WEB 2.0INTERNET

FACEBOOK

TWiTER

BLOGGER

VIKIPDIA

GMAIL

MOZILLA

EXPLORER

THUNDERBIRD

OUTLOOK

W.W.W.

SAFARI

HTML

FTP

IRC

WhatAPPS

APACHE

MYSQL

MYSPACE

GOOGLE

MIME

YOUTUBE

SLIDESHARE

KONQUEROR

wikispaces

http

netscape

linkedin

h15

dropbox

vimeo

yahoo

url

php

smtp

bing

picasa

flickr

tuenti

Internet s una xarxa (WAN) pblica i global d'ordinadors que estan interconnectats mitjanant el protocol d'Internet (IP) i que comuniquen mitjanant la commutaci de paquets. s la uni de milions de subxarxes domstiques, acadmiques, comercials i governamentals.

Un dels serveis que utilitza Internet s la World Wide Web (WWW, o "la Web"), fins al punt que s habitual la confusi entre els dos conceptes. La WWW s un conjunt de protocols que permet, de forma senzilla, la consulta remota d'arxius d'hipertext. Aquests protocols sn:

URL (Uniform resource location), l'adrea nica.

HTTP(Hipertext Transfer Protocol), que especifica com s'envien els paquets.

HTML (Hiprtext markup language), un mtode per especificar com s'ha de veure aquesta informaci al navegador.

INTERNET

Un hipertext s un sistema d'organitzaci de la informacibasada en la possibilitat de moure's per dins d'un text i cap atextos diferents per mitj de paraules clau.

EL CORREU ELECTRNIC

El correu electrnic o email) es refereix al sistema que permet redactar, enviar i rebre missatges o cartes utilitzant sistemes de comunicaci electrnica.

Es tracta d'un dels altres serveis d'Internet que utilitza els protocols:

SMTP (Simple Mail Transfer Protocol): envia els missatges.

POP3 (Post Office Portocol): descarrega els missatges.

IMAP (Internet Missatge acces protocol): permet consultar els missatges sense descarregar-los.

Webmail: programa que permet accedir al teu correu a travs d'una pgina web.

Clients de missatgeria: Outlook (.msg), Thunderbird (.eml). S'han de configurar per poder baixar els missatges.

Una adrea de correu electrnic t la forma: usuari@domini.exemple. La part abans del signe @ s la part local de la direcci, habitualment el nom d'usuari del destinatari,i la part a la dreta del signe @ s el nom de domini. Mitjanant DNS, es pot comprovarque aquest domini accepta correu electrnic per aquesta adrea determinada.

EL CORREU ELECTRNIC

El correu electrnic utilitza l'estndard MIME (Multi-Purpose Internet Mail Extensions), que permet enviar fitxers binaris, incloent so i imatges, i codi HTML. Format:

Capalera:

From: (De:) La direcci d'e-mail de l'emissor.

To: (A:) La direcci (o direccions) del receptor (o receptors).

Subject: (Assumpte:) Un resum del contingut del missatge.

Date: (Data:) L'hora i dia local de quan el missatge ha estat escrit.

Altres camps freqents sn:

Cc: Cpia de carb (Carbon copy).

Bcc: Cpia de carb oculta. (Blind Carbon Copy).

Cos del missatge:

Arxius de text i HTML

EL CORREU ELECTRNIC

GMAIL: s un servei de correu electrnic gratut de Google. Caracterstiques:

La seva capacitat d'emmagatzematge s superior als 10 GB.

La interfcie est disponible en multitud d'idiomes, inclosos el castell, catal, basc i gallec.

Ofereix un filtre de missatges i es poden etiquetar els missatges automticament.

Est disponible per dispositius mbils.

Sota del nom del correu, a dalt a la dreta, trobareu la paraula compte. All trobarem el menSuperior per poder configurar els parmetres del compte de correu GMAIL.

ELS SERVIDORS D'INTERNET

Com qualsevol xarxa, Internet necessita servidors, que no s ms que un ordinador que accepta requeriments HTTP de clients, normalment coneguts com a navegadors web, i serveix pgines web, que normalment sn documents HTML.

