Programació mates

ÍNDEX

Introducció ................................................................................................................................... 2

1. Justificació .............................................................................................................................. 2

2. Contextualització ..................................................................................................................... 3

2.1 L’entorn social .......................................................................................................... 3

2.1.1. Sant Vicenç de Castellet ....................................................................................... 3

2.1.2. La població ............................................................................................................ 3

2.1.3. Equipaments educatius i instal·lacions esportives ................................................. 4

2.1.4 L’entorn natural ..................................................................................................... 4

2.2 El marc escolar ........................................................................................................... 5

2.2.1. Trets característics del centre ............................................................................... 5

2.2.2. Instal·lacions i recursos materials ......................................................................... 5

2.2.3. Recursos humans .................................................................................................. 6

2.3. Alumnes ..................................................................................................................... 7

2.3.1. Tipologia i distribució de l’alumnat .................................................................... 7

2.3.2 Context aula ........................................................................................................... 8

3. Relació amb el disseny curricular base .................................................................................... 9

3.1. Objectius generals d’àrea i objectius referencials de cicle. ........................................ 9

3.2. Concreció dels objectius d’aprenentatge en les unitats didàctiques ........................... 12

3.3. Competències bàsiques de Matemàtiques. ................................................................. 13

4. Continguts de Matemàtiques de l’Educació Primària .............................................................. 14

5. Activitats d’avaluació ............................................................................................................... 16

6. Metodologia .............................................................................................................................. 17

7. Temporització ........................................................................................................................... 18

8. Unitats Didàctiques ................................................................................................................... 22

8.1. Càlcul Mental .............................................................................................................. 22

8.2. Numeració .................................................................................................................. 25

8.3. Càlcul ( Sumes i restes ) ............................................................................................. 28

8.4. Multiplicació .............................................................................................................. 31

8.5. Geometria ( Fira Matemàtica ) ................................................................................... 35

8.6. Divisió ........................................................................................................................ 39

8.7. Fraccions .................................................................................................................... 43

8.8. Capacitat i pes ( massa ) ............................................................................................. 46

8.9. La longitud ................................................................................................................. 49

8.10. Decimals .................................................................................................................. 52

Programació de Matemàtiques _______________________________________ Cicle Superior

INTRODUCCIÓ

La programació que presento a continuació consta de 10 Unitats Didàctiques i està destinada

a alumnes de segon nivell de Cicle Mitjà. Aquestes Unitats Didàctiques estan distribuïdes

seqüencialment per als tres trimestres i les sessions variaran segons l’objectiu de cada Unitat.

D’una banda podem tenir Unitats Didàctiques que s’aniran realitzant durant tot el curs, com

és el Càlcul mental i el Càlcul. D’altres s’iniciaran a partir d’una proposta i finiran un cop hagi

acabat allò que les va motivar, com és el cas de la Geometria per a la Fira Matemàtica.

Per a l’elaboració de la programació he tingut en compte els objectius generals, els objectius

terminals i els blocs de continguts que contempla el disseny curricular base tal com disposa el

Decret 95/1992, de 28 d’abril, pel qual s’estableix l’ordenació curricular de l’educació primària

( DOGC núm. 1593 de 13-5-1992 ), modificat pel Decret 223/1992, de 25 de setembre, de

modificació dels Decrets 95/1992 i 96/1992 de 28 d’abril, pels quals s’estableix l’ordenació

curricular de l’educació primària i l’ordenació dels ensenyaments de l’educació secundària

obligatòria ( DOGC núm. 1662, 28-10-1992 ); específicament pel què fa a referència a l’àrea de

Matemàtiques, orientacions per a l’avaluació, metodologia, etc.

També m’he basat en l’Ordre del 12 de novembre de 1993, ja que estableix els requisits i els

documents formals per a l’avaluació a l’etapa primària.

1. JUSTIFICACIÓ

Les Matemàtiques són un element bàsic de l’educació primària. D’un costat tenen el caràcter

manipulatiu, són l’eina que ens permetrà d’adquirir nous coneixements mentre que d’altra banda

comencen a ser objecte d’estudi per elles mateixes.

L’aproximació al món matemàtic ha de partir d’unes característiques constructivistes, que

ens permetin construir coneixements. A partir de les idees prèvies que els infants posseeixen, la

zona de desenvolupament proper, anar abrasant nivells superiors d’aquesta. A més han de basar-se,

sempre que sigui possible, d’un aprenentatge significatiu; per confegir un pastís hauré d’entendre i

aplicar les unitats de mesura, que representi quelcom per a l’infant. Un altre aspecte clau és que ha

de ser un ensenyament vivencial, el fet mateix de cuinar, mesurar... Resumint, les matemàtiques

com a resposta a qüestions reals.

Per tant, he basat la programació i les activitats que d’ella se’n deriven, sempre que ha estat

possible o n’he estat capaç, des d’un punt de vista constructivista, tenint com a referents sempre les

idees prèvies, l’aprenentatge significatiu, global i vivencial.

2


Això pel què fa des d’un punt de vista psicològic. Des d’un punt de vista sociològic hauré

de tenir en compte que l’infant hauria de treballar tots els continguts que li siguin necessaris per a

poder-se convertir en un membre integrat i actiu en la societat a la qual pertany.

2. CONTEXTUALITZACIÓ

2.1 L’entorn social

2.1.1. Sant Vicenç de Castellet

El poble de Sant Vicenç de Castellet està situat al sud de la comarca del Bages, a escassos 8km

de la ciutat de Manresa, entre les confluències dels rius Llobregat i Cardener i el Congost de

Castellbell. El terme municipal té una superfície total de 17.09 km².

El poble disposa de bones comunicacions (dues línies ferroviàries, la carretera comarcal C-55 i

l’autopista Manresa-Terrassa amb entrada i sortida a escassos 500 metres de la població). Aquestes

comunicacions afavoreixen la mobilitat de la població però també l’arribada d’importants fluxos

migratoris que fan que la població de Sant Vicenç sigui fluctuant al llarg de l’any. Aquest fet en

condicionarà la població escolar del poble.

Des de l’Ajuntament s’ha elaborat un pla de recepció i acollida municipal, conegut com a

PRAM, per a donar resposta a aquesta arribada de nous ciutadans i ciutadanes fet que ens ajuda

al centre a incorporar alumnes nouvinguts.

2.1.2. La població

La població total, segons cens 2005, és de 7737 habitants. Aproximadament un 9% de la

població és immigrant, majoritàriament de procedència magrebí i del sud d’Amèrica.

La major part dels habitants de Sant Vicenç de Castellet viuen en el nucli urbà, però el poble

està format també pels nuclis rurals de Vallhonesta, Boades i el Clot del Tufau; pels barris perifèrics

de La Farinera, el Raval Nou i el de les Roques; i per les urbanitzacions: la Balconada i Can Xesc.

Aquesta dispersió de nuclis, implica que l’alumnat que viu en aquestes zones ha de recòrrer una

distància important cada dia per anar a l’escola.

El nivell socio-econòmic de la població és mitjà-baix. L'ubicació geogràfica del poble ha influït

en les bases econòmiques del municipi, doncs les primeres indústries tèxtils s'hi van instal·lar,

3


aprofitant la força del riu i amb l'arribada del ferrocarril es va impulsar definitivament l'economia

santvicentina.

El poble és considerat un dels principals nuclis industrials de la comarca. La major part de la

població treballa en el sector secundari. La indústria de la pedra natural hi té una especial

significació. També una gran part de la població treballa al sector terciari. Actualment Sant Vicenç

és el centre de serveis del Bages Sud, així, el comerç es caracteritza per comptar amb una àmplia

oferta, concentrada sobretot a la zona centre del municipi.

L'Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet contempla com una de les prioritats econòmiques al

municipi el desenvolupament del comerç local.

2.1.3. Equipaments educatius i instal·lacions esportives

A Sant Vicenç de Castellet hi ha enguany, tres escoles de Primària, dues públiques (una de

recent creació com a desdoblament de la nostra) i una de concertada de caràcter religiós, que

completa també els estudis de secundària. A més, hi ha una escola Bressol, un Institut de

Secundària (que aplega alumnes de les poblacions veïnes), una escola municipal de Música i un

centre educatiu privat que imparteix únicament cicles formatius.

El poble disposa d’una Biblioteca pública integrada en la xarxa de biblioteques de la Diputació

de Barcelona, d’un centre d’Atenció Primària, d’una residència d’avis, i d’una Deixalleria

municipal, entre d’altres.

La zona esportiva està a tocar l’escola, pel que un gran nombre d’alumnes practica esport, fet

que ha condicionat l’eix vertebrador de la meva programació didàctica.

En aquesta zona esportiva hi trobem el pavelló poliesportiu (instal·lació que utilitzem

preferentment per a les sessions d’Educació Física), les piscines municipals i les pistes d’hoquei i

tennis (també utilitzades per realitzar alguna sessió).

Sant Vicenç gaudeix d’una variada oferta esportiva: un club de futbol-sala de nova creació, (el

CFS Sant Vicenç), un equip de bàsquet (CB Castellet) i un altre d’hoquei patins (CP Castellet), un

club de natació, un de tennis...

L’Ajuntament vol donar especial impuls a l’esport del poble, sobretot a nivell escolar, a partir

de la seva regidoria d’Esports que sovint organitza activitats esportives per a fomentar l’esport per

tothom. S’hi celebren curses de cross del Consell Esportiu del Bages, campionats d’Aeròbic,

campionats de Trial...

2.1.4. L’entorn natural

4


Sant Vicenç de Castellet compta amb un entorn natural immillorable: molt a prop del massís

muntanyós de Montserrat i dins del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Dos senders de

gran recorregut passen pel terme municipal. Diferents vestigis històrics completen el paisatge del

poble. L’església de Vallhonesta, el castell de Castellet, el sepulcre ibèric de les Boades, la Torre

del Breny... Aquests ens serviran per a desenvolupar part del projecte “Els grecs i els romans” i que

ens ajudarà a la introducció dels diferents tipus de numeració.

2.2 El marc escolar

“L’escola Sant Vicenç és una escola pública, en tant que oberta a tothom; catalana, on el

català és la llengua vehicular en tots els àmbits d’actuació i prioritària en l’ensenyament; i

integradora, on no es discrimina a ningú per raó de sexe, raça, llengua, ideologia, religió, condició

econòmica i capacitat física i/o intel·lectual” (extret del Projecte Educatiu CEIP Sant Vicenç)

L’Escola Sant Vicenç, construïda l’any 1975, neix com a fusió de dues escoles l’any 1994. (El

Col·legi Públic Sant Vicenç i Col·legi Públic Castellet). S’imparteix tots els nivells d’educació

infantil i d’educació primària.

