TEMA 1. Textos Expositius.

S TEXTOS EXPOSITIUS tenen com a funció principal exposar, explicar, il·lustrar o definir conceptes, idees o continguts amb la finalitat de que el receptor puga accedir a la informació que se li ofereix.

· Ambit d’ús de la vida académica· Poden ser: orals i escrits

ESTRUCTURA:

· Introducció: s’hi introdueix el tema de què es parlarà enn el text. · Desenvolupament: part central i més important

- Problema-solució- Temporalització- Comparació- Causa-conseqüència. Conclusió

RECURSOS DELS TEXTOS EXPOSITIUS Lingüístics: · definicions · expressions explicatives · oracions subordinades causals i consecutives

LA COHESIÓ TEXTUAL EN ELS TEXTOS EXPOSITIUS La cohesió textual és una propietat comuna a tots els textos que inclou els mecanismes lèxics i gramaticals que s’usen per a relacionar els diferents enunciats d’un text Mecanismes lèxics: ··sinònmis: paraules amb un significat semblant (agricultor- llaurador)

··hiperònims: paraula que designa la classe a la qual pertanyen altres temes (arbre-palmera)

Mecanismes gramaticals: ·· pronoms: fan referència als elements que han eixit anteriormente·· L’el·lipsi: suprimir un element que ha aparegut i podria ser repetiu·· Dixi textual: fa referència a l’ús de demostratius per a al·ludir elements que han eixit anteriormente en el text

CONNECTORS

Explicatius Causa-efecte D’ordre espacial o temporal

contrast

Funcions del llenguatge

ReferencialTransmet una

informació sobre la realitat.

ExpressivaExpressa estats

d’ànim, sentiments…

ConativaImpulsa al receptor a

actuar d’una manetra

determinada.

FàticaServeixen per a contactar amb

algú.

PoèticaEl seu objectiu és crear belleza

MetalingüísticaEnunciats que parlen sobre el

llenguatge mateix

Existeixen diversos tipus d’enunciats: Les oracions i les frases.

• L’oració és un grup de paraules que expresen una información i que conté almenas un verb en forma personal.

• La frase és un enunciat que no conté cap verb en forma personal. Poden estar formades per un gup de paraules o per una paraula.

Constituens de l’oració

Subjecte: Persona, animal o cosa de què es parla en l’oració.

Predicat: És tot allò que es diu del subjecte

Ceba: cebolla Sal: sal

Avellana: avellana

All: ajo

Encisam: lechuga

Mantega: mantequilla

Alberginia: berenjena

Bresquilla :melocotón

Codony: membrillo

Pernill: jamón

Magrana: granada

Formatge: queso

Ametla: almendra

Pruna: ciruela

Figa: higo

Cirera: cerezo

LLATÍ PARAULA PATRIMONIAL CULTISME

Locus Lloc Local

Pater Pare Patern

Annus Any Anual

Parabola Paraula Paràbola

La història de les paraules

lllV

Segons l’origen

PARAULES PATRIMONIALS O

POPULARSDef: Paraules que provenen del llatí i que han evolucionat amb el pas del temps i el contacte amb altres llengües.

CULTISMES

Def: Paraules que han mantingut més la forma llatina.

NEOLOGISMES

Def: Noves paraules que apareixen per a designar objectes y conceptes nous que han aparegut durant el desenvolupament de la societat.

La diversitat lingüística

Al món hi ha entre 3500 i 5000 llengües

Família de llengües

.

La família Indoeuropea(Famíla de llengües molt important al món).

1-Xinés2-Espanyol3-Anglés

Def: Conjunt de llengües emparentades o que tenen un origen comú. Comprén més de 50 llengües

BALTOESLAU: Rus, txec, eslové, búlgar…

GERMÀNIC: Suec, alemany, anglés…

ITÀLIC: Castellà, francés, italia, gallec…

CÈLTIC: Irlandés, bretó…

literatura

Gèneres literaris : agrupacions d’obres literá amb trets comuns

Conjunt de textos amb

finalitat artística

Narrativa: (novel.la, epopeia, conte , rondalla…)

Poesia : (canço , sonet,himne,oda…)

Teatre: (tragèdia , comèdia , drama , sainet…)·Té personatges que actuen devant del públic·Hi predomina el diàleg

·Emissor:autor·Missatge:novel·la·Receptor:lector , espectador…Usa un llenguatge connnotatiu.

TEMA 2. L’ARGUMENTACIÓ. El subjecte.

ELS TEXTOS SON AQUELL QUE PRESENTEN I ARGUMENTATIUS DESENVOLUPEN RAONS O ARGUMENTS PER A DONAR SUPORT A UN TEMA O MOSTRAR-HI DESACORD.

FINALITAT: CONVÉNCER L’AUDITORI SOBRE UN DETERMINAT PUNT DE VISTA.

ESTRUCTURA DELS TEXTOS ARGUMENTATIUS

INTRODUCCIÓ: EXPOSICIÓ DEL TEMA DEL QUE L’AUTOR ENS FA CONÉIXER LA POSICIÓ QUE HI TÉ (LA TESI).

