E n t r e v i s t a 15

El filòleg Ramon Vilageliu (1965) i elperiodista Vicenç Relats (1964) aca-ben de fer realitat una il·lusió quecovaven feia temps: publicar‘Vallesos’, una revista llibre sobrepatrimoni del nostre Vallès i l’altre. Aaquest tàndem de lliçanencs, com-panys d'altres projectes periodístics iamics de sempre, no els falta l’em-penta ni l’experiència per engegar unprojecte editorial així. ‘Vallesos’comença amb 132 pàgines a color imés de 50 col·laboradors i sortirà doscops l’any.

Una revista de patrimoni en paper el 2011: unabogeria?

Ramon: Potser sí, però una bogeria pensada. Ambel Vicenç ho teníem al cap de fa anys i ara, perraons diverses, hem vist que era el moment: si noho fem ara ja no ho farem. Ens fa molta il·lusió i enshi hem tirat de cap.

Com definiu ‘Vallesos’?

Ramon: És una revista de qualitat que parla depatrimoni i gent, de la riquesa del que ha nascut ineix d’aquesta plana vallesana.

Vicenç: I en paper, perquè, encara que siguem al’era digital i també tinguem una web (), és el for-mat ideal per explicar patrimoni a la gent a quivolem arribar. Tot queda aplegat i permet la lecturareposada. És una revista de col·lecció, que no espassa, que vol anar sent consultada.

Per això en dieu “revista llibre”.

Ramon: Exacte. Intentem que sigui un productemolt cuidat en tots els sentits, i l’aspecte “objecte”de la revista també ens interessa. Fins i tot la textu-ra del paper, que és ecològicament garantit, hemvolgut que informi del contingut. Sembla fràgilperò és potent: durarà.

Què hi llegirem?

Vicenç: Coses que no trobem enlloc més, explica-des de forma molt divulgativa i planera. Temes quesolen estar tractats de manera més erudita i feixu-

ga, i que nosaltres fem l’esforç d’explicar en po-ques pàgines.

Ramon: La revista té tres grans parts. La primeraestà dedicada a personatges que ells mateixos sónpatrimoni. Entrevistem, per exemple, el RamonParellada de la Fonda Europa i parlem de RamonFolch i Camarasa, que s’està a Palau Solità i Plega-mans i és l’hereu dels Folch i Torres. El bloc centraltracta un tema a fons: en aquest primer número,les danses vives pròpies del Vallès, i la part final sóndiverses seccions: arqueologia, arquitectura, histò-ria, flora…

Vicenç: Volem parlar del que existeix i ha existit,però no amb to naftalínic, sinó amb projecció.

El nom ‘Vallesos’ és una declaració de principis.

Ramon: Sí, i ens marca en positiu! I té de bo que nos’ha de justificar i que descriu molt bé el que hihaurà en aquesta revista. Dient “Vallesos” plante-gem un repte a qui el vulgui escoltar. I en el subtí-tol ho acabem de deixar clar: “Gent, terra i patri-moni”!

Vicenç: El nom de la revista ha cridat molt l’atenció.Ha caigut bé! “Quin nom més ben trobat”, enshan dit, perquè evoca el Vallès, que és un i són dos,i que són molts més. És un Vallès plural.

Entrevista a Ramon Vilageliu i Vicenç Relats, editors de la revista ‘Vallesos’

“Tant de bo ajudem a desfer la fronteraentre els dos Vallesos”

Ramon Vilageliu també és president i fundador de l’as-sociació cultural El Ganxo. Vicenç Relats ha rebut diver-sos reconeixements, com el premi de periodismed’Òmnium Cultural del Vallès Oriental (2009).

Ron 257 31/5/11 18:39 Página 15

E n t r e v i s t a 16

La revista és el primer fruit de l’editorial queheu creat, Gent i Terra.

Ramon: Sí, ens hem associat per constituir aquestaempresa, amb un paraigua molt obert però la sevaactivitat principal és l’editora, i comencem amb‘Vallesos’.

Vicenç: Però la revista, més que pensar-la com anegoci, entenem que és un buit, que és un pro-ducte periodístic que pot tenir sentit, que hi hagent interessada en patrimoni, en els “homenots”i “donotes” de casa nostra. I la millor manera devetllar per la continuïtat i l’autofinançament d’unapublicació tan singular és creant una empresa.

A qui interessarà ‘Vallesos’?

Ramon: Els dos Vallesos és molta gent i molt a laprop de Barcelona. Per trobar el nostre públic hemde gratar una mica, trobar l’escletxa, però existeix.És gent que més que estar a la rerebotiga metro-politana vol retrobar un sentit més profund alVallès. Per això diem “descobriràs Vallesos ambnosaltres”, referint-nos a un Vallès que quedatapat, empolsinat per l’activitat industrial i la mobi-litat dels vallesans.

Vicenç: Ens fa la impressió que el Vallès, potser per-què s’ha concebut com a perifèria de Barcelona, noté una identitat gaire forta. Col·lectivament ensfalta trobar-nos. La gent és molt de Sabadell, deTerrassa, de Granollers, però les ciutats es miren poca si mateixes, i alhora tothom se sent molt de Vallès.

Què ens uneix, als dos Vallesos?

Vicenç: Hi ha molts elements comuns, sobretot unahistòria i una geografia. Tenim una plana que co-

mença als peus de Sant Llorenç del Munt i la Serrade l’Obac i que s’acaba al Montseny, i que ha de-senvolupat una mateixa agricultura, una industria-lització més forta en uns llocs que en d’altres peròque val la pena mirar-se-la en conjunt. També te-nim un parlar semblant!

I segur que més coses.