2.2.1. Trets característics del centre

La metodologia d’ensenyament-aprenentatge es fonamenta en la concepció constructivista i el

desenvolupament integral de la persona. És a dir, aprenentatge significatiu i funcional,

motivació, memorització comprensiva, globalització dels aprenentatges, potenciar habilitats,

potenciar l’autoestima personal... (extret del Projecte Educatiu CEIP Sant Vicenç)

2.2.2. Instal·lacions i recursos materials

Físicament, l’escola es disposa en dos edificis (Educació Infantil i Educació Primària) i un

mòdul prefabricat.

L’edifici de Primària, compta amb 12 aules per als 6 nivells de primària, i els espais comuns

següents: l’aula d’informàtica, l’aula d’acollida, dues tutories i un despatx psicopedagògic (al

primer pis); i la biblioteca, l’aula d’educació especial, l’aula de música, una tutoria i un aula de

reforços (a la planta baixa). A més de comptar també, amb un menjador i cuina, la secretaria, el

despatx de direcció i la sala de copisteria.

5


El parvulari, en una sola planta, té capacitat per a les dues aules de P3 i P4, una petita aula de

jocs i una tutoria. El mòdul prefabricat, situat al pati de l’escola, hi encabeix els alumnes de P5.

L’escola disposa d’un gran pati de terra envoltat d’arbres, en el que hi ha una pista de ciment

amb un petit camp de futbol-sala, amb dues porteries i dues cistelles de bàsquet; i un camp de futbol

de terra. També hi ha una cistella de bàsquet al pati de terra, un sorral i diverses construccions per

als més petits.

L’edifici de parvulari compta amb el seu propi espai de joc al qual no hi tenen accés l’alumnat

de Primària. També hi ha un sorral i diverses construccions.

L’escola està situada al costat de la zona esportiva municipal. Les sessions d’Educació Física i

Psicomotricitat es realitzen al pavelló poliesportiu municipal, que disposa d’una pista poliesportiva

de dimensions reglamentàries (es pot subdividir en tres espais)

El material d’Educació Física de l’escola està ubicat al mateix pavelló, en el magatzem reservat

específicament per a ús escolar. Aquest material és bastant complert i el seu estat és acceptable;

cada final de trimestre s’actualitza l’inventari.

2.2.3. Recursos humans

Aquest curs, 28 mestres formen el claustre de professorat (15 amb destinació definitiva al

centre, 4 amb destinació provisional i 9 interins/es):

- 18 mestres tutors/es

- 2 mestres especialistes d’educació especial

- 2 mestres especialistes de llengua anglesa

- 2 mestres d’educació física

- 1 mestre d’educació musical

- 1 mestra de l’aula d’acollida

- 2 mestres de reforç d’educació Infantil

Com en totes les escoles, el nostre claustre s’organitza en cicles. Els i les mestres especialistes

formen part, cadascun/a d’un cicle diferent. Tanmateix, tot el professorat forma part d’una comissió

de treball (TIC, festes, comissió d’habilitats i recursos socials, coordinació, biblioteca) que

s’encarreguen d’organitzar i dur a terme les diferents activitats generals de centre.

Pel que fa a personal no docent de suport socio-educatiu:

6


- 2 auxiliars d’educació especial (una vetlladora per un alumne amb mobilitat reduïda de

segon curs del cicle inicial, i una vetlladora per a una alumne també amb mobilitat reduïda

de primer curs d’educació infantil)

- 1 tècnica d’educació infantil que dona suport al primer curs d’educació infantil.

- 1 psicòloga municipal que col·labora en el suport socio-educatiu dels i de les alumnes amb

necessitats educatives específiques i assessora als i les mestres.

- 1 logopeda de l’EAP que atén setmanalment tres alumnes

- 1 assessora LIC que es reuneix quinzenalment amb la tutora de l’aula d’acollida i amb la

nostra coordinadora LIC.

- 1 bibliotecària

- 7 monitores de menjador.

- 1 administrativa, 1 conserge i el personal de neteja.

2.3. Alumnes

2.3.1. Tipologia i distribució de l’alumnat

Escola de dues línies amb un total de 415 alumnes des de primer curs d’Educació Infantil

fins al segon curs d’Educació Primària.

Total AlumnesNecessitats educatives

especialsNouvinguts

Educació InfantilP3 –A / P3 –B 44 (22 / 22) 9 9P4 –A / P4 –B 45 (24 / 21) 6 6P5 –A / P5 –B 37 (15 / 22) 3 8

Educació Primària1r CI –A / 1r CI –B 45 (22 / 23) 2 92n CI –A / 2n CI –B 49 (24 / 25) 4 10

1r CM –A / 1r CM –B 50 (25 / 25) 7 62n CM –A / 2n CM –B 52 (26 / 26) 4 111r CS –A / 1r CS –B 51 (26 / 25) 10 62n CS –A / 2n CS –B 42 (21 / 21) 10 6

Totals 415 49 71

2.3.2. Context aula

7


El context del grup-classe és el següent:

Hi ha 27 alumnes de quart A, d’entre els quals hi ha 15 nenes i 12 nens. A nivell general és

un grup-classe molt ben avingut, amb bona relació entre ells. És una classe molt afectuosa i que en

general té molt en compte a l’altre. Mostren una relació de confiança i de suport. En general viuen

l’àrea de les matemàtiques amb gran curiositat i sovint com a repte, ajudant-se entre ells sempre que

sigui necessari. Al ser un grup participatiu i obert a noves propostes això facilita que es puguin

realitzar molts treballs dinàmics, de caràcter vivencial, sense tenir por de l’espai, reduït per a tants

infants. Tenen molta curiositat que queda plasmada a l’hora de constatar els coneixements previs.

Mostren interès i capacitat d’esforçar-se.

En aquest curs no hi ha cap alumne que presenti cap dificultat o deficiència motriu ni

Necessitats Educatives Especials. Els diferents nivells d’adquisició dels aprenentatges enriqueixen

la classe a l’hora de replantejar qüestions, sent més un motor que un fre, on cada infant té sempre

quelcom a dir.

L’espai on realitzaré les sessions és l’aula ordinària tot i que sempre que calgui utilitzarem

espais secundaris ( aula d’informàtica, passadís, pati ... ) que permetin més mobilitat i la creació de

diferents àmbits de treball..

8


3. RELACIÓ AMB EL DISSENY CURRICULAR BASE

3.1. Objectius generals d’àrea i objectius referencials de cicle.

OBJECTIUS GENERALS

D’ÀREA

OBJECTIUS REFERENCIALS

CICLE MITJÀ

9

Programació de Matemàtiques _______________________________________ Cicle SuperiorC

ÀL

CU

L I

NU

ME

RA

CIÓ

1 Comprendre les operacions aritmètiques (concepte i algorisme) i conèixer com i quan s'ha d'utilitzar una operació específica.

2. Usar habitualment el càlcul mental o mitjans tècnics (calculadora, ordinadors) selectivament, amb preferència sobre el càlcul escrit.

3 Predir aproximadament el resultat, comprovar l'existència de la diversitat de camins de resolució, saber seleccionar-ne un i valorar el resultat respecte del càlcul, de la resolució de problemes i de la mesura directa.

1. Distingir el valor cardinal d'un nombre del lloc que pot ocupar en una sèrie donada.

2. Comprendre el valor posicional de les xifres per poder escriure els nombres en forma polinòmica.

3. Efectuar les operacions d'addició, subtracció, multiplicació i divisió:– Mentalment, amb nombres naturals de forma exacta i aproximada.– Per escrit, amb nombres naturals menors de 4 xifres.–Amb calculadora.

4. Raonar els algorismes de l'addició, subtracció i multiplicació, utilitzant la descomposició d'un nombre natural en suma.

5. Aplicar la descomposició de nombres en suma i producte, o d'altres propietats que ajudin a operar mentalment.

6. Usar la commutativitat, l'associativitat de l'addició i de la multiplicació i la distributivitat de l'addició respecte de la multiplicació per facilitar el càlcul.

7. Interpretar les igualtats com a operacions equivalents.

8. Buscar els termes desconeguts a una expressió d'igualtat.

9. Descriure una operació com una transformació, i indicar la transformació inversa.

10. Llegir, escriure, representar i ordenar nombres naturals, nombres fraccionaris i nombres decimals.

11. Utilitzar les relacions conegudes entre nombres per predir aproximadament els resultats d'operacions aritmètiques, comprovar si el resultat predit és la solució de l'operació i modificar, si cal, la predicció feta a partir de l'error observat.

12. Interpretar una fracció com a una part d'un total, com a expressió d'una mesura i com a operador.

13. Interpretar un nombre decimal com a fracció decimal.

14. Sumar, restar i multiplicar decimals fins a les centèsimes, i dividir aproximant fins a les mil·lèsimes.

15. Conèixer el funcionament de les operacions aritmètiques realitzables per una calculadora.

16. Explorar, amb calculadora o ordinador, determinades propietats aritmètiques i regularitats numèriques interessants.

10

Programació de Matemàtiques _______________________________________ Cicle SuperiorM

ES

UR

A

1. Utilitzar els llenguatges verbal, visual i simbòlic per descriure, representar i comunicar situacions i experiències reals o simulades, i també per interpretar-les.

17. Reconèixer magnituds mesurables i assolir la noció de mesura mitjançant la comparació de quantitats d'una mateixa magnitud.

18. Seleccionar la unitat més adient per realitzar una determinada mesura i expressar-la utilitzant diferents formes:–En diverses unitats (de forma complexa amb nombres naturals).–En una sola unitat (fracció o decimal).

19. Estimar l'error comès en realitzar una mesura.

20. Identificar i relacionar les unitats del sistema mètric decimal de longitud, capacitat, massa i superfície.

21. Adonar-se de la conservació de la quantitat de magnitud en canviar la configuració.

22. Comparar i ordenar quantitats diverses d'una mateixa magnitud.

23. Aplicar les equivalències entre les diverses unitats d'una magnitud per expressar una mesura en diverses unitats.

24. Identificar i relacionar les unitats de temps d'ús habitual.

25. Usar instruments de mesura adients a cada situació, seleccionant per a cada cas el més precís.

GE

OM

ET

RIA

1. Analitzar i interpretar models geomètrics com a representacions de regions concretes de l'espai real.

2. Percebre les figures i les relacions suggerides pels objectes i moviments i elaborar-ne models (construccions, dibuixos, etc.) on fer observacions i recerca de propietats geomètriques.

26. Aplicar les nocions i mètodes de mesura, de longitud i àrea a la resolució de problemes reals.

27. Obtenir figures equivalents en perímetre o en àrea a figures donades.

28. Expressar verbalment i gràficament aspectes espacials de la realitat, com són els relatius a formes, grandàries, situació, posició, moviment, distàncies, etc., mitjançant el llenguatge geomètric, utilitzant els models adients.