ESTRUCTURA DESENVOLUPAMENT: S’HI PLANTEGEN ELS ARGUMENTS A FAVOR DE LA TESI I INTENTEN REFUTAR ALTRES AMB CONTRARGUMENTS. CONCLUSIÓ: RESUMEIX TOT ALLÒ QUE S’HA DIT ANTERIORMENT.

ARGUMENTS I CONTRAARGUMENTS

• DIR COSES A FAVOR DE LA TESI QUE ES DEFENSA ÉS ARGUMENTAR.

• DIR COSES EN CONTRA DE LA TESI CONTRÀRIES O DIFERENTS ÉS CONTRAARGUMENTAR.

TIPUS D’ARGUMENTS

D’AUTORITAT LA TESI DEL TEXT COINCIDEIX AMB L’OPINIÓ D’ALGUNA PERSONA, EL PRESTIGI DE LA QUAL ES RECONEGUT PER TOTS.

DE QUANTITAT LA TESI COINCIDEIX AMB L’OPINIÓ DE MOLTA GENT.

DE QUALITAT ES REMARCA EL FET ÚNIC EN QUÈ ES BASA LS TESI.

DE CAUSA- ES FA ÈMFASI EN LES CONSEQÜÈNCIESCONSEQÜÈNCIA QUE ES PODEN DERIVAR DE LA TESI, O BÉ ES PRESENTEN LES CAUSES QUE L’HAN PRODUÏDA.

DE BENEFICI S’EXPOSEN ELS RESULTATS POSITIUS QUE POT HAVER-HI A PARTIR DE LA TESI.

TIPUS DE CONTRAARGUMENTS

REFUTACIÓ S’INTENTA DEMOSTRAR QUE ELS ARGUMENTS CONTRARIS SÓN FALSOS O POC CONSISTENTS.

NEGOCIACIÓ S’ACEPTEN PARCIALMENT ELS ARGUMENTS ARRIBANT A UNA CONCLUSIÓ ENTRE ELLS.

Norma general

Article

masculí

s'apostrofadavant de totes les vocals (també precedides de h muda):l'home, l'ingrat, l'arc.

no s'apostrofa

davant de i i u consonants: el iogurt, el uoquenc.

femení

s'apostrofa

davant de totes les vocals menys i i u àtones (també precedides de h muda): l'Anna, l'organista, l'Índia, l'única(però: la unilateralitat, la innecessària).

no s'apostrofa

la una (hora), la ira, la host i noms de lletra (la e, la hac, la erra).

davant de i i u consonants: la hiena.

Preposicióde

s'apostrofadavant de totes les vocals (també precedides de h muda): d'herba,d'altres, d'universitat.

no s'apostrofa

davant de noms de lletra: darrere de i.

davant de i i u consonants: de iens, de iod.

Pronom

s'apostrofa

davant de verb començat en vocal: m'està, n'agafa, s'integra, l'obté.

darrere de verb acabat en vocal que no formi part de diftong: compra'n,porta'l, pondre's, porta'ns.

en contacte amb un altre pronom (el segon, sempre que es pugui): te'n,la'n, se'm, te'ls, li'n, n'hi.

no s'apostrofa

us, hi, ho, li, les en cap posició: us el pren, se us emporta, treure-us.

la davant de i i u àtones: la inclou, la hi porta, la unifiquem.

Guionet

Emprarem el guionet en els següents casos:

1. En els numerals, per separar les desenes de les unitats i les unitats de les centenes (D-

U-C): trenta-cinc, dos-cents

2. En paraules compostes:

• quan comencen amb el nom d'un punt cardinal: sud-americà

• quan són una repetició onomatopeica d'un mateix mot o un mot similar: bum-

bum, tic-tac, baliga-balaga

• en paraules compostes quan el primer element acaba en vocal i el segon

comença en r-, s- o x-: mata-rates, penya-segat, escura-xemeneies

• quan la unió de dos mots pot provocar lectures errònies: pit-roig

3. En els pronoms febles, quan van darrere el verb i aquest acaba en consonant o –u:dir-

ho, atureu-vos, aneu-vos-en

4. A final de línia, per partir paraules. Cal recordar que:

• No es pot deixar cap vocal sola ni a començament ni a final de línia: Ma-ria,

(no Mari-a)

• Cal separar correctament els dígrafs.

Manlleus o préstecs: són paraules dáltres llengües que s’han adaptat a la nostra.

A Europa es parlen més de cincuenta llengües diferents:

LES LLENGÜES EUROPEES

GERMÀNIQUES

BALTOESLAVES

CÈLTIQUES

ITÀLIQUES

GRECA

ALBANESA

NO INDOEUROPEES

En el cas d’Europa, la majoria de llengües pertanyen a la família indoeuropea.En moltes situacions els països tenen més d’una llengua al seu territori, es a dir, hi ha més llengües que estats.

Totes les llengües de l’estat Espanyol són:

El castellà

El gallec

L’èuscar

El català

L’asturià

L’aragonés

L’aranés

Blanca MartínFernández i María MiróNavarro

Assaig

Text amb voluntat estètica que transmet idees sobre un tema

SubjectivitatTemes i formes variats

Finalitat didàctica i argumentativa

Ús de la raó com a instrument d´investigació

Joan FusterAssajos literaris: Ausiàs March, el ben enamorat

Assajos humanistas:Diccionari per a ociossos

Assajos cívics i polítics: Nosaltres els valencians

Assaig: designem un estudi sobre un tema qualsevol, al qual un autor s´aproxima des de diferents punts de vista amb la intenció d´assajar, és a dir << provar>> unes conclusions que ens puguen incitar a la reflexió, a qüestionar-nos determinades idees.

