Unitat 3. la construcció de l'estat liberal (1833 1868)

Unitat 3: La construcció de l’Estat liberal (1833-1868)Júlia López Valera

Júlia López Valera (Institut Banús)

SUMARI

Procés de revolució liberal durant el regnat d’Isabel II (1833-1868).

Llarga guerra civil entre carlins i isabelins.

Triomf dels liberals.

Nova classe dirigent: burgesia agrària.


CRO

NO

LOG

IA

Júlia López Valera (Institut Banús)1. L

A PR

IMER

A G

UER

RA C

ARLI

NA

(183

3-18

40)

DUES OPCIONS ENFRONTADES

Els insurrectes proclamen príncep Carles Maria Isidre (defensa absolutisme + societat tradicional) = llarga guerra civil.

CARLISME Ideologia tradicionalista i antiliberal.

Lema: “Déu, Pàtria i Furs”.

Gran nombre del CLERO.

Bona part PETITA NOBLESA RURAL.

Forta implantació al PAÍS BASC, NAVARRA, part de CATALUNYA, ARAGÓ i VALÈNCIA.

Molts eren propietaris empobrits, artesans arruïnats...

ISABELINS En un primer moment, suport d’una bona part de l’ALTA NOBLESA i dels FUNCIONARIS, així com un sector de la JERARQUIA ECLESIÀSTICA. Obligada a cercar l’adhesió dels liberals. M. Cristina va haver d’acceptar la fi de l’absolutisme i de l’Antic Règim.


A PR

IMER

A G

UER

RA C

ARLI

NA

(183

3-18

40)

EL DESENVOLUPAMENT DEL CONFLICTE ARMAT

Els carlins inicialment no tenien un exèrcit regular, sí escamots que actuaven segons el mètode de guerrilles.

El 1833 apareixen les primers partides CARLINES, el focus més important a NAVARRA i PAÍS BASC , als Pirineus catalans, el nord de Castelló, el Baix Aragó i a les comarques catalanes de l’Ebre.

Hi ha dues fases del conflicte armat:


A PR

IMER

A G

UER

RA C

ARLI

NA

(183

3-18

40)

PRIMERA ETAPA (1833-1835)

Consolidació d’un front de guerra al nord per part dels carlins, seguit de triomfs. L’any 1834, Carles s’instal·là a Navarra, va crear una monarquia amb cort, govern i exèrcit. El general ZUMALACARREGUI aconseguí conquerir algunes ciutats més, però no Bilbao on els van matar. A Catalunya: primeres partides a Prats de Lluçanès, va sufocar la revolta l’exèrcit. Aprofitant que el gruix de l’exèrcit isabelí no hi era, a partir del 1835 els carlins es reorganitzaren:

Conqueriren bona part de la Catalunya interior i de la muntanya tortosina.

RAMÓN CABRERA, va ser un dels líders destacats.

TOMÁS DE ZUMALACÁRREGUI


A PR

IMER

A G

UER

RA C

ARLI

NA

(183

3-18

40)

SEGONA ETAPA (1836-1840)

La guerra s’inclinà a favor del bàndol liberal a partir de la victòria del GENERAL ESPARTERO.

Els carlins van iniciar una sèrie d’expedicions a altres zones:a. 1837. Navarra. Catalunya. Madrid. No prenen la capital i es retiren al nord.b. Zona est: incursions al litoral valencià.

Al NE les tropes liberals recuperaven ciutats. La feblesa del carlisme va propiciar diferencies entre:

TRANSACCIONISTESPartidaris d’un acord amb els liberals.El GENERAL MAROTO aconseguí la signatura del CONVENI DE BERGARA (1839)

INTRANSIGENTSDefensors de continuar la guerra.

Manteniment furs bascos i navarresos.Integració oficialitat carlina en l’exèrcit reial.

amb el general Espartero

Júlia López Valera (Institut Banús)2. E

L PR

OCÉ

S D

E RE

VOLU

CIÓ

LIB

ERAL

(183

3-18

43)

ELS GOVERNS DE TRANSICIÓ

Ferran VII al seu testament havia previst la constitució d’un Consell de Govern per assessorar M. Cristina.

Davant l' EXTENSIÓ DE LA INSURRECIÓ CARLINA, el tron isabelí començà a trontollar:- sectors absolutistes completament contraris a Isabel.- immobilisme del govern de Cea que impossibilitava el recolzament dels liberals.