29. Distingir i construir models de figures lineals, planes i espacials, i trobar les seves relacions geomètriques i els elements que en possibilitin alguna classificació.

30. Transformar models geomètrics per obtenir-ne de nous, conservant unes característiques (perímetre, àrea, volum, forma, etc.) i variant-ne d'altres.

31. Emprar les transformacions geomètriques del pla (simetries, translacions i girs) per crear noves figures.

32. Comparar i classificar figures geomètriques per diversos criteris.

11

Programació de Matemàtiques _______________________________________ Cicle SuperiorP

RO

BL

EM

ES

1. Abstreure per inducció conceptes i relacions matemàtiques a partir de reconèixer semblances i diferències entre un conjunt de situacions viscudes, captant allò que es manté i allò que canvia en una situació sobre la qual es fan modificacions.

2. Utilitzar les matemàtiques que coneix per provar de resoldre problemes i situacions diverses triant d'entre els recursos que té el que consideri més adient tot explicant-ne l'elecció.

33. Resoldre problemes aritmètics amb una, dues o tres operacions en contextos quotidians i amb nombres significatius.

34. Utilitzar les relacions conegudes entre nombres per predir aproximadament els resultats d'operacions aritmètiques, comprovar si el resultat predit és la solució de l'operació i modificar, si cal, la predicció feta a partir de l'error observat.

AC

TIT

UD

S V

AL

OR

S I

NO

RM

ES

1. Valorar les matemàtiques com a eina útil per comprendre el món que l'envolta i per actuar sobre el seu entorn immediat.

35. Apreciar la pulcritud en una representació gràfica i en una construcció geomètrica.

36. Mostrar interès per trobar noves aplicacions d'allò que es coneix.

37. Ser conscient que la matemàtica pot ser usada per expressar i conèixer més bé la realitat.

38. Valorar els problemes com a jocs de descobriment en què les operacions i les transformacions són les regles.

39. Valorar el propi esforç per arribar a resoldre una situació matemàtica a partir de tots els recursos disponibles.

12


3.2. Concreció dels objectius d’aprenentatge en les unitats didàctiques

Unitat didàctica Títol Número de sessions Temporització Objectius referencials

1 Càlcul mental 28 30 min els dilluns 1, 3, 4, 5, 6, 10,11,24, 26, 37,38,39

2 Numeració 7 1er Trimestre 1, 2, 5, 10, 18, 36,39

3 Sumes i restes 6 Tot el curs 2, 3, 4, 5, 6, 7,8,9,11,14,15,16,33, 34, 36,37,38,39

4 Multiplicació 5 Tot el curs 3, 4, 5, 6, 7, 8, 11, 14, 15, 16,33, 34, 35, 36

5 Geometria 17 1er i 2on Trimestre 26, 27, 28, 29, 30, 31, 32, 35, 39

6 Divisió 7 2on i 3er Trimestre 3, 9, 11,14, 15, 16, 33, 34, 36, 38, 39

7 Fraccions 8 2on Trimestre 10, 12, 13, 14, 37, 39

8 Capacitat i pes 7 3er Trimestre 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 25, 33, 36, 38

9 Longitud 6 3er Trimestre 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 25, 26, 33, 36, 38

10 Decimals 6 3er Trimestre 10, 13, 14, 15, 16, 19, 33, 34, 37, 39

13


3.3. Competències bàsiques de Matemàtiques.

Competència és la capacitat d’utilitzar els coneixements i habilitats, de manera

transversal i interactiva, en contextos i situacions que requereixen la intervenció de

coneixements vinculats a diferents sabers, cosa que implica la comprensió, la reflexió i el

discerniment tenint en compte la dimensió social de cada situació

Les competències bàsiques són el conjunt de coneixements, tècniques i valors fonamentals

de la cultura de la nostra societat que són necessaris per participar-hi. La seva mancança, ja sigui

per la manca d’escolarització o per una escolarització deficient, provoca la marginació i l’exclusió

socials. La persona no disposa dels instruments mínims necessaris per al seu progrés individual i

per a la interrelació amb els altres. El domini del llenguatge i del càlcul, el coneixement dels

principals aspectes físics i socials del món, en particular els de la cultura en la qual es viu, i el

conjunt de valors que donen maduresa i autonomia com a persona i capacitat d’inserció i de

convivència socials, constitueixen el nucli sobre el qual es defineixen i es concreten les

competències bàsiques que l’alumnat ha d’assolir en l’ensenyament obligatori.

Competències bàsiques.

14


4. CONTINGUTS DE MATEMÀTIQUES DE L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA

Procediments

1. Observació, manipulació i experimentació

1.1. Observació i realització d'accions com a base per a la construcció de conceptes matemàtics.

1.2. Observació i reconeixement dels atributs que tenen els elements i les col·leccions.

1.3. Recollida de dades a partir de situacions reals.

2. Relacions i comparacions

2.1. Recerca de relacions entre les diverses parts o els diversos elements que componen una

situació o els resultats d'un fenomen.

2.2. Determinació de l'atribut, enumeració dels elements i identificació de semblances i

diferències entre els elements d'un conjunt.

2.3. Ordenació i classificació a partir de criteris que expressin relacions entre elements.

3. Anàlisi, estimació i tempteig

3.1. Predicció de resultats usant tots els mecanismes i punts de referència a partir d'una situació

i unes condicions determinades que relacionen unes dades.

3.2. Recerca del resultat valorant més d'una solució.

3.3. Verificació del resultat i modificació, si cal, de la predicció a partir de l'error observat.

4. Utilització de llenguatges matemàtics

4.1. Coneixement i ús dels codis i vocabulari matemàtic (xifres, unitats de mesura, etc.)

4.2. Expressió de relacions, fets i accions propis de les matemàtiques mitjançant els noms, els

signes i els símbols que els designen.

4.3. Familiarització amb les formes de representació que ajuden a abstreure allò que tenen en

comú situacions diverses.

4.4. Ús de recursos tecnològics per representar procediments, fer gràfics, simulacions i resoldre

problemes.

5. Utilització de tècniques i instruments

5.1. Ús d'algorismes per resoldre operacions d'addició, subtracció, multiplicació i divisió.

5.2. Ús i selecció d'instruments de càlcul, mesura, dibuix i construcció.

6. Combinació de conceptes matemàtics: resolució de problemes

6.1. Aplicació d'un procés sistemàtic per resoldre problemes:

–Interpretació de l'enunciat.

–Recerca de relacions entre els valors coneguts i els desconeguts.

–Estimació d'una solució.

–Resolució de les operacions o construccions, comprovació dels resultats.

–Correcció d'errors.

15


6.2. Combinació de conceptes aritmètics, geomètrics i de mesura per tal de resoldre problemes.

Fets, Conceptes i Sistemes Conceptuals

1. Nombres naturals. Operacions

1.1. Valor cardinal del nombre i valor posicional de les xifres.

1.2. Addició, subtracció, multiplicació i divisió.

1.3. Propietats de l'addició i la multiplicació: commutativa, associativa i distributiva.

2. Nombres fraccionaris. Operacions

2.1. La fracció com a part, com a expressió d'una mesura i com a operador.

3. Nombres decimals. Operacions

3.1. El nombre decimal com a fracció decimal.

4. Magnituds i mesura

4.1. Longitud, massa, capacitat, superfície, temps, valor i preu i grau de circumferència.

5. Figures i relacions geomètriques

5.1. Figures lineals, planes i espacials.

5.2. Elements de les figures geomètriques.

5.3. Relacions geomètriques.

5.4. Transformacions geomètriques del pla.

6. Estadística

6.1. Dades estadístiques: interpretació, representació, relació.

6.2. Mitjana aritmètica.

7. Probabilitat

7.1. Fenòmens segurs i aleatoris.

Actituds, Valors i Normes

1. Interrogació i investigació davant qualsevol situació, problema o informació contrastable.

2. Apreciació a la vida quotidiana, a la natura, l'art, les ciències i la tecnologia dels aspectes que

poden ser definits i expressats per mitjà de la matemàtica.

3. Recreació mitjançant l'ús d'elements lúdics que comportin un treball matemàtic.

4. Organització del treball: plantejament, resolució, verificació dels resultats i valoració del

significat que tenen.

5. Valoració positiva del propi esforç per arribar a resoldre una situació matemàtica.

6. Consideració de l'error com a estímul per a noves iniciatives.

7. Adquisició d'una progressiva autonomia en la recerca d'ajuts, d'eines, com també en la valoració

del propi treball.

8. Ús adequat dels mitjans tècnics de càlcul i representació i valoració dels resultats.

16


5. ACTIVITATS D’AVALUACIÓ

Les activitats d’avaluació han de permetre constatar el procés d’aprenentatge i assoliment

dels objectius didàctics. Per a aquesta programació utilitzarem l’avaluació continuada. Aquesta té

tres fases: Avaluació inicial, avaluació formativa i avaluació sumativa.

En cadascuna d’aquestes tres fases explicarem el què, quan i com avaluar i què farem amb la

informació obtinguda.

Activitats d’avaluació per part per part dels alumnes. L’avaluació serà individualitzada,

coherent, contínua, global, diversificada. Diàriament s’avaluarà les actituds, valors i normes, així al

final de cada trimestre podrem tenir un control major.

AVALUACIÓ INICIAL

QUÈ: nivell inicial de coneixement i execució dels continguts a treballar.

QUAN: al començar la unitat didàctica.

COM: recollida d’informació mitjançant diferents ítems, activitat inicial que requereixi

aplicar allò que serà objecte d’estudi.

QUÈ farem amb aquesta informació:

Sabrem el punt de partida

Coneixerem en quins aspectes caldrà fer més incidència.

AVALUACIÓ FORMATIVA

QUÈ: interès, coneixements i progressos que va adquirint al llarg de la unitat didàctica.

QUAN: en cada sessió.

COM:

Una de les activitats de la sessió tindrà com a finalitat avaluar els aspectes que ha

treballat.

El mestre farà una valoració qualitativa, valorant diferents aspectes actitudinals

( participació, interès, esforç, ... )


Informar als alumnes d’allò que haurien de millorar per tal de superar-se

En funció dels resultats seguir avançant o reforçar els continguts més fluixos, tot creant

activitats de reforç o ampliació.

Plantejar-se canvis en la programació i la metodologia emprada.

17


AVALUACIÓ FINAL

QUÈ: el nivell de progrés i assoliment dels objectius proposats al començament d’E-A.

QUAN: Al final de la Unitat Didàctica.

COM: valoració de totes les dades recollides al llarg de la Unitat Didàctica que es troben en

el quadern del mestre.


Determinarem el nivell aconseguit per l’alumne.

