Guida Al·lès Febrer 2009

competències

Recopilació de les coses més maques que s’han dit sobre les ccbb o sobre…..

com preservar la curiositat i cuidar l’entusiasme.

Escoles modernesSorgeixen amb la Revolució Industrial.

Zabala A., Arnau L., Cómo aprender y enseñar competencias, Graó, 2007

Tradició catòlica Tradició calvinista

CONEIXEMENTS HABILITATS

Saber morfosintaxi Escriure bé

Definir els punts cardinals en una fitxa

Orientar-se amb un plànol

Conèixer Llei d´Ohm Saber fer un circuit elèctric

Conèixer proporcionalitat Calcular un percentatge

Definir proteïnes, greixos, hidrats de carboni

Elaborar dieta equilibrada

Zabala A., Arnau L., Cómo aprender y enseñar competencias, Graó, 2007

Roser Canals

Escoles de països de tradició catòlica

Ensenyament centrat en assignatures

Zabala A., Arnau L., Cómo aprender y enseñar competencias, Graó, 2007

Però…..

Tenir coneixements i habilitats no garanteix saber-los aplicar.

• Saber programar no vol dir fer bé les classes• Saber redactar un currículum no vol dir saber-lo defensar en una entrevista de treball• Saber què és la justícia i com actuar no garanteix que actuïs justament. (ex: canvi climàtic, desigualtat, gènere, salut)

Aplicar té dos significats:

Saber crear quelcom nou (Saber productiu. Saber tècnic, saber fer, produir o fabricar seguint unes regles)

I també…..

Saber quan, com i per què aplicar-los . Saber pràctic, saber ètic. Inclou: prudència (Frònesi), fortalesa (Andréia) i temperança (Sophrosyne), virtuts ètiques.

Smith, M., Competence and competency, 1996, http://www.infed.org/biblio/b-comp.htm#further%20reading

Saber conèixer Saber com es fa

Saber ferSaber ser, saber conviure

Saber pràctic. Frònesi= Prudència. Saber anticipar, calibrar, equilibrar raó, desig, emocions i realitat. Cultiu del caràcter. Fortalesa i Temperança.

Pòiesi (poieo=poesia)= Crear, donar continuïtat al món, treure allò amagat (Heidegger, il·luminar (una cosa en converteix en una altra). Tres àmbits: natural (fills), a la ciutat (fama), a l’ànima (virtud, coneix).

Tradició aristotèlicaEl saber integra aquests components

Finalitats de les CCBB

Exemple GB: saber cuinar

Participar activament en la transformació de la societat (entendre-la) perquè sigui més justa i solidària

Ser autònom, creatiu i lliure a través del coneixement d´un mateix, dels altres i de la societat.

Relacionar-se i conviure.

Aplicar coneixements, habilitats i actituds a la vida i l’àmbit professional.

Competències generals

395 a.C. Plató

Tot adult és un creador d’accions o idees. Si no crea se sent frustrat i insatisfet.

Entusiasme= curiositat (prové de la perplexitat)

Saber= donar a llum= crear bellesa= alegria.

Requereix amor i diàleg.

W.K. Guthrie, Platón, el hombre y sus diálogos, Gredos, 1990

Què és una competència?

Una competència és la forma en què una persona empra tots els seus recursos personals (habilitats, actituds, coneixements i experiències) per a resoldre de forma adequada una tasca en un context definit.

Font: Proyecto Atlántida.

La competència professional és una pàlida ombra de la noció greca d´areté o de la de virtut de l´antiga Roma, definides per Brezinka (1988) com una qualitat de la personalitat valuosa per la comunitat a la qual pertany.

Smith, M., Competence and competency, 1996, http://www.infed.org/biblio/b-comp.htm#further%20reading

Una competència és el grau d’excel·lència i bondat amb el que assumim les tasques que la vida ens presenta

Una competència és una virtut.

Smith, M., Competence and competency, 1996, http://www.infed.org/biblio/b-comp.htm#further%20reading

Què entenem per l’excel.lència?

Educar unidireccionalment només cap a la universitat?

