Art delArt del

RenaixemeRenaixementnt

INTRODUCCIÓINTRODUCCIÓ

Què és l’art Què és l’art renaixentista?renaixentista?

Estil artístic dels seglesEstil artístic dels segles XV i XVI. XV i XVI. XVXV (1401-1500): Quattrocento. (1401-1500): Quattrocento.XVI (1501-1600): Cinquecento.XVI (1501-1600): Cinquecento.

Sorgeix a Itàlia i s’estén per tot Sorgeix a Itàlia i s’estén per tot EuropaEuropaManierisme (1527 fins aproximadament Manierisme (1527 fins aproximadament

1614), és deutor del Quattrocento. 1614), és deutor del Quattrocento.

EL RENAIXEMENTEL RENAIXEMENT

ORIGENORIGEN ITÀLIAITÀLIA DESENVOLUPAMENT INDUSTRIAL I MERCANTILDESENVOLUPAMENT INDUSTRIAL I MERCANTIL CREIXEMENT DE LA BURGESIACREIXEMENT DE LA BURGESIA PREOCUPACIÓ PEL PENSAMENT RACIONAL I CIENTÍFICPREOCUPACIÓ PEL PENSAMENT RACIONAL I CIENTÍFIC TRADICIÓ DEL MÓN CLÀSSIC GRECOROMÀTRADICIÓ DEL MÓN CLÀSSIC GRECOROMÀ

NOVA FORMA DE PENSAR HUMANISMENOVA FORMA DE PENSAR HUMANISME   NOVES IDEESNOVES IDEES

  POLÍTIQUESPOLÍTIQUES   CULTURALSCULTURALS   LINGÜÍSTIQUESLINGÜÍSTIQUES

Es configura el llenguatge artístic posterior.Es configura el llenguatge artístic posterior. Es teoritza sobre l’activitat tècnica.Es teoritza sobre l’activitat tècnica.

–Restauració dels temes i de les formes de l’Antiguitat, però sense una imitació directa. Admiració dels clàssics grecollatins.

–Els temes de la mitologia conviuen amb els de l’hagiografia cristiana. Temes religiosos, mitològics, formes clàssiques, la natura.

–Antropocentrisme: L’home com a centre de totes les coses. Retorn a la mida humana.

–La idea de belleza sorgeix de l’exploració de la natura i de les seves lleis. Realisme, cercant la bellesa.

–El paisatge serà un tema de gran importància, fins convertir-se en gènere pictòric.

–La perspectiva (sentit de la profunditat).

•IDEALS o CARACTERÍSTIQUES:

TRANSFORMACIÓ DE TRANSFORMACIÓ DE LA CONCEPCIÓ I LA CONCEPCIÓ I FUNCIÓ DE L’ARTFUNCIÓ DE L’ART

Idea de geniIdea de geni com a resultat individual d’un tipus com a resultat individual d’un tipus d’artista.d’artista.

·  ·  Subdivisió de l’artSubdivisió de l’art en : en : Arts majors.Arts majors. Arts menors.Arts menors.

·   ·   Distinció entreDistinció entre:: ArquitecteArquitecte: responsable de la forma d’un edifici.: responsable de la forma d’un edifici. ConstructorConstructor: garanteix la tècnica.: garanteix la tècnica.

·   Convicció de què les ·   Convicció de què les arts plàstiquesarts plàstiques (escultura o (escultura o pintura) pintura) deuen “reproduir qualque cosa”.deuen “reproduir qualque cosa”.

·   ·   ReglesRegles per a distingir “el que és bell”, “d’allò lleig”.... per a distingir “el que és bell”, “d’allò lleig”....·   ·   Visió unitàriaVisió unitària: L’obra plàstica ha de presentar-se : L’obra plàstica ha de presentar-se

simultàniament, i en el seu conjunt, a l’espectador. simultàniament, i en el seu conjunt, a l’espectador.

L’art deixa de ser una “L’art deixa de ser una “activitat manualactivitat manual” o ” o mecànica per a convertir-se en una “mecànica per a convertir-se en una “activitat activitat intel·lectualintel·lectual”, individual i autònoma”, individual i autònoma

GÒTICGÒTIC ARTESÀARTESÀ SOTMÈS A REGLES

SOTMÈS A REGLES

ARTISTAARTISTARENAIXEMENTRENAIXEMENT CREADOR DE FORMES

CREADOR DE FORMES

L’ARTISTA DEL L’ARTISTA DEL RENAIXEMENTRENAIXEMENT

– – EL EL treball de l’artistatreball de l’artista ja ja no és merament artesanal, no és merament artesanal, com durant l’Edat Mitjana. com durant l’Edat Mitjana. El seu treball és, sobretot, El seu treball és, sobretot, reflexió, estudi i reflexió, estudi i experimentacióexperimentació en en qualsevol dels camps de qualsevol dels camps de l’expressió artística. l’expressió artística.

