CONTE DELS

GEGANTS DE BEGUES

EN CRISTÒFOL I L’EULÀLIA

Taller de dibuix electrònic

Begues 2009

Doncs jo sóc la

Marta, la geganta

d’Olesa.

Hola! Sóc el Cristòfol, el gegant de Begues.

Em dic Eulàlia, sóc de Barcelona i sóc la geganta de Begues.

En Cristòfol era un gegant que vivia a Begues i duia un pi que feia servir de bastó.

Una nit de llamps i trons va ajudar a travessar la riera a un nen que havia fet el món. D’aquí li vingué el nom de Cristòfol, que en grec vol dir el portador de Crist.

Tot sovint, en Cristòfol anava a festejar a Santa Marta, que vivia a l’Hospital de Cervelló, a Olesa de Bonesvalls.

Quan els olesans se’n van assabentar, no els va agradar gens i li van començar a llançar pedres. I quan se’ls van acabar, van seguir llançant-li cebes i alls.

En Cristòfol va arrencar a córrer fins que va arribar al terme de Begues i allí va fer una pixarada que travessava nou vegades el camí. Els que el perseguien no el van poder empaitar i el van haver de deixar estar.

En Cristòfol va poder descansar i va asseure’s en una roca que va quedar en forma de cadira i on s’hi pot veure la marca del bastó i les dues petjades del gegant.

Més tard, una noia barcelonina anomenada Eulàlia va anar a Begues i s'hi va quedar per viure-hi.

Des d’aleshores ençà, en Cristòfol i l’Eulàlia surten junts pels carrers del poble com a patró i patrona de Begues.

Fi