Alguns assessors reials van convèncer la regent de la necessitat de nomenar un nou govern.

Presidit per FRANCISCO CEA BERNÚDEZ. Integrat majoritàriament per absolutistes moderats. Proposava tímides reformes administratives.L’única reforma va ser la NOVA DIVISIÓ PROVINCIAL d’Espanya. Intentava avançar cap a la unitat administrativa i posar fi a l’administració local de l’Antic Règim. El 1833, Espanya quedà dividida en 49 províncies.


L PR

OCÉ

S D

E RE

VOLU

CIÓ

LIB

ERAL

(183

3-18

43)

El presidia: FRANCISCO MARTÍNEZ de la ROSA, liberal moderat. 1. Inicià unes petites reformes. 2. Promulgació 1834 d’un ESTATUT REIAL. Conjunt de regles per convocar unes corts que continuaven sent les mateixes de l’Antic Règim, lleugerament adaptades.

Aquestes REFORMES EREN INSUFICIENTS per a una bona part dels liberals.

La divisió que es va produir al liberalisme en el Trienni Liberal, va donar lloc a dues grans tendències.

Liberalisme moderat al costat de la corona.

Els més exaltats, els progressistes, van mantenir descontentament i intenció de lluitar.

La corona va donar suport als moderats, finalment la corona es va veure obligada a acceptar un govern progressista.


L PR

OCÉ

S D

E RE

VOLU

CIÓ

LIB

ERAL

(183

3-18

43)

ELS PROGRESSISTES EN EL PODER

Tenien la seva força en el domini del MOVIMENT POPULAR i en una forta influència en la Milícia Nacional. Es van situar al capdavant de REVOLTES POPULARS contra el clero i les autoritats properes al carlisme. A Catalunya, aquestes revoltes, s’anomenaren BULLANGUES i s’iniciaren a Reus i després es van estendre a Barcelona. Les classes populars van:

Incendiar fàbriquesCremar conventsAssassinar al general Bassa

Es formà una JUNTA que va assumir el govern del Principat

Reunió CortsLlibertat de premsaNova llei electoralReorganització milícia nacionalLleva de 200.000 homes.

demandes


L PR

OCÉ

S D

E RE

VOLU

CIÓ

LIB

ERAL

(183

3-18

43)

El setembre del 1835 M.Cristina encarregà la formació del govern a un LIBERAL PROGRESSISTA: MENDIZÁBAL.

Davant les pressions l’agost del 1836 M. Cristina restablí la Constitució de Cadis i donà el poder al PROGRESSISTA CALATRAVA que va proposar Mendizábal com a ministre d’hisenda.

1. Inicià reforma de l’Estatut Reial.2. Prengué mesures per aconseguir diners per organitzar i armar un exèrcit.

Decretà la desamortització dels béns del clero.

Com?

Com a resposta: Revoltes a favor del restabliment de la Constitució 1812.

Els privilegiats es queixaren. I van demanar a la reina la seva destitució.

Insurrecció dels sergents de la GRANJA (residència d’estiu de la reina)


L PR

OCÉ

S D

E RE

VOLU

CIÓ

LIB

ERAL

(183

3-18

43)

EL DESMANTELLAMENT DE L’ANTIC RÈGIM

D’agost del 1836 a finals del 1837 els progressistes assumeixen la tasca de desmantellar l’Antic Règim i implantar un sistema liberal, constitucional i de monarquia parlamentària.

Principis de la propietat privada i lliure disponibilitat de la terra. A partir del 1837 amb tres mesures:

REFORMA AGRÀRIA LIBERAL

DISSOLUCIÓ DEL RÈGIM SENYORIAL• Pèrdua atribucions jurisdiccionals dels senyors, sí van mantenir les terres.• Molts pagesos passen a condició d’arrendataris o jornalers.

DESVINCULACIÓ• Fi dels patrimonis units obligatòriament a una família o institució.• Propietaris lliures per vendre-les.

DESAMORTITZACIÓ• 1886 es decretà la dissolució dels ordres religiosos, incautació del patrimoni i venda, per recaptar diners.•Béns posats a subhasta pública a canvi de diners o de deute públic.


