36
Les preguntes fonamentals de la filosofia

Filosofia - Les preguntes fonamentals de la filosofia

  • Upload
    duff94

  • View
    2.173

  • Download
    6

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: Filosofia - Les preguntes fonamentals de la filosofia

Les preguntes fonamentals de la filosofia

Page 2: Filosofia - Les preguntes fonamentals de la filosofia

Apartat 1 de 2

1 – Les preguntes i els problemes filosòfics

1.1 – Aprendre filosofia o aprendre a filosofar?

1.2 Preguntes que formen el contingut de la filosofia

1.3 Preguntes de l’activitat filosòfica

Page 3: Filosofia - Les preguntes fonamentals de la filosofia

Apartat 2 de 2

• 2 – Algunes preguntes filosòfiques• 2.1 – La pregunta del cosmos• 2.2 L’origen de l’univers• 2.3 La pregunta pel sentit de l’existència• 2.4 La pregunta per la mort• 2.5 La pregunta pel mal• 2.6 La pregunta per la ciència• 2.7 La pregunta per la utopia

Page 4: Filosofia - Les preguntes fonamentals de la filosofia

Apartat 1

• Les preguntes i els problemes filosòfics

Page 5: Filosofia - Les preguntes fonamentals de la filosofia

1.1 Aprendre filosofia o aprendre a filosofar?

• Segons Etienne Gilson, filosofar es buscar la saviesa per mitjà d’un esforç que implica reflexió. Ningú pot gaudir d’una vida sense filosofar.

• La saviesa es el coneixement dels primers principis i de les primeres causes, es a dir, coneixem per exemple un objecte a través de principis generals i no com un record de detalls.

Page 6: Filosofia - Les preguntes fonamentals de la filosofia

1.1 Aprendre filosofia o aprendre a filosofar?

• Origen i conseqüències de preguntar:• La filosofia sorgeix sempre de l’experiència vital, això es

podria explicar que nosaltres vivim en un món molt complexe i arriba un moment en el qual em viscut moltes realitats. Llavors arriba un moment que ens preguntem el per què de les coses.

Page 7: Filosofia - Les preguntes fonamentals de la filosofia

1.2 Preguntes que formen el contingut de la filosofia

• Es tracta de preguntes que van al nucli del que volem saber, es a dir, seria una pregunta molt directe.

Page 8: Filosofia - Les preguntes fonamentals de la filosofia

1.2 Preguntes que formen el contingut de la filosofia

• Les preguntes filosòfiques mostren curiositat, expressen l’afany de conèixer-se a un mateix i són preguntes que tenen a veure amb el nostre dia a dia.

• Es clasifiquen en la filosofia teórica i la practica

Page 9: Filosofia - Les preguntes fonamentals de la filosofia

1.3 Preguntes de l’activitat filosòfica

• Son unes quantes preguntes que serveixen per reflexionar a l’hora de pensar en les conseqüències.

• Són preguntes que ens ajudan a creure millor en allò que hem escollit a creure. Per exemple una religió, o una simple idea.

Page 10: Filosofia - Les preguntes fonamentals de la filosofia

Apartat 2

• Algunes preguntes filosòfiques

Page 11: Filosofia - Les preguntes fonamentals de la filosofia

2.1 – La pregunta del cosmos

Una de les

preguntes que

més ens fem

sobre el cosmos

es d’on prové

tota aquesta materia.

Page 12: Filosofia - Les preguntes fonamentals de la filosofia

2.2 L’origen de l’univers

• L’univers i la filosofia tenen molt en comú perquè la filosofia intenta explicar les qüestions més generals de l’univers. Segons la filosofia s’enten per univers tot el que té a veure amb l’ésser humà, com la metafísisa, la fisica, les matematiques…Totes les ciencies i com he dit tot el que está relacionat amb l’esser humà.

Page 13: Filosofia - Les preguntes fonamentals de la filosofia

2.3 La pregunta pel sentit de l’existència

• Quin és el nostre lloc en el cosmos?

• Quin sentit té la nostre existència?

• Quin sentit té la nostre vida?