Avaluació de la Unitat Didàctica. Per a fer proipostes de millora. Determinarem l’aficàcia de

tots els elements del procés educatiu a fi i efecte de poder-lo millorar de cara a una pròxima

aplicació.

Segons la referència l’avaluació que portarem a terme serà criterial, ja que no comparem els

resultats de l’alumne amb els dels altres companys/es, sinó que avaluarem el seu procés

d’ensenyament-aprenentatge i millora en l’execució dels objectius i conceptes treballats.

Utilitzarem una avaluació subjectiva, més qualitativa: com a instruments d’observació

directa utilitzarem el registre anecdòtic i com a instrument d’avaluació indirecta utilitzarem llistes

de control.

Els coneixements obtinguts en el procés avaluatiu els utilitzarem per:

Avaluar la realitat del nostre projecte pedagògic i a les diferents necessitats que la

diversitat de situacions requereixen.

Valorar objectivament el desenvolupament dels nostres alumnes i en certa manera

els resultats obtinguts de les sessions.

Tenir informació que serveixi de referència al col·lectiu de metres per a introduir

modificacions i poder-hi intervenir.

Fer una bona avaluació no és fàcil, es necessita un gran treball anterior, i és tant important

com fer una bona seqüència d’activitats i utilitzar una bona metodologia . Per això cal formular uns

objectius fàcils d’avaluar i utilitzar unes bones graelles que facilitin la feina, tant sigui durant la

classe com després. També s’avaluarà el conjunt de cada unitat. ( Annex 1 )

6. METODOLOGIA

Les matemàtiques des de sempre s’ha vist com una àrea dificultosa, on prenia importància

sobretot el treball sistemàtic i memorístic. Ara bé, si bé és cert que hi ha una gran part de les

matemàtiques que requereix un treball memorístic i repetitiu, com poden ser les taules de

18


multiplicar o la mecànica de les operacions, cal trobar l’equilibri entre el treball repetitiu i

sistemàtic i el treball sorgit dels infants, dels seus interessos. Moltes de les activitats que es realitzen

a l’escola poden ser preses com una activitat matemàtica, fent d’aquell aprenentatge un

aprenentatge significatiu. Per exemple, en el moment de treballar les unitats de mesura, pot ser

interessant introduir-ho a partir de les sortides que es realitzen a l’escola, calculant les distàncies

sobre plànol i després verificant-les al desplaçar-se. Amb això aconseguim un aprenentatge

significatiu.

Un altre aspecte és la globalitat, veure les matemàtiques com una part del tot, és a dir, com

un element més que pot aparèixer en qualsevol moment, ja sigui calculant distàncies planetàries,

prenent mesures en l’estació meteorològica o bé confegint uns panellets per la castanyada.

A més ells poden ser-ne protagonistes ja que a partir d’una proposta seva, un projecte sobre

la cultura grega, apareixeran diferents tipus d’escriptura de números, càlcul d’edats, etc.

Un aprenentatge vivencial, partint dels seus interessos, de les seves motivacions.

Per tant, la metodologia estarà basada en l’infant com a protagonista, on es tindrà en compte

la globalitat dels aprenentatges, que siguin significatius i vivencials, fent del treball mecànic i

memorístic com una eina indispensable per a avançar i aconseguir els objectius establerts.

7. TEMPORITZACIÓ

Setembre 1 2 3

4 5 6 7 8 9 10

11 12 13 14 15 16 17

Numeració Càlcul Infor.

18 19 20 21 22 23 24

C.M.

25 26 27 28 29 30

Octubre 1

2 3 4 5 6 7 8

9 10 11 12 13 14 15

16 17 18 19 20 21 22

19


Càlcul Suma Resta

23 24 25 26 27 28 29

Catàleg Calculador.

30 31

Panellets

Novembre 1 2 3 4 5

Geometria

6 7 8 9 10 11 12

13 14 15 16 17 18 19

Multiplicació

20 21 22 23 24 25 26

27 28 29 30

Desembre 1 2 3

4 5 6 7 8 9 10

11 12 13 14 15 16 17

Problemes Divisió

18 19 20 21 22 23 24

25 26 27 28 29 30

Gener 1 2 3 4 5 6 7

8 9 10 11 12 13 14

15 16 17 18 19 20 21

Fraccions

22 23 24 25 26 27 28

29 30 31

Calculadora

Febrer 1 2 3 4

20


Divisions

5 6 7 8 9 10 11

Oca Geomètrica

12 13 14 15 16 17 18

19 20 21 22 23 24 25

26 27 28

Fira Matemàtica

Març 1 2 3 4

5 6 7 8 9 10 11

12 13 14 15 16 17 18

Fira

19 20 21 22 23 24 25

26 27 28 29 30 31

Cuinar Pa

Abril 1

2 3 4 5 6 7 8

9 10 11 12 13 14 15

Mesura

16 17 18 19 20 21 22

Capacitat/PesExperiments

23 24 25 26 27 28 29

Maig 1 2 3 4 5 6

Longitud

7 8 9 10 11 12 13

14 15 16 17 18 19 20

Coca

21 22 23 24 25 26 27

28 29 30 31

21


Juny 1 2 3 4 5 6 7

Decimals

8 9 10 11 12 13 14

15 16 17 18 19 20 21

22 23 24 25 26 27 28

29 30 31

Activitats matemàtiques amb suport informàtic. - Activitats clic. Grup Interface, formiga matemàtica, Matesblaster, Edu365 i

Xtec.

Cap de setmana.

Cada color representa un bloc matemàtic dels quatre principals.

Problemes

Càlcul i numeració

Geometría

Mesura

8. UNITATS DE PROGRAMACIÓ

22


UD 1 Càlcul mental

Temporalització 30 min. setmanal tot el curs. Nºsessions 28

JustificacióEl càlcul mental és allò amb què s'efectuen operacions de memòria, sense escriure els elements que hi

intervenen, ni usar cap mitjà material. Les habilitats que es desenvolupen són: reflexió de les

estructures, desenvolupa l'ordre, l'organització, l'atenció, la meticulositat, ajuda a desenvolupar la

verificació aproximativa, col·labora a estimar els ordres de magnitud, ajuda a la comprensió de

nombres concrets, col·labora en la fixació en l'estructura de les operacions i és un element motivador.

En el càlcul mental es lliguen l'aspecte funcional numèric i l'aspecte funcional lògic.Objectius Didàctics

- Fer càlculs aproximats donant estimacions- Saber triar les dades correctes per poder resoldre un problema.- Utilitzar diferents mètodes de càlcul

- Aplicar la suma a la resolució de problemes.

- Aplicar la resta a la resolució de problemes.

- Elaborar estratègies de càlcul basades en les propietats del sistema de numeració.

- Estimar productes de multiplicacions senzilles.

- Saber multiplicar els factors acabats en zero mentalment

- Aplicar la divisió en situacions de repartiment. - Relacionar la divisió amb situacions d'agrupació i de distribució, i aplicar-la a la resolució dels problemes en la vida quotidiana.

Continguts

ProcedimentalsFets, conceptes i sistemes

conceptualsActituds, valors i normes

- Ús de diferents estratègies per comptar.

- Automatització dels algorismes de la suma i la resta.

- Utilització d'estratègies per resoldre problemes.

- Identificació de l'operació convenient per resoldre un problema de sumes o restes, i estimació del resultat d'una suma o una resta.

- Construcció de sèries de sumands iguals per obtenir la multiplicació.

- Utilització de la multiplicació per resoldre problemes.

- Explicació oral del

- L'estimació de sumes i restes.

- Problemes amb sumes i restes.

- Resolució de problemes mitjançant l'obtenció de dades d'un esquema.

- La multiplicació per una xifra.

- La multiplicació per un nombre seguit de zeros.

- El zero en la multiplicació.

- Valoració de les possibilitats que ofereix la descomposició de nombres en l'elaboració d'estratègies de càlcul.

- Curiositat per les regularitats i les relacions que apareixen en els nombres.

- Interès per les informacions numèriques i valoració de la utilitat dels nombres en la vida quotidiana.

- Interès per conèixer noves estratègies de càlcul.

- Curiositat per les regularitats i les relacions que apareixen en els nombres Confiança en l'ús de noves estratègies de càlcul.

- Perseverança en la recerca de solucions a un problema.

23


procés que se segueix a l’hora de fer de càlculs de mul-tiplicacions.

- Utilització de la descomposició de nombres per fer multiplicacions.

- Identificació de problemes quotidians que es resolen amb la multiplicació.

- Identificació de situacions de la vida quotidiana que es resolen amb la divisió.

- Valoració positiva de la utilitat de la divisió en la resolució de repartiments i agrupacions en la vida quotidiana.

Activitats d’ensenyament/aprenentatge

1. En sessions de 30 minuts es faran deu problemes de càlcul mental i acte seguit se’n farà la correcció.

28 sessions.

Activitats d’avaluació

La dificultat augmentarà de manera progressiva. A final de cada trimestre es tornarà a passar la mateixa

bateria de problemes que a l’inici per tal de veure’n la progressió.

Metodologia de treball

Cada nen/a llegirà un problema en veu alta i el repetirà un

cop. Acte seguit passarà els enunciats a un company. Un

cop s’han fet deu problemes es corregeixen en grup i a la

pissarra, sortint un infant per a cada exercici i explicant

com l’ha resolt si el problema ho requereix.

Recursos i Materials Quadern de problemes “ Quinzet”

Atenció a la Diversitat

Una resposta pot tenir més d'una solució si té un

raonament lògic. Dins dels 10 problemes n'hi haurà de

diferent dificultat, seguint una gradació.

Alumnes amb

Necessitats Educatives Especials

En cas de vocabulari nou s'ajudarà a entendre els mots

mitjançant un dibuix, una explicació, segons la paraula.

Relació amb les altres ÀreesSempre que sigui possible introduir enunciats adaptats a

allò que s'està treballant a d'altres àrees.

24


TIC (tecnologies de la informació) Activitats clic de càlcul mental "Quinzet".

Relació Eixos Transversals

- Valoració de totes les feines amb independència de qui les desenvolupa.

- Acceptació del diàleg com a mitjà per resoldre les situacions conflictives.

- No-discriminació en funció dels jocs.

- Tolerància i respecte per les diferències.- Participació en les activitats en grup com a recurs per fomentar la col·labora-ció i la solidaritat.

Assoliment Competències Bàsiques Mateixa prova a inici i final de trimestre de càlcul mental.

BIBLIOGRAFIA

GENERALITAT DE CATALUNYA. Currículum. Educació Primària. Generalitat de Catalunya. Dep. d'Ensenyament. Barcelona. 1994.

Actes de les IV Jornades de Didàctica de la Matemàtica. Grup Perímetre. 2000.

Codina, Roser i altres. Fer matemàtiques. Eumo Editorial. 1992.

