Embed Size (px)
Citation preview
LLAPIS O
GRAFIT
EL GRAFIT
Plumbago: plom, en llatí
Plom negre: llapis de plom
El grafit és un carbó natural que es
crea amb la pressió de la terra
sobre la fusta en estat de
descomposició dels boscs en
època prehistòrica.
http://www.youtube.com/watch?v=mlb_vKD0tUQ&feature=player_embedded#t=41
•1564 - es descobreix un jaciment de grafit a Cumberland (Anglaterra).
L’empraven per marcar les ovelles. Era pur i sòlid i es podia tallar amb
bastonets (inconvenients: es trencaven i embrutaven les mans).
•Primer es recobrien amb cordons o tela i després, amb fusta.
•S. XVIII, s’emprava per a la fabricació de canons, i per tant començà a
minvar la seva producció i exportació.
•Baviera (Alemanya), Faber inventa alternativament: grafit+ sofre+ reïnes+
antimoni (tot això cuit a temperatures altes ens donava el llapis de grafit.
•A França, amb Conté, es farà el llapis actual: grafit+ fang. Segons la
quantitat que hi ha de grafit obtenim les diferents gradacions: a més grafit,
més negre i tou, és el llapis (9B, 8B, etc.) com menys, més dur (9H,
8H,etc.)
H: duresa B: foscor F: gra fi HB: semidur
COM ES FA UN LLAPIS?
1
2
3
5
4
GRAFITS PURS,
serveixen per a dibuixar i
per a fer esbossos.
LLAPIS GRAS,
permet fer línies
fines i detallades.
Produeixen un
traç suau,
resistent a
l’aigua.
LLAPIS GRAFIT, per
dibuixar, escriure o
esbossar. Hi ha una
variant que és el
LLAPIS SOLUBLE A
L’AIGUA.
TAMANY I FORMES
•HEXAGONAL: bona subjecció per a
traçar línies precises i fines.
•RODÓ: et permet girar fàcilment a
qualsevol posició, mentre que
l’anterior sols permet 60º.
•PORTAMINES: mànec que ens
permet sostenir la mina de grafit.
AFILADORS
GOMES D’ESBORRAR
•Goma de pa
•Goma d’art
•Goma
convencional
•Goma de vinil
•Goma moldejable
•TREBALLAR SOBRE DIFERENTS TIPUS DE SUPORT
•QUALITATS DIFERENTS DE LÍNIA: mina de 0,5 mm., llapis sense afilar, de
punta, de costat,etc.
•DIRECCIÓ DEL CANELL I PRESSIÓ DE LA MÀ
•SENSE ESBORRAR. DIBUIXAR A PARTIR DE LA GOMA I UN GRIS MIG.
•TIPUS DE LLAPIS (pot variar molt el to i el traç)
•DILUIR EL LLAPIS AMB AIGUA SI HO PERMET
•FER UN FROTTAGE
•FER RESERVES AMB EL PAPER
•TÈCNIQUES TONALS:
Línies paral·leles,
en la mateixa
direcció. Uniforme
Línies entrecreuades,
que ajuden a variar el
to considerablement.
Traç circular
Esfuminant,
amb esfumí,
mocadors de
paper, dit...
ÉS IMPORTANT L’ESCALA DE VALORS IMITANT LA DE
GRISOS
MAX ERNST
CARBONET
Palet carbonitzat de salze,
d'avellaner, de romaní o de cep,
obtingut per la combustió de matèria
orgànica en absència d'aire, i que
s'utilitza per a dibuixar com si fos un
llapis, sobretot per fer esbossos.
ES POT TROBAR EN FORMA DE
BARRETES O BÉ EN FORMA DE
LLAPIS.
•TAMBÉ HI HA EL CARBÓ COMPRIMIT EN
FORMA DE BARRES O LLAPIS, QUE NO
ÉS CARBÓ SINÓ UNA BARREJA DE
PIGMENT NEGRE+ AGLUTINANT.
•CARBÓ D’OLI, MEDI MÉS GRAS.
MATERIALS PER A CARBONET
FIXADORS, antigament eren
solucions de laca,colofònia i
alcohol. Actualment són
acetats de polivinil evaporatiu.
Alternativament hi ha la
vaporització d’emulsió
acrílica. (acrílic+ 10% d’aigua)
SUPORTS, ha de ser una
superfície rugosa, sigui paper o
tela, però no àcida.
ALTRES, la goma moldejable i un drap,
són imprescindibles per esborrar o
treure trets de brillantor al dibuix
ESFUMÍ, per
treure valors
tonals.
TÈCNIQUES del CARBÓ:
•UTILITZANT LA TEXTURA DEL PAPER
•EFECTES TONALS EMPRANT EL FREGAT
•AMB L’ESFUMÍ: escampar el carbó i crear tons
graduals o barrejats. Com a llapis de dibuix
quan és pigmentat.
•AMB L’AJUT D’UNA GOMA D’ESBORRAR
•AMB LÍNIA
•AMB TONS I CANVIS TONALS
•AMB AIGUA
•MESCLAT AMB ALTRES TÈCNIQUES SEQUES
EDGAR DEGAS
MATISSE
CRETES I
GUIXOS
CONTÉ
Existeix també una tècnica
seca en forma de barra o de
llapis de color de ferro que
anomenem SANGUINES.
Aquestes estan fetes
ordinàriament d’hematites
vermelles, que és un òxid de
ferro, mineral d’aspecte
terrós, de color negre o bru
vermellós.
Les qualitats són semblants a
les del carbó però més
marronoses.
SEPIA
