1. PRODUCCI AGRRIA UNITAT 2 Alumne: Sergi Mrquez Professor:
David Busquets 2. EL SECTOR PRIMARI 3. AGRICULTURA 4. Fsics: El
clima condiciona el tipus de conreu. El relleu condiciona,
sobretot, els usos del sl. La fertilitat dels sls condiciona tant
els usos agraris com els tipus de conreu Humans La densitat de
poblaci condiciona la intensitat de l'aprofitament dels recursos El
grau de desenvolupament econmic condiciona, sobretot, les tcniques
d'aprofitament dels recursos. Els fets histrics i culturals poden
condicionar des del tipus d'explotaci fins a la configuraci de
l'espai rural. 5. TIPUS DE PARCELES Camps oberts (openfields) No
tenen separaci entre ells. 1 Camps closos (bocage) Estan separats
per tanques, arbres o matolls. 2 Bancals Sistemes de terrasses
adaptades al relleu. 3 Hortes Petites parcelles amb diversos
cultius. 4 6. SISTEMA DE CULTIU Monocultiu Una sola planta de la
mateixa espcie. 1 Policultiu Diverses plantes 2 Cultiu de sec Noms
aigua de la pluja 3 Cultiu de reg Sha de regar. 4 7. TIPUS DE
CULTIU Herbaci (herbes) cereals 1 Arbustiu (arbust) vinya,
avellaner 2 Arbori (arbres) fruiters 3 Dhorta Vegetals 4 8. TIPUS
DE PROPIETAT Individual Un sol propietari 1 Collectiva Diversos
propietaris o comunal 2 9. EXTANCI DE LA PROPIETAT Latifundi
Predominen les explotacions agrries de grans dimensions. 1
Minifundi Predominen les explotacions agrries de dimensions ms
redues. 2 10. RENDIMENTS DE EXPLOTACI Agricultura intensiva
Persegueix els mxims rendiments per unitat de superfcie. 1
Agricultura extensiva Es basa en el conreu de grans superfcies amb
rendiments baixos 2 11. DESTINACI DE LA PRODUCCI Agricultura de
subsistncia (1) Es limita a cobrir les necessitats del camperol o
de la comunitat que els envolta Agricultura comercial (2) Est
orientada a la venda en els mercats locals, nacionals o
internacionals. 12. PAISATGES AGRARIS AL MN ALS PASOS RICS 13. Els
paisatges agraris als pasos rics formen part de la Nova Agricultura
Objectiu: s produir excedent per satisfer la demanada del mercat.
Forta inversi de capital: selecci de les llavors ,
fertilitzants.... Aplicaci de les noves tecnologies agrries.
Especialitzaci dels conreus. Concentraci parcellria: desaparici
progressiva del bocage (camps closos) en favor dels openfields
(camps oberts) Constituci de cooperatives de petits propietaris. Hi
ha 4 tipus de paisatge Agricultura extensiva comercial Agricultura
intensiva mixta Paisatge de camps closos Paisatge de camps oberts
Agricultura mediterrnia modera Agricultura collectivista 14. TIPUS
DE AGRICULTURA ALS PASOS RICS Extensiva comercial Intensiva mixta
Mediterrnia moderna Camps closos Camps oberts .-Grans planures de
monocultiu cerealista .-Molt mecanitzades (poca m dobra) .-Inversi
de grans capitals. .-Petites parcelles tancades- .-Farratges, blat
de moro, patates , mongetes i fruiters. .-Parcelles grans i
obertes. .- Blat, ordi, civada i farratges(+pastura) .-Modernitzaci
basada en lextensi del regadiu. .-Tcniques dhivernacle i reg
controlat. .-Introducci de nous cultius: coto, blat, soja,
gira-sol,... Estats units, Canad, Centre dEuropa. Europa occidental
de clima ocenic. Zona mediterrnia del sud d Europa. 15. TIPUS DE
AGRICULTURA ALS PASOS POBRES La producci daquests pasos s que no
satisf la seva prpia demanda. Raons daquesta baixa producci:
Pateixen un fort augment de la poblaci. Els factors fsics sn poc
favorables(climes irregulars per a la vegetaci) La colonitzaci
europea va orientar lagricultura a lexportaci. La manca
dinversions. Inestabilitat poltica i social(guerres, rgims
dictatorials) 16. Agricultura tradicional de subsistncia
Agricultura de plantacions Formes de treball i eines tradicionals
velles. La productivitat es molt baixa. No genera excedents.
