Embed Size (px)
Citation preview
UNITAT 7 ELS SERVEIS. EL TURISME
IPM / Geografia Batxillerat Jordi Manero
Sector terciari o de serveis
Agrupa totes les activitats econòmiques que no produeixen béns materials.
Es reuneixen aquí totes les activitats que no es poden incloure en els altres dos sectors.
Administració pública, serveis financers, comerç, transport, comunicacions, activitats culturals, esport, oci, turisme, serveis sanitaris i educatius, transmissió de la informació (ràdio, TV, premsa, ...), assessories (advocats, publicistes, consultors, etc.)...
Podem distingir
Terciari clàssic (que inclou els transports i les feines més rutinàries).
Terciari banal (que inclou les activitats de més baixa qualificació).
Terciari superior o quaternari (conjunt d'activitats més qualificades i tecnificades i de gestió).
Característiques dels serveis
Periples Intangibles i immaterials
Sector heterogeni
Producció i consum es troben units (són impossibles d’emmagatzemar)
Les societats desenvolupades v i u e n u n p r o c é s d e Terciarització econòmica.
I m p l i c a u n a u g m e n t d e s t a c a d í s s i m d e l a importància del sector te rc ia r i (augmenta e l nombre de treballadors i la seva aportació al PIB).
Any
Primari Secundari Terciari
1900 69.6 15.2 15.2
1940 51.9 24.1 24.0
1950 49,6 25,5 24,9
1960 41.7 31.8 26.5
1975 23.0 37.8 39.2
1985 17.6 31.5 51.0
1990 11.4 33.1 55.5
1995 9.0 31.9 61.1
2000 6.8 29.4 63.8
2005 5.3 28.5 66.2
2009 4,2 24,9 70,9
Per tal de valorar la importància del terciari podem considerar:
E l p e r c e n t a t g e q u e representa respecte del total del PIB. E l p e r c e n t a t g e d e treballadors ocupats en el sector respecte del total d'ocupats.
71,48
66,04
71,62
73,04
87,40
67,8
64,23
62,17
67,27
67,83 67,01
64,62
80,85
63,44
57,78 66,65
60,07
Percentatge d'ocupats en el sector serveis durant el
primer trimestre de 2.009
Valors superiors al 70% sobre la població activa
Mitjana autonòmica = 68,19 %
EL PROCÉS DE TERCIARITZACIÓ
DESEQUILIBRIS TERRITORIALS
PER CCAA
La distribució del terciari no és homogènia. La localització es dóna en funció de la població i de l’activitat econòmica, preferentment a les grans ciutats, menys a ciutats petites i zones rurals
Terciarització econòmica. És deguda a diversos factors.
- La competència entre les empreses. Més i millors serveis impliquen un augment de la productivitat de les empreses (serveis externs a les empreses, auditories, activitats estratègiques...).
- La demanda internacional de serveis, per la millora de les comunicacions.
- El creixement del turisme a escala global.
- El sector terciari acostuma a ser un sector “refugi” en moments de crisi.
- Els canvis socioeconòmics disparen la demanda de serveis.
- Els canvis socioeconòmics disparen la demanda de serveis, car aquests es relacionen amb el grau de benestar de la població (són un indicador de benestar i de desenvolupament econòmic).
- Més nivell de renda - Més esperança de vida - Més taxa d'urbanització - Desenvolupament Estat del Benestar - Incorporació laboral de les dones (calen serveis socials)
- En el cas espanyol cal destacar la construcció de l'Estat de les autonomies i la incorporació a la UE, que dispara el nombre de funcionaris.
PROCÉS DE TERCIARITZACIÓ
Atenció, no sempre l'increment del terciari vol dir desenvolupament econòmic.
Als països del S de vegades hi ha molt terciari i poca indústria (molt treball domèstic, molt sector turístic, molt exèrcit, molt funcionaris...).
SEGONS LA SEVA APARICIÓ HISTÒRICA
- Terciari Tradicional: activitats presents tradicionalment en les relacions econòmiques i socials: activitats administratives, militars, religioses, comercials, ensenyament, sanitat, transport…
Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ
Classificació dels serveis
- Terciari Modern: la seva aparició i màxim desenvolupament coincideix amb la industrialització i l'expansió capitalista: activitats financeres, borsa, serveis a les empreses...
- Terciari postindustrial: el seu desenvolupament és recent i està lligat a l'aparició de noves tecnologies i serveis molt especialitzats: informàtica, telecomunicacions, consultories...