La nostra feina seria

Ensenyar com més matèria possible millor perquè siguin grans matemàtics, grans filòlegs, grans historiadors,... Seria el que sempre s’ha fet.

Josep Maria Esteve Gibert

Què entenem per l’excel.lència?

O bé de manera multidireccional?

La nostra feina ha de ser diferent

Les Competències Bàsiques: la felicitat, la convivència i el coneixement

Universitat – món laboral – conviure en parella – conviure en societat – ser feliç – respectar l’entorn – ser un gran ...

Josep Maria Esteve Gibert

Diferències LOGSE - LOE

Fets i conceptes

La formació humana i intel.lectual dels nostresalumnes

Josep Maria Esteve Gibert

Implica transformar: No podem seguir fent el de sempre!

- El rol del professors i el treball en equip en la societat del coneixement

- El curriculum basat en les C. Bàsiques

- Les metodologies que facin possible la millora dels aprenentatges i la convivència

- Els recursos més eficients

- L’organització de l'horari dels alumnes i dels professors en funció dels objectius de centre

- Els espais: per exposar, per llegir, per treballar en petit grup, en gran grup, per investigar, manipular

Josep Maria Esteve Gibert

1. Què ensenyar. Els

continguts organitzats d

´una altra manera.

2. Com ensenyar i com organitzar l’aula.

Metodologies.

Implica lligar:

El què ensenyar no es podrà separar del com ensenyar

1Integració

dels continguts

Les CCBB es desenvolupen en totes les àrees

Però no substitueixen els continguts

El treball de les CCBB en les unitats de programació no és un canvi d’etiquetes en els continguts. És una mirada que té a veure amb una forma de treballar diferent.

Susanna Arànega. La programació en el nou currículum. Rosa Sensat, 2008.

De fet, els continguts continuen essent els mateixos

Els donen sentit.

Els fan funcionals.

• Sentit (si es lliguen a la formació del judici moral i a les actituds)

• Funcionalitat (si impulsen la creació)

Para la mayoría del profesorado el término contenidos se llimita a los conocimientos, o sea

al saber, dando por supuesto que los procedimientos, habilidades, estrategias,

actitudes y valores son otra cosa.

Zabala A., Arnau L., Cómo aprender y enseñar competencias, Graó, 2007

Els emboliquen.

Els integren.

Continguts

Conceptes, procediments i a/v/n estan lligats.

Exemple (contingut de ciències socials d’ESO):Desenvolupament de les competències linguístiques

pròpies del

coneixement social en l'anàlisi i interpretació dels fenòmens, així com en la comunicació de resultats d'una recerca.

La mayoría de los componentes de las competencias que no disponen de una disciplina científica que los sustente son de carácter procedimental y

actitudinal

Zabala A., Arnau L., Cómo aprender y enseñar competencias, Graó, 2007

Mouen qualitats socials, morals i

intel·lectuals

2Enfocament globalitzador

Les competències no substitueixen el currículum sinó que han d’exercir una funció integradora (interdisciplinària)

dels seus components.

(MEC, Currículo y competencias básicas, 2005)

Les CCBB no es redueixen al coneixement que aporten els sabers científics, sinó que exigeixen

una acció educativa que tengui en compte el caràcter metadisciplinar dels seus components.

Zabala A., Arnau L., Cómo aprender y enseñar competencias, Graó, 2007

Les CCBB suposen renunciar a les disciplines?. Les CCBB defensen la seva combinació com a requisit per poder resoldre problemes d’un cert graude complexitat.

(Jaume Graells, director general d´Educació Bàsica i Batxillerat, Generalitat de Catalunya)

3Renovació

metodològica.

Conseqüències d’educar per competènciesConseqüències d’educar per competències

2. Necessitat d’una àrea comú

1. Les disciplines no son suficients per aprendre les competències

3. Els mètodes per a l’ensenyament de les competències han de tenir un enfocament globalitzador

4. Avaluar competències és avaluar processos en la resolució de situacions-problema

LA RESPOSTA ÉS METODOLÒGICA

Antoni Zabala. Novembre, 2008

Els currículums han passat d’estar centrats en continguts temàtics a una visió centrada en

l’alumne/a.