Giménez, Joaquim. Càlcul a l'escola. Graó editorial. 1990

Matemàtiques 5. Castellnou. 2002

UD 2

Nombres naturals

Temporalització Primer Trimestre Nºsessions 7

25


Justificació

La numeració i la introducció de les operacions bàsiques té una gran importància per les seves

característiques com a elements auxiliars i pel fet de ser graons necessaris per a aprenentatges

posteriors. Cal doncs parar-hi una especial atenció.

Objectius Didàctics– Escriure nombres usant diferents escriptures.– Identificar, llegir i escriure nombres naturals fins a les centenes de milions. – Comparar i ordenar nombres d'una sèrie i expressar la seva relació mitjançant els símbols > i <. – Descompondre nombres reconeixent el valor posicional de les seves xifres. – Utilitzar la recta numèrica per elaborar estratègies de comparació.– Aproximar a la desena, centena i unitat de mil més pròximes.– Comparar i ordenar nombres.– Descompondre nombres.– Identificar, llegir i escriure nombres romans.- Reconèixer les regles per escriure nombres romans especials.

Continguts



- Utilització de diferents estratègies per comptar de manera exacta i aproximada. - Comparació de nombres naturals i utilització adequada dels signes > i <. - Lectura, escriptura, composició i descomposició de nombres naturals.- Representació de nombres sobre la recta.- Construcció de sèries numèriques segons una regla establerta. - Arrodoniment de nombres a la desena, centena i miler més pròxims. - Utilització de la composició i descomposició de nombres per elaborar estratègies de càlcul de sumes. - Reconeixement de les regles per escriure els nombres romans.

- Els nombres de sis xifres: escriptura i descomposició.- Els milions: nombres de més de set xifres.- El valor relatiu de les xifres.- La comparació de nombres de més tres xifres.- Arrodoniment a la desena, centena i unitat de mil més pròximes. - Nombres ordinals: lectura i escriptura.- Els nombres romans.- Nombres romans d'escriptura especial.

- Curiositat per indagar la relació entre els nombres.

- Interès per l'ús de les expressions i dels símbols matemàtics per expressar una situació observada.

- Interès per la informació numèrica i valoració de la utilitat dels nombres en la vida quotidiana.

- Curiositat per indagar i explorar el significat dels codis numèrics i les regularitats que permeten formar nombres de diverses xifres.

- Valoració positiva de l'ús dels nombres en la vida quotidiana.

- Rigor en l'ús precís de xifres i de regles de construcció de nombres.

26



1. Què en sabem dels nombres. Pluja d’idees i explicació de què en saben i què està relacionat amb

aquests. Ús dels nombres al llarg del temps. 1 sessió.

2. A partir d'un quadrat amb símbols xinesos ( nombres de l'u al cent ) veure diferents escriptures de

nombres ( romans, egipcis, maies i àrabs ) amb connexions i esbrinar-ne l’equivalència. 1 sessió.

3. Escriptura de nombres romans. 1 sessió.

4. Resolució de problemes amb nombres naturals i comprovació de les operacions amb la calculadora. 1

sessió.

5. Comptar els diners recollits a la classe per a la sortida a la Sèquia. Agrupant monedes i bitllets. 1

sessió.

6. Treball sistemàtic de numeració. 2 sessions.

Activitats d’avaluacióAvaluació inicial: Coneixements previs. Dictat de nombres i escriure’ls en lletres i xifres. Demanar

escriure un nombre en diferents escriptures.

Avaluació formativa:. Seguiment de les activitats sistemàtiques.

Avaluació sumativa: Mateix dictat de nombres que a l’inici. Activitat d’avaluació on hi ha els

continguts apresos.


Partirem de què en sabem dels nombres i diferents tipus

d’escriptura. A partir d’aquí veurem com han estat

treballats al llarg del temps. Treball sistemàtic individual

alternant-ho amb el treball per parelles de dictat i

escriptura de nombres..

Recursos i Materials

Llibre de text per al treball sistemàtic de numeració.

Diners recollits per a la sortida.

Ordinadors.

Lloc: Aula.


Activitats d'ampliació/reforç els racons de treball.

Temps d’organització. Tasques. Quan un infant acaba la

feina haurà d’escollir-ne una de les tasques. Aquestes són

tasques que varien periòdicament segons els continguts

treballats i estan classificades en els següents blocs: càlcul,

escriptura, dibuix, ordinador i lògica.

Alumnes amb

Necessitats Educatives EspecialsActivitats de reforç d’informàtica.

27


Relació amb les altres ÀreesMedi social. Treball sobre el món. Numeració romana

Català. Recerca d’informació. Exposició.

TIC (tecnologies de la informació)

Activitats clic de numeració i nombres romans del grup

“ Interface”.

Edu365. Història de les matemàtiques.


Respecte i conservació dels materials comuns.

Valoració de totes les feines amb independència de qui les desenvolupa.

Acceptació del diàleg com a mitjà per resoldre les situacions conflictives.

Tolerància i respecte per les diferències. Participació en les activitats en grup com a recurs per fomentar la col·laboració i la solidaritat.

Assoliment Competències BàsiquesPer parelles dictar-se diferents nombres i escriure’ls en

xifres, nombres i numeració romana.

BIBLIOGRAFIA




28


UD 3 Operacions i problemes amb nombres naturals

Temporalització Tot el curs Nºsessions 28

JustificacióLes operacions bàsiques es treballen, així com les seves propietats, de manera puntual. Cal però

realitzar un treball de consolidació i reiteració d'aquestes habilitats apreses i per això, durant tot el curs

destinarem una sessió setmanal a la realització de treball sistemàtic de càlcul i problemes des de

diferents visions i formats.Objectius Didàctics

- Utilitzar diferents mètodes de càlcul: mental i per escrit.- Conèixer l'algorisme de les diferents operacions ( suma, resta, multiplicació i divisió ) - Estimar el resultat d'una suma, una resta, una multiplicació o una divisió. - Utilitzar les operacions treballades per a resoldre problemes reals i inventats. - Fer la prova de la resta per comprovar resultats de sumes.- Fer divisions exactes i inexactes. - Valorar la utilitat de la prova de la divisió per comprovar resultats.- Automatitzar l'algorisme de la divisió per a una xifra i introduir-la per a més d'una xifra.- Fer divisions amb els quocients acabats en zero i amb zeros intermedis en el quocient.- Operar de manera sistemàtica, sumes, restes, multiplicacions i divisions.- Consolidar els coneixements apresos.- Treballar els problemes des de diferents punts de vista, tot aplicant allò après.

Continguts




- Decisió sobre la conveniència d'utilitzar càlculs exactes o aproximats.

- Automatització dels algorismes de la suma, la resta, la multiplicació i la divisió.


- Explicació del procés seguit en la realització dels

- La suma amb nombres de més de cinc xifres.

- Les propietats de la suma: commutativa i associativa.

- La resta amb nombres de més de cinc xifres.

- La prova de la resta.



– Curiositat per conèixer les regles d'escriptura dels nombres de quatre i de cinc xifres.

– Valoració de les possibilitats que ofereix la descomposició de nombres en l'elaboració d'estratègies de càlcul.

– Curiositat per les regularitats i les relacions que apareixen en els nombres.

– Interès per les informacions numèriques i valoració de la utilitat dels nombres en la

29


càlculs i en la resolució de problemes.

- Representació d'una situació mitjançant el llenguatge gràfic i el seu corresponent llenguatge numèric.

- Utilització de la descomposició dels nombres per obtenir estratègies de càlcul de sumes, restes, multiplicacions i divisions.

- Identificació de l'operació convenient per resoldre un problema i estimació del resultat.

- Els termes de la multiplicació: factors i producte.

- La propietat commutativa, associativa i distributiva de la multiplicació.



- L'estimació de productes.- Descomponem per multiplicar.

- La multiplicació per nombres de dues xifres.

- Mecàniques de la multiplicació per nombres de dues xifres.

- La multiplicació per nombres de tres xifres.

- Zeros intermedis.

- Els factors acabats en zero.

- Compleció d'enunciats de problemes.

vida quotidiana.

- Confiança en les estratègies de càlcul que permeten dur a terme les operacions.

– Interès per conèixer noves estratègies de càlcul.

– Confiança en les estimacions dutes a terme i en les estratègies personals utilitzades per triar la resposta raonable a una situació problemàtica.

– Interès per les informacions de naturalesa numèrica.



1. A cada sessió hi haurà diferents fitxes de treball amb operacions bàsiques i problemes. Aquestes

s'alternaran entre bateries d'operacions, circuits, graelles, problemes reals, inventats, curses de daus...

seran unes sessions on es treballarà el càlcul i es comptarà amb el suport d'un altre mestre. A més també

hi haurà activitats a l'ordinador de càlcul i problemes i fitxes de deducció d'operacions.

Dins d'aquestes sessions s'introduirà qualsevol tipus de suport que afavoreixi el càlcul escrit i mental, ja

sigui mitjançant treball sistemàtic, jocs o d'altres.

Activitats d’avaluacióAvaluació inicial: Inicialment es passarà un full de càlcul a partir de la numeració per veure’n els

coneixements previs. El mestre anotarà els coneixements de cada infant.

Avaluació formativa:. Durant el procés s’anirà incidint i observant l’execució de les operacions.

Avaluació sumativa: Al final podrem avaluar els continguts a partir dels resultats d'una bateria

d'operacions i problemes.

30



Hi ha una part sistemàtica on cal fer operacions i

reflexionar sobre aquestes. De totes maneres es buscaran

estratègies per tal de fer més atractiu el càlcul gràcies a

jocs com l’estrella, la cursa i introduint i sistematitzant l'ús

de l'ordinador.


Daus de suma i resta numerats. Daus normals. Daus

blancs.

Fitxes de treball d'operacions plastificades.

Ordinador.


En aquestes sessions s'afavorirà que cada infant treballi al

seu ritme, disposant de les fitxes de càlcul segons vagin

acabant i podent variar la dificultat.

Tot aquest treball anirà reforçat per la presència d'un altre

mestre.

Alumnes amb

Necessitats Educatives EspecialsReforç i treball a ritme propi

Relació amb les altres Àrees


Activitats clic de Càlcul per a Cicle Superior

Activitats clic, “ Sèries matemàtiques”

Matesblaster.

Càlcul amb decimals.



Tolerància i respecte pels altres.


Comprensió del valor de les coses.

No-discriminació en funció del sexe. Acceptació del diàleg com a mitjà per resoldre les situacions conflictives

Assoliment Competències Bàsiques Càlcul numèric.

BIBLIOGRAFIA


www.toomates.net Recursos matemàtics de càlcul per a primària

31


Quadrens de càlcul variats.

32


UD 3 Jocs matemàtics.