Joan Fuster:

• l´assaig es el gènere literari mes jove.

• Es tracta de un gènere que encara dona fruits.

• Subjectisme. L´autor explora, indaga, assaja a d´ell mateix, de la seua sensibilitat i de la seua experiencia.

• Finalitat didáctica. L´autor busca conscientment influir sobre el lector, convencer-lo de les seues idees, i això fa que intente exposar arguments clars, objectius, demostrables i carament comprensibles.

• Llibertat temàtica. El tema és qualsevol que tinga interés per a l´autor.

• Ús de la raó com a instrument d´investigació i alhora l´ús de recursos estilístics propis dde la literatura.

ASSAIG

DEFINICIÓ: text amb voluntat estètica que transmet idees sobre un tema. CARACTERÍSTIQUES:

o L’assaig és el gènere literari més jove i per tant tota delimitació resulta problemàtica, ja que encara no tenim la mateixa perspectiva història.

o L’assaig és un gènere en constant ebullició, gènere viu, es tracta d’ un gènere que encara dóna fruits.

CARACTERÍSTIQUES DE L’ASSAIG LITERARI : o Subjectivisme.o Finalitat didàctica.o Libertat temàtica.o ús de la raó com a instrument d’investigació y alhora d’ús de

recursos estilístics propis de la literatura. JOAN FUSTER: primer quart del segle XX fins finals.

o Assajos cívics i polítics. Lássaig

- Nosaltres els valencians. - Un país sense política. - Ara o mai.- País valencià, per què ?

o Assajos humanístics.- Diccionari per a ociosos. - Consells proverbis i insolències.- L’home , mesura de totes les coses

o Assajos literaris :- March , el ben enamorat- Poetes , moriscos i capellans- Entre d’altres.

º

Lautor hi explica vivencies intimes

Diaris personals

Solen explicar les vivencies dia per dia

Memories

Llibres de viatges

Els viatges de Marco Polo

Crónica de Ramon Muntaner

Tipologia textual T 3

Com es un texto personal?

Els textos personals tots aquells que es generen dins del ambit privat

Gèneres personals

son el mateix que les diaris a diferencia dels diaris son escrites duna unica data

Carta personal

Document breu que posa en contacte dues persones

Vocabulari T3 LA FAMILIA

VALENCIÀ CASTELLÀMare-Pare Madre-padreFill-Filla hijo-hijaCosí-Cossina primo-primaOncle-Tia tío-tíaAvi-Àvia abuelo-abuelaNét- Néta nieto-nietaGermà-Germana hermano-hermanaGenere –Nora yerno-nuera Sogre-Sogra suegro-suegraBesnét-Besnéta bisnieto-bisnietaRebesnét-Rebesnéta tataranieto-tataranietaBesavi-Besàvia bisabuelo-bisabuela Nebot-neboda sobrino-sobrina Cunyat-cunyada cuñado-cuñada

OBJECTES DE BEBÉ

BRESSOL

SONALL

BOLQUER

BIBERÓ

PEÜC

XUPLÓ

L`ACCENT GRÀFIC

Agudes L´última sil-laba és la forta Acabades en vocal:-as,-es,-is,-os,-us,-en,-in.

PlanesLa penúltima síl-laba és la forta Acabes en consonant, excepte en les

terminacions :-as,-es,-is,-os,-us,-en,-in.

EsdrúixolesLántepenúltima sil-labas es la fortaTotes les paraules.

À È/É – Ò / Ò Í/ Ú

http://enxaneta.info/activitats/accentuacio/3

L`ACCENT DIACRÍTIC

http://enxaneta.info/activitats/accent-diacritic/4

Be béDeu DeúDona DónaEs ÉsFora FóraMa MàMon MónNet nétOs ÓsPel PélSe SéSi SíSoc SócSol SólSon SónTe TéUs ÚsVens Véns

EXERCICIS DE REPÁS

http://enxaneta.info/activitats/accent-diacritic/4/0

LÈXIC :Els barbarismes:

Que son? Son paraules que s’agafen d’altres llengües sense tindre’n necessitat, perquè

en la Nostra llengua ja existeix una paraula per a designar aquest concepte

Exemples:

TRUC Pronoms: sense Accent.VerbAmb accent

TRUC

• PeatóVianant

• BurbujaBombolla

• JarabeXarop

• EntresueloEntresòl

• NieblaBoira

• Assafata – hostessa

• Retrassar- retardar

• Aterrissar- aterrar

Llengua i societat

Fenòmens sociolingüístics relacionats

amb la llengua:

- variació lingüística:les llengües evolucionen amb el temps.

- Variació geogràfica: una mateixa llengua no es parla la mateixa forma en tot el

seu àmbit lingüístic sinó que canvia d’un poble a altre

- Variació social: El fet que diferencia els models de llengua es la procedència o

estatus social dels parlants.

- Variació Funcional: Un parlant d’una llengua pot canviar el model que usa per

a ajustar-se a la situació en que es troba.

