TEMA 6 L’ESPAI URBÀ

Salvador Vila Esteve

Geografia

3r d’ESO

TEMA 6. L’ESPAI URBÀ.

1. Conceptes bàsics.

2. El procés d’urbanització i els plànols urbans.

3. Les ciutats globals i les desigualtats territorials i socials.

4. L’expansió de les grans ciutats: la ciutat difusa.

5. Problemes ambientals de les ciutats.

1. Conceptes bàsics.

Una ciutat és un nucli de poblament amb una quantitat important de població, una densitat elevada i en què la majoria de la seua població es dedica als sectors secundari i terciari

Entre les funcions d’una ciutat podem destacar la residencial (lloc on viure) i convivencial (on conviure amb la resta), la comercial, la financera, la industrial,

l’administrativa, la política, la cultural, la turística, la militar, la religiosa,...

1. Conceptes bàsics.

Anomenem urbanització al procés pel qual la població passa de ser majoritàriament rural i viure en pobles a ser fonamentalment urbana i viure en ciutats

L’urbanisme és el conjunt de normes i disposicions relatives als edificis i espais urbans que, tenint en compte les necessitats de la població, regulen el desenvolupament de les ciutats

Exercicis punt 1. Conceptes bàsics.1.- Digues quines són les funcions de les ciutats i posa un exemple conret de cadascuna d’elles tret de la ciutat de València.2.- A partir dels documents de baix, respon:a) Tipus de cadascun.b) Tema conjunt.c) En quines zones del món hi ha un major percentatge de població urbana? Amb quins percentatges? En quins països en concret? Per què?d) En quines zones del món hi ha un menor percentatge de població urbana? Amb quins percentatges? En quins països en concret? Per què?

2. El procés d’urbanització i els plànols urbans.

Les ciutats antigues (segle V a.C. – segle V d.C.)

Els grecs són els primers en planificar el creixement de les ciutats, tallant perpendicularment els carrers que es creuen en forma de quadrícula i amb una àgora o plaça al centre

amb els edificis públics principals

Els romans parteixen de l’urbanisme grec i creen les seues ciutats a partir de dos grans carrers (cardo i decumanus) que

es creuen en un fòrum on es situen els edificis més importants, amb carrers paral·lels i perpendiculars als dos principals que formen un plànol ortogonal en forma de quadrícula

2. El procés d’urbanització i els plànols urbans.

Les ciutats medievals (segle V – segle XV): en època medieval les ciutats s’emmurallen i creixen de manera caòtica, amb carrers estrets i sinuosos,

sovint sense eixida, que conformen un plànol irregular

Les ciutats modernes (segles XVI-XVIII): les ciutats creixen, s’eixamplen les muralles, creixen barris extramurs i s’intenten obrir places i pavimentar carrers

2. El procés d’urbanització i els plànols urbans.

La ciutat industrial

A partir del segle XIX, amb la Revolució Industrial, les ciutats creixen molt amb les noves fàbriques i amb barris segregats socialment: uns per a la burgesia i altres per als proletaris

Els nous barris, especialment els burgesos, es planifiquen, normalment seguint un plànol ortogonal o en quadrícula,

amb carrers amplis i amb els serveis necessaris

2. El procés d’urbanització i els plànols urbans.La ciutat postindustrial: des del 1960 les fàbriques se’n van fora de la ciutat i aquestes es reserven per als serveis, al mateix temps que la ciutat creix sobre

els pobles del voltant i es requereixen millors vies i mitjans de transport

2. El procés d’urbanització i els plànols urbans.

Tipus de plànols

Irregular: no té cap estructura ordenada, sinó carrers estrets i sinuosos, sense cap planificació. És típic de

les ciutats medievals i el solem trobar als nuclis antics

Ortogonal: els carrers es tallen perpendicularment formant una quadrícula. És típic de les ciutats gregues i romanes i del

creixement urbà de les ciutats dels segles XIX i XX

Radiocèntric: trama radial amb cercles concèntrics traçats a partir del centre de la ciutat i amb radis que els uneixen entre

ells i amb el centre. És típic del creixement recent de les ciutats

Exercicis punt 2. El procés d’urbanització i els plànols urbans.1.- A partir del plànol de la ciutat de València, respon:a) Quina part és la ciutat vella? De quina època històrica és? Per què?b) On està situada l’expansió industrial del segle XIX? Quines característiques té?c) Explica, posant exemples del plànol de València quan siga possible, les principals etapes del procés d’urbanització.

Exercicis punt 2. El procés d’urbanització i els plànols urbans.