Justificació

Objectius Didàctics

Continguts





Avaluació inicial:

Avaluació formativa:.

Avaluació sumativa:

33





Alumnes amb





Assoliment Competències Bàsiques

34


UD 3 Operacions amb nombres naturals

Temporalització Primer trimestre Nºsessions 16

JustificacióSi bé d’entrada cal treballar específicament la suma, la resta, la multiplicació i la divisió tot estudiant-ne

les seves propietats i qualitats, no cal oblidar-les com a eines indispensables per a treballs posteriors,

per això serà una unitat didàctica que es treballarà intensivament a l’inici però que esdevindrà un treball

sistemàtic durant tot el curs.Objectius Didàctics

- Utilitzar diferents mètodes de càlcul: mental i per escrit.- Conèixer l'algorisme de les diferents operacions ( suma, resta, multiplicació i divisió ) - Reconèixer les propietats commutativa i associativa de la multiplicació i la distributiva respecta la suma.- Estimar el resultat d'una suma, una resta, una multiplicació o una divisió. - Utilitzar les operacions treballades per a resoldre problemes reals i inventats. - Fer la prova de la resta per comprovar resultats de sumes.- Relacionar la multiplicació i la divisió com a operacions inverses.- Conèixer l'algorisme de la divisió per una xifra. - Fer divisions exactes i inexactes. - Valorar la utilitat de la prova de la divisió per comprovar resultats.- Automatitzar l'algorisme de la divisió per a una xifra i introduir-la per a més d'una xifra.- Fer divisions amb els quocients acabats en zero i amb zeros intermedis en el quocient.

Continguts




- Decisió sobre la conveniència d'utilitzar càlculs exactes o aproximats.

- Automatització dels algorismes de la suma, la resta, la multiplicació i la divisió.


- Explicació del procés

- La suma amb nombres de més de cinc xifres.

- Les propietats de la suma: commutativa i associativa.

- La resta amb nombres de més de cinc xifres.

- La prova de la resta.



– Curiositat per conèixer les regles d'escriptura dels nombres de quatre i de cinc xifres.

– Valoració de les possibilitats que ofereix la descomposició de nombres en l'elaboració d'estratègies de càlcul.

– Curiositat per les regularitats i les relacions que apareixen en els nombres.

– Interès per les informacions numèriques i valoració de la

35


seguit en la realització dels càlculs i en la resolució de problemes.

- Representació d'una situació mitjançant el llenguatge gràfic i el seu corresponent llenguatge numèric.

- Utilització de la descomposició dels nombres per obtenir estratègies de càlcul de sumes, restes, multiplicacions i divisions.

- Identificació de l'operació convenient per resoldre un problema i estimació del resultat.

- Els termes de la multiplicació: factors i producte.

- La propietat commutativa, associativa i distributiva de la multiplicació.



- L'estimació de productes.

- Descomponem per multiplicar.

- La multiplicació per nombres de dues xifres.

- Mecàniques de la multiplicació per nombres de dues xifres.

- La multiplicació per nombres de tres xifres.

- Zeros intermedis.

- Els factors acabats en zero.

- Compleció d'enunciats de problemes.

utilitat dels nombres en la vida quotidiana.

- Confiança en les estratègies de càlcul que permeten dur a terme les operacions.

– Interès per conèixer noves estratègies de càlcul.

– Confiança en les estimacions dutes a terme i en les estratègies personals utilitzades per triar la resposta raonable a una situació problemàtica.

– Interès per les informacions de naturalesa numèrica.


Activitats d’ensenyament/aprenentatge1. Confecció en una graella muda de 10 x 10 de la taula de multiplicació que cadascú anirà omplint a

mesura que esbrini el valor. 1 sessió.

2. Construcció d'una graella amb tots els resultats de les taules de multiplicar del zero al 10 sense que es

repeteixin. En aquesta graella s'escriuran aquests nombres desordenats i separats formant quatre

subrectangles. Serà un cartró per a jugar al bingo. S'aniran dient les taules i amb trossos de paper

s'aniran tapant fins a fer línia primer i bingo després. 2 sessions per a confegir la graella, feta per ells

completament i després en 4 sessions es jugarà al bingo. Seran sessions de mitja hora cada una de joc

36


després del càlcul mental.

3. Treball sistemàtic de les operacions i de les propietats de les operacions. 4 sessions.

4. Curses de daus. Llançant dos daus de suma i resta anar trobant el resultat i avançar o retrocedir en un

circuit fet pels infants. El mateix però amb daus de l'u al sis i fer-ne la multiplicació. 1 sessió.

5. Portar diferents receptes de postres. Escollir-ne una. Calcular els ingredients de la recepta de quatre

persones per a tota la classe. Distribuir els ingredients entre tots els infants de manera equitativa. Fer un

llistat del material necessari. Cuinar una coca. Mirar la manera de partir la coca perquè a tothom li toqui

el mateix. 4 sessions Activitats d’avaluació

Avaluació inicial: Inicialment es passarà un full de càlcul a partir de la numeració per veure’n els

coneixements previs. El mestre anotarà els coneixements de cada infant.

Avaluació formativa:. Durant el procés s’anirà incidint i observant l’execució de les operacions.

Avaluació sumativa: Al final podrem avaluar els continguts a partir dels resultats obtinguts en la

confecció de la coca. A més es veura el treball sistemàtic en una fitxa d'operacions.


Hi ha una part sistemàtica on cal fer operacions i

reflexionar sobre aquestes. De totes maneres es buscaran

estratègies per tal de fer més atractiu el càlcul gràcies a

jocs com l’estrella, la cursa o la recepta.


Daus de suma i resta numerats. Daus normals. Daus

blancs.

Cartolina, regle, retalls de paper.


Les activitats realitzades amb daus podran basar-se en

daus blancs on el mestre podrà escriure-hi el valor que li

interessi.

Un cop s’acaba el càlcul es realitza el treball per racons.

Alumnes amb


Relació amb les altres ÀreesMedi social. La cuina.

Català. La recepta.


Activitats clic de Càlcul per a Cicle Superior

Activitats clic, “ Sèries matemàtiques”

Matesblaster.



Tolerància i respecte pels altres.



37


No-discriminació en funció del sexe. Acceptació del diàleg com a mitjà per resoldre les situacions conflictives

Assoliment Competències Bàsiques Càlcul numèric.

BIBLIOGRAFIA




Giménez, Joaquim. Càlcul a l'escola. Graó editorial. 1990


UD 5 Geometria plana


Justificació

38


El món que ens envolta podem referenciar-lo a partir d'unitats bàsiques, establint-ne les relacions i

buscant-ne aspectes en comú. Cal però anomenar, etiquetar aqueslles formes i propietats que es

repeteixen en l'entorn, donant-li un valor i un nom.

Objectius Didàctics

- Identificar i comparar segments. - Diferenciar entre rectes, semirectes i segments.- Definir les parts d'un angle: vèrtexs i angles.- Classificar els tres tipus d'angles: recte, agut i obtús.- Reconèixer angles en l'entorn habitual. - Identificar rectes paral·leles i perpendiculars. - Dibuixar rectes paral·leles, segments, rectes perpendiculars.- Reconèixer les característiques i els elements de regularitat dels polígons. - Classificar els tipus de triangles segons els costats o els angles.- Identificar polígons, comparar-los i classificar-los segons el nombre de costats. - Diferenciar tres tipus de quadrilàters diferents: paral·lelograms, trapezis i trapezoides.- Reconèixer els elements de regularitat dels triangles i els quadrilàters. - Identificar, comparar i classificar les diverses classes de paral·lelograms. - Determinar el perímetre d'un polígon.- Reconèixer el centímetre quadrat com la unitat adequada per mesurar superfícies.- Mesura empíricament i numèricament la superfície que ocupen diferents polígons.

Continguts



- Mesuraments amb angles de paper.

- Comparació de segments i classificació d'angles.

- Utilització d'estratègies per ordenar segments i angles.

- Explicació oral del procés seguit i de l'estratègia duta a terme en el mesurament.

- Descripció de situacions de paral·lelisme i perpendicularitat.

- Utilització del regle i l’escaire per dibuixar rectes.

- Reconeixement dels diversos tipus de rectes en objectes quotidians.

- Concavitat i convexitat

- Rectes, semirectes i segments.

- Angle: vèrtexs i costats.

- Tipus d'angles: recte, agut i obtús.

- El transportador d'angles: utilització.

- Les rectes perpendiculars.

- Rectes paral·leles.- Tipus de triangles: segons els costats i segons els angles.

- Tipus de quadrilàters: paral·lelograms, trapezis i trapezoides.

- Tipus de paral·lelograms: rectangle, romboide, quadrat i rombe.

- Voluntat de dominar unes normes bàsiques de comunicació oral que garanteixin una transmissió d'informacions clara i fluida.- Participació en les activitats de grup com a recurs per fomentar la col·laboració.

- Valoració dels elements lúdics i de les seves potencialitats educatives.

- Gust per la precisió apropiada a l’hora de fer mesuraments.

- Bon gust per l'elaboració i la presentació dels dibuixos geomètrics.

- Precisió en l'ús dels instruments de dibuix.

- Interès per la recerca de situacions en l'entorn en les

39


- Utilització adequada del vocabulari geomètric.- Utilització dels instruments de dibuix per construir formes.

- Construcció de diversos tipus de polígons.

- Comparació i classificació de polígons tenint en compte el nombre de costats que tinguin.

- Elaboració d'una taula de freqüències a partir de dades observades.

- Construcció de triangles segons els costats que tinguin com a segments dibuixats.

- Construcció de quadrilàters a partir de dos costats.

- Comparació i classificació dels triangles segons els costats i els angles.

- Comparació i classificació dels quadrilàters.

- Recerca de regularitats en triangles, quadrilàters i polígons.

- El perímetre d'un polígon.

- Unitat de superfície: el centímetre quadrat.

- La superfície de rectangles i quadrats.

quals es reconeguin ele-ments geomètrics.

- Perseverança en la recerca de solucions a un problema.Interès per relacionar les formes geomètriques amb l'organització de l'espai.

Activitats d’ensenyament/aprenentatge1. A partir de diferents rectes, segments i semirectes, paral·leles, secants i perpendiculars, classificar-les

i dibuixar-les. 1 sessió.

2. A partir de doblegar paper primer i després amb l'ajut de l'escaire i el cartabó, dibuixar diferents tipus

de rectes. 1 sessió.

3. Construcció d'un mesurador d'angles de paper i després es busquen i mesuren diferents angles dins de

l'aula. Aquest estri ens permetrà fer la primera classificació d'angles en agut, recte i obtús. 1 sessió.

4. Construcció mitjançant escuradents de diferents angles i mesurar-los, primer amb el mesurador i

després introduir el transportador d'angles. 2 sessions.