Contacte entre llengües:

-Bilingüisme: Fenomen que es dona quan les dues llengües estan al mateix nivel.

-Individual: Quan els parlants se expressen indistintament en dues llengües.

-Col·lectiu: Utilització en una mateixa societat de dues llengües diferents en

i igualtat de condicions

-Disglòssia: Quan la llengua de prestigi s’utilitza en àmbits d’us formal i l’altra en c

on contextos informals.

-conflicte lingüístic: Es dona quan la llengua de prestigi tendeix a imposar-se en

lt l’altra.

·AUTOBIOGRAFIA O NARRACIÓ AUTOBIOGRAFICA: Son textos de l’ambit de la vida d’ús de la vida privada que tenen voluntat artística.

·PACTE AUTOBIOGRAFIC: Es un pacte entre l’autor ,el lector en el que el lector pren com a veritat o com a cosa ocorreguda en la vida real tot allò que l’autor contad u de la seua vida.

ESCRIPTORS DEL SEGLE XIX-Sthendal -Benjamin ConstantESCRIPTOR DEL SEGLE XX-André Gide

GÈNEREAUTOBIOGRÀFIC

Diari,memòries

Confessions,cartes

Narració autobiogràfica

JOSEP PLA:• AUTOR MOLT PROLIFIC• OBRES:• Des de paisatges (Aigua de mar)• A personatges (Homenots)• Gastronomia (El que hem menjat)• Vida quotidiana i els costums(El pagès i El seu món )• ESCRITA EN PRIMERA PERSONA• QUADERN GRIS: Es tracta Del diari de La seua època com a estudiant a Barcelona

Ferran Torrent:La vida en l’abisme

Enric Sòria :Mentre parlem

Josep Piera :El cingle verd

Pere Gimferrer :

Dietari

Josep Pla:El quadern gris

AUTOBIOGRA-FIA EN LA NOSTRA LITERATURA

Els textos periodístics informatius

Premsa escrita: Mitjà de comunicación que forma part de les nostres vides.

Els gèneres objectius

La noticia: text, d’extensió variable, que relata oralment o per escrit una sèrie de fetsde

l’actualitat. Llenguatge clar, atractiu i concís

Capçalera: presenta una síntesi de tota la información

Titular: explica l’essència de la noticia

Entrada: explica el nucli de la noticia. Respón a sis preguntes

bàsiques

Cos: Expliquen de manera ordenada el que s’ah dit en el titular i entrada

Elements gràfics: fotos, dibuixos, gràfics..

Reportatge: de carácter més expositiu que amplia la informació de la noticia.

Entrevista: Es presenta en forma de diàleg i recull opinions, testimonis…

Ç

Tenis : Tenis Voleibol : VoleybolBàsquet : BaloncestoSambori : Rayuela Boletes : CanicasHòckei : HockeyTrompa : PeonzaXiulet : SilbatoMilotxa : CometaBirles : BolosDaus : DadosMotxilla : MochilaDames : DamasOca : OcaCartes : CartasAlfil : AlfilDòmino : DominóGobelet : CubileteEstic : EstickPeó : PeónTaula : TableroPales : PalasPilota : PelotaFletxas : FlechasArc : ArcoDiana : DianaEscac i mat : Jaque y matePassar : PasarRobar : RobarEnrocar : Cambiar la torre por el castilloFer un pont : Hacer un puenteEnvidar : EnvidarMenjar-se un fitxa : Comerse una fichaTancar : Cerrar

ORTOGRAFIA T.4LA dIèResI

Funcions de la Dièresi

-Indica que la u dels grups gue, que, gui i qui es pronuncia. -Indica que les vocals i u s’han de pronunciar de forma separada de la vocal anterior; per tanto no hi ha diftong.

-Indica que la i entre vocals es pronuncia amb vocal sil·làbica, és a dir, no forma diftong ni amb la vocal anterior (Diftong Creixent) ni funciona amb semiconsonant amb la vocal posterior (feia).

Estalvi de la dièresi

-Quan i, u ja porten Accent gràfic segons les normes de accentuaciò.

-En les formes d’infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs que acaben en vocal + ir

-En les paraules comportes formades amb els prefixos anti, auto, contra, neo, re, pre, semi,

-En els sufixos isme, ista, i les terminacions us, um.

• Complement del verb Sintagmes que completen el significat del verb

• Atribut Verbs(ser ,estar, semblar , pareixer )

• Complement directeSintagma nominal que designen l´objecte i la persona sobre el que recau l´acció ( lo , las los , las )

• Complement indirecte sintagma nominal que indica al destinatari de la acció expressada per el verb i per el complement directe ( le , les

ACTIVITATS DE REPÀS DE LA GRAMÀTICA:

1.- Subratlla els verbs i indica quines oracions tenen atribut i quines complement

circumstancial:

a) Pasqual és el vicedirector.

b) El meu amic està avorrit.

c) Els albercocs són per a confitura.

d) Ma mare és a Brussel·les.

e) La festa serà dissabte.

f) Els Beatles eren anglesos.

2.- Substitueix el complement directe destacat pel pronom feble adient:

- El carter reparteix les cartes i deposita les cartes en les bústies.