• Són unes de les preguntes que més s’han repetit al llarg de la història de l’ésser humà.

Page 14: Filosofia - Les preguntes fonamentals de la filosofia

2.3 La pregunta pel sentit de l’existència

• Accepcions del terme sentit

• Desde el punt de vista filosòfic són tres accepcions – finalitat, significació i valor

Page 15: Filosofia - Les preguntes fonamentals de la filosofia

2.3 La pregunta pel sentit de l’existència

• Com a finalitat

• Es tenir una finalitat quan vols aconseguir alguna cosa, això seria una cosa amb sentit, però per el contrari, una cosa sense sentit d’això que estic comentant seria una acció que no contribueix a aconseguir la finalitat que se suposa que es vol adquirir.

Page 16: Filosofia - Les preguntes fonamentals de la filosofia

2.3 La pregunta pel sentit de l’existència

• Com a significació

• Per exemple, una persona pot dir moltes paraules, però si aquestes paraules no tenen sentit no serveix de res dir tantes paraules, ja que només són signes.

Page 17: Filosofia - Les preguntes fonamentals de la filosofia

2.3 La pregunta pel sentit de l’existència

• Com a valor

• Vol dir alguna cosa que val la pena.

• Per exemple si jugues a algún joc d’atzar i le probabilitats de que et toquin 10000 euros es 1 entre 10. Llavors val la pena

Page 18: Filosofia - Les preguntes fonamentals de la filosofia

2.4 La pregunta per la mort

• La mort es el fi de la vida. Tot acaba morint-se i desapareixent, menys l’univers que es la única cosa que persistirà.

Page 19: Filosofia - Les preguntes fonamentals de la filosofia

2.4 La pregunta per la mort

• El concepte filosòfic de vida

• Unes de les preguntes més frecuents de l’ésser humà, es de on venim, on anirem desprès de la mort, etc, però com no tenim resposta a aquestes preguntes morim d’una forma confusa sense realment trobar el sentit a la vida.

Page 20: Filosofia - Les preguntes fonamentals de la filosofia

2.4 La pregunta per la mort

• Sentit de la mort i transcendència

• Podem prendre dues posicions. La del monisme i la del dualisme

Page 21: Filosofia - Les preguntes fonamentals de la filosofia

2.4 La pregunta per la mort

• La del monisme:

• Seria la negació del principi que va establir Platón. Una filòsof monista seria una persona que afirma que tot es relaciona amb tot.

Page 22: Filosofia - Les preguntes fonamentals de la filosofia

2.4 La pregunta per la mort

• El dualisme:

• Es el concepte de que la nostra ment es més que només el nostre cervell. Aquest concepte implica que la nostra ment té una dimensió inmaterial i espiritual.

Page 23: Filosofia - Les preguntes fonamentals de la filosofia

2.5 La pregunta pel mal

• Existeixen tres tipus de mal

• El mal metafísic

• El mal físic

• El mal moral

Page 24: Filosofia - Les preguntes fonamentals de la filosofia

2.5 La pregunta pel mal

• El mal metafísic:

• Es un mal que es relaciona amb els objectes.

Page 25: Filosofia - Les preguntes fonamentals de la filosofia

2.5 La pregunta pel mal

• El mal físic:

• Es el mal que es relaciona amb l’àmbit natural.

Page 26: Filosofia - Les preguntes fonamentals de la filosofia

2.5 La pregunta pel mal

• El mal moral:

• Es el mal que es relaciona amb el mal que rep moralment l’ésser humà quan fà diferents accions.

Page 27: Filosofia - Les preguntes fonamentals de la filosofia

2.6 La pregunta per la ciència

• La ciencia es un coneixement objectiu, cert i fiable, es a dir, sol dir totes les coses amb una exactitud bastant elevada i creible. El cas contrari, seria el de la religió.

