Voluntaris Lingüístics

Voluntaris per la llengua. IES VIDRERES

VXL-IES VIDRERES 1

Sessió 1: Identificació personal

Data:

Nom de l’ensenyant:

Nom de l’aprenent/a:

Material: Mapa món, plànols de Vidreres i Maça net. FITXA i bolígraf.

Activitat 1 . L’ensenyant comença presentant-se. Per exemple: Em dic Enric, tinc 14 anys i faig tercer d’ESO. L’aprenent/a ha de fer el mateix. Activitat 2: L’ensenyant pregunta a l’alumne de quin país és i on és situat en el mapa del món. L’aprenent/a respon i assenyala on és el seu país. Després acoloreixen en el mapa mut els països de l’aprenent i l’ensenyant. —De quin país ets? —On és? Activitat 3. L’ensenyant explica a l’aprenent quines llengües es parlen a l’Estat espanyol i a quines zones. Després pregunta a l’aprenent/a quines llengües es parlen al seu país. —Quines llengües es parlen al teu país? Activitat 4. L’ensenyant explica on viu (i ho indica en un plànol). L’aprenent/a ha de fer el mateix. —On vius? Activitat 5. L’ensenyant explica 5 coses que li agrada fer. L’aprenent/a ha de fer el mateix. —A mi m’agrada...

Activitat 6. L’ensenyant explica 5 coses que no li rada fer. L’aprenent/a ha de fer el mateix. —A mi no m’agrada... Activitat 7. Entre totes les informacions intercanviades hi heu de trobar un mínim de 3 aspectes comuns. L’ensenyant i l’aprenent conjuntament han d’escriure una breu explicació. Per exemple: en X i jo ens assemblem en què tots dos tenim 13 anys, vivim al mateix barri, vam néixer el mateix mes, ens agrada el Rap… (Entre 3 i 5 línies). Activitat 8 . Ensenyant i aprenent llegireu l’explicació i mirareu si esteu d’acord amb el que hi ha escrit; i l’ensenyant ho corregirà.


VXL-IES VIDRERES 2

FITXA 1 Identificació personal

Data:



Al final de la conversa guiada, ompliu la fitxa amb les dades següents:

País d’origen de l’aprenent:

Llengües que s’hi parlen:

Lloc on viu l’aprenent:

Lloc on viu l’ensenyant:

Acoloriu en el mapa mut de la pàgina següent, els p aïsos de l’ensenyant i l’aprenent. Text escrit per l’aprenent (amb l’ajut de l’ensenya nt) explicant quines coses en comú heu trobat entre tots dos (coses que us agrade n o desagraden als dos): (3-5 ratlles)

OBSERVACIONS: (dificultats, anècdotes, fets destacats...)


VXL-IES VIDRERES 3


VXL-IES VIDRERES 4

Sessió 2: L’Horari

Data:



Material: FITXA, bolígraf i full horari.

Activitat 1. L’ensenyant explica quin és el seu horari habitual dels diferents dies de la setmana: A quina es lleva, esmorza, dina, sopa i se’n va a dormir. Després li ho pregunta a l’aprenent/a. Ho apunten a l’horari. —A quina hora et lleves al matí? —A quina hora esmorzes? —A quina hora dines? —A quina hora sopes? —A quina hora vas a dormir? Activitat 2 . L’aprenent/a explica quines activitats fa, després de l’institut, i el dissabte i el diumenge. També ho apunten a l’horari. —Què fas quan arribes a casa? —Mires la televisió? Quins canals? Quins programes? —Jugues amb l’ordinador? Amb quins programes? —Fas un esport? Quin? Activitat 3.

L’ensenyant explica què acostuma a menjar i quins són els seus plats preferits. —Què vas menjar ahir, per esmorzar? —Què vas menjar ahir, per dinar? —Què vas menjar ahir, per sopar? —Quin és el teu menjar preferit? Activitat 4. Reviseu full horari i corregiu-lo. Acabeu de completar la fitxa.


VXL-IES VIDRERES 5

FITXA 2 Horari

Data:



1. Després de la conversa guiada, omple l’horari de l’aprenent:

Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte Diumenge

8.15-

9.15

9.15-

10.15

10-45

11.45

11.45-

12.45

12.45-

13.45

15.30-

16.30

16.30-

17.30


VXL-IES VIDRERES 6

2. Explica quines coses t’han sorprès de l’horari d e l’aprenent. Quines

coses fa ell i tu no faries.