- No trobe l’anell, crec que he perdut l’anell.

- Repartirem tot el que hem arreplegat entre els immigrants que necessiten tot el que

hem arreplegat.

- Sergi té més de cent cintes de vídeo.

- Els vidres estan molt bruts, neteja els vidres, per favor.

3.- Substitueix el complement indirecte destacat pel pronom feble adient:

- Han concedit un premi de poesia a Josep.

- Han assignat un servei d’atenció especial a les dones maltractades.

- Canvia l’aigua a les tortugues tots els dies.

- Oferirem més oportunitats als minusvàlids.

- Deixa a Fèlix el compàs, perquè fa falta a Fèlix.

4.- Canvia els CC destacats pels pronoms febles adients:

- Veniu del gimnàs?

- Els joves ixen de la discoteca molt tard.

- Samuel posa el peix a la nevera.

- Els músics isqueren per la porta de darrere.

- El concert finalitzà apoteòsicament.

LèxicVulgarismes: són paraules o expressions incorrectes que no pertanyen a estàndard sinó

que són pròpies del llenguatge col·loquial

Colador i no colaor

Nosaltres i no mosatros

Llengua i societat. La llengua a través

del temps.

El valencià prové del llatí vulgar.

El segle XII: El naixement

Forum iudicum i homilies d’Organyà

Els segles XII i XIV: Expansió

La corona d’Aragó s’espandeix (quatre grans cròniques) - Cancelleria reial (institució

encarregada de redactar els textos legals)

Ramon Llull- Creador de la nostra literatura.

Segle XV: Segle d’or

Màxima esplendor de la llengua: Ausiàs Marc, Jaume Roig, Joanot Martorell, Rois de

Corella, Isabel de Villena.

Segles XVI, XVII, XVIII. Decadència

Castellanització (clases altes castellanoparlants)

Dialectització

Guerra de la Succesió – Decret de Nova planta (abolició de les lleis i prohibició de l’ús

del valencià) 1707

Segle XIX: Renaixença

Objectiu d’este moviment cultural –normalització de la llengua

Segle XX i actualitat: normalitzacions i repressions

Pompeu Fabra- Tasca normativitzadora

Normes de Castelló - 1932

Guerra Civil (1039-1075) davallada nombre parlants

En els 70 s’inicia recuperació.

Literatura: El teatre.Que es el teatre?

El teatre es tan el gènere literari dramàtic com l’espai on es representa les creacions dels

dramaturgs.

El teatre com a text:

-Els diàlegs: textos que indiquen les intervencions dels personatges.

-Acotacions: Textos explicatius on l’autor fa indicacions sobre qualsevol cosa que puja

afectar la representació.

Tragèdia.

Caracteritzen la tragèdia com a gènere teatral. L’heroi es veu cara a cara amb la mort.

Acció greu

Personatges nobles

Lluita fatal de l’heroi contra el destí

Drama.

Personatges menys grandiosos que els herois tràgics i mes acostats a la humanitat.

Acció propera a la realitat

Els personatges poden millorar de situació

Comèdia

Provoquen riure dels espectadors

Personatges quotidians

Final feliç

Tema 5

ELS TEXTOS PERIODíSTICS D’OPINIÓ

Els gèneres subjuctius:

1) L’article d’opinió: es un tipus de text argumentatiu on es reflecteixen les

anàlisis i les opinions d’algun col·laborador dedl diari sobre un tema. Aquests

text abans de contar una noticia argumenta les seues idees.

2) La columna: es un tipus d’article d’opinió elaborado per un col·laborador del

diari. S’escriu un dia de la setmana i triem per a escribirlo a columnistes

escriptors de prestigi. Es presenta en disposició vertical.

3) L’editorial: es un text periodístic sense signatura. Elaborat per pel director o

pel Condell de redacción. Tracta sobre els temes d’actualitat

4) La crítica: es un tipus de article dópinió que pren com a objecte un disc, un

llibre,…en aquest text el autor inclou la seua opinió

5) Les cartes al director: són textes argumentarius elaborats per un lector de el

diari que defensen una tesi amb uns arguments.

ELS TEXTOS PERIODICTISCS D’OPINIÓ -1.La premsa com a creadora d’opinió:

Hem vist que la premsa és un mitjà amb molt de poder i que té un paper social molt important.

Mitjançant la premsa ,els diversos governs,es comuniquen amb el ciutadans.

Cada mitjà té una ideoligia pròpia ,pretén transmetre gèneres de carácter subjectiu,entre els quals destaquen :l’article d’opinió,la columna,l’editorial,la crítica i les cartes al director.-2.Elsgèneres subjectius :

2.1:L’article d’opinió:

L’article d’opinió és un text argumentatiu on es reflecteixen les análisis i esl comentaris i opinions d’algun col·laborador del diari sobre un tema concret .Normalment ,els aricles d’opinió combien el text expositiuam l’argumentatiu ,ja que,a més d’esposar el contingut d’una notícia ,l’autor defensa la seua opiniió mitjançant arguments i contraarguments.

2·2:La columna:

La columna com un tipues d’article d’opinió,elaborat per un col·laborador habitual del diari,a qui solen reservar un espai ,un dia de la setmana.El columnista ,a diferència de l’articulista,té més llibertat perr un compondre el text ,i la seua imaginació i talent literari sol fer que les columnas puguen ser de vegades relats breus o anècdotes que transformen les informacions del dia en literatura.

