1. ORIGEN, DIVERSITAT, TEIXITS I ORGANS VEGETALS 2.

Bsicament trobam quatre tipus de teixits als vegetals:

els formadors o meristemes, per a on lorganisme creix (hi ha divisi cellular). 3. els protectors, cobreixen, impermeabilitzen i protegeixen. 4. els vasculars, el xilema i el floema que transporten substncies. 5. els fonamentals, que inclouen el parnquima (fabricaci i enmagatzematge de nutrients), el collnquima i lesclernquima, que donen el suport, i en alguns casos teixits secretors.

6. -Els teixits formadors o meristemes: les cllules es divideixen continuament. Les cllules daquest teixit estan poc diferenciades i les hormones contrlen la seva activitat. Hi ha dos tipus:

Meristems primaris: produeixen el creixement en longitud. Els trobam als extrems de les arrels i de les tiges (gemmes). 7. Meristems secundaris: produeixen el creixement en gruix. Es troben al llarg de tot el vegetal. El fellogen substitueix lepidermis formant suro. El cambium intern forma nous vasos conductors.

8. -El creixement en anell dels troncs: els vasos que es formen en poques ptimes sn ms gruixats que els que es formen en poques adverses, aix es formen diversos anells que corresponen als cicles anuals de creixement. Es pot relacionar aix amb el rgim de pluges duna zona. 9. -Els teixits fonamentals: a)Parnquimes: capten la llum i acumulen substncies de reserva. Formen el teixit ms abundant a una planta. Al seu interior trobam nombrosos plasts (leucoplasts i cloroplasts) i un gran vacol. Podem trobar: parnquimes clorofllics, aqfers, aerfers o de reserva. A ms els parnquimes tenen la capacitat de desdiferenciar-se per cicatritzar ferides o de formar teixits secretors (resines, aromes de fulles, fruits o flors). Parnquima 10. b)Collnquima: cllules vegetals allargades que formen fibres que donen un suport flexible al vegetal. c)Esclernquima: format per cllules vegetals mortes amb parets cellulars gruixudes (amb lignina)i que forma un altre teixit de suport i ressistncia, en aquest casdona duresa i impermeabilitza. Podem trobar-les en dues formes: en fibres (formant feixos que suporten els teixits conductors) o en forma de cllules ptries ( formen la coberta de llavors, ). 11. - Els teixits protectors

Lepidermis. Protegeix les parts joves dels vegetals. Les cllules no tenen cloroplasts i estan molt unides. La part externa est coberta per una capa ms gruixada, la cutina. Aquesta amb ceres forma la cutcula. A ms podem trobar: -Pls, com els pls absorvents de les arrels. -Estomes, que sn petits orificis per on la planta fa lintercanvi gass i la transpiraci. Aquests estan formats de dos cllules oclusives, que encerclen lostol, que es pot tancar i obrir.

12. b) El sber o suro. Substitueix lepidermis a les zones de ms dun any. Aquest teixit poseeix a les seves cllules suberina, que el fa ms ressistent i impermeable. Les lenticelles pemeten el pas de laire per aquesta capa. 13. -Els teixits conductors.

Xilema: transporta la saba bruta. Est format per alineacions de cllules que recorren la planta. En fases adultes aquest teixit es format per cllules mortes. A ms la paret augmenta en gruix i impermeabilitat grcies a la lignina.

A les gimnospermes la saba ha de passar duna traqueida (cllula del xilema) a una altra per zones de paret molt prima (porus areolats). En canvi a les angiospermes, les traqueides seixamplen i desapareixen aquestes separacions, es formen vertaders vasos llenyosos. A ms el xilema dona suport mecnic al vegetal, les cllules acompanyants del xilema moren, deixen de ser actius els vasos, formant un teixit anomenat duramen que sacumula al centre de la tija. 14. b) Floema: transporta la saba elaborada.Est format per cllules alineades que en aquest cas es mantenen vives. Estan modificades de formen que perden el nucli i gran part de la seva maquinria cellular, formant els tubs cribosos o liberians. Entre cllula i cllula encara queden restes de la paret, per uns forats permeten el pas de la saba elaborada. 15. -El rgans vegetals. a)Larrel: part subterrnia de la planta que permet que aquesta quedi fixada. Hi ha dos tipus: axiformes (amb arrel principal) i fasciculades (moltes de la mateixa mida). A lextrem hi ha un meristem a oncontinuament es formen cllules noves, la caliptra el protegeix. Larrrel incorpora per la planta aigua i sals minerals (saba bruta). Podem trobar arrels secundries aries, es diuen adventciesque poden servir per enfilar-se, . Tamb podem trobar a les arrels de determinades plantes nduls, formats per bacteris que sn simbionts. O micorrizes ( fongs simbionts). 16. b) La tija: constitueix leix central del vegetal i dona suport a moltes altres estructures. Trobam les gemmes, que sn meristems primaris. Aquestes gemmes i les zones duni amb les fulles sanomenen nusos. A les plantes de climes secs la tija torna gruixuda o suculenta ( enmagatzema aigua), incls la mateixa tija fa la fotosntesi. 17. c) Les fulles:la seva funci es captar la llum solar per dur a terme la fotosntesi. El limbe s la estructura plana que es dedica a captar la llum, els nervis sn els vasos conductors qu travessen la fulla i que connecten amb la tija grcies al pecol. A linterior de la fulla trobam parnquima en palissada i lacunar ( tots dos amb clorofilla). Aquestes capes estan protegides per una capa depidermis que a la zona de lanvers poseeix ms estomes. Les formes de les fulles sn molt variades i responen a adaptacions al medi. Poden ser: suculentes, transformar-se en espines, circells o trampes.