5. A terra es dibuixa dos polígons i es ressegueix a peu. Amb el mesurador es mesuren els angles i es

determina la concavitat i convexitat. 2 sessions.

6. Repartir per grups diferents polígons i classificar-los. Trobar-ne semblances i diferències i realitzar-

40


ne un esquema de clau que serveixi per a classificar qualsevol polígon. Dibuixar l'esquema en una

cartolina i penjar-hi els polígons. 3 sessions.

7. Classificar els triangles per costats i angles. Construir-los amb escuradents i omplir una graella amb

doble entrada. 2 sessió.

8. Construir un quadrat i un rectangle amb els costats fets amb cartolina i units amb cordill. Veure els

tipus de quadrilàter que surten al moure els costats. Fer-ne la graella. 1 sessió.

9. A partir dels quadrilàters construits anteriorment, veure l'espai que ocupen, fent servir d'unitat les

rajoles. Introduir el centímetre quadrat com a mesura universal. Confegir una graella 10 x 10 cm per tal

de mesurar diferents polígons dibuixats sobre paper vegetal. 2 sessió.

10. Dibuixar amb escaire, cartabó i compàs el triangle equilàter i l'hexàgon i després calcular-ne l'àrea.

2 sessions.


Avaluació inicial: Idees prèvies. Què en sabem de la geometria.

Avaluació formativa:. Ús del material destinat a les mesures geomètriques.

Avaluació sumativa: Fitxa de treball sistemàtic de geometria.

Metodologia de treballA partir d'una proposta oberta, facilitar la recerca de

propietats i la explicitació d'aquestes.


Escuradents, cartolina.

Tisores, cola.

Cinta adhesiva, guix.

Escaire, cartabó i compàs.

Ordinadors.


Els grups de treball seran heterogenis. La pregunta

geomètrica haurà de ser explicada per a qualsevol del

grup. Individualment s'aniran fent activitats a l'ordinador

de geometria.


Alumnes amb

Necessitats Educatives EspecialsEn moments puntuals s'incidirà en vocabulari.

Relació amb les altres Àrees Educació Visual i Plàstica. Confecció d'un taulell.

41



Activitats clic de Geometria. "Polígons"

Activitat clic de "L'oca matemàtica"

Recerca d'informació. Viquipèdia.

Edu365. Geometria.


- Respecte i conservació del material d'ús comú.

- Valoració de totes les feines amb independència de qui les desenvolupa.

- Acceptació del diàleg com a mitjà per resoldre les situacions conflictives.

- Ús d'un llenguatge no sexista.

Assoliment Competències Bàsiques Reconèixer i nomenar propietats bàsiques i polígons.

BIBLIOGRAFIA





UD 6 Fraccions

Temporalització Segon trimestre Nºsessions 8

Justificació

42


Abans de treballar el concepte de fracció de manera explícita l'infant ja té certes idees, potser

rudimentàries, d'aquest concepte. Paraules com meitat, quart,... ja li són familiars. Per tant cal

començar treballant la idea de fer parts iguals, un aspecte bàsic. I a partir d'aquí anar desgranant el

concepte. Objectius Didàctics

- Identificar com a fracció les parts iguals d'una unitat.

- Anomenar i escriure expressions fraccionàries associades a les parts iguals d'una unitat.

- Identificar i utilitzar els termes d'una fracció.

- Llegir i expressar fraccions.

- Comparar fraccions iguals referides a unitats diferents o iguals.

- Ordenar fraccions amb denominador comú referides a unitats iguals.- Reconèixer les fraccions com a part d'un tot. - Sumar i restar fraccions amb mateix denominador.- Reconèixer les fraccions equivalents i trobar-ne.

Continguts



- Expressió en una fracció de les parts iguals d'una unitat.

- Identificació dels membres d'una fracció i de la seva relació amb la unitat i les parts en què es considera dividida.

- Representació de les parts d'un tot o d'un nombre d'elements d'un grup mitjançant una fracció.

- Comparació de fraccions iguals referides a unitats diferents o iguals.

- Ordenació de fraccions de denominador comú.

- Expressió de la probabilitat d'obtenir un resultat en una experiència de caràcter aleatori. Comparació de fraccions senzilles.

- Els termes d'una fracció: numerador i denominador.

- Lectura i escriptura de fraccions.

- La comparació de fraccions.

- Fracció i unitat.

- Parts d'un conjunt.

- Fracció d'un nombre.

– Interès per explorar i comprendre el significat dels nombres fraccionaris.

– Valoració de la utilitat dels nombres fraccionaris en la vida quotidiana.

– Rigor en l'ús i en la lectura precisa dels elements d'una fracció.

– Curiositat pel càlcul de probabilitats i valoració de les possibilitats que ofereix en situacions de la vida quotidiana.

– Cura i comportament metòdic en la realització d'una experiència de caràcter aleatori i en la recollida i la valoració de les dades.

– Interès pels missatges de naturalesa numèrica que es troben en la vida quotidiana.

Confiança en la utilització de les fraccions per interpretar aspectes

43


- Utilització de mètodes gràfics per representar les fraccions. - Explicació oral del procés seguit en la realització de càlculs i en la resolució de problemes numèrics.

- Utilització de les fraccions com a parts de la unitat i també com a parts d'un conjunt.

quantitatius.

Activitats d’ensenyament/aprenentatge1. Introducció a les fraccions a partir de paper doblegat. El mestre va donant instruccions de com

doblegar el paper i es van veient diferents fraccions. ( 1/2 , 1/4, 1/6, 1/8 ... ) Parts d'una fracció i

comparació de fraccions. 1 sessió.

2. Les diferents fraccions que surten de l'activitat anterior s'acoloreixen per fer fraccions amb

numerador diferent de la unitat. En un gran mural es classifiquen veient si representen la mateixa part. 1

sessió.

3. Es reparteix entre els infants diferents figures geomètriques i una fracció. Doblegar fins a aconseguir

la fracció. 1 sessió.

4. Fer i jugar al dòmino de les fraccions. 2 sessions.

5. Treball sistemàtic d'operació amb fraccions i part d'un nombre. 3 sessions.Activitats d’avaluació

Avaluació inicial: Coneixements previs dels infants a l'hora de dir què en sortirà de cada cop que es

doblegui el paper.

Avaluació formativa: Al llarg de les diferents activitats s'anotarà a una graella les observacions i

comentaris que surtin i les conclusions que cadascú vagi elaborant.

Avaluació sumativa: Activitat escrita individual de treball sistemàtic d'operacions i representació.


Aquesta unitat didàctica combina activitats

d'experimentació i manipulació, on cadascú viu de manera

individual, i activitats més col·lectives on es posen en

comú els descobriments, les observacions i es treuen

conclusions. Cal doncs, que el mestre proporcioni

l'ambient idoni per a manipular, reflexionar, escoltar...

44



Retalls de paper de les mateixes dimensions.

Tisores, colors, regle.

Paper d'embalar.

Dòmino de fraccions.

Aula.



Possibilitat d'usar paper per doblegar a l'hora de realitzar

el treball sistemàtic.

Alumnes amb

Necessitats Educatives EspecialsActivitats molt manipulatives.


TIC (tecnologies de la informació)Activitats clic del grup "Interface" de Fraccions.

Edu365. Fraccions


No-discriminació en funció dels jocs.


Actitud de respecte davant les diferències existents entre les persones i els grups humans.

No-discriminació en funció dels sexes. Ús d'un llenguatge no sexista.

Assoliment Competències BàsiquesConfecció d'un mural on es veu la classificació i relació de

les fraccions.

BIBLIOGRAFIA





UD 7 Capacitat, temps i temperatura

45


Temporalització Primer i Tercer trimestre Nºsessions 8

JustificacióCapacitat, temps i temperatura són aspectes que els infants hi topen constantment i per tant tenen força

coneixements previs, a vegades erronis. Cal treballar-ho tenint en compte que els sentits de vegades ens

enganyen, trobant relacions entre ells. Objectius Didàctics

– Fer servir el litre, el mig litre i el mig quart per estimar capacitats.

– Reconèixer i utilitzar de manera adequada les unitats convencionals capacitat tot veient les relacions establertes entre elles.

– Utilitzar correctament les expressions fraccionàries habituals per mesurar la capacitat i el temps de manera complexa i incomplexa.

– Dur a terme estimacions de mesures capacitat en elements de l'entorn.

– Inventar preguntes per resoldre problemes.

– Passar de manera complexa i incomplexa o viceversa les mesures de capacitat i temps.– Conèixer i fer servir les unitats de temperatura.

Calcular usant les unitats de manera complexa i incomplexa.

Continguts



- Aplicació de les unitats de capacitat i temps a situacions reals.

- Identificació de les unitats convencionals per mesurar la capacitat, el temps i la temperatura .

- Identificació de les expressions fraccionàries en el mesurament de la capacitat, el temps i la temperatura en situacions de la vida quotidiana.

- Elaboració d'estratègies personals per obtenir estimacions i ordenacions de diversos volums.

- Comparació de magnituds de pes i de capacitat.

- Múltiples i submúltiples del litre. Nocions.

- El litre: unitat principal de capacitat. Mig litre i mig quart.

- El centilitre.- Les unitatd de temps i temperatura.- Expressions complexes i incomplexes de les unitats de capacitat, temps i temperatura.

- Inventem preguntes per

resoldre problemes.

- Valoració de la importància de les mesures de capacitat, temps i temperatura.

- Interès per conèixer i identificar les magnituds capacitat, temps i temperatura en elements de l'entorn.

- Valoració del Sistema Mètric Decimal com a sistema de mesura més acceptat.

- Seguretat en l'expressió de

magnituds capacitat, temps i

temperatura reconeixent les unitats

de mesura adequades.

46


- Realització d'estimacions de capacitat, temps i temperatura amb elements de l'entorn immediat.

- Comparació de fraccions i realització d'operacions amb expressions fraccionàries de capacitat, temps i temperatura en situacions de la vida quotidiana.

- Explicació oral del procés seguit en la resolució de problemes de recerca de les dades en una imatge.

Activitats d’ensenyament/aprenentatge1. . Activitats sistemàtiques de reconeixement de les unitats de mesura capacitat, temps i temperatura. 3

sessions.

2. Omplir diferents recipients d'aigua i esbrinar-ne la capacitat amb l'ajut primer de mesuradors d'unitats

i després comprovar-ho amb provetes graduades. 1 sessió.

3. Prendre mesures de temps de diferents situacions de l'entorn immediat. Bategs en un minut, temps

que tarda en desplaçar-se un objecte, temps de caiguda lliure... 1 sessió.

4. Prendre mesures de diferents temperatures i variar-ne aquesta, tot veient-ne el canvi. Augmentant o

reduint l'escalfor. 1 sessió.

