LA FARGA INFANTIL

projecte lingüístic

L’aprenentatge d’una llengua serveix sobretot per a créixer i aprendre a relacionar-se, compartir, intercanviar i acceptar l’altre.

2

A L a F a r g a I n f a n t i l e l s n e n s i n e n e s t e n e n u n c o n t a c t e c o n t i n u a t a m b l e s l l e n g ü e s c a t a l à , c a s t e l l à i a n g l è s d e s d e l ’ i n i c i .

p l u r i l i n g ü i s m e

E n aquest pr imer c ic le o fe r im la poss ib i l i ta t

d ’adqui r i r e l català i e l castellà a l mate ix

temps, a t ravés de la conv ivènc ia d ià r ia amb dues persones que func ionaran com dos models l ingü ís t ics d i fe rents .

D es de l s 4 mesos f ins a l t res anys és impor tant respec tar e l p r inc ip i in t roduï t per R onjat (1913)

que par la de “una persona, una llengua” . É s l a fo r ma de fac i l i ta r a l màx im

l ’adquis ic ió sense ambigü i ta ts de l s d i fe rents cod is l ingü ís t ics . O fer im d ’aquesta manera la in for mac ió de fo r ma c la ra , exac ta , ún ica i ve r i tab le .

2

l l a r d ’ i n f a n t s

3

A l lar d ’infants t e n i m dues f igures

d i n s d e l ’ a u l a : l a p r o f e s s o r a e n c a r r e g a d a d e c u r s i l ’ a u x i l i a r , i c a d a u n a d ’e l l e s p a r l a r à

ú n i c a i e x c l u s i v a m e n t e n cata là o e n

castel là .

E n e l c a s d e l ’ anglès t e n i m u n a p r o f e s s o r a

q u e e n t r a m i t j a h o r a d i à r i a a l e s c l a s s e s . É s u n a p e r s o n a d i f e r e n t q u e p a r l a u n i d i o m a d i f e r e n t i p o c a p o c e l s n e n s i n e n e s d e 0 a 3 a n y s v a n a s s o c i a n t l a p e r s o n a a l ’ i d i o m a .

4

m o d e l d ’o rg a n i t z a c i ó

5

6

E n e l s n e n s i n e n e s d e 0 a 3 a n y s e s t r e b a l l e n d u e s h a b i l i t a t s ,

e s c o l t a r i p a r l a r .

S ’ o r g a n i t z e n d i f e r e n t s a c t i v i t a t s m a n i p u l a t i v e s i d e m o v i m e n t p e r p o t e n c i a r a l m à x i m a q u e s t e s d u e s

h a b i l i t a t s , s e m p r e r e s p e c t a n t e l m o m e n t e v o l u t i u d e l n e n i e n u n

a m b i e n t l ú d i c i m o l t p a r t i c i p a t i u p e r a q u e e l n e n s e s e n t i p a r t d e l ’ a c t i v i t a t - a p r e n e n t a t g e .

a c t i v i t a t s

7

A segon cic le d ’educació infanti l t rebal lem sobre les

tres l lengües: català, castellà i anglès,

però les habi l i tats de l i teral i tat es desenvoluparan sobre el català i e l castel là . És a dir que quan s’assoleix i l ’habi l i tat lecto-escr iptora en aquestes dues l lengües, es transfer i rà l ’habi l i tat a la l lengua anglesa.

Creem dues franges clarament diferenciades pel català i pel castel là . Tenim

les mascotes vehiculars : la granota Car lota pel català i e l pato Honorato pel castel là , que “només saben par lar i entendre una l lengua”, que ens recorden a quina f ranja estem.

10

p a r v u l a r i ( p 3 - p 5 )

11

La jornada escolar s’organitza a través de franges horàries que es canviaran mensualment de tal

manera que només es treballa en català pel matí i en castellà per la tarda i al mes següent a la inversa.

Al canviar l’horari cada mes, oferim l’oportunitat d’

escoltar i practicar diferents ordres, consignes,

rutines, etc. en cada una de les dues llengües.

El moment de canvi lingüístic està determinat pel menjador escolar. Associem el desplaçament físic dels nens i de les professores amb el canvi de llengua. D’aquesta manera el menjador sempre serà l’inici de la franja lingüística de la tarda.

12

m o d e l o r g a n i t z a t i u

13

A s e g o n c i c l e l a professora t i t u l a r s e r à

bi l ingüe i e s d i r i g i r à a l g r u p e n u n i d i o m a o

a l t r e d e p e n e n t d e l a f r a n j a l i n g ü í s t i c a e n q u è e s t r o b i . D i f e r e n c i a r à l a l l e n g u a a t r a v é s d e l c o n t e x t : h o r a r i , à r e a d ’e n s e n y a m e n t , m a s c o t a , d i s t i n t i u d e l a p r o f e s s o r a i e n t o r n .

É s f o n a m e n t a l q u e l ’e n c a r r e g a d a d e c u r s d i s p o s i d ’ u n n ú m e r o d ’ h o r e s a d e q u a t p e r p o d e r a r r i b a r a l c o n e i x e m e n t d e l n e n , l a s e v a f a m í l i a i l e s s e v e s p e c u l i a r i t a t s i p o d e r p r a c t i c a r a i x í u n a

pedagogia personalitzada,

o b j e c t i u p r i m o r d i a l i s e g e l l d e l s n o s t r e s c e n t r e s .

14

b i l i n g ü i s m e a l ’ a u l a

15

L a l l e n g u a a n g l e s a a p a r v u l a r i e s t r e b a l l a

a m b u n a m e t o d o l o g i a q u e re s p e c te e l m o m e n t e vo l u t i u d e l n e n ; a l

l l a r g d e l c u r s e s v a n i n t r o d u i n t e l s c o n c e p t e s d e f o r m a g r a d u a l i s i s t e m à t i c a , t r e b a l l a n t l e s d i f e r e n t s i n t e l . l i g è n c i e s

E s d e s e n v o l u p e n l e s q u a t r e h a b i l i t a t s

b à s i q u e s : e s c o l t a r, p a r l a r, l l e g i r i e s c r i u re , i e s t é e n c o m p t e q u e e l s n e n s

a p r e n e n p e r m i t j à d e l s s e n t i t s , p e r t a n t l e s a c t i v i t a t s q u e e s p o r t e n a t e r m e t r e b a l l e n l a v i s t a , l ’ a u d i c i ó , e l t a c t e i e l m o v i m e n t .

16

l l e n g u a a n g l e s a

17

18

Els nens i nenes de P3 i P4 reben 5,5h setmanals d ’anglès, i e ls de P5 6,5h setmanals, repar t ides en mòduls de 45min diàr is, 1h setmanal d ’atel ier i 45min setmanals de conversa. En el cas dels nens i nenes de P5 afegim 1h setmanal de menjador.

L’ambient és de total immersió i els nens i

nenes associen la llengua anglesa amb les “teachers”.

L e s d i f e r e n t s a c t i v i t a t s q u e e s r e a l i t z e n s ó n :

- conversa, amb la meitat de grup (conversation group), - representació d’històries curtes (Let ’s have a story),- atelier,- projects (només P5)- phonetics (només P5)

a c t i v i t a t s

19