d’ortografia en cadascun dels

instruments d’avaluació, podent afectar a la qualificació en cadascun d’ells fins a un 10% de la nota.

12-TRACTAMENT DE LA LECTURA, DE LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ I

L'EDUCACIÓ EN VALORS

El nostre departament des de sempre ha volgut dirigir a l'alumnat cap a la lectura com a font de

coneixement autodidacta, és a dir, com un valor afegit i imprescindible per l'aprenentatge, per això

el seu tractament el duem a terme a través de diverses estratègies:

- Lectura de textos del llibre de la matèria a classe(especialment a primer cicle per aclarir dubtes de

comprensió)

- Lectura de fragments de llibres d'autors coneguts dins el món de la ciència i biologia ( sobretot com

a complement del tema tractat)

- Lectura de fragments d'articles de periòdics o publicacions periòdiques o altres fonts literàries

d'actualitat.

- Recomanació de lectura de llibres d'àmbit científic(sobretot a alumant de batxiller per resoldre i

ampliar els seus coneixements)


82

Igualment, treballam pel tractament de les noves tecnologies de la informació, la comunicació i

l'educació en valors fent ús dels recursos informàtics de què disposa el centre i educant amb

disciplina, rigurositat i valorant l'oportunitat d'ensenyar i aprendre.

Education

Programació didàctica biologia i geologia curs 15 16