30
Les figures de subproducte i la fi de condició de residu i el seu paper a l’economia circular. El cas de la Borsa de Subproductes de Catalunya. Lorena Jurado Directora Bolsa de Subproductos de Catalunya

Borsa de Subproductes i matèries primeres de Catalunya

Embed Size (px)

Citation preview

Les figures de subproducte i la fi de condició de residu i el seu paper a l’economia circular. El cas de la Borsa de Subproductes de Catalunya.

Lorena Jurado

Directora

Bolsa de Subproductos de Catalunya

Borsa de Subproductes de Catalunya (BSC)

• Funcionament des de 1992.

• Consell General de Cambres de Comerç de Catalunya

– Agència de Residus de Catalunya (ARC) – Departament de Territori i Sostenibilitat

• La plataforma ha estat renovada per millorar les

prestacions

• Afavoreix el contacte entre empreses i l’intercanvi o

reutilització dels residus.

A residuorecurso.com trobareu: Anuncis d’oferta i demanda

Activitats

Articles i casos pràctics

~3,000 empreses ; ~200 anuncis (70% oferta - 30%

demanda)

www.subproductes.com www.residuorecurso.com

Jerarquia de gestió

- Prevenció

- Reutilització

- Reciclatge

- Valorització

PRECAT 20:

OE 1. Residus com a recurs, simbiosi industrial OE 6. Incrementar valorització material, economia circular-mercat de matèries primeres secundàries.

La informació referent a l’empresa únicament pot ser visualitzada per usuaris avançats, aquells que poden publicar anuncis.

Residuorecurso.com

S’ofereix un sistema de missatgeria interna que facilita la comunicació i els acords entre interessats. Per realitzar la publicació de l’anunci només cal una descripció detallada del tipus de material que s’ofereix o que es demanda. Només els usuaris vinculats a empreses poden publicar anuncis i contactar

Marketplace que afavoreix el contacte entre les empreses, fomentant d’aquesta manera l’ús de residus com a matèries primeres secundàries.

Subproducte a l’economía circular

FONT: http://ec.europa.eu/environment/green-growth/index_en.htm

Tancar el cicle Residus = matèries primes.

Cicle de vida del producte - disseny pel reciclatge.

eitrawmaterials.eu

• residu

• subproducte

€ • Recursos secundaris-

scrap-FCR

Per fer posible el mercat es necessari un marc administratiu, legal i de negocis.

Empreses vs Gestors

9.8

12

10.6

91

12.1

17

13.2

78

16.1

79 1

9.3

83

20.4

00

21.5

55

22.0

30

22.3

63

22.5

21

22.8

54

22.6

49

23.0

66

22.6

59

21.7

13

20.0

37

19.9

36

20.0

82

17.9

27

17.9

86

17.4

76

51

53

79

175

250

440

469

522

566

585

604

639

670

711

757

812

891

935

986

1.0

10

0

200

400

600

800

1000

1200

1400

1600

1800

2000

0

5000

10000

15000

20000

25000

Em

pre

ses P

rod

uc

tore

s

Any

EVOLUCIÓ DE EMPRESES PRODUCTORES I GESTORES DE RESIDUS A CATALUNYA

Empreses HIPÒTESI I GESTORS

Ge

sto

rs

Subproducte vs Fi de Condició de Residu

Definició subproducte art. 4

És segur que la substància serà utilitzada ulteriorment

La substància o objecte pot utilitzar-se directament sense haver de sotmetre's a una transformació ulterior diferent a la de la pràctica industrial normal.

La substància o objecte es produeix com a part integrant d'un procés de producció.

La substància o objecte compleix tots els requisits pertinents per a l'aplicació específica relativa als productes i a la protecció del medi ambient i de la salut, i no produirà impactes generals adversos per al medi ambient o la salut humana

Definició FCR art. 5

Que les substàncies o objectes resultants s'usin habitualment per a finalitats específiques

Que existeixi un mercat o una demanda per a aquestes substàncies o objectes

Que les substàncies o objectes resultants compleixin els requisits tècnics per a finalitats específiques, la legislació existent i les normes aplicables als productes

Que l'ús de la substància o objecte resultant no generi impactes adversos per al medi ambient o la salut.

