37
BLOC II LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT IES PERE VIVES I VICH

Sector secundari

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: Sector secundari

BLOC II

LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES

GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT

IES PERE VIVES I VICH

Page 2: Sector secundari

ELEMENTS BÀSICS DE LA INDÚSTRIA

MATÈRIES PRIMERES

FONTS D’ENERGIA

CAPITAL

MÀ D’OBRA TECNOLOGIA

Page 3: Sector secundari

EVOLUCIÓ HISTÓRICA DE EVOLUCIÓ HISTÓRICA DE L’ACTIVITAT INDUSTRIALL’ACTIVITAT INDUSTRIAL

1ª Revolució Industrial1ª Revolució Industrial• 1764 – 1830 al Regne Unit (després 1764 – 1830 al Regne Unit (després

s’esten per altres països al llarg del XIX)s’esten per altres països al llarg del XIX)• Carbó i màquina de vaporCarbó i màquina de vapor

2ª Revolució Industrial

Europa, Estats Units i Japó; finals del XIX fins 1945

Petroli i electricitat

Autòmobil, aviació, telèfon i ràdio

Page 4: Sector secundari

TERCERA FASE INDUSTRIAL

1940 - XXI

petrolinous sectors

noves fonts d’energia revolució informàtica

robòtica

microelectrònica

telecomunicacions

Permet:

· millorar els transports

· extendre les comunicacions

· nou paradigma productiu

Page 5: Sector secundari

Transformacions industrialsTransformacions industrials• Revolució Tecnológica: ∆ producció, Revolució Tecnológica: ∆ producció, ↓ costos↓ costos• Liberalització i desregulatització dels mercats, augment dels Liberalització i desregulatització dels mercats, augment dels

intercanvis comercials per la millora de les comunicacions.intercanvis comercials per la millora de les comunicacions.• Dinamisme industrial dels països en vies de desenvolupament, Dinamisme industrial dels països en vies de desenvolupament,

especialment a Àsia, competència amb els antics països especialment a Àsia, competència amb els antics països industrialitzats.industrialitzats.

• Globalització econòmica mundial: divisió internacional del treball i Globalització econòmica mundial: divisió internacional del treball i creació d’organismes polítics i econòmics supraestatals. Pèrdua de creació d’organismes polítics i econòmics supraestatals. Pèrdua de la sobirania nacional. la sobirania nacional.

Page 6: Sector secundari

LOCALITZACIÓ DE LA INDÚSTRIA EN EL MÓNLOCALITZACIÓ DE LA INDÚSTRIA EN EL MÓN

Factors de localització industrial

Factors territorials

·disponibilitat de recursos naturals

· disponibilitat de mà d’obra

· proximitat i accessibilitat del mercat

Factors socioeconòmics i polítics

·legislació mediambiental i laboral

·disposició i preu del sòl

·situació política

·comunicacions i infraestructures

· política fiscal i ajuts estatals

Page 7: Sector secundari

ÀREES INDUSTRIALS DEL MÓNÀREES INDUSTRIALS DEL MÓNPAÏSOS CENTRALS

·centres de control i decisió

G-8

productivitat

-Control producció

-Capital i tecnologia

-Seus multinacionals

-Importància R+D, especialitazió i centralització

-Control de la informació i dels intercanvis

NPI

·perifèria del sistema

-Principals zones:

-Amèrica Llatina

-Sud-est Asiàtic

-Europa de l’Est

Característiques

· productes manufacturats amb baix valor afegit

· especialització productiva fruit de globalització, dependència

·escasa participació en la producció mundial total

·sense capacitat de prendre decisions ni controlar la informació

· desregulació laboral i exencions fiscals

Page 8: Sector secundari
Page 9: Sector secundari

DESLOCALITZACIÓDESLOCALITZACIÓ

· Trasllat de les activitats industrials a països amb condicions productives més avantatjoses: mà d’obra barata i poc conflictiva, legislació medioambiental i laboral permisiva, avantages fiscals…

· Causes

∆ facilitat i rapidesa, de les comunicacions

Millores en el sistema de transport

· Conseqüències

Països CentralsCrisis sectors tradicionals

Pèrdua de llocs de treball

NPIDependència, exportació de capitals, deute extern

Page 10: Sector secundari
Page 11: Sector secundari

CRÍTIQUES A LA GLOBALITZACIÓ

Page 12: Sector secundari

TIPUS D’INDÚSTRIES I SECTORS INDUSTRIALS Al MÓN

PESANT (de base)

-Transformen les matèries primeres en productes semielaborats.

