Berta Chico C9

TEMA 3. ANATOMIA DELS MAXIL·LARS I DE LA BOCA

1.INTRODUCCIÓ

La boca s’usa per respirar, fonació (parlar), gustació i masticació.

APARELL ESTOMATOGNÀTIC:

És un conjunt dels elements que formen part de la boca, que tenen les funcions de

masticació i deglució, fonació i respiració i sentit del gust. Dins d’aquest aparell hi ha

l’APARELL MASTICATORI en el qual ens centrarem

APARELL MASTICATORI

Està format per la dentició, els maxil·lars (on s’implanten les dents), i totes les

estructures que contribueixen en el procés de masticació: articulació

temporomandibular, músculs d’obertura i tancament, llengua, llavis i galtes.

L’aparell estomatognàtic està dissenyat per aguantar altes pressions mecàniques.

LA BOCA (pàg 43 llibre figura 3.1.)

És el segment inicial del tub digestiu. S’hi troba el sentit del gust i és molt important en

l’articulació dels sons i la fonació. Està formada per un esquelet ossi recobert per un

teixit tou i formen la CAVITAT BUCAL.

La cavitat bucal està a la cara per sota les fosses nasals i està dividida en 2 parts pels arcs

dentaris en dues posicions.

Boca

Estructura de la boca, corte sagital.

Berta Chico C9

Boca humana cerrada

Latín [TA]: cavitas oris

TA A05.1.01.001

Sistema Sistema digestivo

La boca, también conocida como cavidad bucal o cavidad oral, es la abertura corporal

por la que se ingieren alimentos. Está ubicada en la cabeza y constituye en su mayor parte

el aparato estomatognático, así como la primera parte del sistema digestivo. La boca se

abre a un espacio previo a la faringe llamado cavidad oral, o cavidad bucal..

La boca humana está cubierta por los labios superior e inferior y desempeña funciones

importantes en diversas actividades como el lenguaje y en expresiones faciales, como la

sonrisa.

La boca es un gran indicador de la salud del individuo. La mucosa, por ejemplo, puede

verse más clara, pálida o con manchas blancas, indicador de proliferaciones epiteliales.

En la boca se pueden distinguir tres tipos de mucosa:

Simple de revestimiento: Presenta submucosa.

Masticatoria: Con probable ausencia de submucosa, queratinizada o

paraqueratinizada y en contacto directo con el tejido óseo.

Especializada: Se presenta en ciertas regiones de la lengua. Se refiere a la mucosa

relacionada a los receptores de gusto.

Índice

1 Paredes de la cavidad oral

2 Enfermedades de la cavidad oral

o 2.1 Patologías

3 Fenómenos

4 Enlaces externos

Paredes de la cavidad oral

La boca puede considerarse una estancia con cinco paredes:

Berta Chico C9

Pared anterior: Está formada por los labios.

Paredes laterales: Están formadas por las mejillas.

Pared inferior: Formada por el piso de la boca, donde se ubica la lengua.

Pared superior: o paladar, conformado por una porción ósea (paladar duro, la

bóveda palatina) y membranoso (paladar blando).

Pared posterior: Es realmente un orificio irregular llamado istmo de las fauces

que comunica la boca con la faringe.

Los anexos de la boca son los dientes, las encías y las amígdalas.

Enfermedades de la cavidad oral

Por razón de las terminaciones nerviosas sensitivas de la mucosa oral, casi todas las

enfermedades que afectan a la cavidad bucal no relacionada con los dientes se presentan

con dolor. Las alteraciones que afectan a la mucosa presentan ulceración, vesículas y

cambios de color.

Ulceraciones: son frecuentes en alergias, infecciones, traumatismos y algunas

neoplasias.

Vesículas: características de algunas infecciones (herpesvirus), patologías

inmunitarias (pénfigo vulgar, eritema multiforme).

Masas: pueden ser sólidas o quísticas en cualquier parte de la boca.

Patología

Estomatitis, por el virus del herpes simple tipo 1 que puede ser vesicular o

ulcerativa.