En tots dos casos NO RESIDU La diferència essencial és el pas per un procés de recuperació en FCR

Aspectes claus de les figures

Subproducte art. 4

Definicions sistematitzades o valoració cas a cas, amb un sol receptor o diversos

Qualitat i seguretat en ús

Marc per a proves de procés

Condicions i com valorar-les:

Seguretat d'ús de mercat: preus fluctuants/receptor

Transformació fins quin punt?

Requisits de producte i de protecció del medi i la salut?

Fi de Condició de Residu art. 5

Reglaments CE vs. Ordre Ministerial.

Marc d'acreditació d'avaluadors de conformitat, basat amb l’acreditació d'ISO 9001 i NT59 ENAC. Encara no hi ha certificadors acreditats, si en procés d'acreditació.

Reconeixement mutu de certificats (MLA) UE, coordinació EM, EA-MLA?

Sistema de gesitó de la qualitat adaptat, basat en ISO 9001, declaració de conformitat per cada lot. Necessari SGQ ISO 9001 o SGQ espcífic FCR?

FCR sense desenvolupament CE poden ser desenvolupats per l’Estat Membre. Protocol de qualitat (UK)?

Residu/no residu: impacte en llicències integrades? en comprat UE? i no UE?

Autoritat competent, costos i tipus de tràmit (terminis, sentit del silenci, taxes)

Validesa de la declaració, esquema de revisió, inspecció i sanció

LEGISLACIÓ 2008 (22) cuándo son subproductos y no residuos las sustancias o los objetos que resultan de un proceso de producción no

dirigido fundamentalmente a producir tales sustancias u objetos. La decisión de que una sustancia no es residuo

puede solamente adoptarse con un planteamiento coordinado, que debe actualizarse periódicamente, y cuando sea

compatible con la protección del medio ambiente y de la salud humana. Si se permite el uso de un subproducto en

virtud de una autorización ambiental o de normas ambientales generales, esto puede ser utilizado por los Estados

miembros como instrumento para decidir que no es previsible que se produzca ningún impacto adverso global para la

salud humana o el medio ambiente; un objeto o sustancia sólo debe considerarse como subproducto cuando se

reúnan determinadas condiciones. Dado que los subproductos forman parte de la categoría de productos, la

exportación de subproductos debe cumplir los requisitos previstos en la normativa comunitaria pertinente

(47) Conviene, en particular, conferir competencia a la Comisión para que establezca criterios relativos a una serie de

cuestiones, tales como las condiciones bajo las que un objeto se habrá de considerar subproducto, el fin de la

condición de residuo, la determinación del residuo que se habrá de considerar peligroso, así como el establecimiento

de normas detalladas sobre la aplicación y los métodos de cálculo para verificar el cumplimiento de los objetivos de

reciclaje establecidos en la presente Directiva.

https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=DOUE-L-2008-82319

LEGISLACIÓ PROPOSADA 2015

http://eur-lex.europa.eu/legal-content/EN/TXT/?qid=1453384548330&uri=CELEX:52015PC0595

Subproducto vs Fin de Condición de Residuo

Marc normatiu del subproducte (I)

– Residu és tota la substància destinada a ser abandonada. (destí

final)

– Subproducte és aquell residu que pot ser introduïda en un procés

productiu sense presentar ninguna transformació significativa.

• La Directiva 98/2008 també recull la figura del subproducte, que deixa de

ser un residu.

• La Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats, recull la

figura de subproductes, que posteriorment és concretada amb el

procediment d’avaluació de subproducte publicat al MAGRAMA, el 31 de

juliol del 2015 (standby tramitació?).

• El procediment de gestió del subproducte en la legislació catalana, decret

93/1999 sobre els procediments de gestió de residus. Amb l’actual

procediment del subproducte espanyol apareix la incertesa respecte a la

gestió de tots aquells residus que, fins a la data, s’han gestionat sota la

figura de subproducte català.