L PR

OCÉ

S D

E RE

VOLU

CIÓ

LIB

ERAL

(183

3-18

43)

LLIURE FUNCIONAMENT DEL MERCAT

Tot un seguit de mesures legislatives encaminades a aconseguir el lliure funcionament del mercat:

1. Abolició dels privilegis de la Mesta.2. Llibertat arrendament agraris i també la de preus i emmagatzematge.3. Abolició privilegis gremials.4. Reconeixement llibertat d’indústria i comerç.5. Eliminació de les duanes interiors.6. Abolició dels delmes eclesiàstics.

LA CONSTITUCIÓ DEL 1837

Es volia adaptar el text del 1812 als temps actuals. Aprovat al juny de 1837, va ser un text breu i curt per regular per mitjà de lleis orgàniques.


L PR

OCÉ

S D

E RE

VOLU

CIÓ

LIB

ERAL

(183

3-18

43)

Proclamava alguns dels principis bàsics del PROGRESSISME:

Recollia alguns elements moderats:

Altres lleis:

Sobirania NacionalÀmplia declaració del drets de ciutadans (premsa, opinió, associació)Divisió de podersNo confessionalitat de l’Estat

Dues cambres: Congrés i Senat (no electiva, designada pel rei)Amplis poders a la Corona (vet de lleis, dissolució Parlament, facultat nomenar i destituir els ministres)Compromís de finançament del culte catòlic

LLEI D’IMPRENTA (1836)Desapareix la censura prèvia

LLEI ELECTORAL (1837)Sistema de sufragi censatari.Votaven els homes més grans de 25 anys i amb 200 rals de contribució directa com a mínim.Suposava un 2,4% de la població.


L PR

OCÉ

S D

E RE

VOLU

CIÓ

LIB

ERAL

(183

3-18

43)

L’ALTERNANÇA EN EL PODER (1837-1843)

Va quedar configurat un primer SISTEMA DE PARTITS

Es van alternar durant el regnat d’Isabel II. Era un model polític condicionat per la intromissió dels militars. La intervenció dels generals va ser determinant en el funcionament dels governs entre 1837-1843.

PARTIDO MODERADO

PARTIDO PROGRESISTA

ESPARTERONARVÁEZ

O’DONNELL


L PR

OCÉ

S D

E RE

VOLU

CIÓ

LIB

ERAL

(183

3-18

43)

ELS MODERATS AL GOVERN (1837-1840)

Aprovada la Constitució es convoquen noves eleccions l’octubre de 1837. Les van guanyar els moderats i van intentar desvirtuar els elements més progressistes.

Van preparar l’any 1840:

M. Cristina dimití l’any 1840.

Els sector afins al progressisme van mirar cap al GENERAL ESPARTERO, tenia gran suport popular i va ser el vencedor de la Guerra Carlina. Assumí el poder i esdevingué regent únic al 1841.

• Llei electoral més restrictiva.• Limitaren la llibertat d’impremta.• LLEI D’AJUNTAMENTS, la corona podia nomenar alcaldes de capitals de província.• Llei que va tendir a tornar els béns expropiats al clero.•Projecte de reimplantació del delme.

La Llei d’Ajuntaments va enfrontar a progressistes i

moderats

L’oposició impulsà un ampli MOVIMENT INSURRECCIONAL

Formació JUNTES REVOLUCIONÀRIES


L PR

OCÉ

S D

E RE

VOLU

CIÓ

LIB

ERAL

(183

3-18

43)

LA REGÈNCIA D’ESPARTERO(1840-1843)

Va dissoldre les juntes i convocà noves eleccions, la majoria parlamentària va ser per al progressistes.

El regent actuà amb AUTORITARISME

El 1842 anuncià un ARANZEL LLIURECANVISTA. S’obre el mercat als teixits anglesos i això suposà una amenaça per a la indústria catalana.

El maig de 1843 s’inicià a Reus un pronunciament contra Espartero, més endavant es forma una Junta Suprema Provisional (Barcelona).

Els moderats protagonitzen conspiracions encapçalades per NARVÁEZ i O’DONNELL que provocaren la DIMISSIÓ D’ESPARTERO que s’exilià a Gran Bretanya.

Governà amb els seus col·laboradors militars (ELS AYACUCHOS).Va menystenir les corts.

Protesta de la burgesia i també de les classes

populars.

1842. AIXECAMENT BARCELONA, que va ser bombardejada per ordre

d’Espartero.