Candidiasis bucal (llamado muguet o algodoncillo), una micosis causada por un

hongo oportunista.

Estomatitis aftosa: Asociada con úlceras genitales, conjuntivitis y síndrome de

Behçet.

Infecciones poco comunes: actinomicosis por Actinomyces israelis o A. bovis,

angina de Vincent o boca de trinchera, sífilis.

Queilitis.

Sialadenitis: Inflamación de una glándula salival.

Tumores benignos: mucocele, ránula, granuloma piógeno, épulis, tiroides lingual,

neoplasias benignas.

Estomatitis gangrenosa.

Cáncer de boca, un carcinoma escamoso en la cavidad bucal, fuertemente

asociado al tabaquismo.

Fenómenos

En la boca se distinguen dos tipos de fenómenos fundamentales para la digestión:

Fenómenos mecánicos: Se da gracias a la masticación. Durante la Masticación

ruptura de la saliva a él la boca

Fenómenos químicos: Se da gracias a la salivación

Berta Chico C9

S’han d’aprendre tots els ossos que hi ha al llibre i a la fotocòpia d’EDITEX:

- Saber identificar cada un d’ells per la forma.

- Les parts dels ossos del maxil·lar superior i mandíbula.

Pag 64 EDITEX comentar les característiques dels ossos de la cara MI saber-los localitzar

Pag 62 EDITEX comentar les característiques dels ossos del crani. MI saber-los localitzar.

2.ESQUELET OSSI

Ens centrarem en dos ossos, el que forma el maxil·lar superior (un os doble) i el de la

mandíbula (os simple) (fig 3.2. pag 44 llibre).

Aquests ossos estan relacionats amb la resta d’ossos del crani. Els del maxil·lar superior

amb els ossos de la cara: malars, unguis, cornets inferiors, ossos del nas, ossos palatins

i vòmer. I la mandíbula es relaciona amb els ossos del crani a través de l’os temporal

amb el qual forma l’articulació temporomandibular.

(pag 60, 61, 62 u 63 dossier EDITEX).

2.1 Ossos del crani

El crani conté l’encèfal que està protegit pel crani i encara que aparegui com si fos un

gran os, està format per diversos ossos que creixen junts. Durant la infància els ossos

cranials presenten articulacions constituïdes per cartílag. Aquestes articulacions van

desapareixent d’una manera gradual a mesura que els ossos creixen o s’ossifiquen per

unir-se. Els ossos acabaran unint-se en les línies de sutura, anomenades d’aquesta

manera per presentar un aspecte de costures.

Les articulacions cranials no permeten el moviment excepte la temporo-mandibular.

(veure pag 60, 61, 62, 63 i comentar els ossos o veure’ls en el crani de colors).

Berta Chico C9

Berta Chico C9

Classificació dels ossos segons la forma

- Llargs

- Curts

- Plans

- Irregulars

Les principals sutures cranials

Sutura coronal: uneix l’os frontal amb els dos ossos parietals

Berta Chico C9

Sutura sagital: uneix entre si els ossos parietals

Sutura lomboidea: uneix l’os occipital als parietals

Sutura escamosa: uneix cada os parietal al corresponent temporal

Classificació de les articulacions segon el seu grau de mobilitat

Sinartrosi: sense mobilitat (totes les del crani excepte la temporo-mandibular)

Amfiartrosi: mobilitat lleugera (vèrtebres)

Diartrosi: mobilitat àmplia (colze, genoll, etc.)

A l’os etmoides (té forma de papallona) s’hi localitzen 5 estructures

- La làmina perpendicular que forma part de l’envà nasal o septe nasal.

- L’apòfisi crista galli que dóna inserció a les meninges que cobreixen

l’encèfal.

- Els cornets nasals superiors i mitjans que conformen els meats nasals

superiors i mitjans.

- La làmina cribosa que permet el pas dels nervis olfactoris.