La gestió del subproducte a les CCAA (I)

(Juny 2014) Elaboració pròpia

Borsa de Subproductes

Catalunya Navarra País Basc Extremadura

Auto

rita

t A

mbie

nta

l

Nom Agència de Residus de Catalunya

(ARC)

Direcció General de Medi

Ambient i Aigua del

Departament de

Desenvolupament Rural,

Medi Ambient i Administració

Local de Navarra

Departament de Medi Ambient i

Ordenació del Territori

Direcció General de Medi

Ambient

Localitat Barcelona Pamplona Donostia - San Sebastià Mèrida, Badajoz

Subpro

ducte

Existència Sí Sí Sí Sí

Procediment de sol·licitud

L’Empresa productora i receptora

tenen que presentar a l’autoritat

ambiental una sol·licitud conjunta,

un contrate entre les dos parts i

una memòria explicativa.

Presentació d’ un formulari

de sol·licitud (disponible a

la pàgina web de la

Direcció General) per part

de les dos empreses

interessades i un acord

formal entre elles que

asseguri el destí del

subproducte.

Tres vies de gestió:

valorització del residu ;

inclusió en el codi REACH o

gestió del Subproducte Animal

no Destinat al Consum Humà

(SANDACH)

L’Empresa productora del

residu té que presentar una

documentació que reculli la

seva identificació i la del

subproducte a gestionar,

l’origen d’aquest material, la

factibilitat del seu destí i una

comparació amb la substància

primària substituïda.

Definició legal Llei estatal 22/2011 i llei

autonòmica 93/1999 (article 29)

Llei estatal 22/2011 i llei foral

4/2005 *Annexos 2A i 2B

Llei estatal 22/2011; llei de

residus, REACH i SANDACH Llei estatal 22/2011

Condició Residu No residu Residu/no residu * No residu

La gestión del subproducto en las CCAA (II)

Cantabria Galícia Astúries

Au

tori

tat

Am

bie

nta

l

Nom Direcció General de Medi Ambient Secretaria General de Qualitat i

Avaluació Ambiental

Conselleria de Foment,

Ordenació del Territori i Medi

Ambient. Secció de Residus.

Localitat Santander Santiago de Compostela Oviedo

Su

bp

rod

ucte

Existència Sí No ("Matèria Prima Secundària,

MPS") sí (gestió parada)

Procediment de sol·licitud

Les parts interessades tenen que

presentar una justificació (sense un

model electrònic estandarditzat de

gestió del subproducte a la autoritat

ambiental, on s’identifica la

naturalesa del material.)

El productor (o gestor) tenen

que presentar la documentació

que exigeix el Decret 174/2005.

Una vegada aprovat el MPS,

els responsables de la seva

gestió (tant productor com

receptor) tenen que enviar

periòdicament un informe sobre

els residus declarats com MPS.

Abans de la llei 22/2011

l’empresa presentava una

sol·licitud a l’autoritat ambiental

descrivint la naturalesa del

material i la seguretat pel medi

i l’home a la seva aplicació. El

receptor també té que

presentar una autorització de

recepció.

Definició legal Llei estatal 22/2011

Llei estatal 22/2011, la llei

autonòmica 10/2008 i el Decret

174/2005

Llei estatal 22/2011

Condició No residu No residu No residu

La gestión del subproducto en las CCAA (III)

Madrid La Rioja Andalusia

Auto

rita

t A

mbie

nta

l

Nom

Àrea de Planificació i gestió

de Residus de la Conselleria

de Medi Ambient

Servei de gestió i control dels

residus

Conselleria d’Agricultura,

Pesca i Medi Ambient

(cada delegació territorial

té autoritat per aprovar els

casos de subproducte)

Localitat Madrid Logronyo Sevilla

Subpro

ducte

Existència Sí No Sí

Procediment de sol·licitud -

Si un residu compleix els

requisits de la definició de

subproducte,

automàticament es considera

un producte, gestionat

segons la normativa

corresponent.

L’Empresa productora té

que presentar la

documentació que exigeix

la llei 22/2011 en que es

justifica la gestió d’aquest

residu com a subproducte.