Zabala A., Arnau L., Cómo aprender y enseñar competencias, Graó, 2007

L’èmfasi es posa en preservar la curiositat i l’entusiasme per aprendre i per ser.

Veure vídeo Sir Ken Robinson

Reconstrucció compartida del coneixement

Transmissió i reproducció del coneixement

Preguntar

Discutir

Parlar

Produir

Escoltar

Contestar

Silenci

Copiar

Conxita MayósServei d’Ordenació

Curricular Lleida, 21 d’octubre de

2008

4Competències docents

El coratge del professorat per pensar en grup i planificar en

xarxa.

Per posar en joc dins l’aula les seves

capacitats, experiències, inquietuds,

curiositats…. (eidos, frònesi, praxi)

www.bellera.catIES Celestí Bellera (Granollers, Barcelona)

Renovació metodològica

Els plantejaments de les competències bàsiques tenen unes repercussions immediates en el rol del professorat que demana un replantejar el seu paper i, a més, fer-ho de manera col·lectiva en el context educatiu on intervé (...)

La reflexió conjunta és una tasca primordial del professorat. Clima d’aula, treball cooperatiu, creativitat, intel·ligència emocional, desenvolupament d’habilitats metacognitives, integració de les eines digitals, transversalitat, prevenció de conflictes, interdisciplinarietat, relacions amb el context sociocultural del centre, interculturalitat, sostenibilitat… són temes als que s’ha d’apropar el professorat com a elements integrants de la seva tasca docent.

Cuadernos de Educación de Cantabria, 2

Neus Sanmartí

A la pràctica……

Perquè un alumne sigui competent, caldrà que la

programació no parteixi de continguts concrets. Caldrà pensar en situacions reals

que necessiten una resposta.

Susanna Arànega, La programació en el nou currículum. Rosa Sensat, 2008.

Saber si l’alumnat domina una competència implica partir de situacions-problema que simulen

contextos reals.

Zabala A., Arnau L., Cómo aprender y enseñar competencias,

Graó, 2007

Guida Al·lès

ProducteReportatge

periodístic

Diari personal

Arguments per un judici

Exposició informativa

Filmació o power point

Bloc

Emissió radiofònica

Anunci publicitari

Jocs diversos Informe

estadístic

Catàleg

Tríptic

Còmic

Debat

Veure nova taxonomia de Bernie Dodge

Visita guiada

Situacions similars a la vida real.

Exemples extrets de les Webquests

…. Més motius

o L’entrada de les COMPETÈNCIES a la Universitat.

o Canvis socials. Noves professions. Necessitat de connectar teoria i pràctica. FP. Emprar els coneixements en situacions reals.

o La funció social de l´escola. Una escola inclusiva (Perrenoud, 1997) que no reprodueixi les desigualtats socials. Abans només era útil pels que anaven a la universitat. Una escola per a tots. Era un sistema de SELECCIÓ DELS MILLORS.

Zabala A., Arnau L., Cómo aprender y enseñar competencias, Graó, 2007

* Arànega, S., La programació en el nou currículum. Les CCBB a l'educació primària, Dossiers Rosa Sensat, 2008.

* Canals, R., Desplegament del currículum per competències, setembre 2008

* Esteve Gibert, JM., Un repte que no té marxa enrera, les competències bàsiques, novembre 2008.

* Ilinois University, Inquiry process, 2008

* Llorens, S, L'experiència de l'IES Bellera en CCBB, 2008.

* Mayós, C., Les competències i els nous currículums, 2008.

* Proyecto Atlántida, Las CCBB, cultura imprescindible de la ciudadanía.

* Sanmartí, N Què comporta aplicar un currículum orientat al desenvolupament de competències, 2008.

* Smith, M., Competence and competency, infed, 1996.

* Zabala, A.. Metodologies que potencien l'ensenyament/aprenentatge per competències, novembre 2008.

* Zabala, A., Arnau, L., Cómo aprender y enseñar competencias, Graó, Barcelona, 2007.

Fonts emprades