SEGONS LA PROPIETAT DEL PRESTATARI
- Serveis públics: el servei el presten organismes públics, que tenen un objectiu social (sanitat, ensenyament...).
Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ
SEGONS LA FREQÜÈNCIA D'UTILITZACIÓ
- Terciari Banal o Ubicu: el seu ús és molt freqüent, per això la seva distribució territorial és molt generalitzada (comerç al detall).
- Serveis privats: la prestació la realitzen empreses privades, amb l'objectiu d'aconseguir el màxim benefici econòmic (comerç, transport, turisme...)
- Terciari Anòmal o Especialitzat: el seu ús és menys freqüent. Per això la seva localització és més concreta, prop de la demanda, normalment en grans ciutats (serveis a empreses).
1) Destinats a infraestructura social. Cobreixen les necessitats bàsiques de la població, són el marc institucional de l’Estat, per això majoritàriament són públics (administració pública, educació, justícia, seguretat social, sanitat ...).
SEGONS L'ACTIVITAT DESENVOLUPADA
2) Serveis de distribució, per tal d'assegurar la distribució, els fluxes (transports, telecomunicacions, comerç al major, intermediació de la distribució ...).
3) Serveis de producció, adreçats a empreses, base per al desenvolupament de les activitats econòmiques (banca, finances, neteja, invest igació, màrquet ing, re lacions públ iques, assessorament ...).
4) Serveis de consum final, destinats als consumidors. Cobreixen les necessitats no bàsiques de la població (comerç al detall, hosteleria, reparació, serveis personals ...).
1) Serveis de consum final (hosteleria, oci, serveis socials individuals o col·lectius).
UNA NOVA CLASSIFICACIÓ DELS SERVEIS
2) Serveis de producció i distribució (transports, intermediació de la distribució, serveis financers ...).
3) Serveis públics.
4) Serveis estancats (amb molt poca capacitat d'augmentar la productivitat, car difícilment poden reduir la mà d'obra, com els serveis socials).
5) Serveis progressius (encara es pot reduir la mà d'obra i augmentar la productivitat, com ara les telecomunicacions).
Distribució dels serveis A escala mundial:
En els països desenvolupats les activitats terciàries han anat creixent. Són el sector econòmic que ocupa la major part de la població activa.
En els països subdesenvolupats hi ha poca activitat terciària productiva i una clara hipertrofia del sector públic.
A escala estatal: La ubicació acostuma a situar-se prop de la demanda (zones més poblades, amb intensa activitat econòmica). Poca presència en les zones poc poblades (món rural). Realitat molt més destacada en els països pobres
A escala intraurbana:
La localització ve determinada pel tipus de servei del qual tractem.
El comerç minorista especialitzat (tèxtil, calçat...) o altres serveis “generalistes” (dentistes, advocats, administració pública...) tenen tendència a situar-se en el centre urbà.
Altres tipus de serveis “superiors”, com els directius, tenen també tendència a situar-se en la part més prestigiosa de la ciutat (centre i eixamples)
Altres serveis cerquen localitzacions p e r i f è r i q u e s , c o m a q u e l l s q u e necessiten molt espai, aquells que es destinen a les empreses localitzades en polígons industrials o aquells que abasteixen a la població resident en l'extraradi (Hipermercats).
Els serveis al territori espanyol Els serveis es concenten allà on es troben els usuaris. Per això a Espanya es localitzen sobretot en zones amb molta població, amb molta activitat industrial o amb molta activitat turística.
Els subsectors de serveis socials (sanitat, educació...) tenen molt de pes laboral, i són repartits de manera força equitativa dins el territori.
El subsector de les comunicacions, les finances i els serveis a les empreses estan molt relacionats amb la concentració poblacional i el nivell de renda. Per això Madrid i Barcelona són capdavanteres.
La major concentració d'empreses comercials es troben a Catalunya, Andalusia, Comunitat de Madrid i Comunitat Valenciana.
Major índex de terciarització e n z o n e s u r b a n e s , desenvolupades i litorales turístics.
Menor índex de terciarització en z o n e s i n t e r i o r s , r u r a l s i escassament desenvolupades.
La distribució territorial de les empreses es relaciona amb el grau de desenvolupament econòmic, amb el volum de població i amb l'atractiu turístic.
Serveis relacionats amb l'Estat del Benestar
En els països desenvolupats l'Estat, directament o mitjançant empreses privades, garanteix una sèrie de serveis que els ciutadans consideren un dret (administració pública, sanitat, educació, atenció a la tercera edat...).
