Tema 13. La globalitzacio (lèxic). GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT

Embed Size (px)

Text of Tema 13. La globalitzacio (lèxic). GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT

  • 1. Tema 13: Un mn globalitzat (lxic) Laura Cabrera, Miguel Rodrguez i Noem Romero Geografia (2n Batxillerat L) Institut Infanta Isabel dArag. Barcelona Professor: Rafael Palomero Caro Gener del 2014 1

2. Globalitzaci o mundialitzaci (de leconomia) Procs pel qual les economies, les societats i les cultures dels pasos i regions del mn s'han integrat progressivament a travs d'una xarxa mundial de comunicacions, transports i comer, que abasta la major part de les regions del planeta. Com a resultat, tota leconomia mundial sha convertit en un sistema nic dominat pel capitalisme. 2 3. Territori central o desenvolupat (Primer Mn) Territori que forma part de les zones del planeta que controlen el comer i la tecnologia mundials, mantenen nivells alts de productivitat, tenen una economia diversificada i gaudeixen dingressos fora elevats (Amrica del Nord, Uni Europea i Jap). 3 4. Territori que mant una economia poc complexa, t baixos nivells de productivitat, una base agrria i un desenvolupament industrial escs o incipient. Territori perifric o subdesenvolupat (Tercer Mn) 4 5. Territori semiperifric emergent Territori que combina caracterstiques dels pasos centrals i dels perifrics, fet que crea un cert desequilibri. Formen part daquest grup pasos com el Brasil, Argentina, Sud-frica, ndia, Xina, Turquia, etc. 5 6. Comer just Modalitat alternativa de comer basat en la supressi dintermediaris, en uns salaris justos, en latenci a les necessitats dels agricultors, etc. Aquest tipus de comer s promogut per organitzacions no governamentals, per les Nacions Unides i per moviments pacifistes i ecologistes per afavorir els productors del Tercer Mn. 6 7. Condonaci (del deute) Acte mitjanant el qual un pas creditor dun altre decideix renunciar al seu dret i allibera el pas deutor del pagament (tamb saplica aquest terme als deutes entre persones). 7 8. Sistema econmic Conjunt dinstitucions i relacions (jurdiques, tcniques, etc.) que permeten lorganitzaci econmica de la societat. Hi ha tres sistemes econmics rellevants: leconomia de mercat, basada en la llei de loferta i la demanda; leconomia planificada i dirigida per lEstat; i leconomia mixta, que recorre el mercat per assignar els recursos malgrat que s lEstat interv per regular-ne el funcionament. 8 9. Sistema global (mundial) o sistema mundial (capitalista) Sistema econmic en qu els mitjans de producci sn, en la seva majoria, propietat privada, i en qu el capital s'inverteix en la producci, distribuci i el comer dels bns i serveis per tal d'obtenir guanys o el benefici mxim en un mercat lliure i competitiu. 9 10. Acci Cada una de les parts iguals en qu es divideix el capital duna empresa annima per facilitar-ne la compra i la venda. Les accions duna empresa es negocien a la borsa, on compradors i venedors determinen el seu preu. Els accionistes responen dels deutes de lempresa noms per limport total de les seves accions. 10 11. Capital productiu Capital que sinverteix en activitats empresarials de tipus industrial o de serveis. Quan una empresa necessita capital, una de les opcions que pot dur a terme s emetre accions i vendre-les en borsa. 11 12. Capital financer Capital que opera en la borsa tant a curt termini com a llarg, per ser invertit en les accions de les empreses o per especular amb el tipus dinters. 12 13. Borsa (de valors) Part ms important del mercat de valors, on es compren i venen valors mobiliaris com ara accions, obligacions, etc. La seva principal funci s la de facilitar les operacions financeres, registrant i supervisant els moviments efectuats pels demandants i oferents de valors mobiliaris. 13 14. Especulaci financera Acci financera que no promet tenir la seguretat de recuperar la inversi inicial. 14 15. Mercat financer Mercat on s possible comprar o vendre valors, accions i opcions de futur. 15 16. Liberalitzaci dels mercats financers Procs que ha resultat del conjunt de mesures que es van adoptar a partir del 1979 per facilitar la circulaci del capital per les borses del mn. Aquest procs ha multiplicat les inversions mundials, per, en no existir reguladors mundials dels fluxos de capitals, ha afavorit lespeculaci i la inseguretat financeres i ha fet crixer el control de les borses anglosaxones (Estats Units i Gran Bretanya) sobre les finances mundials. 16 17. Monopoli Control absolut del mercat dun sector productiu per una sola empresa, fet que li permet fixar els preus. 17 18. Oligopoli Control del mercat per un nombre redut dempreses, que es coordinen per fixar els preus a nivells elevats. 18 19. Oferta pblica dadquisici (OPA) Compra de les accions duna empresa per una altra, que ofereix als accionistes un preu superior a la cotitzaci que tenen a la borsa en aquell moment. 