Treball fi de grau. Curs 2013-2014

  • Published on
    09-Aug-2015

  • View
    102

  • Download
    6

Embed Size (px)

Transcript

<ol><li> 1. TREBALL FI DE GRAU Grafologia, un passeig pel subconscient de linfant Grau en Educaci Primria Autor: Jess FORTET i CARDONA Tutor: Ignasi DE BOFARULL i TORRENTS Data de presentaci: 15/05/2014 </li><li> 2. ABSTRACT According with the Institut dEstudis Catalans, graphology is an art to judge character, provision and skills of a human by his calligraphy features. For this reason, I wanted to know if I can use it to know kids personality. To check it, I did an experiment created by Susana Tessouro de Grosso that consisted some kids between 8-9 years old have to write, individually a free and anonymous text and then, with the help of graphology laws, try to discover the personality of this kids without knowledge of it before. Considering it results, I thought graphology is an element you can increase your knowledge about kids, when you combine it with other techniques, like observation in class, because graphology isnt 100% exactly, as you will be able see in this research. </li><li> 3. NDEX 1. Introducci.......................................................................................................1 2. Marc teric 2.1. Concepte de grafologia......................................................................2 2.2. Les parts duna lletra 2.3. Les vuit lleis dinterpretaci grafolgiques 2.4. Aspectes de la grafologia ms aplicables a infants............................3 3. Metodologia 3.1. Descripci...........................................................................................5 3.2. Material...............................................................................................6 3.3. Model de pauta danlisi 4. Resultats 4.1. Taula comparativa..............................................................................9 4.2. Percentatges dencert......................................................................10 5. Conclusions...................................................................................................11 6. Bibliografia.....................................................................................................12 7. Annexos 7.1. Annex 1: Tipus de tamanys..............................................................13 7.2. Annex 2: Tipus dinclinaci...............................................................14 7.3. Annex 3: Tipus de direcci...............................................................15 7.4. Annex 4: Tipus de continutat...........................................................16 7.5. Annex 5: Tipus de pressi................................................................17 7.6. Annex 6: Escrit grafolgic subjecte 1...............................................18 7.7. Annex 7: Anlisi grafolgic subjecte 1..............................................19 7.8. Annex 8: Escrit grafolgic subjecte 2...............................................21 7.9. Annex 9: Anlisi grafolgic subjecte 2..............................................22 </li><li> 4. 7.10. Annex 10: Escrit grafolgic subjecte 3...........................................24 7.11. Annex 11: Anlisi grafolgic subjecte 3..........................................25 7.12. Annex 12: Escrit grafolgic subjecte 4...........................................27 7.13. Annex 13: Anlisi grafolgic subjecte 4..........................................28 7.14. Annex 14: Escrit grafolgic subjecte 5...........................................30 7.15. Annex 15: Anlisi grafolgic subjecte 5..........................................31 </li><li> 5. 