- Proveeix a la lleugera.

- Grans Inversions

-Tipus:

- Siderúrgica: ferro i acer.

-Química: electroquímica i petroquímica

LLEUGERA (de consum)

-Elaboren productes pel consum, partint de matèries primeres o productes semielaborats.

-No necessiten gran inversions

- Beneficis ràpids si el producte es competitiu.

- Bens de consum: electrodomèstics, teixit, agroalimentària...

Page 13: Sector secundari

FUNCIONAMENT DE L’ACTIVITAT INDUSTRIAL

Indústries pesants

Obtenen l’energia, la transformen i la trasmenten per ser emprades per altres

indústries

Indústries lleugeres productes acabats

Page 14: Sector secundari

SECTORS INDUSTRIALS

conjunt d’empreses amb activitats comuns

Maquinària i material elèctric, siderúrgic, tèxtil, químic, agroalimentari, farmacèutic, automoció...

països desenvolupats

-metal·lúrgia

-qlimentària

-química (farmàcia)

països subdesenvolupats

-electrònica i informàtica

-tèxtil, calçat, esports...

-automobilística

Page 15: Sector secundari

ELS PAISATGES INDUSTRIALS

Polígons industrials

-Intent d’ordenar territorialment la producció industrial.

-Perifèria urbana

-Relacionat amb la xarxa viària i l’us de l’automòbil

Parc tecnològic

-més recents

-Empreses de caire tecnològic i capdavanteres

-Bones comunicacions

-Prop de les universitats

Tecnòpolis

-Model de parc tecnològic a tota la ciutat.

-Innovacio tec. Centres públics o privats destinats a la investigació, al desenvolupament tecnològic, l’ensenyament superiori les empreseses capdavanteres

Page 16: Sector secundari

CONSEQÜÈNCIES AMBIENTALS DE LA PRODUCCIÓ INDUSTRIAL

·Contaminació de l’aigua ·Contaminació

del sòl· Contaminació de l’aire:

-Òxids de nitrogen i sofre

-CO

-Gasos CFE

· Sobreexplotació del sòl

·Accidents industrials

Page 17: Sector secundari
Page 18: Sector secundari

Aquesta tendència només pot invertir-se mitjançant:

1. El replatejament de les estratègies de producció industrial

2. L’enduriment de la legislació mediambiental

3. Signatura de nous tractats internacionals, per regular la producció de substancies i el tractament i eliminació dels residus.

4. Canvi dels hàbits dels consumidors

5. Incentivar països pobres per protegir el medi ambient

6. Reciclatge i reutilització dels productes

Page 19: Sector secundari

UNA INDÚSTRIA SOSTENIBLE

Sustitució progresiva de les activitats més perjudicials: cloroflurocarburs

Ús de les energies renovables, podràn mantenir el creixement constant?

Producció sense emissions

Recerca de productes que no contenguin metalls o altres materials contaminants, i si els contenen que permetin la recuperació total.

Ajudes públiques per a la reconversió de les indústries tradicionals en sostenibles.

Creació de tecnòpolis

Page 20: Sector secundari

L’ACTIVITAT INDUSTRIAL A ESPANYA

EL PROCÉS D’INDUSTRIALITZACIÓ A ESPANYA

· Segle XIX

Catalunya: tèxtil

Euskadi: siderúrgia

Ferrocarril i finances

Espanya: país agrari

Escassa burgesia

Industrialitzacio: feble i regional

· 1900 – 1959

Desenvolupament industrial espanyol

Adopció messures proteccionistes = ∆ demanda interior

Creixement població

I GM = Neutralitat d’Espanya permet un ∆ de l’exportació, però en acabar crisis

Creixement industrial durant la II Rep., frenada per derrota i política autàrquica

· 1959 – 1975

Plà d’estabilització = modernització i liberalització.