- Els sins etmoïdals

(pag dossier EDITEX 64, 65 ossos mandibulars i maxil·lars)

2.2 Maxil·lar Superior (fig 3.3 pag 44 llibre)

Forma part de la porció superior de la boca i conforme, juntament amb l’os palatí,

l’arcada superior. Es tracta d’un os doble o parell de forma quadrangular, encara que

una mica aplanat de fora cap endins.

Berta Chico C9

Hi destaquem: (fig 3.3 pag 44)

- Un sortint horitzontal anomenat APÒFISI PALATINA, que forma part de

les fosses nasals i de la volta palatina (4t dibuix). Aquesta apòfisi s’articula

amb la del costat oposat i acaba en una elevació anomenada espina nasal

anterior (1r dibuix).

- Té diferents depressions per la inserció de músculs de la cara

- Os alveolar és la part de l’os maxil·lar en què es troben les dents. Està

format per alvèols o cavitats on s’anclen les dents. Aquestes cavitats

estan separades per envans d’os =envans interradiculars: hi haurà tants

envans com arrels tingui la peça dental.

OS PALATÍ (que es toquin el paladar amb la llengua o dit)

És un os doble: un de dret i un d’esquerra que s’uneixen per formar (junt amb el

maxil·lar) l’esquelet ossi del paladar o volta palatina.

(pag 64 i 65 dossier EDITEX)

Berta Chico C9

Berta Chico C9

2.3 Mandíbula (fig 3.4 pag 45 llibre)

Os únic, mòbil gràcies a l’articulació que s’estableix amb el crani (ATM: articulació

temporomandibular). Té vàries parts: una zona central o cos, dues de laterals o branques

horitzontals i dues d’ascendents o branques ascendents.

SÍMFISI MENTONIANA: zona situada a la part anterior que resulta de la soldadura de les

2 meitats de l’os.

EMINÈNCIA MENTONIANA: elevació de la part inferior.

Berta Chico C9

ORIFICI MENTONIÀ: a les branques horitzontals d’on surt el nervi mentonià.

A les branques alveolars hi ha l’OS ALVEOLAR i els ALVÈOLS DENTARIS.

BRANQUES ASCENDENTS

- Zones d’inserció muscular com el MÚSCUL MASSETER (múscul

masticatori).

- CÒNDIL DE MANDÍBULA: zona allargada on la mandíbula s’uneix al crani

i per on es pot moure a través de l’ATM. Les superfícies d’aquesta

articulació no són coincidents i per això necessita un menisc articular per

tal que funcioni correctament. Es diu que és una articulació incongruent.

- ESCOTADURA SIGMOÏDAL: (2n dibuix) és una zona enfonsada situada

entre 2 elevacions. Separa el còndil de l’apòfisi coronoides. Per aquí hi

passen vasos sanguinis i nervis.

- APÒFISI CORONOIDES: és el lloc on s’insereixen les fibres del múscul

temporal.

Comentar que s’han de saber els músculs de la pag 68 dossier EDITEX, estan en un

requadre a la pag 67 del dossier, comentar-los tots llegint l’explicació que hi ha al quadre.

Fotocòpies de l’atles d’anatomia que tinc a casa.

Berta Chico C9

Berta Chico C9

3.ARTICULACIÓ TEMPORO-MANDIBULAR

És una articulació mòbil que està formada per 2 superfícies articulars que són el còndil

del temporal i el còndil de la mandíbula.

La superfície articular del temporal no s’adapta directament al còndil mandibular, sinó

per entremig d’un MENISC (fig 3.5. pag 46). Un menisc és una estructura menys dura

que l’os que, al col·locar-se entre els còndils, fa que aquesta articulació pugui funcionar

correctament. El menisc és + gruixut a la perifèria que al centre (veure part pintada de

negre a la fig 3.5.).

Els dos còndils estan units entre si per una càpsula articular i dos lligaments laterals que

són 2 estructures que uneixen entre si els components d’una articulació.

Aquesta articulació junt amb els músculs del voltant permet obrir i tancar la boca.