L'administració pública constitueix la branca fonamental de sector públic.
A Espanya - administració general de l'Estat - administració autonòmica - administració local.
El nombre de funcionaris és molt elevat, la qual cosa ha comportat un augment de la burocràcia i la despesa.
Caldria reestructurar el
funcionariat.
L'educació a Espanya és obligatòria fins als 16 anys, iniciant-se de fet als 3. La taxa d'escolarització és del 100%.
L'educació postobligatòria també ha crescut molt. De fet, el percentatge de població amb estudis superiors és del 18%. Espanya ha de millorar la qualitat de l'educació, car presenta uns índex de fracàs escolar molt destacats.
Caldria millorar la formació c i e n t í f i c a i t è c n i c a , t o t augmentant el nombre de pro fess iona ls formats en aquestes branques. Caldria millorar la formació en idiomes.
La despesa pública en educació ha augmentat, però encara és lluny dels països que obtenen millors resultats acadèmics.
Despesa públida en educació (% PIB)
2009
Alemanya 5,1
Dinamarca 8,7
Espanya 5,0
Finlàndia 6,8
França 5,9
Itàlia 4,5
Portugal 5,8
La sanitat a Espanya és un dret universal.
Progrés social.
Genera una gran despesa, sempre en augment.
L a s a n i t a t a E s p a n y a é s responsabilitat de les comunitats autònomes.
Espanya té un molt bon sistema sanitari.
Problema de les llistes d’espera.
O b s e r v e m l a g r a n importància del sector terciari (68,4%, 2009).
Font: Idescat. Catalunya en xifres, 2010
Els serveis a Catalunya
T é u n a i m p o r t à n c i a lleugerament menor que a Espanya o la resta de la UE.
A i x ò s ’ e x p l i c a p e r l a importància del sector industrial.
Els serveis educatius ocupen 600.000 persones (gairebé ¾ treballen a centres públics).
Els serveis sanitaris ocupen unes 400.000 persones, en centres de titularitat pública o privada. Segons dades del 2008, a Espanya hi ha 3,26 llits hospitalaris i 3,4 metges per cada 1000 habitants.
Això ha plantejat problemes econòmics
Les finances a Catalunya S ó n f o n a m e n t a l s p e r a l desenvolupament de l’economia.
Una de les característiques més destacades del sistema financer català era la importància de les caixes d’estalvis (70% dels dipòsits privats catalans).
L ’ ú n i c b a n c c a t a l à d’importància era el Banc de Sabadell.
Actualment, la crisi econòmica i els canvis legislatius suposaran una transformació radical del sector financer català.
La major part de les entitats i de les activitats financeres es concentren a l’àrea metropolitana de Barcelona. Fora d’aquesta a la franja litoral i als principals nuclis de població.
La recerca i el coneixement a Catalunya
L’any 2005 la Comissió Europea va establir un mètode per mesurar l’esforç en innovació, utilitzant els següents indicadors:
- La despesa en R+D en percentatge del PIB (a Catalunya, l’1,55%; Espanya, 1,33%; UE, 2,4%). - La formació de la població, considerant el nombre de llicenciats i graduats en ciència o tecnologia o a la participació en formació contínua. - L’esforç de les empreses en innovació, en relació amb la xifra de negocis (cal millorar molt, no arriba a l’1%; per això es generen tan poques patents).
En l’índex europeu d’innovació regional, Catalunya ocupa el lloc 82, de 206 regions.
Cal aprofundir en l’economia del coneixement.
Cal recordar que en les economies modernes el creixement econòmic i el nivell de vida té una relació directa amb el coneixement. Cal destacar la importància de la RDI (recerca, desenvolupament i innovació tecnològica).
EL TURISME El turisme comprèn les activitats que realitzen les persones durant els seus viatges o quan romanen en llocs diferents al del seu entorn habitual, per un període de temps consecutiu inferior a un any, amb finalitats d'oci, per negocis o d'altres motius (OMT) Turista és aquell que es desplaça per un període de més de 24 hores, i que inclou una pernoctació fora de casa.
Antigament el turisme era molt minoritari. A finals del segle XIX i sobretot durant la segona meitat del segle XX es va iniciar el turisme de masses:
Revolució dels transports Augment del nivell de vida Millores socials (vacances pagades).
Al segle XXI genera molts ingressos i és bàsic en l’economia d’alguns països.