Vicenç: Sí, per exemple els balls de gitanes, el temacentral del primer número de la revista. La mevamare, que és filla de Ripollet, l’altre Vallès, sempreme n’havia parlat. I no vaig entendre què eren finsque no va reaparèixer la colla de gitanes a Lliçà.Quan diem “descobrir l’ànima” del Vallès és enaquest sentit.

Descobrir-lo des de la Vall del Tenes!

Vicenç: Que hàgim nascut aquí ha sigut molt benvist, perquè hem sortit desfent l’empat impossibleentre Sabadell i Terrassa, per exemple. La Vall delTenes és un lloc que no es veu amb malfiança. Notenim cap apriorisme per ningú, i això ens fa mésbé que mal.

Fer comarca és fer país.

Ramon: Sí, és una revista per fer país, que fa país,perquè no podem fer altra cosa! Formem part d’a-quest país i ens l’estimem. Hem parlat molt de sercosmopolites, de llevar-nos aquí i esmorzar a Lon-dres, d’anar a veure un menhir qui sap on i oblidar-nos que a Mollet n’hi ha un.

El localisme no sempre s’entén bé.

Ramon: Diuen que si vols fer una cosa universal,fes-la tan local com calgui. Doncs ens sembla queels Vallesos són un límit interessant per aquest “tanlocal com calgui”.

Vicenç: Podríem haver començat per fer una revis-ta del Vallès Oriental: sí, ens n’hauríem sortit! I ensho diuen: “Els dos Vallesos? Però si estem moltgirats!”. Doncs sí, és un repte mirar si ho superem.Perquè parlant de paisatge, de patrimoni, de natu-ra, és absurd que no ho puguem fer. L’Empordà l’a-nomenem així sense distingir si és l’Alt o el Baix, i elPenedès igual.

En canvi nosaltres distingim.

Vicenç: Per això n’hem volgut dir ‘Vallesos’, i tantde bo contribuïm a desfer ni que sigui mentalmentaquesta frontera.

Ramon: Jo convidaria qualsevol persona d’aquí quevagi a Sabadell per la carretera de Polinyà. Arribaràa un revolt que dirà: “Ostres, on sóc, a l’alt Àneu oal Vallès?”, perquè sembla que estiguem perdutsenmig de la muntanya. Doncs és la ruta que va deLliçà de Vall a Sabadell. Quan parlem de mobilitat ifem grans infraestructures no ens adonem que

Els dos promotors de ‘Vallesos’ també escriuen a ‘El 9Nou’ i a la revista ‘Ronçana’

Ron 257 31/5/11 18:39 Página 16

E n t r e v i s t a 17

coneix més el territori aquell avi que anava deSentmenat al mercat de Granollers per no sé quincamí que nosaltres. Aquest trajecte el tenim per-dut, oblidat, però existeix!

Parlem de vosaltres dos. ‘Vallesos’ no és la pri-mera revista que feu junts.

Ramon: N’hem fet unes quantes! La primera va serels anys 1983-1984 i es deia ‘A mig Tenes’. Teníem17 anys i érem massa joves per fer aquest pas quehem fet ara, crear una empresa editorial. Què vamfer? Anar a trobar l’ajuntament perquè ens la fi-nancés.

Vicenç: A Lliçà d’Amunt no teníem el ‘Ronçana’, ivam pensar que havíem de tenir la nostra revistalocal. I va ser una publicació estranya, perquè vaacabar fent de butlletí municipal però es venia alsquioscos.

Ramon: Era mensual, va sortir un any i mig. Elsnúmeros que van sortir eren molt dignes: hi haviamolta informació, una entrevista, els articles delJaume Farriol…

Quina revista va venir després?

Ramon: Al cap tres o quatre anys, quan vam acabarla carrera, amb dos periodistes més ens vam acollira un pla d’autoocupació. Vam presentar un projec-te de revista comarcal gratuïta, aquestes que hantriomfat tant ara. Es deia ‘El Calaix’ i el nostremodel era ‘La Fura’, de Vilafranca del Penedès.

Vicenç: Només van sortir sis números, perquè la

professió ens va oferir altres camins i ho vam dei-xar. Però últimament hem fet una altra revistajunts, ‘Quaderns d’acció social i ciutadania’, per alsprofessionals dels serveis socials, que malaurada-ment acaba de morir víctima de les retallades de laGeneralitat.

Ramon: O sigui que ‘Vallesos’ és la quarta revistaque fem plegats!

Per què dèieu al principi que ara és el mo-ment?

Ramon: Perquè si no ho tirem endavant en aques-ta maduresa productiva i vital en què ens trobemsegurament ja no ho farem mai! Tenim quarantaanys i escaig, tres fills cada un, i ganes de treballarfent una cosa que ens toca el cor.

Vicenç: S’han unit la gana i les ganes de menjar!Amb el Ramon congeniem i ens ve de gust treba-llar junts. El nostre projecte professional passa peraquí i per desenvolupar més productes. Ha arribatque tots dos tenim una trajectòria al darrere: elRamon té molta experiència editant revistes profes-sionals, jo he treballat 20 anys al diari ‘Avui’ i enaltres mitjans de comunicació…

I és hora de tenir un projecte propi!

Vicenç: Sí, i més que mai és hora d’espavilar-te si etvols guanyar la vida. No pots pensar que ningú etsolucionarà res.

Carme Badia i PuigLes danses pròpies del Vallès són el tema central del pri-mer número de ‘Vallesos’.

Vicenç Relats i Ramon Vilageliu han creat l’editorial Genti Terra, editora de ‘Vallesos’.

Ron 257 31/5/11 18:39 Página 17