Berta Chico C9

4.LA MUSCULATURA (pag 66, 67 i 68 dossier EDITEX i pag 27 dossier atlas)

El sistema muscular és l’encarregat de produir tots els moviments corporals. Així

qualsevol acció és el resultat de la contracció o relaxació d’algun múscul o grup de

músculs.

FUNCIONS:

- Els músculs permeten el moviment.

- Produeixen calor: pq alliberen calor com a producte final del seu

funcionament (com qualsevol cèl·lula, però com que representen el 43%

del pes corporal en conjunt produeixen + calor).

- Manteniment o adopció de postures corporals

TIPUS DE MÚSCULS

Múscul estriat: permeten el moviment i són voluntaris, controlats conscientment. La

majoria s’uneixen a l’esquelet per això s’anomenen MÚSCULS ESQUELÈTICS.

Múscul llis: ES Troben a l’aparell digestiu, vísceres, els vasos sanguinis i la pell. De

caràcter involuntari.

Múscul cardíac: té un aspecte estriat com l’esquelètic, però és involuntari com el llis. El

trobem al cor i té una capacitat especial x contraure’s, relaxar-se i tornar-se a contraure

fins a 60-80 vegades x min en condicions de repòs.

TIPUS DE MÚSCULS SEGONS LA FORMA

Amples i llargs: protegeixen zones delicades i es troben sobre ossos plans.

Llargs o fusiformes: són els del moviment de les extremitats.

Berta Chico C9

Orbiculars: envolten els ulls, la boca i els esfínters.

TIPUS DE MÚSCULS SEGONS L’ORIGEN I LA INSERCIÓ

Monoarticulars: quan salten o sobrepassen una sola articulació.

Poliarticulars: quan inclouen més d’una articulació. Ex: cuadríceps (al fèrmur, maluc i

genoll); bíceps braquial (espatlla i colze); isquiotibials (maluc + genoll); psoasilíac (maluc

+ tronc).

(pag 67 i68 dossier EDITEX veure músculs de la masticació i l’expressió facial i figures)

5 .ELS NERVIS (pag 69 dossier EDITEX i llibre EDITEX pag 70,71,72)

El sistema nerviós està format per 2 classes principals de cèl: neurones i neuròglia.

Berta Chico C9

Les neurones condueixen i processen l’impuls o senyal, al llarg de tot el sist nerviós i

connecten amb la resta dels òrgans i teixits de l’organisme.

Les cèl de neuròglia fan funcions de sosteniment i protecció.

5.1. Les Neurones

El cos cel·lular o soma d’una neurona té una sèrie de prolongacions, anomenades

dendrites, i una prolongació de mida major i longitud que pot arribar a fer 50cm de

longitud, anomenada axó.

L’axó és la zona per on corren els senyals nerviosos. Solen tenir una beina de mielina o

matèria grassa que contribueix a l’augment de la velocitat de l’impuls nerviós.

Les dendrites són prolongacions curtes. Parteixen del cos cel·lular i van cap a la perifèria.

Reben els impulsos nerviosos.

Els axons condueixen els impulsos nerviosos des del cos de la neurona cap a l’exterior

de la cèl·lula; i les dendrites des de l’exterior de la cèl cap al seu interior.

Funcionalment la neurona és com un sist nerviós diminut. Les dendrites són el sist

d’entrada de la informació fins al cos cel·lular. Al soma es processa la informació rbuda

i es transforma en impuls nerviós. Aquest impuls es transmet a través de l’axó a altres

neurones als diferents òrgans encarregats de donar la resposta final. Per tal que les

neurones puguin enviar els impulsos d’una cèl a una altra ho fan mitjançant els

neurotransmissors: són + de 200 substàncies químiques diferents que inhibeixen o

estimulen la resposta neuronal.

Neurotransmissors excitadors: Acetilcolina, adrenalina, noradrenalina, serotonina i

dopamina.

Neurotransmissors inhibidors: glicina i endorfines (inhibeixen el dolor)

TIPUS DE NEURONES

Sensorials: condueixen els impulsos des dels òrgans dels sentits i vísceres cap al sn

central.