1 1. INTRODUCCI Quan un docent comena un curs acadmic i es troba amb el seu alumnat, una de les prioritats hauria de ser tenir un alt coneixement de la personalitat daquests, per tal de poder-los ajudar en el desenvolupament de la seva tasca educativa. Aquest coneixement es va adquirint dia a dia, per tenint en compte la quantitat de temps que un mestre necessita per programar, elaborar materials didctics, avaluar (...) tenir reunions; s molt important trobar una eina que permeti assolir rpidament el coneixement dels seus alumnes. Com a futur docent he volgut indagar en alguna tcnica que permeti apropar-se, en el mnim temps possible, a la personalitat de lalumnat. El fet que la grafologia es faci servir en adults, em va fer pensar si aquesta tcnica es podria aplicar, tamb, en els infants. Per tot el que he esmentat anteriorment, em plantejo el segent objectiu de recerca: investigar si es possible aplicar la grafologia en infants. </li><li> 6. 2 2. MARC TERIC 2.1. CONCEPTE DE GRAFOLOGIA Segons lInstitut dEstudis Catalans, la grafologia s lart de jutjar el carcter, la disposici i les aptituds duna persona per les caracterstiques de la seva lletra en escriure. 2.2. LES PARTS DUNA LLETRA Illustraci 1: dibuix fet per lautor de la recerca. 2.3. LES VUIT LLEIS DINTERPRETACI GRAFOLGIQUES Per tal de tenir una visi ms global dun escrit i, conseqentment, ms informaci sobre el carcter de lindividu, hi ha una srie daspectes que cal tenir presents (Tessouro, 2011, 13): a) Ordre: capacitat dorganitzaci i adaptaci. b) Tamany: tendncies i necessitats de lindividu. Es troba calculant la mitjana aritmtica de la mesura, en mm, dels tres-quatre ovals de les dos primeres lnies, del mig i finals. c) Forma: nivell de bons modals i cultura. d) Inclinaci: necessitats de contacte amb altres individus. e) Direcci: estats dnim. Oval o zona central Zona superior Zona inferior </li><li> 7. 3 f) Velocitat: nivell dintelligncia. Sesbrina calculant la mitjana aritmtica de totes les lletres redactades cada minut al llarg de lescrit. g) Continutat: capacitat per ordenar i intuir idees. e) Pressi: energia i control del temperament. Cadascuna t els seus indicadors que permeten veure el grau dassoliment de cada llei. Aquests es podran consultar a lapartat 3.3. daquesta recerca. 2.4. ASPECTES DE LA GRAFOLOGIA MS APLICABLES A INFANTS A la prctica es poden aplicar tots els aspectes mencionats al punt anterior. No obstant, vull fer mfasi en una de les lleis esmentades anteriorment: la forma. Quan un infant est formant la seva personalitat, sovint es dedica a copiar el que fan els seus referents, per exemple: familiars i mestres. En el cas de la calligrafia; copiar com escriuen a la pissarra els seus docents. Es a dir, lletra de tipus calligrfic. Aix fa que lalumnat, probablement, no tingui un carcter gaire definit. A mesura que passen els anys, els infants van conformant la seva personalitat i conseqentment, el seu tipus de lletra. En cas contrari no ha superado la etapa caligrfica en su escritura, puede juzgarse como pobre de personalidad, pues no ha adquirido unes caractersticas propias, diferenciadas de las de los dems (Nanot, 1962, 55). Per aquest motiu, a lhora de fer un anlisi grafolgic a un infant, la forma s laspecte que menys shauria de tenir en compte i, quan ms gran sigui la </li><li> 8. 4 persona a analitzar, ms importncia agafar aquesta llei. Per aquest motiu, en aquesta recerca no es tindr en compte la forma. </li><li> 9. 