TEMA 4: PAISATGE I

MEDI AMBIENT(LÈXIC)

INSTITUT INFANTA ISABEL D’ARAGÓAriadna Andorrà Moros, Laura Grande Jiménez i Lorena López Milán (2n de batxillerat L, maig del 2014)

Professor: Rafael Palomero Caro

2

BIOSFERA 1. Unitat funcional constituïda pel conjunt de la matèria viva de

la Terra i l’espai on es donen les condicions ambientals i funcionals compatibles amb la vida.

2. En un sentit més restringit, també s’ha entès per biosfera la interfase entre atmosfera, hidrosfera i litosfera on és possible la vida, o bé el conjunt dels éssers vius que poblen aquest espai.

3

BIODIVERSITAT (O DIVERSITAT BIOLÒGICA)

Varietat d’éssers vius que hi ha sobre la Terra o sobre una regió determinada de resultes d’un procés natural de milers d’anys. És garantia i exponent del benestar i de l’equilibri a la biosfera.

4

ENDEMISME

Terme utilitzat per indicar que la distribució d’una espècie animal o vegetal es limita a un àmbit territorial reduït i no es troba enlloc més del món.

5

LANDA

Matoll format principalment per brucs, ginebres i ginestes, propi del bosc temperat oceànic. Apareix per sobre dels 1.600 – 2.000 metres d’altitud.

6

ESCLERÒFIL Arbust o arbre de fulla dura i coriàcia,

especialment adaptat a dures condicions de calor i sequeres estivals.

7

MÀQUIA

Tipus de matollar que ocupa gran superfícies a les zones de clima mediterrani, caracteritzat per arbusts de fulla dura i persistent, densament agrupats.

8

GARRIGA Tipus de matollar que ocupa gran superfícies

a les zones de clima mediterrani, caracteritzat per les plantes de fulla plana, petita, dura i persistent tot l’any, entre les quals predomina el garric.

9

ESTEPA

Formació vegetal constituïda per un mantell discontinu d'herba i matoll, característica de les zones de clima semiàrid. A les regions de clima àrid apareix l'estepa arbòria o arbrada,

10

LAURISILVA Bosc perennifoli, característic de les zones

tropicals o subtropicals marítimes, format per arbres i arbustos de fulles coriàcies i relativament grans, semblants a la del llorer.

11

CONTAMINACIÓ

Alteració de les propietats d’un medi per incorporació (generalment d’origen antròpic) de pertorbacions, materials o radiacions que introdueixen modificacions de l’estructura i de les funciones dels ecosistemes afectats.

12

POL·LUCIÓ (O CONTAMINACIÓ) ATMOSFÈRICA

Presència a l'atmosfera de gasos i partícules en suspensió (aerosols), procedents sobretot de les activitats humanes (combustió, emissions de gasos, etc.), en una proporció superior a la que presenta l'aire no contaminat o net i en una quantitat que implica risc per a la salut de les persones i dels altres éssers vius.

13

BOIRUM (BOIRA CONTAMINANT O SMOG)

Boira densa amb una alta concentració d’aerosols (partícules procedents de la combustió d’hidrocarburs: carbó, gasoli, benzines, etc.), produïts per la indústria, les calefaccions domèstiques i, sobretot a les grans ciutats, pels vehicles a motor. Es distingeix entre l’smog industrial produït per la combustió de carbó i l’smog fotoquímic de les grans ciutats, provocat pels vehicles.

14

ILLA DE CALOR Es tracta d'un fenomen microclimàtic que

implica un augment de la temperatura en el centre de la ciutat en relació amb la seva perifèria.

15

IMPACTE (MEDI)AMBIENTAL

Conjunt d’alteracions del medi ambient provocades per la pràctica de determinades activitats humanes, com poden ser l’agricultura, la indústria, la mineria, la urbanització, el turisme...

16

AVALUACIÓ DE L’IMPACTE MEDIAMBIENTAL

Estudi per predir les conseqüències ambientals d’un projecte o actuació (com una autopista o una presa) i propostes per minimitzar-ne els efectes sobre el medi.

