Embed Size (px)
Citation preview
Les activitatseconòmiques
El sector primari
El paisatge rural
Espai rural el definim contraposat a espai urbà.
Hi ha dos tipus de paisatge:El paisatge natural (si és que en queda
cap), que serien els paisatges forestals, d’alta muntanya i els paisatges desèrtics, ja siguin freds o càlids.
El paisatge antropitzat o paisatges modificats per l’acció humana. En podem parlar de dos, el urbà i el rural o agrari.
L’espai rural
L’espai rural s’estén per tot el planeta.
Només el 11% de la superfície de la terra és apta per al conreu i d’aquesta un 23% són pastures.
Aquestes terres formen la SAU (Superfície Agrària Útil)
La SAU és desigual a cada continent.
A Europa la SAU arriba al 28 % i d’aquest les pastures n’ocupen un 18%.
A Àfrica o Amèrica del Sud les terres conreades no superen el 7%
Factors que condicionen el paisatge agrari
Distingim entre factors físics i humans:
Els factors físics són aquells que esdevenen per naturalesa.
Els factors humans són aquells que genera l’acció de l’home.
Factors del paisatge agrari
Factors físics:El clima condiciona el tipus de conreu
segons el seu règim de pluges i temperatures.
El relleu condiciona els usos de sòl segons ens trobem a la plana o en una muntanya.
La fertilitat del sòl condiciona el tipus de producte a conrear i el seu rendiment.
Factors del paisatge agrari
Factors humans:Desenvolupament cultural i econòmic
que condiciona el grau de tecnologia aplicable a l’agricultura.
La pressió demogràfica o volum de població que condiciona la intensitat de l’aprofitament del sòl.
Cultura i tradició que condiciona el tipus de producte i el sistema d’explotació.
Elements que descriuen el paisatge agrari
Distingim diversos elements:
Elements morfològics Sistemes de conreu Altres sistemes de conreu La propietat de la terra El destí de la producció
Elements morfològics
Hàbitat rural: conjunt d’habitatges i edificis annexes (estables, magatzems). Aquest pot ser: Hàbitat concentrat: típic de les zones
seques on la població s’agrupa a voltant de l’aigua.
Hàbitat dispers: típic de les zones amb aigua
Habitat dispers
Habitat concentrat
Elements morfològics
Parcel·les: són les unitats bàsiques de conreu, i que poden ser de forma regular o irregular, i de mida gran o petita, tot depenent dels factors físics i antròpics.
Camps oberts o Openfield: que es troben sobre tot al centre d’Europa, com Polònia, Hongria, Alemanya. Els camps oberts no tenen parets ni bardisses entre els camps i acostumen a tenir una forma allargada i regular.
Camps tancats o Bocage: que es troben a la zona atlàntica, intercalats amb els camps oberts o envoltats de prats.
Openfield
Bocage
Sistemes de conreu
Segons les associacions de plantes: Policultiu o policonreu: que consisteix a conrear
en el mateix espai agrícola diverses espècies de vegetals. És propi de les zones poc desenvolupades i es dirigeix a l’autoconsum o de les zones d’horta als països desenvolupats.
Monocultiu o monoconreu: consisteix a conrear en un espai un sol producte. Com els camps de blat del Canadà, el del cafè el Brasil, etc. és dóna sobretot, en l’agricultura mecanitzada i dirigida al mercat.
Monocultiu: camps d’oliveres
Policultiu
Sistemes de conreu
Segons se n’aprofitin les parcel·les:Agricultura intensiva: que busca
aprofitar tot l’espai agrícola.Agricultura extensiva: que no
explota tota la parcel·la i acostumen a deixar una part en guaret.
Sistemes de conreuAgricultura intensiva
Rendiments de l’explotació: Agricultura intensiva. Objectiu produir el
màxim cultivant poca terra. Distingim:De baixa productivitat: poca terra, molta
mà d’obra, poc producte, poc benefici, poca inversió en tecnologia. Exemple els conreus d’arròs a l’Àsia.