5 3. METODOLOGIA 3.1. DESCRIPCI Per tal de comprovar si el meu objectiu de recerca s cert o no he decidit posar en prctica un experiment plantejat per la grafloga Susana Tessouro de Grosso (Tessouro, 2011, 12): agafar un grup duna determinada edat, en el meu cas he agafat alumnes de tercer de primria del centre de prctiques on he estat enguany, i demanar que cadasc escrigui un text amb les segents caracterstiques: Ha de ser en un full blanc, en cap cas quadriculat, ja que les lnies del segon full podrien influenciar en la inclinaci de lescrit. En el dors del full constar el nmero de llista per identificar-lo posteriorment. Ha de tenir entre 15 i 20 lnies, per tal de poder tenir ms ventall de lletres per valorar el tamany mitj. El tema de lescrit ha de ser lliure per evitar influncies en lestat dnim. Ha de ser annim per tal que la visi que es t de la persona no pugui influenciar. Noms shaur de posar el nmero de llista per saber qui s un cop obtinguts els resultats. Cada cop que passi un minut, lexaminador dir: ratlla i els alumnes hauran de posar una lnia divisria (exemple: ca I sa), per tal de determinar la velocitat mitjana de lescrit. Quan un alumne hagi arribat a les 15-20 lnies donar la volta al full i esperar a que la resta acabin la prova. Cada discent tindr un estri de punta fina (llapis) i gruixuda (retolador) i haur de triar quin vol fer servir, de forma lliure. Un cop shagin recollit tots els escrits, es triaran els cinc que es considerin ms rellevants per analitzar. El criteri que es far servir per la selecci ser la diferncia vers lestil calligrfic. Es a dir, sanalitzaran els cinc escrits que tinguin la lletra menys escolar, per ladquisici de personalitat, tal i com menciona Alfonso Nanot a la pgina 3 daquesta recerca. </li><li> 10. 6 Quan shagin triat els cinc escrits es procedir a fer el seu anlisi grafolgic amb lajut duna pauta dobservaci, que es podr localitzar al punt 3.3. daquesta recerca. Un cop extrets els resultats es demanar a la tutora els noms dels cinc autors dels escrits analitzats i es far una comparativa de carcter entre els resultats grafolgics obtinguts i la perspectiva que tingui la mestra sobre aquests alumnes. 3.2. MATERIAL Per tal de poder dur a la prctica aquest experiment caldr: Un full en blanc per alumne. Un llapis i un retolador per discent. Un cronmetre per calcular la velocitat mitjana. Una lupa, un escaire, un cartab i un transportador dangles per analitzar el tamany, inclinaci i direcci dels escrits. Pauta dobservaci. 3.3. MODEL DE PAUTA DANLISI En el segent full es disposa de la pauta que he fet servir per reunir la informaci grafolgica extreta dels escrits analitzats. Els indicadors han sigut proporcionats per la grafloga Susana Tessouro de Grosso. </li><li> 11. 7 Subjecte n.: Estri utilitzat1 Punta fina ( ) Persona ms quotidiana i concreta. Punta gruixuda ( ) Persona ms intutiva i creativa. Ordre2 Cuidat ( ) Espontani, simptic, educat, actitud correcta. Descuidat ( ) Poc metdic per fer feines i amb faltes de respecte. Tamany3 T. Mitj dels ovals: Gran ( ) Ms de 3,5 mm. Necessita amplituds del jo, extravertit i dinmic. Petita ( ) Menys de 2,5 mm. Es concentra fcilment, introversi, tendeix a la vida interior. Molt petita ( ) Menys de 2 mm. Molt detallista, escrupolosa, minuciosa, es fixa molt en els detalls. Mitjana ( ) Entre 2,5 i 3,5 mm. Equilibri, bona adaptaci a les situacions. Sobrealada ( ) Desig de superioritat i vol tendir a tenir un nivell de vida alt. Estreta ( ) Introversi, li agrada estar sol i actitud reflexiva. Extensa ( ) Extravertida, necessitat de relacionar-se amb altres persones. Gladiolada ( ) Persona astuta, profunda i predomina la lgica. Creixent ( ) Predomina el pensament mgic, li agrada molt planificar les coses. Rebaixada ( ) Realista, amb capacitat dadaptaci i humil. Zona nica ( ) Molt autocrtic i molt centrat en la zona conscient. Desigual ( ) Molta afectuositat. Inclinaci4 Vertical ( ) Autocontrol, domini de s mateix. Dextrgira ( ) Bona capacitat dadaptaci, necessita el contacte dels iguals. Molt dextrgira ( ) Els sentiments funcionen independentment dels interessos. Invertida ( ) Introvertit i amb conducta allunyada dels altres, li costa manifestar all que sent. Molt invertida ( ) Molt introvertit i reservat. Desigual ( ) Canvi destat dnim en base als interessos dels altres. Direcci5 Rectilnia ( ) Carcter ser, persona estable. Ascendent menys de 5 mm. ( ) Tendeix a la iniciativa i lactivitat, emprenedor. Ascendent ms de 5 mm. ( ) Tendir a tenir ambicions que li costar assolir. Descendent fins els 5 mm. ( ) Poca capacitat de treball, depressi, tristesa, dolor intern,... Descendent espordica ( ) Estat depressiu espordic. Descendent progressiva ( ) Depressi greu, pensaments de 1 Tessouro, 2011, 12. 