Definició legal Llei estatal 22/2011 i llei

autonòmica 5/2003 Llei estatal 22/2011

Llei estatal 22/2011 i

Decret 73/2012 (Article 6)

Condició No residu - No residu

La gestió del subproducte en les CCAA (IV)

Castilla-León Castilla La Mancha Aragó Valencia

Auto

rita

t A

mbie

nta

l

Nom Servei de control de la gestió

dels residus

Direcció General de

Qualitat i d’Impacte

Ambiental

INAGA (Institut Aragonés

de Gestió Ambiental)

VAERSA

(Valenciana d’

Aprofitament

Energètic de

Residus SA)

Localitat Valladolid Toledo Terol, Huesca i Zaragoza Valencia, Alicante i

Castelló

Subpro

ducte

Existència No No

No (algun cas

excepcional però cap

exemple)

No

Procediment de sol·licitud - -

Mitjançant una

autorització ambiental

concedida per l’INAGA

-

Definició legal Llei estatal 22/2011 Llei estatal 22/2011 Llei estatal 22/2011 Llei estatal 22/2011

Condició - - - -

Residus vs Subproductes

20,12

17,34 17,72 17,98 18,06 17,40

15,9

20,95 19,78

11,41

4,19 4,37 5,09

6,41 6,5 6,94 7,8

6,3 5,4

4,8 4,3

0,00

5,00

10,00

15,00

20,00

25,00

30,00

35,00

40,00

0,00

1.000.000,00

2.000.000,00

3.000.000,00

4.000.000,00

5.000.000,00

6.000.000,00

7.000.000,00

1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

%

To

ne

lad

es

Anys

EVOLUCIÓ DE LA GESTIÓ DE RESIDUS COM A SUBPRODUCTES

Total residuos Subproductos % como subproducto

Casos pràctics de subproducte

Empreses implicades Data Descripció CASOS PRÀCTICS

Taps de suro Cork 2000 Juliol, 2014 Malbaratament dels taps de suro utilitzats com a aïllants per la construcció, laminats

industrials.

Retalls de Kraft Pere Valls SA Maig, 2013 Retalls residuals de cartró ondulat vàlid per a la generació de paper d’alta qualitat.

Retalls de polipropilè post-

industrial Melnik SA Febrer, 2013

Residus de PP resultants del procés de termoconformació utilitzats per produir

planxes, làmines i films polimèrics.

Residus fabricació de formigó Cemex España

Operaciones SLU

Novembre,

2012

Formigó amb origen de demolició i malbaratament reincorporat en un procés de

producció de ciment, o utilitzat com a àrid.

Clorur ferrós com a coagulant Clariant Masterbatch

Ibérica SA Juliol, 2012

Clorur ferrós reutilitzat com a coagulant per processos de generació de colorants i

pigments.

Llots depuradora de paperera Grupo Gomà-Camps Febrer, 2012 Fangs reutilitzats per la generació de maons a la barreja d’argila amb lignits i iodes (3-

5%).

Principis actius farmacèutics Medichem SA Novembre,

2011

Gestió de diversos subproductes per a la fabricació de principis actius en la indústria

farmacèutica.

PUR a l’automoció Prose Foam Manufact

uring Juliol, 2011

Subproducte d’escuma de poliuretà per fabricar peces termoconformades per

insonoritzar l’interior d'automòbils.

Fabricació d’adobs per la

agricultura

Productos Agrícolas

Macasa SL Maig, 2011

Ús de diferents tipus de subproductes per la fabricació d’adobs orgànics i

organominerals granulats.

• Casos aprovats per la ARC y publicats en el Butlletí

(procediment de gestió del subproducte, decret 93/1999

sobre procediments de gestió de residus)

Taps de suro

Masia Vallformosa, sector vitivinícola, es va comprometre a recollir i emmagatzemar tots els taps de suro utilitzats per gestionar-los com subproducte mitjançant el conveni de col·laboració amb Cork 2000.

Cork 2000 va elaborar productes derivats del suro com aïllaments per la construcció, laminats industrials, eines per bricolatge i altres.

Els avantatges que s’obté de la gestió del suro com a subproducte són :

• El tap de suro representa, al llarg del seu procés, unes emissions de CO2 molt inferiors a altres alternatives de taps, com taps de plàstic o d’alumini.

• Estalvi del cost d’entrada del residu en els abocadors. Minimització dels residus enviats a un dipòsit controlat.

• Simplificació de tràmits administratius.