19 20. Globalitzaci social Procs de globalitzaci que provoca grans canvis socials. La incorporaci de la dona al mercat de treball remunerat, laugment del nivell de consum i la globalitzaci del mercat laboral en sn exemples. 20 21. Globalitzaci cultural Procs de globalitzaci que afecta al mn de la cultura en mbits com la cincia i els gustos artstics i esportius. 21 22. rea cultural Conjunt de diferents pobles i cultures que comparteixen uns aspectes determinats com poden ser les creences, les formes de vida o el sistema de valors. 22 23. Geopoltica Cincia que, a travs de la geografia poltica, els estudis regionals i la histria,estudia la causalitat espacial dels successos poltics i els seus efectes futurs. Analitza les actuacions i estratgies del poder, ja sigui el dels estats, de les grans organitzacions internacionals o qualsevol altra forma de poder. 23 24. G-7 (G-8 o G-7+1) o grup del 7 Grup dels 7, integrat per Alemanya, Canad, Estats Units, Frana, Itlia, Jap i el Regne Unit, que organitza una cimera anual de caps dEstat per discutir sobre temes econmics i poltics. Quan a les reunions hi participa Rssia com a convidada, s anomenat G-8 o G-7 +1. 24 25. Moviment antiglobalitzaci Corrent poltic i social integrat per diversos moviments que protesten contra les formes i els mtodes que est prenent l'actual procs d'integraci econmica global, en especial contra les accions especulatives que desestabilitzen les economies dels pasos pobres i contra la capacitat de les empreses per traslladar-se a llocs on les lleis laborals, fiscals i mediambientals sn ms permissives. 25 26. Organitzaci internacional o interestatal Organisme que agrupa dos o ms estats, que decideixen establir diferents formes de cooperaci poltica, econmica o militar entre ells, sense renunciar a la seva plena sobirania. 26 27. Organitzaci (o instituci) supranacional Organitzaci internacional els estats membres de la qual renuncien voluntriament a una part de les competncies derivades de la seva sobirania individual, en favor dels organismes de govern com. 27 28. Organitzaci de les Nacions Unides (ONU) Organitzaci intergovernamental mundial, creada per la Carta de San Francisco el 1945, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperaci econmica, cultural, social i humanitria, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i autodeterminaci i vetllar pel respecte dels drets humans. 28 29. Assemblea General de lONU Un dels cinc rgans principals de l'Organitzaci de les Nacions Unides. Est integrada per tots els estats membres i es reuneix almenys una vegada a l'any en una sessi dirigida per un president electe pels representants. s un organisme consultiu, sense capacitat executiva. 29 30. Consell de Seguretat de lONU rgan ms poders de les Nacions Unides, que est encarregat de mantenir la pau i la seguretat entre els estats del mn. Hi tenen poder de vet EUA, Rssia, Xina, la Gran Bretanya i Frana. s el principal organisme executiu de les Nacions Unides. 30 31. UNICEF (Fons Internacional de les Nacions Unides dAuxili a la Infncia) Organitzaci creada per l'Assemblea General de les Nacions Unides l'any 1946. Els seus objectius sn el desenvolupament de la infncia, leducaci bsica i igualtat de gnere, la protecci dels nens contra la violncia, explotaci i abs, i la vigilncia dels drets dels infants. 31 32. OIT (Organitzaci Internacional del Treball) Organisme especialitzat de les Nacions Unides que s'ocupa dels assumptes relatius al treball i les relacions laborals. 32 33. FAO (Organitzaci de les Nacions Unides per a lAgricultura i lAlimentaci) Organisme especialitzat de les Nacions Unides que s'ocupa de les activitats internacionals encaminades a eradicar la fam. La seva seu s a la ciutat de Roma, Itlia. 33 34. UNESCO (Organitzaci de les Nacions Unides per a lEducaci, la Cincia i la Cultura) Organitzaci creada per les Nacions Unides el 1946 per promoure la collaboraci internacional en educaci, cincia, cultura i comunicaci. T la seva seu a Pars. 34 35. Organisme de les Nacions Unides, fundat el 1944. Sencarrega de vigilar el sistema financer global, observar les taxes de canvi de les monedes i oferir assistncia tcnica i financera als pasos que en necessitin. FMI (Fons Monetari Internacional) 35 36. Organisme creat pel G-7 el 1999 com a frum de cooperaci i de consulta sobre temes relacionats amb el sistema financer internacional entre pasos ms desenvolupats (G-7+1) i els dindustrialitzaci emergent (lArbia Saudita, lArgentina, lAustrlia, el Brasil, la Xina, Corea del Sud, lndia, Indonsia, Mxic, la Repblica de Sud-frica, Turquia). El membre que fa 20 s la UE. G-20 36 37. Organitzaci privada independent de governs i organismes internacionals, sense nim de lucrem o comercial, que t com a objectius la protecci social, cultural, legal o ambiental ONG (organitzaci no governamental) 37 38. Organitzaci internacional que t com a finalitat assegurar l'estabilitat i la seguretat a Europa. Es va fundar per continuar lactivitat pacificadora de la Conferncia sobre la Seguretat i la Cooperaci a Europa (CSCE) al final del segle XX. OSCE (Organitzaci per