1. 1. WEB 2.0 INTERNET FACEBOOK TWEETER BLOGGER VIKIPDIA GMAIL MOZILLA EXPLORER THUNDERBIRD OUTLOOK W.W.W. SAFARI HTML FTP IRC WhatAPPS APACHE MYSQL MYSPACE GOOGLE MIME YOUTUBE SLIDESHARE KONQUEROR wikispaces http netscape linkedin h15 dropbox vimeo yahoo url php smtp bing picasa flickr tuenti
2. 2. Internet s una xarxa (WAN) pblica i global d'ordinadors que estan interconnectats mitjanant el protocol d'Internet (IP) i que es comuniquen mitjanant la commutaci de paquets. s la uni de milions de subxarxes domstiques, acadmiques, comercials i governamentals. Un dels serveis que utilitza Internet s la World Wide Web (WWW, o "la Web"), fins al punt que s habitual la confusi entre els dos conceptes. La WWW s un conjunt de protocols que permet, de forma senzilla, la consulta remota d'arxius d'hipertext. Aquests protocols sn: URL (Uniform resource location), l'adrea nica. HTTP(Hipertext Transfer Protocol), que especifica com s'envien els paquets. HTML (Hiprtext markup language), un mtode per especificar com s'ha de veure aquesta informaci al navegador. INTERNET Un hipertext s un sistema d'organitzaci de la informaci basada en la possibilitat de moure's per dins d'un text i cap a textos diferents per mitj de paraules clau.
3. 3. EL CORREU ELECTRNIC El correu electrnic (e-mail) es refereix al sistema que permet redactar, enviar i rebre missatges o cartes (missives, lletres) utilitzant sistemes de comunicaci electrnica. Es tracta d'un dels altres serveis d'Internet que utilitza els protocols: SMTP (Simple Mail Transfer Protocol), per enviar missatges. POP3 (Post Office Portocol), per descarregar els missatges del servidor. IMAP (Internet Missatge acces protocol),per consultar directament del servidor i no descarregar-los. Webmail: programa que permet accedir al teu correu a travs d'una pgina web. Clients de missatgeria: Outlook (.msg), Thunderbird (.eml). S'han de configurar per poder baixar els missatges. Una adrea de correu electrnic t la forma: usuari@domini.exemple. La part abans del signe @ s la part local de la direcci, habitualment el nom d'usuari del destinatari, i la part a la dreta del signe @ s el nom del domini. Mitjanant DNS es pot comprovar que aquest domini accepta correu electrnic per aquesta adrea determinada.
4. 4. EL CORREU ELECTRNIC El correu electrnic utilitza l'estndard MIME (Multi-Purpose Internet Mail Extensions), que permet enviar fitxers binaris, incloent so i imatges, i codi HTML. Format: Capalera: From: (De:) La direcci d'e-mail de l'emissor. To: (A:) La direcci (o direccions) del receptor (o receptors). Subject: (Assumpte:) Un resum del contingut del missatge, Date: (Data:) L'hora i el dia local de quan el missatge ha estat escrit, Altres camps freqents sn: Cc: Cpia de carb (Carbon copy). Bcc: Cpia de carb oculta. (Blind Carbon Copy). Cos del missatge: Arxius de text i HTML
5. 5. EL CORREU ELECTRNIC GMAIL: s un servei de correu electrnic gratut de Google. Caracterstiques: La seva capacitat d'emmagatzematge s superior als 10 GB. La interfcie est disponible en multitud d'idiomes, inclosos el castell, catal, basc i gallec. Ofereix un filtre de missatges i es poden etiquetar els missatges automticament. Est disponible per dispositius mbils. Sota del nom del correu, a dalt a la dreta, trobareu la paraula compte. All trobareu el men Superior per poder configurar els parmetres del compte de correu GMAIL.
6. 6. ELS SERVIDORS D'INTERNET Com qualsevol xarxa, Internet necessita servidors, que no s ms que un ordinador que accepta requeriments HTTP de clients, normalment coneguts com a navegadors web, i serveix pgines web, que normalment sn documents HTML. Necessitem un conjunt de programes LAMP per configurar un servidor web: Linux, el sistema operatiu; Apache, el servidor web; MySQL, el servidor de bases de dades; Perl, PHP, o Python, llenguatges de programaci (PHP s el ms usat).
7. 7. ELS NAVEGADORS Un navegador o navegador web, o browser, s un programa informtic que permet a l'usuari recuperar i reproduir documents d'hipertext, generalment escrits en HTML, des de servidors web situats a qualsevol lloc del mn. Els navegadors permeten mostrar grfics, seqncies de vdeo, sons, animacions i programes diversos a ms de text i enllaos. Un dels primers navegadors va ser Netscape (1994), i llavors Microsoft va incloure Internet Explorer a Windows 98. Ja al 2004 apareix Firefox Mozilla. Altres navegadors sn Safari (Apple) o Konqueror (Linux).