Clorur ferrós com a coagulant

Residu generat en el decapat del filferro durant els processos de tractament de superfícies metàl·liques. En el decapat químic s'usa una dissolució d'àcid clorhídric per eliminar la capa d'òxid. Aquest procés genera una dissolució àcida de clorur ferrós. Clariant, empresa receptora del residu, es dedica a la fabricació de colorants i pigments per al sector del paper, del tèxtil i del cuir. Les aigües residuals produïdes en Clariant contenen color i matèria orgànica, i per aquest motiu necessiten un tractament, basat en dos processos: procés físic i/o químic i tractament biològic.

Tractament fisicoquímic: Eliminació de les partícules col·loïdals realitzat en tres operacions:

1.Coagulació 2.Floculació 3.Precipitació La coagulació consisteix a desestabilitzar un col·loide per neutralització de les seves càrregues i així afavorir la formació del flòcul. Els factors a tenir en compte són el temps necessari per a la desestabilització, el pH i l'energia necessària per garantir la mescla entre els col·loides i els reactius. Clariant realitza la coagulació mitjançant compostos orgànics i clorur ferrós (subproducte)

Els avantatges:

• Estalviï costos tractament residus

• Reducció del cost de matèries primeres (coagulants)

• Reducció de la gestió documental (fitxa d'acceptació, fitxa de seguiment i transportista autoritzat)

Principis actius farmacèutics

Medichem SA dedicada al desenvolupament de processos i fabricació de Principis Actius Farmacèutics (API), gestiona 3 tipus de residus com a subproductes.

Subproducte 1: Dissolvent orgànic no halogenat Generat en barrejar el principi actiu amb el dissolvent i destil·lar-ho posteriorment per eliminar el dissolvent. El residu conté un 90% de dissolvent orgànic i un 10% d'aigua. Es gestiona com a subproducte en una empresa de fabricació d'alcohols rectificats i derivats, que introdueix aquest dissolvent orgànic en lloc de mescles hidroalcohòliques.

Subproducte 2: Aigües amoniacals Generades en el procés de regeneració de columnes d'intercanvi iònic mitjançant l'amoníac, per fabricar un agent antiepilèptic. Aquestes aigües tenen un contingut en nitrogen del 1%. El subproducte s'envia a una empresa dedicada a la fabricació d'adobs i compostos fertilitzants nitrogenats per substituir totalment l'aigua necessària i parcialment l'aportació de nitrogen en la fabricació de fertilitzants.

Subproducte 3: Solució aquosa de sulfat amònic

Generada per decantació amb amoníac per neutralitzar l’àcid sulfúric, obtenint un actiu farmacèutic utilitzat per al tractament. La solució conté un 40% de sulfat amònic i un 60% d'aigua. El subproducte substitueix part de la matèria prima necessària en la fabricació de polielectròlits per al tractament d'aigües residuals (floculants de dispersió).

Els avantatges d'aquesta gestió són vàries:

• Per Medichem SA això suposa un estalvi important en els costos de tractament de residus i una disminució en la gestió documental de residus.

• Per a les empreses receptores significa una reducció de la matèria prima comprada.

Fabricació d’adobs per la agricultura

PRODUCTES AGRICOLAS MACASA SL es dedica, entre d’altres a la fabricació d'abonaments orgànics i organominerals granulats, productes que combinen les següents aportacions :

• matèria orgànica del tipus agronòmicament útil

• macroelements (nitrogen, fòsfor, potassa)

• mesoelements (calci, sofre i magnesi)

• microelemento (ferro, bor ...)

És en aquesta línia de producció on s'utilitzen més subproductes, tals com:

• Sals amòniques residuals

• Llots de depuradora rics en fosfats

• Sales potàssica residuals

• Matèries orgàniques agronòmicament útils

• Sals residuals de meso i microelements

• Àcids residuals (mescles i diluïts)

• Salis residuals (carbonats hidròxids)

A partir dels contactes obtinguts de BSC i un posterior estudi d'idoneïtat del residu per a la fabricació d'adobs, l'empresa formalitza la documentació necessària a Agència de Residus de Catalunya per tal de declarar-ho com a subproducte. • Disminuir la quantitat de residus destinats a dipòsit controlat. • Reduir el consum de reserves minerals i per tant de fosfats i potassa d'explotacions mineres • Rebaixar el cost de les matèries primeres. • Disminuir la necessitat de material de síntesi (nitrogen). • Abaratir els abonaments per a l'agricultura, preus més competitius. • Estalvi en tràmits burocràtics.