2·2:L’editorial

És un test perodístic sense signatura,elaborat pel director o pel consell de redacción del diari.Temes d’actualitat : primera persona del plural o de forma impersonal.

2·4:La crítica:

Pren com a objecte n disc,un llibre,una pel·lícula …D’oferir dades generals i objectives sobre l’obra hi inclo la seua valoraciò personal.

2·5:Les cartes al director:

Queixa una crítica o un agraïment ,l’autor és un lector del diari.COMUNICACIÓ ORAL

CAMERINOCAMERINO

ESCENÒGRAFESCENOGRAFO

FIGURANTFIGURANTE

APUNTADORAPUNTADOR

TRAMOISTATRAMOYISTA

GUARDA-ROBAGUARDA ROPA

PROSCENIPROSCENIO

ACOMODADOR ACOMODADOR

MÚSICMUSICO

COVEROLCOVEROL

FOSSA DE L’ORQUESTRAFOSA DE LA ORQUESTA

VESTÍBULVESTIBULO

PLATEAGRADAS

LLOTJALONJA

AMFITEATREANFITEATRO

-la essa sorda i la essa sonora:

La essa sorda

+

Escriurem s

A principi i a final de mot: sac, sol, som, sis, gos, tres

Entre consonant i vocal o entre vocal i consonant: pansa, pensar, dansa, escola,

esperar…Després de prefixos com a-, anti-, auto-, bi-, pre-, semi-, entre altres: asimétric,

antisismic,…

Escriurem ss

Entre vocals: cassola, Benissa…

En les terminacions –gressió, -gressor, -missió, -pressió, -pressor i en el morfema

de génere femení –essa : transgressió, emissió, metgessa…

Escriurem cDavant de les vocals e, i : cigonya, cel,

bicicleta, cent …

Escriurem ç

Davant de les vocals a,o u : abraçar, peça, açó, torçut, cançó…

Al final de mot: març, reforç, lluç…

En els sufixos –ança i ença : aparença, confianza …

La essa sorda

Escriurem za principi de mot i entre consonant i vocal zodíac,zona, zebra,

alzina, colze, pinzell…

Escriurem s Entre vocals i en els derivats de fons , dins i trans-:cosa, casa, revisar, visió, enfonsar, endisar, trasantlántic

GRAMÀTICA

GRAMÀTICA : ELS COMPLEMENTE DEL VERB (II).

1.COMPLEMENT DE RÈGIM VERBAL. Qualsevol preposiciò + hi preposiciò de + en. Exemple: Marc s´ha acostumat a la vida al camp. SPrep CRV

Marc s´hi ha acostumat.

PREPOSICIONS

· Els complements de regime verbal es poden substituir pel pronom feble hi, però quan van introduïts per la preposición de, el pronom feble és en. Exemple: Nosaltres ens van donar de l´error CRV Nosaltres ens en van donar.

· Les preposicions en i amb canvien a a /de devant d´infinitiu, i cauen devant de la conjunció que;això vol dir que pots trobar algun CRV sense preposició.

1.2. COMPLEMENT PREDICATIU.

Un adjetiu o participi que acompanya un verb predicatiu i expressa una qualitat o un estat d´un nomb amb el qual concorda en gènere i nombre.No comfondre el complement predicatiu amb l´atribut acompanya els verbs atributs o copulatius,mentre que el predicatiu va amb els verbs predicatius.

1.3. COMPLEMENTS CIRCUSTANCIALS.

EN

Insistir en

Confiar en

Entossudir-se en

Col·laborar en

Fixar-se en

Pensar en

Tipus de complements no obligatoris que aporten una informació addicional sobre circumstàncies de lloc, temps manera etc , refernts a allò que expressa el predicat , adverbials, preposicionals o nominals.

COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL DE LLOC.

COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL DE TEMPS.

COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL DE MANERA.

COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL DE QUANTITAT.

COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL D´INSTRUMENT.

COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL DE COMPANYIA.

Dialectalismes: cada una de les expressions o paraules pròpies d´una àrea geogràfica determinada

DIALECTISMES

Definició: Cada una de les expressions o paraules pròpies d’una àrea geogràfica determinada s’anomena dialectisme.

ALGUNS DIALECTISMES:*BES-PETÓ, AGRANAR-

ESCOMBRAR, MELÓ D’ALGER-SÍNDRIA, MILOTXA-

ESTEL, XIQUET-NEN, VESPRADA-TARDA, MELIC-

LLOMBRÍGOL, ESPILL- MIRALL, DACSA-BLAT DE

MORO, CORDER-XAI. CARASSA-GANYOTA, ROÍ-

DOLENT.

CONCLUSIÓ:

*CAL TINDRE EN COMPTE, PERÒ, QUE TOT I LES

DIFERÈNCIES QUE HI HA ENTRE LA MANERA DE PARLAR UNA MATEIXA

LLENGUA, ÉS POSSIBLE LA COMUNICACIÓ ENTRE ELS

PARLANTS.