L PR

OCÉ

S D

E RE

VOLU

CIÓ

LIB

ERAL

(183

3-18

43)

Es constitueix un nou govern progressista. Tot i això, els revoltats van continuar i volien:

Aquest moviment provocà la DIVISIÓ DELS GRUPS SOCIALS CATALANS:

La ciutat va ser bombardejada pel progressista Prim.

• Establiment sistema fiscal progressiu.• Respecte llibertats públiques.• Fi de corrupció en l’administració de l’Estat.• Implantació de la República.

FabricantsComerciantsGran part progressistes

Intentaren posar fi revolta

Sectors PopularsJAMÀNCIA a Barcelona

(=Insurrecció)Setembre-novembre 1843

Les corts, per no buscar un altre regent, decidiren avançar la majoria d’edat d’Isabel II i la van proclamar reina als 13 anys, al novembre del 1843.


ES D

IFER

ENTS

OPC

ION

S D

EL L

IBER

ALIS

ME

LES AGRUPACIONS POLÍTIQUES

ELS MODERATS

Els partits polítics del s.XIX eren:1. Agrupacions de personalitats al voltant d’algun notable, civil i militar.2. Corrents d’opinió o CAMARILLES (relacions personals o interessos econòmics)

Segons ells: “persones d’ordre”. Grup heterogeni:

Líders: RAMON MARIA DE NARVÁEZ i FRANCISCO BRAVO MURILLO

TerratinentsComerciantsIntel·lectuals conservadorsRestes de vella noblesa i alt cleroAlts comandaments militars


ES D

IFER

ENTS

OPC

ION

S D

EL L

IBER

ALIS

ME

Defensaven: 1. Dret a la propietat.2. Restringien sufragi segons la riquesa dels electors.3. Llibertat=bé individual, però per davant els principis d’AUTORITAT I ORDRE SOCIAL.4. Desconfiaven de la participació de les masses en la política.5. Principi de SOBIRANIA COMPARTIDA (Corts i Corona amb amplis poders

d’intervenció).6. Partidaris de LIMITAR ELS DRETS INDIVIDUALS, també els col·lectius (premsa, opinió, reunió, associació...).7. Defensaven la confessionalitat de l’Estat, l’Església catòlica tenia una gran influència social.

ELS PROGRESSISTES

Es consideraven “defensors de la llibertat”. Format per:

Burgesia mitjana i petitaOficialitat mitjana de l’exèrcitClasses populars urbanes: artesans, comerciants i professionals liberals.


ES D

IFER

ENTS

OPC

ION

S D

EL L

IBER

ALIS

ME

Defensaven:1. Principi de SOBIRANIA NACIONAL.2. PREDOMINI DEL PODER LEGISLATIU (corts), la corona tenia una funció

moderadora.3. Partidaris d’enfortir els poders locals.4. Amplis drets individuals i col·lectius.5. Principi de sufragi censatari: ampliació del cos electoral.6. Propugnen necessitat de reforma agrària.7. Volien limitar la influència social de l’Església.

Líders: JUAN ÁLVAREZ MENDIZÁBAL, BALDOMERO ESPARTERO i JOAN PRIM.


ES D

IFER

ENTS

OPC

ION

S D

EL L

IBER

ALIS

ME

L’any 1854 es crea un nou partit UNIÓN LIBERAL(escissió dels moderats +

grups més conservadors del progressisme)

Opció centrista

Unió política amb finalitats de govern

Impulsors:LEOPOLDO O’DONELLFRANCISCO SERRANO


DEMÒCRATES3.

LES

DIF

EREN

TS O

PCIO

NS

DEL

LIB

ERAL

ISM

E

L’any 1849 es crea el PARTIT DEMOCRÀTIC (escissió dels progressistes). Defensava:1. Drets socials. 7. Partidaris Milícia Nacional.2. SOBIRANIA POPULAR. 8. Elecció dels ajuntaments i diputacions.3. SUFRAGI UNIVERSAL MASCULÍ. 9. Implicació administració ensenyament públic 4. Cambra electiva única. i tasques beneficència social.5. Ampliació llibertats públiques. 10. Predomini social Església catòlica.6. Reconeixement drets col·lectius. 11. LLIBERTAT DE CULTE.