2 Tessouro, 2011, 14. 3 Tessouro, 2011, 28-30. 4 Tessouro, 2011, 42-44. 5 Tessouro, 2011, 47-50. </li><li> 12. 8 sucidi i t la mort molt present. Sinuosa ( ) Persona emotiva, sadapta a les situacions, amb habilitats i diplomtic. Cncava ( ) Pot comenar una cosa amb depressi i acabar fent-la amb positivisme i acabar assolint-la. Convexa ( ) Comena una activitat amb molt dentusiasme i a mesura que avana es va desanimant. Escalonada ascendent ( ) T moltes ambicions i optimisme continguts per una realitzaci no resolta. Escalonada descendent ( ) Tendeix a caure en situacions depressives, per intenta lluitar per sortir delles. Serpentina ( ) Persona adequada, humil i amb canvis constants dhumor. Desigual ( ) T molta inestabilitat emocional i a arrel daix, molta inseguretat en la seva autoestima. Velocitat6 V. Mitjana: Lenta ( ) Unes 100 lletres per minut. Persona tranquilla amb una actitud poc sorprenent. Rpida ( ) Entre 130 i 200 lletres per minut. Persona amb agilitat, astuta i ben organitzada. Mitjana ( ) Entre 100 i 130 lletres per minut. Carcter temperat i conscient de s mateix en tot moment. Precipitada ( ) 200 lletres per minut. Persona molt activa, impulsiva i dinmica. Desigual ( ) Necessita frenar els impulsos que t. Continutat7 Lligada ( ) Bona capacitat de raonament, deducci, conseqent amb els fets, coordinaci didees i facilitat per assimilar nous coneixements. Deslligada ( ) Molta intuci, necessita estar en constant contacte amb el subconscient. Agrupada ( ) Fa servir la lgica i la intuci en els seus raonaments. Amb lapsus de cohesi ( ) Temorosa amb molta indecisi i amb complex dinferioritat. Fragmentada ( ) Predomina la intuci. Desigual ( ) Dubtosa i amb tendncia a vacillar Pressi8 Mitjana ( ) Equilibri entre tendncies. Ferma ( ) Fermesa i seguretat, bona capacitat dorganitzaci i treball. Tova ( ) Sociable i dola amb un temperament suau. Lleugera ( ) Delicat, fi i una mica introvertit. Pastosa ( ) Li costar molt parar atenci, es cansa fsica i anmicament amb facilitat. Fusiforme ( ) exuberant. Taula 1: Rbrica d'anlisi grafolgic. 6 Tessouro, 2011, 54-57. 7 Tessouro, 2011, 59-61. 8 Tessouro, 2011, 64-66. </li><li> 13. 9 4. RESULTATS 4.1. TAULA COMPARATIVA Una vegada fets els corresponents anlisis, sextreuen els segents resultats: Resultat grafolgic: Aportaci tutora daula: Subjecte 1 (n de llista: 13): Quotidi. S. Concret. S. Simptic. S. Educat. S. Extravertit. S. Dinmic. S. Autocontrol de s mateix. S, per a vegades s una mica impulsiu.Estable. Necessita frenar els seus impulsos. S. Segur de s mateix. S, per a vegades dubta. Subjecte 2 (n de llista: 21): Quotidi. No, li agrada innovar. Concret. S. Simptic. S. Educat. S. Autocontrol de s mateix. No, s bastant impulsiu. Es concentra amb facilitat. No, es distreu amb facilitat. Estable. S, per a vegades s impulsiu. Necessita frenar els seus impulsos. S. Intutiu. S. Subjecte 3 (n de llista: 12): Quotidi. S. Concret. S. Simptic. S. Educat. S. Sadapta a les situacions. S, tot i que a vegades li costa. Autocontrol. S. Necessita frenar els seus impulsos. No, s molt tranquil. Capacitat de raonament, deductiu. Li costa bastant. Exuberant. S. Subjecte 4 (n de llista: 3): Quotidi. S. Concret. S. Simptic. S. Educat. S. Es concentra fcilment. S. </li><li> 14. 10 Introvertit. No, es relaciona amb tothom amb facilitat. Domini de s mat...</li></ol>