- 1. Tema 8. L'activitat comercial i les comunicacions Geografia.
Segon de Batxillerat Laura Cabrera Flix, Lorena Lpez Miln i Miguel
Rodrguez Ruiz INSTITUT INFANTA ISABEL DARAG Professor: Rafael
Palomero Caro.Maig del 2014
2. Comer Activitat econmica intermediria entre els productors de
bns i els consumidors. 3. Comer concret Comer en qu sexposen i es
comercialitzen les mercaderies. 4. Comer abstracte Intercanvi de
mercaderies que fsicament no sn presents (per exemple, els mercats
internacionals del petroli). 5. Fira de mostres Exposici peridica,
en un espai construt expressament, de mostres de productes,
principalment manufactures. 6. Logstica Gesti i planificaci de les
activitats dels departaments de compres, producci, transport,
emmagatzematge, manteniment i distribuci duna empresa. 7. Minorista
Comerciant que ven productes en petites quantitats directament al
pblic. 8. Majorista Comerciant que compra als productors grans
quantitats de mercaderies per vendre-les a altres comerciants o
empreses. El majorista no ven a particulars. 9. Assentador
Majorista del lloc receptor dels productes. 10. Acord General sobre
Aranzels i Comer (GATT) Acord multilateral, creat a la Conferncia
de La Havana el 1947, per establir un conjunt de normes comercials
i concessions aranzelries. Est considerat el precursor de
l'Organitzaci Mundial de Comer. 11. Organitzaci Mundial del Comer
(OMC). Organisme de les Nacions Unides, fundat el 1995, que
supervisa els acords comercials per definir les regles del comer
entre els estats membres. T com a propsit reduir o eliminar
completament les barreres internacionals al comer. 12. Aranzel
Impost que han de pagar les mercaderies estrangeres per poder ser
importades. 13. Comer interior Intercanvi de bns i serveis dins les
fronteres dun mateix estat. 14. Canals de comercialitzaci
Itineraris i mitjans de transport a travs dels quals circula un
producte determinat des del punt de producci fins a la seva
destinaci final de consum. 15. Lsing Contracte mercantil de
collaboraci que t per objecte exclusiu la cessi de l's de bns
mobles o immobles, adquirits amb aquesta finalitat segons les
especificacions del futur usuari, a canvi d'una contraprestaci
consistent en l'abonament peridic dunes quotes. 16. Renting Lloguer
dun b (habitualment, un vehicle) a llarg termini amb tots els
serveis inclosos. L'objectiu del rnting s facilitar la utilitzaci
del vehicle, no la seva compra, tot i que aquesta s possible. 17.
Supermercat Establiment on es venen aliments, begudes i productes
dadrogueria i perfumeria mitjanant el procediment dautoservei. 18.
Hipermercat Supermercat de grans dimensions que ofereix al client
una extensa gamma de productes i altres serveis. Solen estar
situats als afores de les poblacions. 19. Marca blanca Producte
genric sense marca, caracterstic i exclusiu duna cadena de
supermercats. El producte resulta ms barat perqu sen fan grans
comandes, no hi figura el productor i no sen fa publicitat. La
cadena comercial que el ven respon de la seva qualitat. 20. rea
comercial Zona o territori geogrfic que presenta caracterstiques
econmiques homognies, amb un centre urb principal que atreu la
major part de l'activitat comercial de la zona. 21. Comer exterior
o internacional Intercanvi de bns i serveis entres estats
diferents. 22. Importaci Introducci de bns i serveis en un estat
procedents de lestranger. 23. Exportaci Enviament de bns i serveis
des d'un estat a l'estranger. 24. Proteccionisme Poltica econmica
que aposta per la producci nacional i imposa taxes i aranzels als
productes daltres estats per limitar-ne les importacions. 25.
Lliurecanvisme Doctrina econmica que propugna la no intervenci
estatal en el comer internacional, permetent que els fluxos de
mercaderies es governin pels avantatges de cada pas i la
competitivitat de les empreses. 26. Balana de pagaments Conjunt
dintercanvis (ingressos i despeses) que realitza un pas amb la
resta del mn durant un any; comprn els bns materials (balana
comercial), els serveis (turisme, transport, royalties), les
transferncies monetries i els moviments i inversions de capital.
27. Balana comercial Diferncia entre el valor econmic del total de
les exportacions i les importacions que fa un pas durant un any; si
les exportacions superen a les importacions, la balana comercial s
positiva; si les importacions superen a les exportacions, s
negativa. 28. Royalties Drets que cobra un pas per ls de patents i
innovacions tecnolgiques prpies per part dempreses o particulars
daltres estats. 29. Intercanvi desigual Desequilibri existent en
els intercanvis comercials entre pasos subdesenvolupats i pasos
desenvolupats. Els subdesenvolupats exporten sobretot matries
primeres o productes semielaborats a preus baixos i els
desenvolupats productes elaborats a preus elevats, la qual cosa
provoca una balana comercial molt negativa al Tercer Mn. 30.
Transport Trasllat de persones o mercaderies de qualsevol tipus
(aliments, manufactures, combustibles, etc.) dun lloc a un altre.
31. Mitj de transport Combinaci de xarxes, vehicles i operacions,
que dna una soluci especfica al problema del transport. El
transport es classifica principalment segons les caracterstiques de
via i tipus de vehicle: per carretera, naval, ferroviari, aeri i
per canonada. 32. Infraestructura de transport Base material dels
sistemes de transport. Inclou els centres logstics (aeroports,
estacions de ferrocarril o centres de mercaderies) que organitzen
els transports, les xarxes (com vies del tren o autopistes), i els
dispositius imprescindibles per fer segura la conducci 33. Via
dalta capacitat Via almenys amb dos carrils de circulaci en cada
sentit. 34. Via nica Via en qu els ferrocarrils circulen en els dos
sentits. 35. Ruptura de crrega Transferncia de passatgers i/o
mercaderies, que sefectua als ports, des dels vaixells fins a
altres mitjans de transport (cami, ferrocarril, etc.), o viceversa.
36. Connectivitat Possibilitat destablir comunicaci entre diversos
punts. 37. Zona dactivitat logstica (ZAL) Centre logstic intermodal
establert en l'entorn portuari per a la connexi i articulaci de
xarxes de transport martim i terrestre(per carretera o carretera-
ferrocarril). 38. Transport intermodal Transport que implica ms dun
mitj de transport. 39. Factor multiplicador (FM) de les tecnologies
de la informaci. Nombre de vegades que una tecnologia millora una
funci respecte duna situaci anterior. 40. AENA (Aeropuertos
Espaoles y Navegacin Area) Entitat pblica empresarial (EPE)
espanyola, depenent del Ministeri de Foment, que gestiona els
aeroports civils a tots els nivells. 41. Mapa isocrnic Mapa que
noms t en compte el temps que es tarda a arribar dun lloc a un
altre. Dibuixen els eixos en la direcci correcta, per deformen les
distncies.