Força: Classes populars urbanes

REPUBLICANS

Gent provinent del Partit democràtic contraris a la monarquia.

República com a única opció veritablement democràtica, permetia l’elecció dels càrrecs públics, inclòs el cap d’Estat.


A D

ÈCAD

A M

OD

ERAD

A (1

844-

1854

)LA CONFIGURACIÓ DEL RÈGIM MODERAT

Les eleccions del 1844 fetes amb sufragi censatari en districtes petits van donar la majoria al moderats. Nou govern presidit pel GENERAL RAMÓN NARVÁEZ. Volia:

El règim es va fonamentar en el predomini social de la BURGESIA TERRATINENT (fusió de vells aristòcrates acceptaven el liberalisme més la nova burgesia propietària rural).

Consideraven necessari consolidar un ordre que fonamentés les institucions liberals.

Corona i gran part de l’exèrcit van ser els garants més fidels d’un sistema que falsejava els resultats. Els opositors només tenien com a opció al conspiració.

•Clausurar etapa revolucionària.•Normalitzar el funcionament de les institucions liberals.•Crear legislació bàsica per estructurar un nou Estat basat en:

LIBERALISME MODERATPredomini ordre i autoritat

Reforma política i dures mesures repressives


A D

ÈCAD

A M

OD

ERAD

A (1

844-

1854

)LA CONSTITUCIÓ DEL 1845

S’aprova la Constitució 1845 per garantir el nou model polític. Idees bàsiques del MODERANTISME:

La regulació es remetia a lleis posteriors: RESTRICTIVES amb LES LLIBERTATS. Grans atribucions a la corona:

El decret de 1845 regulava la llibertat d’impremta: CONTROL GOVERNAMENTAL SOBRE LA PREMSA.

1. Sobirania conjunta rei/corts.2. Ampliació poders executius i menys poders al legislatiu.3. Restricció del dret de vot i senat no electiu.4. Els ajuntaments i les diputacions estan sotmesos a l’administració central.5. Es suprimeix la Milícia Nacional.6. Exclusivitat a la religió catòlica (oficial de l’Estat) i manteniment del culte i el

clero.

Facultat nomenar ministresFacultat per dissoldre les corts

Facultat vetar-ne decisionsFacultat designar el senat


A D

ÈCAD

A M

OD

ERAD

A (1

844-

1854

) El 1846, Llei electoral = SUFRAGI CENSATARI ENCARA MÉS RESTRINGIT que no superava un 1%.

Els majors contribuents de cada localitat.També persones destacades de cultura, exèrcit, administració, Església.Sistema de districtes uninominals, afavoria el predomini del vot rural.

EL CONCORDAT AMB LA SANTA SEU

Intent de millorar les relacions amb l’Església. 1851, CONCORDAT AMB LA SANTA SEU:

Suspensió de la venda dels béns eclesiàstics desamortitzats i devolució dels no venuts. Sosteniment de l’Església espanyola

Reconeixia Isabel IIAcceptava l’obra desamortitzadoraRestabliment ordes regularsConcessió a l’Església de competències en educació. Reconeixement religió oficial

ESTAT SANTA SEU


A D

ÈCAD

A M

OD

ERAD

A (1

844-

1854

)LA INSTITUCIONALITZACIÓ DE L’ESTAT LIBERAL

Consolidació de l’estructura de l’Estat liberal sota els principis de:

CENTRALISMEUNIFORMITZACIÓJERARQUITZACIÓ

COM?

Amb les següents reformes:

REFORMA FISCAL (Llei Santillán-Mon 1845)

Objectiu: augmentar ingressos de la hisenda pública.1. Racionalització del sistema impositiu.2. Centralitzar impostos en mans de l’Estat.3. Propiciar contribució directa segons la propietat.

Es va plantejar la unificació de codis amb l’aprovació del CODI PENAL (1848) i elaboració d’un projecte de codi civil (aprovat anys més tard).


A D

ÈCAD

A M

OD

ERAD

A (1

844-

1854

)REFORMA DE L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA

Reorganització càrrecs Estat.Creació llei funcionaris (accés).Reordenació administració territorial (enfortiment governs civils i militars, diputacions provincials)LLEI D’ADMINISTRACIÓ LOCAL (1845): alcaldes de municipis de més de 2000 hab. i els de les capitals de província nomenats per la corona i el governador civil nomenava la resta. Estructura jerarquitzada i piramidal.