Motores: transmeten l’impuls des del snc als músculs i glàndules.

De connexió: (mixtes interneuronals): connecten neurones entre si.

Berta Chico C9

SINAPSI:

Connexió entre neurones per on es realitza la transmissió de l’impuls (per tant,

alliberació de neurotransmissors).

5.2. Les cèl·lules de Neuròglia

N’hi ha de 6 classes de cèl de neuròglia:

- Astròcits

- Oligodendròcits

- Cèl de micròglia

- Cèl ependimàtiques

- Cèl satèl·lit

- Cèl de Schwann

Astròcits: formen la barrera hematoencefàlica que impedeix o limita el

moviment d’algunes substàncies cap a l’encèfal.

Berta Chico C9

Oligodendròcits: mantenen unides les fibres nervioses i produeixen la mielina

que envolta les fibres nervioses del snc.

Cèl de micròglia: fagociten gèrmens i restes cel·lulars dins del sist nerviós.

Cèl ependimàtiques: s’encarreguen de fer circular el líquid cefaloraquidi

mitjançant els seus cilis.

Cèl satèl·lit: sostenen els ganglis del sn perifèric.

Cèl de Schwan: formen una beina de mielina en el sn perifèric.

FUNCIONS PRINCIPALS DEL SIST NERVIÓS

1- Registra i interpretar els canvis que es produeixen a l’organisme i el medi

ambient.

2- Respondre als estímuls o canvis i iniciar la secreció glandular, la

contracció muscular, o ambdues alhora.

3- Assimilar experiències que siguin útils per a l’aprenentatge, la memòria i

la intel·ligència.

4- Programar la conducta instintiva.

5.3. Els nervis relacionats amb la boca

NERVIS CRANIALS: són 12 parells de nervis que surten de l’encèfal. Deixen la cavitat

cranial x petits orificis i es distribueixen principalment pel cap i el coll. Estan formats per

fibres sensitives, motores i de connexió (mixtes). Són:

I. Olfactori

II. Òptic

III. Motor ocular comú

IV. Patètic

V. Trigemin

VI. Motor ocular comú

VII. Facial

VIII. Auditiu

IX. Glossofaringi

X. Vague

XI. Espinal

XII. Hipoglòs

Berta Chico C9

D’aquests 12 els que tenen relació directa amb la boca són:

V. Trigemin: funcions sensitiva: sensibilitat del cap i de la cara; inclou la còrnia. I funcions

motora: masticació (temporal, masseter i pterigoïdal).

VII Facial: f. Sensitiva: gust (part anterior de la llengua) i f. Motora: expressió facial.

IX Glossofaringe: f. Sensitiva: conducte auditiu extern, faringe i laringe; gust (part

posterior llengua). F.motora: augment peristaltisme i disminució freqüència cardíaca a

causa de la seva interrelació amb el nervi vague.

XII Hipoglòs: f. Motora. Moviment de la llengua.

EL NERVI TRIGEMIN (PARELL CRANIAL V)

És el + gran dels nervis cranials. Condueix informació sensitiva de la cara, l’àrea nasal, la

llengua, les dents, i les mandíbules i inclou els músculs de la masticació. Presenta 3 grans

branques: nervi oftàlmic, maxil·lar i mandibular (fig 3.16 pag 72 EDITEX o dossier).

La branca oftàlmica: no intervé en la cavitat bucal i es subdivideix en 3 nervis: lacrimal,

frontal i nasociliar.

La branca maxil·lar: està integrada x diversos nervis de la zona del maxil·lar superior, i

destaca les branques següents:

- El nervi dental posterior (molars)

- El nervi dental mitjà (preomolars i 1r molar) superiors

- El nervi anterior (canins i incisius)

Berta Chico C9

Aquesta branca inclou els nervis: pterigopalatins, dental anterior, mitjà i posterior, el

zigomàtic i infraorbitari (veure fig 3.16). El bloqueig de la branca maxil·lar insensibilitza

les dents superiors (x anestesiar).

