TEMA 5. El sector primari. GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT

Embed Size (px)

Text of TEMA 5. El sector primari. GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT

  • 1. Tema 5 EL SECTOR PRIMARI (Geografia, ed. Vicens Vives, tema 5) INSTITUT INFANTA ISABEL DARAG Professor: Rafael Palomero Caro (Alguns materials han estat elaborats pels alumnes de 2n de batxillerat del curs 2011-2012) 1

2. 2 1. DE L'AGRICULTURA TRADICIONAL A1. DE L'AGRICULTURA TRADICIONAL A L'AGRICULTURA DE MERCATL'AGRICULTURA DE MERCAT 3. 1. De l'1. De l'economia de subsistnciaeconomia de subsistncia aa l'l'economiaeconomia de mercatde mercat Segle XIX utilitzaci de noves tcniques agrcoles Augmenta la producci agrria Sobra capital per invertir en indstria i per adquirir nous productes Pas a l'economia de mercat 3 4. La capitalitzaci del camp 4 5. 5 6. Avui dia els pagesos abandonen l'agricultura tradicional, destinada al consum propi, per dedicar-se al mercat El resultat s una transformaci de la poblaci rural Per adaptar-se a l'economia de mercat, els agricultorsPer adaptar-se a l'economia de mercat, els agricultors han adoptat noves tecnologies i han fet un esfor de capitalitzaci 6 7. 7 Municipi de Lladurs, Solsons (octubre del 2011) 8. 8 Hort del mas Can Villar de la Llena (Lladurs, Solsons, 10/2011) 9. 9 Corral del mas Can Villar de la Llena (Lladurs, Solsons, 10/2011) 10. 10 1.2. Poblaci rural i poblaci agrria 11. La poblaci agrria va anar disminuint a causa de la mecanitzaci dels treballs agrcoles i de la baixa rendibilitat A les darreres dcades dels segles XX es va produir un xode rural massiu. 11 12. La poblaci activa agrria t una mitjana dedat superior als 40 anys. Als darrers anys ha augmentat la poblaci dels pobles petits, per la majoria ja no treballa al sector primari 12 13. 13 14. 14 15. 15 16. 16 17. SUPERFCIE AGRRIA TIL (SAU) 17,5 milions dha 6,9 milions dha 17 18. Terres de conreu Sec: 78% Regadiu: 22% 18 19. En els darrers anys Les terres de conreu han baixat un 12,5% El terreny forestal ha augmentat un 9,1% 19 20. Tendncies actuals Abandonament de terres menys productives. Augment de la superfcie destinada a la ramaderia. Augment de la superfcie destinada a usos residencials i infraestructures. 20 21. 21 1.5. La terra i lestructura de les explotacions agrries 22. Petita explotaci o minifundi Petites dimensions (< 10 ha) A la meitat nord de la Pennsula i als dos arxiplags. Degut a la petita dimensi, s difcil la seva mecanitzaci i escs el volum de producci. Rendibles noms en una agricultura intensiva o molt cientfica. 22 23. Explotacions< 5 ha 51,8% del total dexplotacions i noms un 4.74% de la superfcie 23 24. Gran explotaci o latifundi Grans dimensions ( > 100 ha) Normalment: agricultura extensiva Extremadura, Castella-La Manxa i Andalusia. Cracterstiques: - Intensa mecanitzaci - Collites abundants - Agricultura comercial - Grans beneficis. 24 25. Explotacions >100 ha 4,63% del total dexplotacions i un 55,49% de la superfcie 25 26. Explotacions mitjanes Han augmentat les explotacions mitjanes (30 ha). La UE les ha afavorit per tal de fomentar lagricultura intensiva, fer-hi productes de qualitat i proveir el mercat. Incentius als reagrupament de parcelles duna mateixa explotaci. 26 27. 27 28. 2.1. La poltica agrria comunitria (PAC) Objectiu inicial: proveir els pasos comunitaris i elevar les rendes agrries (els ingressos dels pagesos).. La PAC modific la seva orientaci el 2003: -Ms competitivitat -Millor adaptaci a la demanda -Restricci progressiva de les ajudes econmiques 28 29. Pla Estratgic Nacional de Desenvolupament Rural (2007 2013) Tres objectius essencials: -Augmentar la productivitat -Desenvolupar la industria agroalimentria -Millorar el medi ambient 29 30. 2.2. La producci agrcola 30 31. 2.3. La producci ramadera - Espanya s el segon pas de la UE en ramaderia. - Es tracta dun sector tecnificat i molt relacionat amb la indstria transformadora. 31 32. Bestiar bov Avicultura Bestiar porqui Bestiar ov Destaquen quatre tipus de bestiar: 32 33. 2.4. La comercialitzaci dels productes agraris La comercialitzaci ptima dels productes agraris depn del grau de desenvolupament de la indstria agroalimentria. Les indstries agroalimentries es concentren en mans dempreses multinacionals. El vi es un dels productes ms rellevants de la producci agroalimentria espanyola. 33 34. 3. ELS PAISATGES AGRARIS DESPANYA 3.1 El paisatge agrari 34 35. Factors naturals determinants El clima El relleu 35 36. Elements del paisatge agrari Tipus de cobertura vegetal de les zones conreades. La grandria i el tipus dexplotaci. Presncia de ramaderia estabulada o en llibertat. 36 37. Altres elements del paisatge agrari Lhbitat hum i les comunicacions 37 38. Paisatges agraris espanyols 38 39. Els paisatges atlntics sn propis dels espais litorals i prelitorals de la cornisa cantbrica i gallega. Predomini de zones muntanyoses relleu accidentat. 