3. Explica si l’aprenent i tu feu menjars semblants o molt diferents. Hi ha

coincidència en els menjars que us agraden més?

OBSERVACIONS: (dificultats, anècdotes, fets destaca ts...)


VXL-IES VIDRERES 7

Sessió 3: Gustos i afeccions

Data:



Material: FITXA i bolígraf.

Activitat 1. L’ensenyant explica quins són els teus programes de televisió preferits. L’aprenent/a ha de fer el mateix. —Quins programes de televisió t’agraden més? Concursos

serials pel·lícules informatius documentals ...

—Al teu país els programes de televisió són com els d’aquí? Quines diferències hi ha? En quina llengua són? Activitat 2. L’ensenyant explica quins són els seus cantants o grups de música preferits i quin estil de música sol escoltar. Li pot deixar escoltar música o ensenyar-li algun CD i informació d’algun cantant o grup. Després demana el mateix a l’aprenent: —Quins cantants t’agraden més? —Al teu país la música és com la d’aquí? —Quin tipus de música t’agrada més?

—Digues noms de cantants o grups del teu país. —Quin cantant o grup de Catalunya coneixes? Activitat 3. L’ensenyant explica què li agrada fer el dissabte i diumenge i l’aprenent fa el mateix: —Què t’agrada fer el dissabte i diumenge?

—Mirar la televisió. —Llegir —Escoltar la ràdio —Anar en bicicleta. —Dormir tot el dia. —Practicar un esport. —Fer servir l’ordinador. —Jugar amb la Play station —Jugar amb els amics. —Anar a caminar. ...

—Al teu país feies el mateix que aquí? Activitat 4. L’ensenyant fa un text explicant quines diferències i semblances hi ha entre les activitats que feia l’aprenent al seu país i les que fa aquí, i entre els programes de televisió i la música del seu país i d’aquí.


VXL-IES VIDRERES 8

FITXA 3 Gustos i afeccions

Data:



Programes de televisió preferits per l’ensenyant:

Programes de televisió preferits per l’aprenent:

Grups de música o cantants preferits:

Activitats que podrien fer junts el cap de setmana, aprenent i ensenyant:

Text escrit per l’ensenyant explicant les aficions comunes, les coses que podrien fer junts (s’ha de corregir abans de passar-ho en net a la fitxa):



VXL-IES VIDRERES 9

Sessió 4: Els esports i els jocs

Data:




Activitat 1. Joc • L’ensenyant tria un esport de la llista A

• L’aprenent/a en tria un de la llista B . • Un cop triat, escriuen el nom de l’esport en un paperet, el pleguen i el donen a l’altra persona, que el guarda sense llegir-lo.

LLISTA A LLISTA B el bàsquet el ciclisme el futbol l’handbol el waterpolo l’atletisme el patinatge el beisbol el tennis la natació el voleibol l’ hoquei patins l’esquí el tennis de taula • Llavors l’ensenyant comença a fer preguntes per tal d’endevinar quin és l’esport que ha triat l’aprenent/a.

• Al cap de cinc preguntes l’aprenent ha de dir el nom de l’esport. Després es desplega el paper i es mira si s’ha encertat o no.

Exemples de preguntes: • Es fa en equip o sol? • Es juga amb una pilota? • Es pot jugar a l’institut? • Es necessita algun objecte o equipament

especial o no cal res? • És un esport freqüent o habitual? Després li toca el torn a l’aprenent/a, el qual haurà de fer també preguntes per encertar l’esport triat pel/per la ensenyant.

Activitat 2 . L’ensenyant explica quins són els seus esports preferits. Quins mira com a espectador (per televisió o en directe) i quins practica o li agradaria de practicar. L’aprenent/a ha de fer el mateix: —Quins són els teus esports preferits? —Quin esport practiques? —Quin esports feies al teu país? —Quin esport t’agrada mirar per la televisió? Activitat 3. L’ensenyant explica quins jocs de taula coneix o sol jugar (jocs de cartes, parxís, l’oca...). Si l’aprenent no els coneix li explica com s’hi juga. L’aprenent també explica quins jocs de taula coneix i a quins es sol jugar en el seu país. —Coneixes el joc de l’Oca? —Coneixes el Dominó, el Set i mig...? —A quins jocs es juga a la Xina? Activitat 4 L’aprenent/a ha d’escriure una petita explicació, com per exemple: En X i jo podríem anar junts a jugar a bàsquet perquè a tots dos ens agrada i en sabem.