La branca mandibular: està formada x nervis que actuen sobre els músculs mastegadors

(tronc anterior), la llengua (nervi lingual) i les peces dentàries del maxil·lar inferior (nervi

dental inferior). Per anestesiar les dents inferiors, l’odontòleg bloqueja el nervi alveolar

inferior.

EL NERVI FACIAL (PARELL CRANIAL VII)

És un nervi sensitiu i motor. Mou els músculs de la cara, facials, actua sobre les glàndules

salivals i condueix les sensacions de les papil·les gustatives. És responsable de l’expressió

facial, de la secreció salival i de les llàgrimes, de la sensibilitat muscular i del gust de la

part anterior de la llengua.

Branques del nervi facial:

- Auricular posterior: àrea del pavelló auricular i múscul occipital.

- Temporal: parpelles, front i orbicular de les parpelles.

- Zigomàtic: parpelles i boca.

- Bucal: múscul buccinador, orbicular dels llavis i altres.

- Marginal de la mandíbula: llavi inferior i mentó.

- Branca del coll: músculs del coll.

6. ELS SINS PARANASALS (fig ossos de la cara, hi ha els sins pag 65 dossier EDITEX

i 63 i 61)

SINUSITIS= inflamació d’un dels sins paranasals. Segons el sin inflamat s’anomena:

sinusitis etmoïdal, frontal, maxil·lar o esfenoïdal.

Si o sins= és cadascuna de les cavitats aèries dels ossos del crani i de la cara que

comuniquen amb les fosses nasals.

Hi ha 4 grups de sins paranasals localitzats a l’espessor dels ossos de la cavitat nasal. Són

cavitats plenes d’aire i revestides de mucosa i reben el nom de l’os on es troben i són

parells (un al cantó dret i un a l’esquerra).

Berta Chico C9

FUNCIONS DELS SINS PARANASALS

- Elaboració de moc x netejar l’aire que penetra a la cavitat nasal.

- Exerceixen com a caixes de ressonància per a la producció els sons.

- Fan + lleugers els ossos que els tenen.

CLASSIFICACIÓ

- Sins frontals: estan a l’os frontal, sobre les celles. I drenen la part

posterior de les fosses nasals.

- Sins maxil·lars: estan als ossos maxil·lars superiors, al centre. Drenen els

fosses nasals, x sobre dels cornets inferiors.

- Sins esfenoïdals: a l’os esfenoides, a la línia mitjana i darrera la fossa

nasal. Drenen les fosses nasals per sobre dels cornets superiors.

- Sins etmoïdals: a l’os etmoides. Són cavitats aèries que es troben a la

base del crani, òrbites oculars i les fosses nasals. Desemboquen en el

meat mitjà nasal (sota el cornet mitjà) i en el meat superior.

Berta Chico C9

7 .ESQUELET TOU DE LA CAVITAT BUCAL

EL teixit tou que recobreix l’os presenta al seu interior els conductes de secreció de les

glàndules salivals majors, menors i permet dividir la boca en 6 parets: anterior (llavis),

posterior (vel del paladar i istme de la gola), superior (volta palatina), inferior (llengua i

pis de la boca) i laterals (galtes).

7.1. Glàndules salivals

Són les encarregades de produir saliva.

FUNCIONS DE LA SALIVA

Berta Chico C9

- Netejar les dents

- Iniciar la digestió dels hidrats de carbona (amilasa, trenca el midó)

- Ajudar a formar el bol alimentari

- Lubricar la cavitat bucal i la faringe

- Dissoldre substàncies químiques dels aliments per poder percebre’n el gust

- Neutralitzar els àcids, modificant-ne el Ph

- Remineralitzar les dents amb la seva aportació de fosfats, fluorurs i calci

- Eliminar m.o. a través dels diferents enzims (lisozims, mucines, etc.) i

immunoglobulines que conté.