5. Problemes de situacions reals on intervinguin les unitats treballades i comprovar-ne la vericitat. 2

sessions.Activitats d’avaluació

Avaluació inicial: Pluja d'idees sobre la capacitat, el temps i la temperatura.

Avaluació formativa: Seguiment de les activitats sistemàtiques. Mesures de capacitat amb l'aigua, del

temps amb cronòmetre i de la temperatura amb termòmetre.

Avaluació sumativa: Aplicació dels recursos usats per a mesurar diferents aspectes quotidians.

Activitats de síntesi.Metodologia de treball Aquesta unitat la introduirem amb una pluja d'idees sobre

la capacitat, el temps i la temperatura. Més endavant petits

grups per fer les mesures de capacitat, temps i

temperatura, alternant-ho amb activitats individuals de

47


síntesi i sistematització dels coneixements treballats.


Balances de braços i provetes de l'escola

Recipients de diferents capacitats.

Cronòmetres i termòmetres.

Objectes a diferents temperatures: gel, líquid, ...

Ordinador a l'aula i calculadora.

Aula i lavabos.


A mesura que es van acabant les feines individuals cada

infant farà una tasca.


Alumnes amb



Medi social. Les diferents civilitzacions.

Llengua catalana. Tipus de textos. La recepta.

Medi natural. L'aigua. Canvis d'estat.

El cos humà. Màquines.


Activitats clic de massa del grup"Interface".

Activitats clic de Càlcul per a Primària i Càlcul Mental.

Edu365.


Respecte i conservació del material d'ús comú. Comprendre el valor de les coses.Ús d'un llenguatge no sexista.

Assoliment Competències Bàsiques Fitxa de canvis d'unitats i càlcul.

BIBLIOGRAFIA



Matemàtiques 5. Castellnou. 2002.Cuello, Josep. 22 tècniques per al laboratori escolar. Guix. 1987

UD 8 La longitud i la massa

48


Temporalització Tercer trimestre Nºsessions 9

JustificacióLes distàncies semblen relatives, però malgrat tot, hi ha uns patrons que ens permeten informar de

manera precisa i concreta de longituds. Hi ha uns criteris universals que ens permeten mesurar amb

exactitud, acostant-nos a l'ordre del mil·límetre. Pel què fa a la massa cal veure la seva relació amb la

longitud, amb les unitats bàsiques de mesura. Objectius Didàctics

- Conèixer diferents formes de mesurar al llarg del temps i relacionar-les. Mesures antropomètriques: pam, peu, passa i colze.- Reconèixer i fer equivalències entre els submúltiples del metre i del gram. - Fer servir instruments de mesura de longitud i de pes. - Conèixer els múltiples del metre i el gram i establir equivalències- Expressar els càlculs i les solucions dels problemes amb les unitats adequades de longitud. - Relacionar les diverses mesures de longitud i massa amb les seves respectives abreviatures.- Expressar i escriure les unitats de forma complexa i incomplexa.- Dur a terme estimacions de mesures de longitud i massa i comprovar-les amb els diferents estris.- Expressar en diverses unitats una mateixa longitud i massa.

Continguts



- Mesurament amb unitats convencionals.

- Mesures del cos humà.

- Realització d'estimacions de mesura en situacions quotidianes.

- Expressió en forma complexa i incomplexa d'una magnitud.

- Utilització de gràfics per representar longituds i masses.

- Mesuraments amb unitats de longitud i massa.

- Utilització d'estratègies per estimar i ordenar magnituds.

- Unitats de mesura universals.

- Unitats més petites que el metre i el gram.

- Equivalències entre submúltiples del metre i el gram.

- Unitats més grans que el metre i el gram.

- Equivalències entre múltiples del metre i el quilogram.

- Forma complexa i forma incomplexa: treballem amb dues unitats diferents.

- Taules de dades: els registres i les freqüències. Gràfics de barres.

- Valoració de la importància dels mesuraments en la vida quotidiana.

- Interès per utilitzar el metre i emprar les unitats adequades.

- Curiositat i interès per determinar la longitud d'alguns objectes de l'entorn quotidià.

- Valoració de la importància dels mesuraments per determinar la longitud i la massa i establir comparacions entre elements.

- Tendència a expressar els resultats numèrics dels mesuraments manifestant les unitats que s’han fet servir.

- Confiança en les estratègies d'estimació.

49


- Transformació d'unitats de mesura.

- Valoració del tipus d'unitats que són més adequades per expressar la longitud o la massa d'un element observat.

- Utilització de l'escala.

Activitats d’ensenyament/aprenentatge1. Prendre mesures per parelles del cos fent servir parts d'aquest. Pam, peu, passa i colze. Relacionar-ho

amb les unitats de mesura. Antropometria. 1 sessió.

2. Activitats sistemàtiques de càlcul de longituds i unitats. Problemes de longituds. 2 sessions.

3. Calcular en un mapa la distància de l'escola a diferents indrets. La Sèquia, la casa de colònies i allà

on viu cadascú. 1 sessió.

4. Prendre mesures per grups de diferents indrets de l'escola marcant un recorregut per arribar a un punt

concret. Mesura diferents objectes amb la cinta mètrica, el metre i mesures antropomètriques. 2

sessions.

5. Prendre mesures de massa de diferents objectes i de nosaltres mateixos mitjançant diferents tipus de

balances; de braços, digital, ... 1 sessió.

6. Activitats sistemàtiques de càlcul de massa i transformació a complexa i incomplexa. 2 sessions. Activitats d’avaluació

Avaluació inicial: Coneixements previs. Estimacions i unitats conegudes.

Avaluació formativa:. Seguir unes instruccions amb mesures per arribar a un indret concret.

Avaluació sumativa: Activitat escrita de síntesi. La graella d'unitats de mesura.


Partint del seu propi cos com a referent arribar a les unitats

universals. Primer per parelles es mesuren. En grups de

tres realitzaran mesures a l'escola. Individualment

cacularan la distància a diferents indrets i realitzaran

activitats sistemàtiques.


Regles graduats i metres.

Mapa comarcal, del poble i de l'escola.

Diferents estris per mesurar la massa.

Calculadora

Aula, passadís i pati.

50


Atenció a la Diversitat Un cop s'acaba es realitzen tasques.


Alumnes amb



Medi social. Treball sobre els mapes.

Ed. Física. Mesures del camp de futbol sala i bàsquet.

Ll. Catalana. Vocabulari del cos.

TIC (tecnologies de la informació)Activitats clic del grup "Interface" de longitud

Portal Edu365 " El joc de les operacions"


Actitud de respecte davant les diferències existents entre les persones i els grups humans.

Respecte i conservació dels materials d'ús comú.


Ús d'un llenguatge no sexista.


Assoliment Competències BàsiquesRealització de mesures de longitud i massa i expressió

d'aquestes de manera complexa i incomplexa.

BIBLIOGRAFIA




Matemàtiques 5. Castellnou. 2002.

UD 10 Decimals

Temporalització Tercer trimestre Nºsessions 8

51


Justificació

Els nombres decimals han anat apareixent durant tot el curs de manera esporàdica, ja fos a l’hora de

mesurar, ja fos a l’hora d’operar. Els infants en tenen unes nocions i si bé saben comprar cal ordenar i

estructurar els nombres decimals, veient-ne com es fan servir i quines propietats tenen.

Objectius Didàctics- Reconèixer els nombres decimals en situacions de la vida quotidiana. - Llegir i escriure nombres decimals.- Escriure longituds amb nombres decimals.- Reconèixer l'escriptura decimal de les unitats més petites d'un metre.- Escriure centímetres i mil·límetres en nombres decimals.- Continuar sèries de nombres decimals.- Expressar els càlculs i les solucions dels problemes amb les unitats adequades de longitud. - Expressar nombres decimals de forma complexa.- Resoldre problemes amb nombres decimals.

– Reconèixer el procediment per sumar nombres enters amb nombres decimals.– Operacions amb nombres decimals: suma, resta, multiplicació i divisió.

Continguts



- Utilització d'estratègies per comptar amb nombres decimals.

- Comparació i construcció de sèries de nombres decimals.

- Lectura i escriptura de nombres decimals fins a les centèsimes.

- Reconeixement de l'expressió decimal del mig litre.

- Realització de sumes entre

nombres enters i decimals.

- L'escriptura de longituds amb nombres decimals.

- Longituds més petites d'un metre.

- Centímetres, mil·límetres i nombres decimals.

- L'expressió decimal del mig litre.

- Suma de nombres enters i nombres decimals.

- Problemes amb manca de

dades.

- Curiositat pel significat dels nombres decimals.

- Interès per informacions de caràcter numèric de la vida quotidiana.

- Rigor en la utilització precisa dels nombres decimals.

- Gust per la presentació ordenada i clara dels resultats.

- Perseverança i confiança en el procés de recerca de solucions a un problema.


52


1. Què en sabem dels decimals. Situacions on apareix el decimal i significat. Pluja d’idees. 1 sessió.

2. Mesurar i transformar diferents distàncies a una unitat. Sumant i restant després. 1 sessió.

3. Treball sistemàtic d’operacions i propietats dels decimals. Escriptura, lectura i característiques. 4

sessions.

4. El mercat. Els nens i les nenes porten diferents embolcalls de casa i es muntarà un mercat. Cadascú

disposarà d’una quantitat de diners. Venedor i comprador. El venedor podrà usar la calculadora per

verificar el resultats. 2 sessions.


Avaluació inicial: Pluja d’idees sobre el què vol dir i per a què serveixen els decimals.

Avaluació formativa:. Durant el procés s’observarà l’ús que se’n fan dels decimals i com els manipulen.

Avaluació sumativa: Al final es veuran els resultats en una fitxa d’operacions i en el mercat.


Es treballarà tant a nivell individual, treball sistemàtic

partint dels propis coneixements i treball en grup, a l’hora

de prendre mesures i en la botiga.


Paquets de productes, catàlegs, calculadores.

Cintes mètriques, metres i cordes.

Ordinador per a les activitats ampliació/reforç.

Activitats a l’aula.

Atenció a la Diversitat Racons de treball per ampliació / reducció. Activitats clic

de decimals

Alumnes amb


Relació amb les altres Àrees Medi Social: Els diners. El mercat.

TIC (tecnologies de la informació)Activitats clic del grup “Interface” de decimals.

Edu365. La botiga.



Participació en les activitats en grup com a recurs per fomentar la col·labo-ració i la solidaritat.

Ús d'un llenguatge no sexista.

Assoliment Competències BàsiquesParticipació en el mercat i assoliment de compra i venda

de diferents objectes usant els decimals.

53


BIBLIOGRAFIA



Matemàtiques 5. Castellnou. 2002.

54

Education

Programació mates