- Són Són intel·lectuals i intel·lectuals i homes lliureshomes lliures. .

- L’art deixarà, des d’aquest L’art deixarà, des d’aquest moment, de ser anònim i el moment, de ser anònim i el geni creador, individual,geni creador, individual, passará a situar-se en el passará a situar-se en el primer pla de las primer pla de las manifestaciones artísticas.manifestaciones artísticas.

MIQUEL ÀNGEL LEONARDO

RAFAEL

L’HUMANISME L’HUMANISME CRISTIÀCRISTIÀ

Comença la seva carrera com especialista en llengües antigues, però l’estudi crític dels textos sagrats el convirtirà en un expert en religió de gran prestigi. Primer humanista cristià, partidari del diàleg i la tolerància, va defensar la necessitat de reformar l’Església, encara sense arribar a la ruptura preconitzada per Martí Luter, l’impulsor de la Reforma Protestant.

Erasme és partidari de la llum, del sentit comú i del reconeixement del món, tal i com és, i no com la tradició ens obliga a creure; la seva actitud crítica desencadenà les ires dels estaments tradicionals, però contribuirà a desterrar el fanatisme medieval.

Erasme de Rotterdam (1469-1536)

RETORN A LA MIDA RETORN A LA MIDA HUMANAHUMANA

L’Humanisme emotiu d’arrel L’Humanisme emotiu d’arrel franciscana serà substituït franciscana serà substituït

per un per un Humanisme Humanisme racionalracional..

La La UniversitatUniversitat i la i la impremtaimpremta contribuïren a la contribuïren a la

lectura i divulgació dels lectura i divulgació dels clàssics grecollatins.clàssics grecollatins.

L’L’Antropocentrisme Antropocentrisme (la raó)(la raó) substitueix al substitueix al

Teocentrisme medieval Teocentrisme medieval ((la fela fe).).

Estudi de les proporcions humanesLeonardo da Vinci

BASES PRINCIPALSBASES PRINCIPALS

•El Renaixement és un fenomen complex i variat que va elaborar els principis, mètodes i formes que han perdurat fins els nostres dies i que deriven sobre tot de :

–REUTILIZACIÓ DE L’ART CLÀSSIC GRECOROMÀ (inspiració).

–NOVES TÈCNIQUES: LA PERSPECTIVA.

REUTILIZACIÓ DE L’ART REUTILIZACIÓ DE L’ART CLÀSSICCLÀSSIC

•Les formes de l’art grecoromà es tornen a recordar, encara que no són concebudes com un repertori de models a imitar, sinó com a inspiració i “retrobament” amb el passat.

•Interessava sobre tot l’arquitectura, ja que pensaven que “l’art, com a ciència, tenia les seves pròpies lleis”, i que aquestes havien estat descobertes i aplicades pels arquitectes grecs i romans.

NOVES TÈCNIQUES:NOVES TÈCNIQUES:

EL PROJECTEEL PROJECTE

–La perspectiva permetia dibuixar i mostrar a tots, en termes comprensibles, el resultat final de l’obra d’art, o el que és el mateix, permet projectar-la.

–Així va néixer la idea de “projecte”, més que la de la realització de la pròpia obra; d’aquí també deriva que sigui un art individual.

ETAPESETAPES

Segle XV: Segle XV: QUATTROCENTQUATTROCENT

OO FlorènciaFlorència

Segle XVI:Segle XVI:CINQUECENTOCINQUECENTO

RomaRoma VenèciaVenècia

RENAIXEMENT: EtapesRENAIXEMENT: Etapes

ELS GRANS ESCENARIS DEL RENAIXEMENT ITALIÀ:ELS GRANS ESCENARIS DEL RENAIXEMENT ITALIÀ:FLORÈNCIA I EL QUATROCENTO (SEGLE XV)FLORÈNCIA I EL QUATROCENTO (SEGLE XV)