QÜESTIÓ FORALDecret 1844 que va acordar el manteniment al País Basc i a Navarra dels ajuntaments forals i juntes generals i duanes als Pirineus.

SISTEMA NACIONAL D’INSTRUCCIÓ PÚBLICARegulava diferents nivells d’ensenyament i elaborava plans d’estudis.LLEI MOYANO 1857 (1a gran llei d’educació espanyola).

SISTEMA MÈTRIC DECIMAL(sistema de pesos i mesures únic).

Es va crear la GUÀRDIA CIVIL (1844) per al manteniment de l’ordre públic. Era un cos armat, amb finalitats civils i estructura militar. Duc d’Ahumada.


LA CRISI DEL GOVERN MODERAT4.

LA

DÈC

ADA

MO

DER

ADA

(184

4-18

54)

La vida política es va desenvolupar al voltant de la “cort”, grups de pressió:

Restringit el nombre de votants, els progressistes no poden accedir al poder per mitjà de les eleccions. La burgesia CONSERVADORA CATALANA, que va donar suport als moderats també van quedar al marge. A Catalunya, l’exèrcit intervingué directament en la vida ciutadana. Era un instrument de repressió. Els AIXECAMENTS CARLINS es revifaren (1846-1849) i van donar lloc a:

La revolta va ser sufocada gràcies a l’exèrcit,

“CAMARILLES”Buscaven el favor

reial o governamental

GUERRA DELS MATINERS

(2a guerra carlina)

Causes:1. Crisi agrària produïda per males collites.2. Crisi indústria tèxtil.

Signe diferenciador: S’hi va afegir la REVOLTA de SECTOR URBANS


A D

ÈCAD

A M

OD

ERAD

A (1

844-

1854

) L’autoritarisme s’accentuà durant el GOVERN DE BRAVO MURILLO (1852).

Proposà una reforma constitucional que:• Suposava la desaparició del règim parlamentari perquè:1. Possibilitat de governar per decret i suspendre

de manera indefinida les corts.2. Restringia encara més el cens electoral.

La proposta fracassà per l’oposició d’un sector del moderantisme que aconseguí desplaçar Bravo Murillo del poder.

Descomposició interna del partit moderat. Augment descontentament d’àmplies capes socials cada cop més marginades de la vida política.


L BI

ENN

I PRO

GRE

SSIS

TA (1

854-

1856

)LA REVOLTA DEL 1854 I EL NOU GOVERN PROGRESSISTA

L’autoritarisme del govern moderat va provocar l’oposició i el rebuig dels progressistes, els demòcrates i d’alguns sectors moderats. Va donar lloc a :

Juny 1854Pronunciament de

VICÀLVAROElaboren el MANIFEST de MANZANARES on demanen:• Acompliment Constitució.• Reforma Llei electoral.• Reducció d’impostos.• Restauració Milícia.

Liderat per O’DONNELL

(moderat descontent) que havia fundat la UNIÓN LIBERAL

El pronunciament va triomfar. La presidència va recaure en ESPARTERO.

Es van convocar eleccions segons la legislació del 1837. Amb un cens electoral més extens.

Resultats eleccions:Majoria progressista i alguns diputats democràtics al parlament.


L BI

ENN

I PRO

GRE

SSIS

TA (1

854-

1856

) El nou govern va intentar restaurar els PRINCIPIS DEL PROGRESSISME:

1. Reimplantar Milícia i Llei municipal (elecció directa dels alcaldes).2. Va preparar una nova constitució (1856). No promulgada.

L'actuació més transcendent va ser el PLA de REFORMES ECONÒMIQUES amb l’objectiu desenvolupar econòmicament el país i d’industrialitzar-lo.

LA LEGISLACIÓ ECONÒMICA

Les línies d’acció més importants van ser la represa de l’obra desamortitzadora i la Llei de ferrocarrils.

LLEI DESAMORTITZADORA

- Ministre MADOZ-Afectà a béns de l’Estat, Església, ordes militars, institucions benèfiques i ajuntaments (béns propis i comunals).- Objectiu: aconseguir recursos per a la Hisenda i impulsar la modernització econòmica d’Espanya.- Una part dels recursos anirà a parar a la xarxa ferroviària.


Regulava la construcció i oferia incentius a les empreses.Capital estranger (beneficis).