2.- A partir dels plànols de baix, digues de quin tipus és cadascun i les seues característiques.

3. Les ciutats globals i les desigualtats territorials i socials.

Amb la globalització actual, les grans ciutats s’han transformat en ciutats globals que influeixen en tot el món per ser centres dels grans bancs i multinacionals, centres

d’investigació i de poder, nuclis del transport mundial i llocs des d’on es controlen els intercanvis internacionals de tot tipus (Nova York, Londres, Tòquio,...)

Aquestes ciutats globals requereixen fortes inversions en edificis, transports i telecomunicacions i els preus del sòl i els edificis són molt alts

3. Les ciutats globals i les desigualtats territorials i socials.

Les ciutats tenen intercanvis de tot tipus (viatgers, informació, productes,...) i s’influeixen entre elles, formant una xarxa urbana global interconnectada en què les grans ciutats o

metròpolis globals influeixen sobre les metròpolis mundials (influeixen en gran part del món), les metròpolis nacionals (influeixen en la resta del seu país) i els centres regionals i comarcals

3. Les ciutats globals i les desigualtats territorials i socials.

3. Les ciutats globals i les desigualtats territorials i socials.

A nivell intern, amb la globalització, les ciutats presenten cada vegada més desigualtats entre les zones privilegiades (incloent urbanitzacions privades amb tot tipus de serveis)

i les zones marginades de la perifèria (sense els serveis més bàsics)

El centre històric o nucli antic sovint s’ha deteriorat per la manca d’inversions i equipaments, però en molts llocs s’han recuperat amb inversions públiques (ajudes a les rehabilitacions d’edificis, obertura de places i carrers, edificis públics) i privades (hotels,

llocs d’oci,...) que han rehabilitat els centres històrics i han fet pujar els preus

Exercicis punt 3. Les ciutats globals i les desigualtats territorials i socials.

Les megaciutats són més que simples aglomeracions territorials d'éssers humans. Són nodes en l'economia global i l'economia de les nacions més poderoses. En el seu territori es concentren les funcions superiors de direcció, producció i gestió del planeta; els centres de poder polític, el control dels mitjans de comunicació, la capacitat simbòlica de creació i difusió dels missatges dominants... Concentren el millor i el pitjor de les nostres societats, des dels innovadors i els poderosos fins als segments irrellevants que formen part del sistema. Estan connectades externament a les xàrcies globals, mentre que internament estan desconnectades d'aquells sectors de les seus poblacions locals considerats pertorbadors o rebutjables funcionalment. Dins d'aquesta dualitat es barregen els processos de crisi de l'habitatge, desigualtat creixent, pobresa urbana i exclusió social. Jordi Borja i Manuel Castells.

1.- A partir dels documents, respon:a) Tipus de mapa. Tipus i autors del text.b) Tema conjunt als dos documents.c) Quines són les ciutats més importants del món? Quines són secundàries?d) Què és una megaciutat? Quines funcions tenen?e) Quina dualitat presenten les megaciutats?f) Explica, en forma de redacció, tot el que sàpigues sobre les ciutats globals.

Exercicis punt 3. Les ciutats globals i les desigualtats territorials i socials.

2.- Descriu cadascuna de les imatges per separat. Seguidament, digues quines són les diferències fonamentals entre les dues.

4. L’expansió de les grans ciutats: la ciutat difusa.En l’últim mig segle, les taxes d’urbanització al món han crescut

molt i la majoria de la població mundial ja viu en ciutats

4. L’expansió de les grans ciutats: la ciutat difusa.Les grans ciutats actuals tenen milions d’habitants, són multiculturals i tenen un alt desenvolupament tecnològic, però en elles hi ha grans

desigualtats, molta contaminació i competeixen entre elles

En tot el món, les ciutats creixen i s’expandeixen sobre els seus voltants creant grans aglomeracions urbanes que avancen sobre el camp dels

voltants (rururbanització) sense uns límits clars: és la ciutat difusa

4. L’expansió de les grans ciutats: la ciutat difusa.

Tipus d’aglome-racions urbanes

Àrees metropolitanes: aglomeració urbana formada per una gran ciutat que creix sobre els pobles i ciutats mitjanes que l’envolten

Conurbació: unió en el territori de dues o més ciutats d’una importància semblant

Megalòpolis: unió de diverses conurbacions de grans metròpolis, formant una immensa zona urbana de molts quilòmetres i més de vint milions d’habitants

4. L’expansió de les grans ciutats: la ciutat difusa.En la ciutat difusa les funcions d’aquesta s’estenen per un ampli territori amb desplaçaments constants de la població dins d’ell: urbanitzacions,

polígons, centres comercials, aeroports, vies de transport,...