VXL-IES VIDRERES 10

FITXA 4 Esports i jocs

Data:




Esports que practica l’aprenent:

Esports que mira per la televisió:

Esports que li agradaria practicar.

Jocs de taula que li agraden:

Text escrit per l’aprenent (amb l’ajut de l’ensenyant) explicant els esports que agraden o no a tots dos.



VXL-IES VIDRERES 11

Sessió 5: Les festes, les tradicions i els

menjars

Data:




Activitat 1. L’ensenyant explica quin dia és la festa de la població on viu i què es fa per celebrar-ho. També li pot explicar altres festes tradicionals de Catalunya: Carnaval, Sant Jordi, la castanyada, Sant Joan... Després l’aprenent també explica algunes de les festes que celebren en el seu país i es mira si hi ha alguna coincidència.

La festa de Vidreres és el dia... La festa de Maçanet és el dia... La festa de Girona és el dia... Celebrem la festa de Nadal... La festa més important és... Activitat 2. L’ensenyant li explica algunes de les coses típiques de Catalunya: la sardana, el porró, el tió, el caganer, els gegants i capgrossos, la barretina, els castellers... Després li demana a l’aprenent que li expliqui algunes de les tradicions del seu país i quines l’han sorprès més de les que es fan a Catalunya. Activitat 3. L’ensenyant explica un plat típic de la cuina catalana (cargols, esqueixada, pollastre amb escamarlans, pa amb tomàquet, vedella amb bolets...). Després demana a l’aprenent que li expliqui algun plat típic del seu país. Activitat 4. L’aprenent amb l’ajut de l’ensenyant ha d’explicar o dibuixar una cosa de les

que consideri més típiques de Catalunya i una altra del seu país.


VXL-IES VIDRERES 12

Una festa pròpia de Catalunya, explicada a l’aprenent:

Una festa pròpia del país d’origen de l’aprenent:

Tradició o curiositat del país d’origen de l’aprenent:

Menjar propi del país d’origen de l’aprenent:

Text o dibuix fet conjuntament per l’aprenent i l’ensenyant explicant una cosa típica de Catalunya i una cosa típica del seu país d’origen:


FITXA 5 Les festes, les tradicions i els

menjars

Data:




VXL-IES VIDRERES 13

Sessió 6: Els oficis

Data:




Activitat 1. L’ensenyant explica el tema de la sessió: els oficis. A continuació l’ensenyant demana a l’aprenent que li expliqui quina és la feina de cada ofici dels següents i a on treballen:

professor pagès carter periodista químic arquitecte botiguer electricista

paleta músic cambrer astronauta bomber —Què fa? —On treballa?

Activitat 2. L’ensenyant explica de què treballen els seus pares i quins oficis li agraden més a ell. A continuació demana el mateix a l’aprenent: —De què treballa el teu pare? —De què treballa la teva mare? Activitat 3. L’ensenyant i l’aprenent/a miren la llista següent de professions i cadascú les ordena per ordre de preferència. Cadascú ha de dir quina li agrada més i quina li agrada menys i per què (si n’hi una que us agrada molt i no és a la llista, podeu afegir-la). Per exemple: “la professió que més m’agradaria fer és la de forner perquè m’agrada molt menjar pa; en canvi, no

voldria ser astronauta perquè és molt perillós”.

astronauta botiguer/a cuiner/a dibuixant esportista forner/a lampista metge/metgessa missatger/a modista/sastre paleta perruquer/a pintor/a ensenyant veterinari/ària advocat/da

D’entre totes les informacions intercanviades, L’ensenyant i l’aprenent/a han de trobar: • Una activitat que podrien fer junts a l’estiu.

• Dues professions que agradin a tots dos.

—Quin ofici t’agrada més a tu? —Quin ofici t’agrada menys? Activitat 4. L’ensenyant representa un ofici amb mímica i l’aprenent l’ha d’endevinar quin és. Després demana a l’aprenent que representi també un ofici per tal que l’endevini l’ensenyant. Activitat 5. L’ensenyant i l’aprenent escriuen un text explicant quin ofici els agrada més i per quins motius. Omplen la fitxa i la desen.