Creixement de les exportacions

Cicle creixement econòmic mundial.

Migracions externes i internes = mà d’obra abundant

Multinacionals s’instalen a Espanya, legislació laboral vigent.

Page 21: Sector secundari

L’ACTIVITAT INDUSTRIAL A ESPANYA

Crisis 1974 – 1984

Espanya afectada per la crisis del petroli, encariment de les matèries primeres, conflictivitat social, fi de la dictadura, instauració democràcia, legalització de partits i sindicats….

1984 – Anys 90

Llei de reconversió i reindustrialització

Ingrès al Mercat Comú Europeu va suposar la remodelació industrial i l’adaptació als models europeus

Principals messures:

· Reconversió dels sectos menys productius, especialment la siderúrgia, les drasanes i la fabricació d’automòbils

· Eliminació de les empresas amb demanda insuficient: electrodomèstics, tèxtils, calçat… que es deslocalitzen als NPI

· Establiment de ZUR a Galícia, Euskadi, Catalunya, Madrid i Andalusia

· Creació de zones franques a Madrid i Barcelona

Page 22: Sector secundari

Reconversió: La reconversió industrial fou un procés iniciat a Espanya el 1984 que pretenia sanejar financerament a les empreses que entraren en crisi des de 1975 per l'augment dels costos energètics, modernitzar les fàbriques més antigues, adoptant noves tecnologies i fent-les més productives eliminant l'excés de producció amb dràstics ajustos d'ocupació i reducció de la plantilla laboral. Estes mesures van provocar grans moviments sindicals i socials en contra seu. (font vikipèdia)

Page 23: Sector secundari

Característiques de la Característiques de la Indústria Espanyola en l’actualitatIndústria Espanyola en l’actualitat

· Millora dels processos de fabricació, però productivat ↓ UE

· Activitats industrials concentrades als polígons industrials, tendència creació de polígons mixtos que agrupin empreses diverses i ofereixin activitats i serveis associats.

· Els sectors que han experimentat un creixement més gran en els darrers anys han estat relacionats amb les noves tecnologies: informàtica, areonàutica, biotecnologia…

· Creixement de la inversió indsutrial amb la creació de parcs teconològics, centres claus per a la R+D, encara que la mitjana està per sota de la UE

· Canvis en la contractació laboral. Especialització i inversió tecnològica. Mà d’obra qualificada. Model de contractació extensiu desplaçat cap als NPI

· Liberalització dels mercats, eliminació d’aranzels i taxes impositives, inserció d’Espanya al mercat-món (globalització econòmica)

· Privatització d’empreses públiques, com Telefónica, Repsol, Endesa o Aceralia, antics monopolis estatals. Aquesta privatització ha beneficiat a sectors afins als governs de torn i no han generat una lliure competència.

· Predominen les PIMES, s’adapten millor a les demandes del mercat però tenen més dificultats per renovar-se tecnologicament. Extensió de la subcontratació.

· Diversificació i dinamització de la industria. Predomina la transformadora i la construcció.

Page 24: Sector secundari

SECTORS INDUSTIALS MÉS IMPORTANTS A ESPANYA

· Alimentació: transforma els productes agrícoles i pesquers. Productes destinats tant a l’exportació com al mercat nacional. Important penetració de capitals estrangers. Importància del subsector agroalimentari: càrnic, làctic, panificadores, vinícola, coserves vegetals…

Destaca a Catalunya, Extremadura i les dues Castelles

· Químic: Competitivitat i productivitat elevades. Multinacionals. Destaquen les empreses farmacèutiques i d’higiene personal. També la petroquímica, els plàstics, les pintures o la fabricació de paper. Destinat a l’exportació.

Localitzat a Catalunya, País Valencià i Comunitat de Madrid

· Metal·lurgia: representa més d’un terç de la producció industrial espanyola i és qui dona més ocupació. Sector dinàmic. Inclou les indústries de bens de consum. Predominen els capitals alemanys i japonès. Amenaçat per la deslocalització.