Monocultius dexportaci al primer mn (Caf,cacau,cot t...) Grans
extancions de territori. Molta inversi (estrangera) i mecanitzaci M
dobra barata i abundant Agricultura itinerant Rompuda de boscos
(crema i tala) Agricultura extensiva (Cereals+ramaderia) 17.
RAMADERIA 18. Ramaderia extensiva: Es dna als nous territoris
colonials (Amrica i Austrlia) Escs nivell tecnolgic. Explotacions
molt grans limitades per tanques. Espais poc aptes per
lagricultura. 19. Ramaderia intensiva: s una evoluci de la
ramaderia tradicional associada a les explotacions d'agricultura
mixta. El bestiar viu en granges tecnificades, on les pastures han
estat substitudes pels pinsos. 20. Cabanes Bovins: sn els bous,
vaques Ovins: sn les ovelles Cabrum: sn les cabres Porcins: sn els
porcs. Aviram: sn les aus. Equins: sn els cavalls. MASCLE FEMELLA
CRIA Brau Vaca Vedell/a Gall Gallina Poll/a Xai Ovella Anyell(- de
un any) Boc Cabra 21. ACTIVITAT 13 22. ACTIVITAT 14 23. ACTIVITAT
15 24. LA SILVICULTURA 25. La silvicultura s lexplotaci del bosc.
Les fustes comunes sn darbres com el pi, el faig, el roure, el
pollancre o lavet. Les fustes precioses sn les del cedre, el bans,
el tec, la caoba. El sndal o el palissandre. Aquests son arbres
tropicals dsia i frica. Lexplotaci del bosc El suro: sextreu de
lalzina surera El cautx silvestre un compost elstic que s'obt en
forma d'emulsi, el ltex, que es troba a la saba d'algunes plantes.
Malisia, Indonsia, Tailndia, l'ndia i el Brasil 26. CLIMES A
ESPANYA SEGONS EL TIPUS DE AGRICULTURA 27. AGRICULTURA: CANTBRIC I
ATLNTIC Zona clima ocenica Boscos i prats Minifundis Camps closos
Farratges i blat de moro Ramaderia bovina Vaques lleteres 28. EL
SECTOR PRIMARI A CATALUNYA La trilogia mediterrnia es compon per
blat, oli i vinyes. 29. TIPUS DE MAPES Qualitatiu: tinforma del que
hi ha en el mapa. Aquesta informaci es mostra en una llegenda.
Quantitatiu: tinforma de la quantitat de coses que hi ha en cada
part assenyalada per exemple els habitants per metre quadrat. 30.
El 90% de les captures continentals tenen lloc als mars. LA PESCA
31. LA PESCA 32. Caladors llocs ptims per llenar les xarxes de la
pesca. Convergncia de corrents clides i fredes Aiges oxigenades
Carregades de sals minerals Presncia de plncton. 33. Tres tipus de
pesca al mar: La pesca litoral: vaixells de poc tonatge, no
sallunyen gaire de la costa i tornen cada dia al port. (1) La pesca
daltura: vaixells ms grans, sallunyen uns 60 metres de la costa i
estan entre 1 setmana i 1 mes. (2) La pesca de gran altura: son
vaixells de gran tonatge que fan expedicions que duren de uns mesos
fins a 1 any. (3) 34. Les 4 normes bsiques a lhora de pescar Lmit
de quantitat no es pot pescar ms dun cert nombre de peixos. Vedes
(temps en que es deixa crixer el peix) La mida del peix Arts de
pesca controlats. 35. LA PESCA A ESPANYA 36. La flota pesquera a
Espanya havia estat la tercera ms important, en aquests ltims anys
sha reduit la pesca. Hi ha diferents zones de pesca hi es
divideixen en les segents regions: Nord est Cantbrica Tramuntana
Llevantina Sud mediterrnia Sud atlntica Balear Canaria 37. LA PESCA
A CATALUNYA Des de fa molt de temps sha practicat de manera
tradicional. Per no sha li ha donat molta importncia ja que les
caracterstiques prpies de la mar mediterrnia, perqu les aiges sn
pobres en plncton. A Catalunya, l'nica pesca que es practica s la
litoral. El poc volum de les captures, per, en certa mesura es
compensa pel valor comercial de les espcies: gambes, llagostins,
molls, spies, calamars, anxoves