ELS DIALECTISMES

Llengua i societat: varietats geogràfiques

BLOCS DIALECTALS DE

LA NOSTRA LLENGUA

OCCIDENTAL(distingueix cinc

vocals en posición àtona)

ORIENTAL(distingueix tres vocals

en posición àtona)

-Nord-occidental-Valencià

-Rossellonés-Central-Balear

-Alguerés

DIFERÈNCIES FONÈTIQUES

OCCIDENTAL ORIENTALDistingeix cinc vocals (a, e, i, o, u) Distigeix tres vocals (ә, i, u)

DIFERÈNCIES LÈXIQUES OCCIDENTAL ORIENTAL

Dialectalismes

DIFERÈNCIES GRAMATICALS

Varietat occidental Varietat oriental

1. La primera persona del present d’indicatiu acaba en –e o en –o: parle (parlo), menge (menjo).

1. La primera persona del present d’indicatiu acaba en –o, o no presenta cap desinència en el cas del balear: palo (parl), menjo (menj).

2. Els verbs incoatius de la tercera conjugación fan l’increment –isc, -ix: patisc, patixes, patix.

2. Els verbs incoatius de la tercera conjugació fan l’increment –eix: pateixo, pateixes, pateix.

3. Formes del present de subjuntiu en –e (1ª conjugació) i en –a (2ª i 3ª conjugació): cante, perda, senta.

3. Formes del present del sunbjuntiu de totes les conjugacions en –i: canti, perdi, senti.

4. Formes de l’imperfet de subjuntiu en -ara, -era, -ira o en –és, -ís: cantara (cantés), temera (temés), partira (partís).

4. Formes de l’imperfet de sunjuntiu en –és o –ís: cantés, temés, partís.

BLOCS DIALECTALS DELA NOSTRA LLENGUA

El teatre: La comèdia i el teatre popular.

Teatre popular: autor desconegut i més llibertat formal

-Sainets- comèdies satíriques. Comèdia que satiritza o ridiculitza les classes socials burgueses valencianes.

-Miracles de Sant Vicent: Representacions de miracles atribuïts als sants. Segle XIV.

-Misteri d’Elx –Drama musical religiós. Obra cantada. Segle XV.

-Betlen de Tirisiti- titelles. Mitjan segle XIX.

OCCIDENTAL

VALENCIÀ NORD-OCCIDENTAL

ORIENTAL

ROSSELLONÉS CENTRAL BALEAR ALGUERÉS

Tipologia textualEls textos publicitaris formen part dels retòrics. Impliquen una manipulació del llenguatge. La finalitat és convéncer. Els anuncis fan servir recursos gràfics

-logotip-eslògan-text explicatiu

Publicitat: finalitat comercialPropaganda: Intent d’informar o convémcer d’ideologia…

Recursos publicitaris:Antítesi: contrast entre dues ideesPersonificació: Atribuir caraterístiques humanes a un objecteParadoxa: Informació que no pareix realAnáfora o repetició:Metàfora: és com una comparació sense gastar el comComparació: Hipèrbole: exageracióCreció de Neologismes: noves paraules

COMUNICACIÓ ORAL

VALENCIÀ CASTELLÀQuadre de comandaments Cuadro de mandosPedal d’embragatge Pedal del embragueTub d’escapament Tubo de escapePalanca del canvi de marxes Palanca del cambio de marchaRetrovisor RetrovisorSeient Asiento

Volant VolanteGuantera GuanteraIntermitent IntermitenteParabrisa ParabrisasFar FaroCapot CapoteCoixí de seguretat AirbagReposacaps CabeceroCinturó de seguretat Cinturón de seguridadSedan SedanTot terreny Todo terrenoEsportiu DeportivoUtilitari UtilitarioMonovolum MonovolumenAlçavidres elèctric Elevalunas elèctricTancament centralitzat Cierre centralizadoPintura metal·litzada Pintura metalizadaAire condicionat Aire acondicionadoDirecció assistida Dirección asistidaReproductor de CD Reproductor de CDLlandes d’acer Llandas de aceroVidres tintats Vidrios tintadosClimatitzador ClimatizadorAbonyegar AbollarEsquerdar ResquebrajarEsgarrar RasgarRebentar ReventarDoblegar Doblar

Oracions Predicatives Oracions Atributives Oracions impersonals:

Son les oracions formades Les oracions atributives tenen un Són oracions construides amb per un verb predicatiu.Predicat nominal que es el mateix verbs en tercera persona que no admitenQue un predicat format per un verb subjecte explícit ni el. lípticAtributiu seguit de un atribut. Pot tindre complements Circunstancials. Tipus de oracions Predicatives :

Oracions transitives : Oracions intransitives : Oracions Reflexives : Oracions recíproques :

Són les que contenen Aquelles que es Són aquelles què Són aquelles en el Un complement construeixen un verb el subjecte fa i rep subjecte està compostDirecte. Que no necessita alhora l´acció verbal. per més de uma persona

Complement directe. que executen i reben mútuament l´acció

expresada pel verb.