VXL-IES VIDRERES 14

FITXA 6 Els oficis

Data:




Ofici dels pares de l’aprenent:

On treballen:

Ofici que li agrada més:

Ofici que li agrada menys:

Dues professions que agraden a tots dos:

•

•

TEXT ESCRIT:


VXL-IES VIDRERES 15

Sessió 7: Els animals

Data:




Activitat 1. L’ensenyant explica el tema de la sessió: els animals. A continuació l’aprenent que li digui noms d’animals. En feu una llista. —Digues els noms d’animals que coneixes. L’ensenyant descriu un animal i l’aprenent ha d’endevinar de quin animal es tracta: Exemple: És un animal de quatre potes, que té el coll molt llarg i viu a Àfrica (girafa). Després fa el mateix l’aprenent. Activitat 2. —Quins animals tens a casa? —Quin animal voldries tenir a casa? —Quin animal t’agrada més? —Quin animal no t’agrada gens? Per què? —Quins animals hi ha al teu país? Activitat 3. —Si tinguessis un gos a casa, com et sembla que l’hauries de cuidar? Entre ensenyant i aprenent, feu una llista de les coses que hauríeu de fer. —Quin animal et sembla millor de tenir en un pis petit? Activitat 4. L’ensenyant explica quines característiques tenen els grups

d’animals següents i demana a l’alumne que els classifiqui: mamífers, rèptils, insectes, peixos, ocells, mol·luscs. —De quin tipus són els animals següents: salmó, girafa, cocodril, cigonya, musclo, papallona, cérvol, cangur, serp, cargol, abella, gavina, formiga, balena, tauró. Activitat 5 L’ensenyant ha de descriure un animal (com és, on viu, què menja...) i l’aprenent ha d’endevinar de quin animal es tracta.


VXL-IES VIDRERES 16

FITXA 7 Els animals

Data:




Quins animals té l’aprenent a casa seva?

Quins voldria tenir?

QuIns animals li agraden més?

Quins animals no li agraden?

Quins animals hi ha en el seu país?

Llista de coses que han de fer per cuidar un animal :



VXL-IES VIDRERES 17

Sessió 8: la casa

Data:




Activitat 1. L’ensenyant explica el tema de la sessió: la casa. L’ensenyant explica com és casa seva, si és un pis o una casa sola, quantes habitacions té, quants lavabos... Per facilitar l’explicació pot dibuixar un plànol. Després l’aprenent ha de fer el mateix. Activitat 2. • Com és la teva habitació? • La comparteixes amb algú?

• T’agrada la casa on vius? • Quin sistema de calefacció hi ha? Gas, estufes elèctriques... Activitat 3. • Com era la casa on vivies al teu país?

• Era molt diferent de la d’aquí? • Quina t’agradava més? Per què?

Activitat 4 • Quins dels següents aparells tens a casa teva?

• Quins et semblen més útils? per què?

assecadora màquina de rentar televisió dvd

ordinador aspiradora batedora màquina de fotografiar

planxa telèfon internet microones


VXL-IES VIDRERES 18

FITXA 8 La casa

Data:




Com és la casa de l’aprenent? (petita descripció)

Com és l’habitació de l’aprenent?

Com era la casa on vivia en el seu país?

Llista d’aparells que són més útils:



VXL-IES VIDRERES 19

Sessió 9: La família

Data:




Activitat 1. L’ensenyant explica el seu arbre de relacions familiars a partir de l’esquema general que et donem. Per exemple: Jo tinc dues germanes, tres cosins i quatre grans amics. El meu pare té dos germans que són els meus oncles; la meva mare té una germana, que és la meva tia. Després demana a l’aprenent que faci el mateix i ompli l’esquema (si cal, hi pot introduir canvis o anotacions suplementàries: padrastre o altres relacions de parentiu)... Activitat 2. L’ensenyant pregunta: Amb qui vius? Quants anys tenen els teus germans? Activitat 3 . L’ensenyant i l’aprenent/a intercanvia-ran preguntes i respostes sobre els familiars i amics. Com es diu el teu avi? Qui són els teus millors amics? Tens molts amics a l’institut? De quin curs són? Tens molts amics en el poble? Com es diuen? Activitat 4 .

L’ensenyant i l’aprenent/a intercanvia-ran característiques dels seus familiars i amics. Per exemple: el meu avi és alt i gros i li agrada anar a collir bolets; la meva tieta és rossa i fa de perruquera; el meu cosí té dos anys i va a la guarderia. Activitat 5. Al final l’ensenyant escriurà un breu text explicant si creu que les relacions familiars a casa d’ell i de l’aprenent són semblants o diferents i què és el que més l’ha sorprès. Les relacions familiars de l’aprenent s’estableixen de forma diferent que a casa teva? Per què? Què és el que més t’ha sorprès? Creus que pel fet de ser una persona nouvinguda té dificultats a establir amistats? Com se’l podria ajudar a millorar les relacions d’amistat (si cal)?