En el cas espanyol equilibra la balança pagaments (representa el 11% del PIB espanyol, gràcies a l'arribada de 58 M turistes).
G e n e r a u n a g r a n demanda de mà d’obra, c a r c a l e n m o l t e s activitats per a satisfer els turistes.
Només l’agost del 2013 arribaren a Espanya 8,3 M de turistes.
Espanya és una potència turística mundial.
Al món:
Els països rics concentren la majoria dels fluxes turístics. Destacaven EUA, Espanya, França i Itàlia. Ara cal afegir a la Xina.
Darrerament augmenten els fluxes vers països del Sud (Carib, Magrib, zones d’Àsia i À f r i c a ) . A q u e s t s p a ï s o s potencien el turisme com a mitjà per desenvolupar-se.
Cal combinar factors naturals i socioeconòmics per generar una oferta turística atractiva.
Es poden fer diverses classificacions sobre el turisme, segons diversos criteris:
Lloc d’origen turistes Tipus d’activitat turística Època de l’any en que es desenvolupa l'activitat Característiques dels turistes .../...
Segons el lloc d’origen dels turistes parlem del:
- Turisme interior o nacional, que és aquell procedent del mateix país.
- Turisme exterior o estranger, que és aquell procedent d’un altre país.
Segons el tipus d’activitat turística podem considerar el turisme:
- Cultural - de Salut - de Sol i platja - Ecològic - Religiós - de Neu - Rural - de Negocis - Esportiu - Urbà …/…
Segons l’època de l’any parlem de:
- Turisme de cap de setmana o t u r i s m e i n t e r i o r . U t i l i t z a p r e f e r e n t m e n t l ' a u t o m ò b i l , produint-se sovint col·lapses en la xarxa carreteres. Abunden els desplaçaments cap a les segones residències
- Turisme de temporada. És el més important, el més massiu. Es dóna durant els períodes de vacances, sobretot d’estiu.
Cada cop més turisme da cap de setmana estranger (vols barats).
Segons les característiques dels turistes parlem del turisme:
de Masses. Es dóna sobretot a
la costa. Turisme de sol i
platja. Moltes persones a la vegada en poc
espai.
Juvenil. És un turisme de baix
poder adquisitiu. Cerca allotjaments
senzills i sistemes de transport econòmic.
de la Tercera edat. És un turisme en grup,
que normalment es dóna en temporada
baixa.
Familiar. Protagonitzat per famílies amb nens.
de Grup. Són visites
organitzades. de Minories. Llocs poc visitats.
Normalment presenta un bon nivell econòmic i
cultural.
Urbà. Normalment es
relaciona amb una variada oferta, que inclou el “shopping”.
Esportiu. Referit a l’assistència
a espectacles esportius o a la
participació en els mateixos.
De negocis o congresos.
Es relaciona amb una ciutat d’atractiva
oferta, que inclou el “shopping”.
Per analitzar la importància del turisme en una zona podem utilitzar diversos indicadors, com ara:
- Quantitat de places turístiques (llits). Cal establir la relació entre els llits turístics i la població permanent. Les zones molt turístiques són aquelles amb més de 1000 llits per cada 100 habitats.
- Quantificar el nombre de turistes.
- Quantificar les pernoctacions, totals o les mitjanes per turista. - Quantificar la despesa mitjana per turista i dia.
- Avaluar les característiques dels turistes (de masses, juvenil, tercera edat ...) o la seva procedència.
Quantificar el nombre de
turistes.
Quantificar el nombre de pernoctacions.
Avaluar les característiques
del turista.
L'anomenada “indústria turística” es troba en expansió. Es troba dominada, principalment quan parlem del turisme de masses, pels anomenats tour operadors.
Es tracta d'agències majoristes i n t e r m e d i à r i e s e n t r e e l s establ iments tur ís t ics i les agències minoristes.
Els tour operadors són els que confeccionen els programes i els paquets turístics i els ofereixen a les agències minoristes per un preu global en el què s'inclou el transport, l'allotjament i el tipus de règim alimentari des de l'origen del client fins al seu destí final.
L ' agènc ia m ino r i s t a e l ven directament al client i en cobra una comissió.
De vegades es produeix l'anomenat overbooking. És l'excés de reserves (places d'avió, de tren, d'hotel, etc. ) sobre el nombre de places disponibles.
En el món de l'hostaleria i la restauració, es sol aplicar quan un establiment ha sobrepassat els seus límits d'ocupació i té un excés de clients que no pot atendre.