D’alta productivitat: poca terra, poca mà d’obra, molta producció, molta tècnica, alt rendiment, molta pressió demogràfica. Exemple l’agricultura d’Europa Occidental i Japó.
Sistemes de conreuAgricultura Extensiva
Rendiments de l’explotació: Agricultura extensiva. Grans extensions
de terra dedicades al conreu. Distingim:De baixa productivitat: superfícies
considerables, poca inversió, poca tecnologia, molta mà d’obra, guaret inevitable, rendiments baixos. Exemple: els països tropicals d’Àfrica.
D’alta productivitat: superfícies molt grans, poca mà d’obra, molta inversió, elevada tecnologia (maquinària), elevada producció, rendiments mitjans. Exemple les explotacions de cereals als EUA.
Altres sistemes de conreu
Sistema de conreu: Secà, només rep l’aigua de la pluja.Regadiu, és regat per l’home.
Tipus de cultiu:Herbacis, com els cereals.Arbustius, com la canya de sucre o la
vinya.Arboris, com els arbres fruiters.
La propietat de la Terra
Extensió de la propietat: • Minifundi menys de 10 hectàrees.• Explotació mitjana de 10 a 100 hectàrees• Gran explotació de 100 a 250 hectàrees• Latifundi més de 250 hectàrees.
Règim d’explotació:Directe,el pagès és el propietari de la terra.Indirecte, el pagès no és el propietari de la terra
sinó que l’explota en règim de:Parceria. El propietari cedeix la terra a canvi d’una
part de la collita.Arrendament. El propietari cedeix la terra a canvi
d’un lloguer. Jornalers. Treballador del camp sense terra que es
lloga i cobra per jornada treballada.També tenim les Terres Comunals: són terres
com els boscos, els prats que pertanyen al municipi, i per tant a la comunitat de veïns.
La propietat de la Terra
El destí de la producció:
El destí de la producció:Agricultura de subsistència o
d’autoconsum:Explotacions que produeixen just el necessari per viure sense aconseguir excedent per a la comercialització.
Agricultura de mercat: Producció industrialitzada destinada a aconseguir el màxim excedent de la qualitat adequada per satisfer el mercat al que va dirigit.
L’agricultura al món d’avui
Països Desenvolupats:
• Baix percentatge de població activa agrícola:– Sector primari 9%– Sector secundari 36%– Sector terciari 55%
• Baix % d’aportació al PIB.• Agricultura de mercat• Elevat grau d’aplicació
tecnològica.• Alta productivitat.
Països en vies de Desenvolupament:• Alt percentatge de
població activa agrícola:– Sector primari 46%– Sector secundari 15%– Sector terciari 39%
• Alt % d’aportació al PIB.• Agricultura de
subsistència i de mercat.• Baix grau d’aplicació
tecnològica.• Baixa productivitat.
L’agricultura als països en vies de desenvolupament
Dades generals: Es localitzen a la zona intertropical càlida del
planeta. Hi viu el 75% de la població del món. Tradicionalment practicaven agricultura de
subsistència amb conreu de cereals: Cultura del blat de moro a Amèrica llatina. Cultura de l’arròs a Àsia. Cultura del mill a Àfrica.
L’agricultura als països en vies de desenvolupament
Agricultura de subsistència: Dediquen la terra a produir aliment. Petita parcel·lació. Terres marginals i poc aptes per al conreu Tècniques molt rudimentàries (arada,falç..) Absència de productes químics i maquinària Baixa rendibilitat de la terra i ús de molta mà d’obra. Hi predomina el policultiu. Forta dependència dels factors físics (climatologia)
Agricultura de mercat Les Plantacions
Estan orientades al mercat, on l’objectiu es aconseguir el màxim benefici al mínim cost possible.