Radica a Euskadi i Catalunya

· Material de transport: repartit a diversos centres, especialment l’eix mediterrani i de l’Ebre

· Activitats de R+D: TIC, biotecnologia, automatització… Molta dependència del capital estranger i està localitzat a Euskadi, Catalunya i Madrid

· Altres sectors: Maquinària i equipament elèctric/electronic (Cat. I Eusk.); siderúrgia, obtenció de mettals fèrrics (Asturies i Eusk.); productes minerals no metàl·lics; tèxtils, malgrat que en clara reculada a totes les cc.aa.

Page 25: Sector secundari
Page 26: Sector secundari
Page 27: Sector secundari

LA CONSTRUCCIÓ

Important tan pel PIB com per l’ocupació, en 2007 ocupava a vora 3.000.000 de persones

Depen de les cojuntures econòmiques, molta importància de les PIMES; grans empreses es dediquen a l’obra pública.

1997 – 2007

Creixement

· Expectatives irreals de pujada contínua dels preus

· Beneficis de l’especulació inmobiliària

· Ajuts destinats a la compra d’habitatges

· Facilitats d’accès als crèdits

2008

CRISIS

ESCLAT DE LA BOMBOLLA INMOBILIÀRIA

Preus elevats habitatges Crisis financera mundial

Page 28: Sector secundari
Page 29: Sector secundari
Page 30: Sector secundari
Page 31: Sector secundari

Ocupats per sector econòmic

0

2000

4000

6000

8000

10000

12000

14000

16000

2009 2008 2009 2008 2009 2008 2009 2008

Agricultura Industria Construcción Servicios

Sector i any

Mile

rs

Page 32: Sector secundari

L’ACTIVITAT INDUSTRIAL A CATALUNYA

· Catalunya es la primera regió industrial espanyola, malgrat la inexistència de recursos propis i les limitacions territorials

Característiques

· Concentració indústrial

L’area metropolitana de Barcelona reuneix el 70% de les empreses

· ∆ inversió en R+D i empreses d’alta tecnologia

· Àrees específiques

-ZAL de la ZF de Barcelona. Gestió i racionalització dels estocs.

- Parc Tecnològic de Cerdanyola del Vallès, sectors capdavanters.

- ZUR, s’intenta afavorir la localització de centres industrials mitjaçant la creació d’infraestructures

Page 33: Sector secundari

SECTORS INDUSTRIALS MÉS IMPORTANTS A CATALUNYA

· ALIMENTACIÓ· QÚIMIC

· METAL·LÚRGIC· MATERIAL DE TRANSPORT

· CONSTRUCCIÓ· ACTIVITATS R+D

· TÈXTIL malgrat la seua deslocalització als NPI encara representa un 15% de l’ocupació industrial.

ÀREES INDUSTRIALS

estan relacionades amb els grans nuclis de població, els principals eixos viaris i de transport, i els eixos fluvials

· Comarques del AMB, diversificació

· Corredor AP-7 Tarragona – Alt Penedès

· Eixos fluvials Ter i Llobregat, tèxtil

· Baix Camp i Tarragonès, química

· L’àrea urbana de Lleida i el Segrià, principal zona industrial de la Cat. interior, agroalimentaria i maquinària agrícola.

· Comarques del AMB

· Petits nuclis: Cervera-Tàrrega, Litoral Maresme…

Page 34: Sector secundari

SISTEMES DE PRODUCCIÓ LOCAL

A Catalunya les empreses d’un mateix sector tendeixen a concentrar-se en un mateix espai geogràfic, creant vincles de cooperació i competència. Afavoreix un millor accés asl factors de producció i al personal especialitzat, facilitant la presència de proveïdors, l’accés a la tecnologia i estimulen la creació de infraestructures especialitzades

1) Barcelonès i comarques veïnes

2) Anoia

3) Curs del riu Llobregat

4) Osona

5) Gironès

6) Tarragonès i comarques veïnes

7) Urgell i Pla d' Urgell

8) Noguera

9) Segrià

10) Ribera d' Ebre

Page 35: Sector secundari
Page 36: Sector secundari
Page 37: Sector secundari