Tema 6Les consonants

palatals

So sonor

JDavant de a; o ,u: jove, ajuntarDavant de e en els casos següents:·Mots com Jehovà, jerarquia, jeroglífic, Jeroni, jersei i tots els que se’n deriven·En l’imperfet d’indicatiu de jaure i ajaure: jeia, jeies, …·En els grups –jecc- i –ject-: injecció, subjecte, …

GDavant de e, i: gener i giral, …

TjEn posició intervocàlica , davant de a, o , u: platja, lletjos, …

TgEn posició intervocàlica, davant de e, i: desitge, jutgí, rellotges, …En les paraules acabades en –atce i –etge: avantatge, formatge, metge,fetge, …

So sord

XA començament de mort:xiquet, xocar,xec,…

Darrere de consonant: anxova, carxofa, perxa, …

A començament de mot, en paraules d´origen estranger: Txad, Txèquia, …

Tx

Entre vocals: cotxe, pitxer, petxina…Al final de mot, quan els derivats s´escriuen amb tx: cartutx cartutxera

Ig Al final de mot, quan els derivats s´escriuen amb j, g, tg o tj: desig desitjar

XA principi de paraula i especialmente en noms de lloc o persona: xarop, xiper, Xàtiva, …..

D´arrere de u: rauxa, disbuixa, …

Ix

Etre vocals :maduixa, caixa,…

Al final de paraulas:Peix, calaix,…

LÉXIC: EXPRESIONS FIXADES EN LA LLENGUA(I)

1.REFRANYS:

Els refranys són expressions fixes i independents, que tenen una estructura formal bastant definida.

S´utilizen sobretor en la llengua oral, tracten sobre aspectos molt diversos de la vida humana, com ara la salud, el treball, l´alimentació, les

relacions personals, la climatologia,etc.

Exemples: Cada olleta té la seua tapadoreta.

Home refranyer,gos i malfaener.

Llengua i Societat Subdialectes

Dialectolog,ia: els parlars valencians

Generalmente son de parla valenciana les comarques costaneres i centrals. Les seues caracteristiques son:

fonética

-Set vocals en posició tònica i cinc en posició àtona.-tendencia a pronunciar la a- com una e- inicial de paraules començades per es-,en-,em-.-pronuncicio de la r- y la t- en posició final.-tendéncia a pronunciar la i- del grup ix-.-perdua de la -d- intervocàlica.

-Ús dels demostratius no reforçatsi amb tres Graus:este, eixe, aquel;açó, aixó, alló;ací, ahí , allí.-formacio d’alguns plurals en ns-.-verbs incoatius en ix-.-La la persona del present d’indicatiu dels verbs de la conjugacio fa servir la desinència.-també acaba en e o en a en el present de subjuntiu-L’imperfet de subjuntiu fa servir les desinències –ara, -era, -ira: cantara, temera, dormira-Verbs incoatius –ix-Possessius femenins semiconsonàntica.

Valencià septentrional

morfològica

Apitxat Valencià meridional

EVOLUCIÓ DEL GÈNERE TEATRAL

1. EL TEATRE EN LA LITERARTURA UNIVERSAL

1.1 El teatre en l’antiga Grècia

El moment d’esplendor del teatre de l’antiga Grècia va ser al segle V aC.

Autors de tragèdies: Èsquil, Sòfocles i Eurípides.

Autors de comèdies: Aristòfanes.

Lèxic: -Arabismes -Arcaismes-Castellanismes

1.2 El teatre en l’Anglaterra del segle XVI

Es produieix un canvi d’ubicació de les representacions, no es fan en espais descoberts.

Autors dramaturgs: William Shakespeare i Christopher Marlowe.

1.3 El teatre barroc castella

El seu moment de maxima esplendor va ser al segle XVII.

Autors: Lope de Vega, Calderón de la Barca.

1.4 Els teatre clàssic francés

El teatre francés manté les formes i els temes grecs.

Autors de tragèdia: Pierre Corneille, Jean Racine.

Autors de comèdia: Molière.

1.5 Alguns autors teatrals universals dels segles XIX i XX

◦H. Ibsen

◦A. Txékhov

◦S. Beckett

◦E. Ionesco

2. EL TEATRE EN LA NOSTRA LITERATURA

Les primeres mostres teatrals corresponen a l’edat mitjana.

◦Renaixement: es desenvolupa a un ámbit de la vida cortesana.

- J. Ferrandis d’Herèdia, amb La Vesita.

◦Barroc a la Il·lustració: és de tipus popular.

Els autors cultes empraven el castellà.

- Al final del segle XVIII: Joan Ramis, amb Lucrècia o de Constància.

- Amb la Renaixença i el romanticisme es consolida definitivament el teatre en la nostra llengua.

- Autors:

Àngel Guimerà, amb Terra baixa i Mar i cel.

Eduard Escalante, amb Bufar en caldo gelat o Les xiques de l’entresuelo.

◦Època contemporània

-Els Joglars: Colombi lapsus o Ubú president

-Els Comediants: Plou i fa sol o La Nit

-Dagoll-Dagom: Antaviana

-La Fura dels Baus

Autors actuals

Josep Maria Benet i Jornet. Berenàveu a les fosques, Una vella coneguda olor, La nau, cançons perdudes, el manuscript d’Ali bei)

Manuel Molins. Dansa al vetlatori, Joan joan, Quatre històries d’amor per a la reina germana

Rodolf sirera. La desviació de la paràbola, el brunzir de les abelles, Còlera dels déus, Capvespre del tròpic.