LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES DE L’ÀMBIT LINGÜÍSTICFont: http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Documents/ARXIUS/doc_25861756_1.pdf

Dimensió: PARLAR I ESCOLTAR1 Expressar i comprendre hàbilment les idees, els sentiments i les necessitats.

2 Ajustar la parla a les característiques de la situació comunicativa.

3 Emprar formes de discurs diverses en la comunicació.

4 Implicar-se activament en la conversa i adoptar una actitud dialogant.

5 Aprendre a parlar diferents llengües i a valorar-ne l’ús i l’aprenentatge.

Dimensió: LLEGIR6 Posar en pràctica les destreses necessàries per a una correcta lectura expressiva.

7 Posar en pràctica les destreses necessàries per a la comprensió del que es llegeix.

8 Llegir textos de tipologia diversa.

9 Implicar-se activament en la lectura.

Dimensió: ESCRIURE10 Posar en pràctica les destreses necessàries per escriure les paraules correctament.

11 Posar en pràctica les destreses necessàries per compondre un text ben escrit.

12 Escriure textos de tipologia diversa.

13 Implicar-se activament en l’escriptura.

Àmbit lingüísticEn el cas de l’àmbit lingüístic, les competències bàsiques assenyalades es

refereixen a les capacitats o possibilitats d’actuar que es consideren més

necessàries de dominar per poder comunicar-se satisfactòriament en un món com

l’actual. La proposta parteix, doncs, de la consideració de les competències de

l’àmbit lingüístic com a guanys essencials per comunicar-se i relacionar-se de

manera eficaç i activa amb els altres i per inserir-se satisfactòriament en la societat,

un enfocament del significat de les competències de l’àmbit lingüístic que es

considera preferible a d’altres.

S’han assenyalat tres dimensions generals de les competències de l’àmbit

lingüístic que, per altra banda, coincideixen, pràcticament, amb blocs de continguts

que es proposen en els currículums escolars:

• Parlar i escoltar, és a dir, ser competent en l’expressió i comprensió de

missatges orals que s’intercanvien en situacions comunicatives diverses.

• Llegir, és a dir, ser competent en comprendre i fer ús de textos diferents amb

intencions comunicatives també diferents.

• Escriure, és a dir, ser competent en composar diferents tipus de text i documents

amb intencions comunicatives diverses.

En destacar-se el vessant més pragmàtic i d’ús de la llengua per a cada

dimensió de l’àmbit, es proposa un enfocament molt més centrat en les funcions i

les habilitats comunicatives que es requereixen en la conversa, la producció i

intercanvi de missatges orals i escrits, la participació, l’interès i actitud per

comunicar-se, etc., sense que això hagi de suposar necessàriament oblidar altres

competències relacionades amb aspectes més formals de la llengua.

És una proposta, en resum, que posa en primer pla les competències per

elaborar i intercanviar textos orals i escrits diferenciats, adequats a situacions

comunicatives específiques, que responguin a intencions diverses, i que siguin, a

més, formalment correctes.

Per a cada una de les concrecions d’allò que significa mostrar-se competent

en l’àmbit lingüístic, s’assenyalen alguna o algunes realitzacions que indicarien la

possessió per part de l’alumnat de la competència a la qual es fa referència, en

finalitzar l’etapa de primària o de secundària. A l’hora d’establir-les s’han tingut en

compte diversos criteris de seqüenciació dels aprenentatges, amb els quals es

concreta d’alguna manera el principi general d’anar avançant des del més general i

senzill al particular i més complex.