4. L’expansió de les grans ciutats: la ciutat difusa.

Conseqüències de la ciutat difusa

Necessiten grans inversions en infraestructures de transport i s’utilitza molt el transport privat: mobilitat constant

Consumeixen molt de sòl, cosa que fa pujar el seu preu i el de la vivenda

S’incrementen els serveis i la necessitat d’infraestructures (electricitat, aigua, gas, fem, enllumenat, vigilància,...), per la qual cosa als barris marginals i a les ciutats més

pobres la gent no té accés als serveis més bàsics

El model social és molt individualista

4. L’expansió de les grans ciutats: la ciutat difusa.Amb la ciutat difusa s’han creat nous espais urbans dedicats a la indústria i al comerç

Els polígons industrials: àrees situades als afores de la ciutat (àrea metropolitana) i amb bones comunicacions on s’instal·len les indústries

Parcs tecnològics: zones industrials, normalment prop d’universitats i centres d’investigació, on s’instal·len les indústries d’alta tecnologia

Centres comercials i d’oci: espais tancats, controlats i segurs destinats al consum (comerç i oci) que es troben als afores de

les ciutats i al costat de les principals vies de comunicació

Exercicis punt 4. L’expansió de les grans ciutats: la ciutat difusa.

1.- A partir del mapa, respon:a) Tipus.b) Tema.c) Ordena les principals ciutats del món indicant els habitants que té cadascuna i el país i continent on està.d) Com ha evolucionat la taxa d’urbanització?e) Quines característiques tenen aquestes grans ciutats en l’actualitat?

Exercicis punt 4. L’expansió de les grans ciutats: la ciutat difusa.

2.- A partir dels documents, respon:a) Indica a quin tipus d’aglomeració urbana pertany cada imatge i per què.b) Què és una ciutat difusa? Posa algun exemple.c) Explica, en forma de redacció, tot el que sàpigues sobre l’expansió de les ciutats i les ciutats difuses.

Exercicis punt 4. L’expansió de les grans ciutats: la ciutat difusa.

3.- Relaciona cada imatge amb els nous espais urbans i explica’ls.

5. Problemes ambientals de les ciutats.Les ciutats, amb el seu creixement, acaben amb els paisatges naturals

(desforestació) i agraris del seu voltant i solen haver poques zones verdes

Consumeixen molt aigua i poden haver problemes d’abastament, siga per escassetat o per la contaminació o salinització dels aqüífers (en els països

pobres el consum d’aigua contaminada provoca malalties greus)

Contaminació atmosfèrica elevada pel gran volum de vehicles i fàbriques

5. Problemes ambientals de les ciutats.Forta contaminació acústica pels vehicles, fàbriques, obres, zones d’oci,...

Alt consum d’energia: cases, transport, fàbriques, enllumenat, climatització,...

Generació d’immenses quantitats de residus sòlids difícils de recollir, classificar, reciclar o eliminar: cada vegada fan falta més abocadors i aquests estan més lluny de les ciutats

Exercicis punt 5. Problemes ambientals de les ciutats.

Segons dades de la Comissió Europea, la contaminació atmosfèrica provoca unes 370.000 morts prematures a la UE, 16.000 de les quals a Espanya. El trànsit és, segons l'Agència Europea del Medi Ambient, la font més gran de contaminació a Europa.La contaminació de l'aire urbà causa el triple de morts que els accidents de trànsit i quasi 10 vegades més que els laborals.Algunes mesures per a solucionar el problema són reduir la velocitat en les vies pròximes a les ciutats, vigilar el bon estat de l'automòbil, apagar el motor quan estem parats i fomentar la compra de vehicles de baix consum o els nous cotxes elèctrics.

 La Vanguardia.es,setembre de 2010.

1.- A partir del document, respon:a) Tipus, data i lloc d’on s’ha tret el document..b) Tema.c) Quin és un dels principals problemes de les ciutats de la Unió Europea? Per què? d) Quines són les causes d’eixe problema? Com es podria solucionar?e) Explica, en forma de redacció, tot el que sàpigues sobre els problemes mediambientals de les ciutats.

Exercicis de síntesi

1.- Vocabulari: ciutat, urbanització, urbanisme, ciutat global, xarxa urbana, ciutat difusa, àrea metropolitana, conurbació, megalòpolis, plànol irregular, plànol ortogonal, plànol radiocèntric.