VXL-IES VIDRERES 20

FITXA 9 La família, els amics i les

amigues

Data:



RELACIONS FAMILIARS DE L’ENSENYANT

AVI

________________

ONCLES I TIES

_____________________

_____________________

_____________________

ÀVIA

_______________

AVI

______________

ÀVIA

_____________

ONCLES I TIES

_____________________

_____________________

_____________________

PARE

__________

MARE

_________

GERMANS

_____________

_____________

_____________

JO COSINS I COSINES

_____________________

_____________________

_____________________

_____________________

_____________________

COSINS I COSINES

_____________________

_____________________

_____________________

_____________________

_____________________


VXL-IES VIDRERES 21

RELACIONS FAMILIARS DE L’APRENENT

Text escrit per l’ensenyant:

AVI

________________

ONCLES I TIES

_____________________

_____________________

_____________________

ÀVIA

_______________

AVI

______________

ÀVIA

_____________

ONCLES I TIES

_____________________

_____________________

_____________________

PARE

__________

MARE

_________

GERMANS

_____________

_____________

_____________

JO COSINS I COSINES

_____________________

_____________________

_____________________

_____________________

_____________________

COSINS I COSINES

_____________________

_____________________

_____________________

_____________________

_____________________


VXL-IES VIDRERES 22

Sessió 10: Els vehicles i viatges

Data:




Activitat 1. L’ensenyant explica quins tipus de vehicles tenen a casa seva (moto, cotxe, bicicleta...), com són i qui els fa servir. Activitat 2. L’ensenyant pregunta a l’aprenent: Quins vehicles teniu a casa? Cotxe, moto, bicicleta... Com és el cotxe que teniu? Quins vehicles fas servir tu? Quan tinguis 18 anys t’agradaria tenir un cotxe? Activitat 3. L’ensenyant explica quins altres països coneix i quins països li agradaria conèixer. Després li pregunta a l’aprenent: Com vas venir des del teu país? Amb quin tipus de mitjà de transport? Avió, vaixell... Quant vas tardar a fer el viatge? T’agradaria conèixer altres països? T’agrada més viure al teu país o a Catalunya? Per què?

Activitat 4. Escriviu un text explicant els avantatges i inconvenients de la bicicleta. Ex. La bicicleta és més lenta que... / La bicicleta és més barata que... La bicicleta pots aparcar-la... / Si vas en bicicleta...


VXL-IES VIDRERES 23

FITXA 10 Els vehicles i els viatges.

Data:




Quins vehicles tenen a casa de l’aprenent? Com són?

Com va venir l’aprenent a Catalunya? (en avió, vaixell...)

A quin país li agradaria anar a viure?

Text escrit explicant els avantatges i inconvenient s de la bicicleta:



VXL-IES VIDRERES 24

Sessió 11: Conclusions finals

Data:




Activitat 1.

Omplir la fitxa de conclusions, una per a l’ensenyant i una per a l’aprenent.

L’ensenyant explicarà a l’aprenent com ho ha de fer i li resoldrà els dubtes quan no

entengui les preguntes.


VXL-IES VIDRERES 25

FITXA 11 Conclusions

Data:



ENSENYANT

Gens Poc Força Molt

Tots dos hem parlat igual estona

He parlat en català

He seguit el guió de treball

Hem complert l’horari establert

El guió i les fitxes m’han estat molt útils

Ens ho hem passat molt bé

Ens hem fet amics

He après moltes coses d’un altre país

L’aprenent entén el català

L’aprenent parla el català

L’aprenent ha après amb les converses

M’ha estat difícil de fer el paper d’ensenyant

M’agradaria repetir l’experiència un altre any

Creus que el guió d’alguna sessió s’hauria de millo rar? Per què?

Faries algun suggeriment de millora per a l’any vin ent?


VXL-IES VIDRERES 26

FITXA 11 Conclusions

Data:



APRENENT

Gens Poc Força Molt

Tots dos hem parlat igual estona

Hem parlat en català

Hem seguit el guió de treball

Hem complert l’horari establert

El guió i les fitxes ens han estat molt útils

Ens ho hem passat molt bé

Ens hem fet amics

He après moltes coses de Catalunya

L’ensenyant m’ha ajudat molt

He millorat el meu domini del català

M’agradaria repetir l’experiència un altre any

Creus que el guió d’alguna sessió s’hauria de millorar? Per què?

Faries algun suggeriment de millora per a l’any vinent?

Education

Voluntaris Lingüístics