L'art bizantí

• Context històric i cultural• Imperi d’Orient

• La fundació de Constantinoble per l'emperador Constantí l'any 330, al lloc on abans es trobava la colònia grega de Bizantí, va tenir una gran repercussió en la història de la cultura i la política Occidental. També en la història de l'art. Les raons d'aquest trasllat van ser: – La decadència cada vegada més visible de la ciutat de Roma. – La vigilància de les fronteres orientals de l'imperi, les més

perilloses, amb els rius Danubi i Èufrates. Que separaven els romans dels gots i els perses.

– La creixent importància del cristianisme que volia apartar-se de la vella ciutat de Roma tan lligada a les doctrines paganes.

• L'emperador hispanoromà Teodosi va dividir l'imperi en dos, l'Imperi romà d'Occident, que va donar al seu fill Honori, i l'Imperi romà d'Orient al seu segon fill Arcadi.

• Les principals èpoques d'esplendor de l'Imperi romà d'Orient (o bizantí) van ser: – L'època de Justinià al segle VI – L'època dels emperadors de la Casa de Macedònia (Basili II) del

segles X al XII – L'època dels paleòlegs, als segles XIII al XV

• L'imperi bizantí desapareix l'any 1453, quan Constantinoble va caure en poder dels turcs.

Mapa geogràfic

Característiques generals

• L'art bizantí és producte de la combinació de tres elements: • La tradició grega i hel·lenística. (Relleus, perspectiva i

elegància clàssiques) • La tradició urbanística i monumental romana. (Voltes,

cúpules i procediments constructius) • Les influències orientals i cristianes. (Marbres, mosaics,

esmalts, imaginària cristiana).

Arquitectura

• Palaus i esglésies. Sistemes de cúpules, basíliques amb planta de creu grega. Santa Sofia.

• Extensió de l'arquitectura bizantina a l'Occident , a Itàlia (Venècia San Marco, Ravenna San Vitale, Palermo, Monreale. Espanya (Catedrals de Toro, Zamora, Salamanca i Plasencia), França, Alemanya...

• L'arquitectura bizantina continuarà, després de la caiguda de l'Imperi, als països eslaus com ara: Rússia, Ucraïna i Bulgària, a més de la pròpia

Grècia.

Pintura i mosaic

• Falta de profunditat, idealisme, fons daurats, ornamentació exagerada, falta d'expressió en les figures.

• Miniatures i decoració de llibres. • Mosaics de temàtica religiosa o

civil, de tradició romana. Mosaics de Justinià i Teodora, San Vitale.

Escultura

• Molt poca importància degut a les contínues heretgies iconoclastes (moviments integristes cristians que prohibien les representacions de estàtues civils o religioses)

• Es manté la decoració vegetal i geomètrica als capitells, frisos i

d'altres elements arquitectònics.

Santa Sofia de Constantinoble(532-537)

L'edifici s'alça sobre l'antic emplaçament de la basílica de Santa Sofia construïda per Constantí I en 325. La seva tipologia és de planta

central amb una gran cúpula, nàrtex i esonàrtex.

Mosaic de Justinià i Teodora(547)

El fons del mosaic de Teodora és d'interior de pati davant un absis en forma de petxina i al costat d'una porta amb cortines i una fonteta, mentre les seves dames es situen sota un dosel. Per contra Justinià apareix en un espai obert amb herba als peus acompanyat per diversos militars i dos nobles a la seva dreta. Els reis són retratats amb vestits foscos per destacar-los de la resta de personatges de la pintura.

L' emperadriu Teodora, dames i seguici

Mosaics de l’absis de la Catedral de Monreale

(cap a 1190)