CATALÀ 2n BatCATALÀ 2n Bat

TEMA 3. EL LÈXICTEMA 3. EL LÈXIC

LA FORMACIÓ DE MOTS La creació de noves paraules es regeix

pel principi d’economia: es recorre a expressions que ja existeixen en la llengua. Els recursos lingüístic poden ser:

Interns crear nous mots a partir dels que ja existeixen en la llengua.

Externs incorporació de mots que pertanyen a altres llengües.

LA DERIVACIÓ

Consisteix en afegir un afix a un radical o lexema.

Segons la posició els afixos es calcifiquen en: Prefixos Infixos Sufixos

PREFIXOS Es classifiquen seguint tres criteris:

Fonològic segons la tonicitat poden ser: Àtons

a- amuntegar bes- besavi

Tònics avant- avantprojecte infra- infraroig

PREFIXOS

Morfosintaxi assignar nova categoria gramatical al lexema.

Tant sols alguns prefixos permeten formar verbs a partir de radicals nominals i adjectius. consell aconsellar terra enterrar

L’adjunció de prefixos a- i en- pot L’adjunció de prefixos a- i en- pot provocar canvis sintàctics i semàntics.provocar canvis sintàctics i semàntics.

PREFIXOS

Semàntic segons el seu significat indiquen l’espai el temps, la jerarquia en una escala...

Els derivats amb prefix s’escriuen sense Els derivats amb prefix s’escriuen sense guionet tret de les formes amb prefix guionet tret de les formes amb prefix no-no-. .

INFIXOS Formen una llista tancada i afegeixen

pocs matisos de significat.

Poden servir per diferencia significats:Infix Exemple

-iss- Roquissar

-itx- Magritxol

-ol- Rajolí

-oll- Empatollar

-on- Ensangonar

-oss- Picossada

-ot- Xerrotejar

-uc- Menjucar

-usc- Pedruscall

-uss- Cantussejar

Infix Exemple

-al- Apegalós

-all- Ceballut

-an- Costaners

-any- Afiganyar

-ar- Llargarut

-arr- Caparró

-ass- Allargassar

-at- Llogater

-atx- esprimatxat

Infix Exemple

-eg- Polseguera

-ell- Solellada

-er- Camperol

-et- Pelleter

-ic- Ploricó

-ill- Branquilló

-in- Clenxinar

-iny- Plorinyar

-isc- Ploviscar

SUFIXOS

Expressen a més d’un significat una categoria gramatical.

Poden formar noms, adjectius, verbs i adverbis a partir de radicals nominals, adjectivals, verbals i , en menor mesura, adverbials.

SUFIXOS

La formació de noms:

Noms derivats de noms

Cal diferenciar dos tipus de processos. Derivació amb sufixos valoratius no forma noves

unitats lèxiques. Derivació amb altres tipus de sufix forma noves

unitats amb nous significats i recategoritza el radical.

SUFIXOS

Noms derivats d’adjectius No comporten una variació semàntica els

derivats tendeixen a manifestar la qualitat del radical i són, per tant, noms abstractes.

Noms derivats de verbs Solen tenir un significat relacionat amb

l’acció verbal o l’agent que la realitza. També resulten objectes i indrets

relacionats amb el racial verbal.

SUFIXOS

La formació d’adjectius

Els adjectius formats a partir de noms, verbs i adjectius mantenen una relació semàntica amb el radical del qual provenen.

SUFIXOS Adjectius derivats de noms

Gentilicis Característica Pertinença

Adjectius derivats d’adjectius Tendència Valoratius Superlatius

Adjectius derivats de verbs Qualitat Propensió, aptitud

SUFIXOS

La formació de verbs

Verbs derivats de noms El sufix que s’incorpora als verbs derivats

de nom indica, am petites variants, “posar en acció” allò que expressa el radical.

SUFIXOS

Verbs derivats d’adjectius Indiquen “posar en acció” la qualitat

expressa el radical, o sigui, “fer tornar”, “tenir tendència a”.

Verbs derivats de verbs Pertanyen tots a la primera conjugació i

solen presentar un infix entre el lexema i el sufix.

LA LEXICALITZACIÓ Explica tots aquells processos de

formació de mots que pertanyen a unitats existents de la llengua.

La composició Formació de mots a partir de la unió de

dos lexemes. El mot resultant constitueix una unitat de significat i alhora una unitat morfosintàctica

LA LEXICALITZACIÓ La sintagmació i la fraseologia

La sintagmació combinar paraules per formar un sintagma que es comporta com una construcció fixa, amb un significat específic, dins de l’oració. Locució gramatical Locució lèxica

La fraseologia formar oracions que funcionen com a construccions fixes amb un sentit específic.

LA LEXICALITZACIÓ

L’habilitació Recurs de formació de mots que consisteix a

assignar una nova categoria gramatical i un nou significat a una unitat ja existent en la llengua.

La truncació, les onomatopeies i la reduplicació Truncació recurs lèxic que consisteix a

modificar un mot ja existent escurçant-lo, però conservant-ne les característiques gramaticals i el significat.

LA LEXICALITZACIÓ

L’onomatopeia procés de formació de mots que consisteix a denominar un determinat concepte a partir de la reproducció d’un so o soroll estretament vinculat a aquest concepte.

La reduplicació consisteix en la repetició d’un element d’un mot o de tot un mot sencer, és mlt poc productiu en català.

ELS MANLLEUS El lèxic d’una llengua es distribueix en 3

categories:

Base comuna i constitutiva de la llengua

Restes de les llengües anteriors

Aportacions posterior (manlleus): Causes lingüístiques Causes no lingüístiques: contacte fronterer,

conquesta o supremacia econòmica o cultural

ELS MANLLEUS

Pel que fa a l’adaptació lingüística dels manlleus, es poden prendre dues opcions:

Mantenir la grafia original

Adaptar la grafia a les normes ortogràfiques de la llengua que rep el manlleu.