17

RISC AMBIENTAL Possibilitat de que es produeixi una

catàstrofe en el medi ambient a causa d’un fenomen natural o d’una acció humana que pot tenir conseqüències sobre les persones i els béns.

18

FENOMEN NATURAL

Processos de tipus divers, com la pluja, la neu, els llamps, l'onatge, els terratrèmols, les erupcions volcàniques, etc., provocats pel funcionament i la dinamica inherent als elements i sistemes de la natura.

19

RISC (O DESASTRE) NATURAL

Fenomen que té el seu origen en la pròpia dinàmica del medi natural i que pot afectar la seguretat de les persones, dels béns materials o dels propis elements del medi; els desastres naturals succeeixen quan els fenòmens naturals assoleixen una intensitat o magnitud tant elevada que provoca danys severs a les comunitats humanes.

20

SISMETremolor o sacsejada de la superfície de la terra resultat dels desplaçaments i les friccions de les diferents plaques que formen l'escorça terrestre (plaques tectòniques).

21

ESLLAVISSADA

Desplaçament sobtat de materials d'un vessant, cap al seu peu, per acció de la gravetat, en molts casos causada per pluges molt intenses.

22

RISC ANTRÒPIC (O ANTROPOGÈNIC)

Possibilitat de que determinades activitats humanes provoquin danys materials o humans, o agreugin els efectes adversos de fenòmens naturals susceptibles de causar danys.

23

RISC TECNOLÒGIC Són els relacionats amb l’ús de tecnologies

que poden provocar desastres per un accident o pel mal funcionament d’una instal·lació, com, per exemple, l’escapament radioactiu d’una central nuclear.

24

RISC MIXT Són els provocats per substàncies o

organismes que comporten una amenaça per a la salut com ara infeccions bacterianes, virus...

25

FORAT DE LA CAPA D’OZÓReducció fins a 70% de l’ozó de l’atmosfera a causa de l’augment de CFC (clorofluorocarburs, gasos que s'utilitzen principalment en la indústria de la refrigeració i dels aerosols), que ha creat una mena de forat sobre l’Antàrtida; la reducció de l’ozó (encarregat de filtrar les radiacions ultraviolades procedents del Sol) és nociva per als éssers vius.

26

CANVI CLIMÀTIC (GLOBAL) Modificació global del clima de la Terra en

relació amb el pas del temps.

27

DESERTITZACIÓ Procés de degradació en el qual el sòl fèrtil i

productiu perd total o parcialment el potencial de producció, és a dir, evoluciona cap a unes condicions climàtiques i ambientals 4 conegudes com a desert.

28

DESFORESTACIÓ Procés de desaparició dels boscos i masses

forestals, fonamentalment causada per l'activitat humana. Causada principalment per activitats com la tala realitzada per la indústria de la fusta, així com per a l'obtenció de sòl per a cultius agrícoles.

29

REFORESTACIÓ Operació de l'àmbit de la silvicultura

destinada a repoblar zones que en el passat estaven cobertes de boscos i van sofrir la desforestació.

30

EFECTE (D’)HIVERNACLE / GASOS HIVERNACLE Fenomen pel qual certs gasos (com el diòxid

de carboni, el metà, el vapor d’aigua, etc.) retenen part de l'energia emesa pel sòl (radiació infraroja) després d'haver estat escalfat per la radiació solar.

31

ESCALFAMENT GLOBAL

Teoria que sosté que la temperatura de la Terra ha pujat en les últimes dècades a causa de l'acció de l'home (en especial per l’efecte d’hivernacle) i que seguirà creixent en el futur si no es prenen les mesures mediambiental adequades.

32

PLUJA ÀCIDA

Precipitacions en forma de pluja o de neu que s'han tornat àcides en combinar-se amb gasos contaminants tals com el diòxid de sofre i els òxids de nitrogen.

33

EMPREMTA/PETJADA ECOLÒGICA Indicador de sostenibilitat que resumeix, per

a cada individu, quina és la superfície necessària per produir els recursos que utilitza i per assimilar els residus que genera. Avalua l’impacte sobre el planeta d’un determinat mode de vida.