Normalment, aquest problema sol ser degut a una mala gestió del Tour Operador, del departament de gestió o del departament de reserves de l'establiment.
Quan volerem l'impacte del turisme normalment emfatitzem els aspectes positius:
Creació de riquesa, ocupació, arribada de noves influències culturals, transmissió de nous productes...,
El turisme també pot tenir elements negatius.
Considerant el medi
físic:
Pot distorsionar l’espai i alterar el paisatge i l’equilibri ecològic.
A les zones de costa, s'incrementa la contaminació del mar, es dóna la s o b r e e x p l o t a c i ó d e l s a q ü í f e r s ( s a l i n i t z a c i ó ) , h i h a p r o b l e m e s d’abastiment d’aigua….
Cal afegir a més els efectes negatius derivats de la construcció de ports esportius i de la “marbellització”.
L'augment de la pressió humana pot comportar la degradació i destrucció del medi.
A la muntanya comporta un augment de la desforestació i erosió, així com una disminució de pastures i pèrdua de la biodiversitat.
Cal considerar també l'impacte derivat de l'augment dels residus i la contaminació.
Si considerem els efectes del turisme en la població, es donen problemes relacionats amb:
L'estacionalitat i l'economia submergida, la convivència amb el turisme, l'augment de la inflació i l'especulació del sòl...
Si considerem la xarxa d’assentaments, aquesta pateix una clara alteració, car es donen canvis en la importància dels nuclis.
D'altra banda, augmenta la despesa pública, car cal millorar els serveis i les xarxes de proveïment i comunicacions.
EL TURISME A ESPANYA I CATALUNYA El turisme és, des de fa 50 anys, un dels motors econòmics d'Espanya.
Espanya és una potència turística mundial, 58 milions de turistes la visitaren el 2012, generant l'activitat turística un 11% del PIB i un 11,5% de l’ocupació.
El boom turístic arribà la dècada dels 60. Hi contribuïren factors naturals (clima) i socioeconòmics (bona relació qualitat-preu).
Espanya s'especialitzà en el turisme de sol i p lat ja, que encara és vi ta l . Malauradament, aquest presenta el greu problema de l'estacionalitat.
Actualment el model turístic espanyol presenta les següents característiques:
Oferta centrada principalment en el turisme de sol i platja.
Excessiva estacionalitat: saturacions a l'estiu i atur a l'hivern.
Demanda massiva, majoritàriament de poder adquisitiu mitjà-baix. Allotjaments majoritàriament de categoria
intermitja.
Abundant oferta.
Dependència del Sector respecte de tour-operadors internacionals.
El tu r i sme es t ranger o ex te r io r representa 2/3 del volum total.
Els turistes que visiten Espanya són bàsicament d'altres països de la UE (Regne Unit, Alemanya i França). Cada cop més arriben turistes de l'Europa de l'Est i Rússia.
La proporció entre turisme nacional i estranger varia molt segons les zones. Normalment, en les zones més turístiques, predomina l’exterior.
El turisme interior ha baixat els darrers anys amb motiu de la crisi.
Hi ha zones com les Canàries o les Balears que depenen de manera gairebé exclusiva del turisme. Aquesta dependència no és bona, car una crisi del sector podria ser catastròfica.
Més del 90% de les empreses dedicades al turisme són microempreses, amb pocs treballadors. La feina és estacional i acostuma a estar mal remunerada.
Per això hi ha un percentatge elevat de dones i immigrants.
Les bones condicions climàtiques d'algunes zones han convertit Espanya en una destinació preferent per a persones jubilades del nord d'Europa.
L a M e d i t e r r à n i a , q u e i n c l o u Catalunya, València, Múrcia i Andalusia. El seu principal atractiu és el mar.
Els dos arxipèlags (Canàries i Balears). També destaca l'oferta relacionada amb el sol i la platja.
A l’interior Madrid i les “ciutats històriques” (Lleó, Salamanca...). En aquest cas l'atractiu principal és el cultural.
A Espanya destaquen com a zones turístiques:
La zona Nord (zona atlàntica), és una zona amb un turisme més familiar, i presenta una oferta més diversa: platges, cultura, gastronomia ... Àmplies zones de l’interior intenten desenvolupar el turisme rural. En algunes zones de muntanya destaca el turisme de neu.
1 1
1 2
3
1. Turisme de sol i platja: Litoral Mediterrani i Sudatlànitc, Canàries i Balears.
2. Madrid. 3. Litoral Cantàbris i Gallec. 4. Espai rural interior. Turisme rural. 5. Estacions d'esquí. Turisme de neu. 6. Ciutats històriques. Turisme Cultural.