Page 28: Filosofia - Les preguntes fonamentals de la filosofia

2.6 La pregunta per la ciència

• Falsacionisme contra inductivisme:• La concepció inductiva considera que la ciència s'identifica amb el

coneixement objectiu, cert i fiable i que es deriva dels fets de l'experiència. Però aquesta concepció s'enfronta amb el difícil problema de la inducció que és que no esta clar com es poden obtenir lleis científiques valgudes per a tots els fenòmens. En conclusió els “inductivitas” defensen que les lleis obtingudes per la inducció probablement son veritat. Mentre que el falsacionisme mai dirà que algunes teories són veritat apel·lant a l'observació i l'experimentació, però si dirà que pot demostrar que algunes teories són falses. El coneixement científic es considera probable però no cert. Així que la ciència és un procés d'aproximació progressiva a la veritat i no un saber verificat tal com mantenen els “inductivitas”.

Page 29: Filosofia - Les preguntes fonamentals de la filosofia

2.6 La pregunta per la ciència

• Concepcions alternatives de la ciència:

• “Tot val”

• Les metodologies malgrat que aconsegueixen aconseguir certs obejctius en l’àmbit científic tambe tenen les seves limitacions i l’única regla de que tot val.

Page 30: Filosofia - Les preguntes fonamentals de la filosofia

2.6 La pregunta per la ciència

• Condicionaments de la ciència:

• La ciència ha crescut d’una manera impactant i cada dia més ràpid. Això ens condueix a preguntar-nos quins factors condicionen el coneixement científic.

• Són aquests – epistemològics, tecnològics, econòmics i polítics.

Page 31: Filosofia - Les preguntes fonamentals de la filosofia

2.6 La pregunta per la ciència

• Epistemològics:

• Vol dir que amb la ciència ens apropem a la realitat moltíssim, però cap ciència es exacta. Això seria el coneixement fal.lible.

• Desprès esta el coneixement evolutiu que diu que “la nostra pròpia racionalitat és producte d’un desenvolupament evolutiu que pot haver estat diferent”

Page 32: Filosofia - Les preguntes fonamentals de la filosofia

2.6 La pregunta per la ciència

• Tecnològics:• La ciència esta molt condicionada per la

ciència i sobre tot avui en dia, això vol dir que la ciència necesita la tecnologia per avançar de la manera que ho està fen. Fins i tot arrivem a un punt, que la teconologia creix moltíssim i crea a la societat solucions a problemes que encara no existeixen.

Page 33: Filosofia - Les preguntes fonamentals de la filosofia

2.6 La pregunta per la ciència

• Econòmics i polítics

• Són els interessos que impossen límits seleccionant unes ciències i no unes altres. D’aquesta forma, unes ciències creixen més que unes altres.

Page 34: Filosofia - Les preguntes fonamentals de la filosofia

2.7 La pregunta per la utopia

• Ens referim a utopia a una cosa dessitjable però inasolible. Per exemple, la anarquia, molta gent vol la anarquia, pero es inasolible.

Page 35: Filosofia - Les preguntes fonamentals de la filosofia

2.7 La pregunta per la utopia

• Característiques de la utopia• Origen: Neix del rebuig de les condicions socials

i la cerca de problemes• Fonamentació: La utopia defensa els valors

ètics i politics d’una idea elaborada.• Funció: La seva funció es críticar• Objectiu: Idear institucions• Metodologia: Experimentació de la ment• Caràcter global: Serien les descripcions de com

funcionarien aquestes idees si es poguessin aplicar.

Page 36: Filosofia - Les preguntes fonamentals de la filosofia

2.7 La pregunta per la utopia

• Formes utòpiques• 1- Populars – Es refereix a països imaginaris on tot es bó.• 2 – Clàssiques (Plató) – Es basa en una societat justa.• 3 – Medievals (St. Agustí) – Societat basada en la religió• 4 – Renaixentistes (T. More, T. Campanela, F.Bacon) – Societat

basada en el saber• 5 – Il.lustrades (J.-J. Rousseau) – Basada en com ha de ser el

procès educatiu• 6 – Socialistes (Ch- Fourier, K. Marx, P.J. Proudhon) – Societat

emancipada• 7 – Antiutopies (A. Huxley, G. Orwell) – Societat amenaçada pel

desenvolupament de la tècnica• 8 – Llibertàries (R. Nozick) – Societat basada en la privatització dels

béns pròpis.