3.2. Paisatge agrari atlntic 40. El clima s ocenic i plujs, amb temperatures suaus que afavoreixen a la gran presncia de prats i boscos caducifolis. CLIMOGRAMA de Lugo Temperatura mitjana anual: 11,4 . Amplitud trmica: 1,7. Precipitacions abundants: 1.083 mm. Distribuci regular de les precipitacions a excepci de lestiu. 41. Vegetaci: - Prats - Boscos caducifolis: faig, bedoll, aur, tiller. - Pins i eucaliptus (sovint repoblats) 42. Agricultura Lagricultura ocupa poca extensi a causa de la utilitzaci de les terres per la pastura. El policonreu est orientat a lautoconsum. El principal monoconreu s el blat de moro per a farratge. Tamb predomina la presncia de pomeres per a la producci de sidra. 43. La ramaderia es dedica principalment a la cria de bestiar bov per obtenir llet. La cabanya ramadera sha incrementat en qualitat i quantitat. A Galcia la producci es destina sobretot a la carn. Ramaderia 44. Predomina el minifundio, en especial a Galcia. Les explotacions ramaderes sn petites en superfcie i en nombre de caps de bestiar, per la qual cosa solen ser poc rendibles. Estructura agrria 45. La poblaci agrria viu dispersa en cases allades o en pobles petits. Poblament 46. Ocupa el litoral i prelitoral de les regions mediterrnies i la major part de les depressions de lEbre i del Guadalquivir. Es caracteritza per: - Un relleu accidentat per amb planes litorals i valls amb sls frtils. - Terrenys forestals poc productius. 3.3. Paisatge agrari mediterrani 47. El clima es caracteritza per - precipitacions escasses, amb sequera estival accentuada. - temperatures suaus a lhivern i elevades a lestiu (forta evaporaci i dficit hdric). 48. Els principals conreus com els cereals, la vinya i lolivera. Agricultura de sec 49. Es practica a les zones on les temperatures sn ms suaus i els sls frtils. Els principals conreus sn les hortalisses i els ctrics. Agricultura de regadiu 50. - Bestiar ov i cabrum extensiva a les zones de sec. - Bestiar bov i porqu intensiva a Catalunya. - Bestiar porqu extensiva a les dehesas dExtremadura i Andalusia. Ramaderia 51. - Predomini de les explotacions de sec de dimensions mitjanes, excepte a Andalusia occidental, on predomina el latifundi. - A les planes litorals les explotacions sn de dimensions petites, conreades de forma intensiva. . Estructura agrria 52. La poblaci, molt nombrosa, tendeix a concentrar-se en pobles grans, tot i que tamb hi ha hbitats dispersos. Poblament 53. 3.4. Paisatge agrari dinterior Comprn les terres interiors de Castell i Lle, Castella-La Manxa i alguns sectors de les depressions de lEbre i del Guadalquivir Clima mediterrani amb tendncia continental: altes temperatures a lestiu i hiverns freds; precipitacions escasses. Conreus: predomini dels cereals (rotacions de tipus biennal o triennal) i de la vinya. Al costat dels rius hi ha zones de regadiu. 54. Ramaderia: - predomini del bestiar ov a les zones de sec; - explotacions intensives (aviram, porqu i bov) a prop de les ciutats. - ramaderia extensiva industrial (bestiar porqu, ov i bov) a les dehesas dExtremadura, Salamanca i Sierra Morena.. Estructura de la propietat: - Predomini de la mitjana i petita propietat; - latifundis a la zona de les dehesas i a la Manxa. Hbitat: concentrat; poblaci escassa i envellida. 55. PAISATGE AGRARI DE MUNTANYA 3.5. Paisatge agrari de muntanya 56. Situaci: altituds baixes i mitjanes del nord peninsular i altituds elevades i mitjanes del sud. Clima: - Temperatures baixes. - Precipitacions amb forma de neu. - Fort contrast entre els vessants sud (ms clid) i el nord (temperatures molt baixes). Explotaci forestal: aprofitament de faigs i castanyers. Sn espcies de creixement lent, per aix shi ha estes la repoblaci de pins i eucaliptus. Ramaderia: ovina i bovina, criada de manera extensiva. 57. Estructura de la propietat: petites propietats drees conreades a les valls i al peu de les muntanyes, mentre que moltes superfcies forestals continuen sent de propietat municipal o mancomunada entre uns quants municipis. Poblament: concentrat a les valls; poblaci escassa i envellida. Paisatge: - Les valls estan molt parcellades i separades per tanques i camins amb arbres. - Molt transformat per limpacte del turisme, que sovint sha convertit en el sector econmic bsic. 58. Factors fsics L'arxiplag te un relleu abrupte, dorigen volcnic. Clima: clid subtropical. Pluviositat escassa. Temperatures suaus tot lany. 3.6. Paisatge agrari de les Canries 59. Sistemes agrcoles El producte principal s el pltan. El segon producte s el tomquet d'exportaci. El tercer producte s la patata. VIDEO: Paisatge agrari a Lanzarote (1:35m; 5/14): http://www.youtube.com/watch?v=RMUeexaGbLo 60. Sistemes ramaders 61. Estructura de la propietat Predomina la propietat petita a linterior (economia de subsistncia). Propietats extenses a la costa (agricultura comercial) Explotaci forestal Bona part de la superfcie forestal esta protegida, especialment els boscos de pi canari i la laurisilva. 62. Lxic Calador: lloc on les captures sn ms abundants i treballen els vaixells de pesca. Plataf