PUR a l’automoció

Subproducte d'escuma de poliuretà que s’obté de la fabricació de modelatges per a seients i respatllers de cotxes.

Prose Foam Manufacturing injecta en els corresponents motlles d'alumini calents els components per formar l'escuma de poliuretà. Una vegada els components reaccionen, només cal desmotllar les peces. Aquelles peces que no compleixen els criteris de qualitat establerts es converteixen en residus, que l'empresa gestiona com a subproducte.

Una forma de reciclar mecànicament l'escuma de poliuretà és el model per compressió. L'escuma de poliuretà és moltura en partícules fines i es sotmet a pressions i temperatures òptimes per poder generar el nou material, mantenint les propietats requerides pel producte final.

El residu és reutilitzat per una empresa que es dedica a la fabricació de peces termoconformades per insonoritzar l'interior d'automòbils.

Els avantatges són: - Estalvi de costos d'abocament.

- Reducció de costos matèria prima.

Hidròxid de calci de fabricació d’etilè

De la reacció entre les matèries primes, aigua i carbur de calci, s'obté acetilè amb forma de gas i una solució d'hidròxid de calci amb forma líquida, residu que es gestiona com a subproducte. Aquesta solució se li pot aplicar un procés de premsatge que permet obtenir l'hidròxid de calci en estat sòlid, el qual també es gestiona com a subproducte.

Les característiques i composició de l'hidròxid de calci, en tots dos estats, permeten que pugui ser emprat com a substitut de matèria prima en processos de diferents sectors industrials.

Usos del subproducte

Avantatges

- Substitut de reactius bàsics, emprats en les depuradores per a la neutralització, coagulació i estabilització de fangs.

- Substitut de calç, emprat com a matèria prima en el procés de producció del ciment.

Hidròxid

de calci

(líquid)

Neutralitzador

de les aigües

àcides

Coagulant per a

la formació de

òxids metàl·lics

Hidròxid

de calci

(sòlid)

Aportació de

calç a la

fabricació del

ciment

Estabilitzador

de fangs a

depuradores

Procediment d’avaluació del subproducte espanyol (MAGRAMA)

Document on es recullen les pautes, tràmits i requisits necessàries per poder declarar aquells residus de processos de producció com a subproductes.

El procediment consta de 2 fases: Sol·licitud general i notificació.

• Sol·licitud general

Marc normatiu del subproducte (II)

Residu Sol·licitud

MAGRAMA

GT. Comissió de coordinació en

matèria de residu

No aceptació

Aceptacicó

Residu

Ordre Ministerial Subproducte

Presentació conjunta:

-Industria o agrupació de

industria productores

-Empresa o agrupació

d’empreses receptores

• Notificació

Marc normatiu del subproducte (III)

Vies de notificació que l’ordre ministerial pot establir.

1. Declaració responsable: Des de la data de notificació de les CCAA, el notificant podrà començar a gestionar el

residu com a subproducte

2. Comunicació: El notificant podrà gestionar el residu com a subproducte, una vegada superat el termini establert a

l’Ordre Ministerial per l’avaluació i resolució per part de l'òrgan ambiental competent.

3. Aplicació de normes existents pel residu de producció durant l’ús específic: Segons l’establert a l’Ordre Ministerial

respecte a l’aplicació d’un residu per un ús concret, es pot valorar l’eliminació de la notificació, o limitar les

condicions a complir durant la mateixa.

Residu Compliment dels

requisits per l’ús

específic que

estableix l’Ordre

Ministerial?

No

Si

Residu

1. Declaració

responsable

2. Comunicació

3.Aplicació de

normes existents

pel residu de

producció

Notificació

Notificació

Notificació

Subproducte

Residu

Subproducte

Subproducte

Subproducte

Organ

ambiental

competent de

la CA L’odre ministerial estableix la forma

en la que els sol·licitants haurien de

notificar la intenció de gestionar un

residu com a subproducte, així com

el contingut mínim de la notificació.