Situades a països tropicals poc desenvolupats (zona costanera d’Àfrica; Amèrica central i del sud, punts aïllats d’Índia i Indoxina). És una explotació agrícola de productes difícils de conrear al primer món. Propietat de grans empreses multinacionals.
Procés d’artiga . Es crema un tros de terreny i després es conrea.
L’agricultura als països en vies de desenvolupament
Conseqüències econòmiques i socials: Pobresa creixent de les famílies agricultores. Abandonament de les terres. Èxode rural: creixement dels suburbis de les grans ciutats. Importants corrents migratoris cap al Nord. Països cada cop més pobres, amb menys producció
d’aliments i amb mes FAM.
L’agricultura als països en vies de desenvolupament
El problema de la Fam al món: La població d’aquests països segueix creixent. La producció d’aliments, en aquests països, disminueix. La disponibilitat d’aliments, sobretot cereals disminueix. La necessitat de comprar aliments augmenta. El percentatge de gent desnodrida es manté molt alt.
L’agricultura als països en vies de desenvolupament
Alternatives:• Comerç just, comerç responsable.
Creació de cooperatives de pagesos que gestionen la venda de la seva collita.
Supressió dels intermediaris. Preu digne que permeti una vida digne del pagès i la
seva família. Productes d’alta qualitat. Suport de les ONG. Necessitat d’una actitud responsable dels
consumidors del Nord.
L’agricultura als països desenvolupats
Agricultura de mercat integrada en el sistema capitalista.
Agricultura d’alta productivitat. Agricultura d’alta rendibilitat Alt nivell de tecnificació: maquinària,
abonaments químics, pesticides, insecticides, selecció d’espècies, agroquímica.
Molt poca mà d’obra. Grans inversions de capital. Alt nivell d’especialització.
Monocultiu de blat a EUA. Wheat Belt
Monocultiu de blat de moro a EUA. Corn Belt
La Unió Europea i la PAC (Política Agrària Comunitària) Té condicionants d’arrel històrica que fa que hi convisquin
les petites propietats (minifundis) amb les grans (latifundis).
Poca especialització dels conreus i paper important de la ramaderia.
Participa d’un percentatge reduït en el conjunt de l’economia (3% del PIB)
Paper molt important de la ramaderia. Té tres grans àrees:
Països mediterranis: conreu de cereals, vinya, olivera i fruiters. Països de Centre Europa: planes dedicades al conreu de blat i
remolatxa sucrera. Països Atlàntics: Grans pastures, ramaderia molt tecnificada, conreus
de farratge.
L’agricultura als països desenvolupats
L’agricultura als països desenvolupats
La Unió Europea i la PAC (Política Agrària Comunitària)
La PAC neix als anys 60 i els seus objectius són: Afavorir l’autoconsum dins la UE, augmentar la producció i
modernitzar les explotacions. Augmentar la producció i la productivitat. Millorar i igualar les rendes dels agricultors. Estabilitzar els mercats. Garantir els recursos alimentaris. Aconseguir aliments a preus raonables. Augmentar la superfície de les explotacions. Aconseguir una major especialització dels països.
L’agricultura als països desenvolupats
La Unió Europea i la PAC (Política Agrària Comunitària)
Tots aquests objectius són articulats pel FEOGA (Fons europeu d’orientació i garantia agrària). Aquest organisme gestiona els pressupostos de la PAC i representa el 65% de les despeses de la UE.
Anys 80: actuacions orientades cap una racionalització dels excedents agraris (llet, cereals, carn de boví..) establint unes quotes de producció.
A partir de 1992: Entrada en vigor del Tractat de la Unió:– Jubilació anticipada d’agricultors.– Potenciació de mètodes de producció respectuosos amb el
medi ambient.– Mesures de protecció entorn i reforestació.