LLEI GENERAL DE FERROCARRILS (1855.

EL

BIEN

NI P

ROG

RESS

ISTA

(185

4-18

56)

Preocupació de les corts per fomentar el desenvolupament econòmic d’Espanya. Altres actuacions:1. Legislació per afavorir la REFORESTACIÓ.2. Posar en funcionament el sistema de telègraf.3. Ampliar la xarxa de carreteres.4. Fomentar el creixement de les societats per accions i la banca.5. Desenvolupar la mineria.

Tot això va portar a una etapa d’expansió econòmica fins el 1866.


L BI

ENN

I PRO

GRE

SSIS

TA (1

854-

1856

)LA CRISI DEL BIENNI

A Catalunya la situació de la crisi econòmica més l’epidèmia de febre groga va donar lloc a les VAGUES OBRERES A BARCELONA (1855). Els treballadors demanaven :

El malestar social va portar a un important AIXECAMENT PAGÈS en terres castellanes i l’ extensió de les revoltes a moltes ciutats del país.

El govern presentà una LLEI DEL TREBALL, introduïa algunes millores i permetia les associacions obreres.

La creixent CONFLICTIVITAT SOCIAL, va donar lloc a la irrupció del moviment obrer català.

Les DISCREPÀNCIES DINTRE DE LA COALICIÓ GOVERNAMENTAL:

Espartero dimiteix, la reina confia el govern a O’Donnell que reprimirà durament les protestes.

Reducció d’impostos de consum.Abolició de les quintes.Millorament dels salaris.Reducció jornada laboral.

Progressisme més moderat: UNIÓN LIBERAL.Progressisme més radical: PARTIT DEMOCRÀTIC.


A D

ESCO

MPO

SICI

Ó D

EL S

ISTE

MA

ISAB

ELÍ

(185

6-18

68)

ELS GOVERNS UNIONISTES (1856-1863)

El nou govern unionista encapçalat per O’DONNELL intentà assolir un equilibri polític: elements moderats i progressistes. Intentà revitalitzar el PARLAMENTARISME (sota tutela del govern) i exercir una política més tolerant amb l’oposició. Tot i que les eleccions estaven arranjades es fixava una MINORIA OPOSITORA. Es va aconseguir una estabilitat interior relativa, estimulada per una etapa de prosperitat econòmica. Es va portar a terme una política exterior activa buscant el PRESTIGI INTERNACIONAL: es van fer 3 campanyes de caràcter internacional.

EXPEDICIÓ A INDOXINA (1858-1863)Amb FrançaObjectiu: castigar matança missioners espanyols.Francesos penetració colonial

INTERVENCIÓ A MÈXIC (1862)Amb francesos i britànics.Objectiu: exigir cobrament del deute acumulat.Es van retirar per desavinences.

CAMPANYES MILITARS DEL MARROC (1859-1860)Motivades per disputes frontereres.Triomf a les batalles de Tetuan i Castillejos.PAU DE WAD-RAS. Permeté a Espanya la incorporació del territori d’Ifni a la corona i l’ampliació de la plaça de Ceuta.


A D

ESCO

MPO

SICI

Ó D

EL S

ISTE

MA

ISAB

ELÍ

(185

6-18

68)

Al 1863 es fa evident la descomposició interna de la coalició governamental i donà lloc a GOVERNS INESTABLES. O’ Donnell va dimitir i la reina lliurà el poder als moderats.

ELS GOVERNS MODERATS (1863-1868)

Del 1863 al 1868, tornada de NARVAEZ al poder i reposició dels vells principis del moderantisme. MODERANTISME, va imposar la FORMA AUTORITÀRIA de govern al marge de tot i de tothom. Forta repressió sobre els seus opositors. La marginació política va fer que els progressistes passessin novament a l’insurreccionalisme amb el suport del Partit democràtic. El 1866 es portà a terme la insurrecció dels sergents de la CASERNA DE SAN GIL, amb l’adhesió de progressistes i democràtics. Comportà un aixecament popular a Madrid. La situació del govern va empitjorar arran de la CRISI DE SUBSISTÈNCIA (augments de preus i descontentament popular). Es va veure la necessitat de promoure un pronunciament que capgirés la situació de soca-rel.

Education

Unitat 3. la construcció de l'estat liberal (1833 1868)