La notificació es realitza de forma

particular a la CA on es genera el

residu, així com a la comunitat

autònoma de destí.

Un EXEMPLE d'aquests residus de gran potencial per complir tots els requisits i optar a ser declarats subproductes serien les ESCÒRIES DE FOSA D'ARC ELÈCTRIC.

• Es presenten en grans quantitats. • Composició poc variable. • Destinació del seu ús com a àrids de construcció.

A Catalunya està considerada com a

valorització material i sumarien aproximadament 590.000 tn anuals considerades com dades totals de residus, no de subproducte.

Proposta BSC per subproductes

1. Subproducte: No residu, definits per l’Ordre Ministerial, residus amb casos ja documentats en les CCAA, definició de protocols de qualitat, règim de comunicació i verificació de conformitat per l'Autoritat competent. Històric/declaració anual. Inclusió en la llicència.

2. Subproducte: No residu, cas a cas, règim de comunicació i verificació per part de l'administració amb possible declaració de residu (similar a Irlanda), per cada subproducte d'un productor pot haver-hi diversos possibles receptors. Històric /declaració anual igual que residus.

3. Matèria primera de substitució: Residu, procediment similar a l'actual a Catalunya, en col·laboració amb centre tecnològic. Un productor a un receptor, històric /declaració anual igual que residus.

Permetria identificar i estudiar casos susceptibles de ser subproductes via OM

Necessari marc definit per realitzar proves de procés!

Residus orgànics per el cultiu d’insectes

L'empresa Bioflytech ha desenvolupat un procés en el qual s'empren residus orgànics, a manera de substrat, per al cultiu d'insectes.

Es pot entendre com una estratègia de doble objectiu:

• Valorització de residus orgànics

• Producció d'insectes

A dia d'avui, la valorització de residus a través del cultiu d'insectes és una tècnica en fase de desenvolupament.

L'èxit comercial d'aquesta estratègia resideix en l'aprofitament dels productes resultants del procés de bio-digestió.

Residus orgànics ( substrat)

Residu agrícola

-Fem

-Residus de cultiu de vegetals i fruites

Residu de la indústria alimentària

-Remòlta humida de la producció de cervesa

-Orujo de la producció d’oli

-Residus líquids orgànics

-La polpa del cafè

-La farina de llavor de palma

-Productes alimentaris de carn i peix no comercialitzats

Residu Municipal. (FORM i Comercial)

-Restes orgàniques alimentàries i restes de poda i jardineria -Residus de l'activitat de restaurants i comerços

Existeixen certes restriccions legals quant al tipus de residus emprats per al cultiu d'insectes.

Productes resultants

-Insectes per a alimentació directa animal

-Farines i components nutricionals per a l'elaboració de pinsos (processament d'insectes))

-Esmena orgànica i fertilitzants (substrat esgotat)

-Insectes d'elevat valor afegit per a la pol·linització en hivernacles

-Insectes estèrils per al desplaçament de plagues

-Olis per a la producció de biodièsel (processament d'insectes)

El volum de residus orgànics generats provoca grans problemes ambientals. Estratègies com la de Bioflytech afavoreixen la valorització, facilitant la gestió d'aquest tipus de residus.

Aquest no és un cas de subproducte aprovat per l'administració

Fuente: bioflytech.com

Gràcies per la vostra participació!

Estem a la vostra disposició en:

[email protected]

93 217 44 55

@residuorecurso

www.residuorecurso.com

Subproducte a l’economía circular

Sistema lineal econòmic és ineficient Economia circular

Tancar el cicle Residus = matèries primes. Cicle de vida del producte - disseny pel reciclatge. Negoci sostenible i llocs de feina.

Línies estratègiques UE-green economy

Creació de 170.000 llocs de treball directes en els sectors de gestió de residus pel 2035

http://ec.europa.eu/environment/circular-economy/pdf/seminar/1%20DG%20ENV_Circular%20Economy%20package.pdf

Nivells de reciclatge 2030 65 % residus municipals 75 % residus de envasos reduir un màxim del 10% de tots els residus urbans

per a disposició a l’abocador http://europa.eu/rapid/press-release_IP-15-6203_es.htm