Segons el tipus de saliva que produeix dividim les gl. Salivals en:

- Seroses: saliva molt líquida

- Mucoses: saliva + consistent (espessa)

GLÀNDULES SALIVALS SEGONS MIDA

Glàndules salivals majors: les + grans i importants. són parells. Fig 3.6. pag 47 llibre

- Gl paròtides: situades als costats de la branca ascendent de la mandíbula. El seu

conducte principal (de Stenon) drena a la paret de les galtes a nivell de les

molars superiors (entre el 1r i el 2n molar). Produeix saliva serosa.

- Gl. Submaxil·lars o submanidibulars: es troben en la superfície interna

mandibular, a cada costat. El seu conducte principal (de Wharton) s’obre en al

mucosa del pis de la boca. Produeix saliva mixta (serosa i mucosa barrejades).

- Gl. Sublinguals: situades en el pis de la boca i no tenen un sol conducte excretor

sinó molts i aboquen la saliva al sòl de la boca directament o bé al mateix lloc

que les gl.submandibulars. produeix saliva mucosa.

Berta Chico C9

Berta Chico C9

Glàndules salivals menors: distribuïdes a tota la boca xo en major quantitat a: Llavi, paladar,

llengua i galtes.

Berta Chico C9

7.2. Límits de la cavitat bucal

PARET ANTERIOR O LLAVIS

Són 2 replegaments músculo-membranosos, un de superior i un d’inferior, adaptats a la

convexitat dels arcs dentaris. La part + destacada és l’extrem lliure + vermellós. La capa

+ externa dels llavis conté eledeina que dóna transparència. A sota aquesta capa hi ha

vasos sanguinis que donen el color vermellós al llavi.

En els llavis s’insereixen molts músculs facials responsables de la mímica: buccinador,

risori, etc.

Berta Chico C9

PARET SUPERIOR

Està formada per la volta palatina, que està formada pel paladar dur i el tou.

- Paladar dur: format per la volta palatina, és còncau i està limitat pels arcs

dentaris del maxil·lar superior. Està recobert d’una mucosa fibrosa i

resistent.

- Paladar tou: no té suport ossi i està format pel vel del paladar. La seva

direcció és primer horitzontal i després obliqua cap avall i cap enrere.

PARET POSTERIOR (fig 3.7 pag 48)

Està formada pel vel del paladar i l’istme de la gola (orifici per on entra l’aliment a

l’organisme). És una estructura fibro-musculosa recoberta d’una mucosa.

A la part central hi ha l’úvula o campaneta que serveix per separar la cavitat bucal de la

nasal i intervé en la correcta pronunciació de les paraules.

Als costats hi ha les amígdales palatines.

Berta Chico C9

PARET INFERIOR

Està formada per la llengua i el `sol de la boca. La llengua és un òrgan músculofibrós que

intervé en múltiples funcions com: masticació, sentit del gust, la fonació i la deglució. La

llengua és un òrgan amb una gran mobilitat degut al fet que està formada per 17 músculs

diferents.

Sota la llengua hi ha un fre i unes venes molt marcades: les ranines.

El sòl de la boca hi aboquen les secrecions les glàndules submaxil·lars i sublinguals. Aquí

hi apareixen alguns tipus de càncer.

A la cara superior de la llengua hi ha les papil·les gustatives, encarregades de detectar el

sabor dels aliments

Berta Chico C9

- Tipus de papil·les segons morfologia

Calciforme o circumval·lades: tenen forma de calze. Estan al final

de la llengua formant una V. Entre 6 i 12.

Filiformes: tenen forma de fil. Les + nombroses. Al centre.

Fungiformes: tenen forma de fong. Als extrems (lateral) i punta

de la llengua.

PARETS LATERALS

Les galtes. Són parets fibromusculoses, llises, riques en glàndules salivals menors. S’hi pot notar

la desembocadura del conducte de Stenon.

(pag45, exercici 1 amb crani colors)

Berta Chico C9

Ex 2 x casa o a l’aula (pag45)

Ex 3 amb crani colors pag 46

Ex 5 a classe amb mirall i llanterna (pag 49)

(pag 63 exercicis 1, 2, 3 i 4 x casa o aula