Necessitem un conjunt de programes LAMP per configurar un servidor web:

Linux, el sistema operatiu;

Apache, el servidor web;

MySQL, el servidor de bases de dades;

Perl, PHP, o Python, llenguatges de programaci (PHP s el ms usat).

ELS NAVEGADORS

Un navegador o navegador web, o browser, s un programa informtic que permet a l'usuari recuperar i reproduir documents d'hipertext, generalment escrits en HTML, des de servidors web situats a qualsevol lloc del mn. Els navegadors permeten mostrar grfics, seqncies de vdeo, sons, animacions i programes diversos a ms de text i enllaos.

Un dels primers navegadors va ser Netscape (1994), i llavors Microsoft va incloure Internet Explorer a Windows 98.

Ja al 2004 apareix Firefox Mozilla.

Altres navegadors sn Safari (Apple) o Konqueror (Linux).

ELS NAVEGADORS

ELS NAVEGADORS

Configurar un Navegador:

Aprenem a configurar el Navegador Mozilla:

A l'apartat General es pot dir quina ser la pgina d'inici en entrar, i tamb qu volem que faci amb les descrregues.

Al de Pestanyes es pot configurar com es vol que actun les diferents pestanyes.

Al de Continguts deixa blocar les pestanyes emergents (normalment propaganda) i triar el format de lletra en qu es visualitzen les pgines.

ELS NAVEGADORS

Configurar un Navegador:

Aprenem a configurar el Navegador Mozilla:

A l'apartat Aplicacions s'indica amb quins programes s'obriran els diferents arxius que es troben a la xarxa.

Al de Privadesa es pot buidar o no l'historial, que sn les pgines en les qu ja s'ha navegat.

I a Seguretat es poden blocar llocs webs sencers, dir-li que avisi quan intenten fer installacions sense consentiment i, finalment, dir-li si es volen desar les contrasenyes que es fan servir.

Una galeta (ms coneguda per la seva denominaci anglesa cookie) s un fragment d'informaci enviat des d'un servidor de pgines web a un navegador. Els usos ms freqents: Guardar nom i usuari, obtenir informaci de l'ordinador del visitant, com l'adrea IP, sistema operatiu o tipus de navegador, obtenir informaci sobre els hbits de navegaci de l'usuari...)

ELS NAVEGADORS

Configurar un Navegador:

Aprenem a configurar el Navegador Mozilla:

A l'apartat Sync es poden sincronitzar pgines i contrasenyes.

Finalment, a l'apartat Avanat, hi ha diferents pestanyes on destaquen Xarxa, que permet configurar el tipus de connexi del navegador, que per defecte apareix Sense servidor intermediario buidar la memria cau; Actualitzaci, que permet configurar com s'actualitzar el navegador; i Certificats, que ajuden a realitzar xifratges/encriptacions i desxifratges de connexions als llocs segurs.

ELS NAVEGADORS

Els complements o extensions sn petites parts de programari que afegeixen caracterstiques o funcionalitats noves al Firefox. Els complements permeten afegir nous motors de cerca, diccionaris de llenges estrangeres o canviar l'aspecte del Firefox.

Els temes (get Add-ons) canvien laspecte visual del Firefox.

Els connectors o plugins gestionen el contingut dInternet que el Firefox no pot processar. Sn necessaris per visualitzar els continguts d'Internet i s'han d'actualitzar sovint. Els ms populars sn Adobe Flash, Java, Quicktime, Silverlight, Adobe Reader i Windows Media Player.

Historial: s'hi guarden les pgines que s'han visitat. Es poden guardar i endrear-les en les adreces d'inters.

Baixades: s una carpeta on es guarden totes les baixades d'Internet. Si es clica sobre Mostra totes les baixades s'accedeix a la carpeta en qesti. Malgrat tot, es recomana que les baixades es guardin en carpetes endreades a l'ordinador.