El primer Renaixement també, El primer Renaixement també, denominat denominat QuattrocentoQuattrocento,, té lloc té lloc durant el segle XV,durant el segle XV, i es i es desenvolupa en la ciutat toscana desenvolupa en la ciutat toscana de de FlorènciaFlorència, que es va convertir , que es va convertir en el centre del moviment en el centre del moviment humanístic italià. Filòsofs i humanístic italià. Filòsofs i artistes s’agrupen en torn a la artistes s’agrupen en torn a la cort de cort de la família dels Mèdicila família dels Mèdici, , mecenesmecenes per excel·lència per excel·lència d’aquesta època daurada de la d’aquesta època daurada de la cultura europea. Arquitectes, cultura europea. Arquitectes, pintors i escultors posen esment pintors i escultors posen esment en una profunda i fructífera en una profunda i fructífera renovació artística que serà, renovació artística que serà, sobretot, una revolució; el sobretot, una revolució; el disseny i la perspectiva, la disseny i la perspectiva, la recuperació del nu humà, la recuperació del nu humà, la conquesta de la representació conquesta de la representació naturalista de la realitat, són naturalista de la realitat, són algunes de les seves fites. La algunes de les seves fites. La cúpula de la catedral de cúpula de la catedral de Santa Santa Maria de les FlorsMaria de les Flors, obra de , obra de Filippo Filippo BrunelleschiBrunelleschi, és l’obra , és l’obra representativa d’aquest període. representativa d’aquest període.

LA ROMA DELS PAPES LA ROMA DELS PAPES I EL CINQUECENTO (SEGLE XVI) I EL CINQUECENTO (SEGLE XVI) Durant Durant el segle XVI el segle XVI

((CinquecentoCinquecento)) el focus artístic es el focus artístic es desplaça a desplaça a RomaRoma, la capital dels , la capital dels dominis papals. És el denominat dominis papals. És el denominat Alt Alt RenaixementRenaixement. . El papat es El papat es converteix en el gran mecenesconverteix en el gran mecenes dels dels artistes italians i l’art, encara que no artistes italians i l’art, encara que no abandona les seves arrels classicistes, abandona les seves arrels classicistes, queda immers en un context i queda immers en un context i simbologia purament catòlica. El simbologia purament catòlica. El ““Saco de RomaSaco de Roma” (1527” (1527) per les ) per les tropes imperials marca l’epíleg tropes imperials marca l’epíleg d’aquesta segona fase del d’aquesta segona fase del Renaixement. Fase que suposa la Renaixement. Fase que suposa la maduresamaduresa en la consecució dels en la consecució dels avanços aconseguits durant el avanços aconseguits durant el Quattrocento. Les Quattrocento. Les obres de la nova obres de la nova Basílica de Sant Pere en RomaBasílica de Sant Pere en Roma, , capital de l’Estat Vaticà, es convertiren capital de l’Estat Vaticà, es convertiren en el gran focus d’atracció per als en el gran focus d’atracció per als artistes. Mestres com artistes. Mestres com Leonardo da Leonardo da VinciVinci o o RafaelRafael alcancen la glòria en alcancen la glòria en aquestos anys. És durant aquesta aquestos anys. És durant aquesta etapa quan etapa quan les formes les formes renaixentistes surten d’Itàliarenaixentistes surten d’Itàlia i i comencen a “comencen a “colonitzarcolonitzar” altres ” altres països, com països, com Espanya o França. Espanya o França.

EL MANIERISME EL MANIERISME (de 1527 – fins 1614)(de 1527 – fins 1614)

S’alcança la plenitud classicista,que S’alcança la plenitud classicista,que es va inaugurar amb el es va inaugurar amb el Renaixement, i s’inicia una èRenaixement, i s’inicia una èpocapoca caracteritzada per la caracteritzada per la diversitatdiversitat, , donat que donat que es perd el caràcter es perd el caràcter unitariunitari del primer Renaixement. del primer Renaixement. Els Els artistesartistes pugnaran per mostrar la pugnaran per mostrar la seva mestria individual, el seu geni seva mestria individual, el seu geni singular. Voldran diferenciar-se singular. Voldran diferenciar-se mostrant la seva pròpia “mostrant la seva pròpia “manieramaniera” ” de fer les coses; d’aquí que aquesta de fer les coses; d’aquí que aquesta època sigui coneguda com “època sigui coneguda com “El El ManierismeManierisme”; expressió que cal ”; expressió que cal utilitzar sense cap tipus de utilitzar sense cap tipus de connotació negativa, com ha estat connotació negativa, com ha estat habitual fins fa poc temps. habitual fins fa poc temps. Cronològicament aquesta etapa es Cronològicament aquesta etapa es perllonga durant perllonga durant la resta del segle la resta del segle XVIXVI. D’entre tots els mestres que . D’entre tots els mestres que traballaren en diferentes focus de la traballaren en diferentes focus de la geografia italiana, sobresurt la geografia italiana, sobresurt la figura d’un gegant, figura d’un gegant, Miquel Àngel Miquel Àngel Buonarroti,Buonarroti, arquitecte, escultor, arquitecte, escultor, pintor i poeta genial, que deixarà la pintor i poeta genial, que deixarà la seva emprempta personal en tot el seva emprempta personal en tot el segle, i la seva influència seguirà segle, i la seva influència seguirà irradiant molts segles després.irradiant molts segles després. PARMIGIANO

"Madonna del coll llarg"