34

BIOCAPACITAT

Capacitat d’una àrea específica biològicament productiva de generar un proveïment regular de recursos renovables i d’absorbir els residus del consum. Quan l’empremta ecològica d’una regió supera la seva capacitat biològica vol dir que se n’està fent un ús no raonable.

35

SOSTENIBILITAT

Equilibri d’una espècie amb el seu entorn, en el present i en el futur.

36

DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE (O SUSTENTABLE)

Model de desenvolupament capaç de satisfer les necessitats actuals sense comprometre els recursos i les possibilitats de les futures generacions.

37

PROTOCOL DE KIOTO Acord internacional, signat en aquesta ciutat

japonesa el 1997, que té com a objectiu limitar les emissions de gasos que provoquen l’escalfament global.

38

CIMERA DE RIO DE JANEIRO (1992)

Reunió internacional en què es va reconèixer l’existència del canvi climàtic i es van formular diverses propostes per combatre l’escalfament de la Terra.

39

ECOLOGIA Branca de les ciències biològiques que

estudia les interaccions entre els organismes i el seu ambient.

40

ECOLOGISME

Moviment que agrupa persones i entitats que es preocupen activament de la defensa de la natura.

41

ECOSISTEMA 1. Concepte abstracte que es refereix al funcionament

interrelacionat del conjunt d’éssers vius (animals i plantes) i els factors del medi (clima i sòl, bàsicament) de l’hàbitat on els primers viuen. De manera que el conjunt d’éssers vius d’un hàbitat i els factors ambientals es consideren un ecosistema.

2. També s’utilitza ecosistema per designar hàbitats concrets com per exemple: un bosc, una bassa, un prat, un riu, etc.

42

MEDI AMBIENT Sistema format per elements naturals i artificials

que estan interrelacionats i que són modificats per l'acció humana. És l'entorn que condiciona la forma de vida de la societat i inclou valors naturals, socials i culturals que existeixen en un lloc i moment determinat.

43

EDUCACIÓ AMBIENTAL Procés d’aprenentatge que inclou

comprendre la realitat del medi ambient i, especialment, el procés que ha conduït al seu deteriorament actual.

44

CONSUM RESPONSABLE

Una de les pautes per dur a terme un canvi social a partir de la modificació dels nostres hàbits quotidians. Consisteix en triar els productes i serveis d’acord el seu impacte ambiental i social i, per la conducta de les empreses que els elaboren i no només per la seva qualitat i preu.

45

RECICLATGE

Tractament total parcial de productes o materials ja utilitzats (cartró, paper, llauna, vidre, plàstics i residus orgànics) perquè pugin ser reutilitzats o per obtenir una nova matèria primera.

46

BANCA ÈTICAEntitat financera que combina els beneficis socials i ambientals amb la rendibilitat econòmica dels banc convencionals. Es distingeix dels bancs normals per la naturalesa social dels projectes que finança, pel compromís ètic de les empreses en què inverteix i per la transparència de les seves actuacions.

47

MICROCRÈDIT Préstec d’una petita quantitat de diners a persones

que es troben en situació de pobresa i marginació perquè puguin desenvolupar projectes d’autoocupació que els permetin obtenir una font regular d’ingressos. Als països del Tercer Món ha estat una font de progrés i de desenvolupament local.

48

AGRICULTURA ECOLÒGICA Sistema de conreu basat en la utilització

òptima dels recursos naturals sense fer servis llavors transgèniques ni productes químics.

49

XARXA ECOINDUSTRIAL

Estructura en què es combinen centrals de producció elèctrica, factories industrials i aprofitaments agropecuaris i domèstics, tot respectant les condicions mediambientals.

50

PAISATGE

Espai caracteritzat per un tipus de combinació dinàmica de factors naturals i humans.

51

BANALITZACIÓ DEL PAISATGE Pèrdua de la diversitat i de les característiques

específiques d'un paisatge, és a dir la seva uniformització.