L’agricultura als països desenvolupats
La Unió Europea i la PAC (Política Agrària Comunitària) Actualitat polítiques concretes:
Preus mínims d’intervenció. Afecta el 70% de la producció agrícola europea. La UE assegura al camperol la compra d’unes quantitats fixes de producte a uns preus mínims.
Protecció davant la competència exterior. Afecta el 25% de la producció. Es tracta de protegir els productes interiors gravant els productes estrangers amb aranzels. Provoca dumping.
Ajudes complementàries: Crèdits o condicions especials a regions amb dificultats per poder oferir preus competitius. Actualment plantegen dificultats de repartiment amb l’entrada de molts països de l’antiga Europa de l’Est.
Altres activitat dels Sector Primari
La ramaderia: Es practica a les zones menys favorables pels conreus o fa
de complement a l’agricultura. Ramaderia Extensiva: són grans explotacions, on el
bestiar s’alimenta de pastures naturals i hi ha poca mà d’obra. La productivitat és baixa i bàsicament orientada cap a el vacum i la ramaderia ovina. Ex. Argentina, sud de Rússia i Sud-àfrica.
Ramaderia Intensiva: són explotacions on es necessita grans inversions de capital i de mà d’obra. La productivitat és molt elevada (granges). Ex. EEUU, Canadà i Europa occidental.
Altres activitat dels Sector Primari
La ramaderia:Estabulació del bestiar i les noves tècniques
d’alimentació i d’explotació, fa que tingui menys dependència de les condicions del medi.
Altres activitat dels Sector Primari
Pesca: Una de les seves característiques és el caràcter
extractiu i depredador. A més representen entre 18% i el 34% de les proteïnes de la dieta humana.
Les principals zones de pesca al món són:On hi hagi una plataforma continental extensa (el
gran sol)On s’uneixen corrents de diferents temperatures
(Japó- entre els corrents Kuro Shivo i Oya Shivo)On hi ha molt de Plàncton.
Corrents marines fredes i calentes
Altres activitat dels Sector Primari
Pesca Els principals països que desembarquen més tones
de pesca són:1. Japó i Xina2. Europa:Noruega, Dinamarca, Gran Bretanya,
Irlanda, França, Portugal) i Espanya (costa gallega, regió cantàbrica, regió canària, regió sud -atlàntica i regió mediterrània).
3. Rússia4. EUA i Canadà5. Perú.
Regions pesqueres espanyoles
Altres activitat dels Sector Primari
Pesca Tipus de pesca:
Pesca de terra: és la que es practica en els llocs on es produeixen marees baixes i el marisc queda fora de l’aigua a l’abast de la mà. Avui dia s’està substituint per vivers artificials.
Pesca de costa o de plataforma continental: és la que es practica sense perdre de vista la terra ferma, tot sortint de matinada i tornant a la tarda. Cada país tenen reconegudes 370 Km des de la costa, és el que anomenem aigües jurisdiccionals.
Pesca d’altura: és la que es practica lluny de la costa i té com a objectiu l’explotació a gran escala dels recursos pesquers.
Altres activitat dels Sector Primari
Pesca: Els problemes de la pesca:
La sobreexplotació: la pesca excessiva posa en perill la reproducció i creixement de les espècies. Alguna possible solució s’aconseguiria per la fixació de questes captures i l’establiment de zones vedades o limitades.
El conflicte sobre les aigües jurisdiccionals. Cada cop els països amplien les seves aigües jurisdiccionals, per sobre dels 370 KM o 200 milles marines.
S’ha d’abandonar el sistema de depredació i substituir-lo per un sistema de reproducció i conreu d’espècies: piscicultura o aqüicultura.
La contaminació de les aigües: que destrueix la vida al medi aquàtic.
Altres activitat dels Sector Primari
Silvicultura: És tracta de la cura i explotació dels boscos.
S’extreu per exemple, fusta, suro, resines, bolets, fruites del bosc, ús cinegètic (caça), etc.
Silvicultura