8. 8. ELS NAVEGADORS
9. 9. ELS NAVEGADORS Configurar un Navegador: Aprenem a configurar el Navegador Mozilla: A l'apartat Aplicacions indicarem amb quins programes obrirem els diferents arxius que es trobem a la xarxa. Al de Privadesa podem buidar o no l'historial, que sn les pgines en les que ja hem navegat. Al de Seguretat podem blocar llocs webs sencers, dir-li que ens avisi quan s'intenten fer installacions sense el nostre consentiment i, finalment, dir-li si volem que ens desi les contrasenyes que fem servir. Una galeta (ms coneguda per la seva denominaci anglesa cookie) s un fragment d'informaci enviat des d'un servidor de pgines web a un navegador. Els usos ms freqents: guardar nom i usuari, obtenir informaci de l'ordinador del visitant, com l'adrea IP, sistema operatiu o tipus de navegador, obtenir informaci sobre els hbits de navegaci de l'usuari..)
10. 10. ELS NAVEGADORS Configurar un Navegador: Aprenem a configurar el Navegador Mozilla: A l'apartat Sync es poden sincronitzar pgines i contrasenyes. Finalment, a l'apartat Avanat, trobem diferents pestanyes on destaquen Xarxa, on podem configurar el tipus de connexi del nostre navegador, que per defecte apareix Sense servidor intermediario buidar la memria cau; Actualitzaci, que ens deixa configurar com volem que s'actualitzi el nostre navegador; i Certificats, que ajuden a realitzar xifratges/encriptacions i desxifratges de connexions als llocs segurs.
11. 11. CERCADORS Un cercador o Motor de Cerca no s un navegador, s un programa informtic dissenyat per ajudar a trobar informaci emmagatzemada a un sistema informtic com ara una xarxa, Internet, o un ordinador personal. Lobjectiu principal s el de trobar altres programes informtics, pgines web i documents, entre daltres. A partir duna determinada paraula o paraules o una determinada frase, lusuari demana un contingut sota un criteri determinat i retorna una llista de referncies que compleixin aquest criteri. El procs es realitza a travs de les metadades. Els ms coneguts: Google, Bing (Microsoft), The Pirate Bay (suec), DuckDuckGo, Ask o Yahoo search Dreceres de cerca (amb Google): Define: seguit d'una paraula cerca el seu significat en diversos diccionaris online i n'ofereix la definici. Filetype: seguit d'una extensi determinada, podem restringir el tipus de documents que volem trobar. Site: per buscar un lloc o domini especfic. Press site: per trobar informaci de la premsa. Poseu : les paraules exactes entre cometes: "Leo Messi" Escriviu OR entre totes les paraules que vulgueu: miniatura OR estndard Poseu un signe menys davant de les paraules que no vulgueu que apareguin: -rosa.
12. 12. DEEP WEB La web profunda s tot aquell contingut de la xarxa que no forma part de l'Internet superficial, s a dir, de les pgines indexades pels motors de cerca de la xarxa. Aquest fet es deu a les limitacions que t la xarxa per accedir a totes les pgines web. Es creu que la web profunda s 500 vegades superior a la que hi ha a dalt. Per exemple trobarem: Llocs web protegits amb contrasenya. Documents en formats no indexables. Enciclopdies, diccionaris o revistes en les que per accedir a la informaci es necessita interrogar a la base de dades, com per exemple, la de la RAE. Pellcules i imatges, Flash. Hi ha cercadors per aquest tipus de pgines com Tor (onion routing), que permeten navegar de forma annima. Hi ha molts mites sobre la Deep Web la majoria falsos, com que es pot comprar armament, o drogues, per no hi ha res de cert d'aix. Tampoc es presentar a casa el FBI per fer-la servir. Igualment els seus continguts no sn aptes per menors.
13. 13. WEB 2.0
14. 14. WEB 2.0 El terme Web 2.0 sassocia habitualment amb les aplicacions web que faciliten la compartici interactiva dinformaci. Per compartir en la Web 2.0 sutilitzen un seguit deines, entre les que es poden destacar: Blogs Wikis Xarxes socials: facebook,twitter,tuenti,hi5, myspace, LinkedIn, Xing,etc. Entorns per compartir recursos: Documents: Google Drive i Office Web Apps (SkyDrive), en els quals podem pujar els nostres documents, compartir-los i modificar-los. Videos: Youtube, Vimeo, Dailymotion... Fotos: Picasa, Flickr... Emmagatzematge online: Dropbox, Google Drive, SkyDrive Presentacions: Prezi, Slideshare Plataformes educatives: Moodle
15. 15. LES XARXES SOCIALS Anomenem comunitats virtuals a les agrupacions de persones entre les quals hi ha un vincle d'uni, com ara l'esport, la msica, la cultura, etc. I qie fan servir un espai virtual per comunicar-se. Les Xarxes socials ms conegudes sn: Facebook Twitter Tuenti Hi5 Myspace LinkedIn
16. 16. XATS I FRUMS Els xats clssics utilitzen un protocol anomenat IRC (Internet relay Chat) que permet que mltiples usuaris es reuneixin simultniament en tertlies. Per exemple: http://www.terra.es/chat/chat.htm, o http://xat.vilaweb.cat/ o whatsApp. Els frums sn una eina de comunicaci asincrnica; s a dir, perqu els diferents membres del frum es puguin comunicar, no cal que estinguin connectats al mateix temps. El funcionament s molt semblant al de les llistes de distribuci o de correu electrnic. Hi ha molts frums de discussi sobre milers de temes. Per exemple: http://agora.xtec.cat/moodle/moodle/mod/forum/view.php?id=181 https://groups.yahoo.com/neo http://star-wars.foroes.org/