52

ÀREA PROTEGIDA Zona que rep un tractament legal diferenciat

respecte al territori circumdant, amb l'objectiu de conservar les característiques singulars del seu medi ambient (orografia, hidrografia, fauna, flora, etc...).

53

ESPAI NATURAL PROTEGIT Part del territori que es troba molt poc modificada

per l’acció humana i que, segons diverses legislacions, tenen algun tipus de protecció per tal de preservar el seu interès científic, ecològic, cultural, educatiu o paisatgístic.

54

PARC NACIONAL O REGIONAL

Espai natural d’extensió relativament gran, no modificat essencialment per l’acció humana, amb interès científic, paisatgístic i educatiu. No s’hi permeten activitats d’explotació dels recursos naturals, ni d’alteració del paisatge.

55

PARC NATURAL Espai amb valors naturals qualificats, protegit

legalment amb l’objectiu d’assegurar la seva conservació de forma compatible amb l’aprofitament ordenat dels recursos i l’activitat dels seus habitants.

56

LLOC D’IMPORTÀNCIA COMUNITÀRIA (LIC) Ecosistemes protegits, considerat prioritaris pels

estats membres de la Unió Europea, a fi de garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres. Aquests llocs van integrar-se en la Xarxa Natura 2000 europea.

57

XARXA NATURA 2000 Inclou tots aquells ecosistemes que tenen algun

nivell o altre de protecció legals segons les directives de la UE, a fi de garantir la biodiversitat i la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestre.

58

AUDITORIA AMBIENTAL Informe en el qual es descriu com influeix sobre el

medi ambient (o pot influir, si encara no s’ha realitzat) l’activitat de les empreses, organitzacions, obres públiques, etc.

59

RESERVA DE LA BIOSFERA

Cas especial d'àrees protegides, ja que el seu reconeixement depèn de la UNESCO, tal com passa amb els llocs naturals i llocs natural-culturals declarats patrimoni mundial 8 per aquest organisme internacional. Es tracta d’àrees amb valors naturals a conservar però habitat i explotat per la societat.

60

PLA D’ESPAIS D’INTERÈS NATURAL (PEIN)

Pla aplicat l’any 1985 per la Generalitat de Catalunya segons el qual se seleccionaven diverses zones de tot l’espai català, tant terrestre com marítim, que calia protegir.

61

ESPAI CINEGÈTIC Terreny susceptible d’aprofitament per a la caça,

declarat i reconegut així per l’autoritat competent. N’existeixen diverses modalitats: reserva nacional de caça, zona de caça controlada, refugi de fauna salvatge i refugi de caça.

62

PARATGE NATURAL D’INTERÈS NACIONAL

A Catalunya, espai o element natural d’àmbit mitjà o reduït amb característiques singulars pel seu interès científic, paisatgístic i educatiu, declarat així mitjançant una llei per tal de garantir-ne la protecció. En aquests paratges les activitats s’han de limitar als usos tradicionals agrícoles, ramaders, silvícoles compatibles amb els objectius concrets de la protecció de l’espai i les altres activitats pròpies de la seva gestió.

63

REFUGI DE CAÇA

Zona on es prohibeix la caça per tal d’assegurar la conservació de determinades espècies de fauna cinegètica. Amb característiques similars existeixen, igualment, “refugis de pesca” i “zones de pesca controlada”.

64

REFUGI DE FAUNA SALVATGE Àrea on es limiten totes aquelles activitats que

puguin perjudicar determinades espècies o poblacions de fauna salvatge en perill d’extinció. No s’hi permet la caça.

65

RESERVA NACIONAL DE CAÇA

Àrea amb especials característiques fisicobiològiques, ideals per les seves possibilitats cinegètiques. L’objectiu de la seva protecció és la conservació i el foment de les espècies que hi viuen.

66

ZONA DE CAÇA CONTROLADA

Zona constituïda sobre terrenys cinegètics d’aprofitament comú en els quals la protecció, conservació, foment i aprofitament cinegètic s’ha d’adaptar als plans que aprovi l’Administració competent.