CERCADORS

Un cercador o Motor de Cerca no s un navegador, s un programa informtic dissenyat per ajudar a trobar informaci emmagatzemada en un sistema informtic com ara una xarxa, Internet, o un ordinador personal. Lobjectiu principal s el de trobar altres programes informtics, pgines web i documents, entre daltres. A partir duna determinada paraula o paraules o una determinada frase, lusuari demana un contingut sota un criteri determinat i retorna una llista de referncies que compleixin aquest criteri. El procs es realitza a travs de les metadades.

Els ms coneguts:

Google, Bing (Microsoft), The Pirate Bay (suec), DuckDuckGo, Ask o Yahoo search

Dreceres de cerca (amb Google):

Define: seguit d'una paraula cerca el seu significat en diversos diccionaris online i n'ofereix la definici.

Filetype: gif (seguit d'una extensi determinada), podem restringir el tipus de documents que volem trobar.

Site: per buscar un lloc o domini especfic.

Press site: per trobar informaci de la premsa.

Poseu : les paraules exactes entre cometes: "Leo Messi"

Escriviu OR entre totes les paraules que vulgueu: miniatura OR estndard

Poseu un signe menys davant de les paraules que no vulgueu que apareguin: -rosa.

DEEP WEB

La web profunda s tot aquell contingut de la xarxa que no forma part de l'Internet superficial, s a dir, de les pgines indexades pels motors de cerca de la xarxa. Aquest fet es deu a les limitacions que t la xarxa per accedir a totes les pgines web. Es creu que la web profunda s 500 vegades superior a la que hi ha a dalt. Per exemple s'hi poden trobar:

Llocs web protegits amb contrasenya.

Documents en formats no indexables.

Enciclopdies, diccionaris o revistes en les que per accedir a la informaci es necessita interrogar a la base de dades, com per exemple, la de la RAE.

Pellcules i imatges, Flash.

Hi ha cercadors per aquest tipus de pgines com Tor (onion routing) que permeten navegar de forma annima.

Hi ha molts mites sobre la Deep Web, la majoria falsos, com que es pot comprar armament, o drogues, per res de cert, d'aix. Tampoc es presentar a casa el FBI per fer-la servir. Igualment els seus continguts no sn aptes per menors.

WEB 2.0

WEB 2.0

El terme Web 2.0 sassocia habitualment amb les aplicacions web que faciliten la compartici interactiva dinformaci.

Per compartir en la Web 2.0 sutilitzen un seguit deines, entre les que es poden destacar:

Blogs

Wikis

Xarxes socials: facebook,twitter,tuenti,hi5, myspace, LinkedIn, Xing,etc.

Entorns per compartir recursos:

Documents: Google Drive i Office Web Apps (SkyDrive), en els quals podem pujar els nostres documents, compartir-los i modificar-los.

Videos: Youtube, Vimeo, Dailymotion...

Fotos: Picasa, Flickr...

Emmagatzematge online: Dropbox, Google Drive, SkyDrive

Presentacions: Prezi, Slideshare

Plataformes educatives: Moodle

LES XARXES SOCIALS

S'anomenen comunitats virtuals a les agrupacions de persones entre les quals hi ha un vincle d'uni, com ara l'esport, la msica, la cultura, etc. I que fan servir un espai virtual per comunicar-se.

Les Xarxes socials ms conegudes sn:

Facebook

Twitter

Tuenti

Hi5

Myspace

LinkedIn

XATS I FRUMS

Els xats clssics utilitzen un protocol anomenat IRC (Internet Relay Chat) que permet que mltiples usuaris es reuneixin simultniament en tertlies. Per exemple: http://www.terra.es/chat/chat.htm, o http://xat.vilaweb.cat/ o WhatsApp.

Els frums sn una eina de comunicaci asincrnica; s a dir, perqu els diferents membres del frum es puguin comunicar, no cal que estinguin connectats al mateix temps. El funcionament s molt semblant al de les llistes de distribuci o de correu electrnic. Hi ha molts frums de discussi sobre milers de temes. Per exemple:

http://agora.xtec.cat/moodle/moodle/mod/forum/view.php?id=181

https://groups.yahoo.com/neo

http://star-wars.foroes.org/