Fuente: INE
Zones turístiques i tipologia
2
4
4 4
5 5
6
Malgrat l'augment del número de turistes i dels ingressos que aporten, es pot parlar d'un esgotament del model tradicional del turisme espanyol:
Predomini del turisme de nivell mitjà-baix.
Problemes de l'oferta turística: pujada de preus sense millorar la qualitat, manca d'adaptació a les noves exigències de la demanda, estacionalitat, competència d'altres països mediterranis…
Dependència dels tour-operadors internacionals.
Deter io rament med iambien ta l i a l te rac ions paisatgístiques en algues zones.
Caldria una reconversió i una renovació clara del sector, basades en una planificació a llarg termini, que consideri el següent:
- Potenciar el turisme de qualitat (de gran poder adquisitiu).
- Millorar l'oferta per tal de contrarrestar la rigidesa, l'estacionalitat i els desequilibris regionals. Cal fomentar noves modalitats de turisme (per exemple, l'esportiu, el cultural i de ciutat...).
- Disminuir la dependència de l'exterior.
- Compatibiliztar el desenvolupament turístic amb la qualitat mediambiental.
S’ha d’aprofitar l'enorme potencial turístic (cultura, natura, gastronomia ...).
El turisme té una gran importància en el sector terciari català i en el conjunt de l’economia
És la principal destinació turística d’Espanya (supera els 15 M de turistes estrangers i els 5M de turistes espanyols per any).
El sector dóna feina a unes 4 0 0 . 0 0 0 p e r s o n e s i a p o r t a aproximadament un 11% PIB.
Catalunya ha estat tradicionalment una
important zona turística.
Atractiu natural i cultural. Situació geogràfica. Bona accessibilitat (el 75% del turisme és estranger) Intensa activitat econòmica (turisme de negocis).
En els darrers anys, grans esdeveniments internacionals han contribuït a incentivar el turisme, com ara els Jocs Olímpics (Barcelona 92) o el Forum (2004).
Sobretot destaca el boom turístic que suposaren els Jocs del 92 per Barcelona, ara una de les principals ciutats turístiques del món.
Els principals tipus de turistes que visiten Catalunya es divideixen en quatre grans grups:
Els que passen les vacances a Catalunya. Els que es troben de pas vers altres destinacions.
Els que hi acudeixen per motivacions professionals
El turisme d’interior (de cap de setmana).
Pes dels turistes estrangers per marca sobre el conjunt de Ca ta lunya , m i t j ana 2005-2010.
La principal zona turística de Catalunya és la ciutat de Barcelona
Referint-nos a les zones turístiques:
Clarament destaquen les zones de costa.
Costa Brava Costa Daurada Costa de Barcelona
En els darrers anys comencen a destacar altres zones, com els Pirineus i les Comarques d’interior (Lleida)
Ciutat de Barcelona.
- Turisme cultural - Turisme esportiu (esports d’hivern)
- Atractiu natural per al turisme de sol i platja. - A la Costa Daurada, parcs temàtics. - Importants nuclis pel turisme cultural com les ciutats de Barcelona, Girona i Tarragona
Boom en els darrers anys. Ara és la principal zona turística de Catalunya.
Les principals tendències del sector són:
- El creixement de la demanda turística (tot i que destaca la força de la marca Barcelona i la franja litoral).
- L’augment del nombre d’allotjaments turístics (sobretot hotels de 4 i 5 estrelles i allotjaments rurals).
- La diversificació de l’oferta (gran força del turisme rural i d’interior). Tot i que encara hi ha una marcada estacionalitat centrada en el turisme de sol i platja.
- L’aparició de les línies aèries de baix cost.
- La millora dels equipaments.
- La millora de la formació dels professionals.
- Superar l’estacionalitat estival (infrautilització dels equipaments).
- Superar la concentració turística a la franja litoral.
- Millorar alguns dèficits d’infraestructures en algunes zones (retencions, subministrament d’aigua i electricitat, qüestió dels aeroports...).
- Superar la disminució de la despesa mitjana per turista.
- Tenir més cura de l’entorn natural i del patrimoni.
- Donar més importància als recursos humans i culturals, incrementant la formació.
Cal potenciar un turisme de
qualitat.
Cal realitzar tota una sèrie d'actuacions per superar
algunes deficiències.
Projecte Barcelona
World
